juliol 2021 núm. 64
«Qui passa la vida lluitant contra el drac, acaba tornant-se drac» (Friedrich Nietzsche, filòsof, poeta, músic i filòleg)
Porreres s'engalana pel mes de l'albercoc
Porreres forma part preocupant de la Mallorca de la pobresa infantil
Una mala primera pàgina per Porreres Amb l'objectiu de promoure i reconèixer les creacions artístiques, aconseguir una ambientació en el municipi i fomentar la dinamització del comerç local, l'Ajuntament de Porreres organitzà el concurs de "Decoració i Engalanat de Carrers pel Mes de l'Albercoc". En la primera edició del concurs hi han participat tres grups de veïnats i veïnades que han decorat amb molt de gust els seus carrers, concretament el carrer Nou, Tort i Passaratx. Així mateix, també s'han sumat a la iniciativa l'Escola Nova, Sa Sitra i el col·legi Verge de Monti-sion.
El mercat de l'Albercoc a n'Hereveta, un producte estrella Amb una mostra i diversos punts de venda del producte estrella, l'albercoc porrerenc, i també amb diferents actes i activitats paral·leles es va celebrar el passat dissabte, dia 26 de juny, el Mercat de l'Albercoc a n'Hereveta durant el capvespre. Mitja dotzena de parades en què es podia adquirir tant albercocs frescos, melmelades, albercocs secs o coques i ensaïmades. També hi hagué una exposició exterior de fotografies del sequer d’un temps, el repartiment de premis del Club Columbòfil Porreres i dels premis Vila de Porreres a la sala de plens de l’Ajuntament. Així mateix es va presentar el projecte “Sostenibilitat al plat: Les varietats locals i la gastronomia tradicional per a una alimentació sostenible”, a càrrec de CERAI i l'associació de Varietats Locals de Mallorca al local de la Sala Polivalent del Quarter Vell. També destacà durant aquesta jornada l'exposició de varietats locals d’albercoquers, realitzada per l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera organitzada per la Conselleria d’Agricultura, l'Associació de Varietats Locals de Mallorca i l'Ajuntament de Porreres. Al vespre, concert.
Porreres amb una taxa del 30,3 per cent forma part de la Mallorca on els nins creixen amb desigualtat d'oportunitats. Són dades molt preocupants de l'Alt Comissionat per a la lluita contra la pobresa infantil, que ha publicat l'estadística amb dades prèvies a l'aturada de l'INE i de l'Agència Tributària. Aquesta problemàtica arrela en zones agrícoles de l'interior, però també arriba a zones urbanes de la capital i de Petra, Felanitx, Sa Pobla i Muro. I Porreres, desgraciadament. A la rebotiga de la Mallorca suposadament beneïda pel turisme sorgeixen zones vermelles de pobresa infantil, denúncia Diari de Mallorca a la seva primera plana. Elevades concentracions de famílies sense recursos amb un o diversos fills que tenen únicament el just per subsistir. Apareixen disseminades especialment en zones d'interior, fragments d'una Mallorca rural que dóna feina a treballadors empobrits, molts d'ells migrants. Tot i que la ferida també és profunda en alguns barris de Palma. Les majors taxes de pobresa es produeixen a Petra (34,7%), Felanitx (32,6%), Sa Pobla (31%), Porreres (30,3%) i Muro (30,1%). Són les taques més visibles del mapa de l'exclusió social en menors. Dades del 2018, que no identifiquen encara els estralls de la pandèmia. Un autèntic desastre.
El millor albercoc del món El de galta vermella deu ser l'albercoc més comercialitzat i més consumit a Porreres i Mallorca. Els seus fruits són els més grans del mercat, la seva pell és cridanera per ser meitat vermella i meitat groga. Té la polpa ataronjada i molt dolça, sobretot quan els agafem directament de l'arbre. La seva producció principal al món és a Turquia, i a Espanya se'l conrea a Múrcia, Albacete i València. És medicinal, perquè serveix per al restrenyiment per ser un excel·lent laxant natural. És bo contra l'anèmia.
