setembre 2021 2ª quinzena núm. 69 La festa escolar unificada serà dia 28 de març de 2022. El curs escolar tindrà un total de 176 dies lectius. Les vacances de Nadal seran del 23 de desembre de 2021 fins al 9 de gener de 2022 (ambdós inclosos) i les vacances de Pasqua del 14 al 24 d'abril de 2022 (ambdós inclosos).
“Educau als nins, i no serà necessari castigar els homes” (Pitàgores, filòsof i matemàtic)
Els centres escolars de Porreres inicien el curs 2021-2022
.
Els especialistes estudiaran la fosa de Porreres durant la tercera fase
.
.
Els centres educatius de Porreres reprenien el passat divendres dia 11, l'activitat amb la tornada a les aules. Els alumnes han començat el tercer curs Covid, com ha definit el conseller d'Educació, Martí March, el nou curs 2021-22. No tots els alumnes iniciaren el passat divendres les classes, ja que s'ha establert que els centres de menys de 600 alumnes tenen tres dies per fer-ho. Com es recordarà, es mantenen gairebé totes les mesures preventives enfront de la pandèmia del coronavirus, en particular l'obligatorietat de portar mascareta en tots els espais, interiors i exteriors, dels recintes docents. Les principals novetats respecte al curs 2020-21 seran la presencialitat de les classes a tots els cicles i la reducció de la distància mínima entre alumnes d'1,5 a 1,2 metres, tenint com a circumstància favorable que més del 90% de professors i més del 50% dels estudiants de 12 a 16 anys estan vacunats amb pauta completa. Tots els centres públics i concertats tindran filtres mòbils per millorar la qualitat de l'aire, amb una mitjana de dos per cada tres aules. En el curs 2021-22 es recuperen les ràtios legals (prepandèmia) de màxim d'alumnes per aula, fixades en 20 en Infantil, 25 a Primària, 30 a Secundària i 35 a Batxillerat i FP, tot i que la Conselleria d'Educació preveu mitjanes de 18 a Infantil, 20 a Primària, 25 a Secundària i 28 a Batxillerat. Aquestes ràtios seran majors en l'ensenyament concertat. Així mateix, es mantindran els professors contractats el curs passat. En aquest curs estrenaran les obres que es conclouran de les ampliacions de l'Escola Nova de Porreres. .
El curs escolar 2021-2022 acabarà el 23 de juny .
El curs escolar 2021-2022 ha començat dia 10 de setembre i acabarà el 23 de juny. Per a l'alumnat d'infantil, de primària, de secundària, de batxillerat i d'educació especial.
Els especialistes tornaran a estudiar la fossa de Porreres, a la recerca de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme. És un dels projectes que inclou el Tercer Pla de Fosses de Balears 2021-22, segons va informar la conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica. El procés de licitació iniciat al juny ha adjudicat a l'empresa Àtics l'estudi històric. L'empresa també s'ocuparà de la restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d'excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d'exhumació de 2016, 2018 i 2019. En paraules del vicepresident Juan Pedro Yllanes, aquest nou pla situa Balears «en l'avantguarda de la memòria en l'àmbit estatal» i inclou la gestió de tots els objectes trobats a les fosses per a la seva restauració, «el que no s'ha fet mai dins d'un pla d'exhumacions en qualsevol altra autonomia». .
Nova fira d'oportunitats .
El pròxim diumenge, dia 19 de setembre, hi haurà noves oportunitats de l'Associació de Comerciants i Empresaris de Porreres. En horari de 9.00h a 14.00h al carrer Almoina. .
La U.E. Porreres començà la lliga de preferent amb victòries (3-0) i (0-1)
.
.
Es va disputar dia 5 la primera jornada a Porreres entre l'equip local i el Son Cladera. Al principi de partit, hi hagué el tempteig lògic entre dos equips que ja varen ser rivals la temporada passada, tot i que va ser el Porreres el que es va acostar més a la porteria contrària en els primers compassos. El Porreres tenia nou baixes. L'àrbitre va fer un recital de targetes. El segon partit es va jugar el passat dia 12 a s'Alqueria Blanca. El resultat va ser favorable al Porreres per 0-1, gol aconseguit al min 89. Un Alqueria molt renovat es presentava oficialment davant la seva afició a sa Teulera, un camp que va viure un gran ambient amb nombrosos seguidors del Porreres. Quan ja es complia el minut 90, Pere Mascaro aprofitava un rebot per anotar i fer embogir la parròquia porrerenca, que veia com el seu equip se situava colíder de la Preferent. Pròxim rival: Santa Catalina Atlètic. .
