abril 2021 núm. 58
“El coratge no és l'absència de por, sinó el judici que alguna una altra cosa és més important que la por” (James Neil Hollingworth, escriptor i músic)
La intuïció va permetre trobar 21 cossos més a la fossa de Porreres
La roba de les víctimes indica que formaren part de les tretes de presos de gener de 1937 .
La intuïció no falla. I, menys, si es tracta de la directora de l'excavació d'Aranzadi a les fosses de Porreres, Lourdes Herrasti. Una vegada concloses les excavacions de la segona fase, els seus dubtes persistien, per això, va apostar per realitzar noves prospeccions a les vuit fosses excavades el 2016. El seu ull arqueològic va endevinar la diana: s'han localitzat enterraments a nivells inferiors a tres d'elles, amb la localització de 21 víctimes més. En total, s'han recuperat en les dues intervencions en el cementiri de Porreres a 114 persones que sofriren la repressió de la Guerra Civil, una xifra que «s'aproxima molt» a les dades històriques que parlen de 115 a 120 persones. «Cal tenir en compte que dues de les fosses exhumades enguany, varen ser afectades per plaques de formigó i només recuperarem una part. Esteim molt pròxims al volum total de persones que varen ser assassinades a Porreres», sentència Herrasti, que reconeix que quan començaren els treballs tot eren incògnites. «Quan iniciarem els treballs mai pensavem que arribaríem a tal volum. Venguérem per a deu dies i s'ha complit un mes», admet Herrasti, satisfeta amb els grans resultats. Una de la novetats d'aquesta segona campanya iniciada el 8 de febrer va ser que a les fosses 5 i 11 es documentaren dos moments d'enterraments separats per una capa de terra compacta de 30 centímetres. Estaven a una profunditat d'uns 100 centímetres. Abans de marxar-se, els arqueòlegs varen voler comprovar si aquest patró es repetia a les fosses obertes el 2016. Els experts plantejaren la possibilitat que a les fosses on localitzaren menys restes òssies fa cinc anys,
podria haver-hi un segon grup enterrat a major profunditat. Així va ser. L'equip tècnic d'Aranzadi ha confirmat que en cinc de les tretze fosses del cementeri porrerenc hi havia dos nivells d'enterraments, separats per una capa de terra molt compacta. .
Lourdes Herrasti: "Les excavacions són una imatge que delata la veritat del que va ocórrer" .
Així, en la fossa número 1, han localitzat cinc persones mentre que en la número 3 han trobat nou i en la número 4, set. A peu de fossa, els arqueòlegs continuen amb les tasques d'exhumació. Les restes trobades es corresponen amb la mateixa cronologia, és a dir, de 1937 de saques de presos i de grups de veïns detinguts, que no passaren per la presó. Entre els objectes trobats en aquesta nova intervenció: sabates, restes de roba, una medalla amb la inscripció Mallorca, dues ulleres, bales, projectils o casquets. I la imatge de l'horror també es repeteix: orificis en el crani per arma de foc o un fèmur desalineat amb una lesió perimortem per tret. Això sí, ni rastre de les cinc dones, entre elles Aurora Picornell. «Hem revisat la zona i no les hem trobat. Hem arribat a terra ferma», sentència Herrasti, que assegura que les anàlisis antropològiques donaran molta més informació sobre aquestes víctimes. Després seran lliurades a Bon Sosec en cadena de custòdia fins que siguin identificades i retornades als seus familiars. Un procés que pot tardar un any. .
Reviure els últims moments de vida dels represaliats .
