novembre 2021 2ª quinzena núm. 73
Terraferida torna a denunciar el negoci de les pedreres
“Res és per sempre en aquest món malvat. Ni tan sols els problemes” (Charles Chaplin, actor, director i guionista)
Afers Socials inicia les obres del centre de dia per a persones majors en situació de dependència
.
S’han iniciat, per part de la Conselleria d’Afers Socials, les obres del centre de dia de Porreres per a persones majors en situació de dependència que comptarà amb 30 places integrades en la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència. El projecte té un cost de 600.000 euros, dels quals un 50% els aporta la Conselleria d’Afers Socials i Esports, un 25% l’Ajuntament de Porreres i el 25% restant, l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). La superfície total d’intervenció és de 397,25 m² en l’immoble situat en el carrer d’en Sala 11, 13 i 15, del poble. El projecte consisteix a reformar parcialment i adaptar la planta baixa de l’antiga residència parroquial per a persones grans de Porreres. Comptarà amb una sala polivalent, una sala de descans i la cuina, que estaran directament connectats amb l’espai exterior del pati, on hi haurà una pèrgola exterior com a espai de transició i estància per als usuaris. L’espai de recepció i benvinguda connectarà l’accés a l’edifici i al nucli vertical de comunicació i mantendrà l’accés a la capella existent i oferirà espai suficient per intercanviar material i informació amb els usuaris i familiars. La Conselleria d’Afers Socials i Esports, una vegada acabin les obres i tingui l’autorització per part de l’IMAS, concertarà les places destinades a persones majors en situació dependència. El passat mes d’agost el Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials de les Illes Balears, que depèn de la Conselleria d'Afers Socials i Esports, va tenir l’autorització per iniciar l’expedient de despesa de licitació de les obres de construcció de la infraestructura i després en va convocar el concurs. L’empresa constructora és Sort d’Enfora, S.L, a partir del projecte redactat per l’arquitecte Santiago Fiol Colomar. El termini d’execució de l’obra és de 12 mesos.
La Serra de Sa Mesquida desapareix. Estan convertint les muntanyes protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions i tot amb l'excusa d'una "restauració" de graveres clausurades fa anys. Així ho ha denunciat, una vegada més, Terraferida, l'associació que qüestiona el consum de territori i es rebel·la contra el model econòmic basat en ocupar terra fèrtil i valuosa. La pedrera més gran de Mallorca, Sa Mesquida i Monti-sion (a Porreres) segueix devorant la Serra. Ja es menja la cara nord de la muntanya, protegida sobre paper el 1991, segons explica Terraferida. “Quan les pedreres varen ser tancades fa anys perquè havien devorat la cara sud de la serra, un espai protegit d'alt valor. Anys després, però, explotadors i Govern han trobat una fórmula: un Pla de Restauració per seguir capolant la serra, ara cap a la cara nord, intacta que permet extreure 90.000 tones/any durant 60 anys, d'un jaciment de 25 milions de metres cúbics. O sigui que de les 80 hectàrees que té el jaciment se'n podran carregar fins a 33,7 hectàrees més de muntanyes verges protegides com ANEI. El paper ho aguanta tot, res els atura si hi ha demanda”, denuncia Terraferida, tot explicant que això es va gestar el 2016 i tots els polítics, tècnics i responsables que varen tenir el projecte "de restauració" a les mans han anat donant el vistiplau. I quin és el preu, segons el Consell de la Mineria (que va fer la valoració econòmica) d'una hectàrea (10.000 m²) de muntanya protegida de Mallorca? Idò 7.000 euros, el mateix que 2 metres quadrats d'un pis a Palma, diuen.
