agost 2021 núm. 66
«Si obeeixes totes les regles, et perdràs tota la diversió» (Katherine Hepburn, actriu)
Les obres a l'Escola Nova avançen a bon ritme
a una configuració de 6 + 12, beneficiant així als seus 424 alumnes. Aquesta obra és una de les actuacions previstes en el Pla d’Infraestructures Educatives 2016-2023 (PIE 2016-2023). Amb un pressupost de 2.229.523 euros i un termini d’execució de 12 mesos, l’actuació està finançada pel fons REACT-UE (Ajuts a la recuperació per a la cohesió i els territoris d’Europa) en el marc del PO FEDER de les Illes Balears.
Així serà el nou edifici, amb un total de 1.808 metres quadrats construïts
(Europa Press) La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el conseller d'Educació i Formació Professional, Martí March, visitaren el passat dilluns, dia 19, les obres d'ampliació de l'Escola Nova al costat d'altres càrrecs de l'executiu. Armengol va agraïr la «complicitat constant» de l'ajuntament de Porreres i la “possibilitat de fer feina conjunta” i destacà la confiança que els fons europeus «ajudin amb inversions necessàries a la nostra comunitat autònoma”, com és el cas d’aquesta obra, “fantàsticament adaptada a les necessitats del centre i la realitat educativa de Porreres per donar garantia que aquesta població escolar pugui tenir les condicions idònies des de tots els punts de vista”. Per la seva banda, el conseller March assenyalava que «l'increment de la població escolar obligava a fer una ampliació de centre». Els han acompanyat el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante; el gerent de l’IBISEC, Miquel Coll; l’arquitecte de l’IBISEC, Tòfol Salas, i representants de l’empresa constructora. També hi eren la batlessa, Xisca Mora, acompanyada pels regidors Jaume Martorell, Maria Antònia Veny, Miquel Àngel Veny i Toni Sastre i la directora del centre, Maria Antònia Rigo.
Un projecte d'ampliació valorat en 2’2 milions d’euros Les obres que s'executen actualment a l'Escola Nova de Porreres, amb una inversió de 2,2 milions d'euros i un termini d'execució de dotze mesos, convertiran el col·legi en un centre de dues línies i resoldran, segons el Govern, el problema històric de falta d'espai de l'equipament educatiu. El projecte d'ampliació ha suposat ha construcció d'un nou edifici de 250 metres quadrats, de manera que el centre passarà de comptar amb sis línies d'infantil i 8 de primària
L’escola assolirà un total de 1.808,59 m2 construïts. Les obres preveuen la construcció d’un nou edifici adherit a l’existent, que es distribueix en la planta del soterrani, la planta baixa i la planta del pis. El nou edifici té forma de L, enganxat a la zona d’entrada i seguint la façana actual. També s’ha construït un nou corredor que comunicarà els diferents espais. La planta del soterrani es destina a instal·lacions i magatzems. A la planta baixa la intervenció comença i acaba flanquejada per porxos. També es creen espais coberts per al pati de primària i es comuniquen amb el patis mitjançant escales i rampes accessibles. El programa inclou, a més, la construcció de quatre noves aules de primària, uns nous banys, una altra dotació de banys de pati i un magatzem exterior. Es crea una nova organització de les 6 aules d’infantil per atendre les peticions de l’equip docent de l’escola. La planta del pis incorpora un corredor exterior a la façana, adaptada a la climatologia de les Illes. En aquesta planta s’inclouen 4 aules noves de primària i una aula de plàstica. Té, per un costat, un nou pati interior i, per l’altre, una agrupació de bany. La biblioteca se situa a l’extrem i l’aula 9 es divideix pel mig i es fan dues aules de petit grup.
Les obres de l'Escola Nova solucionaran la manca d'espai
Vots per una nova bandera oficial Els veïns de Porreres durant les festes de Sant Roc, des del 9 fins al 15 d'agost, podran votar la nova bandera oficial. La senyera amb l'escut, una opció que han adoptat un gran nombre de municipis de Mallorca, és una de les propostes que anirà a votació. L'altra és la bandera heràldica, que consisteix en una tela blanca amb la palmera de fulles verdes i flanquejada per dues aus negres.