I després de l'exhumació, arriba la reconstrucció. Els últims moments de vida de les víctimes de la repressió de la Guerra Civil surten a llum gràcies al treball de l'equip tècnic d'Aranzadi. Després d'exhumar els nous 21 cossos trobats en nivells inferiors de tres de les vuit fosses excavades en 2016, comença la reconstrucció de les restes òssies i les anàlisis antropològiques. Tot, absolutament tot, és crucial per a reviure els últims moments de vida dels represaliats enterrats a les fosses de Porreres. La directora de l'excavació, Lourdes Herrasti, porta la seva cambra penjada del coll. Són inseparables. Tot es fotografia. Mentrestant, Almudena García-Rubio reconstrueix os per os l'esquelet d'una de les víctimes. Però per a arribar a tenir el puzle complet, el treball minuciós ha estat essencial. El mal temps va complicar una miqueta més la seva labor. En l'exterior del «laboratori de camp», dos arqueòlegs netegen les restes òssies i els objectes trobats en les fosses. Cal llevar el fang. El dilluns la fossa 4 es va inundar. Aigua, raspalls, pinzells i pinces són els aliats dels experts, que també compten amb l'ajuda d'un colador per a no perdre ni una petita part de les restes. (Rosa Ferriol | Foto: B. Ramon | Diari de Mallorca)
Lourdes Herrasti: «Hi ha esperança d'aconseguir un bon nivell d'identificació»
juliol-agost de 1936 · Fa 85 anys
Bombes sobre Ciutat i l'illa de Mallorca
La imatge que ha regalat els dies d'anàlisis antropològiques s'allunya de l'horror de veure les víctimes amuntegades en les fosses. I és que és un pas més per a retornar-les a la vida d'una manera digna i aconseguir que descansin en pau. Així, les restes òssies ja netejades i els objectes associats a cada víctima s'assequen al sol sobre una taula de fusta. Una vegada assecats, s'inicia la reconstrucció. Els experts, com explica Almudena García-Rubio, han hagut de tirar d'algun ormeig modern. Per això, s'han ajudat d'un calefactor per a accelerar el procés d'assecat. I és que si no està ben sec, és molt difícil la seva correcta reconstrucció. Reconstruir el crani és clau. Els orificis dels impactes dels projectils donen molta informació. Mentre subjecten un crani reconstruït, les expertes assenyalen que compta amb dos orificis d'entrada i dos de sortida, per tant, un projectil va quedar en el crani. La majoria d'ocasions eren tirs de darrere o laterals però també han trobat una víctima amb un tret frontal i una altra en el fèmur. «La interpretació ens permet imaginar els últims moments de vida de les víctimes», confessa Herrasti. Després de l'anàlisi antropològic, s'analitzen els objectes associats perquè qualsevol detall compta per a aconseguir la identificació. Així, mentre García-Rubio segueix amb el seu procés minuciós de reconstrucció de les restes òssies d'una de les víctimes, Herrasti fotografia la medalla de la Beata Catalina Thomás i neteja una de les monedes que encara conserva restes de la tela de la butxaca dels pantalons. Sabates, claudàtors de tirants, raspalls de dents, medalles, monedes o, fins i tot, una bala són alguns dels objectes trobats al costat de les víctimes. Tot es guarda. El motiu? És un tresor de gran valor que es retorna als familiars si el procés d'identificació culmina amb èxit. Hi ha esperança d'aconseguir un bon nivell d'identificació, confessa Herrasti. Balears ja té unes 200 mostres d'ADN de familiars. Això sí, una mostra de les restes òssies de les víctimes, per exemple, una dent o un tros d'os es mana al laboratori BIOMICS de la Universitat del País Basc de Vitòria-Gasteiz per a aconseguir un perfil genètic i comparar amb el banc d'ADN dels familiars. El procés pot tardar entre un any i un any i mig però a Lourdes Herrasti li canvia l'expressió només d'imaginar el moment de retornar les restes de les víctimes als seus familiars. «Serà una catarsi general». I és que la recuperació de 114 víctimes en el cementeri marca un abans i un després per a Porreres. «Ja han sortit, és un alliberament». .