La bassa de regants de Porreres entra en la seva fase definitiva Gori Vicens/ Amb fons de la Unió Europea es posarà en marxa la segona fase de la bassa de regants de Porreres. Un centenar d'agricultors es podran beneficiar d'aquesta milionària inversió i regar les seves finques amb aigua de la depuradora. Les obres de construcció de la bassa de regants estan arribant a la recta final. Gràcies a una nova inversió milionària a càrrec de fons europeus. L'any 2010 quan es va posar en marxa tot aquest projecte, hi havia un centenar de propietaris de terrenys interessats. La bassa de regants va néixer de la necessitat de regenerar i aprofitar les aigües de les depuradores de Porreres i Felanitx per a reg agrícola. El regidor d'Urbanisme del Ajuntament de Porreres, Jaume Martorell, ha dit que el 2024 tot el projecte d'aquesta iniciativa ha de quedar finalitzat: “Les infraestructures són les obres de connexió entre les dues depuradores i la bassa i la xarxa entre els diferents comuners. Els tècnics ja ens han advertit “que no se podrà arribar a les parts més altes del municipi”, afirma.
II Gala de l’Esport Porrerenc
Tradicions
A l'Auditori es va celebrar la II Gala de l'Esport, enguany dedicada a la joventut esportista de Porreres. Ha estat el reconeixement dels joves que són el futur de les entitats esportives del municipi. Mereixen ser reconeguts i els hem de donar força i encoratjar-los per seguir practicant esport. Actes com el del passat dia 5 serveixen per posar en valor les entitats i clubs esportius porrerencs. “Té aquest objectiu ben clar, fer pinya, trobar-mos i destacar tota la feina que fan, no només esportiva, sinó també social, cultural i comunitària. En definitiva, fer poble, crear identitat, i fer que el jovent estimi i senti l'entitat, i que per tant, en un futur la vulgui seguir promovent des d'un altre vessant” ha manifestat Toni Sastre Vanrell, regidor d'Esports de l'Ajuntament. La Directora Insular d'Esports, Marga Portells, del Consell de Mallorca, va ser present a l'acte donant suport a l'esport base. La periodista Antònia Ferrer Ferrà fou l'encarregada de la conducció de la Gala. La premiada Maribel Tous, ha manifestat i agraït a les xarxes el “reconeixement dels joves esportistes. Segons la psicologia del desenvolupament, el nin aprèn per imitació del que veu. De nina m’hagués agradat aprendre aquest esport que tantes coses positives me dóna. Un esport poc practicat en modalitat femenina el qual intent fer un poc més visible. I si, amb això, els ulls d’una nina s’hi fixen i descobreix així un nou esport ja haurà valgut la pena”. Una gala on quedaren ben presents tots els valors de l’esport. Enhorabona a tots els guardonats i entitats.
Sant Martí marca el començament de la campanya amb la recuperació del seu ambient festiu. La tradició ha fet molts canvis. «S'ha de fer rebost» ha dit Damià Nicolau de Can Not, que detalla que «si es compara amb l'any passat quan les matances estaven condicionades per les dures restriccions, enguany hi ha molta diferència. Ho hem notat amb la venda de pebre. Hi ha molta més demanda», explica. També ha anat en augment la petició de budells nets i cosits a punt d'omplir. «Les sensacions són que serà una bona campanya» segons Damià Nicolau. «Avui la gent s'ha fet vella i molt major i el que més tragí duu en unes matances és el tema dels budells, els joves que decideixen continuar la tradició no tenen tanta experiència i és més còmode. Les matances es fan molt a mesura del consumidor», expliquen els experts.
Les matances han tornat
Porreres entre els municipis en risc extrem o alt de contagis .
.
“Porreres”.
Envia-mos el teu correu/e-mail.
Ha plogut bé durant quasi una setmana .
Quasi una setmana sense parar de ploure: La pluja ha estat molt bona durant l'inici de novembre. El temps tardorenc s'ha fet notar a l'illa amb la presència de la borrasca Blai, sobre l'arxipèlag. El temporal ha deixat dies i dies de pluja, a Porreres amb poques incidències. Els embassaments plens. A Porreres s'han recollit entre 50 i 60 litres per metre quadrat. La darrera vegada que havia fet una cosa semblant fa 4 anys, principis del 2017, quan en quatre dies es varen acumular fins a 114,4 l/m² a Porreres.
