octubre 2021 núm. 70
Porreres restitueix la memòria de Climent Serra i posarà el seu nom a l'Escola Nova
“Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els niguls” (Khalil Gibran, novel·lista i poeta)
Agricultura avança amb Madrid els tràmits del projecte de regadius .
| Europa Press | La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern balear s'ha reunit amb els responsables de la Societat Estatal d'Infraestructures Agràries (Seiasa), del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per avançar els tràmits de la primera fase del projecte de regadius. Segons ha informat en una nota de premsa la Conselleria, la primera fase del projecte està prevista en el Pla per a la millora de l'eficiència i la sostenibilitat en regadius, amb recursos procedents del programa europeu Next Generation. La reunió ha servit per avançar en les gestions per posar en marxa les obres de la primera fase. Des de la Conselleria d'Agricultura han destacat que l'objectiu és millorar la gestió del cicle de l'aigua, l'aprofitament de les aigües regenerades i la sostenibilitat dels recursos hídrics, amb la consegüent recuperació dels aqüífers. El pla de regadius, declarat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació com a d'interès general, contempla una segona fase, amb la resta de projectes. El conveni per a l'execució de cada projecte es signarà entre Seiasa i les Comunitats de Regants a finals del mes de novembre i les obres de la primera fase han d'estar acabades el 2024. Les inversions del pla de regadius tenen caràcter publicoprivat. L'aportació del Pla de Recuperació serà d'un màxim del 80% del cost de les despeses, mentre que les comunitats de regants i la Comunitat Autònoma es faran càrrec del 20% restant. .
El projecte és de 7,4 milions d'euros .
El projecte de les comunitats de regants de Sant Jordi, Porreres i Son Mesquida preveu una inversió de 7.420.000 euros, IVA exclòs. Aquest projecte preveu la connexió de les depuradores de Porreres amb la de Felanitx, per augmentar així el volum d'aigua disponible a la bassa de Porreres, que està a punt de finalitzar la primera fase de construcció. També estan previstes actuacions per millorar l'aprofitament de les aigües, i també d'estalvi energètic.
.
En el ple ordinari d'aquest mes de setembre l'Ajuntament de Porreres aprovà la petició del claustre del CEIP Escola Nova de canviar el nom de centre pel de Climent Serra i Servera. La proposta comptava amb l'aval de la Comissió de Memòria Democràtica de l'Ajuntament i el vistiplau de la família de Climent Serra. Climent Serra i Servera Banyat (Porreres, 1907 - Manacor, 1936), constructor i president d'Esquerra Republicana Balear, va ser assassinat a Manacor el 16 d'agost de 1936. A més, Climent Serra va ser el constructor de la nova escola que havia impulsat el consistori republicà de Porreres presidit per Climent Garau. Els esdeveniments de la Guerra Civil de 1936 varen frustrar l'il·lusionant projecte educatiu del poble i fins a 1976 no es va inaugurar aquella escola amb el nom d'Escola Nova. Climent Serra, per iniciar la construcció de l'edifici , havia donat una fiança a l'Ajuntament de Porreres d'unes 12.000 pessetes. A més d'altres 15.000 pessetes invertides pel mateix Serra en els fonaments i les obres que ja s'havien realitzat. Uns diners que l'Ajuntament de Porreres mai va pagar a la viuda i fills de Serra Servera, malgrat haver-ho aprovat en un ple de desembre de 1936 i al gener de 1937 autoritzar l'alcalde, d'aleshores, Enric Julià, a tornar aquests diners invertits. Anys més tard, el 1950, entre el silenci de la dictadura franquista, la vídua de Serra i els seus dos fills varen realitzar una petició per escrit perquè se'ls retornés aquells diners de la fiança i de les obres. Ja en els anys de la democràcia, els fills de Climent Serra no s'han cansat de reclamar a l'Ajuntament o a instàncies supramunicipals que se'ls torni els diners del seu pare. Una petició que mantenen encara avui vigent. Ara, amb el canvi de nom de l'escola pública, el Consistori de Porreres vol reconèixer la figura de Climent Serra i Servera i, alhora, donar visibilitat al patiment de moltes famílies. En el ple del pròxim dia 27 de setembre s'aprovarà la petició del canvi de nom que haurà de ratificar la Conselleria d'Educació. Es preveu que pugui assistir la família de Climent Serra. A més, en la inauguració del centre, que han de finalitzar al desembre, es podria oficialitzar el canvi de nom amb la instal·lació d'una placa.