El Club Atletisme Porreres, amb 150 atletes, compleix deu anys q El passat dia 15 IB3 TV va emetre un programa gravat a Son Mora de Porreres de batre faves a l'antiga. Era, mula, carretons, pales... Un èxit del programa de “Uep com anam” que va cridar molt l'atenció. q El Consorci de Transports de Mallorca ha eliminat la línia de bus Porreres-Campos, que els usuaris consideren que ha estat un desbarat llevar-la. No té nom el què han fet i no parlam, només, de la pujada de les tarifes. q Els 19 i 20 de novembre tendran lloc a l'Aula de Gramàtica del Santuari de Monti-sion les VIII Jornades d’Estudis Locals de Porreres. q El pregó de Sant Roc d'enguany el faran en Joan i na Bel de Monti-sion, els antics donats. També s'ha anunciat un torneig de pàdel de festes al camp de ses Forques. q El carrer Illes Balears està sense llum des de fa dies i el camí del Pou de sa Carrera està ple de vegetació. No hi poden passar d'herbes, el parking de bicicletes, devora el pou, ple d'herbes, poc convida al descans devora el pou. q L'empresa que s'encarregava de fer els camins nets, llevar herbes i demés va acabar el contracte, segons la batlessa a Gent de Porreres. Ara ha sortit a licitació el nou concurs i la primera setmana d'agost comença de bell nou amb les feines de neteja i manteniment. q Res s'assembla tant a la injustícia com una justícia tardana, va dir Sèneca. Sí, aquesta frase sobre la justícia serveix per poder valorar com el Tribunal Constitucional declarar contrari a la Carta Magna un estat de alarma 16 mesos després de promulgar-lo i 13 després de decaure. q Quantes vegades ha presentat la vicepresidència del Govern la mateixa obra del polígon?. No són capaços d'entendre que no és de sa Creu, si no de la Creu?. Tant de provar-ho, arribaran a aconseguir canviar-li el nom. q L'Ajuntament de Porreres se va sumar a la condemna del cop d'estat del 1936 i reconeix a les víctimes del feixisme amb una llaçada negra al balcó consistorial.
(Ponç Bover) El Club Atletisme Porreres, que presideix Damiana Moll Servera, compleix deu anys i presumeix de comptar a les seves files amb uns cent cinquanta atletes. Amb el suport de l'ajuntament de la localitat, ha sol·licitat al Consell de Mallorca un ajut per a la construcció d'una pista de 400 metres que serviria per millorar el nivell dels entrenaments. Porreres ha estat lloc de naixement dels millors atletes de la dècada dels cinquanta fins a la dels noranta de la mà del gran velocista Miquel Vaquer, que el 1952 va registrar 11.2 en els 100 metres llisos, una fita en l'època. En els seixanta va dominar diverses especialitats Ponç Bover, que va revolucionar els 400 metres llisos. A partir dels anys 70 va sorgir la figura de Mateu Domínguez, que va ser campió de Balears i Catalunya en múltiples competicions, a més de batre gran nombre de rècords, havent estat fins i tot internacional. Sebastià Barceló 'Terrible' va contribuir a l'hora de mantenir la flama atlètica amb les convocatòries multitudinàries de la festes patronals de Sant Roc. Als anys 80, Porreres, Montuïri i Campos conformar el primer club de la comarca, el Migjorn. Posteriorment, les germanes Apol.lònia i Damiana Moll varen fundar el CA Porreres, que una dècada després segueix gaudint de bona salut.