Lliçó inaugural del 50è aniversari El Govern treu a licitació el tercer pla de fosses de Balears de l'Agrupació Cultural de Porreres (Europa Press) Memòria Democràtica, depenent de la Vicepresidència del Govern, ha tret a licitació el tercer pla de fosses de Balears per un total de 481.493 euros. Segons ha informat en una nota de premsa, el pla va encaminat a definir la prestació de servei d'excavació, exhumació i identificació dels cossos trobats a les fosses de la Guerra Civil. A més, el tècnic coordinador de les intervencions de les fosses, realitzarà els estudis històrics que preveu aquest contracte, i la restauració i consolidació dels materials o objectes trobats en el procés d'excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d'exhumació de 2016, 2018 i 2019. El Pla aposta per continuar exhumant a llocs de repressió tan significatius com Son Coletes, a Manacor, i per l'estudi d'una tercera fase en el cementeri de Porreres, on ja s'han localitzat 114 cossos de víctimes assassinades, però pot ser que a altres punts del cementeri encara es puguin trobar més restes de víctimes que no han estat localitzades. El contracte es divideix en tres lots. El primer lot se centra en excavar, exhumar i identificar els cossos trobats a les fosses de la Guerra Civil dels cementiris d'Inca, Selva, Mancor de la Vall, Pou de Son Danús de Santanyí, el cementiri nou de Sant Francesc de Formentera, son Coletes de Manacor (segona fase) i Ses Figueretes d'Eivissa. El Govern ha remarcat que l'actuació a Formentera és una de les més importants que es duran a terme, pel nombre de víctimes que es podrien localitzar i la delimitació clara de les zones on seria viable l'exhumació. La incorporació d'aquesta actuació dins el tercer pla d'exhumacions és fruit de l'estudi històric elaborat per Antoni Ferrer Abárzuza, que dóna per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942 i defineix tres llocs del cementeri on es poden portar a terme intervencions viables. El segon lot, està centrat en l'estudi històric sobre la fossa comuna de Capdepera, els cementiris de Petra, Palma (C / Sant Silvestre), Porreres, Muro i la fossa de Cala Sant Vicenç, a Pollença. Finalment, el tercer lot comprèn la restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d'excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d'exhumació de 2016, 2018 i 2019. La Direcció General de Memòria Democràtica ha destacat que resulta indispensable que intervencions d'aquesta naturalesa porten implícites el fet que es treballarà en una temàtica que té molt a veure amb els Drets Humans. Des de l'any 2014, a les Balears s'ha excavat en 17 fosses: Sant Joan (2014), Porreres (2016, 2020), Sant Ferran (Formentera, 2017), Pla de Fosses 2018 (Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes , Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, al Pou de s'Àguila a Llucmajor, al Pou de Son Lluís a Porreres), Pla de Fosses 2019-2020 (quatre actuacions noves a Son Coletes, Manacor, Bunyola, Coll d'Artà i Valldemossa; segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, al Pou de Son Lluís i Santa Maria. Fruit d'aquestes intervencions s'han recuperat les restes de 161 cossos i s'han identificat 31 víctimes de la repressió franquista. Un total de 25 d'aquestes víctimes identificades ja han estat retornades a les seves famílies.
L'Agrupació Cultural de Porreres va ser fundada l'any 1971 per un grup de persones amb inquietuds culturals, defensores de la democràcia, la llibertat d'expressió i la identitat nacional. En els primers anys l'entitat va ser el motor cultural del poble on encara segueix essent punt de referència. Enguany se commemoren els 50 anys d'aquesta fita cultural i social tan important. “Volem que aquesta celebració sia un agraïment públic a totes aquelles persones que han fet i fan possible aquest projecte: socis, membres de les diferents juntes, porrerencs i porrerenques”, Amb aquest motiu el passat 24 de juny a l’Auditori de Porreres va tenir lloc la lliçó inaugural dels actes del 50è aniversari amb la intervenció del cantautor Biel Majoral. El dia 2 de juliol a Monti-sion, tendrà lloc el sopar de cloenda del cicle de lliçons que enguany serà especial, com no pot ser d’altre manera.
