abril 2021 2ª quinzena núm. 59
Programades moltes obres de teatre
públic a partir de 5 anys. Entrada gratuïta i organitzat per Apaema. Dimarts dia 20 d’abril i dijous dia 22 de les 17.30 a les 19 hores al facebook de la Biblioteca Municipal i al de la Comicteca de Porreres hi haurà un taller virtual d’iniciació al còmic a partir de 12 anys.
Abril i maig culturals
Actes per Sant Jordi, festa del llibre
“La vida és una cosa complicada i difícil, impossible de descriure, que consisteix a anar fent” (Josep Pla, escriptor i periodista)
.
Divendres 23 d’abril a les 18.00 hores al facebook de la Biblioteca Municipal en directe, Contacontes «Sant Jordi a la cova del Drac». Dissabte 24 d’abril a les 19.30 hores a l’Auditori de Porreres, teatre: «Magallanes.0» de Jeroni Obrador. El divendres 30 d’abril a les 20.00 hores també a l’Auditori Municipal hi haurà la projecció documental: «Exploració de la vall de Khane» (Pakistan) seguit d’un col·loqui a càrrec de Cati Lladó, Tomeu Rubí, Pep Roig i Derek Watson, organitzat per l'Agrupació Cultural de Porreres. .
Mes de maig de teatre
Dissabte 17 d’abril: Commemoració de la República al Racó de la Memòria Com és habitual durant els darrers anys, el dissabte dia 17 d’abril tendrà lloc a Porreres la commemoració de la República al Racó de la Memòria a partir de les 12 del migdia. És un acte de recordança a les víctimes que lluitaren per la Segona República i que enguany tendrà caràcter no presencial tot i que es podrà seguir per Porreres TV. Aquest mateix dissabte a les 19.30 hores i a l’auditori municipal tendrà lloc una lectura dramatitzada: «Sal i Pebre Coent» de la Companyia TeatrEROS amb entrada gratuïta. El diumenge dia 18 al matí també a l’auditori municipal hi haurà contacontes: «Germina, germinaràs... Rondalles per estimar la terra» a càrrec de Catalina Valriu destinat a un
Durant el mes de maig es farà el segon taller de robòtica. “Construïm un ocellrobot amb peces de Lego” per a nins i nines de 7 a 12 anys. El diumenge 2 de maig a les 19.00 h a l’Auditori de Porreres. Teatre: «Anar a Saturn i tornar». De Cultural-ment. El dissabte 8 de maig a les 20.00 h a l’Auditori de Porreres. Teatre: «Nomophobia» de Miquel Àngel Raió. Cia. L’Aviador i el diumenge 9 de maig, «Llegendes Teatralitzades a Porreres», al carrer de l'Hospital amb l'historiador Gaspar Valero organitzat pel Govern de les Illes Balears / de Qmiras Producciones. Diumenge 16 de maig a les 19.00 hores, a l’Auditori de Porreres. Teatre: «Amarg» de Rafel Gallego. Dissabte 22 de maig a les 20.00 h també a L’Auditori de Porreres Concert del Festival Barnasants amb “Gemma Humet”. El diumenge 23 de maig de les 9.00 h a les 14.00 h al Parc de n’Hereveta i Comicteca de Porreres (Biblioteca Municipal) Primera Jornada de Còmic i Mercadet Friki. Mercadet de còmics i activitats infantils. A les 11.30 h a l’Auditori de Porreres conferència del Dr. Estivill, organitzada per L'Apima Escola Nova. Dissabte 29 de maig a les 20.00 h a l’Auditori de Porreres. Concert: “Cappela Simfònic” amb la col·laboració del grup vocal Cappela, l’Orquestra Universitat de les Illes Balears i l’Orquestra Lauseta. Per últim el diumenge 30 de maig a les 11.00 hores a l’Auditori de Porreres, XXIII Festival Internacional de Teresetes 2021. “Alma”. Primavera, estiu , tardor i hivern. Alma és un viatge poètic i sensorial a través de les quatre estacions de l’any. Companyia LaBú.
