octubre 2021 2ª quinzena núm. 71 “Compliu el vostre deure i deixau obrar als déus” (Pierre Corneille, poeta i dramaturg)
Confirmen tres noves identificacions de víctimes de les fosses del cementeri .
L’anàlisi genètica de les restes localitzades a les fosses de Porreres durant la segona intervenció duita a terme per l’equip tècnic d’Aranzadi el passat mes de febrer ha donat com a resultat tres noves identificacions de víctimes. Es tracta de Miquel Pasqual Quetglas, Bartomeu Matas Alemany i Jordi Colom Estarellas, les restes dels quals varen ser localitzades a la fossa número 11. Segons els informes d’identificació biològica realitzats pel laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz), les tres identificacions s’han realitzat per via patrilineal, és a dir, a partir de mostres recollides a familiars descendents per via paterna. Les restes de les tres víctimes varen ser localitzades el passat mes de febrer a partir dels treballs que va dur a terme l’equip tècnic de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, dins la segona fase d’excavacions i exhumacions de les fosses del cementeri municipal de Porreres, inclosa en el Pla de Fosses. Jordi Colom i Bartomeu Matas varen ser detinguts a principis del mes d’agost de 1936, i Miquel Pasqual al setembre. Tots ells foren empresonats a Can Mir, d’on serien trets el 15 de gener de 1937 i assassinats a la Creu de Porreres, just al costat del cementeri, segons informacions aportades per l’historiador Bartomeu Garí. Al llarg de les darreres excavacions realitzades per Aranzadi a Porreres, la indumentària localitzada al costat de les víctimes —roba d’abric i calçat—, així com altres objectes com capses de pastilles de la tos pròpies d’època hivernal, ja indicaven que les restes localitzades correspondrien a persones tretes de les presons de Bellver i Can Mir, duites a terme entre els mesos de gener i febrer de 1937. .
Disset identificacions a Porreres .
Al cementeri de Porreres el Govern de les Illes Balears ha impulsat diferents campanyes d’excavacions i exhumacions que han permès recuperar un total de 114 víctimes de la repressió franquista —49 recuperades en la campanya de l’any 2016, de la qual fou promotora l’Associació Memòria de Mallorca, i 65 durant les darreres excavacions, realitzades entre febrer i març del 2021—. D’aquestes, 14 víctimes varen ser identificades i retornades a les seves famílies a partir dels treballs realitzats l’any
2016. Ara se sumen aquestes tres noves identificacions, arran de les excavacions realitzades enguany. Actualment, la xifra de fosses excavades al cementeri de Porreres és de 13. Miquel Pasqual Quetglas. Va néixer a Santa Maria del Camí i vivia a Alcúdia. «Li deien en Miquel de Mestre Jordi. Casat. Treballava el camp i mai no parà esment a les coses de la política», segons la informació recollida en el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà. La seva família conta com el 12 de setembre de 1936 uns falangistes el varen anar a cercar a una finca familiar i se’l varen endur a la presó de Can Mir. A principis de gener del 1937, quan la seva filla va anar a dur-li roba neta, li digueren que no tornàs més perquè «mai més tornaria a veure son pare». Va morir assassinat a la Creu de Porreres el gener de 1937, a l’edat de 50 anys. Bartomeu Matas i Alemany. Nascut a Esporles. Tenia trenta-tres anys i era casat. Mestre d’escola, va exercir primer a Berrós Jussà (Lleida), després en el pòsit de pescadors d’Alcúdia i finalment a Sineu, on va ser detingut el 6 d’agost de 1936, essent empresonat primer en el vapor Jaume I i posteriorment a Can Mir. Segons recull el Diccionari Vermell, «empresonat a Can Mir, una tarda, mentre jugava a cartes amb un grup de companys, va sentir pronunciar el seu nom pels altaveus. Tots els jugadors romangueren amb l’alè tallat i ell no es va immutar gaire, tanmateix. S’aixecà lentament i els va dir: “Seguiu. Avui m’ha tocat a mi”. Va estrènyer la mà amb força als presoners que coneixia. “Avui m’ha tocat a mi”». Ara es pot afirmar que Bartomeu Matas va ser víctima d’una treta amb 15 persones més. Tots varen ser conduïts a Porreres, on els assassinaren. Jordi Colom i Estarellas. Natural de Selva. Era casat i d’ofici, foraviler. Tenia un fill i tres filles. Durant les festes de Sant Llorenç de Selva se l’endugueren presoner uns falangistes a Sant Domingo (Inca). Més endavant seria traslladat a la presó de Can Mir, i al gener de 1937 seria assassinat a la Creu de Porreres.