La Guàrdia Civil descobreix un abocador il·legal en un solar a Porreres Segons Europa Press, la Guàrdia Civil ha aixecat acta de denúncia a dues persones en un solar de Porreres per incompliment de la normativa de residus. Després de tenir coneixement d'una possible acumulació de residus sense tractar en una parcel·la rural de la localitat, agents de la Guàrdia Civil, a bord de l'helicòpter del Cos, fotografiaren les zones en què sospitaven que acumulaven els residus. Un cop analitzades les fotos confirmaren la comissió de la infracció mediambiental. Per això, el passat 10 de juny, agents especialitzats es traslladaren a la finca en qüestió, on hi ha dues naus, una d'elles de material de construcció i una altra dedicada a l'hivernatge d'embarcacions. Un cop allà observaren, d'una banda, l'acumulació de residus de construcció i demolició i, de l'altra, l'abandonament d'embarcacions i vehicles en desús, de manera que aixecaren les corresponents actes de denúncies: per incompliment de la normativa de residus i per incompliment de normativa mediambiental, industrial i de llicència d'activitats, ja que no tenia autorització administrativa que emparés les activitats que observaren els agents.
Per les festes de Sant Roc, Siau qui sou! Ja podem avançar que enguany, per les festes de Sant Roc, la banda de Porreres escenificarà la rapsòdia SIAU QUI SOU!, amb Maria Rosselló, Delfí Mulet, Biel Majoral i Bartomeu Mestre. La idea inicial era fer el concert a MontiSion, però l'actual situació pot aconsellar que es faci a n'Hereveta per garantir les distàncies de seguretat. L'actual director de la històrica banda és Joan Ramon Xamena
q Les cooperatives explicaren el seu model a Maria de la Salut, amb un gran èxit de públic i quedant palès que el model cooperatiu té un gran futur per davant. Hi participaren la cooperativa Art i Sons de Porreres, Xin Xirineu de Santa Margalida i Innoboreal de Manacor. q Porreres, formant part de la Mallorca de la pobresa infantil no és un titular massa afalagador a un poble molt acostumat a mirar-se el llombrígol. q Dia 12 de juny Pau Tomàs Ramis va presentar el seu llibre 'Els mallorquins a l’Olimpíada que no fou', Premi d'Assaig del Consell de Mallorca, al local de l'Agrupació Cultural de Porreres. q L'equip del Club Atletisme Porreres, format per na M0,0a0riona, Aina, Sofia i Apol·lònia ha aconseguit ser subcampiones de Mallorca sub12 per equips. q L'Associació de Varietats Locals i Asaja a la finca Sa Torre de Porreres han experimentat amb 15 diferents varietats de cultius farratgers, destinats a l'alimentació de bestiar com ovelles, cabres o vaques amb l'objectiu que els agricultors coneguin les varietats antigues que existeixen. q El passat 26 de juny a Cals Hermanos, es feu un acte d'homenatge a Rafel Sitjar Servera, fill il·lustre de Porreres, amb motiu del 100 aniversari de la seva mort. q El passat dia 27 de juny, va tenir lloc la presentació dels llibres guardonats amb els premis literaris "Vila de Porreres" a l' Auditori amb concert del grup de corda de Da Braccio Quartet.
q La porrerenca Maribel Tous, va quedar primera classificada absoluta a la prova de 50km de la I MTB Castell de Santueri, disputada el passat dia 12 a Felanitx. A la mateixa prova masculina, Toni Lliteres quedà també primer classificat M50. q Joan Miralles, professor algaidí de l'institut de Porreres s'ha jubilat al final d'aquest curs, després de 26 anys de docència al poble. Va estar deu anys al Ceip Escola Nova i a l'Ies Porreres els darrers 16, essent un dels pilars en la posada en marxa d'aquest institut el 2005. Ha rebut el comiat dels seus alumnes i companys professors, que organitzaren un emotiu homenatge. q El vi Alè de Ca'n Feliu ha aconseguit la medalla d'argent als Premis Bachus, juntament amb altres sis vins mallorquins guardonats. q El passat dia 19 al trofeu ciclista d'Alaró, la porrerenca María Rosselló Coll, va quedar segona a la categoria de fèmines. q El porrerenc Guillem Ginard es va proclamar subcampió de Balears en els 5.000 metres marxa. Marta Obrador va aconseguir la tercera posició en la prova dels 800 metres. q La mestra de l'Escola Nova, Joana Mora Cerdà, actual presidenta de l'Agrupació Cultural de Porreres, al final d'aquest curs i als 62 anys, ha decidit jubilar-se, després de 35 anys de professió.
