maig 2021 núm. 60 “Com més corrupte és l'Estat, més lleis té” (Corneli Tàcit, historiador i governador romà) .
Demanen que la segona fase de la Bassa de Regants sigui finançada amb fons europeus
Les obres de la primera fase de construcció de la bassa avancen a bon ritme. .
En aquests moments, s'està duent a terme la primera fase d'execució, finançada pel Govern de les Illes Balears amb 2.075.347,49 euros de l'impost de turisme sostenible, que preveu la construcció íntegra de la bassa de reg, així com els elements de seguretat i de control. La bassa de regants de Porreres neix de la necessitat de regenerar i aprofitar les aigües produïdes a la depuradora per al reg agrícola. Les aigües hauran de rebre un tractament terciari per tal que puguin ser aprofitades després per la Comunitat de Regants de Porreres. En una reunió amb representants de la Societat Mercantil Estatal d'Infraestructures Agràries (SEIASA), organisme depenent del Ministeri d'Agricultura del Govern d'Espanya, representants de la Conselleria d'Agricultura del Govern de les Illes Balears, membres del Consistori, de la Cooperativa Agrícola de Porreres i de la Comunitat de Regants, es va parlar de la possibilitat que el Ministeri d'Agricultura sol·liciti finançament dels Fons Europeus per a l'execució de la segona fase de la bassa de regants. Per aquesta segona fase del projecte es preveuen executar les obres de captació i estació de bombament a la depuradora, la canonada d'impulsió cap a la bassa, així com la xarxa de reg per conduir l'aigua a les parcel·les de cultiu des de la bassa. La bassa de regants és un projecte conjunt que neix el 2010 de la inquietud dels membres de la Comunitat de Regants de Porreres, la Cooperativa Agrícola i l'Ajuntament, per tal de reutilitzar les aigües depurades per al reg agrícola, fer front als efectes de les sequeres i millorar la regulació, maneig i aprofitament de l'aigua.
Surt a licitació la construcció de l’obra civil del polígon industrial de la Creu de Porreres per 1,89 milions d’euros
La Junta de Compensació del polígon industrial de la Creu de Porreres, presidida per l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI), ha tret a licitació l’obra civil del polígon. Així, es preveu que les obres de construcció s’iniciïn en uns mesos, una vegada adjudicada la licitació de les obres. De fet, el termini de presentació d’ofertes finalitza el pròxim dia 10 de maig. El pressupost d’aquestes obres és d’1,89 milions d’euros, dels quals la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, a través de l’IDI, ha aportat 1,3 milions. La resta del pressupost l’aporten els altres membres de la Junta de Compensació. Un cop s’hagi executat l’obra civil s’adjudicarà l’obra d’electrificació i dotació dels espais lliures públics, amb un pressupost de 1,36 milions d’euros. En total, la urbanització del polígon industrial de Porreres té un pressupost de 3,25 milions d’euros. En paraules del director general de Política Industrial, Antoni Morro, «aquesta actuació fa realitat una reivindicació històrica a Porreres i demostra el ferm compliment dels compromisos que hem adquirit. Projectes com aquest formen part de l’estratègia de Govern, que implica dotar els empresaris i emprenedors industrials d’espais ordenats, adients a la seva activitat i a preus competitius». El polígon de la Creu comptarà amb una superfície aproximada de 70.000 metres quadrats, dels quals l’IDI és propietari del 62,89%. Aquesta superfície està repartida en 31 parcel·les industrials d’unes dimensions d’entre 854 m² i 6.483 m², a més de zones de serveis, zones verdes, aparcaments, equipaments públics i vials. L’actuació pública permetrà posar a disposició de les empreses industrials 15 parcel·les, que suposen 22.987 metres quadrats de sòl industrial, a preu de cost. Una vegada finalitzada l’execució del polígon, aquest haurà suposat una inversió aproximada de tres milions d’euros del pressupost de l’IDI. Històricament, l’IDI ha promogut polígons industrials i naus a les Illes Balears per permetre a petites i mitjanes empreses ubicades dins el nucli urbà d’un municipi o empreses de nova creació instal·lar-se en un sòl ordenat i amb tots els serveis.
Identitat líquida .
Bartomeu Barceló Roig, MMSSCC .
.