Pagesos de Sa Serra i Es Merca, fruita i verdures de qualitat
L’albercoc mallorquí, des de Porreres
La superfície cultivada d’albercoquers a Porreres és de devers 50 hectàrees. L'albercoc és un fruit que forma part de la nostra tradició i representa un producte ecològic de primer ordre per a la nostra economia illenca. Porreres representa l’epicentre d’aquesta ancestral producció i els esforços per part del Govern i de l’Ajuntament del municipi estan orientats a divulgar i protegir la seva primigènia tècnica de recollida i de tractament. Durant anys va ser un conreu important d’exportació cap a Europa, especialment el que s’anomena l’albercoc sec. A la segona meitat del segle XX els preus baixos i l’afectació de diverses plagues dels vegetals en varen minvar molt la superfície sembrada. Però a Porreres, sobretot gràcies a l’impuls de la Cooperativa, s’ha mantingut un esforç constant per a mantenir el cultiu i millorar-lo. Actualment la superfície cultivada d’albercoquers a Porreres és de devers 50 hectàrees, de les quals la meitat corresponen a socis de la cooperativa. En aquest sentit, la fira de l’albercoc que es realitza cada any, tret dels anys de pandèmia, al municipi porrerenc és el gran aparador de productors i venedors per a tot aquell qui es vol acostar a gaudir d’un dia on aquest fruit és el centre de receptes, gastronomia orientada a delectar el nostre paladar. Mostrar de qualque manera la producció de l’albercoc significa demostrar que el producte mallorquí és competitiu i reuneix totes les condicions per a l’excel·lència nutricional que es cultiva al camp mallorquí. Aquesta producció està distribuïda en diverses varietats, cadascuna amb diverses característiques de conreu. Bartomeu Martínez .
.
La campanya “Amb el producte de Mallorca” s’amplia fins dia 31 de desembre .
La campanya «Amb el producte de Mallorca» posada en marxa pel Consell de Mallorca amb les cooperatives, el sector productiu i el sector de l’economia social, per fomentar les compres del producte local, s’amplia fins al 31 de desembre. La iniciativa ha posat en circulació 4.778 bons bescanviables per un lot de 22 productes, i en aquests moments ja se n’han sol·licitat un 70%. D’aquesta manera, es premia la clientela més compromesa i les cooperatives i, sobretot, la gamma àmplia de productes mallorquins. En aquests moments ja s’han lliurat uns 600 lots.
