setembre 2021 núm. 68
«L'única manera de fer un gran treball és estimar el que fas» (Steve Jobs), empresari i magnat)
Festes passades, coques menjades
“Estam molt contents de la feina feta, i de la resposta que han tingut tots els veïns i veïnes. En totes les activitats i actes programats -continua- s'han respectat les mesures previstes (aforament, dur la mascareta, evitar les aglomeracions, respectar les distàncies, entrar i sortir dels recintes amb control, evitant el botellot). “Sense el suport de tots vosaltres i la col·laboració, no hauria estat possible. Heu estat “un poble exemplar, demostrant que es pot fer festa de forma segura i això m'omple d'orgull” ha dit.
La Parròquia restaura el cadirat gòtic que data de 1447
El dilluns dia 16, amb la festivitat de Sant Roc, varen concloure les festes patronals del 2021. Foren vuit dies seguits d'actes que els habitants de Porreres i els visitants han viscut encara amb por a la pandèmia, però que han significat retrobar la festa pels carrers i places del poble. Un salt qualitatiu amb relació a l'any passat, que ha permès gaudir molt més de les activitats programades durant aquests dies sobretot per part de l'ajuntament amb totes les precaucions, per tal de conjuminar festa i salut, en un agost encara atípic que té a més d'un centenar de persones de Porreres afectades pel coronavirus. Esperem que no hagin augmentat els casos. Posats en contacte amb Xisca Mora, batlessa de Porreres ens ha manifestat que “no hi ha hagut cap problema de “botellon” durant els dies de festes, però sí que hi hagué alguna festa alternativa a domicilis particulars”. En concret en va poder citar la constatació d'un sol cas que va obligar la policia a haver d'intervenir i va fer el corresponent informe.
Missatge de la batlessa, en nom de l'Ajuntament de Porreres Un cop acabades les festes, la batlessa, en representació de l'Ajuntament, ha publicat a les xarxes socials “un agraïment, de tot cor, a tota la gent que ha participat en els actes festius. Sabem que en aquesta època tan estranya a vegades costa participar en actes o planificar activitats. Però malgrat tot, sentim que el poble s'ha omplit de vida durant aquesta setmana”. Ha dirigit l'agraïment als participants, als voluntaris, a les entitats, associacions i als artistes que han fet possible la nostra festa de Sant Roc, per creure en la cultura, i per donar espai a la celebració.
.
La vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, i la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, presentaren el passat dia 16 el cadirat gòtic de la parròquia de Nostra Senyora de Consolació, restaurat recentment gràcies a la col·laboració entre el Consell de Mallorca i el Bisbat de Mallorca. La presentació es va fer en el marc de les fetes patronals de Sant Roc. Busquets va explicar que la restauració del cadirat gòtic és fruit de la col·laboració entre el Bisbat i el Consell de Mallorca per a la recuperació del patrimoni eclesiàstic, «molt nombrós i valuós a la nostra illa». La vicepresidenta va destacar que és un cadirat gòtic originari del convent de Sant Francesc de Palma encarregat a l’artista barceloní Macià Bonafè, al voltant de 1447. El cadirat va ser desmembrat al segle XVII i reubicat en dos indrets, al cor alt de l’església de Sant Francesc i al cor de l’església de Porreres, considerada la catedral de la part forana de Mallorca per les seves dimensions i riquesa artística. La restauració ha consistit en una primera intervenció d’urgència integrada per la neteja mecànica i desinsectació els anys 2018, 2019 i 2020 per aturar els deterioraments actius. Més tard, es varen dur a terme les fases de neteja química, consolidació del suport ligni, consolidació estructural, tractament dels elements metàl·lics, i protecció final del conjunt. La restauració ha tingut una durada de dos mesos i mig, i hi ha participat l’equip que integra el taller diocesà. Tot el procés s’ha documentat de forma gràfica i fotogràfica, i un informe tècnic n’explica els procediments i materials emprats. El cost de les tasques desenvolupades des de l’any 2018 fins al 2021 ha estat de 50.000 euros i ha estat finançat íntegrament pel Consell de Mallorca.