El passat dia 19 va morir als 96 anys el pare Bartomeu Barceló Roig, de Can Porquera, a la Casa de Sant Gaietà dels MMSSCC. Nascut el 1924, a Porreres, ja feia una temporada que la seva salut anava mancabant però el seu bon humor i rialla l’han acompanyat fins al darrer moment. Durant la seva dilatada vida va dur endavant la seva tasca pastoral a Sóller, on fou director del Col·legi Sagrats Cors, Madrid, Lluc, Roma, Sant Honorat i finalment a Palma, arribant a celebrar el 75è aniversari. Home d'empenta, amant de la natura i sobretot de l’apicultura, arribant a ser elegit l’any 1986 president dels Apicultors de Balears. En els seus diferents destins va exercir múltiples tasques: superior, mestre d'estudiants, preceptor de l'escolania, rector, professor d'anglès i de gimnàstica, etc. Home honest, pràctic i emprenedor va distingir-se com a prudent administrador. Ho va fer, per exemple a l'editorial 'Auriga', al Santuari de Lluc, a la Comunitat de Sóller i a la Delegació de Mallorca amb gran encert. Va escriure el llibre El món de les abelles, una feina divulgativa de gran rigor del qual se sentia especialment orgullós. La seva natural fortalesa, la seva salut de ferro i el seu amor per la natura van fer d'ell un gran caminador que era capaç de pujar sense major dificultat fins al cim del Puig Major per exercir com a capellà del destacament militar establert allà. Essent ja molt gran no perdonava el seu passeig diari fins al Santuari de Cura des de Sant Honorat.
El polígon de Porreres serà el de La Creu o el de Sa Creu? .
La denominació “polígon industrial de sa Creu” és un invent nou de la Conselleria governamental corresponent, sense cap dubte. Vejam si ho entenen. La Creu és un topònim i “Sa Creu” no deu haver existit mai a Porreres. L'article d'aquí -tal com passa amb la majoria d'articles religiosos- tenen article literari i no salat -com l'ha convertit la conselleria ara- i així ja ho hem vist publicat a molts mitjans de comunicació. És una simple qüestió lingüística, que s'haurà d'aclarir, abans que sigui oficial. I massa tard.
Joan Miralles .
Els ciutadans de les Illes Balears vivim amb consternació i perplexitat la nostra identitat polièdrica. És cert que el sentiment de pertinença és molt particular, però això nostre és digne d’estudi. Si demanam a tot aquell qui viu a cadascuna d'aquestes Illes d'on se sent o com es definiria identitàriament ens trobarem infinitat de respostes. Tantes que si Zygmunt Bauman hagués passat com George Sand un hivern a Mallorca no hauria dubtat a usar-nos de conillet d'índies per a explicar arreu del món el seu concepte de modernitat líquida. Perquè si d'una cosa podem estar orgullosos com a comunitat és que som un laboratori idoni per a gairebé tot. Per a qui no conegui l’autor, Bauman planteja que vivim en un moment de la història en què les realitats sòlides dels nostres avantpassats s'han esvaït per donar pas a un món marcat per la provisionalitat. Exemples clars d’això serien la feina i l'amor, però també podríem incloure-hi sense complexos la identitat. Bauman la considera la tasca i responsabilitat vital de tot individu alhora que el darrer bastió on arrelar. Reconeix, això sí, que el millor que es pot tenir avui en dia és una identitat flexible que ens permeti enfrontar-nos als reptes que trobarem al llarg de la vida. A les Balears en sabem molt d'això de reinventar-nos i ser flexibles, potser massa i tot. Una llàstima que George Sand no sigui viva per veure com hem canviat! La cosa ve d’enrere, perquè llegint l’obra Llengua, terra, pàtria i nació de l’historiador Toni Mas ens adonam que de sempre la nostra identitat ha estat un tema complex, difós i gens estàtic al llarg de la història. Ara bé, si m’ho permet l’autor, afegiria que mai havíem estat tan perduts com ara a l’hora d’autoreferenciar-nos. Amb guionet o sense ens definim com a balears, catalans, espanyols, mallorquins, eivissencs, menorquins... Tants de caps tants de barrets, i com diria el meu amic Xavier, exiliat a Barcelona i observador privilegiat, “un marc idoni per a integrar aquell qui ve de fora”. La qüestió no és intranscendent: posem-nos si no en la pell de qualsevol dels 50 i escaig per cent dels ciutadans de les illes que no hi ha nascut. A l'hora d’integrar-se en la identitat d’acollida què ha de fer? Quina ha de triar? I, sobretot, què