UE Porreres: Alejandro Coll, Andreas Pérez, Joan Sansó, Manuel Cruz, Juan D Osorio, Jaume Servera, Pere Mascaró, Climent Noguera, Alejandro Fernàndez, Rafel Ferrà i Miquel Àngel Ibàñez. També jugaren: Cristian Siles (min.51), Javier Moreno, Ivan Coronado, Manuel Rodriguez (min.64) i Rafel Noguera (min.77). Gols: 1-0 Joan Sansó (min 6), 2-0 Jaume Servera (min 56) i 3-0 Pere Mascaro (min 60). Alqueria: 0-1 Pere Mascaró (min 89).
Miquel Segura Miró, pastisser
q Àngel Aguiló Palou, influencer que dona i incompleix lliçons de mallorquinitat., president de tots i agitador avisa al twitter que “qualsevol dia venc al poble (Porreres) a fer un mitin al vostre auditori i veuràs com tot el poble està amb jo. Ni en Fidel Castro als seus bons temps”, diu.
.
q L'empresa porrerenca Poraxa ofereix feina d'operari o operària a l'àrea de mecanitzat de fàbrica a Porreres. Requereixen persona amb nivell usuari en informàtica. Es valoraran coneixements de dibuix tècnic. Facilitat per a l'aprenentatge i treballar en equip. Sou entre 20 i 24 mil euros bruts any. CV a cgarcia@poraxa.com. q Llorenç Cerdà també ofereix feina de mosso o mossa de magatzem a Porreres. Requereixen: parlar o entendre català, carnet de conduir i coneixements d’informàtica bàsics. Horari de 8,30 a 12,30 i de 15,30 a 19,30. Salari segons conveni. CV Xisca@llorencerda.com El passat dia 1 de setembre va morir Miquel Segura Miró, reconegut pastisser. Víctima d'un càncer que li va ser diagnosticat fa uns anys i pel qual va haver de traspassar el seu negoci. Segura va néixer a Porreres el 1960. Als 12 anys ajudava als seus pares venent bunyols a casa del seu padrí. Als 14 anys se'n va anar a treballar d'aprenent a Ca'n Joan Segura de Muro, on va començar a descobrir l'interès per la pastisseria. Tota la setmana estava a Muro i el cap de setmana tornava a Porreres. Durant l'hivern ajudava a la botiga del seu pare i als 16 anys va sol·licitar poder treballar a Ca'n Pomar de Campos, on romandria fins als 18 anys. El 1981 va obrir la pastisseria de Ca'n Pistola al carrer Almoina. Deu anys després va obrir la Pastisseria Ca'n Miquel com a antic Forn de Porreres, a Palma, i durant dos anys va mantenir obertes les dues pastisseries. A partir de 1992 i durant molts anys va participar a la Fira Baleart, on va recollir grans èxits donant a conèixer el seu ofici i tots els seus productes. Miquel era mestre artesà, tenia diversos cursos d'elaboració de torrons realitzats a Lleó i de sucre estirat a Ca'n Cristian Escrivà, a Barcelona. El 2019 va tancar la Pastisseria Ca'n Miquel. Era el setembre de 2019 quan va anunciar el tancament del negoci. Segura era un apassionat del dolç, però patia com a diabètic. «És una pena, perquè m'apassiona, sobretot la xocolata, a què considero l'ingredient rei dels pastissos». Fora dels forns, Miquel era un apassionat de la música, del teatre i l'espectacle. Fou un dels cantants fundadors del Mallorca Gay Men's Chorus. Va formar part durant anys del grup de teatre de l'Agrupació Cultural de Porreres i també de la Coral de Porreres.
Convocat el Tastart 2021, Nit de l’art i el vi
. .