(Rosa Ferriol | Foto: B. Ramon | Diari de Mallorca)
El 28 de juliol del 1936 començaren els bombardejos republicans a Ciutat. Aquest dia va haver-hi explosions prop del carrer de Sant Miguel. Va morir la propietària de la Alpargatería Ferragut i un dependent de la botiga de llana Mercadal. El 14 d'agost seria més salvatge. Set avions van llançar un centenar de bombes a Palma, Llucmajor i Santa María. En aquest últim poble varen morir dos pagesos a la seva pròpia casa. L'illa no tenia aviació així que estava a mercè dels atacs republicans. L'única defensa eren les metralladores antiaèries però els avions volaven massa alt. Precisament per això erraven el tir moltes vegades. Els pilots apuntaven al port i a les casernes però alguns projectils queien sobre cases particulars. Un que anava per a la caserna de Sant Pere, avui És Baluard, va caure en el frontó del Passeig Mallorca, a l'altura d'on està avui la Policia Nacional. També van caure en la zona instituts, Porta de Sant Antoni, etc. La foto que ilustra les destrosses és precisament de la porta de Sant Antoni, que en aquells anys encara molt freqüentada sobre tot pels mercaders i transportistes de Porreres i de tota la Part Forana. Per a aixecar l'ànim, el coronel Ramos Unamuno va anunciar un premi de 5.000 pessetes a qui derroqués «un avió comunista volant sobre Mallorca». Ningú s'emportaria el guardó. Malgrat el perill, cada vegada que se sentia el renou d'un avió, els palmesans es tiraven al carrer a veure l'espectacle. La curiositat va matar a alguns ells. Eren un blanc fàcil. Varen passar diversos dies fins que la població va aprendre a refugiar-se. La ciutat va excavar desenes de soterranis antibombardeig que encara avui es conserven. També a Sóller, Inca, Pollensa, etcètera, sofriren els bombardejos durant dos anys. ha comptabilitzat en total 150 illencs morts, 35 d'ells nins. No hi ha víctimes més innocents que les dels bombardejos sobre poblacions civils. Palma i també Mallorca no varen ser una excepció. (Del llibre de Josep Massot i Muntaner “Els bombardeigs de Mallorca durant la Guerra Civil”)
La repressió dels agermanats Onofre Vaquer .
Per reprimir als agermanats vingué de la península una esquadra de 4 galeres i 13 naus comandada per don Juan de Velasco que recollí a Eivissa al virrei Gurrea i als cavallers i ciutadans mallorquins que s'havien refugiat allà. Formarien un exèrcit de dos mil a dos mil cinc-cents homes que desembarcaria a Alcúdia el 13 d'octubre de 1522. Gurrea envia un edicte a Pollença demanant obediència, com que no li feren cas, ordenà cremar l'església on s'havien refugiat dones i nins, hi hagué de 200 a 400 morts (segons fonts). Els agermanats perderen dues batalles, una prop de Muro, on tingueren mil morts, i l'altra al Rafal Garcés, entre Inca i Sencelles, amb 500 morts. Després de cada batalla i cada avanç, Gurrea penjava els presoners, en un sol dia en penjà 40 a Inca i 70 a Binissalem. El virrei nomenà a Onofre Ferrandell batle de Felanitx, aquest bravejava d'haver reduït els agermanats felanitxers però el mataren. Molts prestaran obediència a Gurrea, però els més radicals es faran forts a ciutat fins que, per fam i pesta, es rendiran el 7 de març de 1523. Els agermanats enviaren uns ambaixadors a Carles V per justificar la revolta i lliurar-li les claus de la ciutat, però no les va voler rebre ni els va voler escoltar i tornaren amb una carta per Gurrea, en la que sense saber-ho portaven la seva sentència de mort. A la reducció seguí una forta repressió. Amb posterioritat a la reducció de la ciutat foren executades almenys 189 persones, mentre que a València s’havia executat a un centenar d’agermanats, a Castella a 23 comuners i a Barcelona al final de la guerra de Successió, cap. El 3-61523 Joanot Colom fou passejat damunt un carro, pessigat amb estenalles calentes, degollat, esquarterat, les cases derruïdes i el solar sembrat de sal, posat el cap dins una gàbia a la porta de Santa Margalida i hi va estar fins a 1822. El 17-7-1523 es confisquen els béns a 106 agermanats de la Part Forana i a 56 de la ciutat. El 3-10-1523 són condemnats a mort i a confiscació de béns 39 agermanats, el 4 de novembre altres 54, el 1524 altres 34, el 1525 encara es confiscava a 10. El 4-11-1523 es condemna a galeres i confiscació de béns a 45 agermanat (3 de Felanitx) i el 1524 a cinc que avituallaven els reclosos a la ciutat. Al final s’arriba a confiscar els béns a 300 famílies, si bé 61 eren pobres. A Felanitx es confisquen els béns a 67 famílies però algunes després són composades. Als agermanats se’ls imposa una composició (en realitat una multa) com persones “delades e inculpades d'haver participat, assentit e consentit en lo levament del poble”, les quals composicions “són estades fetes a cada un dels dits inculpats, segons la qualitat de les culpes i facultat de llurs béns, i per les dites quantitats són estats remesos i
.