vol dir ser membre d’aquesta nova comunitat? Quines implicacions té o hauria de tenir? Tots volem promoure la seva integració, però... i això què vol dir? La realitat identitària de les nostres Illes és cada dia més surrealista. Una part important dels fills d’immigrants peninsulars que arribaren a Mallorca amb el boom del turisme s’identifiquen més amb la cultura d’origen dels seus pares que amb la d’acollida i en no poques ocasions s’autoanomenen forasters. Pel que fa a la situació entre els catalanoparlants, trobam no pocs mallorquins de famílies autòctones que tan sols parlen català a l’escola amb el mestre, valencians a qui es parla en castellà perquè l’imaginari col·lectiu creu que són castellanoparlants tractant de parlar català. I ja és sabut... no s’ha de ser maleducat. I un llarg etcètera d’identitats i autopercepcions més que estrambòtiques derivades de la manca d’un eix identitari sòlid que cohesioni la nostra societat. Tot plegat per reflexionar-hi. (Ara Balears)
1521 · Fa 500 anys
Pau, Justícia i Germania. Colom criminal? L’acusació de sacríleg, sense la més mínima prova, adjudicada a Colom per Quadrado, el qual no tan sols no s’exclama per la cremadissa de l’església de Pollença per les tropes imperials, sinó que elogia la recompensa als autors. La situació és idèntica quan qualifica la Germania de sanguinaria i els Colom de lladres, violents, violadors i criminals. Ja sabem que, a la llengua, li fan dir el que volen i que el paper ho aguanta tot, però el maniqueisme és gegantí quan, en contrapartida a l’acusació de violadors, amaga els habituals abusos dels cavallers amb les dones i filles dels menestrals i dels pagesos. Cap exclamació de Quadrado contra aquestes violacions documentades. Sandoval, en el llibre hagiogràfic dedicat a Carles V, escriu: Los caballeros se entregavan a los deleites y a las modas, robaban a los plebeyos sus hijas y sus esposas, los apaleaban si reclamaban, por lo cual el pueblo llegó a aborrecerles mortalmente. Com és que Quadrado no en diu pruna si apareix en el llibre que utilitza per fer burla de la falsa detenció de Joanot Colom? Com gosa afirmar que els agermanats eren uns violadors i ocultar que els qui violaven, des de molt abans de la revolta, eren els nobles? Gegantí igualment resulta el maniqueisme de Quadrado quan, en contrapartida a l’acusació de lladres, oculta les usurpacions patrimonials i embargaments dels nobles abans de la revolta o, caiguda la Germania, les confiscacions que, en molts de casos, acabaven per posar a l’encant les propietats dels agermanats morts. En realitat, uns robatoris encoberts, protegits per Gurrea, de cases i de terres que anaven a parar sempre a enriquir els patrimonis dels nobles. Colom lladre? El fet cert és que, arran de les confiscacions, no li varen poder embargar res, perquè res tenia a banda de la casa, comprada anys abans de la Germania, que seria enderrocada i el solar sembrat de sal. Colom no s’havia lucrat ni va aprofitar la seva posició per enriquir-se, a diferència del que havien fet i farien Miguel de Gurrea i els nobles del seu entorn. El crit de pag qui deu! assenyalava bé qui eren els lladres. Més gegantina encara és l’acusació maniquea i cínica de violents, criminals i sanguinaris del qui no s’exclama dels crims de les tropes imperials des dels de l’església de Pollença, amb més de 200 persones, dones 0 infants, cremades, passant per les matances sense pietat de Son Fornaris i del Rafal Garcés, fins a les víctimes de la sàdica repressió de Gurrea, a partir del mes de març de 1523, després d’entrar a Palma, i que s’allargarà mesos i anys. Quadrado no dissimula el seu posicionament ideològic antiagermanat. Afirma: Al tumulto de los asesinatos sucedió la calma de los suplicios. Cal rellegir-ho amb esment. Els assassinats, en el context de la frase, són els morts a les dues grans batalles, on la gran majoria de víctimes eren agermanats. Els suplicis, amb tortures i sàdiques execucions, són presentats com un bon assossec; la calma. Aquesta és la lectura que fa Quadrado. Cal fer notar que a la batalla de Son