La “caparrudesa” de Sa Creu
.
q Dia 12 d'agost, a les 19.30h, al parc de n'Hereveta hi haurà concert de Dàmaris Gelabert. Entrades: residents 10 euros /No residents 17 euros. q La renda neta mitjana per habitant a Porreres és de 11.836 euros, inferior a la de Campos, Sant Joan, Montuïri i Llucmajor i superior a la de Felanitx i Vilafranca, segons un estudi publicat per l'INE.
q El jove davanter porrerenc (19 anys) Gaspar Barceló Escoda és un dels nous fitxatges de la U.E. Porreres per intentar pujar a la tercera divisió. Ocupa la plaça d'extrem o de punta i procedeix del Felanitx, on una llarga lesió el va tenir apartat bona part de la temporada passada. q El guanyador del concurs del logotip Sant Roc 2021 ha estat Miquel Àngel Jimenez, que l'ha volgut dedicar a Toni Bennassar per tants anys de dur el dimoni dels caparrots de les festes. Les paperines seran multicolors.
Ja fa dies que la Vicepresidència del Govern ens vol vendre la moto d'una “reivindicació històrica” de Porreres amb la creació del polígon de sa Creu i tal i tal. Insisteixen en la caparrudesa d'algú -segurament prop del vicepresident de Podemos- que deu militar en el “bunker barraqueta”. ¿Ningú els pot fer entendre a aquesta genteta que entre l'article salat i l'article literari, hi ha unes diferències? A la moto la volen vendre dues vegades. Obituari. L'apotecari porrerenc Lluís Feliu Bauçà va morir a Palma el passat dia 29 als 86 anys. Descansi en pau.
1521 · Fa 500 anys
La fal·làcia de la funció arbitral de la Monarquia El treball que el conjunt d’historiadors i experts aporten una visió molt completa dels antecedents, context històric i coincidència amb altres revoltes, fets històrics rellevants, circumstàncies socioeconòmiques, del malbaratament dels doblers públics, dels privilegis dels poderosos, l’espoliació fiscal de les classes populars, mal govern de les elits polítiques amb corrupció i institucionalització de l’arbitrarietat... Les revoltes no surten del nores. El conflicte de 1391, la revolta forana de 1450-1453 i la Germania de 1521-1523, sols es poden entendre des de l’òptica dels interessos confrontats de classes, fins al punt que la desesperació dels més espoliats, ja no pot ser continguda o reprimida pels mecanismes ideològics i coercitius de les classes dominants, presents en aquells moments a les Illes. En els tres casos, els revoltats miren al rei com a l’àrbitre imparcial que ha d’impartir justícia. En les tres revoltes, la figura reial es posiciona a favor dels poderosos, fins i tot, portant exèrcits de mercenaris per esclafar les tradicionals organitzacions armades d’autodefensa populars, que en aquests casos en lloc d’enfrontar-se a pirates i corsaris, es defensaven d’uns enemics externs, enviats a defensar els privilegis d’uns poderosos, amb els qui els agermanats parlaven la mateixa llengua. Les repressions foren duríssimes, I a sobre, la gent del poble fou obligada a pagar fiscalment els costos de la repressió, l’assumpció dels deutes dels poderosos i a suportar majoritàriament les despeses de les campanyes que cada dos per tres, enllestien els monarques. En aquella època no era imaginable altra forma de poder més que la monarquia. Però la cultura de pacte entre estaments i de participació popular en la gestió pública, eren ben present. La Tretzena que crearen els agermanats, era l'auto organització del poder popular, alternatiu al Gran i General Consell amb majoria dels estaments nobles, expressió del mal govern i de l’abús. Malgrat això, sempre creien que una vegada instaurat el seu bon govern, el rei acceptaria la nova realitat i la Germania el reconeixeria com a màxima autoritat. Els 500 anys de les Germanies no poden ser tan sols un exercici de major recuperació del rigor històric dels fets, malmenat pel discurs ideològic reaccionari del caciquisme illenc. De reconeixement social de la força, legitimitat i dignitat de les reivindicacions dels agermanats. Del seu valor i enteresa. De l’estudi comprensiu de les seves errades o ingenuïtats. També té el valor d’identificar un seguit de