Miquel Melià Mora, MMSSCC .
1936-1937 · Fa 85 anys
Els mallorquins de la falange
.
El passat dia 31 va morir a la República Dominicana el religiós porrerenc Miquel Melià Mora, pare dels MMSSCC, de can Fossà, als 86 anys. Durant prop de 50 anys havia treballat a terres americanes. El 1975 Miquel Melià ja havia rebut distincions per la tasca realitzada en favor dels més desvalguts. Una de les darreres va ser la medalla “Bien Por Ti” (2015) que li va ser imposada per la vicepresidenta del país. Algunes de les iniciatives que va dur endavant són els projectes de reparació i construcció d’habitatges, implantació de farmàcies populars, concessió de crèdits educatius i per a microempreses, distribució d’aliments, diversos projectes de cooperativisme i un llarg etcètera. Corria la meitat de la dècada convulsa dels '70 quan la Congregació dels pares Missioners dels Sagrats Cors envia a aquella illa a compartir vida i missió amb altres germans que ja estaven arrelats a les terres dominicanes dees de vint anys enrere. Era el fill major de sis germans del matrimoni Miquel Meliá i Maria Mora. Des de nin, tot just deu anys, comença a formar part de l'anomenada escolania del Santuari de Lluc. Als setze anys farà els seus primers vots com a religiós i set anys més tard serà ordenat sacerdot per imposició de mans de Joan XXIII. Corria l'efervescència d'un nou Concili, noves inquietuds teològiques, pastorals i bíbliques d'aquella generació. A la República Dominicana ha estat a l'empobrit barri de l'Ejido. El 1976 a la parròquia dels Sagrats Cors, a l'any 1978 el traslladen a la capital dominicana, a la zona del barri Manganagua, allà fa vida a la parròquia Santa Rosa de Lima. Per al 1987 és traslladat novament cap a Madrid. Retorna el 1990 i assumeix la Parròquia Mare de Déu de l'Altagracia, situada a la perifèria oest de la província de Santo Domingo. A tota la seva família de Porreres volem traslladar el nostre condol per aquesta sensible pèrdua.
Joan Trobat Nicolau q El passat 24 de març va morir, en un desgraciat accident de tractor, prop de Vilafranca, Joan Trobat Nicolau, Cudem, pagès de 80 anys i persona molt col·laborativa amb totes les festivitats porrerenques. Des d'aqui, volem fer arribar les nostres més sentides condolències a tota la seva família.
Foto de grup de falangistes (Canuto Boloqui, Lluís Sitjar i Alfonso de Zayas, entre d'altres, acompanyats per militars italians al santuari de Monti-sion el 1937. Arxiu Bartomeu Garí
Durant la Guerra Civil, els franquistes utilitzaren els falangistes per cometre atrocitats silenciades durant molts d'anys que ja han sortit a la llum amb les darreres exhumacions de fosses. "A Mallorca hi hagué una repressió perfectament planificada que deixà prop de 1.800 morts i més de 5.000 persones empresonades. Els franquistes reberen en tot moment la imprescindible ajuda de la Falange Española i el silenci còmplice del bisbe Josep Miralles”. Són paraules de l’historiador Bartomeu Garí, que el 2019 publicà la tesi doctoral La repressió a Mallorca durant la Guerra civil i la postguerra (Lleonard Muntaner). El partit del jou, les fletxes, les camises blaves i el Cara al sol fou fundat l’octubre de 1933. El febrer de 1934 la FE ja es fusionava amb les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), un partit clarament feixista creat el 1931 per Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos. I al novembre d’aquell mateix any la formació ja tenia cap provincial a les Balears, el marquès Alfonso de Zayas (1896-1969), descendent d’una família palmesana de militars. La conspiració avançava. “Els dirigents locals –recorda Joan Mas Quetglas– varen rebre l’ordre que els milicians de cada poble on Falange tenia militància organitzada estiguessin disposats a entrar en acció ben aviat”. Un d’aquests pobles va ser Porreres, on el batle, Climent Garau, rebé amenaces de mort, que, en desfer-se la bogeria feixista, es materialitzarien –seria afusellat amb una trentena de porrerencs, entre ells tots els regidors del seu Consistori. La repressió es va desfermar sobretot a l’octubre de 1936 amb el falangista Mateu Torres Bestard com a nou governador civil de les Balears. Segons alguns testimonis orals, supervisant les tretes de Porreres hi havia Lluís Sitjar, que no dubtà a vestir-se amb camisa blava. .