Les quatre barres formaran part de la senyera municipal Aquesta és la bandera que ha obtingut la majoria del vots. S'han emès un total de 799 vots, dels quals 50 no es consideren vàlids per duplicitat, no estar empadronats o per votació fora de termini. El total de vots vàlids, 749, se reparteixen de la següent manera: -Bandera heràldica: 357 vots. -Bandera com a suport de l'escut: 392.
La festa de la Mare de Déu Morta, devoció i patrimoni, sempre mal col·locat
Margalida Rosselló s'estrena en la narrativa amb la novel·la 'Inconvenient' .
Una història amb un fet «dramàtic» entre dues famílies en un poble de l'interior de Mallorca. Així arrenca l'argument d' ”Inconvenient”, la primera novel·la de Margalida Rosselló Salleras, (Porreres, 1970) professora de Porreres que ha fet història al publicar la primera novel·la amb segell porrerenc. «El llibre és una radiografia social del que són els pobles d'interior encara avui en dia i de les diferències socials que segueixen existint», afegeix l'autora. I és que temes com el masclisme o la servitud cap a les famílies adinerades dels pobles són temes que podem trobar durant la trama del llibre. Aquest és el primer llibre que publica. La idea de fer aquesta novel·la va sorgir d'«un relat que no vaig acabar i que vaig veure que podia allargar-i veure com acabava» aclareix Rosselló. «No tenia una idea fixa i em vaig deixar portar per la inspiració a mesura que anava escrivint el llibre», explica l'escriptora. Margalida és professora de primària al seu poble i sempre s'havia interessat per l'art. La música també ha estat molt important en la seva vida, però va decidir donar pas a l'escriptura. Com bé ha assegurat ella: «Escrivia sempre relats curts, però per a mi. Em servien de teràpia». Fins que es va decidir a publicar aquesta novel·la i enfrontar-se a la crítica. Els personatges i el poble són inventats, però tenen molta veritat i plasmen la realitat de molts pobles. «No són tan bons com semblen, tots tenen el seu costat fosc. Són tots víctimes», assegura Rosselló. El seu llibre va ser presentat a l'Auditori Municipal de Porreres durant les Festes de Sant Roc. En paraules de Rosselló, «ha estat tot un orgull per a mi i estic molt contenta». El llibre ha estat publicat per l'Editorial Balèria i ha comptat amb l'ajuda de l'editor Guillem Rosselló, al qual «vull agrair-li tot el que m'ha ajudat, igual que a Balèria i a l'Ajuntament de Porreres», comenta. De cara al futur assegura tenir algunes idees en ment, però res confirmat. De moment, el primer ja està fora. (Carlos García / UH)
q En la cursa Ronda Murada Ciutat d'Alcúdia la porrerenca Marta Obrador Moll (CA Porreres) va ser setena amb 31:10 sobre la distància de 7.400 metres. q Les reserves hídriques de Balears se situen en un 49 per cent, cinc punts per davall les de l'any passat. Porreres es troba en zona, com tot el Pla, de pre-alerta per sequera.
Parròquies de la Part Forana, com la de Porreres, exhibiren els seus muntatges del 'Llit' de la Mare de Déu Morta amb motiu de l'Assumpció. La imatgeria mariana llueix el 15 d'agost. Aquesta festa és una de les grans celebracions universals del calendari marià. Un total de 42 tàlems s'han instal·lat, enguany, a les esglésies mallorquines. Els monuments de la Verge acaparen fervor amb el ressorgiment dels mateixos i la recuperació d'elements, rituals i costums perduts, l'interès per la tradició i el patrimoni històric s'ha vist realçat en els últims anys. El que no podem entendre és el perquè la mare de Déu de Porreres es col·loca, cada any, al revés de totes les altres del món, mirant a l'altar major de l'església, en comptes de mirar cap al carrer. Precisament és aquí on rau el Misteri. .