problemes de la gestió de l’administració pública, que curiosament també es donen avui en dia. El deute públic exagerat, utilitzat per pagar els deutes de multinacionals financeres en fallida; elusió i evasió fiscal dels poderosos, pagament dels tributs en major quantitat i proporció pel poble més explotat, corrupció econòmica i política en les Administracions públiques controlades pels estaments privilegiats de sempre, desqualificació i repressió de la gent que es rebel·la i vol un món més just...I la continuïtat del discurs de la neutralitat i la funció arbitral de la monarquia. Felip VI es retratà en el famós discurs del 3 d’octubre de 2017. Els súbdits no poden voler autogovernar-se. El poder no es qüestiona, s’acata. Els «revoltats» són qualificats de bandejats i antipatriotes. No hi ha cap casta de concessió possible. Les gran empreses pressionades perquè surtin de Catalunya. Les forces repressives apallissant a gent que volia votar pacíficament. Una legitimitat heretada de la dictadura feixista i imposada dintre de la Constitució de 1978. I una conxorxa d’oligarques econòmics, famílies polítiques, empreses mediàtiques, comandaments de l’exèrcit, serveis policials paral·lels, poders judicials polititzats, que han fossilitzat una versió reaccionària de la Constitució de 1978 i que l’han consolidada sobre el pal de paller de la monarquia. De la qual en fan bandera i ostentació de la seva funció neutral i arbitral. No és casualitat que els primers reconeixements públics a la lluita dels agermanats es feren a Mallorca en temps de la Primera República. Que les forces progressistes de l’illa sempre han vist en la Germania, l’esperit de rebel·lió enfront de la injustícia on emmirallar-se. I que la traïció de la monarquia als agermanats i a les anteriors revoltes, sempre és un recordatori de la fal·làcia de la funció neutral i arbitral de la monarquia. Per tenir-ho també present avui en dia. (Editorial de “L’Altra mirada” núm. 101)
Notícies històriques 1372. 24 setembre.- El rei escriu al veguer de Mallorca referent a la mort de la dona muller de Maimó Ponç de Porreres, de la qual mort és culpat el propi marit, perquè segons sembla la dona havia comès adulteri. 1379. 19 setembre.- El rei escriu al governador de Mallorca sobre el fet del rector de l'església de Porreres que ha predicat que algun cristià no gosi, sota pena d'excomunió, comprar carn de la que maten els jueus de la vila. L'Aljama de Mallorca ha protestat sentint-se perjudicada. De fet, els cristians poden comprar carn als jueus per a menjar. 1946. 11 febrer. - Es celebra a sa Pobla el concurs de bandes civils de Mallorca i la Filharmònica de Porreres obté el primer premi.
Joan Picornell “Llurità”, fruita de qualitat de Porreres
«La nostra gran basa és oferir tranquil·litat» Gaspar Mora Mulet, regidor de turisme .
Porreres prioritza la despesa social .
L'Ajuntament de Porreres afrontarà aquest any decisiu amb un pressupost realista i ajustat a les circumstàncies .
La moderació és la premissa de les inversions i projectes per a aquest 2021 a Porreres. D'aquesta manera els pressupostos de la localitat es desenvolupen en diversos eixos, com són la ja esmentada mesura en les despeses, el reforç de la protecció social, el manteniment i equipament de l'espai públic, la congelació de la pressió fiscal i la reducció de l'endeutament. Mentre que els impostos no pujaran a aquest any, el pressupost de Porreres pujarà gairebé un 16% la seva quantia, amb un increment total de les inversions d'un 58,53 per cent. Els treballs al pla de sanejament seran molt importants, amb una inversió de més de 600.000 euros en l'asfaltat i la separació de les xarxes d'aigües pluvials i residuals als carrers de Sala i d'en Cerdà. El pla d'urbanisme també contempla l'expropiació de terrenys per a l'ampliació de l'IES Porreres. Pel que fa a l'entorn, es posarà en marxa un nou contracte de neteja viària que en part servirà per a la inserció laboral. La instal·lació de llums LED i sistemes d'energia neta en els espais públics també es realitzarà aquest any. El pressupost destinat a polítiques de benestar social i igualtat pujaran un 15% el 2021. La nova situació econòmica i social exigeix, per Gaspar Mora, regidor de Turisme de l' Ajuntament de Porreres, poder transmetre un missatge de normalitat. «El nostre poble té les peculiaritats de moltes altres localitats de l'interior de Mallorca» afirma, «per això hem d'aprofitar la basa de la tranquil·litat, de la forma de vida aliena a les aglomeracions». Porreres és un poble de turisme familiar i els negocis d'aquest sector, agroturismes i habitatges de vacances, s'han reactivat amb una major facilitat que la planta hotelera d'altres zones. «Tot el que passa a l'illa influeix, però de moment s'estan mantenint amb un volum de treball acceptable». .
