març 2021 2ª quinzena núm. 57 “Per a treballar basta estar convençut d'una cosa: que treballar és menys avorrit que divertir-se” (Charles Baudelaire, poeta, crític i traductor)
Les excavacions de la segona fase al cementeri no acaben
Les cinc foses excavades, a vista de dron (Efe | Resum redacció) Les tasques d'excavació i exhumació duites a terme per l'equip tècnic de Aranzadi en el cementiri de Porreres, des del passat 8 de febrer, han donat com a resultat la recuperació de 44 víctimes de la repressió franquista, procedents de les cinc fosses situades en la part central del cementeri. Aquestes víctimes se sumen a les 49 recuperades al novembre de 2016 pel que en el cementeri municipal de Porreres s'havien recuperat 93 víctimes. El dia que es tancaven les excavacions, però, hi hagué una important sorpresa: tornaren obrir les fosses del 2016 i han localitzat nivells inferiors d’enterraments a tres d’aquestes fosses que no s'havien descobert abans. Durant la segona intervenció s'han localitzat quatre noves fosses davall el bloc de nínxols i capelles construïts en aquesta àrea central, amb el que la xifra de fosses excavades en el cementiri de Porreres és de 13. Totes elles segueixen les dues línies de fosses descobertes el 2016. En la fossa número 5, a la qual ja s'havien documentat sis individus en les excavacions de fa quatre anys, finalment s'han pogut recuperar les restes de nou. En la fossa 10, situada davall una placa de formigó armat, s'han recuperat restes òssies de vuit persones. En la fossa 11, situada davall del bloc de nínxols, s'han pogut recuperar 12 individus. En la fossa 12, que s'ha trobat després de la fossa 5, s'han localitzat nou esquelets. I, finalment, en la fossa 13, afectada per una altra planxa de formigó, s'han recuperat les restes d'altres sis víctimes. El Govern ha explicat que tres d'aquestes fosses estan afectades per construccions posteriors, la qual cosa ha limitat la recuperació de les seves restes, que són parcials, i que en general, l'estat de conservació de les restes òssies és bo, però algunes de les víctimes localitzades en els nivells inferiors de les fosses presenten un cert grau de deteriorament. Una vegada finalitzat el treball de camp, els estudis antropològics que s'han posat en marxa estan confirmant les
observacions realitzades durant les excavacions respecte a les lesions relacionades amb la causa de mort de les víctimes. A les cinc fosses excavades s'han recuperat projectils i en tres d'elles, a més, casquets. Es confirma, a més, que totes les víctimes localitzades són homes, la majoria d'edats compreses entre els 20 i els 50 anys, encara que alguns superen la cinquantena, tal com ja vàrem informar a l'anterior número. Associats als individus, s'han recuperat restes de peces d'abric i calçat, a més d'objectes personals com a mines de llapis, un tinter, un plomí, tabaqueres, caixes de pastilles contra la tossina de diferent procedència, filtres de tabac i elements d'higiene personal: raspall de dents, tres pintes, i altres estris. Els experts sospiten que gran part de les víctimes provenen de tretes de les presons de Ca Mir i Bellver realitzades entre els mesos de gener a març de 1937, encara que no descarten que algunes persones fossin conduïdes directament dels seus pobles d'origen, sense passar per la presó. Les antropòlogues d'Aranzadi continuen amb les anàlisis de les restes localitzades. Es prenen mostres individualitzades de les restes per a la seva posterior anàlisi genètica, que consisteix en la comparació entre les mostres donades per familiars i les mostres obtingudes de les restes de cara a una possible identificació positiva. Un treball, el de l'anàlisi genètica, que es realitzarà en els pròxims mesos en les instal·lacions del laboratori de la Universitat del País Basc de Vitòria-Gasteiz.
Aranzadi segueix exhumant al cementiri de Porreres Després de les dades obtingudes a la segona fase d’excavacions, l’equip tècnic d'Aranzadi ha realitzat noves prospeccions. Aranzadi continua excavant. Ha realitzat aquests darrers dies noves prospeccions a les fosses excavades l’any 2016 per comprovar si existien diferents nivells i una major profunditat dels enterraments, tal i com s’ha constatat a les fosses 5 i 11, recentment excavades i la comprovació va ser positiva: es repetien les novetats observades: enterraments separats per una capa de terra compacta de 30 centímetres. A més, el segon grup de restes presentaven una profunditat major que la documentada en les fosses de l’any 2016, que era de 80 cm. Aquestes dades, sumades al fet que encara falten víctimes per localitzar, ha fet que Aranzadi hagi plantejat que en algunes de les fosses excavades en la primera campanya, especialment aquelles que contenien menor nombre de restes, podria haver-hi un segon grup enterrat a major profunditat. Les tasques han revisat totes les àrees excavades durant l’any 2016 i s’ha comprovat que existeix un nivell inferior a tres de les vuit fosses. exhumades fa quatre anys. Les restes localitzades en aquests nivells inferiors superen, de moment, la vintena de cossos, que se sumen a les 93 localitzades quan es va concloure la segona fase. La xifra total de víctimes recuperades s’aproximaria a la que està documentada històricament, al voltant de les 120. Tots homes.