Dia 16 d'octubre arriba una nova edició de la festa de les arts plàstiques i el vi, convocada per l’ajuntament des de l’Àrea de Cultura i per la promoció de l’art i el seu apropament a la ciutadania. Les inscripcions es poden formalitzar fins al 15 de setembre. Formen part dels espais oficials de la mostra el Museu de Porreres, la Sala d’exposicions de La Caixa, la Sala Polivalent, l’Auditori de Municipal de Porreres, l’Ajuntament de Porreres i la resta d’espais privats que es cedeixin lliurement.
q Les crítiques al Govern segueixen. “Encara esper una resposta coherent per la desaparició de la línia de transport públic que feia Porreres-Campos (ja sabeu que molts porrerencs cursen batxillerat a l'IES Damià Huguet de Campos)” han escrit al twitter. q La quarta entrega de la Mostra Out! aturarà a Porreres per «consolidar el format». Aquest any neix Out! En Ruta, que portarà el programa Out! in short a Porreres (dia 25). q L'Escola municipal de música de Porreres té la matrícula oberta del curs 2021/22 fins al 17 de setembre. El preu de la matrícula és de 15 euros. q Costitx, Alcúdia i Porreres són els municipis que ara presenten una major incidència de coronavirus acumulada. q El corredor de Porreres Guillem Ginard (CA Porreres) va ser el vencedor de la III Cursa Solidària Sant Nicolau, que es va disputar diumenge dia 12 a Cas Concos des Cavaller. Ginard va finalitzar el recorregut de 11.2 km amb el temps de 39:47. q A la Piscina de Porreres ha començat el setembre una nova temporada amb l'obertura de la piscina, sala de fitness i les inscripcions dels cursets de natació. L'horari és de dilluns a divendres de 07.00 a 11.00 i de 16.30 a 20.30h q El passat dissabte, dia 11 de setembre, va tenir lloc un concert solidari "Nadando por el cáncer infantil" a l'Auditori de Porreres. El 100% de la recaptació es va donar al laboratori d'oncologia de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Actuaren O'veus i Anegats. q La ciclista porrerenca Maribel Tous el passat dia 28 va aconseguir la victòria femenina absoluta a les 2 hores de la VI resistència BTT nocturna de Llubí. q El 6 de setembre del 2001, fa 20 anys, que una violentíssima tempesta va creuar Mallorca, deixant uns espectaculars 150 litres tant a Porreres com a Llucmajor, 63 litres a Cala Rajada, 62 litres a Sóller i 56 a l´Aeroport. q El passat dia 11 el futbolista porrerenc Joan Sastre va tornar a debutar a la primera divisió jugat a partir del minut 77 al nou San Mamés contra l'Athlètic. q El cantautor Roger Pistola farà un concert dia 25 a un lloc pendent de determinar dins el cicle Literanit 2021.
1521 · Fa 500 anys
Elles també hi eren: Dones agermanades A hores d’ara ja s’ha dit tantes vegades que sembla una reiteració innecessària allò de què les dones sempre se les ha negat un lloc com a subjectes històrics. No debades, la Història sempre l’havien escrita els homes des d’una òptica masculina tant per inèrcia com per convenciment. Poc importa. El cas és que, en algunes ocasions, s’havia de transigir i si no hi havia una història de les dones, sí que s’havia d’admetre que hi havia dones a la Història: reines, heroïnes, santes... en singular. El problema rau en el fet que es tractava d’una concessió gairebé condescendent i interessada perquè si se les ignorava, a la llarga, el qui en sortien deslluïts eren els homes. Què passa, emperò, amb les dones com a col·lectiu, les més anònimes? Ells sempre eren /són presents i no importava / importa l’absència de noms, mentre que les dones innominades, la meitat de la humanitat, quedaven / poden quedar excloses de tota acció positiva o negativa, tant es fa. D’aquesta manera, la menysvaloració ha consagrat el paradigma de què aquesta meitat està composta d’éssers inferiors, sense iniciativa ni capacitat de pensament i costa trencar-lo encara que s’han donat passes importants en la direcció correcta. Així i tot, encara hi ha qui, calladament o a cara descoberta, llança la pregunta: Per què ocupar-se’n? La resposta és una senzillesa absoluta: encara que de manera tàcita, sempre ha existit la consciència que les dones han contribuït i molt en els avenços i millores, fos per medis pacífics fos amb la violència. Des d’un bell principi, en tota gran transformació i molt més del que es vol admetre, les dones s’implicaren i es comprometeren en tota classe d’accions per acabar pagant un preu sovint molt més alt que els homes, de tal manera que l’oblit