Els especialistes estudiaran la fosa de Porreres durant la tercera fase .
Els especialistes tornaran a estudiar la fossa de Porreres, a la recerca de desapareguts de la Guerra Civil. És un dels projectes que inclou el Tercer Pla de Fosses de Balears 2021-22, segons va informar la conselleria de Transició Energètica i Memòria Democràtica. El procés de licitació iniciat al juny ha adjudicat a l'empresa Àtics l'estudi històric i la conservació per a l'exposició de totes les troballes.
Toni Serra Blanch, fill de Climent Serra:
«No vull fer res malament, només reclam el que robaren a la meva família»
.
Toni Serra Blanch, satisfet pel reconeixement al seu pare
El ple de l'Ajuntament de Porreres ha sol·licitat al Govern canviar el nom de l'Escola Nova pel de Climent Serra i Servera, constructor de l'escola i assassinat el 1936. Toni Serra Blanch, Cerol (Porreres, 1934), fill de Climent, ha rebut amb satisfacció la proposta. Tot i això manté la seva obstinació a aconseguir que l'Ajuntament li retorni les prop de 30.000 pessetes que el seu pare va dipositar el 1936 a l'Ajuntament i que en Toni considera que s'han de retornar a la seva família. -Content amb el canvi de nom de l'Escola Nova? -És clar. S'ho ha guanyat. En tota la meva vida ningú mai m'ha dit que el meu pare fes coses malament. Agraesc molt que posin el nom del meu pare a l'escola. A més això demostra una cosa que jo sabia, que no havia fet res dolent. -Vostè, la seva família, des dels anys 50 reclamen els diners que va dipositar el seu pare a l'Ajuntament ... -No vull fer res malament ni a ningú, només reclam el que és meu. Fa 80 anys que lluitem per això. No m'he parat mai de demanar el que ens han robat. No vull res regalat només deman el que és nostre. No em moriré tranquil si no em tornen el que ens robaren. Fa anys que alguns em varen ajudar per intentar solucionar-ho, els batles Joan Mas o Toni Barceló, però no ho aconseguirem. Ara, avui, que som democràtics no treu cap enlloc que no es pugui arreglar. -Tenc constància que vostè ha plantejat el problema a tots els alcaldes ... -A tots i més d'una vegada. I fins i tot als presidents del Govern, Antich, Matas o Armengol han conegut la història. He parlat amb tots, alguns d'ells fins i tot es van sorprendre que fos un tema que no estigués solucionat. Però ningú ha resolt el problema. Crec que les coses mal fetes mai
caduquen i no tornar els diners a la meva família no consider que estigui bé. Fins i tot Memòria de Mallorca fa algun temps es va preocupar. Ara m'han abandonat en la lluita. -Al seu pare el van empresonar a Porreres i se'l van emportar a Manacor ... -La meva mare li portava menjar. Fins que un dia li varen dir «no cal que li porteu més menjar que ja no menjarà mai més». Què li sembla?. Per la meva part els perdon. Hi ha molts que actuaven obligats. El meu pare se'l varen emportar a Manacor i allà probablement el mataren i cremaren al costat de la resta de porrerencs detinguts. Hi havia 15 detinguts a ca els “Hermanos” però un d'ells tenia deutes amb un falangista i aquest va demanar que el deixessin anar per poder cobrar els deutes. -La postguerra va haver de ser llarga i dura per la seva mare amb dos fills, vostè i el seu germà de menys de tres anys? -La meva padrina sortia de casa per anar a cercar garroves. No teníem res més per menjar. Això sí, a la casa del costat el capellà menjava porcella. A mi personalment ningú mai m'ha molestat, mai ningú va venir a dir-me res. I després he treballat molt per guanyar-me la vida. A més he recorregut mitja Europa per tirar endavant el cultiu de xampinyons al costat del meu germà. Entre 1962 i 1975 construirem una cova per a aquesta comesa. Ara fa poc que va morir el meu germà i l'últim que em va dir va ser: -”No deixis això de les escoles, acaba d'arreglar-ho”. -T'ho jur. Li vaig dir. |entrevista i foto: Joan Socies | “Ultima Hora” |
La producció de garrova ha estat enguany de 1.300 tones a Porreres .