perdonats, els vius quant a les culpes i béns, e los morts quant a la memòria i béns”. A alguns que pretenien no haver participat en la Germania, “atès que per l’armada feta de manament de sa majestat, són estat alliberats de l'opressió i tirania que estaven voluntàriament, per subvenció de les despeses en dita armada fetes”, els assignen unes quantitats a pagar. Les composicions afecten 3.652 famílies que havien de pagar un total de 113.288 lliures, amb una mitja de 31. Amb una lliura es podien comprar dues ovelles. La vila que més pagà fou Sóller amb 12.446 lliures, amb 254 agermanats, seguida de Llucmajor (12.374 lliures, 517 agermanats), Pollença (8.493 lliures, 311 agermanats), Inca (7.104 lliures, 285 agermanats) i Felanitx (4.535 lliures, 187 composats). Porreres, amb 196 agermanats, pagà 5.092 lliures, més que Manacor, un terme molt més gran, que pagà 3.890 lliures, amb 188 agermanats. A la ciutat el gremi que més pagà fou el els paraires que amb 230 agermanats pagà 7.588 lliures. Podeu veure la distribució de les composicions per cada poble i gremi al nostre article “La repressió dels agermanats” a Mayurqa (2000), 26, pp. Embargats 57-71, que es pot consultar a la Biblioteca Digital de les Illes Balears dins la web biblioteca.uib.cat. i a Dialnet. Les composicions es pogueren pagar a terminis de 1524 a 1526 si bé a algunes parròquies el pagaments s’allargaren fins a mitjan segle, en especial els dels morts. Les universitat locals es constituïren en garants de les composicions. A Felanitx trobam una composició de quantia molt elevada, mil lliures (la següent és de 150), imposada Jaume Artigues, àlies Hereu, sense tenir culpes excessives, “acceptà l’ofici de jurat i seguia lo que deliberaven los germanats excepte de robar i matar”. Tenia 30 anys i era propietari d’una possessió i havia de pagar 300 lliures de legitima a cada un dels seus tres germans. El 1528 es diu que havia minvat els seus béns en 2/3 i el 1529 els tenia embargats a instàncies de creditors. El 1529 el virrei ordenava al batle de Felanitx que subhastés una casa de Pere Colom per pagar la composició dels agermanats. A més, els agermanats hagueren de pagar els danys infringits a particulars durant la Germania. A Felanitx el 1528 es redacten uns capítols per pagar mil cinc-centes lliures per danys causats a particulars de la vila i a Joanot de Pacs. Molts d’aquest danys eren gra requisat per les autoritats agermanades a un moment de dificultats d’abastiment. A Llucmajor havien d’indemnitzar amb 1.650 lliures a Miquel Sureda Sanglada, 1.000 pel bestiar d’en Ballester i d’en Vich, 690 lliures a Jaume Montanyans de Galdent i 223 ovelles de Son Frígola. Llucmajor havia pagat 3.045 lliures en municions i vitualles, pel que mogué plet per no pagar més. A 274 individus d’Alcúdia les adjudicaren 31.415 lliures
Apol·lònia Maria Binimelis, directora de la Llar d’Ancians
«Va ser impactant i molt dur haver de tancar les portes» .
nals dedicats a això. A mesura que muntàvem la infraestructura la posàvem en marxa. Després es varen fer les visites controlades, una a la setmana, que es varen parar quan hi havia casos actius, encara que al final les hem continuat permetent amb totes les mesures, sobretot en casos de final de vida. Es veien a la capella de fora perquè dins de les instal·lacions no podia entrar ningú. -Al principi es va culpar a les residències, en general, de no tenir la suficient assistència mèdica. —Nosaltres tenim tres metges, i infermeres a 24 hores, però cal tenir clar que això és un centre sociosanitari. Quan hi ha hagut contagis s'han traslladat a un hospital o a la residència per a asimptomàtics per a descarregar la càrrega viral d'aquí dins. Això ha estat positiu. -Quan els van posar la primera vacuna per a la covid-19? —El 30 desembre i més que un abans i un després, el que s'ha notat aquí és que ara hi ha més alegria i moviment que no fa un mes. -El 14 de febrer, els residents varen poder sortir del centre. Com va rebre la notícia? —Amb por. Com a directora estava molt contenta perquè encara que tenen espais i activitats per fer, no sortien al carrer, però també es veu amb molt de respecte. Això encara no ha acabat. -Per a quan creuen que podran tornar a la normalitat? —Esperarem a juliol a veure què passa. Nosaltres estam bé, però no sols depèn dels que són aquí dins, sinó del col·lectiu i cal vacunar a tota la població. .