es pot veure com el mal menor. La major part de la història humana han estat el blanc de censures duríssimes i acusades d’usurpar el lloc natural dels homes, culpables de no ocupar el lloc que les pertocava. Si el context era el d’una revolució, el que una dona es posàs en primera línia encara resultava una situació més incòmoda i difícil d’assumir per l’Home, en majúscules. Es podrien esmentar no pocs exemples i una manera de suavitzar-ho era amagar-les al darrere d’un referent masculí, negant-ne una entitat pròpia, minimitzar-les amb l’esperança de, a la llarga, es facin invisibles en el si d’un món completament androcèntric. El cas de la Germania de Mallorca en pot ser una bona mostra. Sempre és difícil abastar el que pensen, senten o anhelen altres persones i això facilita que en el si de fets com la revolució agermanada, els vencedors es puguin permetre afirmar que fou un esclafit espontani, desorganitzat, sense
ideologia ni objectius. La realitat documental a l’abast, generada pels qui triomfaren, delata tot el contrari i resulta d’igual aplicació per agermanats i agermanades, però d’elles han arribat al present uns pocs noms. Si se les coneix, si es té qualque besllum de feren o digueren és perquè la major part d’elles representen una dada més amb la qual identificar i definir l’home que encapçala el registre. Una maniobra, en principi, innocent, que alguna vegada s’ha volgut justificar amb l’excusa d’alliberar-les de mals majors relegant-les a un plànol secundari. Amb tot, les dones addictes a la Germania apareixen qualificades amb els mateixos improperis que els homes; se’ls atribueixin crims semblants; se les troba divulgant els ideals agermanats amb vehemència; participaren en actes violents i, malgrat que no se’n xerri, foren igualment castigades. Més ben dit, doblement castigades, ja que si els agermanats que sobrevisqueren se’ls feu costa amunt seguir endavant, a les agermanades els esperava un futur prou incert i tot per la seva dependència dels homes segons les regles del moment. Uns homes que decidiren resistir i s’alçaren com a bandolers; que s’exiliaren o els desterraren; que foren empresonats o els condemnats a galeres...i això per no xerrar de les viudes dels morts en campanya, de pesta o dels executats. En qualsevol cas, dones soles d'una manera o l'altra, obligades a sobreviure del que fos i com fos. Per al moment, les fonts documentals bàsiques per conèixer la Germania de Mallorca segueixen sent les oficials i de totes elles el protagonisme encara correspon a les Informacions judicials de J. Ma. Quadrado amb totes les prevencions amb les quals avui en dia se les ha d’encarar. En primer lloc, no són una transcripció literal de les notícies originals, sinó que es publicaren fundiéndolas de modo que nada se pierda (?) segons ho específica el mateix autor. Per altra banda, J. Ma. Quadrado només va ressenyar els addictes a la Germania de Ciutat i de 16 de les parròquies de la Part Forana, corresponents al Pla, el Llevant i una part de Tramuntana, en una relació on hi manquen escenaris tan importants com Alcúdia. No se sap per quina raó no feu el mateix amb les restants viles, atès que n’han anat publicant algunes, com ara Llucmajor. Per últim, i sense que sigui el darrer motiu a considerar, la més que creïble raó que es varen fer desaparèixer aquells documents que no interessaven, tant dels arxius públics, com dels privats així com altres testimonis d’origen més popular com ara cançons o gloses. L’única memòria que havia de perviure era la dels vencedors, sense deixar cap escletxa per on es pogués escolar una altra veritat. Malgrat tot, emperò, amb una lectura atenta als detalls és possible extreure’n dades prou valuoses que permeten besllumar qui eren aquestes dones per damunt de les valoracions absolutament parcials. Fa uns anys, ja es va dur a terme un primer apropament a aquestes dones agermanades que en aquests moments es troba en curs la revisió i ampliació. Això ha obligat, entre altres coses, a què es corregeixin i rectifiquin les dades de la quantificació que es va fer en aquella ocasió. Val a dir, emperò, que no són de totes les viles donades a conèixer per J. Ma. Quadrado, si no només d'Artà, Bunyola, Campos, Manacor, Montuïri, Petra i Porreres. Margalida Bernat i Roca - Doctora en Història. Resum
Joan Nicolau Mora, ciclista
«L'any que ve estaré preparat mentalment i físicament per fer una bona temporada»
.