La garrova és un producte que està en auge i és molt valuós, i del qual a les Balears som uns dels principals productors d'Espanya. La collita d'enguany de garrova al nostre terme haurà estat de prop de 1.300 tones, segons fonts properes a la Cooperativa. L'entrada de 1.500.000 euros constitueix una important injecció econòmica al nostre municipi i en un sector que les ha passades molt magres. El garrofí és el producte més apreciat de la garrova . Es tracta de la llavor, la matèria primera per a l'obtenció de l'apreciada goma de garrofí, producte alimentari natural per excel·lència que ha superat totes les expectatives possibles de preu, convertint-la en un dels productes més apreciats del camp. La gran sort per al nostre camp és que a Mallorca està ubicada una de les cinc fàbriques que hi ha al món que tracten aquest producte i això garanteix que la producció local estigui tota venuda. D'aquí la importància i el negoci que hi ha amb la recollida de la garrova. .
Futbol Preferent U.E. Porreres-Petra (4-1) .
Tres punts importants que es queden a casa. Molt públic a Ses Forques pel partit de la quarta jornada. El Porreres, amb 9 punts, és el quart classificat. Pròxim partit: Porreres-Ferriolense (dia 10) Porreres: Rachid Zouggaghi, Rafel Noguera, Joan Sansó, Joan D
Osorio, Jaume Servera, Pere Mascaró, Climent Noguera, Cristhian Siles, Rafel Ferrà, Francisco Campins i Miguel Ángel Ibáñez. També jugaren: Andreas Pérez (min.46), Javier Moreno (min.51), Manuel Cruz (min.76), Alejandro Fernàndez (min.76) i Manuel Rodríguez (min.76). Gols: 0-1 Jordi Font (min 2), 1-1 Rafel Ferra (min 45), 2-1 Pere Mascaró (min 61), 3-1 Climent Noguera (min 75) i 4-1 Pere Mascaró (min 82 ).
15 d'agost de 1936 · Fa 85 anys
Joan Sastre Servera, de Son Nebot
Els fets d'agost del 1936 a Manacor i els porrerencs assassinats
El passat dia 20 va morir als 88 anys Joan Sastre Servera, de Son Nebot. Nasqué a Porreres el 1932. Havia estat pagès, “un pagès petit”, segons manifestava ell mateix a una entrevista que li va fer el diari “Ara Balears” a l'any 2014, on parlava, amb certa nostàlgia, de l’època esplendorosa de l’albercoc a Porreres, un cultiu encara ben present a molts de punts del nostre paisatge. (Porreres núm. 39, juny 2020). A la seva família, el nostre condol.
.
Ixent Cultural és una Cronologia Mallorquina que durant molts anys va publicar Llorenç Buades Castell. Així explica la cronologia dels tràgics fets de la repressió republicana, succeïda entre els dies del 15 al 17 d'agost de 1936 a Manacor i en els quals 14 porrerencs foren assassinats pels feixistes. Els fets comencen el 15 d'agost de 1936 quan hi hagué una concentració falangista en el camp de futbol de Manacor. Aquell dia, tres “hidros” republicans feren un vol de reconeixement sobre la zona i els feixistes assassinaren a Son Coletes els porrerencs Climent Serra Servera, Gaspar Oliver Soler, Pere Nicolau Soler, afiliats a Esquerra Republicana. També detenen el catedràtic d’Inca Antoni Garau Bover, el regidor porrerenc Andreu Amengual Barceló (UGT), i el també regidor porrerenc Miquel Julià Nicolau, contractista d’obres afiliat a Esquerra Republicana, i l’ugetista del mateix poble Pere Juan Juan. L'endemà, el diumenge, 16 d’agost de 1936, a les cinc i quart del matí les tropes de Bayo comencen a desembarcar a Cala Anguila. Un petit grup falangista dirigit pel tinent retirat Miguel Bonet veu el moviment de tropes i avisa al capità Ignacio Despujols i al tinent Ángel Pagès. La bandera roja és al cim del campanar de l’església de Porto Cristo. A continuació, els feixistes assassinen a Son Coletes els porrerencs Félix Parejo Mesquida, rajoler (ERB), Antoni Salleras Picornell, fuster, Sebastià Ferra Xamena (UGT), regidor