Sabrina Vidal | Última Hora
La font dels Moreis, avui seca
.
Apol·lònia Maria Binimelis és la directora de la Llar d’Ancians, de Palma. La seva labor ha estat una de les més complexes de realitzar durant una pandèmia que s'ha acarnissat amb la gent gran i ha trobat el seu camp de batalla en les residències. Per sort, van passar la primera ona sense cap contagi, però amb aquest virus mai se sap i des de fa ja un any viuen en suspens organitzant-se, redissenyant protocols i reunint-se amb un objectiu comú: protegir vides. .
-Els avisaren amb temps o varen haver de tancar de sobte? —Des de la primera vegada que ens ho vàrem plantejar tenguérem com a cinc dies i vàrem poder planificar com fer-ho. Des de llavors no hem parat, a la primera onada ens reuníem tots els comandaments diàriament. Va ser molt impactant i dur haver de tancar les portes i no poder sortir. -Vàreu bregar amb dos factors: el tancament i la salvaguarda dels més vulnerables. —La protecció era el principal objectiu. Usarem tots els protocols, pas per pas, i continuarem el treball diari. Lluitam molt per a aconseguir material i l'equip va respondre molt bé. El nostre costurer es va posar a fer màscares amb plàstic i tovalloles, la qual cosa ens van dir que funcionava. Varen ser moments molt tibants. -Com contactaven els familiars amb els residents? —Instal·larem videoconferències i va haver-hi professio-
La font, de gran rusticitat, està composta de tres piques contigües, molt desgastades, que ens remet a l’antigor de la surgència, un pou albellonat a 159 metres sobre el nivell de la mar. En aquest lloc també podem contemplar l'antiga bassa i arribar a la font, veient part d'una canaleta que conduïa l'aigua. Es tracta d'un pou de vena de possible origen islàmic, fet de pedra seca amb uns 2,5 metres de fondària i quasi un metre de diàmetre irregular. Té un coll molt curt, només de 0,30 metres i una reixa metàl·lica assegura sa caiguda d'animals o persones. A uns 0,80 metres del fons, comença un albelló d'uns 2 metres de llarg que acaba a una síquia a cel obert que recorre uns 40 metres vessant avall fins a arribar a les tres piques de pedra i que servien per abeurar el ramat o el bestiar. Les tres piques tenen forma rectangular, són diferents les tres. El sobrant cau a una bassa natural i travessa el camí per un albelló.
Càritas-Porreres informa dels nous horaris a la seves botigues solidàries q El porrerenc Magí Rosselló ha participat en la cursa de trail "Transgrancanaria". En la que ha finalitzat en la 9a posicioó de la seva categoria, d'un total de 251 corredors en la prova "Advanced 65Km". Aixió mateix, tambeó va finalitzar el 54è en la categoria general. q Gràcies a la subvenció 2020 del Fons Municipal d'Inversions per a Equipaments Culturals del Consell de Mallorca (Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística) s'ha dotat a la sala polivalent d'un protector, de pantalla i equip de so amb un import de 1877,56 euros. .
La Policia Local estrena noves dependències a la Casa de la Vila
La Policia Local de Porreres estrena noves dependències en una nova ubicació on ha traslladat el seu centre d'operacions en el mateix edifici de la Casa de la Vila. Pel que fa a l'atenció ciutadana, una de les principals novetats és que l'entrada es durà a terme a partir d'ara pel carrer Call, número 5, espai que acollí fa anys la Biblioteca municipal i posteriorment el departament de Serveis Socials. El nou espai ha estat dotat de nou mobiliari i permet als agents dur a terme la seva feina en millors condicions. La batlessa, Xisca Mora, explica que "hem habilitat aquest nou espai molt més ampli perquè la Policia Local pugui fer la seva feina en condicions i també per millorar l'atenció ciutadana i sobretot també preservar la privacitat i seguretat de denunciants, detinguts o, arribat el cas, la separació d'ambdós en espais diferents". "Per posar un exemple, ens hem trobat casos en què una víctima de violència de gènere havia d'estar en el mateix espai que l'agressor i això s'ha d'evitar", apunta Mora. .
