juny 2021 núm. 62 Agromart preveu per a aquest estiu un augment del 30% de la producció pel que fa a l'any passat
“Ja hi havia terrasses i es podien beure cerveses amb Franco. La llibertat és una altra cosa” (Arnaldo Otegui, polític)
El ple ordinari municipal de maig aprova les festes locals del 2022 .
El passat dilluns dia 24 es va reunir el consistori en ple ordinari, corresponent al mes de maig, per a aprovar les festes locals del 2022 que seran el divendres 24 de juny, Sant Joan i el dimarts 16 d'agost, Sant Roc. L'ordre del dia també va aprovar per unanimitat una modificació puntual de les NNSS per a l’eliminació de la prohibició de l’ús de fusteria metàl·lica a les qualificacions de centre antic i intensiva. Així mateix, ha estat modificada l’ordenança fiscal d’ocupació de la via pública amb taules i cadires i l’ordenança fiscal reguladora del preu públic per a la prestació de serveis en les instal·lacions esportives municipals referent a les tarifes del servei de pàdel i de l’escola d’estiu. També es va acordar restablir el complement específic d’un funcionari municipal, una modificació dels estatus de la Mancomunitat del Pla de Mallorca i s'informà del projecte de renovació del carrer d’en Sala i d'en Cerdà. Segons el butlletí dels Populars de Porreres aquesta renovació costarà 300.000 euros. També foren aprovades tres mocions per demanar la creació d’una policia de les Illes Balears de caràcter local, per la modificació de la llei en favor de la contractació per part de les comunitats de béns i sobre el sosteniment dels centres de primer cicle d’educació infantil de 0 a 3 anys. .
Sol·licitud d’aclariment d’informacions publicades relatives als serveis tècnics d’urbanisme .
La qüestió més polèmica de la plenària va ser la que varen plantejar la batlia i el regidor d'urbanisme, Jaume Martorell en relació amb el butlletí de maig del PP contra la portaveu d'aquest grup, Maria Agnès Sampol. El comentari sobre que l'arquitecte, l'aparellador i l'enginyer municipals costaven 67.000 euros anuals va ser rebutjat amb èmfasi pel grup del PI, que s'aferrà al fet que el cost sols havia estat de 46.564 euros. Les acusacions “d'assessors posats a dit” i 4 hores de feina per setmana” sembla que no agradaren als tècnics i la resposta del PI va ser de “manipulau per interessos partidistes que van contra la feina que se'ls encomana. Els tècnics no es mereixen això” digué Martorell. La represa també vengué de part de Més sobre el comentari que havia fet el PP sobre l'Institut de Porreres “que manipulava als alumnes, obligant-los a anar al cementeri. Tomeu Garí digué que els populars “no digueren res quan les acusacions curiosament foren del grup d'ultradreta Vox”. Dins el torn obert de precs i preguntes Més s'interessa pels reductors de velocitat que s'havien d'instal·lar al carrer Major i els aparcaments, després de la reforma. El grup popular, al seu torn, s'interessà per la reconstrucció dels nínxols de la fossa del cementeri i per la fira de l'albercoc.
L'empresa de Porreres inaugura la seva sisena botiga a Palma enmig d'una temporada turística incerta .