i sabater, Jordi Llaneras Llull, d’Esquerra Republicana, Gabriel Llaneras Llull, ferrer, d’Esquerra Republicana, i Francesc Llaneras Trobat, gerrer, de Solidaritat Obrera. A la presó de Manacor aquest dia, segons la mateixa font hi havia 107 presos, i tots menys 2 corresponen a detencions polítiques. Ramos Unamuno fa buidar la presó de Manacor i ordena que s'afusellin els presos a Son Coletes, i que el dia de l'afusellament arribaven a 135. El director de la presó era Damià Rigo, i uns 20 o 25 manacorins --no tots falangistes-formaren part directament dels que disparaven a Son Coletes contra els manacorins trets de la presó.(Testimonis del falangista Francisco Darder Riera a Perlas y Cuevas de 4 d'octubre de 1986). 17 d’agost de 1936. Els feixistes assassinen a Son Coletes els porrerencs Manuel Suárez Atienza (Esquerra Republicana), el regidor Andreu Amengual Barceló (UGT) i el sabater Andreu Servera Moyà. Com es pot comprovar, a la pàgina d'Ixent Cultural possiblement hi ha algunes duplicitats, errònies, ja que en el cas d'Andreu Amengual Barceló, figura en dues ocasions i dos dies distints. Crida l'atenció que l'assassinat de les víctimes porrerenques fou, però, de les primeres que ocorrien. El “PORRERES” informa de les notícies d'aquí
.
q El passat dia 12 va morir Maria Cerdà Font (Celes i Justa) als 91 anys. Enviam als seus familiars, especialment a les seves filles Joana, Rosa i Maria el nostre condol.
NOTÍCIES BREUS q Robatoris a persones majors. Des de fa unes setmanes s'han produït una sèrie de robatoris i furts a persones majors del poble, aprofitant que passegen o surten dels bancs o caixes. L'operativa és distreure les víctimes per a quedar-se els diners o les joies i objectes de valor. Els autors o autores aprofiten per moure conversa amistosa. q Porreres a la 'Berlin TV Series Festival' La cuina tradicional de Mallorca ha participat a un esdeveniment anomenat 'Mallorca en primer pla', organitzat per l'Ambaixada d'Espanya a Berlín, en el marc del “Berlín TV Series Festival”. Els vins de les Bodegues Mesquida Mora i l'artesà llauner Gabriel Cortés hi han estat presents. q En vista a les fires de tardor. El passat dia 16 a l'Ajuntament de Porreres va tenir lloc una trobada del Govern pel tema de les fires, comerços emblemàtics, programa NextGenerationEU i la campanya Bons Illes Balears. La coordinació amb els municipis és una de les claus d'una reactivació econòmica més inclusiva. q El Pi-Proposta per les Illes celebra a Porreres el seu congrés. El Pi-Proposta per les Illes va celebrar el passat dissabte dia 18 a Porreres el seu IV Congrés de Mallorca, en què Tolo Gili fou elegit nou president de la formació amb el 97 per cent dels vots. A la cúpula directiva, en qualitat de vicepresidents, hi ha l'alcaldessa de Porreres, Xisca Mora, i l'alcalde de Felanitx, Jaume Monserrat, mentre que Rafel Ballester assumeix la secretaria general. q Sessió de curtmetratges de ficció LGTBI. A l'Auditori de Porreres el passat dia 25 de setembre hi hagué una sessió de curtmetratges de ficció. Out! in short era el títol. Amb una durada total de 92 minuts. Els curtmetratges de temàtica LGTBI foren els següents: 1. Rocky de Dani Seguí 2. Leo y Alex en pleno S.XXI d'Eva Libertad i Nuria Muñoz. 3. Victòria de Daniel Toledo Saura. 4. Of Hearts and Castles de Rubén Navarro.5. La lavadora de Diane Malherbe.’ 6. Me voy de Magda Casellas. 7. Sans Transition de Paul Granier. 8. Antes de la erupción de Roberto Pérez Toledo i 9. Sol Sol. d'Àlex Arroyo. q Turisme sostenible a Tessalònica. El Pla de
Mallorca s'ha presentat com a model de turisme sostenible a la «Conferència Internacional de gestió del turisme sostenible de pobles petits» celebrada a Tessalònica, Grècia.