Rebaixa d'un 50% de la taxa de l’IBI als immobles que instal·lin plaques fotovoltaiques .
Porreres és un dels municipis de Balears amb més contagis per habitant i és un dels nou municipis de les Illes que estan en risc extrem o alt de contagis de covid-19, segons la informació facilitada per part de la Conselleria de Salut. En concret, són els de Mancor de la Vall, Maó, Es Castell, Porreres, Lloseta, Sant Lluís, Muro, Montuïri i Capdepera. Tots ells tenen incidències acumulades a 14 dies superiors als 150 casos positius de coronavirus per cada 100.000 habitants. Llegeix i subscriu-te al periòdic quinzenal
.
El ple de l’Ajuntament de Porreres va aprovar una modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) mitjançant la qual rebaixarà un 50 per cert d’aquesta taxa als immobles on s’hagin instal·lat plaques fotovoltaiques. Aquesta reducció de l’impost es durà a terme durant 3 anys i amb un màxim de 300 euros anuals. L’acord contempla que els habitatges que hagin instal·lat aquest tipus d’energies renovables durant aquest any i amb anterioritat a l’acord municipal també es podran acollir a aquesta bonificació. En el cas concret d’habitatges plurifamiliars que tenguin una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum per subministrar electricitat als elements comuns, la bonificació serà del 5% sobre la quota per a cadascun dels habitatges vinculats durant tres anys per la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
.
4 novembre 1576 · Fa 445 anys .
La fúria espanyola a Flandes (Anvers) A la guerra dels Vuitanta Anys, entre el 4 i el 7 de novembre de 1576, a Anvers, al Ducat de Brabant, als Països Baixos espanyols, la ciutat fou saquejada i incendiada provocant 7.000 morts. Soldats espanyols de l'Exèrcit de Flandes iniciaren un saqueig de la ciutat. Unes tropes espanyoles amotinades. Què va passar realment?
L'1 de setembre de 1575 el regne d'Espanya va declarar la fallida del deute sobirà. Per les múltiples guerres tot arreu a l'Imperi espanyol, Felip II de Castella va endeutar el país i ja no podia pagar el sou a les tropes. 400.000 florins enviats per al pagament van ser confiscats pel govern d'Elisabet I d'Anglaterra quan la flota va cercar refugi d'una tempesta als ports anglesos. Als Països Baixos hi havia soldats que no van rebre cap soldada des de feia fins a dos anys i mig. El consell de govern dels Països Baixos va autoritzar la població civil a armar-se per expulsar tots els espanyols, militars i civils, amb l'ajuda de tropes valones i alemanyes. Des d'octubre, uns oficials conduïts per Sancho d'Ávila, el comandant de la ciutadella d'Anvers van complotar secretament el saqueig de la rica ciutat. El 3 de novembre, 6000 tropes de reforç conduïdes pel marquès d'Havré van entrar a la ciutat. Amb l'ajuda d'uns 10.000 ciutadans van aixecar defenses improvisades. El 4 de novembre, els espanyols van atacar. La població i les tropes d'Eberstein van resistir, però van quedar quasi indefensos contra els espanyols exercitats i ben armats. Va seguir un saqueig brutal, en el qual van morir unes set mil persones, principalment civils, i molt patrimoni va ser destruït. La violència extrema va alienar la població del règim espanyol. La ja pobra reputació de Felip II es va enfonsar encara més. El saqueig va causar l'ocàs del mercat del tèxtil d'Anvers que va perdre el seu estatus d'una de les ciutats més opulents i influents d'Europa. Es va recuperar, però mai no va tornar a la seva glòria anterior. És un dels esdeveniments majors que van contribuir a la Llegenda negra espanyola. “La nova història espanyola intenta fer creure que la llegenda
negra que acompanya el record d’Espanya per allà on va passar és una invenció. A Flandes no els podran enganyar mai, com tampoc a les antigues colònies americanes” ha manifestat l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, en relació a aquests fets. .
Joan Cifre, gerent de la Mancomunitat del Pla:
«Volem atreure a un turista que es mimetitzi amb l'ambient»
.