L'empresa de producció i venda de productes agroalimentaris, Agromart, "afronta una temporada millor i sobretot a causa de la confiança que han dipositat molts consumidors en el producte local". Figuera assegura que "s'està treballant per tornar a la normalitat pre pandèmia i es preveu un 30% més de consum dins del sector turístic de cara a aquest estiu". Els responsables d'Agromart han comunicat al president de la PIMEM, Jordi Mora, en l'acte d'inauguració de la seva sisena botiga a Palma que "aquest estiu és decisiu per recuperar part de les vendes habituals que es produïen durant l'estiu i que de no ser així es corre el risc de tancar moltes empreses del sector". Mora per la seva banda ha assegurat que "el sector primari segueix sent i serà cada dia més un puntal per a la sostenibilitat del territori, la cura productiva i paisatgística de la nostra terra i un factor clau per avançar en la no dependència exterior dels productes alimentaris". Dins d'un àmbit més laboral, Fiquera ha comunicat a la Federació que s'han tornat a activar els mecanismes de contractació laboral de jornalers vinguts d'altres països i des de fa ja una dècada, especialment de Colòmbia. Per al portaveu d'Agromart "aquestes persones són indispensables per al bon funcionament dels treballs de camp ja que la majoria d'ells coneixen perfectament l'ofici. La nostra previsió és incorporar 30 treballadors per a aquesta campanya". Dels productes que es comencen a tenir unes primeres previsions són dels albercocs, melons així com els carbassons, tomàtigues, cogombres i albergínies que són gran part del cultiu que l'empresa sembra al llarg de les seves 200 hectàrees. A més d'aquestes fruites i verdures actualment la companyia compta amb unes 2.500 referències de diferents queviures i on s'ha fet una gran aposta per apropar al consumidor el peix fresc, la carn, les pastes, galletes, vins i formatges de Balears. Agromart ha experimentat un creixement aquests últims 10 anys portant a l'empresa porrerenca a comptar amb 22 establiments a Mallorca dels quals 6 són a Palma . Per Figuera "el creixement a la capital es deu sobretot a la demanda dels clients que estan apostant pel comerç de proximitat i el producte local de molta qualitat".
1521 · Fa 500 anys .
Les Revoltes Populars a Mallorca .
Aquest és el títol d'un llibre que engloba els tres moviments socials que més impactaren la societat mallorquina de la baixa edat mitjana, això és: la Revolta de 1391, l’Alçament Forà de 1450 i la Germania de 1521. Atesos els estrets marges d’aquest article, em limitaré a una visió succinta de l’aspecte que, amb més o menys matisos, agermana dits moviments: el substrat ideològic subjacent a la insurrecció. Quant a la primera, poques dades tenim, però prou significatives. La Revolta de 1391 tingué dos protagonistes destacats: Lluís de Bellviure (de probable ascendència porrerenca, car el predi de Bellviure es troba en aquell terme) i Ramon Mosqueroles de Sóller. Fixarem la nostra atenció en el primer. Lluís de Bellviure el 1387 havia regit, interinament, la castellania de Bellver i un any abans d’esclatar la revolta havia ostentat l’important càrrec de batle reial de Mallorca. És obvi que un personatge —pertanyent a la mà major, categorització basada en la riquesa— que havia regit l’influent i prestigiós càrrec de batle de Mallorca, no es posicionaria contra la legalitat vigent si no fos per causes ideològiques, compartides o compartibles amb amplis sectors de la població mallorquina, menestrals i camperols, sobretot aquests últims. Sectors a qui Lluís de Bellviure, en les seves incessants marxes per la Part Forana, conscienciava sobre a la necessitat de reparar els greuges que els mantenien sotmesos a les arbitrarietats d’una administració parcial i corrupte. La revolta féu un pas de gegant quan el 24 de juliol es va pregonar l’abolició de les imposicions més oneroses al poble “menut”, això és: el quint del vi, la cisa de les carns, la molitja (molta del blat) i altres drets que pesaven sobre els queviures i les robes (com veurem, durant l’Alçament Forà els revoltats deixaren de satisfer aquests drets i Joanot Colom els va abolir durant la Germania). El rei Joan I, que tenia la seva cort a Barcelona, va emetre un dels judicis més inclements contra el “batle traïdor”, “ha comesos greus crims contra ma propia persona” digué en una lletra al