El pregó dels donats de Monti-sion, molt emotiu
El passat dia 9 començaren les festes de Sant Roc 2021 amb el pregó de na Bel Maria Roig i en Joan Mestre de Monti-sión que tengueren el suport incondicional dels seus fills i també de na Isabel Maria Roig. Un pregó molt emotiu que va repassar els 42 anys de vida del matrimoni com a donats de Monti-sion.
Un agost d'onades de calor Hem patit un mes d'agost d'altes temperatures i d'onada de calor. Durant les festes va arribar-se als 40,7º a l'ombra. que va marcar el termòmetre a les 15.00 hores. L'estació porrerenca de l'Aemet va arribar a un dels valors més elevats de les Balears. Rècord d'agost, segona màxima absoluta. L'agost també ha estat de nits molt caloroses. L'onada de calor que travessen les Illes ha deixat arreu temperatures superiors als 40 graus. Sicília també ha batut el rècord a Europa en registrar 48,8ºC. Quasi res.
1521 · Fa 500 anys
La Germania mallorquina, segons Eulàlia Duran
.
La Germania bàsicament fou una resposta popular a la discriminació en la gestió del poder polític i contra l’explotació fiscal i la corrupció dels administradors públics. Així de senzill. La positiva i generalitzada recepció actual del Manifest podria explicar-se perquè les causes originàries de la revolta d’antany igualment encara perduren ara mateix? Una de les ramificacions de la commemoració de la Germania és la de les publicacions d’articles i llibres sobre el tema. D’articles i de reportatges ja n’han sortit un bon grapat a la premsa, tant a Mallorca (Última Hora, Arabalears, Diario de Mallorca) com a la resta dels Països Catalans (VilaWeb, Serra d’Or, El Temps). De llibres, fins ara n’hem de comptabilitzar quatre. El primer, aparegut a les darreries de l’any passat, és una porta d’accés insuperable al coneixement de Les revoltes populars a Mallorca (les de 1391, 1450-1453 i 1521-1523). El seu autor és el medievalista Guillem Morro Veny. També s’han publicat dues novel·les sobre la Germania: La diabòlica secta colombina. Història novel·lada de Joanot Colom (2019), del mateix Guillem Morro, i Pac qui deu (2021), d’Antoni Rodríguez, el protagonista de la qual és l’agermanat inquer Pau Casesnoves. En algun moment futur, caldrà fer el cas que es mereixen a aquestes dues novel·les. El quart llibre publicat és El moviment revolucionari de la Germania. Ideologia i consciència social (Lleonard Muntaner Editor, 2021). L’autoria correspon a Eulàlia Duran (Barcelona, 1934), una historiadora especialitzada en l’Edat Moderna que ha fet aportacions molt rellevants tant en l’àmbit dels estudis històrics estrictes com en el de la cultura escrita en general. Gràcies a ella s’han pogut rescatar una gran quantitat de manuscrits, epistolaris i documents de naturalesa diversa, enterrats en arxius fins llavors inexplorats, que han permès constatar que del segle XVI al XVIII va haver-hi una continuïtat en la producció de textos en català de notable valor historiogràfic o literari. Eulàlia Duran és l’autora del llibre Les Germanies als Països Catalans (Curial, 1982), una obra cabdal per al coneixement del tema, amb la particularitat que el tracta vinculant els fets que varen transcórrer a cada un dels territoris de llengua catalana. En el marc del funcionament de la Comissió Germanies 500 anys, Bartomeu Mestre es va posar en contacte amb Duran per tal de convidar-la a participar en els actes que s’havien d’organitzar a Mallorca al llarg del 2021. La investigadora, per raons, d’edat, no va poder acceptar l’envit. Tanmateix, va oferir generosament el text d’una conferència que havia pronunciat l’any 1985 a la Universitat París VII, que tan sols havia estat publicat en francès. La versió catalana d’aquest text és el nucli germinal del llibre que ara comentam. Es tracta d’un treball breu (23 pàgines) però d’una gran densitat de contingut. Fa referència a aspectes ben diversos, però