Des de l'any 2016, a Pagesos de Sa Serra es dediquen a la producció de fruita i verdura, per a més tard, posar-la a la venda a l'engròs al Mercapalma, concretament a l'empresa porrerenca anomenada Es Merca. Ambdues empreses es dediquen a valorar els productes fets a Mallorca, i compten amb en Sebastià Cerdà Forteza, un jove pagès que estira el carro. En Sebastià de Sa Serra és un porrerenc de vint-i-nou anys que es dedica a la pagesia des de fa un grapat d'anys: "El meu pare ha dedicat la seva vida a ser pagès i he crescut dins de la pagesia. Gràcies a la seva ajuda em sent amb forces per poder seguir avançant cada dia dins d'aquest món" ens explica. Ara, en el seu paper de gerent dins l'empresa Pagesos de Sa Serra i Es Merca. La feina al camp és dura i ens veiem obligats a contractar mà d'obra de fora perquè aquí la gent no s'hi vol dedicar". Actualment aquest pagès gestiona tretze finques que en total acumulen setanta hectàrees, on hi cultiven tota classe de productes hortofructícoles: "Aquí duim a terme una producció integrada, és a dir, intentam que l'impacte mediambiental de les nostres plantacions sigui el mínim. De fet, totes les finques tenen un sistema de regadiu controlat, i s'aprofita tota l'aigua que s'empra" ens explica. I és que en el cas de les freses, gràcies a estar sembrades en cultiu hidropònic, es pot aprofitar l'aigua pels melons. Produeixen freses i fruites de qualitat, de cultius tractats amb responsabilitat. Trobareu els productes de Pagesos de Sa Serra a l'empresa Es Merca, al pavelló 2 del Mercapalma. Contacte: Es Merca. Porreres. Telf. 971 408 077 / 650 076 713 .
Curs d’usuari professional de productes fitosanitaris .
Les Cooperatives Agro-alimentàries de les Illes Balears organitzen del 19 al 25 d'octubre un curs de nivell bàsic d’usuari professional de productes fitosanitaris. L'horari serà de 16,30 h a 20,30 h, excepte el dia 23-10-21 de 9:00 a 14:00 hores. Lloc: Cooperativa Agrícola de Porreres. Places limitades. Inscripció en el telèfon 971 72 51 80.
SEGLES XV I XVI · Fa 600 – 500 anys
Pirates a les Balears El Canal “HISTÒRIA” és líder entre els canals documentals de la televisió de pagament a Espanya, amb una proposta que cerca despertar la curiositat de l'espectador. Una recerca de l'essencial i la profunditat d'aquelles històries que defineixen l'esforç humà. Un nou punt de vista que aporta proves i teories que poden canviar la nostra ment proporcionant coneixement i sentit als fets que han transformat el món. El canal és una marca de reconegut prestigi internacional que està disponible en més de 160 països i arriba a més de 330 milions d'abonats a tot el món. Pirates: Aventurers indetectables. Dels quals només es podia arribar a conèixer en el millor dels casos la seva procedència. El Mar Mediterrani s'havia convertit en un infern i ells, els desterrats, en els seus amos. A les Illes Balears més de 3.000 anys de setge intermitent van fer de la pirateria una autèntica manera de viure. Víkings, otomans, vàndals, musulmans, i fins i tot els mateixos illencs varen protagonitzar les temibles incursions en ports i naus. El Canal HISTÒRIA ha estrenat en exclusiva la seva nova sèrie de producció original, Pirates a Balears, coproduïda amb IB3 Televisió, en la que al llarg de quatre episodis coneixem els esdeveniments més impressionants de la història de les Illes i els episodis de pirateria que van tenir lloc en elles, des de Barbarroja fins Antoni Riquer. La doctora porrerenca Maria Barceló i Crespí ha participat en la sèrie com a historiadora medieval, juntament amb altres especialistes en la matèria. Aquesta sèrie que descobreix la petjada i transcendència dels corsaris i pirates al llarg dels segles a les Illes Balears s’estrenarà primer en castellà a Canal HISTÒRIA i després en català a IB3 Televisió. El mar Mediterrani va ser la ruta comercial més important del món fins al descobriment de les Amèriques en els segles XV i XVI, el que el va convertir en l'escenari d'enfrontaments marítims entre els principals regnes i les potències més poderoses. En una època marcada per un mercantilisme cada vegada més salvatge, el poble balear va haver d'unir forces per sobreviure. Fruit d'aquell esforç heroic són les llegendes i les commemoracions que segueixen celebrant-se cada any al llarg de tot el territori. La sèrie, comptant amb la participació d'experts en pirateria i recreacions de l'època al·lucinants, fa un recorregut per llegendes sobre vaixells pirates i ambicions desmesurades de grans personatges històrics que van marcar un abans i un després en la cultura i personalitat de les Illes.