governador de Mallorca, Francesc Sagarriga. El monarca considerava que la revolta que atiava l’exbatle era un atac directe a la Corona. Bellviure es veié obligat a refugiar-se a Menorca, al cap de poc temps, però, fou empresonat, cosa de la qual el rei se’n va alegrar molt. El monarca ordenà que fos traslladat a Barcelona per ser jutjat i executat a la ciutat comtal. Aquesta decisió vulnerava, d’una manera flagrant, les franqueses i privilegis del Regne, ja que cap mallorquí no podia ser jutjat ni executat fora del regne. El 27 de gener de 1392 el que fou castellà de Bellver i batle de Mallorca era escapçat a la plaça de la Llotja, i el seu cap hissat a l’arbre major de l’embarcació mallorquina que l’havia traslladat a Barcelona i retornaria a l’illa. Joan I imposà una multa col·lectiva als mallorquins de 120.000 florins d’or i, hi
ha indicis documentats, que quan vingué el 1395 fugint d’una pesta declarada al Principat, la seva muller, Violant n’imposà una altra de 104.000. Aquesta fou la justícia aplicada per la Corona. El principi ideològic i democràtic presumeix que en el rerefons de la lluita dels forans i part dels sectors menestrals iniciada el 1450, s’hi trasllueix una ferma convicció ideològica d’abolir la divisió estamental. Els revoltats no reconeixen altra autoritat que la del Poble, ni altre senyoriu que el que ells mateixos s’atorguen. L’agermanat Pere Cerdà, el 1521, deia “que lo poble era senyor de la terra”. En el discurs fet pel primer intsador del bé comú, Joan Crespí hi sura el desig de rompre les cadenes que tenen el poble captivat. El 21 d’octubre de dit any, Joanot Colom s’adreçava als jurats perquè col·laborassin en la sentència distada per Ferran el Catòlic (1512) segons la qual, s’havia de fer una estimació de la riquesa de cadascú. Punició física i sancions o composicions econòmiques foren les receptes de la Corona per “redreçar” la situació econòmica i social conseqüència dels alçaments populars. L’únic que va mostrar certa sensibilitat a les justes demandes dels representants del Poble, fou Ferran el Catòlic amb la Pragmàtica de Granada (1499) i la sentència de 1512, però en esclatar la Germania feia nou anys que aquest monarca havia finit i aquestes importants disposicions no s’havien dut a terme. Respecte de l’Alçament Forà el rei Alfons el Magnànim, des de bell antuvi, mostrà la seva predisposició a acceptar el suborn i no pas a fer justícia. Després de la primera marxa dels forans alçats en armes contra la Ciutat, els ambaixadors tramesos pels jurats i la casta oligàrquica propera al voltant del poder, aconseguiren que el rei multàs als forans amb 50.000 florins d’or a condició que un terç de la dita quantitat anés a les arques reials. Finalitzat el conflicte arran de la derrota dels forans a mans d’un exèrcit tramès pel rei, aquest imposà a la Part Forana la brutal multa de 150.000 lliures, quantitat equivalent a tres pressupostos anuals del Regne. Quant als líders de les dites revoltes hem vist com Lluís de Bellviure fou escapçat a la plaça de la Llotja de Barcelona per manament del rei, malgrat que per franqueses per ell jurades, no ho podia fer, és a dir, els mallorquins no podien ser jutjats i executats fora del Regne. Simó Ballester, malgrat haver prestat bons serveis al rei, durant els quatre anys que romangué a Nàpols, combatent en les guerres que mantenia el rei Alfons contra Florència i el Duc de Milà, fou escapçat i esquarterat a Ciutat de Mallorca la nit d’Aparici (vespre de Reis) sense que el Magnànim mogués un dit per a evitar-ho, i la sentència i execució de Joanot Colom mostra la barbàrie de les autoritats repressores: tenallat, escapçat i esquarterat, i el seu cap posat dins una gàbia penjada a la Porta Pintada durant 299 anys!!!. Durant els 130 anys que van des de la primera gran commoció popular a la Germania, mai no hi hagué justícia per al poble, d’haver-n’hi hagut s’haguessin pogut estalviar els banys de sang que ocasionaren l’Alçament Forà i la Germania. Tot i la cruenta repressió, les idees no moriren i, com hem vist, l’anhel de canviar el sistema classista i opressor que subjugava el poble mallorquí romangué latent durant el llarg període que abastà les tres commocions populars de major impacte en el si de la societat mallorquina. Guillem Morro Veny (Historiador) (Resum)
El nou polígon de Porreres podria ser una realitat l'any que ve .