Fornaris, dia 4 de novembre de 1522, les tropes imperials, amb soldats ben armats i ben protegits, mataren més de mil agermanats. No curaven els ferits; els remataven sense pietat. Els qui es rendien eren degollats en el mateix camp de batalla. En el següent enfrontament, aquell mateix mes, en el Rafal Garcés, entre Binissalem i Inca, els agermanats morts superaren els cinc-cents. En aquella ocasió els qui s’havien rendit foren penjats als arbres del camí. Per arrodonir aquella nova matança, afegiren 70 homes detinguts a Binissalem i altres 40 a Inca que també foren penjats a la vorera del camí cap a Palma per escalivar les generacions futures. Era Colom el gran criminal? Malgrat la derrota del Rafal Garcés, Colom va decidir resistir La llengua és bona de remenar, altra cosa és detallar i provar les acusacions. Convertir les morts de les batalles en assassinats de Colom delata el poc rigor de Quadrado. Colom no va fer esquarterar ningú, ni aplicar ferro roent als condemnats, ni va cremar les esglésies on s’amagaven els mascarats. Cert és que va dictar sentències de mort contra alguns nobles que es negaren a pagar allò que devien, d’acord als seus béns i segons dictava la Santa Quitació, però el seu sentit de la Justícia no era com el dels nobles. Vegem un exemple de dues sentències en boca del prevere Josep Capó Juan (1923-1996): Quadrado diu de Joanot Colom: «Desórdenes, tumultos y saqueos fueron los únicos medios que empleó sin más objeto que la venganza». L’actuació de Colom en aquest cas concret de Santa Maria, és totalment oposada a les paraules de Quadrado, se’l veu bé un home justicier, que castiga dos agermanats amb la pena capital i restitueix les coses robades a un contrari de la Germania. Així com sols ens han pogut arribar les manifestacions i relacions dels qui venceren als agermanats, hauríem també d’haver pogut llegir – si s’hagués escrita – la relació dels vençuts4. La condició de criminal de Joanot Colom cal situar-la en el marc d’una guerra oberta i, en cap cas, no és comparable amb la venjança posterior de Gurrea que, en terminologia actual, hauríem de qualificar com a crims d’estat. El discurs de Quadrado de 1841 criminalitzava tota la Germania, sense distinció de lideratges. No serà fins el 1870 quan detecta que atiar el guerracivilisme entre Joan Crespí, el bo, i Joanot Colom, el tirà, provoca la divisió entre els liberals i els republicans; defensors dels agermanats. Se li escapa, i no és un petit detall, que l’assalt de Bellver i la mort de Pere de Pacs, va ser el mes de juliol, durant el comandament de Joan Crespí, però divide et impera! Mentre es discuteixi sobre moderats i radicals no parlaran de Carles V ni de Gurrea, els grans criminals de guerra. Encara més enllà de finalitzar el conflicte bèl·lic, hi ha un mínim de 251 agermanats reconeguts que, després de l’entrada a Palma del virrei el març de 1523, acabarien en el patíbul. Si se sabia d’on eren, els enviaven als seus pobles per alliçonar els conciutadans o, per dir-ho més clar en paraules de Miguel de Gurrea: posar terror als pobles de que d’aquí avant se guarden de tan enorme crim. Crim? Quin era el crim dels agermanats? Aixecar-se contra els abusos. I el patíbul no era la calma, sinó la consumació d’una gran i oprobiosa injustícia. El gran crim de Joanot Colom va ser posar en pràctica les polítiques transformadores que havien de corregir els abusos: Passa d’hora de rescabalar la veritat i desemmascarar les manipulacions! Hem d’exigir molt més que recobrar la memòria històrica; ara ja es tracta de fer Justícia històrica! Bartomeu Mestre i Sureda a “Etziba Balutxo...” (Resum)
L’Ajuntament de Porreres amb la digitalització dels negocis 14 abril 1931 · Fa 90 anys
Commemoració de la Segona República Aquests són els nostres 20 batles republicans mallorquins que varen ser assassinats pels feixistes, i per mantenir-se fidels a la República. Per ells i la seva memòria, visca la República. Porreres. Climent Garau Joan. Inca. Antoni Mateu Ferrer. Pollença. Pere Josep Cànaves Salas. Sóller. Llorenç Roses Bermejo. Esporles. Tomàs Seguí i Seguí. Alaró. Pere Rosselló 'sa Maquineta'. Consell. Josep Pizà Moyà. Mancor. Pau Crespí Villalonga. Búger. Joan Alemany Villalonga. Costitx. Pere Vallespir Amengual. Algaida. Pere Llull Fullana. Montuïri. Joan Mas Verd i Gaspar Mesquida Serra. Manacor. Antoni Amer Llodrà. Portocristo. Joan Parera Gomila. Son Macià. Antoni Sitges Febrer. Son Negre. Antoni Adrover Santandreu. Sant Llorenç. Bernat Estelrich Galmés. Palma. Emili Darder. Palma. Jaume Garcias Obrador. Salut, memòria i República. .