Les Illes Balears són considerades llocs plens d'encant i una de les principals destinacions turístiques per a milions de persones que, cada estiu, arriben a les seves costes per gaudir de les imponents vistes i d'un inofensiu mar Mediterrani. Així i tot,, això no va ser sempre així, ja que durant segles la seva situació geogràfica i les condicions de vida dels seus habitants van fer que patissin l'activitat depredadora per excel·lència de les aigües mediterrànies: La Pirateria.¿Qui eren realment els Pirates? Era la pirateria un acte vandàlic? El primer episodi de Pirates a Balears es fa un repàs històric per la figura del pirata i com va influir en el desenvolupament dels esdeveniments polítics i socioculturals de les Illes Balears. Coneixent a pirates com Antoni Riquer o Barba-rossa. El negoci de la pirateria. El mar mediterrani ha estat, durant molt temps, el centre econòmic mundial, el que ha propiciat l'auge del negoci corsari, amb el qual es lucrava gran part de l'oligarquia. En aquest capítol es desglossa el complex entramat d'aquesta activitat i la importància d'aquest a les Illes Balears al llarg dels segles. Però, realment, com funcionava el cors? Qui podia ser corsari? En el segon episodi de la sèrie, s'analitza el negoci pirata i corsari, la professionalització de l'atacant, els beneficis que comporta i els problemes que provoca. A més, comprova quina va ser l'estreta relació que va existir entre aquesta depredació i l'esclavitud. El pirata més perillós. Amb la guerra, el negoci corsari sempre ha sortit guanyant i la història mai ha conegut la pau. Bé sigui per conflictes diplomàtics entre potències cristianes o per motius de fe, la guerra ha estat una constant que ha marcat el ritme de vida de les Illes Balears. En el capítol 3 es descobreix la difícil situació dels illencs per la seva condició d'aïllament. Des de petites escaramusses musulmanes fins als més grans i virulents atacs estratègics de mans dels otomans, amb els germans Barbarossa com indiscutibles protagonistes. El tercer episodi revisa els atacants més freqüents i rellevants que pateixen les Balears, des que hi ha registres fins a la fi dels grans atacs a costa, i es descobreix que el pitjor pirata és el que s'arma en les mateixes illes i actua sense miraments sobre ella. Psicosi de la invasió. Les Illes Balears estan envoltades de preciosos illots amb paratges recòndits que bé podrien definir-se, avui en dia, com paradisíacs. Però res més lluny de la realitat, aquests illots i la seva situació al voltant de les principals illes, van ser un malson per als habitants balears. Els constants saquejos a què es van veure sotmesos els illencs generaven una sensació de perill constant que es traduïa en por absoluta a tot el que s'acostava per mar. En el quart i últim episodi de Pirates a Balears s'analitza la sensació de desassossec incontrolable que va venir arran dels actes pirates que tenien lloc a les Illes. S'analitza la violència en la forma de vida i la psicosi que arribaren a viure els illencs.
Hispanitat Sebastià Alzamora, escriptor
L'ús social de la llengua
El director de l'Institut de Secundària de Porreres alerta que el català retrocedeix a l’escola
.
.