febrer de 1521 · Fa 500 anys
Causes de les Germanies Onofre Vaquer La Germania fou una revolta anti fiscal. No sols els nobles tenien exempcions fiscals sinó que molts de membres dels estaments superiors que controlaven el govern no pagaven els impostos que devien. Al segle XV els síndics forans exposen al rei que a la ciutat hi havia 5.000 veïns (caps de casa) i sols 1.800 pagaven les talles (impost sobre el patrimoni com ara l'IBI). Molts de ciutadans que tenien béns a la part forana no contribuïen a les talles de les viles per les possessions que hi tenien, al·legant que pagaven a la ciutat, però tampoc pagaven a la ciutat pels béns de les viles. Els agermanats cridaven "Visca el Rei i qui deu que pac", perquè molts devien, no pagaven i no passava res. La distribució de les talles no es feia per justa estimació dels béns sinó a arbitri dels estimadors, i per això "molts rics no pagaven i els pobres eren agraviats". El rei Ferran el 1512 donà una sentència arbitral ordenant que es fessin uns estims valorant les propietats i que els compartiments es fessin segons els béns de cada propietari. El 1521 encara no s'havia fet i el 12-101521 Joanot Colom, junt amb Mn. Jordi Moranta i Pau Casesnoves, demanaven als jurats que fos executada fent estimació dels béns immobles. Fins al 1576 no es començaran els estims. Un tercer factor era el deute públic que gravitava sobre la Universitat del Regne. Quan la Universitat no tenia diners per cobrir les necessitats, especialment els anys de dèficit blader, recorria a l'encarregament de censals consignatius, préstecs de capital per particulars pels quals calia pagar unes pensions (interessos) anuals. Bona part d'aquests censals estava en mans de catalans i el pagament de les pensions ocasionava despeses i sortida de moneda del regne. El 1405 la Universitat no pogué pagar els interessos del deute i arribà a un compromís amb els creditors, el Contracte Sant, i per això es consignaven tots els ingressos procedents d'impostos indirectes al pagament dels interessos i a l'amortització del Deute Públic. L'interès anual dels censals sumava 28.000 lliures el 1394 i el 1515 arribava a les 44.000. Amb una lliura es podien comprar dues ovelles al XVI. El 90 % dels ingressos ordinaris es destinaven al pagament de les pensions dels censals. Els agermanats volien la redempció total dels censals, la quitació, ja que implicava la desaparició d'una sèrie d'impostos indirectes com la molitja, el quint del vi, la sisa de les carns, el segell de les robes i el dret de la gabella de la sal. Pretenien tornar el capital als creditors sense pagar les pensions pendents i després diran que el que s'havia de pagar superava el muntant del capital. Els agermanats suprimiran els impostos indirectes, però després de vençuda la Germania es tornaran a posar. L'home fort del moviment agermanat serà l'instador, càrrec que tindran Joan Crespí i Joanot Colom. No era un càrrec nou, se n havien nomenat abans per instar als que no complien les seves obligacions fiscals, obligant-los a pagar el deute i fins i tot expropiant-los. També s'anomenen instadors als pobles.
Durant la Germania s'havia obligat a contribuir a les talles de les viles als ciutadans per les possessions que hi tenien, i després de la reducció de la Germania no es va donar cap passa enrere. No es va aconseguir abolir cap impost indirecte, sinó que el 1525 s'imposaren tal quantitat de drets i vectigals, 23 en total, que superaren als establerts al Contracte Sant. Durant el regnat de Felip II els censals que estaven en mans de catalans passen a mans de mallorquins, no sols particulars, també d'institucions eclesiàstiques com convents.
Hi ha qui diu que els agermanats pretenien que els nobles paguessin impostos. No és cert. Serà amb la Nova Planta quan s'obligarà als nobles pagar les talles segons el seu patrimoni, mentre que a Castella els nobles seguiran sense pagar i els no nobles pagaran impostos indirectes (l'alcabala). El deute públic continuarà fins que es crea l'estat espanyol els anys 1833-35. Fins aquell moment la fiscalitat era diferent a cada regne i es crea un estat centralitzat amb els mateixos impostos per tots. El 1835 la fiscalitat l'assumeix l'estat i va assumir el deute de l'antic Regne de Mallorca contra el que havien lluitat els agermanats.