Xisca Mora:
«A la gent de Porreres no li va agradar que optàs a ser la candidata al Consell» .
La porta de fusta del despatx de la batlessa de Porreres té un gran vidre al centre que permet veure'n l'interior des del vestíbul de l'Ajuntament. Xisca Mora, que des del 2013 encapçala la corporació municipal, explica que va demanar que la porta fos així expressament. Detall que demostra la voluntat de ser un càrrec públic pròxim als ciutadans. Lamenta profundament la crisi interna que pateix El Pi, el partit que li ha permès governar al seu poble i arribar a ser consellera al Consell de Mallorca.
.
-Com ha estat el vostre mandat fins ara? — La primera legislatura com a batlessa va ser sobtada i desconcertant perquè el batle de llavors va decidir anarse'n. Però alhora diria que fou il·lusionant i una responsabilitat. La segona varem treure majoria absoluta, amb la sort de tenir bona entesa amb els partits de l'oposició. Aquesta tercera perdérem un regidor i pactàrem amb el PSIB, però hem continuat la mateixa línia, com si governàssim en minoria. Ho consensuam tot i informam el màxim l'oposició. Aquesta legislatura, però, hi ha hagut un canvi social municipal per la pandèmia, que ha implicat més esforços personals i econòmics per part de tots. -Les ajudes del Govern i el Consell de Mallorca han ajudat la gestió municipal? — S'han donat bastantes ajudes, però el que em diuen els comerciants, el teixit empresarial, és que no necessiten una injecció econòmica, necessiten fer feina per mantenir les empreses. Les ajudes puntuals han permès pagar el lloguer i mantenir el personal amb ERTO, però són a curt termini. No garanteixen el futur del negoci. -Quin ha estat el moment més dur de la pandèmia? — Tots ho han estat. Al principi et senties desprotegit perquè no sabies com afectarien les mesures la ciutadania. Una vegada que vam ser conscients de la situació que patíem, he de dir que com a batlessa em sent orgullosa de com han respost els porrerencs. Han actuat de manera molt responsable. -Estau satisfeta en la manera com heu gestionat la crisi? — Tot és millorable, sempre es pot fer millor. Hem abocat tots els recursos perquè la gent pateixi menys. Era una
situació que no havíem viscut mai i anàvem improvisant, i això pot dur a equivocacions. Si les coses no han sortit com s'esperava, deman disculpes, però de tot se n'aprèn. -Què heu fet per atenuar-la? — Hem fet un increment important de la partida de benestar social per ajudar les famílies més vulnerables i es va crear un servei de voluntariat per donar suport a les persones que viuen totes soles. Això encara es manté. També s'han donat ajudes als comerços, s'ha donat material de desinfecció i vals de compra. -Els pressupostos participatius es varen anul·lar pel coronavirus o no són una eina eficaç? — Fer feina amb pressupostos participatius és complicat perquè la gent encara no entén el concepte, que és en benefici del poble. Molts presentaven propostes massa concretes que només eren positives per al seu sector, la seva entitat o associació, encara que s'hauria de tenir una visió més generalitzada. -Les graveres no aturen de foradar la serra de Monti-sion. En plena crisi climàtica, creis que està justificat ampliar l'activitat com s'ha fet? — És necessari tenir un pla, però no tenim recursos tècnics per gestionar les pedreres. És un tema molt específic que també depèn de la Conselleria de Medi Ambient i del Departament de Mines de la Conselleria de Transició Ecològica i Sectors Productius. És una situació complicada que genera un doble sentiment. Per una banda, la imatge de deteriorament que es dona d'un espai molt preuat per a nosaltres; i per l'altra, que ha estat un motor econòmic per al municipi. Això crea una disparitat d'opinions d'acceptació o no del problema. -Heu aconseguit posar en marxa la construcció del polígon industrial, que feia més de 15 anys que es resistia. Com heu superat els entrebancs? — Ha estat una tramitació molt complicada perquè qui el gestionava era una junta de compensació formada pels propietaris dels terrenys, que són gent de peu de carrer. S'han hagut d'encarregar de les tramitacions amb l'ajuda de l'Ajuntament, però han hagut de pagar les despeses econòmiques que ha implicat el projecte sense ser grans inversors. -Confiau que el Consell acabi la ronda aquesta legislatura? — És una necessitat imperiosa. No podem aconseguir una mobilitat sostenible si no tenim aquesta part acabada perquè tregui el volum del trànsit fora del poble i que al centre es prioritzi anar a peu i en bicicleta. -Hi ha dificultats per accedir a un habitatge a Porreres, com passa a molts altres indrets de l'illa? — Comença a ser un problema. No tenim habitatge disponible per llogar, només cases velles al centre que s'han de reformar. Les finques de pisos noves estan totes venudes. -A les darreres eleccions vau perdre 350 vots i això us va obligar a pactar amb el PSIB. Creis que us va passar factura compaginar la batlia amb el Consell de Mallorca? — Sí, va ser per això. A la gent de Porreres no li va agradar que optàs a ser la candidata al Consell. Crec que no es va entendre, pensaren que abandonaria Porreres, però hi continuu venint i compagín les dues responsabilitats; som pertot. Personalment, m'ha enriquit sobre com es fan les coses en una administració més gran. Ser consellera també em permet que arribi més informació al municipi per rebre ajudes, per exemple, i això beneficia el poble. .