(Tuits de Balti Picornell, expresident del Parlament de les Illes Balears) .
El consistori porrerenc posa en marxa una iniciativa per ajudar a digitalitzar els comerços i empreses de la localitat a través del web empresesdeporrreres.com Dins aquests serveis destaca la possibilitat d’enviament a domicili en alguns casos, suport 24/7 a qualsevol dubte que pugui sortir en comprar productes a través del web i devolucions 100% gratuïtes durant un període mínim de quinze dies. Aquest nou web permet localitzar fàcilment les empreses del municipi mitjançant el cercador, l’apartat de cerca empreses o per la categoria del negoci. Amb aquesta iniciativa es vol impulsar el comerç local i de qualitat, on els clients rebran una atenció personalitzada. Totes les empreses interessades a donar-se d’alta a empresesdeporreres.com ho poden fer gratuïtament omplint el formulari en línia que hi ha al web.
L'Ajuntament contracta el servei de consergeria, neteja i manteniment per al camp d'esports i el pavelló Joan Llaneres
.
L'Ajuntament ha formalitzat l'adjudicació dels nous contractes del servei de consergeria, neteja i manteniment a les empreses guanyadores del concurs públic. L'empresa Triasport s'encarregarà del servei del Pavelló, mentre que l'empresa General Control Revoc durà a terme el servei a "Ses Forques". Els nous contractes tenen una durada de dos anys i un cost anual de 33.638 € en el cas del futbol, i 15.427 € el pavelló. Així mateix, les principals tasques que hauran de dur a terme ambdues empreses consistiran en l'obertura i tancament, vigilància i control dels accessos, la neteja i el manteniment preventiu de les instal·lacions i equipaments i col·laborar en la promoció de l'esport i el temps lliure. A més a més, en el contracte es preveu una bossa d'hores perquè els dies de partit o en la celebració d'algun esdeveniment esportiu es pugui comptar amb el servei de consergeria també durant els caps de setmana.
Joies, rellotges, telèfons mòbils i més de 20.000 euros, botí de la banda de La declaració de la renda a l'Ajuntament lladres que operava a tot Mallorca .
(Efe) Ha estat desarticulada una banda criminal formada per deu persones que es dedicadan al robatori amb força a domicilis de Palma i de pobles de Mallorca. Han intervengut joies, rellotges, telèfons mòbils, tablets, altres efectes i més de 20.000 euros. Els agents han detingut sis homes d'origen marroquí i una dona espanyola com a presumptes autors d'integració a un grup criminal i de robatoris amb força. També s'han detingut tres homes espanyols per presumptament cometre un delicte de receptació. Des de finals de 2020 fins a aquest mes, set persones de la banda perpetraven robatoris amb força a domicilis de Palma, Algaida, Porreres, Marratxí, Ariany, Sant Llorenç des Cardassar i Manacor i altres localitats. Segons la Policia Nacional, els lladres accedien a plantes baixes i cases de camp d'aquestes localitats, fracturaven les portes o finestres i sostreien majoritàriament joies i efectes de valor, sobretot als matins, aprofitant que els habitants no estaven en els seus habitatges. La investigació, que està declarada secreta, continua oberta.
.
.
.
L'Agència Tributària de les Illes Balears anuncia que les declaracions de la renda d'enguany es podran fer a l'Ajuntament de Porreres cada dilluns del mes de juny. Així mateix, informen que el telèfon per a demanar cita estarà habilitat 10 dies abans de l'inici del servei.
Tres porrerencs a un concurs d'IB3 Pere Ferran Vaquer, Antoni Adrover i Maties Adrover són tres empleats de l'antic Crèdit Balear, ja jubilats, que han participat durant una setmana al concurs “Jo en se més que tu” d'IB3.
q Rosa Córdoba, corredora d'Inca resident a Porreres, ha aconseguit la victòria absoluta fèmina a la mitja marató de Fornells, amb récord de la prova i millor marca personal, 1 hora 19 minuts 44 segons. Amb aquest altre gran resultat, es situa lider del rànking espanyol absolut femení.