q
L'Institut d'Ensenyament Secundari de Porreres el passat dia 14 fou notícia al programa “Els dematins” d’IB3. El director del centre educatiu, Joan Ramon Xamena, participa al programa com a president de l'Associació de directors de secundària. També alguns alumnes.
q El passat dia 22 el conegut metge català, Eduard Estivill, va donar una conferència a l'Auditori de Porreres organitzada per l'APIMA de l'Escola Nova. L'expert en medicina de la son va parlar sobre 'Dormir Bé en temps de pandèmia', basat en el seu llibre 'El mètode Tokei'. El popular metge ha fet un total de cinc conferències a Mallorca. La de Porreres a les 11.30 del matí i de pagament. q Bernat Xavier Xamena Vidal no va poder dur a terme el repte de l'Ultraman. Tot i no poder finalitzar el repte esportiu, el repte solidari s'ha aconseguit amb escreix. Impulsat per les ganes d'ajudar a les persones que més ho necessiten, en Bernat ha realitzat aquest gran repte personal de caire solidari, amb l'objectiu de recaptar aliments i doblers a benefici de Mallorca Sense Fam.
Després de molts anys de tramitació, aviat començaran les obres de construcció del nou polígon industrial de Porreres, que s'urbanitzarà en els terrenys situats en l'entrada del poble, a la carretera de Montuïri, just al costat de la rotonda del cementeri. Xisca Mora, alcaldessa de Porreres, reconeix que “ha estat una tramitació molt complexa, de més de quinze anys. Per fi hem tret a licitació la part d'urbanització per a limitar els solars, fer els carrers i dotar dels serveis necessaris” a aquest nou espai del municipi. L'alcaldessa confia que abans de final d'any pugui veure la llum “la fase 2 de construcció de les naus industrials. Serà el moment en el qual els membres de la junta de compensació puguin tenir l'opció de vendre aquells solars que fins ara no estaven limitats”. Segons ha explicat Mora a Canal 4, aquest nou polígon “és una necessitat que té el municipi de Porreres. Els nous emprenedors comptaran amb un nou espai on podran dur a terme la seva activitat, ja que a l'interior del poble no hi ha més espai”.
q Dia 5 de juny, Xanguito actuarà en el marc dels actes del dia de les Illes Balears 2021 a la plaça de la Vila de Porreres. Reserva d'entrades a la Casa de la Vila presencialment o per telèfon al 971-647221. Aforament limitat. Les entrades es donaran per ordre d'inscripció. q La jornada dedicada al Còmic i Mercadet Friki de còmics i activitats infantils, que s'havia de celebrar el passat dia 23 a n'Hereveta va quedar suspesa. q Arriba el XXIII Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca amb una única actuació a l'Auditori Municipal de Porreres dia 30 de maig a les 11 hores. L'obra serà “Núvol núvol” de la Cia. Periferia. El preu de l'entrada a 3 euros.
Previsió positiva de la campanya d'albercocs d'enguany
.
.
La previsió de la Cooperativa de Porreres referent a la campanya d'albercocs d'enguany preveu superar les 26 tones d'aquest fruit. L'any passat les 25 hectàrees d'albercocs que tenen els socis de la cooperativa donaren 14 tones. Esperança Mora, gerent de la cooperativa assenyala que «aquest any comptem amb una bona anyada». De primerencs es poden recol·lectar unes 8 tones. De caníno pot arribar també a les 8 tones i altres 7 de la varietat Galta.
Porreres s'incorpora a la plataforma d'arxius històrics de Balears .
La plataforma d'arxius històrics de Balears, una iniciativa impulsada per la UIB per facilitar la catalogació informatitzada, la digitalització, la preservació i la difusió en obert de la documentació plasmada en els arxius, va ser presentada el passat dia 12 amb la presència de la vicepresidenta de Consell, Bel Busquets, i els representants de la UIB i dels municipis, que han cedit els seus arxius perquè siguin incorporats a la nova plataforma, entre ells hi figura el de Porreres.