| Diari Ara Balears | Kike Oñate | Resum |
Felicitat balear: els 10 millors hotels de Mallorca, segons “The Guardian” q L'empresa porrerenca Vibrats Ballester ofereix feina d'operari de maquinària. Requisits: Imprescindible coneixements informàtics . Saber conduir "toro". Horari: Jornada completa partida. Salari segons conveni. Enviar CV a: cristina@vballester.com q L'empresa Cityclean ofereix feina de comercial a Porreres. Requisits: carnet de conduir B (vehicle empresa). Bona presència i do de gent. Horari: de dilluns a divendres de 8 a 16 h. També de Mosso-a de magatzem de neteja, plegat i emmagatzement d'estores. Horari: 9 a 13 h enviar CV: eprats@cityclean.es q L'empresa Can Barón ofereix feina d'ajudant d'obrador de forn/pastisseria. Funcions: preparar farcits per panades, cocarrois, coques de verdura, etc... rentat, tallat, adob dels diferents farcits. Neteja. Horari: matins. Salari segons conveni. CV a: pastisseriabaron@gmail.com
El prestigiós diari britànic “The Guardian”, amb una tirada mitjana d'uns 350.000 exemplars, acaba de publicar el top 10 dels millors hotels de Mallorca. Són: Gossalba de Sant Joan, Mirabò de Valldemossa, Ca’n Beneït de Binibona, Roqueta de Maria de la Salut, Es Moli de Deià, Sa Bassa Rotja de Porreres, LJ’s Ratxó de Puigpunyent, Ecocirer de Sóller, Can Aulí de Pollença i Son Penya de Sant Llorenç. “Descobriu el sol, el mar i els paisatges i on allotjar-vos a la bella illa”, explica el rotatiu a la secció L’Observador, Vacances a Mallorca. De Sa Bassa Rotja, concretament, diu “la vida a Sa Bassa Rotja, una finca rodona de 100 hectàrees a l’est de l’illa, establerta per primera vegada al segle XIII, se centra al voltant de la gloriosa piscina, flanquejada per palmeres i gandules blanques nítides. Aquí és impossible no relaxar-se, ja sigui tastant vins a la terrassa, unint-se a una classe de ioga sota els arbres o passant en bicicleta per les tranquil·les carreteres tortuoses pels horts i les planes de la finca. El reconegut xef de l'hotel, Martí March, serveix un menú setmanal canviant al menjador de parets de pedra i l'spa ofereix una excel·lent gamma de tractaments i teràpies”. Informa el diari que el preu de l'habitació doble és des de 126 lliures esterlines en B & B.