sobretot hi ha l’afany d’esbrinar quina va ser la ideologia que va impulsar el moviment agermanat. De la ideologia dels antiagermanats n’hi ha abundants testimonis, ja que els vencedors “es pogueren expressar no només durant la guerra, però sobretot després d’aquesta, i organitzaren una gran campanya, sovint per escrit, de panegírics, de propaganda i de justificació”. Contràriament, els agermanats vençuts foren criminalitzats pels seus actes i silenciats del tot els motius que podien explicar la seva revolta. Duran es planteja una gran qüestió: saber si la Germania va ser “una revolució de tipus medieval o modern”. La seva resposta és nítida i precisa: “Crec que podríem dir que presentava els dos aspectes. Revolució medieval en el sentit que els problemes plantejats venien de segles enrere, així com la manera de resoldre’ls: la mentalitat dels seus protagonistes, tan impregnada de corrents espirituals medievals, ho confirma. Revolució moderna també, en el sentit sociològic, en tant que lluita d’un grup social marginal a l’Edat Mitjana que intentava no només intervenir en el govern, sinó emparar-se totalment de les seves regnes. Per això ha estat qualificada de revolució burgesa prematura. En fer-los front, els antiagermanats eren, en canvi, més avançats intel·lectualment i més cultivats, sensibles als corrents humanistes moderns, lluny de supersticions i de pronòstics apocalíptics. Però, d’altra banda, eren socialment conservadors i s’aferraven a les antigues estructures medievals per tal de no perdre llur posició privilegiada”. A més del text magnífic d’Eulàlia Duran, el volum inclou alguns apartats més. Una semblança de l’autora redactada per l’historiador Ernest Belenguer. Hi fa un repàs a les diferents línies de treball que ha desenvolupat la investigadora al llarg de més de cinc dècades. Tot seguit, i a càrrec de Maria Toldrà, hi ha la “Bibliografia d’Eulàlia Duran sobre les Germanies”, amb vint-i-una referències. Tanca el volum la “Bibliografia sobre la Germania de Mallorca”, elaborada per Maria Margalida Perelló Pons, graduada en Història. El recompte és de cent trenta-set articles o llibres, de naturalesa diversa i de qualitat desigual: extensos o breus, erudits o divulgatius, rigorosos o elementals, objectius o partidistes. Aquests textos corresponen a uns noranta autors. La Webgrafia inclou 12 referències, de tres autors. La previsió és que al llarg del període commemoratiu (20212023) es produirà un increment molt considerable de la bibliografia sobre la Germania. Fet ben desitjable tenint en compte que és un dels esdeveniments més cabdals de la història de Mallorca. Encara queden molts de documents per esbrinar i molts de punts foscos per aclarir. Seria un gran èxit aconseguir que el coneixement de la revolta agermanada tengués molt de recorregut entre aquells sectors socials que ignoren el passat del país en què viuen o que el menystenen a causa d’estar governats per una mentalitat fonamentada en l’autoodi. Perquè sigui possible assolir aquest objectiu caldrà comptar amb productes que siguin atractius i adaptats a cada nínxol potencial de públic. I també amb la complicitat dels mitjans de comunicació escrits i audiovisuals per fer-los circular en totes les direccions. I, a més a més, que el sistema escolar doni al moviment de la Germania mallorquina la visibilitat en el currículum d’ESO i de Batxillerat que per la seva rellevància en bona lògica li correspon. Damià Pons L’Altra Mirada. Revista editada per les fundacions DarderMascaró. Resum.
Porreres acull un curs per a l’extracció de llavors de varietats locals
Embotits Munar, la transformació en embotits tradicionals mallorquins
S'ha realitzat a Porreres un curs pràctic d’extracció de llavors de varietats locals en el qual Aina Socies i Maria Massanet ensenyaren tècniques d’extracció i purificació de llavors en sec i en humit. Els participants varen posar en pràctica diferents mètodes de porgat, ventat i fermentat de llavors de varietat local per a la seva selecció i el seu posterior emmagatzematge i ensobrat. Es varen extreure llavors de quatre varietats diferents de tomàtiga (Mutxamel, Ramellet de Banyalbufar, Blanca de Banyalbufar i Ramellet en Punta), dues d’enciam (revull blanc i enciam negre) i dues de ceba (vermella d’Andratx i blanca Mallorquina).