A cada batle el que és seu .
Moltes de gràcies, per la vostra consideració de reproduir un article meu i per la paciència de fer-ne un bon resum. Només una cosa de cara al futur. Haurieu de posar la data original de la publicació. En aquest cas, hi ha una imputació "a l'actual batle de Felanitx" (que, si no vaig errat, és porrerenc) de voler fer fill il·lustre Cristòfol Colom, quan no en té cap culpa. Això anava referit a Biel Tauler, batle fa 9 anys quan vaig escriure l'article. A cadascú allò que és seu. Curiosament, ha estat el nou batle qui ha fet possible l'acord de tots els grups, excepte Vox, orientat a honorar i fer fill il·lustre Joanot Colom. Salut i Germania! Bartomeu “Balutxo”
Des de Sant Felip
.
Moltíssimes gràcies per enviar-me el “Porreres”. El petit article del tren (veure número 61) m'encanta. Crec que valdria la pena cercar més imatges i informació. També vos confés que els meus avis paterns eren guardabarreres a Requena d'on eren naturals. Me surt la vena. Francesc Novella
Joan Martorell i Joan Valent, compositors:
«La de 'Pa de llimona' és la millor banda sonora que hem fet»
.
Els músics Joan Martorell i Joan Valent han treballat dies enrere en un estudi de gravació de Luxemburg en la banda sonora de Pa de llimona amb llavors de rosella, cinta dirigida per Benito Zambrano rodada a Valldemossa. Es tracta d'una adaptació de la novel·la homònima de Cristina Campos, que ha col·laborat en el guió, i que protagonitzen Elia Galera i Eva Martín, que interpreten dues germanes separades en l'adolescència que es retroben per regentar un forn heretat. .
que he fet mai». Per a Martorell, per la seva banda, «el millor d'aquest viatge ha estat el retrobament, ha estat agradable tornar amb una pel·lícula, rodada a Mallorca per Benito Zambrano, que és un director important». El músic va apuntar que «hem pogut viure tot el procés de creació, una tasca que sol ser complicada amb un director de cinema, ja que el normal és treballar a casa i enviar la seqüència perquè el director l'escolti en el context de la pel·lícula ». Martorell va detallar que «aquesta vegada ha estat diferent, perquè s'ha treballat colze a colze, creant una connexió entre director i músic, fins arribar a una sincronia a nivell de creació». Valent afegeix que «li vaig dir a Zambrano que vengués ell a Algaida per treballar junts durant dues setmanes, amb les PCR fetes i tancats a l'estudi», i va explicar que «em vaig dedicar a compondre la música en directe, a mesura que projectàvem les imatges de la pel·lícula. No sol ser així ja que, normalment, t'envien el guió i et poses a escriure la música». En línies generals, «ha estat una gran experiència, en un estudi acostumat a les produccions cinematogràfiques» en què «hem aconseguit trobar-li el pols a la pel·lícula, que és un melodrama i per tant no cal caure en melositats». Ell, que és expert en això, detalla que això és el més difícil de compondre una banda sonora, «trobar el ritme i el cor d'una pel·lícula, la justa mesura del que necessita. Cal ser austers en l'emoció musical perquè la imatge creixi i el drama s'expressi a través de la imatge i el diàleg». A l'horitzó, un nou disc al juliol i la preparació d'un festival internacional de música a Algaida aquest estiu. Pas a pas o nota a nota. Adrián Malagamba | Carles Domènec | Última Hora |
Fa 2 anys. “Porreres” núm 17, juny 2019.
Joan Martorell i Joan Valent a un hotel de Luxemburg .