(Elena Navarro/Diari Ara) La darrera picabaralla política
sobre el model lingüístic de la futura llei educativa balear ha tornat a posar en el punt de mira la situació del català a les aules. El PSIB va intentar debatre amb els socis de Govern que la nova norma reforçàs la presència del castellà a l’ensenyament i, malgrat que el conseller Martí March va assegurar de seguida que la part lingüística no es tocaria, la notícia igualment ha fet revifar el debat sobre la salut de la llengua pròpia en l’àmbit educatiu. Docents i equips directius coincideixen en el mateix diagnòstic: el català retrocedeix de manera alarmant dins els centres. “La gent podria pensar que a Porreres no hi ha gaires problemes perquè es parla molt de mallorquí, però la realitat és que mai no s’havia sentit parlar tant de castellà al centre”, diu el director de l’Institut de Porreres i president de l’Associació de Directors i Directores d’Educació Secundària de Mallorca (Adesma), Joan Ramon Xamena. Diu que dos factors hi influeixen especialment:l’increment de la població forana que empra el castellà com a llengua vehicular i el fet que els catalanoparlants solen canviar de llengua amb facilitat. Xamena recorda que “els inputs dels joves són majoritàriament en castellà:als mitjans, a les xarxes, a les ràdios...” i remarca que hi ha alumnes que “l’únic lloc on senten català és dins el centre educatiu, 30 hores a la setmana”. “No és suficient”, rebla.
El premi de novel·la breu "Vila de Porreres 2021" ja ha sortit publicat .
El pròxim 22 d'octubre tendrà lloc a Vilafranca del Penedès la presentació del llibre "Ànima morta" de Lluís Sanahuja Munné al Consell Comarcal de l'Alt Penedès, editat per Edicions Balèria. Aquesta obra va obtenir el premi de novel·la breu "Vila de Porreres 2021". Recordem la seva sinopsi. Franco agonitza al seu llit de mort. En una masia aïllada al Penedès, la Maria i el seu sogre invàlid comparteixen sostre en una relació tensa i viciada. L’arribada d’una carta del fill de la Maria, Marcel, serà el detonant perquè aflorin tots els conflictes del passat que fins ara havien estat soterrats. A través d’una relació perversa i a la vegada molt significativa d’una determinada època entre la jove i el sogre i la tragèdia que batega en aquest ambient des de la primera pàgina, coneixerem la convulsa història familiar marcada pels mateixos fets que van destarotar un país sencer. Així doncs, Ànima morta retrata el paral·lelisme que s’estableix entre una història familiar anònima i la història d’un país, l’analogia entre la decadència del dèspota que ha dominat aquesta família i els últims i penosos dies de la vida del dictador espanyol. .
.
q La Poruga. Fa 12 anys. La inundació urbana de Porreres és un fet extraordinari. Les plogudes intenses de final de setembre del 2009 dugueren La Poruga. Espectacle
EL patriotisme acostuma a ser una cosa pesada, però el patriotisme espanyol és, objectivament i sens dubte, un dels més carregosos de tots. S'assembla al francès, al qual copia al mateix temps que s'hi oposa, però substituint la grandeur pels cojones com a concepte nuclear d'una certa visió del món. Ho escrivia Unamuno en una carta a Azorín, l'any 1907, i d'aleshores ençà el panorama no ha canviat ni una mica: “Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad española, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)”. Qui diu la premsa, diu les finances o els poders de l'Estat, des de la Corona fins a la justícia passant per les forces i cossos de seguretat. El patriotisme, o nacionalisme, espanyol té un vessant institucional i un altre de civil, però tots dos se sustenten sobretot en la negació de tot allò que li fa nosa. I què fa nosa al nacionalisme espanyol? Qualsevol forma de diversitat, molt en particular la lingüística i cultural, que és allò que exalta de pitjor manera els patriotes nacionalistes espanyols. Fa poc, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el director de l'Oficina del Español de la mateixa comunitat, Toni Cantó, han fet noves aportacions al discurs de la negació cultural, a compte del genocidi dels pobles americans a mans dels conqueridors espanyols. Segons Cantó, allò no va ser cap invasió ni cap genocidi, sinó un “alliberament” de “la barbàrie i el canibalisme”. Per a Ayuso, que el papa Francesc hagi demanat perdó pel paper que va tenir l'Església