Redacció Part Forana | Última Hora | Resum |
En Joan Picornell Blas es dedica, des de fa més de vint-icinc anys, al cultiu de fruites de pinyol i llavors d'estiu, així com a la comercialització de diversos productes agrícoles. A la seva finca de Sa Creueta, ubicada als afores de Porreres, hi té més de dos mil arbres fruiters amb quinze tipus diferents de fruites d'estiu: "Tenim des d'albercocs que comencen al mes de juny, a melicotons més tardans que acaben a l'octubre" ens explica aquest pagès. Aquestes darreres setmanes aquest pagès s'ha dedicat a la recollida d'albercoc porrerenc: "L'albercoc és el producte estrella i això em fa sentir molt satisfet de la dedicació i manteniment que li don a l'herència dels meus pares" ens diu orgullós. Albercocs autèntics, els de Porreres, de qualitat, d'arbres tractats amb responsabilitat. Fruita de proximitat, fruita feta a Porreres. Trobareu els productes d'en Joan Llurità al mercat de Santanyí cada dissabte, cada dimecres i divendres al mercat de Llucmajor i cada dijous al mercat de Campos. .
Contacte: Joan Picornell Blas. Telf. 627 465 162
Joan Sastre demana als joves que s'immunitzin contra el coronavirus Joan Sastre i Dani Rodríguez són dos jugadors del Mallorca que animen als joves a vacunar-se contra la covid-19. Els jugadors del Mallorca demanen als joves que es vacunin contra el coronavirus. En un vídeo difós pel Govern, el lateral de Porreres i el davanter de Betanzos recorden la importància d'immunitzar-se per a evitar la propagació de la covid-19. "Cal fer-ho per a tornar al més aviat possible a la normalitat", assegura el lateral porrerenc, mentre que el gallec incideix en els motius per a vacunar-se: "No sols per a un mateix, sinó també per als altres". Tots dos jugadors, que ja han estat vacunat, varen gravar el vídeo just abans de partir cap a Benidorm, on han iniciat la seva concentració de pretemporada, han posat el seu ajut per a conscienciar a la població sobre els beneficis que suposa vacunar-se.
Renous al terme de Porreres A Twitter, Martina estel @mestel9 escriu sobre uns fets que, suposadament, passen al terme de Porreres. Ho explica així: “Uns amics han restaurat una casa al terme municipal de Porreres, enmig del camp, un lloc idíl·lic, tranquil... esperaven passar els caps de setmana i vacances en pau. Allunyar-se del trui de Mallorca. Idò fa uns mesos uns alemanys han comprat una possessió del costat, l'han restaurada i es dediquen al lloguer vacacional. I sabeu el que és pitjor? La lloguen per fer festes. Així cada vespre els meus amics han de dormir amb les finestres tancades. Ventiladors i passant calor. No poden ni tan sols sopar defora perquè el nivell de la música és insuportable. Arriba fins a Porreres que està a 8 km. Els meus amics han denunciat els fets moltes vegades a l'ajuntament i ningú ha fet res. Els meus amics s'estan plantejant vendre la casa dels seus padrins a uns altres alemanys. Això és Mallorca”, escriu. Francesc Lillo Colomar respon amb un exemple que passa al seu poble: “A nosaltres ens passa el mateix a Alaró, i tot i que està a uns 200 metres no és agradable estar a defora sentint el xunda-xunda constant. Cada cap de setmana sense aturar. La Policia local no fa res. L'Ajuntament tampoc. Crec que és un negoci molt rendible”. Bartomeu R Boeres, per la seva banda afegeix: “És una problemàtica que s’està estenent a fora vila. Per favor, no assumiu allò “de fora vindran i de casa et trauran”. És bo de resoldre. La normativa és molt clara i està per a complir-se. És una vulneració dels drets fonamentals atemptar contra el silenci”. Margalida Llompart: “No només els de fora. Els expropietaris d’un conegut celler d’Inca muntaren un restaurant al camp. Divendres i dissabtes música insuportable fins a les 4 o les 5 de la matinada. Beneïda covid que ho ha aturat. Normativa? No hi ha policia local a la nit. Hem de pagar un notari?”. Bartomeu R Boeres conclou: “Inspecció sonomètrica acreditada. Són activitats clandestines que només detectarse, l’administració local té la responsabilitat de paralitzar immediatament. No pot haver hi deixadesa de funcions per part d'aquesta, sinó n’haurà d’assumir la responsabilitat”.