123 aC- 426 dC · Fa 2144 anys
Les arrels romanes a la cuina mallorquina Podríem confirmar que la xarcuteria clàssica actual, que consumim a tota la Mediterrània, té les arrels de la cuina de Marco Gavio Apicio. Si parlem dels pans, cuinar caragols, fer un arròs amb rates d’albufera, preparar olives trencades, cercar esclata-sangs, rostir una porcella, o com menjar la carn d’estruç en ve al cap preguntes com des de quant menja’m aquests plats? Quan van arribar a les nostres Illes? Idò Roma és el culpable, des de la conquesta en mans de Cecili Metel, l’any 123 abans de Crist, fins a l’arribada dels vàndals l’any 426 després de Crist, aquests mallorquins-romans deixen el seu segell en els fonaments de la nostra cuina durant els sis segles de la seva presència. Per donar validesa de la presència d’aquesta cuina romana a la cuina de les Illes amb rigor, tenim diferents punts d’observació, per una part les imatges relacionades en el camp de l’alimentació a manera de mosaics repartits per tot el litoral del Mediterrani, la majoria disposats en museus, i per l’altra part, una de les obres culinàries més importants de l’antiguitat que ens va deixar Marco Gavio Apicio. Aquest important personatge va néixer a Roma entre l’any 30 i 20 abans de Crist, i es va suïcidar entre els anys 30 i 40 després de Crist, és autor de l’obra culinària més important de l’Imperi Romà coneguda amb el nom “De re coquinaria”, aquesta obra consta de 10 capítols i un afegit redactat en època posterior. El primer capítol o Epimeles tracta de les elaboracions del vi, el mode de conservar la fruita, els llegums, els fruits secs i les tòfones, el mode de conservar la butza de bou, carns sense salar, el peix fregit, també parla de com arreglar elaboracions culinàries malmeses o corregir desperfectes. Interessant capítol, que ens explica la importància que té la conservació dels aliments, per a poder gaudir d’ells fora de temps. El segon capítol, o Sarcoptes, explica la manera d’elaborar tota mena de mandonguilles, salsitxes de peixos i carns fresques i fumades, plats elaborats amb carns capolades, és un dels capítols en el que ja trobem una important quantitat d’elaboracions semblants a la nostra cuina, juntament amb el capítol novè, com són les actuals salsitxes, blanquets, botifarrons, incloent-hi la sobrassada, aquestes tècniques d’elaboració són les primeres que l’home aplica a la cuina més primitiva, d’ençà que començà a manipular els aliments, capolant i picant les carns per facilitar el mastegat, no hem d’oblidar que l’home, inclosos els joves, patia sovint una pèrdua dentària, en especial els incisius, per manca d’higiene. S’entén en part, perquè els romans eren grans consumidors d’embotits, fins i tot estan citats els primers venedors ambulants de salsitxes. Podríem confirmar que la xarcuteria clàssica actual que consumim a tota la mediterrània té les arrels d’aquesta cuina de Marco Gavio Apicio. El tercer capítol, Cepuros, dedicat a les verdures i hortalisses, presenta tota classe de plats cuinats de verdures; ofegades, fregides o les tradicionals escudelles. (Toni Pinya)
Llúcia Salleras, presidenta d'Escola Catòlica:
«Ens hem vist obligats a crear 400 aules durant la pandèmia»
.
Llúcia Salleras (Porreres, 1969) és des de finals de l'abril passat la presidenta d'Escola Catòlica de les Illes Balears (ECIB), entitat que agrupa 75 centres concertats de Balears amb aquest ideari i de la qual havia estat secretària general des 2018. En aquesta entrevista, Salleras explica la postura de ECIB davant les noves legislacions educatives estatal i autonòmica, i les dificultats que ha patit l'ensenyament concertat durant la pandèmia. .