en aquell genocidi és una equivocació que no hauria de cometre “un catòlic que parla espanyol”. Cantó i Ayuso són grotescos, però diuen una cosa fortament arrelada al pensament nacionalista espanyol: la fe (catòlica) i, sobretot, la llengua (el castellà, que ells anomenen espanyol) pressuposen un patriotisme sense fissures. Si parles espanyol i reses com un espanyol (Déu és espanyol), et deus a la seva idea brutal (“cojonuda”, en deia Unamuno) del que és o ha de ser Espanya. Assistim en els darrers anys a un rearmament d'aquest discurs nacionalista, atiat per la rivalitat entre PP i Vox. Aznar ho va resumir bé: "Espanya és una i no moltes, i no és un estat plurinacional, ni multinivell, ni la mare que els va parir”. El to insultant lliga amb el d'aquell militar a la reserva que no fa gaire considerava que allò que fa falta a Espanya és “afusellar 26 milions de fills de puta”. Lliga també amb l'arenga de Pablo Casado de fa uns dies a la plaça de bous de València, una soflama carregada d'amenaces implícites i explícites contra tothom que no abraci les seves idees sobre Espanya i com ha de ser. Aquest és l'esperit amb el qual treballen, pensant obsessivament en les eleccions de 2023, i això és el que celebren, una vegada més, aquest 12 d'octubre. Hauran d'entendre que no ens vingui de gust unir-nos a una festa en què es brinda furiosament per la nostra desaparició.
q Concert del pianista català Josep Colom a Sa Bassa Rotja de Porreres. El pianista, un dels grans de la seva generació, va tancar el passat dia 1 d'octubre el Festival de Música de Deià amb un programa a quatre mans al costat de Carmen Deleito.
Endesa adequa dues línies elèctriques per a protegir l'avifauna a Porreres
q La batlessa de Porreres, Xisca Mora, és una de les que té el sou més baix de Balears, segons Hisenda i segons el diari Última Hora. El 2020 va cobrar de l'ajuntament 7.145 euros. Menys que ella, sols hi ha Valldemossa i Consell. q Sabíeu que era cosa molt habitual que quan un jove anava a festejar a poble extern, quan entrava en el poble era apedregat pels bergantells d'aquell poble? Segons @Calabruix1 “Uns porrerencs penjaren és cavall d'un senyoret de Montuïri, que ensumava per la vila. Es diu Porreres perquè Puerto Hurraco, estava agafat”. (?) Curiós. .
q Industries com Poraxa de Porreres que aposta per la innovació, transformant els seus productes amb materials reciclats, cal que tenguin el suport de les administracions. El conseller Alzamora, com a president de Mallorca Rural ha visitat l'empresa. Una trobada per explorar la contribució de la indústria al desenvolupament rural. q El Servei Postal Públic de Correus de Porreres podria sofrir un desmantellament en el futur. L'Ajuntament ha aprovat una moció per unanimitat en el sentit d'oposar-se a aquest tancament. q Mallorca Activa ajuda en la digitalització dels comerços d’Algaida i Porreres i col·labora en l’organització d’uns tallers formatius adreçats al teixit empresarial dels dos municipis. q El porc negre mallorquí, la cabra mallorquina, l’ovella mallorquina i la menorquina són ja segell ‘Raça autòctona 100%’. La vaca menorquina fou la primera a ser autoritzada i posteriorment fou l’ovella roja mallorquina.Programa Cultural Art Jove 2021 q El programa cultural Art Jove 2021 ha fet la Semifinal del Certamen de Creació Teatral els dies 9 i 10 d'octubre a l'Auditori Municipal de Porreres. q Porreres es troba en risc mitjà (53,8) d'infeccions (amb incidències acumulades a 14 dies que oscil·len entre 50 i 150) igual que el 23,88% dels termes municipals de les Illes que segueixen en risc mitjà de contagis d'infecció per coronavirus. q Empresa instal·ladora de Porreres cerca: oficial de 1ª electricitat, peó/na electricitat, oficial de 1ª fontaneria, peó/na fontaneria jornada completa, sou segons conveni, carnet de conduir B1. CV a: administracio@eliteinstalacions.com q Mallorca Literària va organitzar i fer possible el passat diumenge dia 10, un matí de tardor al molí de Son Porquer. Festa per a tots els sentits de la mà de Formatgeria es Collet i Miquel Serra. Els vins de Mesquida Mora demostraren que hi diuen amb tot. q La Filharmònica Porrerenca farà un concert d'homenatge dedicat a Julià Barceló Aulí "Peixet" amb motiu del centenari del seu naixement el pròxim dia 17 d'octubre de 2021 a les 12:00 hores al pati de Sant Felip Neri.