Després de l'aturada pandèmica, Valent i Martorell celebren el «fantàstic que és poder tornar a treballar al cinema i, a més, en una pel·lícula tan bonica i fantàstica». És el propi compositor qui explica que el procés «ha anat molt bé perquè teníem moltes ganes», en relació a Martorell, amb qui sempre sol formar tàndem com a responsable de la producció artística i el control tècnic en els treballs per a cinema. També comenta que treballar amb Zambrano és «molt bonic» perquè és «és un tipàs, una persona sensible que té molt afecte pels seus personatges i per la música. Transmet una confiança que ajuda a que la teva capacitat creativa creixi al seu costat». Sobre la música composta, que cataloga com a "simple i molt mallorquina» , Valent la descriu com «molt inspirada» i la pel·lícula com «molt bona; et convida a fer coses boniques». El producte local, a més, es deixa escoltar en les guitarres de Tolo Prats, que també participa en la banda sonora, i que s'uneix al piano de Valent. El mateix compositor assenyala que «ha estat minimalista, amb només el violoncel i la percussió gravats a Luxemburg. La resta a Mallorca». Els recursos usats, a més, van ser «mínims perquè Zambrano no volia utilitzar cordes per no fer del melodrama més melodrama i això fa més complex mantenir el discurs durant les dues hores de durada». El resultat, però, és que «és una de les millors bandes sonores
Xisca Mora va perdre amb el PI la majoria absoluta, però renovarà segurament el càrrec de batlessa. Les eleccions locals a Porreres oferiren els següents resultats: El PI: 6 regidors, MÉS per Porreres, 3 regidors, PP 3 regidors, PSOE, 1 regidor. El Pi tengué una pèrdua de 330 vots i un regidor en relació a les anteriors. Joan Feliu i Jaume ja descansa a Porreres. Va ser enterrat a Porreres el fill il·lustre Joan Feliu i Jaume. Les seves restes foren duites des del cementeri de Palma. A continuació a la biblioteca de s'Escorxador tengué lloc un acte de recordança i homenatge del personatge, amb un parlament de la doctora Maria Barceló i Crespí, destacant la seva dimensió cultural, històrica i humanística. Mor Tomeu Tauler, exrector de Porreres per espai de 12 anys. El passat dia 10 va morir a 74 anys Mossèn Bartomeu Tauler Valens, que havia estat rector de Porreres.
Es Recó Porrerenc, producció i comercialització d'embotits tradicionals mallorquins
q Miquel Mas fent parella amb Joan Barceló aconsegueixen la tercera posició M40 a la primera etapa de l'Andalucía Bike Race, cursa de BTT de 6 etapes. q El lateral porrerenc Joan Sastre va ser el capità de l'equip vermell dins Tenerife que aconseguí novament i per segona vegada consecutiva l'ascens a Primera Divisió. q La jove porrerenca Paula Obrador del CA Porreres, ha aconseguit els campionats d'atletisme de les Illes Balears sub-14 on es va imposar una vegada més en salt d'alçada (1'40 metres) i en 500 metres llisos (1: 24.45). q El passat dia 22 i 23 el ciclista Pau Llaneras va quedar segon classificat a la general de la categoría Open i primer de la categoría sub-23 al Velòdrom Illes Balears durant els Campionats d'Espanya de la prova Omnium i Madison.