Presentades 24 obres als premis literaris “Vila de Porreres” 2021 Concretament, s'han presentat 9 treballs a la modalitat de narrativa, que està dotada d'un premi de 4.000 euros i 15 obres a la de poesia, que opten a un premi de 2.000 euros. Els jurats estaran confirmats per Poesia: Àngel Terron Homar, Pere Perelló i Lluís Servera (tots tres poetes). Narrativa: Joan Riera (periodista d'investigació i escriptor) Cèlia Ribas (crítica literària, filòloga i neboda de Josep Maria Llompart) i Francisca Marcè Sabater (poeta).
El grup d'acció social de Càritas de la Parròquia de Porreres, des de l'inici de l'estat excepcional de la pandèmia covid-19, ha repensat i reestructurat els projectes que duu en marxa, per transformar alguns dels seus aspectes a fi de donar un millor servei a la comunitat. S'ha canviat el sistema del repartiment d'aliments, s'han donant nous usos als locals i se n'han cercat de nous. Volem convidar als ciutadans del nostre poble a visitar les noves instal·lacions i a aportar suggerències per enriquir entre totes i tots els projectes de Càritas-Porreres. Botiga solidària de roba i complements. Aquest projecte va agafar forma l'any 2003, al llarg d'aquests anys s'ha ubicat en diferents locals i de llavors ençà ha continuat amb èxit de clientela i organització. A partir de dia 16 de març, la botiga obrirà les seves portes al carrer Sala núm. 13 (vestíbul de la Capella de la Residència). Si voleu visitar i anar a comprar a aquesta nova botiga ho podeu fer: Els dilluns i els dijous horabaixa de les 18.00 a les 20.00 h. I els dimarts el matí de les 9.15 a les 12.00 h. Botiga solidària de juguetes, llibres, objectes de cuina i decoració: Degut a la gran quantitat de donacions i de la bona acollida durant les campanyes de Nadal i Reis s'ha obert una botiga nova, específica per aquests objectes, ubicada al carrer Rectoria s/n. De moment sols s'obrirà alguns dies al mes i si es disposa de voluntariat suficient i de resposta de la clientela es farà una ampliació horària. Horari: el primer i tercer dimarts de cada mes de les 10.00 a les 13.00 h. Recollida de roba, complements, juguetes, llibres, objectes de la llar. Es continuarà la recollida en el lloc habitual de sempre, en el contenidor del passadís del campanar, tots els dies de la setmana i les 24 hores del dia, també es pot dur a les botigues solidàries durant l'horari d'obertura. Els canvis d'horaris se publicaran en els taulons d'anuncis dels locals de Càritas i per les xarxes socials de la Parròquia i de l'Ajuntament.
Bernat Xavier Xamena Vidal ajorna l'ultraman Mallorca 515 al mes de maig Ajornat l'Ultraman Mallorca Non Stop Solidari. S'ha reprogramat pels dies 15 i 16 de maig. Diferents dies, mateix repte! El triatleta amateur Bernat Xavier Xamena Vidal havia de realitzar L'ultraman Mallorca 515 Non Stop Solidari aquest mes de març. Anirà a benefici de Mallorca Sense Fam. Rosa Cordoba. La veterana corredora inquera-porrerenca va participar al campionat d'Espanya de cros absolut a Getafe, seleccionada per la Federació Balear. Era la més veterana de tota l'expedició. Va quedar en 52a posició.
Els agricultors reclamen eines per a afrontar la sequera
.