.
.
Des de fa tres anys, Joan Cifre (Pollença, 1985) és el gerent de la Mancomunitat del Pla. Després d'exercir com a director insular de Carreteres del Consell, va decidir deixar de costat la seva carrera política i opositar per al lloc de gerència per a afrontar la direcció tècnica de l'organisme, que té seu a Petra i que aglutina els municipis de Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Petra, Porreres, Santa Eugènia, Sant Joan, Sencelles, Sineu i Vilafranca de Bonany. -Quin és el secret del bon funcionament de la Mancomunitat del Pla? — A nivell polític, on en cada poble governa un partit diferent, hi ha molt bon ambient i els alcaldes han confiat en el meu criteri que, encara que venc de la branca política, no ha suposat cap problema. Els temes que s'han discutit en els plens de la Mancomunitat s'han aprovat tots per unanimitat i tots lluiten junts perquè el benefici d'un municipi al final repercuteix en un altre. -Ara hi ha una aposta molt forta per atreure turisme a la comarca del Pla... — Sí. És un projecte que ha impulsat l'alcalde de Montuïri, Joan Verger, i que la Mancomunitat ha fet seu. Els ajuntaments ens han transferit les competències en matèria de turisme i hem presentat un projecte per valor de 2,6 milions d'euros a Europa per a impulsar un pla i poder competir com a comarca. Si una cosa tenim clara és que hem de fer-nos un buit com un conjunt i oferir un producte únic que ajudi el turista a mimetitzar-se amb l'ambient. -Quin és el full de ruta per a aconseguir-ho? — L'any vinent ja crearem una partida pressupostària i un departament de promoció turística per a poder anar a Fitur a vendre el nostre producte. També hem anat al Consell perquè ens tingui en compte i treballem perquè creï una subvenció nominativa per a licitar el Pla Estratègic de Turisme. -Un problema que afecta a tots els municipis del Pla és la falta d'aigua de qualitat... — Sí. Quan vaig arribar a la Mancomunitat del Pla em vaig trobar amb un macro projecte per a connectar tots els municipis que s'havia d'executar en un any i era inviable. La nostra aposta va ser fer les obres per fases i tocarem la porta a Abaqua, que s'ha compromès a portar l'aigua des de Maria de la Salut fins a Sineu on la Mancomunitat construirà un dipòsit per a donar aigua de qualitat a la resta de municipis. -La Mancomunitat compta amb el pressupost necessari per a executar aquestes obres? — La situació econòmica està sanejada. Encara així, per a executar les obres de millora de la xarxa d'aigua acudirem a Europa.. (Maria Nadal/UH)
Joan Llaneres, ciclista
«Des de petit vaig créixer escoltant el meu pare parlar de Timoner, Gelabert, Company, Tortella o Karmany»
.
q Apol·lònia Rigo, del Club Atletisme Porreres, fou la campiona en 60 metres llisos amb 9.22 i sots-campiona en 4x60 i 1.000 metres llisos amb 1:32.08 a la final insular sub-12 dels campionats escolars disputats a Son Castelló.
.
q Tornaren els cementeris a la normalitat per la festa de Tots Sants, amb l'objectiu de recordar als difunts. El cementeri de Porreres s'omplí de flors. La gent hi acudí durant tot el cap de setmana del 30 octubre al 2 novembre. q Les obres del polígon de la Creu de Porreres avancen amb el juny del 2022 com a data prevista de conclusió. q Segons IB3, la fira d'enguany mantengué les distàncies i no patí grans aglomeracions. Hi hagué 80 paradetes, que enguany foren 60 menys que el 2019. q La II Diada de Llauradors d'arada amb rodes va ser gravada a Porreres (Son Mora) per IB3. Miquel Montoro va demostrar les seves habilitats per llaurar a l'antiga. "De menar l'ase a menar l'arada hi ha diferència”, digué. q Canyissos és l'exposició comissariada per Antoni Torres en la qual concorre l'obra de 54 artistes, als quals se'ls va demanar que intervinguessin artísticament cadascun d'ells un canyís, que és l'objecte sobre el qual s'assequen els albercocs, producte agrícola estrella de Porreres. q Els forners de la marca Pa d'Aquí Benet Barón de Porreres, Jordi Llompart d'Algaida i Josep Lluis Jaume de Sa Pobla, han estat reconeguts com a uns dels 80 millors forners d'Espanya per Panàtics i Ruta del buen pan.