-Quines són les funcions de ECIB? -És una associació de centres concertats d'ideari catòlic. L'entitat presta a aquests centres serveis d'assessoria jurídica, pedagògica, pastoral, de comunicació i de representació davant de la Conselleria d'Educació i davant altres institucions i organismes. -A més, ECIB s'ha integrat en Schola Libera. -Sí, Schola Libera és una associació més àmplia de defensa dels interessos de l'ensenyament concertat. Agrupa ECIB, la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament a les Illes Balears, UNAC -associacions, centres i federacions d'assistència a persones amb discapacitat, protecció de menors, salut mental i entitats socials-, sindicats i associacions de famílies. És un bloc comú per garantir als al sector concertat la seva presència en els fòrums necessaris. -Com ha estat la pandèmia per ECIB? -Ha estat una lliçó de vida que hem superat amb nota gràcies a la professionalitat dels nostres centres i els seus equips directius, i a el comportament dels alumnes, que l'han fet molt bé. Hem après noves maneres de fer i actuar d'un dia per l'altre. Els protocols s'han aplicat bé i per això han funcionat. Hem fet un salt qualitatiu en la digitalització dels centres, encara que no tot ha de ser digital. En aquest sentit, la pandèmia ens ha servit per reflexionar sobre el contacte humà i adonar-nos que la socialització dels infants és necessària i també la de les famílies, que han patit
problemes sanitaris i econòmics. Cal posar en valor la tasca humana de l'escola. Sempre ha existit, però ara hem constatat la importància de l'acompanyament emocional. -Amb quines dificultats específiques s'han trobat? -Per començar, no hem pogut comptar amb professors especialistes i d'atenció a la diversitat perquè estaven fent de tutors. Ho hem afrontat amb la millor voluntat, però aquesta situació no pot repetir-se el pròxim curs. És més, a l'acabar el procés d'escolarització de l'proper curs, caldria revisar si el nombre de professors de cada centre és suficient. Hem intentat la màxima presencialitat i ens hem vist obligats a crear i habilitar 400 aules restant espais a gimnasos, menjadors i laboratoris, tirant parets, aixecant envans i muntant sistemes elèctrics i dispositius electrònics. -La Conselleria d'Educació pagarà una mica de tot això? -Ens agradaria recuperar aquesta inversió, però l'únic que ens ha donat la Conselleria és material de protecció, higiene i neteja. -Quina és la postura de ECIB davant la noves lleis educatives estatal i autonòmica? -Respecte a l'estatal, estem expectants davant el seu desplegament, sobretot pel que fa a la llibertat d'elecció de centre. I respecte a l'autonòmica, és la segona oportunitat per arribar a un ampli acord educatiu a Balears. La primera va ser el document Illes per 1 Pacte, que va partir de la comunitat educativa i es va malmetre al Parlament. Ara, amb la iniciativa legislativa de la Conselleria, si no s'arriba a un ampli acord polític, serà una llei amb data de caducitat. Demanaria als diputats capacitat per negociar i renunciar una mica en benefici de tots. -Què li demanaria a la llei autonòmica? -La llibertat d'elecció de centre com a dret fonamental de les famílies; reflectir la situació real de l'educació a les Balears, on l'ensenyament concertat és una xarxa complementària que suposa el 35% de el sistema educatiu de les Illes; i la possibilitat que els nostres centres optin a l'etapa 0-3 anys, la Formació Professional i el Batxillerat. -No tenen aquesta opció? -Li posaré un exemple. Per al proper curs, la Conselleria d'Educació ens ha acceptat 3 cicles de FP i ens ha denegat 19. L'explicació és que o no hi ha diners o que ja hi ha centres públics que cobreixen aquesta demanda. I la llei estatal parla d'una xarxa de 0-3 anys únicament pública. És com si ens diguessin que l'ensenyament concertat no està convidada a participar en aquestes ofertes acadèmiques. Un altre exemple: segons l'Informe de el Sistema Educatiu de Balears de el curs 2017-18, la concertada atén el 31% l'alumnat d'atenció a la diversitat amb el 24% de professorat. -I tenen els mòduls de finançament de la concertada congelats des de 2008. -La llei autonòmica parla de, un any després d'entrar en vigor, crear una comissió tècnica d'avaluació de costos de la concertada i calendaris per fer-los efectius. A cada curs estem perdent una mitjana de 2 milions d'euros. -Encara hi ha prejudicis contra la concertada? -Sense la concertada, la lliure elecció de centre seria un privilegi de rics. No tenim res contra l'ensenyament públic, però la concertada té un valor a Balears. L'ensenyament concertat aporta pluralitat al sistema educatiu. Els que tenen tics ideològics i prejudicis no saben que tenim centres a La Soledat o Son Gotleu. Joan J. Serra | Última Hora | Resum |
Desmunten el molí de ferro d'Es Pagos, per motius de seguretat