(Resum de l'article d'Antoni Janer Torrens al diari Ara Balears)
1521 · Fa 500 anys
La Germania a Mallorca. Antecedents Tradicionalment s’ha identificat a les causes econòmiques i les males collites com els factors determinants de la Germania mallorquina. Aquesta però, és una explicació simplista, per fer veure que aquest aixecament era: injustificat, espontani, sense organització i buit de contingut. De fet, al llarg dels segles XIV, XV i XVI al Regne de Mallorca s’anaren reunint un seguit de condicionants que establiren les bases d’unes reivindicacions i demandes que es repetiran i ampliaran en tres moments claus per a la història baix medieval i moderna de l’illa: la Revolta de 1391, la Revolta Forana de 1450 i la Germania en el 1521. Entre la múltiple casuística, al segle XIV trobem conflictes entre Ciutat i la Part Forana; Una revolta a Sardenya i la Guerra dels dos Peres (que provocà un augment de les despeses, lleves forçades i la sol·licitud de més subsidis pel monarca que provocà un augment de la fiscalitat). A més a més, també s’ha de tenir en compte l’èxode cap a la Ciutat que comportà que la gent deixés de contribuir per les propietats que conservaven a les viles d’origen. L’expansió del deute provocà que la universitat demanés constantment préstecs i la hisenda mallorquina hagués de pagar cada vegada més censals. Les onades de pesta també foren freqüents, de fet entre 1348 i 1396 se’n produïren sis, de la mateixa manera trobem la problemàtica endèmica de les males collites que provocaven contínues crisis de subsistència. Per tant, ens trobem que els imposts requeien en una població pobra, delmada per la pesta i cada cop més reduïda per l’èxode cap a la Ciutat. No és estrany que amb tots aquests condicionants esclatés la revolta de 1391 coneguda com l’assalt al call. Aixecament que es volgué fer passar per una revolta de caràcter antisemita però que realment fou un moviment d’oposició a la gestió de les classes dirigents. Un cop sufocada la revolta, es trobaren que durant aquesta no s’havien pagat els imposts i per tant, el deute augmentà i s’hagueren de posar noves imposicions. Al llarg del segle XV ens trobem amb un seguit de fets que agreugen encara més la situació com la fallida de la Universitat de Ciutat i del Regne el 1405, per no poder pagar els interessos del deute públic. Això, s’intentà solucionar amb el Contracte Sant però sense èxit i la problemàtica s’accentuà ja que s’utilitzà com a eina de corrupció i pel control del municipi. A més a més, la tensió augmentà degut a l’enfrontament entre dues faccions; la mallorquina i l’aragonesa per controlar el govern del Regne, i la marginació del Regne de Mallorca en la participació en el Compromís de Casp. Per tant, no és d’estranyar que el 1450 s’arribés a una situació límit i esclatés la Revolta Forana, que tot i compartir la majoria de demandes amb la revolta de 1391, els forans anaren més enllà i proposaren que la Part Forana es separés
administrativament de la Ciutat. Aquesta revolta fou sufocada i la repressió va ser molt dura, amb una multa econòmica de 150.000 lliures, cosa que provocà encara més la ruïna econòmica dels municipis rurals i la intensificació del procés de venda de terres de forans endeutats a l’aristocràcia ciutadana. La Guerra Civil Catalana va tenir també influències al Regne de Mallorca que es poden observar amb els dos intents sediciosos del 1463 vinculats amb aquest conflicte i segurament també amb la Revolta Forana. El regnat de Ferran el Catòlic no comptà amb grans millores, els problemes citats persisteixen i s’afegeix un creixement demogràfic que provoca l’augment de demanda de productes cerealístics, que no va anar acompanyada per un augment de la seva producció, cosa que causà problemes d’abastiment i més crispació popular. Els problemes en el comerç exterior també foren importants degut en gran part al trasllat del centre de gravetat econòmica del Mediterrani a l’Atlàntic. El canvi de segle, no provocà una millora i s’afegiren altres factors com la reivindicació dels forans reclamant l’aplicació de la Sentència Arbitral de 1512, la suspensió del virrei Aymerich del seu càrrec, el procés contra el regent Frederic de Gualbes i els conflictes entre les banderies Call i Almudaina no feren que la situació remetés. Però si hi ha un fet fonamental, imminent a l’esclat de la Germania mallorquina és la defensa de Bugia el 1515, on hi participaren molts de mallorquins amb una organització militar que seria emprada durant la Germania mallorquina; els deseners i els cinquanteners. A finals del 1520 i principis del 1521 es produeixen reunions secretes dels menestrals de Ciutat per la mala gestió del Govern del Regne i comencen els rumors d’alçament. .