Can Ferrerico, deu anys d'aventura
q L'atleta porrerenca Àgnes Oliver aconseguí ser la segona classificada veterana a la mitja marató de Fornells. q Les atletes infantils (-14) Marta Obrador i Paula Obrador (CA Porreres) han aconseguit bons resultats a les pistes de Son Castelló en salt d'alçada i 1.000 metres. Paula Obrador en alçada va guanyar amb 1'35, sent també primera a 500 metres (1:22.94), amb solvència.
Acte per la República sense públic presencial En Toni Noguera, Toni de Can Ferrerico per als porrerencs és l'encarregat de la matèria primera de l'empresa de Can Ferrerico. Després de quasi deu anys d'ençà que varen emprendre aquesta aventura, diu sentir-se orgullós de la feina que fa i satisfet amb ell mateix, així com del futur que espera deixar als seus fills. "Nosaltres vérem que al mercat no hi havia sobrassada feta així com la feien els nostres padrins i padrines, i vàrem llançar-nos de cap" ens explica. Ell, juntament amb el seu germà Bernat i un amic de la família, són les tres peces clau de Can Ferrerico, una sobrassada distingida a les Illes Balears i a la resta del món, on la nostra tradició i qualitat s'hi fa conèixer. Aquest porrerenc s'encarrega de produir el menjar dels porcs, alimentar-los els 365 dies de l'any, criar-los i donarlos la seva millor vida a les finques on corren lliurement. El que pareix una feina senzilla, es complica pel fet que aquesta sobrassada és 100% ecològica, i avui en dia no és una feina fàcil: "Els animals només s'alimenten de l'ordi que sembram, tenim un nombre reduït d'animals per metre quadrat i, sobretot, ens asseguram que el producte que servim no contengui res més a part de la carn i les espècies" ens diu en Toni. Can Ferrerico, una empresa que neix de la passió pel saber fer, de la nostra tradició, i que es vol posicionar com un embotit d'extraordinària qualitat a les Illes Balears i a la resta del món. Una empresa que creu amb el que els nostres padrins i padrines feien i aposten per un futur on aquests coneixements formin part del present. Contacte: Can Ferrerico. Carrer del Pare Francesc Molina, 29. Porreres. Tel. 971107171
El toc de queda ara és a les onze del vespre
.
El passat dia 17 a Porreres va tenir lloc un acte en memòria de les víctimes de la repressió franquista i els valors i les persones republicanes. L'acte es va celebrar sense públic presencial. Només els representants polítics realitzaren la lectura dels seus manifests. Els regidors de Més, Rosa Juan; PSOE, Miquel Àngel Veny i l'alcaldessa, Xisca Mora (PI) agraïren la feina de totes les persones que han contribuït a ajudar a «poder tancar la pàgina històrica» que significa per Porreres la troballa de 114 víctimes. «Morts amagats que ara podran tornar amb els seves famílies», va assenyalar Mora. A l'acte també varen assistir representants de Memòria de Mallorca i Marc Andreu Herrera, director general de Memòria Democràtica.
La sequera del migjorn també afecta Porreres
.
.
La Conselleria d’Agricultura treballa en l'elaboració d'una declaració de sequera a diferents municipis de l'illa. Fins a nou municipis podrien entrar a formar part d'aquesta declaració. Així ho va anunciar la consellera Mae de la Concha en una reunió mantinguda amb els representants de les organitzacions agràries. Després del treball de camp els tècnics de la Conselleria diuen que als nuclis de Llucmajor, Campos i ses Salines podrien afegir també els camps d'Andratx, Calvià, Manacor, Porreres, Felanitx, Santanyí, Artà i Capdepera.
.
.
El Govern ha retardat el toc de queda a les onze de la nit amb l'objectiu de donar a bars i restaurants més temps per a poder oferir sopars de dilluns a dijous, una vegada que s'ha decidit ampliar la capacitat i l'horari de les seves terrasses, però mantenint la prohibició d'obrir l'interior dels establiments. El Consell de Govern ha aprovat un nou pas en la desescalada, que en el cas de bars, restaurants i cafeteries suposa ampliar l'aforament de les seves terrasses al 100% de dilluns a dijous.
.