Tribut i homenatge als 125 anys de ciclisme a Balears. El Club Diari de Mallorca ha acollit l'arrencada dels actes commemoratius de la federació.. .
El tret de sortida a l'agenda d'actes dels 125 Anys de Ciclisme a les Illes Balears es varen dur a terme al Club Diari de Mallorca amb un fòrum ciclista i una taula rodona que va congregar a un centenar d'assistents de la família de l'esport del pedal arribats des de les quatre illes. Entre els noms propis en l'efemèride de la longeva i premiada trajectòria del ciclisme balear va destacar la presència a la taula rodona de l'exciclista porrerenc Joan Llaneras, campió olímpic i del món; José Luis López Cerrón, president de l'Espanyola (RFEC), i el periodista Javier Ares (Eurosport) acompanyant a l'escenari de l'auditori a Fernando Gilet, president de la Balear (FCIB). L'única absència per problemes logístics de desplaçament va ser la d'Eusebio Unzúe, manager del Movistar Team. Gilet va obrir el debat reivindicant la FCIB com «una de les poques institucions que, avui dia, puguin presumir de tanta continuïtat» afegint que el paper del velòdrom de Tirador va suposar «una revolució social i cultural per a Palma des de 1903». Per a López Cerrón, ja en la seva època com a ciclista, li cridava l'atenció «com a les illes es va apostar pel cicloturisme convertint-se en pioneres a escala nacional». Llaneras va recordar amb nostàlgia els èxits dels pioners del nostre ciclisme. «Des de petit vaig créixer escoltant el meu pare parlar de Timoner, Gelabert, Company, Tortella o Karmany», va enaltir l'exciclista de Porreres. En clau de present, Ares va augurar «un futur per a Enric Mas molt més prometedor del que alguns pessimistes esperen».
q El programa “Uep, com anam!” d'IB3 ha presenciat el primer dia de l'any que les vaques de la granja de Miquel Mora de Porreres surten a pasturar. q Porreres té 400 habitatges abandonats talment com tenen Sa Pobla, Inca, Manacor... Fallen els incentius i poc poden fer els ajuntaments i menys si no són rics (turístics).
.
VIII Jornades d'Estudis Locals Les Jornades d'Estudis Locals de Porreres s'han de celebrar els dies 19 i 20 de novembre a l'Aula de Gramàtica del Santuari de Monti-sion, organitzades per la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Porreres. La lliçó inaugural la farà Maria Antònia Nicolau Rosselló amb el tema “Una generació educada fa gran un poble. Rafel Sitjar Servera, (Porreres, 1865 - Sineu, 1921), religiós i educador”. Entre l'exposició de les comunicacions destaquen “Una mostra d'escuts antics de Porreres” de Maria Barceló Crespí, Joana Mora Cerdà, Maria Antònia Nicolau Rosselló i Catalina Oliver Riera. “El Projecte Arqueològic de Porreres 20172021. Un exemple de gestió del patrimoni arqueològic en el segle XXI” de Sebastià Amer Rotger, Enric Ragnar Backman Pylkkanen i Jaume Servera Bibiloni. “El molí hidràulic d'es Pont” de Gabriel Noguera Vich. “Conclusions de la nova plantació dins el projecte Nous Albercoquers”de Miquel Serra Sansó. “La disseminació urbana a Porreres. Una lectura a través de l’evolució de la relació aigua i territori” d'Amaia Larrañaga Carricajo, “Notícies sobre delinqüències criminals a Porreres” de Victòria Bauçà i “La impremta Rosselló 1924-1980” de Maria Antònia Rosselló.