Joan Nicolau Mora (Porreres, 1998) va començar a competir amb els equips ciclistes Joan Llaneras (2017), Tenerife Bike Point (2018), Telcom (2019), Vigo-Rías Baixas (2020) i actualment l'Arabay Team. Als seus 23 anys competeix a la categoria Elit, la primera divisió d'aficionats, després de passar per la sub23. Comença a tenir un palmarès destacat: apareix com a guanyador l'any passat del premi Un Hivern a Mallorca a Cala Millor i el 2021 amb un 5è lloc al Trofeu Ciutat de Lorca - Volta al Guadalentin, i primer al Trofeu La Vileta (Palma). Ha competit darrerament a Galícia i al País Basc i es prepara per a la 49ª Volta a Salamanca. .
Un dimarts que era a Porreres parlàrem amb ell. Hem seguit amb expectació la seva carrera. Ens sembla molt encertat el que fa. Té clar el que vol. Per a un jove de 23 anys no és normal. Esprinta bé i la muntanya no li fa por. ”Així com van passant els anys, veig més clar que vull fer el que faig” ens diu. -Aquests dies d'impàs que fas? Entrenes o descanses? -Si, descans al màxim i entren, però a baixa intensitat, el més important és recuperar bé. -Prefereixes entrenar sol o amb equip? -Sempre preferesc entrenar acompanyat. -Deu ser dur anar a córrer sense director i sense companys. Quan faràs el salt al professionalisme? -Això fins que no guanyi un parell de carreres crec que no ho veurem per ara. Crec que l'any que ve ja estaré preparat tan mental com físicament per fer una bona temporada i guanyar-me fer el salt cap al 2023. -Amb el Ries Baixes vares aprendre molt? -Al Ries Baixes vaig aprendre molt sobretot com funciona un equip. -I ara l'Arabay és una bona plataforma per a triomfar? -L'Arabay Team és un equip que a poc a poc anirà cap amunt i serà uns dels grans en l'àmbit amateur. -La teva família imagín que són els teus primers seguidors...
-La meva família és de 10, són els millors. -No té fan por les “volatas”, arribades on tothom esprinta? -Les volatas és una de les coses que em costa més, sobretot perquè fins aquest any quasi mai arribava amb el primer grup i em falta experiència. -Com et desplaces a la Península? -Com tothom. De Mallorca sol sortir en vaixell o avió, i després cotxe. -Coincideixes moltes vegades amb Pau Llaneres. Com vos duis? -Cada dia entrenam junts quan som per Porreres, i quan tenim carrera, som rivals (riu) però ens "respectem". Ens duim superbé. -Tocaves la trompa a la Filharmònica. Hi tornaràs? -Toc amb la banda. Ara no som molt per Porreres i no hi puc anar. Ja no se si faria cap nota. Fa molt que no la toc. -Tornem a la bicicleta T'han respectat les caigudes? -Bono… toquem fusta. Diria que sí. Aquest any a la Volta a Alacant vaig tenir una caiguda bastant forta i per al que em vaig fer em puc donar per satisfet. -Quantes bicicletes tens? -Tenc una bicicleta meva i després tenc la de l'equip. -Quina marca són? -La meva és una Specialized i la de l'equip una Orbea. -A quina part d'Europa has corregut? -A Espanya quasi per tot i Portugal fa dos anys. -Tenir parella ciclista és... completeu tu. -No sé com és perquè no he tengut mai cap parella ciclista, però crec que pot ser divertit. -A quins corredors admira en Joan Nicolau? -Admir a tots els esportistes que no tenen tantes qualitats però que pel seu treball i dedicació han aconseguit estar al màxim nivell. Admir especialment a Joan Llaneres perquè el que ha aconseguit és tant difícil que jo diria que no sé si ho podrem tornar a veure. Ell va tenir les condicions físiques, mentals i també treballava, el que més. Crec que no s'ha reconegut l'esportista que realment va ser. És una animalada el que va aconseguir. -A qui t'agradaria parèixer? -M'agradaria parèixer a una persona que és feliç de fer el que fa i gaudeix. -La terra ideal per córrer en bicicleta? -Per córrer Mallorca i per a entrenar també. -Ja ho trobava què diries Mallorca. Crec que t'he demanat moltes coses. Gràcies, Joan. Prudència i sort. Joan Barceló
Hemeroteca. Fa 3 anys. Deia el “Porreres” núm. 3, setembre 2018: Curiositats històriques. Porreres va contribuir a la repoblació
d’algunes comarques del País Valencià durant el segle XVII, després de l’expulsió dels moriscos. En aquest sentit, hi ha constància de l’establiment de colons porrerencs a Benidoleig, un petit poble de la comarca de la Marina Alta.