Banderoles per la normalització lingüística Des de les àrees d'Educació i Cultura de l'Ajuntament s'ha dut a terme juntament amb la plataforma “Tant és ara com abans”, una campanya de normalització lingüística amb la instal·lació de banderoles a diferents espais públics del municipi, amb l'objectiu de reivindicar el vocabulari i les expressions mallorquines. Les banderoles s'han instal·lat al passeig del carrer de la Santa Creu (entre l'Institut i l'Híper) i a la plaça de n'Amengual. També se n'instal·laran a la plaça de la Vila. La plataforma "Tant és ara com abans" fa una tasca per fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la nostra llengua.
Cati Vaquer Propietària dels Planters Ca Na Justa
«Em fa sentir molt orgullosa la feina de conservar varietats de llavors antigues»
clients i em deien que s'estimaven més esperar que els atengués mon pare”, recorda. Assegura que és una feina molt exigent i dedicada (son pare li deia que “qui fa planter hi ha de dormir”), però que és molt gratificant. "Veure que amb la nostra feina aconseguim conservar varietats antigues, tradicionals i d'una qualitat impressionant, em fa sentir molt satisfeta i orgullosa" diu aquesta porrerenca, “totes aquestes varietats no les trobes al mercat, o les fas tu o desapareixen!”. .
“El Pla” | març núm. 9
. .
Quan el 1875 en Francesc Just (el seu malnom) va començar a assecar llavors a Porreres per fer planters de planta hortícola i vendre als seus veïnats segurament no s'imaginava que cinc generacions després la seva descendència continuaria el negoci. Tot i que va ser un home, en Francesc, qui va iniciar la tradició, la història dels planters de Ca Na Justa ha estat marcada per la tenacitat de les dones de la família. “Varen sortir valentes ses Justes”, diu na Cati Vaquer, qui ara està al capdavant del negoci familiar que va iniciar el seu repadrí Francesc. Els seus principals clients són els petits pagesos o els clients particulars de Mallorca que cerquen varietats autòctones. Quan se li demana pel nom dels planters, així, en femení, explica que, el repadrí va tenir cinc filles, i que la gent del poble els hi deia ses Justes, pel renom de son pare. Dues d'elles es van dedicar, com son pare, a fer planter, una d'elles la padrina de na Cati, que no va perdre el malnom heretat. I així es va quedar, Ca Na Justa. “Jo vaig néixer dins un planter”, explica na Cati. Tot i que va passar bastants anys treballant al sector de la construcció, quan els seus pares, que havien continuat el negoci dels planters, es varen voler jubilar, ella va sentir la responsabilitat de fer-se'n càrrec. “Per culpa meva Ca Na Justa es tanca, em vaig dir”, explica. Tot i que els seus pares no la varen animar gaire: veien que hi havia un bot generacional amb el cultiu hortícola, que les noves generacions ja no tenien tant d'interès i que el negoci acabaria per tancar-se. Gairebé un segle i mig després Ca Na Justa segueix a ple funcionament, perquè la generació que no tenia en sembrar la va recuperar en jubilar-se i el jovent motivat per l'alimentació sana també ha pujat al carro dels horts d'autoconsum. Na Cati també detecta un repunt en les vendes per mor de la pandèmia: “La gent està més dins ca seva i vol entretenir-se, i també molta gent s'ha quedat sense feina”, explica. “Aquesta és una feina que requereix molta delicadesa, per seleccionar i fer la llavor, i les dones jo crec que som més primmirades", reflexiona. Sobre les dificultats que ha trobat per tirar endavant el negoci sent dona, afirma que ara mateix no en troba, però que si és cert que als seus inicis li va jugar en contra. “Quan vaig agafar el negoci, que tenia 30 anys, de vegades venien
El pou de Sa Carrera, avui també sense aigua .