.
q Els atlots de categoria infantil masculina del Club Bàsquet Porreres arrancaran la temporada el 9 d’octubre i ja coneixen el seu grup en la primera fase: Son Cotoner, Porreres, I. Bahía San Agustín, Joventut Mariana i B. Calvià. q La incidència de Covid19 continua essent elevada. Les localitats amb més contagis i en risc alt de Mallorca són Ariany, Sencelles, Porreres, Alcúdia. Búger, Santa Eugènia i Andratx. q La historiadora Maria Barceló Crespí és la persona de Porreres amb l'entrada més completa a la Viquipèdia. Inclou les principals monografies que ha publicat i un capítol dedicat a les Publicacions al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) i les habituals Referències. q El passat dia 15, avís de foc camí de Son Pau. Cremà una casa d'eines construïda amb fusta i no afectà la zona boscosa. Participaren dues dotacions de Bombers de Mallorca i voluntaris de Protecció Civil. Sols hi hagué danys materials. .
Cicle de tallers formatius adreçats als comerços i empreses d'Algaida i Porreres .
El Pla comptarà amb aigua de qualitat .
.
L’Ajuntament d’Algaida i el de Porreres van de la mà en una iniciativa que pretén dinamitzar i promocionar els comerços i les petites i mitjanes empreses dels dos municipis. Amb aquest objectiu han llançat un cicle de xerrades adreçades als comerços i empreses dels dos municipis per tal que es puguin formar, crear sinergies i obrir portes a la col·laboració entre l’Associació de Comerç d’Algaida i l’Associació de Comerciants i Empresaris de Porreres.
Visita a Sant Felip de la Societat Arqueològica Lul·liana
.
.
.
El passat dimarts dia 14 de setembre a Sant Felip reberen la visita de la Societat Arqueològica Lul·liana. La Doctora. Maria Barceló i Crespí explicà, a manera de classe magistral, la història i trets més rellevants del nostre Oratori. Des d'aquest espai, la comunitat de Sant Felip “li vol agrair cordialment la seva tasca de difusió cultural dels elements més representatius del nostre poble” segons ha manifestat el responsable de Sant Felip, Francesc Novella.
La Mancomunitat i el Govern portaran aigua de qualitat als pobles del Pla. Les dues institucions estableixen les bases per atendre una reivindicació històrica dels municipis de la comarca per solucionar un problema que ve arrossegant-se durant dècades. Així, l'agrupació de municipis ha acordat amb el Govern incloure la connexió d'aigua potable entre els pobles de la comarca en el Pla Hidrològic. En els propers dies se signarà un protocol amb Recursos Hídrics i Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua) que permetrà solucionar els problemes de quantitat i qualitat de l'aigua potable. Es preveu un dipòsit d'abastiment a Sineu que en una primera fase es connectarà
Reunió d'APAEMA amb la presidenta del Consell de Mallorca a Porreres
.
.
Reunió molt productiva mantinguda a Porreres amb Catalina Cladera, presidenta del Consell de Mallorca i Aurora Ribot, que expressaren el suport del Consell als productors d’agricultura ecològica a la reunió amb els representants d'APAEMA. Es presentà i explicà el projecte de les plantes de compostatge per a la nostra illa.
L’IDI subhasta 15 parcel·les del futur polígon industrial de la Creu de Porreres
.
Damià Bover, un pagès inventor porrerenc .
Els germans porrerencs Joan i Damià Bover amb l'ajuda del seu pare Rafel de la finca de Son Durí a Vilafranca es dediquen al treball de recol·lecció de melons i síndries. A partir d'ara la feina se centrarà en la sembra de ciurons o blat xeixa. L'explotació de Son Durí sorgeix amb la feina dels dos germans, Joan (Porreres, 1966) i Damià (Porreres, 1965) i l'ajuda del seu pare Rafel. Durant anys la família Bover va estar a el front de l'explotació de boví de l'Hort de Sant Martí. Damià Bover prepara la seva presència a una important conferència a Colorado. El Earth and Space 2022, un congrés que organitza la Societat Nord-americana d'Enginyers Civils. Damià Bover porta més d'una dècada darrere de la innovació agrària. Els seus invents, les seves màquines que funcionen amb energia solar han cridat l'atenció de nombrosos científics i investigadors. Però ara, després d'anys de treball, Bover es troba en un impàs en el que veu com la seva innovació atrau enginyers d'Alemanya o els Estats Units però en canvi a l'illa no se li dóna el seu merescut reconeixement.