On són les dones?
La segona fase d'excavacions en el cementeri de Porreres no ha acabat. S'haurà d'esperar als darrers resultats. Cinc de les 13 fosses que s'han documentat fins a dia d'avui a Porreres tenien dos nivells d'enterraments, separats per una capa de terra molt compacta de 30 centímetres de gruix. Aquests segons grups de restes presenten una profunditat d'entre 100 i 110 centímetres. S'eleven a 114 els cossos localitzats en total, una xifra que s'aproxima a uns 120 assassinats.
La camiona o “exclussiva” de Porreres Aquesta imatge, certament, és ben curiosa. Veim la camiona de l'empresa Nicolau, que aquí coneixíem com en Micarillo, la número 8. Va ser la primera empresa que va tenir l'exclussiva del transport per carretera de Palma a Porreres. De la fotografia, que ens ha fet aarribar un dels nostres lectors, podem dir poques coses més. No sabem si aquest grup de capellans -o seminaristes- anava o venia i si havia viatjat o no amb ella. Tampoc hem pogut esbrinar el motiu d'aquesta curiosa concentració.
a la desviació de Monti-sion circularem per la carretera, pel voral esquerre, sempre amb molta cura. Travessem un paisatge totalment conreat, amb alguns horts molt actius. Aviat, al costat de l'entrada d'un camí, veurem un altre dels monuments. A pocs metres, a la dreta, prenem la carrera del santuari (cura en creuar). ➡ Camí de sa Mesquida. Avançam ara per una carretera més estreta, limitada per parets a banda i banda. Aviat veurem la primera de les estacions del Via crucis (dreta). Al cap de poc, aconseguim una pineda (amb un altre monument), enfront del Camí de sa Mesquida (per on tornarem més tard). Aquí prenem la sendera que puja cap al SE.
Claustre pentagonal del santuari de Monti-sion, sens dubte un dels més bells i sorprenents de Mallorca.
Senderisme a Mallorca
Santuari de Monti-sion: l'itinerari de la fe Dins la secció “Senderisme a Mallorca” Tomàs Vibot torna publicar a “Última Hora” aquest itinerari a Monti-sion. Aquesta és la seva descripció. Durada: 1,40 h. Dificultat: Baixa. Equip: Roba còmoda. Aigua: No. Ajuda: Mapes ING.
Comencem la ruta a Porreres. Sortim pel carrer Major fins a creuar la Ronda de l’Estació. Després d'uns metres arribem a la rotonda del Pou Nou. En la mateixa rotonda podrem contemplar, a més d'aquest pou tradicional (recuperat l'any 2000), un dels monuments que representen els Set Dolores i Gojos de la Verge (tots del segle XV), sens dubte un dels al·licients patrimonials de la ruta. ➡ Carretera de Monti-sion. Agafem la carretera de l'esquerra en direcció a Campos (Ma.-5030). Des d'aquí fins
➡ Santuari de Monti-sion. La sendera ascendeix amb intensitat fins a donar novament a la carretera. Girem cap a l'esquerra i aconseguim un nou monument situat en la corba. Les vistes sobre Porreres són fantàstiques. A l'altre costat torna a arrencar la sendera, que novament puja amb decisió. Al poc, la sendera vira a la dreta, ara sense guanyar molta altura i, després de superar un gran pi, arribem a una zona rocosa, amb un mur al fons. Ho travessem pel portell i sortim a la carretera. Seguim cap a l'esquerra fins a donar amb l'esplanada que precedeix el santuari. L'accés al seu claustre pentagonal és obligat, així com la visita a l'església (presidida per la Verge de Monti-sion, de finals del XV), el pou, l'aula de gramàtica i, si ve bé, el bar-restaurant. ➡ Camí de sa Mesquida. Tornam pel mateix camí fins a l'encreuament amb el Camí de sa Mesquida (hi ha moltes variants). ➡ Porreres. Tornem a Porreres pel Camí de sa Mesquida, molt més tranquil que les carreteres anteriors i en un entorn magnífic. La tirada desemboca en un altre camí molt més ample, on girem a la dreta per a arribar a la rotonda del Pou Nou.