Comença la neteja i excavació del talaiot de Baulenes
. .
El passat dia 19 va començar la neteja i excavació del talaiot de Baulenes. A càrrec del Projecte arqueològic de Porreres i l'Ajuntament de Porreres. La primera passa va ser la neteja, amb berenar inclòs i visita a la cova d'enterrament que hi ha a la finca. A l'ésser d'època talaiòtica es podria datar l'ocupació d'aquest jaciment aproximadament entre 900-650/550 anys de la nostra era. El portal d'entrada que veim a la imatge és impressionant, i contrasta amb el seu interior, bastant petit, un exemple de l'important paper com a element de prestigi, entre altres usos, d'aquests monuments. La cova funerària, va ser espoliada en usar-se per a guardar bestiar, però encara així és impressionant, excavada completament en la roca. .
Campanya «Amb el producte de Mallorca» de 4.778 lots gratuïts de producte local valorats en 153 euros .
El passat dia 20 la Cooperativa Agrícola de Porreres va acollir la trobada entre representants del Consell de Mallorca, cooperatives Agro-alimentàries de Mallorca, establiments del sector productiu i botigues amb compromís social que participen en la campanya de foment de les compres de producte local organitzada per la institució insular «Amb el producte de Mallorca». Es tracta d’una iniciativa que ha posat en circulació 4.778 bons bescanviables per lots de producte de Mallorca i que dinamitzarà el sector productiu durant tot l’estiu. A més facilitarà la sortida de productes que s’han vist afectats per la COVID-19. Concretament, els participants sumen un total de 47 establiments arreu de Mallorca. El lot conté 22 productes elaborats a l’illa i està valorat en 153 euros. Inclou tres botelles de vi; d’oli i d’olives; una bossa d’ametlles; productes frescos com formatge, sobrassada o un gató; però també un siurell, una bossa de tela de llengües o una peça de sabó, entre molts altres. Els productes formen part de les diferents denominacions d’origen presents a Mallorca (tant d’oli com de vi), de la IGP Sobrassada de Mallorca, IGP de l’Ametlla, etc.
La UE Porreres fitxa a Alejandro Coll per a la temporada vinent .
El porter Alejandro Coll Sánchez (Palma, 2000) ha fitxat amb la U.E. Porreres. Un fitxatge que eleva el potencial futbolístic de l'equip porrerenc. El Porreres a la temporada 2021/2022 té al cap un projecte molt ambiciós, capitanejat a la banqueta per Miquel Soler, un entrenador molt experimentat i que
Rosa Barceló Rubert als campionats d'Espanya de voleibol amb la selecció balear infantil
coneix bé el futbol balear. La U.E. Porreres ha firmat a un porter jove, però ja amb molta experiència a la categoria. Alejandro Coll reuneix totes les condicions que ha d'oferir un porter de la seva talla (agilitat, rapidesa, col·locació i seguretat) per ajudar i contribuir, si és possible, a un ascens de categoria. Coll jugava la temporada passada amb el C.D. Sant Jordi, equip que va fer la lligueta d'ascens. (Gabriel Capllonch/Futbol Balear)
La derrota més dolorosa de la U.E. Porreres contra el Real Mallorca
.