Imatge captada al camp de Porreres, aquesta primavera, de l'Arc de Sant Martí, i emesa a l'espai del temps d'IB3. (Foto Simó Tortella)
.
Benet Barón, empresari pastisser:
"La meva visió és intentar que tot el que fem sigui bo i de gran qualitat”
.
En Benet Barón Torres fa més de trenta anys que és mestre artesà forner a Mallorca: "Vaig començar al forn del meu oncle a Sa Cabaneta, després vaig passar per un forn a s'Alqueria Blanca, i a Campos, i l'any 1997 vaig agafar el forn del carrer Almoina de Porreres" ens explica aquest empresari. Després de catorze anys servint pa al poble de Porreres, en Benet va veure l'oportunitat de fer més gran el seu negoci i van ubicar el seu forn a una nau industrial als afores de Porreres. .
de productes de qualitat per supermercats i altres comerços de tota l'illa. “Vàrem començar al carrer Almoina, després ja agafarem el local devora l’Escola Nova i, durant un temps vàrem agafar un local a l'Avinguda Bisbe Campins de Porreres, però el 2010 vàrem haver de tancar", ens conta el mestre forner. "Un dia el meu fill Víctor em contava que un amic seu de Pollença li va dir que el pa que venien a la tenda local d'aquell municipi era espectacular, i que sempre hi anaven a cercar el pa. L'orgull i satisfacció que se sent quan persones de tota l'illa gaudesquen amb la teva feina, fa que tota la feina que hi ha al darrere valgui la pena" ens explica en Benet. Aquest empresari es caracteritza per ser una persona exigent amb la seva feina i té molt clar que el procés d'elaboració és tan important com la qualitat de les matèries primeres. El passat mes de desembre van ser un dels guanyadors del premi "La Llesca d'Or" per fer un dels millors pans de les Illes Balears. Si una cosa té clara en Benet Barón és que la seva passió per aquest ofici no s'atura davant cap impediment. Després de més de trenta anys deixant-se la pell per a servir-nos el pa que acompanya els nostres menjars, ell segueix disfrutant fent el que el seu oncle li ensenyà un estiu jugant amb els seus cosins. Entrevista | Porreres és Producte Local | Foto: Cati Vaquer
Si bé els seus inicis foren tot sol, la seva dona, n’Encarna Fresneda, ben aviat va deixar el món turístic per a donar-li una mà davant el seu èxit com a forner: "Recordam els inicis del creixement com a moments on la mateixa feina t'ensenyava a fer-la i on els veïns del forn tengueren moltíssima paciència, i mai es varen queixar" ens explica agraïda. Ara n'Encarna ha agafat la gestió de l'empresa del seu marit, però no hi és tota sola, sinó que els seus tres fills Bernat, Víctor i Núria, ajuden tant com poden al negoci familiar. "Als meus catorze anys quan jugava amb els meus cosins" aquesta és la resposta d'en Benet Barón quan li demanes com va començar a l'ofici que ha marcat la seva vida. Aquest empresari i porrerenc per voluntat pròpia, ha convertit el que era un petit forn i pastisseria en una gran empresa on cap producte et deixa indiferent. En un petit forn a Sa Cabaneta, en Benet va poder aprendre l'art de fer pa i productes de pastisseria de primera categoria: "La meva visió és intentar que tot el que fem sigui bo i de gran qualitat, no vull especialitzar-me només en una cosa" ens explica aquest forner. Al forn Benet Barón hi trobareu des de pa de xeixa 100% mallorquí, a panades, coques i ensaïmades de tota classe. L'evolució d'aquesta empresa, però, ve lligada a la demanda
Fa 13 anys ja hi havia un projecte per dur a Porreres l'aigua de la Costera El 2008 es va obrir l'aixeta de Sa Costera. I a Mallorca els polítics, com sempre, han fet volar molts de coloms. El conseller de Medi Ambient d'aquells moments, Miquel Àngel Grimalt, deia que la construcció del transvasament de Sa Costera, després de gastar-se 78 milions d’euros, serviria per donar aigua a Maria de la Salut, Manacor, Consell, Algaida i Porreres. El projecte, estava valorat en 24 milions d’euros més. Han passat els anys, però aquella aigua encara no ha arribat.
Endevinalla. Vola però no té ales, té coa però no és un ocell, tampoc és un vehicle, endevines què pot ser? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (Un ascensor) .
Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com w Aquest número ha quedat enllestit el 30-4-2021