Es Recó Porrerenc és una empresa porrerenca que va obrir les portes l'any 2014, ara fa set anys. Tot i que l'inici no va ser fàcil, el projecte familiar que perseguia la família Barceló Gómez va fer-se realitat: "Ens varen arribar a aconsellar canviar aquest model de negoci" ens explica na Carme Gómez que prové del món de l'hostaleria i la seva gran passió eren "els temps de matances". Pel que fa al seu marit, Andreu Barceló, fa més de quaranta anys que es dedica a treballar la fusta mallorquina. Els seus tres fills, en Xisco, na Magdalena i n'Andreu, tot i seguir els seus respectius camins, sempre han recolzat als seus pares participant en el projecte familiar. Es Recó Porrerenc consta de dues parts, na Carme s'encarrega de la producció artesana i comercialització d'embotits tradicionals mallorquins, així com sobrassada, fuet o paté. Davant les nombroses restriccions actuals pel que fa a les matances, aquesta emprenedora ha dedicat tots els seus esforços en aconseguir matèria primera de la millor qualitat. Paral·lelament i a una altra estança de la casa, s'hi troba la fusteria de n'Andreu, qui és conegut pels acabats dels treballs amb fusta mallorquina. Aquest porrerenc, després de més de quaranta anys dedicant-se a la fusta, coneix de primera mà els millors arbres mallorquins per cada tipus de feina: "L'alzina, l'albercoquer i l'ametller són les meves fustes preferides" ens explica. Si bé el que pareix dos negocis units, aquesta unió va més enllà. "La gent sempre ens deia que la nostra idea era un desbarat, però després de molts anys i molta feina, hem vist el nostre somni fet realitat" ens explica el matrimoni. Gràcies a la seva tasca i la incondicional ajuda per part dels seus tres fills, aquesta família s'ha pogut anar fent nom arreu de l'illa de Mallorca. "Disfrutam anant a les fires i mercats! Conèixer a gent d'arreu del món i veure que a la gent li agrada el teu producte és el que més ens reconforta”. Aprofitant que n'Andreu és mestre artesà fuster, aquesta família ha dissenyat una paradeta ambulant de fusta que no passa desapercebuda: "A la nostra paradeta hi troben fusta mallorquina molt ben treballada i on exposam els nostres millors embotits”. .
Contacte: Es Recó Porrerenc. Camí de Sa Pedrera, s/nº Porreres. Telf. 971 647 259.
Pagesos i cooperatives planten a Porreres a la directora de Sobirania Alimentària per falta de diàleg (Francesca Marí / UH) Cap organització agrària ni cooperativa agrícola ha volgut participar a Porreres a les jornades sobre alimentació per no «escoltar primer el sector». Pagesos i cooperatives balears plantaren a la directora de Sobirania Alimentària per falta de diàleg i comunicació. Les jornades promogudes per Paula Valero es celebraren a Porreres sense les organitzacions agràries (Asaja, Unió de Pagesos i UPA) així com les cooperatives agroalimentàries. Amb aquests termes es va pronunciar el secretari general d'Unió de Pagesos, Sebastià Ordines, per l'organització per part de la Conselleria d'unes jornades a Porreres titulades ‘L’alimentació com a motor de canvi sostenible’ on no han comptat amb les associacions agràries per a la seva organització. Dos dies de xerrades «organitzades a esquena del sector productor, part molt important de l'alimentació d'aquestes illes», resa el comunicat emès el passat dia 14 per les tres organitzacions al costat de les cooperatives. Assenyalen que davant la inactivitat de la direcció general de Paula Valero han fet «front comú» per a reivindicar el producte local d'aquesta terra. «Volem dignificar i diferenciar el producte local, i una vegada fet això es podran destinar recursos a la seva promoció. Promocionar una cosa que no tenim identificada i que els consumidors no tenen clara, serveix de poc», apunten. També el gerent d'Asaja, Joan Simonet, càrrega contra la gestió de la directora general per la seva falta de «comunicació amb el sector». Aclareix que els pagesos tenen molt clar com identificar els productes locals ja que sense aquest suport l'agricultura i ramaderia s'enfonsa. «És necessari dissenyar estratègies conjuntes», afegeix Simonet mentre recorda que en aquests dos anys no s'han establert vies de treball. Els agricultors recorden també que existeixen experiències anteriors de campanyes públiques per a fomentar el producte local amb marques com producte balear o producte local que varen fracassar. «Coneixem els errors del passat, no podem perdre més oportunitats», lamenten. Recorden que la Conselleria d'Agricultura s'ha caracteritzat pel diàleg i la transparència «en tots els departaments excepte en el de Sobirania Alimentària».