Margalida Melià Mora, pintura i disseny artesanal Na Marga Melià Mora és una jove porrerenca que des de nina ha dedicat la seva vida a la pintura i el disseny. Des de fa més de deu anys treballa al seu petit i encantador taller de casa seva. Després de fer feina més de quatre anys dissenyant i pintant a l'empresa Piccolo Mondo, aquesta porrerenca tengué molt clar que el seu camí era seguir amb la seva tasca per compte propi: "Em vaig acostumar a un nivell molt alt d'exigència i sóc molt perfeccionista. Després de més de dotze anys dedicant-me plenament a l'artesania m'agrada oferir el millor producte possible a les persones que confien en jo" ens explica na Marga. "Gràcies a l'oportunitat laboral que vaig tenir a una de les empreses d'infants més importants de Mallorca, vaig poder desenvolupar la tècnica de pintura per a infants, dissenyant articles de decoració personalitzats". Aquella experiència li obrí les portes a fer feina per gent internacional i del món dels famosos. Fa tot tipus d'encàrrecs, però ella realment disfruta fent les comandes de productes personalitzats que els clients particulars li demanen: "Pint parets, les meves fustes, o fins i tot ara també pint panxes!" ens diu na Marga entre rialles. El seu principal mercat és la Península Ibèrica, tot i que també fa feina a Mallorca. La inspiració de cada projecte prové de la història de cada família, i això fa de les seves creacions productes únics. I és que aquesta porrerenca no només s'encarrega de la pintura, sinó que dissenya també les superfícies on pinta. "El que més m'agrada és la llibertat que em donen els clients. La confiança que depositen en jo, no la canviaria per res del món" ens explica. Si alguna cosa té clara na Marga, és la sort que va tenir d'aprendre de la seva padrina el que ara és una gran part del seu món. Contacte: Marga Melià Mora. Telf. 652 916 252
Concert solidari de Micah P. Hinson .
El passat dia 19 es celebrà al pati de sant Felip un concert solidari de Micah P. Hinson. Els beneficis varen ser destinats a Càritas Parroquial. Des de l'Oratori “manifesten la seva alegria per poder col·laborar, tant amb la Parròquia de Porreres com amb Càritas, que tant de bé ha fet als més necessitats, especialment en aquest temps de pandèmia”.
Els operaris del taller de restauració de Patrimoni Historicoindustrial del Consell de Mallorca han desmuntat el molí de ferro d'Es Pagos, a Porreres, per motius de seguretat. Feina meticulosa i complicada la realitzada el passat dia 8 de juny, que possibilitarà salvar una joia del nostre patrimoni molinològic, segons ha informat el Canal oficial de les àrees de Cultura i Patrimoni del Consell. Desitjam tornar-lo veure aviat.
Magdalena Barceló Oliver finalitza quarta a la Tarn Water Race - Viaduc de Millau
La veterana navegant porrerenca Magdalena Barceló Oliver ha finalitzat quarta classificada de les dones i 30ª dels 130 participants a la Tarn Water Race - Viaduc de Millau, una prova al riu Tarn que està a la Lozère, entre La Malèn i Tarn Water Race - Viaduc de Millau, després de 9 hores seguides remant. Una cursa de navegació molt difícil, de 80 quilòmetres de recorregut d'una tirada i amb infinitat d'obstacles, portejos, ràpids, circuit d'aigües braves i vent en contra durant els darrers 20 quilòmetres, que Magdalena Barceló ja ha fet en dues ocasions. Aquesta prova de SUP transcorre per uns paratges d'Occitània molt espectaculars.
Porreres presenta el seu camp experimental de varietats d'albercoc .
L'IMAS signa un conveni amb l'Ajuntament per a pal·liar els efectes de la Covid .
El Consell de Mallorca ha signat convenis amb 16 ajuntaments, per un import de 1,3 milions d'euros, per a contribuir a pal·liar els efectes de la crisi de la Covid-19 en els serveis socials. L'objectiu principal de les ajudes de l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS) és finançar les prestacions socials bàsiques per a atendre les persones vulnerables, especialment les famílies en situació de risc. Així, una de les prioritats dels convenis és garantir els ingressos suficients per a assegurar la cobertura de les seves necessitats bàsiques. També serviran per a fer front a contractacions laborals i projectes derivats de l'emergència sanitària, com el reforç dels serveis domiciliaris, dirigits principalment a persones majors, amb discapacitat o en situació de dependència per a compensar el tancament de centres de dia, centres ocupacionals i altres serveis similars. A més, permetran l'adquisició de mitjans de protecció (EPI), reforçar la teleassistència i els dispositius d'atenció a persones sense llar. En concret es destinen un total de 1.355.050 euros, que es repartiran entre Porreres i 15 municipis més. L'IMAS ha organitzat la distribució dels diners tenint en compte el factor poblacional, en particular el nombre de persones majors de 65 anys i menors de 16 que hi ha en els diferents municipis. .