.
Va ser un primer de gener de l'any 1957 en el partit RCD Mallorca-UE Porreres corresponent a la 18ª jornada de tercera divisió amb un resultat de 12-2, la major golejada registrada de tota la història dels dos equips en un partit oficial. Aquella temporada (1956-1957) marcar contra el Porreres no era difícil. Va encaixar al llarg dels 34 partits disputats un total de 110 gols i sols va marcar 44 gols a favor. Sols va guanyar 8 partits i n'empatà 2. La classificació final va ser la següent: Mallorca, Atlètic Balears, Felanitx, Manacor, Constància, Maó, Soledat, Espanya, Poblense, Ciutadella, Binissalem, Alaró, Murense, Sóller, Alaior, Santanyí, Porreres i Menorca. El Mallorca va jugar amb: Florentino, Sabater, Crespí, Badia, Turró (1), Lalo, Forteza (2), Morro (6), Mascaró y Jofre (3). A la primera volta l'equip mallorquinista també havia guanyat a n'Hereveta per 0-6.
Pau Llaneres a la 38ª volta ciclista a Zamora .
Del 13 al 16 de juliol s'ha disputat la 38ª volta ciclista a Zamora, resultant guanyador Eugenio Sànchez López, del Club Lizarte navarrès amb un temps de 10:00:49. El ciclista porrerenc Pau Llaneres, que corre amb el Caixa Rural-Assegurances Rga, va quedar 52è classificat a la general i 23è a la categoria sub-23 a 12:10 del guanyador. La prova va tenir un total de 413,5 kms. en quatre etapes.
Siau qui sou... i no foteu!
.
.
El concert de les festes d'enguany de Porreres es farà el proper 15 d'agost, a les 22 hores al parc de n'Hereveta, amb l'escenificació de Siau qui sou!. L'any 1980 Guillem d'Efak va estrenar aquesta obra per relatar la història de Mallorca en cançons. El poeta Bernat Nadal va escriure a la presentació: "Els poemes i les cançons que ens ofereix Guillem d'Efak feriran la sensibilitat dels espectadors. L'avinentesa del mig mil·lenni de la Germania fa el Siau qui sou! ben oportú. Per tal de controlar l'aforament cal reservar entrada (de franc) al web de l'Ajuntament.
La porrerenca-manacorina Rosa Barceló Rubert, jugadora del Porto Cristo, ha participat a Valladolid amb la selecció balear infantil, equip de la que va ser capitana a tots els partits, al Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques de Voleibol. Les illenques, després de vèncer a Madrid als quarts de finals, perderen a les semifinals contra Galícia i Catalunya. Enguany la pandèmia ha perjudicat molt les jugadores illenques, ja que inicialment no hi havia competició.
Hemeroteca Fa 3 anys. Deia el “Porreres” núm. 1, agost 2018. El jove porrerenc Sebastià Nicolau Orell ha estat el
guanyador del concurs que es va convocar per a la creació d’un logotip i dibuix de les festes de Sant Roc. El camí de Marina tendrà un nou drenatge. Al ple extraordinari del mes de juliol es va aprovar la licitació dels plecs de clàusules administratives que han de regir les obres. Les terrasses dels bars pagaran per l'espai que ocupen. El darrer Ple de juliol va decidir modificar l'ordenança fiscal reguladora de la utilització pública de les terrasses. Cultura i l'Ajuntament es culpen pel retard en l’exhumació de la fossa. El govern balear es planteja dur l’Ajuntament de Porreres als tribunals. Aprovat el projecte de vial de connexió entre els carrers Santa Creu i del Pont per un import de 1.093.591 euros.
Endevinalla. Què és el que cau i no es fa mal? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (Una taula) Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar paper: 2 €. Amb subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issue wAquest número ha quedat enllestit el 31-7-2021