El pou de Sa Carrera és molt visible i està localitzat al costat del camí. Pou amb un coll lleugerament rectangular, exterior de pedra format per dos pilars, un travesser d'ametller, una politja de ferro i dues piques; una exterior amb una inscripció amb data 22-2-6 i una interior. Possiblement de l'època islàmica. A principis del segle XVI ja era conegut amb aquest mateix nom. Es va restaurar el 1994. El seu interior és totalment sec. Forma part de la ruta hidràulica porrerenca.
q La ciclista porrerenca Maria Rossello, fent parella amb Núria Tauler, han quedat subcampiona de Balears a la prova de Madison celebrada el Velòdrom Illes Balears. També va quedar tercera al campionat de Balears a la prova d'omnium a la categoria open al mateix velòdrom. q Rosa Córdoba, corredora d'Inca resident a Porreres, aconseguí una altre victòria al quedar Campiona de Balears absoluta de 3000 metres. Amb aquest campionat ja seran tres consecutius que aconsegueix. El passat 20 de març se va proclama campiona de Balears de 10km en pista veterana i absoluta, amb un temps de 36:43, record de Balears Veterana, tercera millor marca de la història de Balears, minima per el campionat d'Espanya i es situà primera el ránking espanyol absolut de 10km. q L'atleta porrerenca Àgnes Oliver aconseguí la segona posició absoluta i la primera V1F el duatló cros Ciutat de Palma. I al triatló de Portocolom feu la primera posició veterana1. I també destacar el porrerenc Bernat Xamena que feu la segona posició M40 i el 12è de la general.
Lluís Sanahuja Munné i Oriol Solà i Prat, nous premis "Vila de Porreres"
Fruits Secs Bauçà, el procés de qualitat de l'ametla mallorquina
En Pau Xiscos treballa juntament amb el seu fill, també Pau, en el negoci que els seus repadrins van fundar fa més d'un segle. En aquells temps a Mallorca, la producció i venda d'ametlla i garrova era fonamental per a l'estructura econòmica de l'Illa: eren exportadors d'aquests aliments de primera categoria. Quan en Pau pare era un jove de dinou anys, es dedicaven tot l'any a l'ametlla mallorquina. Però ara, a causa de malalties com la xylella o "xylella fastidiosa" (mai millor dit) que afecta l'ametller, i per culpa de l'antiguitat de les plantacions d'ametlla vigents (com més vella, més probabilitat de què el fruit amargui), només s'hi poden dedicar uns mesos a l'any. Gràcies a l'enginy i els més de quaranta anys d'experiència, en Pau pare ha aconseguit reinventar aquest ofici: el que abans era una feina on la força física hi era necessària, ara s'ha convertit en un ofici on quasi tots els processos s'han mecanitzat. "Mon pare un dia em va dir que l'experiència era un grau, i quina raó que tenia" ens explica en Pau entre rialles. Abans, li costava hores trobar la solució a petits problemes, però ara cap problema li treu temps. Encara que la infraestructura de Fruits Secs Bauçà hagi evolucionat, el procés de qualitat de l'ametlla segueix sent el mateix que seguien els seus familiars als inicis. “Per a nosaltres, és admirable veure com a les empreses se segueixen emprant processos i tècniques com ho feien els nostres avantpassats”. Pau pare i fill, coneixedors de l'ofici que ha acompanyat a la seva família durant tants anys, dedicant la seva vida a fomentar el cultiu d'aquests aliments tan característics de Mallorca i Porreres. Contacte⬇️: Fruits Se⬇️cs Bauçà. Camí de⬇️ Marina s/n. Porre⬇️re⬇️s Tel. 971168297 .