Es contractarà durant quatre anys un tècnic de joventut per Montuïri, Porreres, Algaida i Vilafranca .
L'àrea de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca està a punt de signar un conveni per contractar durant quatre anys un tècnic de joventut per Montuïri, Porreres, Algaida i Vilafranca. El departament va ser el que va detectar el 2018 una manca de polítiques de joventut i de programes dirigits als més joves des del 2010.
Pau Llaneres tercer al trofeu Euskaldun
.
.
El passat dia 26 el porrerenc Pau Llaneres que corre amb el Caixa Rural-Assegurances Rga, va quedar tercer classificat al trofeu Euskaldun celebrat a Segura, de la comarca del Goierri, que va guanyar el sub23 guipuscoà, Xabier Berasategi (Laboral Kutxa), amb motiu del Sant Joan Sari Nagusia, de 131 km. Dies abans havia guanyat, per tercer any consecutiu, el campionat sub23 de pista.
Es tracta d'un camp experimental d'albercocs finançat pel fons Leader i que el passat dia 25 es va presentar en societat de la mà de l'Associació de Productors d'agricultura ecològica de Mallorca (APAEMA), la Cooperativa i el consistori. El projecte consistirà a tenir una plantació amb una desena de varietats tradicionals locals d'albercoc, però també hi haurà varietats modernes «perquè aprofitarem aquest camp per fer assajos amb varietats que estiguin més adaptades a les noves condicions climàtiques sobretot a la manca d'hores de fred, que és un dels problemes amb què ens trobam», segons el tècnic d'APAEMA, Miquel Serra. «La varietat ideal que cercam és aquella que necessiti menys hores de fred perquè els hiverns són menys intensos. També han de ser varietats que madurin abans del 10 de juny perquè després ens trobam que la mosca és la principal plaga i és dolenta de controlar des del punt de vista de l'agricultura ecològica». .
Miquel Soler, nou entrenador de la U.E. Porreres .
La UE Porreres ha anunciat la contractació de Miquel Soler, juntament amb el seu cos tècnic (Alfredo, Toni, Juanan i Juan Carlos), com a nou entrenador de l'equip masculí de preferent. L'entrenador porrerenc ja sap el que és formar part de la UE Porreres, ja que a finals dels anys 90 va jugar unes temporades amb la camiseta vermella. Ara, agafa aquest nou repte com a entrenador del club. El passat dia 21 es va fer la presentació oficial a jugadors i directiva. El club “desitja que poguem celebrar de la mà grans èxits i en família”. La il·lusió que es té ara mateix per la pròxima temporada és màxima. El nou tècnic arriba procedent del Juvenil A de la Penya Arrabal, on va aconseguir ascendir l'equip de Lliga Nacional a Divisió d'Honor. Gaspar Sastre i Richi Palau, que han dirigit el primer equip durant les darreres temporades, tanquen una etapa amb molts bons records. Recordarem el play-off d’ascens, quedant a 90 minuts de la tercera divisió.
Fa 2 anys. Deia el “Porreres” núm. 19, juliol 2019. La Comissió d'Urbanisme del Consell informa favorablement
les obres de connexió de drenatge del camí de Marina amb el vial de Santa Creu. Joan Sastre puja el Mallorca a primera divisió amb només 22 anys, ha estat un dels pilars fonamentals d'una temporada rodona. Quatre agroturismes i un hotel de turisme interior de Porreres s'han inscrit al Registre del Govern des del 2 de juliol de 2015. En total sumen 70 places. Mossèn Josep Francesc Sastre Mora (Frígola) celebra les seves noces d'or com a sacerdot. Nascut el 1932 es va ordenar el juny de 1969.
Endevinalla. És rodona com una tassa i té pèls a la panxa... què és?. Solució al pròxim número. Solució anterior: (El vent) Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar paper: 2 €. Amb subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issue wAquest número ha quedat enllestit el 27-6-2021