Nauta Morgau inicia la fabricació de vaixells elèctrics en una nova drassana a Porreres
Dura mitja marató de Porreres
.
L'empresa Nauta Morgau, pionera en fabricació d'embarcacions elèctriques, cent per cent sostenibles i ecològiques, trasllada la seva fabricació, des del 2 de novembre, a una nova drassana ubicada a Porreres. La firma s'instal·la a un taller de fusteria amb una superfície de 400 metres quadrats per incrementar la seva capacitat de producció. La nova drassana té un espai útil de 200 metres quadrats per a la construcció d'embarcacions més 200 més de taller equipat amb la maquinària necessària per al processament de la fusta. En aquesta infraestructura l'empresa podrà fabricar sis unitats simultànies dels models de 5 metres d'eslora o quatre unitats de 8 metres. Actualment la firma balear disposa d'un catàleg amb cinc models d'entre 5 i 20 metres d'eslora, amb una autonomia d'entre 2,5 hores fins a 8 hores, segons la velocitat de navegació i el motor de propulsió elèctrica. Tots els models de la marca Nauta Morgau (que significa “la navegació del demà” en llatí i esperanto) són elèctrics, silenciosos i no contaminants, construïts amb fusta i rebutjant el plàstic i la fibra de vidre com a materials nocius per al medi ambient. Aquest projecte, presentat al juliol, situarà Balears a l'avantguarda de la nàutica sostenible, amb característiques que les fan úniques actualment a Espanya i Europa. Els seus impulsors persegueixen una producció que respecti el medi ambient, amb ús de materials amb procedència certificada i explotació responsable i no contaminants (sense perjudici per a mar i aire), desenvolupant l'economia local i conjugant tradició i innovació, amb dissenys que combinen l'art i la tècnica dels mestres d'aixa. .
El passat diumenge dia 14 dematí se va celebrar la ja tradicional mitja marató i els 10 quilòmetres de Porreres. Per sort, durant la cursa, la pluja va donar una treva i els atletes pogueren gaudir del circuit sense remullar-se. Les proves foren organitzades pel club d'Atletisme Porreres, amb el suport de Protecció Civil i la policial local a la coordinació. Tot un grup de voluntariat es mobilitzà per donar una mà en l'organització de la cursa. El guanyador fou el santanyiner, mig porrerenc, Francesc Xavier Gornals Estelrich del C.A. Campos i el primer porrerenc classificat Guillem Ginard Coll. La segona dona classificada de la general va ser Rosa Maria Córdoba Siria del C.A. Montuïri. .
Campionat Illes Balears de cros 2021 q Bona participació dels atletes del club d'Atletisme Porreres tant en categoria femenina com masculina al Campionat de les Illes Balears de cros 2021. Destaquen els resultats de Paula Obrador, Sofia Jiménez, Joel Sáez i Guillem Ginard.
Marcador de la U.E. Porreres a Preferent -Darrers partitsPorreres 2-2 Pla de Na Tesa
(Climent Noguera , Francesc Campins)
Inter Manacor 3–0 Porreres Porreres 2-2 Artà
(Climent Noguera , Climent Noguera) .
-4º classificat, 21 punts-
Deia el “Porreres” ... Fa 3 anys. Núm. 5 - novembre 2018: El mal temps desafia la Fira. La Fira i el Firó de Porreres
enguany han quedat deslluïts per la pluja i el fred, presents tots aquests dies al poble. El tradicional recorregut de les autoritats per les paradetes firaires va haver de ser suspès. La Residencia tanca. El pròxim 30 de novembre la Residència de Porreres haurà de tancar les portes, sense haver trobat una solució a la seva greu problemàtica econòmica. Joan Sastre ha tornat a ser convocat. El lateral porrerenc del Mallorca ha patit una llarga lesió, després de ser el tercer jugador amb més minuts jugats la passada temporada.
Endevinalla. No té potes i camina, té ales però no vola, té la forma de cassola, a veure si l'endevines. Què serà? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (El vaixell) Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit dia 14-11-2021.