El carrer policia Damià Barceló a Calvià .
Calvià ha decidit canviar darrerament la nomenclatura de tres carrers amb noms franquistes. Les vies afectades són la General García Ruiz de Magaluf i les de Sor Rosenda, una monja delatadora de veïns del poble i el del Policia Damià Barceló. Damià Barceló Ferrer va ser membre fundador de la Falange de Porreres. Va formar part de les guerrilles falangistes que realitzaven execucions extrajudicials. Diuen que després de la guerra es refugià a Calvià, per por a represalies per la seva actuació durant la guerra civil. Participà en la detenció del batle Climent Garau, Marió.
Lluís Sanahuja Munné i Oriol Solà i Prat han estat guardonats amb els premis literaris "Vila de Porreres" de 2021 en les modalitats de novel·la breu i poesia respectivament. El premi de novel·la breu dotat amb 4.000 euros ha estat per Lluís Sanahuja Munné, de Vilafranca del Penedés amb l'obra: "Ànima morta". Per la seva banda, Oriol Solà i Prat de Santa Margalida de Montbui, ha guanyat el premi de poesia dotat amb 2.000 euros per l'obra "Remuntant les aigües del Mississipí". Les dues obres seran publicades a Edicions Balèria. La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Porreres creà els premis literaris "Vila de Porreres" que s'atorgaren per primera vegada com a premi municipal l'any 2017. L'objectiu d'aquests premis és consolidar el compromís de la vila amb la cultura i la llengua i l'enteniment d'ambdues com a patrimoni i com a actiu a potenciar, creador de riquesa i de cohesió social. El lliurament dels premis es durà a terme en el mes de juny en el marc de les festes de Sant Joan.
Una bandera fora de lloc
A l'Escola Nova de Porreres, hi fan ampliació i a dalt d'on fan l'obra hi va aparèixer, dies enrere, aquesta banderota. Desconeixem si la direcció del centre estava informada, però un dia després ja l'havien retirada. Una bandera fora de lloc, idò... tot i que això de posar banderes a les escoles és ben antic. .
Sant Jordi, d'historicitat discutida .
Sant Jordi probablement no existí. El seu culte va ser suprimit el 1969, per Pau VI que l'elimina del santoral romà, però en deixa el culte com a opcional. Un dels noms propis més estesos, al qual en l'edat mitjana s'atribuïen grans miracles (principalment el d'haver matat el drac que devorava les donzelles) i que obtingué una gran devoció i el patronatge de la cavalleria. Patró d'agricultors, soldats, arquers, presoners, ferrers, enamorats i muntanyencs. També d'Aragó, Bulgària, Alemanya, Catalunya, Geòrgia, Grècia, Anglaterra, Lituània i Portugal. Diuen que Sant Jordi va ser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir. El seu martiri és famós: va durar set anys i va ser cremat, tallat en dos per una roda d'espases i enverinat. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.
Algalia rescindeix el contracte de gestió i explotació de la piscina Tot i la resolució del contracte, l'empresa concessionària seguirà duent a terme el manteniment i gestió de la piscina municipal fins al mes de juny, mentre l'Ajuntament treballa en la redacció del plec de condicions per a la nova contractació del servei. Així mateix, i per tal que els usuaris puguin seguir gaudint del servei, la piscina estarà oberta de dilluns a divendres de 7:00 a 11:00 h i de 16:30 a 20:30 h, en la modalitat de natació per lliure o amb la realització de cursets de natació els horabaixes. La piscina reobrirà les portes el 6 d'abril. . .