Una casa de Porreres al portal Holaweb a tants euros l'hora .
En Jaume Munar Ribot fa prop de dotze anys que va deixar les classes de filosofia per agafar el negoci familiar que van fundar els seus padrins l'any 1942. Ell és la tercera generació que regenta el negoci, ja que el seu pare, en Pep Lluís Munar Masot, també va dedicar la seva vida a la fàbrica d'embotits Munar. Després de tants anys, aquesta empresa té molt clar el seu objectiu: "El futur passa per la recerca d'ingredients que no siguin de procedència animal" ens explica en Jaume. "Nosaltres som de Felanitx, però l'any 1992 el meu pare va decidir moure la fàbrica al municipi de Porreres, on tenien més facilitats" ens explica aquest professor. Ara, Embotits Munar és una microempresa que segueix oferint un producte artesanal a través d'un procediment industrial gràcies a la seva inversió en maquinària i qualitat. Si alguna cosa tenim clara és que el Paté Munar forma part de la identitat mallorquina, i que la història que precedeix a la família d'en Jaume no té preu: "Després de tants anys saps que ens han passat de coses! Un dia una família estrangera ens va trucar per telèfon per dir-nos que la sobrassada estava podrida, quan el que tenia era la floridura de la sobrassada artesanal. I com aquesta en podria contar moltes!" ens diu entre rialles. Una empresa pionera a l'illa de Mallorca que fa que tots poguem gaudir del paté o la sobrassada sense canvis, senzillament igual de bona que sempre. .
Contacte: Embotits Munar. Carretera de Felanitx, Km.05 Porreres. Telf. 971 168 261
L’ensaïmada d’albercoc, segons VilaWeb .
D’ensaïmades d’albercoc se’n fan de molt bones arreu de l’illa, tot i que els darrers temps i per allargar la temporada se’n veuen a deshora, fetes amb albercocs que no són mallorquins o, fins i tot –aberració màxima–, amb albercocs en conserva. Perquè una ensaïmada d’albercoc sigui considerada com a tal ha de tenir el saïm necessari (d’un temps ençà se’n troben moltes tirant a seques), els albercocs han de ser collits al punt just i si poden ser de Porreres, molt millor, però qualsevol fruita mallorquina pot anar bé. El secret rau en una cocció perfecta perquè la fruita tregui tot l’almívar i amari la pasta de l’ensaïmada, però sense que la fruita quedi massa cuita.
La pàgina web Holaplace.com ofereix una casa de camp a Porreres a tants euros l'hora per realitzar festes o esdeveniments privats. La pàgina es dedica a servir d'intermediari entre propietaris de cases que volen treure un rèdit econòmic als seus immobles i potencials clients que volen gaudir d'una jornada de lleure en un lloc reservat durant un temps màxim de sis hores. També ofereixen la possibilitat de dur a terme rodatges de produccions cinematogràfiques o sèries, a més de brindar l'oportunitat de servir per a esdeveniments corporatius. Per contractar aquest tipus de servei és obligatori abonar una fiança que cobreixi possibles desperfectes causats durant la utilització de l'espai contractat. També és obligatori abonar una taxa per a la neteja del lloc. L'empresa, radicada a Barcelona, opera a Mallorca, i a l'illa, de moment, només tenen disponibles tres cases: una a Badia Blava (Llucmajor), una altra a Porreres i una tercera a Palmanova.
Premiats del concurs de dibuix infantil .
Els nostres petits artistes varen saber captar i transmetre l'essència de la nostra festa de sant Roc. Els guanyadors del concurs han estat. De 2 a 6 anys: 1. Mar Quetglas Vidal. 2. Samuel Gonzales. 3. Marc Fernando. A partir de 7 anys: 1. Arianna Aragunde. 2. Miquela Maria Beltran. 3. Rafael Gonzàlez.