Bartomeu Garí, historiador
«Porreres havia d'esborrar la taca vergonyosa de la guerra» L'investigador i historiador Bartomeu Garí Salleras (Porreres, 1965) és tota una institució a Porreres, sobretot en temes relacionats amb la repressió franquista. S'ha presentat el balanç de la segona intervenció en el cementiri amb la recuperació de 44 víctimes. Uns treballs que confirmen les seves teories i els seus anys de recerca. En les dues excavacions (la primera va ser en 2016) s'han localitzat 93 represaliats en tretze fosses.
-La xifra documentada històricament és de 120 persones, s'han localitzat 93. Content, imagino? -El meu estudi apuntava que entre gener i abril de 1937 s'acostaven a les cent víctimes. Encara tenc esperances de la trentena que falta però és difícil donar una quantitat exacta. Hi ha molt poca documentació. Les més difícils de documentar i cercar són les de setembre, octubre i novembre del 36, que calculo que són una vintena, i després estan les víctimes d'entre octubre del 37 i abril del 38, per tant, seria aquesta trentena de víctimes la que faltaria. Estic molt satisfet i molt content perquè l'estudi que vaig fer en el mapa de fosses ha donat a la diana. A més, encara queda camí per recórrer a partir dels resultats d'aquestes dues intervencions. Ara és necessari que es dugui a terme la identificació i s'estableixi la cronologia. -Llàstima de no haver localitzat a les Roges del Molinar... -Possiblement si les van enterrar a Porreres, les varen tirar en un altre punt. Ja va succeir a Son Coletes, a Manacor. Les dones no estaven en les mateixes línies de fosses. Em sap greu que no hagin localitzat a les cinc dones que van sortir de Ca Sales el 5 de gener del 37 (Aurora Picornell, Catalina Flaquer, les seves filles Antònia i Maria Pascual Flaquer i Belarmina González). Els historiadors i les institucions tenim un deure amb el que van sofrir aquestes dones. Varen morir una trentena de dones, una xifra molt baixa en comparació amb els homes però la repressió que varen sofrir va ser d'una brutalitat excessiva. Cal continuar investigant perquè tenim un deute amb aquestes dones. -S'obren fosses per a tancar ferides? -Sens dubte eren necessàries aquestes intervencions per a
recuperar a les persones que varen ser assassinades com a animals. Retornar-les a la vida d'una manera digna perquè eren persones dignes que varen defensar uns ideals democràtics. És la primera de les raons i tothom ha d'estar d'acord. S'ha escrit molt de sobre la Guerra Civil, molt de sobre la repressió però les intervencions arqueològiques eren necessàries perquè corroboren tot el que hem escrit els historiadors. Ara ningú pot negar que es varen fer desastres molt importants. Hi ha dos punts, un perquè era necessari per a la recerca i un altre, sens dubte, és de dignitat del nostre poble. Era necessari que la nostra gent sabés que es varen eliminar persones pel simple fet que defensaven uns ideals democràtics. -Com viu Porreres les excavacions en el cementiri? -Desgraciadament la pandèmia les ha marcat. Jo crec que el poble el necessitava. No tota la gent però sí que Porreres en general necessitava esborrar aquesta taca vergonyosa dels anys de la guerra. Ara ja no ocorre però fa anys quan un porrerenc o porrerenca s'anava a un altre poble i deia que era de Porreres, el relacionaven amb la repressió. És una manera de restablir el passat fosc del nostre poble relacionat amb la repressió. En general crec que la gent està contenta encara que sempre trobaràs gent que està en contra. -És una manera de reparar el passat però encara hi ha gent en contra d'aquestes excavacions... -És que és una manera de desemmascarar, de descobrir el que van fer en el 36 i 37 a Porreres. És un exemple del que va ser aquesta terrible repressió. És veritat que a conseqüència d'aquesta repressió hi havia gent que moria per venjances però eren casos molt concrets, hi havia una repressió planificada i s'havia d'assassinar a totes aquelles persones que representaven el govern del Front Popular. Aquestes intervencions ho han demostrat d'una manera extraordinària. -Després d'anys i anys estudiant la repressió, què suposa veure les fosses obertes amb uns resultats tan positius? -Tots els que hem estudiat la repressió i la Guerra Civil hem tingut la possibilitat que els nostres estudis hagin servit per a recuperar a aquestes persones. Hem recuperat la seva vida, el seu treball, els seus ideals, els seus compromisos. El suport de les seves famílies ha estat molt important. Són molts anys. No ha estat un camí de roses. No ha estat fàcil. Què hauria passat si no haguéssim trobat a ningú? Perquè varen netejar, en altres llocs varen buidar les fosses. -El paper dels historiadors és clau. Els resultats satisfactoris de les