Endevinalla. Quina és la bestioleta, que corrent, a cada pas hi deixa un tros de cueta?. Què és? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (El vent) Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com w Aquest número ha quedat enllestit el 14-9-2021
Dues joves porrerenques impulsen la seva aigua de quefir, una saludable alternativa als refrescos convencionals
Ha arribat el moment del quefir d'aigua. Una beguda que s'està posicionant en el rebost dels que aposten per una alimentació en línia amb un estil de vida saludable. La seva ingesta deixa una agradable sensació carbonatada, a la qual segueix un pòsit lleugerament àcid, a més desprèn una certa aroma a llevat. Característiques que neixen d'un procés de fermentació completament natural. Arantxa Sánchez i Maria Guerrero dirigeixen Co (R) evolution, una empresa mallorquina pionera en la comercialització d'aquesta beguda. «Beure quefir d'aigua és tota una experiència , cal provarlo», anima Maria, cinquanta per cent d'aquesta marca nascuda de la necessitat de «trobar una alternativa saludable als refrescos industrialitzats i processats que consumim diàriament». Arantxa i Maria, dues amigues de 35 anys de Porreres, somiaven de substituir aquests elements pels «productes que ofereix la nostra terra». El seu projecte pretén revolucionar no només els hàbits de fabricació, sinó també de consum de begudes, i de pas «deixar un món millor als nostres fills». Però, quan comencen les nostres protagonistes a interessarse per aquest tipus de productes, diguem, alternatius? «Fa anys que els consumim, però el fet de ser mares i preocupar-nos per la salut dels nostres fills va ser el que ens va impulsar a dur a terme el projecte». Actualment, Co (R) evolution es troba en fase embrionària. Encara que, paral·lelament, «hem començat a enviar les primeres comandes, estem molt emocionades», reconeix Maria. Aviat, l'empresa distribuirà la seva aigua de quefir en quatre sabors: gingebre i llimona; taronja, pastanaga i cúrcuma; remolatxa i poma, i plàtan. Productes destinats «a qualsevol persona interessada en el seu benestar». No en va, les propietats que se li atribueixen el situen com un complement alimentari, «que regenera la microbiota intestinal», assenyalen. Després del primer llançament, Arantxa i Maria pretenen diversificar la seva línia de productes, «ja estem treballant en el desenvolupament de nous productes a base de fermentats. A la llarga totes les persones substituirem aliments i begudes processats per aliments més saludables. Xavi Solà | “Ultima Hora” | Resum
Poraxa, poliestirè expandit responsable i de proximitat
Poraxa és una empresa porrerenca que es dedica a la producció de poliestirè expandit des de l'any 1989. En Toni Garí, fill del fundador, és l'encarregat de dirigir aquesta empresa innovadora que ofereix solucions diferents de les indústries de la construcció, màrqueting, hoteleria, restauració o l'art. I és que a Poraxa s'hi fabrica des d'elements decoratius, aïllaments per la teva casa, o fins i tot, piscines. "Els darrers anys hem posat en marxa un nou servei per a les obres i els ajuntaments de Mallorca per al reciclatge del poliestirè expandit. I ja feim el reciclatge de dotze municipis" ens explica en Toni. A Poraxa tenen molt clar la seva visió de futur: "Volem posicionar-nos com una solució sostenible per a la comunitat global i aconseguir-ho serà la nostra tasca i responsabilitat". La seva fabricació redueix càrregues per transport. De proximitat. Fet a Porreres. En Toni Garí Ferrer fa més de vint-i-cinc anys que s'incorporà a l'empresa. Primerament entrà al projecte formant part al servei tècnic, i a poc a poc ha anat assumint la direcció del procés de fabricació. Enguany fa trenta anys que Poraxa es fundà i aquesta empresa ho celebra amb un gran volum de feina: "Hem fet tota la façana i l'entrada de la fàbrica nova. Contacte⬇️: Poraxa. Carre⬇️te⬇️ra de⬇️ Montuïri km 0,9. Porre⬇️re⬇️s Tel. 971 647 210ñ. .