L'Ajuntament realitza tasques de neteja i manteniment al polvorí del puig d'En Femella
Diada restringida d'agricultura ecològica Enguany la XIV edició de la Diada d'Agricultura Ecològica que organitza a Porreres Apaema, Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Mallorca, com l'any passat, no es podrà celebrar amb les parades de productes ecològics a causa de les mesures de control de la covid-19. Així i tot, s'han organitzat un seguit d'actes i activitats que se celebraran virtualment. La temàtica gira entorn de la sobirania alimentària i l'autoabastiment, una vessant que els darrers mesos ha agafat especial rellevància a causa del temporal Glòria i la pandèmia i que s'ha posat a debat en un acte, celebrat a la finca Can Feliu.
Danys per una gelada tardana. El passat dia 8 a la nit i matinada el termòmetre va baixar dels 0°C. Aquestes gelades tardanes són delicades pel camp: albercocs o prunes que ja havien quallat, ametlons, ulls tendres d'olivera, vinya o garrover, així com l'horta a l'exterior va rebre. Ja ho diu una dita antiga: “Abril i senyors, tots traïdors”. Des de fa uns quants mesos personal de l'Ajuntament ha duit a terme tasques de neteja, desbrossament i manteniment al polvorí del puig d'En Femella. Des del maig del 2019 les dependències i instal·lacions del polvorí estan cedides per part del Ministeri de Defensa a l'Ajuntament. El passat 12 de març, el conseller d'Hisenda, amb el seu equip tècnic, acompanyat per la batlessa, el regidor de Manteniment Jaume Martorell i la regidora de Medi Ambient, Miquela Bordoy feren una visita al polvorí per revisar les instal·lacions i així poder contemplar les diferents possibilitats d'ús de l'espai. En aquests moments, el Consell de Mallorca està fent un estudi tècnic i econòmic per conèixer el cost de les inversions per fer-hi un casal de colònies.
Tornen les activitats a l'Associació de Persones Majors de Porreres L'Associació de Persones Majors de Porreres ha reiniciat les activitats després de l'aturada a causa de la covid-19, un cop passada la pertinent revisió dels tècnics en matèria sanitària del Govern Balear i l'ajuda de l'Ajuntament de Porreres per disposar del material preventiu necessari. Ara per ara fan gimnàs, ball en línia i pilates. Cal destacar que durant tots aquests mesos que el local ha estat tancat, la directiva, encapçalada pel seu president, Joan Mayol, ha dut a terme tasques de manteniment i millora.
Cap pela, concert amb l'orquestra de la UIB El grup de música vocal Cap pela oferirà el 29 de maig a Porreres un dels concerts que té programats a l'Auditori de Porreres amb l'Orquestra de la UIB.
Fa 45 anys ja hi havia els mateixos dinosaures d'ara: el diplodocus De les golfes del llunyà passat, apareixen fantasmes i bubotes que tots crèiem oblidats. Antoni Papell un personatge que encara escriu i pontifica com a tertulià (i que a Ciutat era conegut com "l'home de Fraga a les Illes") va ferr una conferència a Montuïri on va parlar d'autonomia, de descentralització, d'unitat nacional, etc. El col·loqui es va fer en castellà i a una determinada pregunta va reafirmar (ho havia dit al llibre d'en Capellà) que el mallorquí és una llengua diferent i diversa del català. Fa 45 anys ja no era molt diferent. Des de llavors, sembla que no ha millorat massa, malgrat que hagin passat els anys. Curiosament, el diplodocus segueix cobrant dels nostres diners.
Endevinalla. Ens estalvia fer esforços, si li pitjam un botó, però ens fa passar una estona, dins de la seva presó. Que és? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (Una barca trencant l'aigua) .
Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com w Aquest número ha quedat enllestit el 14-4-2021