El ciclista porrerenc Joan Nicolau Mora entra als esprints a quatre critèriums clàssics de Galícia i País Basc El ciclista porrerenc Joan Nicolau Mora, de categoria Èlit, representant del club mallorquí Arabay Team, va acabar el 27è a la prova Comarca Bragantina, de 129 kms. disputada a Betanzos (Galícia) el passat dia 8 d'agost, entrant a l'esprint amb els primers amb un temps de 3:00:26. Finalitzaren 96 corredors. La prova formava part de la Copa d'Espanya. Després va anar a córrer l'Euskal Bailarak Kriteriuma. (Critèrium de les Valls Basques) la millor prova basca dels no professionals, quedant el novè, en conjunt. Al 67è Circuit d'Aiala a Amurrio amb una arribada a l'esprint massiu que guanyà el ciclista algerià Yacine Hamza. Entre els velocistes de la volata final entrava 22è Joan Nicolau. La prova havia estat de 135 quilòmetres. L'altre porrerenc, Pau Llaneras, acabà al 123è lloc. L'endemà, es disputà el 82è Leintz Bailarari Itzulia i a les rampes més dures se seleccionava molt el grup principal. El britànic Calum Johnston (Caixa Rural-RGA) s'imposava a la meta d'Aretxabaleta, essent el 23è Joan Nicolau a 9 segons. Nicolau havia format part d'un escamot de 30 unitats. Pau Llaneres fou el 141è fent tasques de gregari. Finalment, el XXXI Laudio Saria celebrada el 17 d'agost a la localitat alabesa de Llodio de 133 quilòmetres, va tenir lloc l'última jornada, on Joan Nicolau entrà el 14è a 15 segons. En aquesta prova entrà el 142è Pau Llaneras a 4:41. Com que no comptava amb un equip experimentat, més mèrit té el bon paper realitzat per Joan Nicolau Mora, que ha demostrat la seva bona forma aquesta temporada.
Bernat Trías guanya el Trofeu Sant Roc .
El corredor de l'Arabay Team s'imposa als seus companys de fuga, mentre que Lydia Boylan va ser la millor en fèmines. La porrerenca Maria Rosselló fou segona. El Trofeu Sant Roc de Porreres va disputar-se el passat dia 16. La cursa per a les categories open i júnior, va comptar amb la participació de 34 ciclistes. Aquests corredors van completar 30 voltes al mateix circuit urbà dels anys anteriors, amb 1,5 quilòmetres en cada volta. Quan es va arribar a l'equador de la prova ja s'havia format el grup capdavanter de cinc unitats entre els quals es decidirien les primeres places. Al costat del guanyador hi havia el seu company de l'Arabay Team, Toni Ballester, Mateu Estelrich, Nicholas Cooper i Josep Oriola, que a més de lluitar per les bonificacions buscaven decantar la carrera a favor seu amb la fugida definitiva. La cursa per a veterans, amb 36 participants, va tenir a Abdó Vich, com a triomfador. La segona plaça va ser per a Ramón Ros, millor màster 50, seguit de Miquel Àngel Muñoz mentre que Tomeu Quetglas (24º) va ser el millor màster 60. Per la seva banda, la cursa per fèmines, inclosa en la Challenge Garden Hotels, va seguir la trajectòria de les anteriors proves amb el domini absolut de la irlandesa afincada a Mallorca, Lydia Boylan, que va prendre el comandament en solitari des de les primeres voltes fins a culminar la prova amb més d'un minut a favor seu per davant de la porrerenca Maria Rosselló, que va aconseguir la segona plaça en la seva pròpia localitat, després de culminar l'esprint final per davant de Núria Tauler.
La UE Porreres es presenta contra el Sóller, un rival de tercera divisió .