Endesa col·labora amb el Servei de Protecció d'Espècies per evitar situacions de risc per les aus de les Illes.. .
Endesa, i en particular e-distribució, l'empresa de distribució d'Endesa, ha adequat dues línies elèctriques a Porreres, a través del conveni de col·laboració per a la millora de les línies elèctriques per a la protecció de l'avifauna establert amb la Conselleria de Medi Ambient i Territori.Segons ha indicat la companyia en una nota de premsa, Endesa ha dut a terme, aquest estiu, 33 actuacions d'adequació de la xarxa de distribució que ha incorporat elements de protecció i seguretat en les línies de mitja tensió (15kV) de les LMT Porreres i LMT Font a Porreres. La finalitat d'aquestes actuacions és minimitzar el risc elèctric per a les aus que habiten o transiten i garantir la qualitat del subministrament. Les actuacions de protecció d'avifauna ha consistit a instal·lar a les torres elèctriques diferents elements de protecció, com fundes aïllants, canvis de cadenes d'aïlladors per redueixen el risc elèctric en el moment en què una au aterra en un suport o aixeca el vol, ja que al estendre les ales pot haver contacte amb un cable i produir-se un arc elèctric. A més, també s'han substituït els tradicionals seccionadors aeris a la intempèrie per uns nous encapsulats amb característiques especialment aïllants. Endesa continua duent a terme actuacions de protecció de l'avifauna, a més de les ja realitzades aquest 2021, i amb una priorització d'actuacions realitzada aquest any pel Servei de Protecció d'Espècies (SPE), per tal d'optimitzar les inversions segons la importància definida pels especialistes del Govern. La protecció de l'àguila coabarrada és una prioritat dins dels criteris de l'SPE i de la companyia, de manera que actua en diferents trams de línies de 15 kV molt freqüentades per aquesta espècie protegida i situades dins de les zones de protecció establertes per la Conselleria. El nou Tastart amb vi, exposicions i concerts .
Dissabte, dia 16 d'octubre, arriba la festa de les arts plàstiques i el vi de Porreres. La biblioteca, el museu, l'Hospitalet, el col·legi Verge de Monti-Sion, la Caixa, l'Ajuntament, l'Auditori, la Sala Polivalent, la plaça Santa Catalina Thomas, Ca'n Feliu, etc de les 19h a les 12h.
Aposta per l’agranada manual i Vaga de recollida de fems a partir increment de la plantilla amb del dijous 14 d'octubre L’empresa encarregada del servei de recollida de residus ha operaris d’Estel de Llevant informat que els treballadors han convocat una vaga .
.