N'Hereveta. Fa un bon grapat d’anys, RCE Mallorca i UE Porreres militaven a la mateixa categoria, a Tercera Divisió. A la campanya 1957-58, el Reial Club Esportiu Mallorca també aconseguí el títol. Un dels partits més recordats per l’afició porrerenca fou el que es va celebrar dia 22 de setembre de 1957, entre la UE Porreres dirigida per Josep Sampol i el gran Mallorca. Tomeu Garí ha publicat al seu facebook una imatge històrica del vell i mític camp de N’Hereveta que presentà un ple a vessar, no hi cabia ningú. El Mallorca de Biel Jofre va derrotar al Porreres per dos gols a zero.
L'inventari de fonts a Mallorca inclou la font de Banyeres
“L'inventari de fonts a Mallorca” és un magnífic treball de recerca sobre les fonts de l’illa que dóna una mica de llum i fa possible conèixer i localitzar les antigues surgències d’aigua, actualment gairebé desaparegudes, del terme de Porreres. Els responsables són Andreu Morell, Pedro Fidel Castro i Mario Fontán. Els tres autors havien treballat prèviament per separat: Morell i Fontán, fent treball de camp, i Castro amb treball de recerca bibliogràfica, d’arxiu i de camp. La informació, publicada i actualitzada periòdicament a la seva pàgina web, és el resultat de la recerca bibliogràfica i del treball de camp, en la qual es contrasten, sempre que és possible, les referències escrites amb les de les informacions orals (a partir d'entrevistes). A Porreres en situen tres: la dels Moreis, la de Banyeres i la font dels Avencs que l'Inventari classifica com a desapareguda a falta de millor informació. La de Banyeres es troba en terreny rústic privat i té un ús | agrícola. Està situada a una altitud de 149 metres sobre el nivell del mar. Font situada a uns 160 metres del camí de Banyeres, antic camí de Montuïri, a l'altre costat de les cases homònimes i molt a prop de les antigues vies de tren. Es tracta d'una font tipus 'pou albellonat' situada just a la capçalera de la 'síquia de Banyeres' (més avall es converteix amb la 'síquia des Pla'), una canal artificial de possible origen islàmic de 6,6 quilòmetres de llarg i que envolta el
poble alimentant nombrosos horts, inclús un molí fariner. La canal està construïda en pedra seca facilitat també nombroses entrades d'aigua per elles (alguns trams s'han reconstruït de formigó), ja que la síquia és un seguit d'entrades d'aigua i d'aprofitaments en tot el seu recorregut, fins i tot s'ha convertit amb efectiva línia de partió entre propietats. La situació d'aquesta font queda clarament reflectida al M.G.M. d'en Mascaró Pasarius, no tant a l'actual Catàleg de Béns Patrimonials de Porreres, on situen la font de Banyeres ''prop del Pou de Banyeres'' i aquest el situen en una parcel·la a uns 500 metres del cementeri, però la georeferenciació aportada està prop de les cases de Banyeres, bastant lluny (600 m.) de dita parcel·la; tampoc les fonts orals consultades ens han sabut confirmar la situació. En resum, una font de capçalera que neix d'un pou albellonat (avui ple de terra) amb un llarg recorregut a manera de síquia, amb un seguit d'aprofitaments i aportacions d'aigua al llarg dels voltants del poble.
q L'atleta porrerenca Marta Obrador al Campionat Illes Balears sub-16 i sub-18 d'atletisme aconseguí ser la subcampiona de Balears als 800 metres llisos. q Rosa Cordoba , se va proclamar subcampiona d'Espanya en 10 quilòmetres pista categoria Master 40 el passat dia 22 a Sabadell. L'atleta del club Atletisme Montuïri i porrerenca d'adopció va tornar a fer la seva millor marca personal, 36:41"61, darrera l'atleta olímpica Estela Navascues, rècord dels campionats amb 35:46. q Sergi Mestre Picornell, s'ha proclamat campió de Balears de la categoria cadet masculí, amb els seus companys de La Salle Palma. A Esporles guanyaren les semis al Pollença i en una disputadíssima final, a l’equip de La Salle-Maó.
Endevinalla. Som un palet molt estiradet i a sobre del front tenc un mosquitet. Què és? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (La lletra A) . .
Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com w Aquest número ha quedat enllestit el 29-5-2021