Presentació i partit contra un rival de renom. El Sóller, que venia de jugar una temporada anterior molt seria dins la tercera divisió, aconseguí endur-se'n el trofeu Sant Roc per dos gols a zero. El partit va començar molt disputat, on els porrerencs aconseguien rodar la pilota i el Sóller no es descomponia. Després d'un rebuig d'un xut de fora l'àrea, el Sóller va aconseguir marcar el primer gol. En una altra jugada aïllada, aconseguí el segon d'un bon xut de fora l'àrea. Ja en la segona part els porrerencs vàrem tenir les nostres opcions, però no aconseguírem obrir el marcador. Partit amb bones sensacions i amb la bona notícia de tornar a veure n'Adri Jiménez damunt el terreny de joc, quasi sis mesos després de baixa. Obituari
.
Lalo, exjugador del Porreres i del Mallorca El passat dia 10 va morir l'exjugador de la U.E. Porreres, Reial Mallorca i de l'Atlètic Balears, Gonzalo Florit Pons, 'Lalo' als 88 anys d'edat. El davanter de Ferreries havia nascut el 1932 i va disputar 92 partits amb l'equip “barralet” anotant 33 gols entre les temporades 1955 i 1958. Anteriorment a la seva època al Mallorca, l'atacant va militar a l'Atlètic Balears a Segona Divisió. Va jugar també al Minerva, Ciutadella, Maó, Porreres, Murense i Escolar de Capdepera. Lalo era casat a Porreres, el poble natal de la seva dona. .
Juan Antonio Guzman i Joan Miquel Jaume Ferrà guanyen el torneig d'escacs Sant Roc El passat dia 14 a la plaça de la Vila es va disputar un torneig de partides ràpides per sistema suís, partides a 3 minuts + 2 segons d'increment per jugada. Els premis foren per Juan Antonio Guzman Otero de Llucmajor amb 7 punts seguit pel porrerenc Joan Miquel Jaume Ferrà també amb 7 punts. Productes locals pels primers classificats, primers locals i també premis pels primers escolars. Participaren un total de 26 jugadors.
.
La XI cursa atlètica de Sant Roc, guanyada per Alex Duran i Marta Obrador. La Cursa popular Sant Roc va ser guanyada per Alex Duran (Joan Capó Felanitx) i Marta Obrador (CA Porreres). Organitzada pel club d'atletisme local, es va desenvolupar en un circuit de 3.000 metres el passat dia 13.. Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar paper: 2 €. Amb subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issue wAquest número ha quedat enllestit el 31-8-2021
Bernat Xavier Xamena Vidal participa a l'Embrunman 2021, el triatló més dur del món .
.
Quan entres al poble d’Embrun a la regió occitana de Provença – Alps – Costa Blava et trobes amb un escrit que diu: “El triatló més dur del món”. Jo no sé si és el més dur del món, perquè per poder opinar els hauria d’haver fets tots, però sí que vos puc dir que és un lloc preciós, un triatló espectacular, distint, amb una natació de 3.800 metres a un llac a on, quan et donen la sortida, encara no ha sortit el sol i t’has de guiar per uns llums, una bici de 188 kms amb quasi 5.000 metres de desnivell, amb una pujada a l’Izoard a quasi 2.500 metres d’altura i una marató molt dura, que la vàrem fer amb uns 33 graus de temperatura. Esportivament parlant, ha estat un any complicat. He estat fent molta feina per intentar millorar i aprendre, però des del mes de març no em trop massa bé. Gràcies al meu entrenador Carles Tur i al Dr. Brotons de Barcelona, fa un mes vaig poder saber què passava. Em recomanaren aturar durant uns 6 mesos, però així i tot em deixaren venir a Embrun amb la condició de venir a gaudir i a fer el triatló d’una manera tranquil·la, per plaer. Com sempre, vaig gaudir moltíssim, vaig aprendre moltes coses, ara això sí, també vaig patir i vaig continuar cometent molts d’errors. Em va passar un poc de tot. Baixant a l’Izoard es va rompre una peça de la bici i vaig anar 90 kms amb la roda de darrera frenada; quan corria tenia una pedra al peu dret, em vaig aturar per llevar-la i no estava a la sabata, més endavant em vaig adonar que estava dins el calcetí (supòs que a la transició de nedar a bici es va aferrar al peu i la vaig passejar tot el temps de la bici; em vaig oblidar d’agafar la botella per beure durant la marató i ho havia de fer a morro, però del que sí que em vaig adonar és que, tot i fer el triatló per plaer i tranquil, el meu cos no està bé del tot i hauré d’aturar durant mig any. Vull donar les gràcies com sempre a la meva família per sempre estar al meu costat, als meus entrenadors Carles Tur, Teresa Planas i Marta Ramis, a tots els meus sponsors i al meu Club, Velos Porreres. (Bernat Xavier Xamena / facebook)
.