excavacions són un autèntic regal? -Cadascun al seu poble, el treball de recerca ha donat els seus resultats. Que una recerca serveixi per a retornar les restes dels represaliats a les seves famílies és el millor regal com a investigador. Hem d'estar contents perquè no ha estat fàcil dir on estaven les víctimes de la repressió. A Manacor i Porreres hi havia molt poca documentació, s'ha hagut de fer una gran feina de buscar testimoniatges orals. -D'on sorgeix aquesta passió per la recerca? -El meu padrí no va ser represaliat, però va estar allà enmig. De nin, em contava aquestes històries. Mai les vaig anotar. Treball a l'aeroport però l'interès per la història sempre l'he tingut. Així, amb 30 anys vaig començar Història. Sebastià Serra ha estat clau en la meva recerca però es pot dir que va començar en el corral del padrí. Les fosses i la repressió a Porreres defineixen la meva carrera investigadora. És part de la meva vida. Rosa Ferriol | Diari de Mallorca | Resum
q La porrerenca Maribel Trobat Pinteño és l'autora de dos quaderns didàctics dirigits a la gent gran i al públic escolar que ha editat el Museu d'Història de Manacor amb un seguit d’activitats lúdiques per exercitar la memòria a través de la vida a la pagesia i les tradicions del camp. q El conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, va visitar amb part del seu equip la depuradora de Porreres després que les obres d'ampliació i remodelació de les instal·lacions iniciades a mitjan 2020 hagin finalitzat. La depuradora, que incrementa la seva capacitat en un 75 per cent, complirà d'aquesta manera amb l'actual normativa d'aigües residuals.
Combat “Dona i Glosa” a l'Auditori
Article sobre Lluís Sitjar Hem vist publicat a l'Última Hora un article d'opinió del que és autor Jesús Jurado, secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica titulat “De Turquia a Treblinka, passant per Porreres” del qual en volem extreure i reproduir el següent fragment:
Maria Magdalena Amengual, Maribel Servera, Cati Eva Canyelles i Alicia Olivares participaren en un combat de Glosadores el passat dissabte dia 6 a Porreres, amb motiu de la celebració del 8 de març Dia Internacional de les Dones, promogut per l'àrea d'igualtat de l'Ajuntament de Porreres. La batlessa, Xisca Mora, que darrerament també n'hi surten, es va permetre fer aquesta glosa al twitter. Sempre és un gust sentir glosar i de reivindicació n'és mostra a Porreres hi teniu ca vostra quan volgueu podeu tornar
Agromart obri la seva primera botiga, de les quatre previstes, al camí de Son Rapinya L'empresa Agromart originària de Porreres acaba d'obrir la seva primera botiga de les quatre previstes a Palma enguany en el camí de Son Rapinya. Des de l'empresa, que ja disposa de 20 establiments distribuïts per tota l'illa, es preveu obrir en breu un altre local en les Avingudes (al costat de la denominada plaça del Tub), al costat de la presó i en el polígon de Son Rapinya. El quart establiment encara està per concretar, segons ha informat un dels socis, Rafel Figuera. D'aquesta manera, a Palma l'empresa agroalimentària disposarà de vuit botigues.
Porreres serà a l'edició virtual d'ITB de Berlín amb la finalitat de la reactivació turística La Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, mitjançant l'Agència d'Estratègia Turística de Balears (AETIB), ha coordinant la participació de l'arxipèlag en la ITB de Berlín amb la finalitat d'impulsar la reactivació turística de les Illes, especialment en el mercat alemany. La presència de Balears en aquesta nova edició de ITB Berlín es durà a terme mitjançant un espai virtual propi. Aquest espai permetrà la presència dels Consells Insulars i diversos ajuntaments, com el de Porreres.
L'oratori de la Creu es podria convertir en un espai de memòria L'oratori de la Santa Creu de Porreres es podria convertir en un espai de memòria. «Aquestes excavacions han constatat la magnitud i l'horror de la repressió que es va viure a Porreres, per això, aquests espais, igual que els d'altres cementiris com Palma i Son Coletes, a Manacor, s'han de convertir en espais dedicats a la memòria perquè ningú pugui tornar a posar en dubte els fets ocorreguts. Són paraules del vicepresident del Govern Juan Pedro Yllanes. «Volem convertir l'oratori de la Creu de Porreres en un lloc de memòria de-mocràtica per a transmetre a les futures generacions que no s'han de repetir els mateixos errors».
Endevinalla. Duc anys a la mar i encara no sé nedar. Solució al pròxim número. Solució número anterior: (Un forat) Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu: binerbo1@gmail.com wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com wPreu exemplar en paper: 2 €. Per subscripció: 1 €. w Aquest número ha quedat enllestit el 12-3-2021