L’Associació social “Estel de Llevant” que treballa des de 1996 a les comarques de Llevant i Migjorn de Mallorca amb les persones que sofreixen trastorn de salut mental i els seus familiars serà l'encarregada del nou servei de neteja viària posat en marxa per l’Ajuntament de Porreres. Tendrà “més freqüències de neteja, més ecològic, sostenible i respectuós amb l’entorn”, segons ha informat el Consistori. L’adjudicatari del contracte, ‘Estel de Llevant’ és una entitat sense ànim de lucre. La durada d’aquest contracte de serveis és de dos anys, prorrogables per dos més. La regidora de Medi Ambient, Miquela Bordoy, ha explicat que “les principals novetats del nou servei de neteja és l’ampliació dels mitjans humans. Hem passat de dos a cinc operaris per prioritzar la retirada de residus de manera manual”, en aquest sentit la regidora ha assenyalat que “no estàvem del tot satisfets amb el servei que ens donava la màquina agranadora, per això hem incrementat la plantilla d’operaris per reforçar l’agranada manual.” Bordoy també ha destacat que “amb aquest nou contracte, a part de millorar el servei de neteja, també teníem l’objectiu de dur a terme una contractació de caràcter social, per aquest motiu hem apostat per licitar un contracte reservat per centres especials d’ocupació.” Es disputarà un torneig de pàdel Rànquing Porreres. El rànquing de pàdel Porreres es disputarà durant un mes des de l'11 d'octubre a l'11 de novembre. Cada usuari o usuària jugarà durant la competició tres partits.
indefinida a tot Mallorca a partir del dijous dia 14 des de les 21.00 hores. Segons l'Ajuntament “serà fonamental la col·laboració veïnal per tal de mantenir el poble net”. Per això es demana “que intenteu reduir el volum de residus generats i guardar a casa, sempre que sigui possible, aquelles fraccions que no fan olor com paper/cartó i vidre”. En una nota a la població, el consistori demana “evitau dur residus al Parc Verd, ja que els operaris d’aquest servei també estan cridats a la vaga”. Des de l'Ajuntament “participam activament en les comissions de negociació empresa i treballadors per tal de trobar una solució el més aviat possible”, afirmen. S'espera veure quines podran ser les molèsties que aquesta situació pugui generar. q El Pla vol el seu tros del pastís turístic. S'ha presentat un projecte per valor de 2,6 milions d'euros. Es vol impulsar la comarca del Pla com una destinació turística pròpia dins de l'illa de Mallorca.. Els 14 ajuntaments del Pla acordaren al juny cedir les competències de promoció turística a la Mancomunitat. q Pujada a Monti-sion. Dia 7 de novembre torna la Pujada a peu a Monti-sion d'enguany, amb un recorregut d'uns 5.400 metres, que arriba a la XXXVII edició. q El Club Bàsquet Porreres-Motorisa infantil ja ha començat la temporada. El primer partit es va jugar el dissabte dia 9 al matí, a Sóller, guanyant els porrerencs per 34 a 66. q Rosa Córdoba. La veterana corredora d'atletisme inquera i porrerenca d'adopció, Rosa Córdoba, el passat dia 12 es va proclamar, subcampiona de Balears absoluta i veterana de 10 quilòmetres en ruta. q Sa Bassa Rotja repeteix els cicles de concerts de Son Marroig, al costat de sa Foradada, amb el Festival de música de Deià. Això ha cridat molts aficionats a la música. .
Hemeroteca local Fa 3 anys. Deia el “Porreres” núm.4
octubre 2018:
S'aproven per l'Ajuntament els Camins Escolars Segurs.
Tots els grups del consistori aprovaren al passat Ple la moció presentada per MÉS per Porreres. Bernat Xavier Xamena Vidal acaba 5è a l'Ironman de Gal·les. Aconseguint una 50ª posició a la general i un 5è lloc al
seu grup d’edat, L'ha classificat pel Mundial d’Ironman que tendrà lloc a Kona (Hawaii). Els carrers de Porreres s'inunden per les pluges. El passat dia 18 els carrers s'inundaren una altra vegada. Les intenses precipitacions causaren un caos de trànsit coincidit amb l'horari de sortida dels col·legis. Varen caure 47 litres per metre quadrat.
Endevinalla. És dura i no és roca, és rodona i no és pilota, té dit i no té mà. Que serà? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (L'ombra) Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit el 16-10-2021.