Agricultura exigeix un certificat per evitar robatoris a la campanya de garrova .
Ja ho diuen, qui té un garrover, té un tresor. I precisament aquest or negre mallorquí és un focus d'atracció per als lladres, sobretot, perquè el seu preu segueix a l'alça. La consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, ha visitat la Cooperativa Agrícola de Porreres per presentar el nou protocol d'actuació dissenyat per prevenir els robatoris al llarg d'aquesta campanya de recollida de la garrova que comença dilluns i durarà fins a mitjans de novembre. I és que l'any passat ja es van disparar els robatoris en moltes plantacions a causa de l'alt preu d'aquest fruit, sobretot, a la zona de Pla. Així, el protocol millora el que es va posar en marxa el 2020. A partir d'ara, es garantirà el control sobre totes les operacions de venda que es produeixin entre productors, cooperatives, emmagatzemadors i empreses que compren garrova. Així totes les operacions de venda d'aquest fruit requeriran un certificat de titularitat dels recintes inscrits en el Registre Insular Agrari (RIA). Aquest document s'emet a nom de titular de l'explotació i detalla dades com les parcel·les, la superfície i la manera de producció.
.
Hemeroteca Fa 3 anys. Deia el “Porreres” núm. 3, setembre
.
2018: Pou Celat. Dies enrere va acabar la campanya d'excavació
q El director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern dels Illes Balears Fernando Fernández Such viu a Porreres tal com explica a un article “L'economia de la garrova” publicat al DM i on diu que “el fruit del garrover passa per un excel·lent moment, però hem de posar les bases perquè sigui sostenible”. q Per les festes de Sant Roc a la categoria d'infantils el porrerenc Joan Miquel Bover, del Club Ciclista Petra va quedar tercer classificat. q Bartomeu Rosselló i Llàtzer Sànchez, de la Penya Ciclista Porrerenca, varen ser els únics màsters (veterans) de Porreres que participaren i finalitzaren la prova de 30 quilòmetres al circuit de Sant Roc. Rosselló acabà el 9è. q La sobrassada de Ca'n Not, és una de les millors de Mallorca, segons David Serrano, gastrònom. Es va imposar a la de Can Company, d'Inca, i la de Son Cànaves, Llucmajor
d'enguany al Pou Celat. El que més crida l'atenció de les troballes és un element circular, que serà una incògnita fins a l'any qui ve. La Batucada de Porreres amb nous components. Durant les festes de Sant Roc debutaren les cares noves de la batucada. Les primeres que ja s'han incorporat són mare i filla, d'Algaida. Centenari. Segons diu un diari esportiu de Madrid, (el passat dia 26 d'agost) fa 100 anys que es va jugar el primer partit de futbol a la vila de Porreres. Pressuposts participatius del 2019. El divendres dia 10 de setembre acaba el termini per votar els Pressuposts participatius de l'Ajuntament del 2019. La Residència de Porreres. Es publicava un article de Bartomeu Garí i una carta signada per 17 persones representatives dels grups de gestió parroquial sobre el tema polèmic de la Residència social de Porreres. La catàstrofe és aquí. Editorial sobre el futur de Mallorca “que pinta malament”.
Endevinalla. Corre molt i no el veus, però et molesta quan el tens. Què és? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (Demà)