L'empresa Àtics s'ocuparà de la restauració, consolidació i conservació dels materials i objectes trobats en el procés d'excavació i documentació de les fosses exhumades. en els anteriors plans d'exhumació de 2016, 2018 i 2019. En paraules del vicepresident Juan Pedro Yllanes, aquest nou pla situa Balears «en l'avantguarda de la memòria en l'àmbit estatal» i inclou la gestió de tots els objectes trobats a les fosses per a la seva restauració, «el que no s'ha fet mai dins d'un pla d'exhumacions en qualsevol altra autonomia».
Concert de la pianista búlgara Dina Nedeltcheva a Sa Bassa Rotja La pianista búlgara Dina Nedeltcheva va fer un concert a Sa Bassa Rotja, acompanyada per la Deià Chamber Players, formació en la qual militen Isaac Pérez Riera (violí), Alfredo Ardanaz (violí), Fernando Villegas (viola), Rosa Cañellas (violoncel) i Pablo Moreno (contrabaix). Es pogueren escoltar obres de Chopin, per a piano sol, mazurkas, nocturns i balades. El recital formava part del Festival de Deià.
Porreres és un dels ajuntaments que paguen més aviat. L'Ajuntament de Porreres abona les seves factures amb una mitjana de 14,85 dies. Res a veure amb Binissalem, que tarda quasi 200 dies en pagar.
L’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI) treu a subhasta 15 parcel·les del futur polígon industrial de la Creu de Porreres per posar sòl industrial a disposició de les empreses a preus ajustats, segons ha informat en una nota de premsa. Els terrenys disponibles estan destinats a empreses industrials per tal de potenciar aquest sector dins el municipi. També podran participar a la subhasta titulars d’explotacions agrícoles i ramaderes. A més, cada comprador podrà optar a un màxim de dues parcel·les. Per tal d’assegurar un preu ajustat, aquest s’ha fixat mitjançant una taxació que ha determinat el valor de les parcel·les una vegada finalitzades les obres d’urbanització. El termini per optar a la subhasta acaba el proper 13 d’octubre. El passat mes de juny es varen iniciar les obres d’urbanització del polígon de la Creu. Aquesta infraestructura donarà resposta a una reivindicació històrica del municipi, que no compta amb sòl industrial ordenat, fet que suposà que moltes empreses s’instal·lassin en sòl rústic en el passat. Es preveu que les obres del polígon durin un màxim de vint mesos i tenen un pressupost total de tres milions d’euros, dels quals la Conselleria de Transició Energètica, a través de l’IDI, n’aporta el 62 % i la resta procedeix dels membres de la Junta de Compensació. La infraestructura té 31 parcel·les.
La mitja marató de Porreres acollirà el Campionat de Balears el 14 de novembre .
La Federació Balear d'Atletisme ha anunciat que la novena edició de la mitja marató de Porreres, 'Sa Mitja', un recorregut urbà i interurbà de 21,097 km a Porreres acollirà també el Campionat de Balears de la distància el proper diumenge dia 14 de novembre al matí. La prova dels 10.000 metres serà organitzada de forma conjunta amb el Club d'Atletisme Porreres, Ajuntament de Porreres i Federació. Inclourà proves infantils i de veterans.
Hemeroteca Fa 3 anys. Deia el “Porreres” núm. 4, octubre 2018: El GOB qüestiona l'execució de la ronda. Assegura que
beneficia els propietaris dels terrenys sense que hagin complert amb els seus deures legals d'urbanització i cessió del 15 per cent dels terrenys, de manera que ara passen a tenir uns solars urbans totalment gratis. L'aigua, descalcificada, millorarà la qualitat. L'Ajuntament ha instal·lat un descalcificador en el pou que subministra aigua a tot el municipi. Amb aquest aparell s`evita que la calç quedi incrustada en el sistema de distribució. L'albercoc de Porreres recupera terreny amb l'agricultura ecològica. Quatre finques s'han especialitzat ja en el nou sistema de fructicultura que aposta per la qualitat en lloc de la quantitat. Magdalena Barceló queda sisena a la SUP11 d'Holanda . És la prova més dura d'Europa i la segona en dificultat, però Magdalena Barceló Oliver, als seus 60 anys, les han superades amb una classificació excel·lent: sisena.
Endevinalla. Em fan els arbres i no som fruit, fulla, ni soca, ni arrel, ni suc. Què és? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (L'agulla de cosir) Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wNúmero actual enllestit el 29-9-2021