L'Ajuntament de Porreres posa en marxa horts socials al municipi
La sequera s'ha convertit en un «problema endèmic» des de fa uns anys. Unió de Pagesos confessa que segueixen amb atenció les notícies sobre la possibilitat de declarar la sequera meteorològica en algunes zones de l'illa, a l'abril o maig si la situació continua igual. Alguns ramaders estan passant una situació difícil perquè hi ha poc aliment i necessitam eines i solucions per a estabilitzar la producció i tenir una seguretat enfront de situacions com aquesta. Un informe de Semilla alerta que la zona de Migjorn, en concret Felanitx, Llucmajor, ses Salines, Campos i Porreres, estaven en una «situació complicada». Les dades de l'AEMET indiquen que hi ha hagut un febrer molt sec i només s'havien registrat 5,7 litres per metre quadrat quan la mitjana són 38 litres. .
Un pressupost de 4.470.000 euros tendrà l'Ajuntament per al 2021
Les àrees de Benestar Social i la de Medi Ambient de l'Ajuntament de Porreres han posat en marxa els primers horts socials de Porreres, que tenen com a objectiu donar l'oportunitat de conrar un petit tros de terra a sis famílies en situació de vulnerabilitat usuàries dels Serveis Socials. Es tracta d'un projecte que els permetrà cultivar alguns dels seus aliments però també facilitarà que es coneguin entre ells i compartir estones plegats. Aquesta iniciativa s'ha posat en marxa en un espai cedit pel celler Mesquida Mora. A banda de cultivar l'hort i aprendre els beneficis nutricionals dels seus productes, també es treballaran valors. La batlessa de Porreres, Xisca Mora, signà ahir el conveni de cessió dels terrenys amb Bàrbara Mesquida de Mesquida Mora. "Està comprovat que a tots ens va bé tocar terra i, en aquesta situació que vivim avui dia, pareix que ho necessitam més que mai. Els usuaris dels horts tendran l'ajuda de l'equip tècnic d'APAEMA qui els acompanyarà per dur-hi a terme pràctiques d'horticultura ecològica", explicà la batlessa. A l'acte hi assistí el regidor de Benestar Social, Miquel Àngel Veny i el director tècnic d'APAEMA, Nofre Fullana.
El passat dia 23 l'Ajuntament aprovà el pressupost d'enguany per un import de 4.470.000 euros amb els vots a favor de l'equip de govern (PI-PSOE) i les abstencions de PP i Més per Porreres. La batlessa, Xisca Mora, apunta que són uns pressuposts "per no deixar ningú enrere" davant la crisi socioeconòmica causada per la Covid-19". En la presentació, explica que "és un pressupost compromès amb les necessitats del present: dotant dels recursos necessaris per als reptes derivats de la pandèmia, com són el foment de la salut i la seguretat, la recuperació econòmica i el suport a les persones i col·lectius més vulnerables i “perquè els veïns de Porreres reclamen serveis cada vegada millors, equipaments i espais públics de primer ordre”. Quant a les xifres, apuntar que la inversió pública és de 906.323,92 euros destacant les millores als carrers Sala i Cerdà (605.000 euros).
“El Porc”, el 27 de març a l'Auditori A les 20 hores la companyia Minut 1 Teatre presentarà l'obra “El porc” dirigida per Santi Celaya i Chus Martín, interpretada per Pedro Orell. Amb l'asessorament escènic de Josep Mercadal. L’obra, planteja d’una forma intimista i sincera les darreres hores de vida d’un porc. Una reflexió lúcida sobre la nostra manera de viure, però sobre tot de morir. Com diu l’autor, “la vida només té una direcció, fixa i obligatòria: camp, porquera i escorxador”. L’obra, planteja d’una forma intimista i sincera les darreres hores de vida d’un porc. Una reflexió lúcida sobre la nostra manera de viure però sobre tot de morir. .
.
Endevinalla. Sempre a l'aventura, tall per on pas i sense costura, cus allò que tall. Que és? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (L'arena o la platja) .
Línia directa: 627477628 · 648257430
wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu: binerbo1@gmail.com wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com wPreu exemplar en paper: 2 €. Per subscripció: 1 €. w Aquest número ha quedat enllestit el 27-3-2021
El festival Barnasants programa dos concerts a Porreres .
El festival Barnasants ha programat dos concerts a Porreres, dedicats a la cançó d'autor dels territoris de llengua i cultura catalana. A Mallorca n'hi haurà també a Palma, Manacor i Esporles. Gemma Huguet (el 22 de maig) i Eduard Iniesta (12 de juny), actuaran a l'Auditori de Porreres, estrenant els seus nous treballs.