febrer 2022 núm. 78
La covid-19 s'expandeix a tot arreu sense control
«El poble no hauria de témer els seus governants, són els governants els que haurien de témer el poble» (De la pel·lícula V de Vendetta) .
Conclou la reconstrucció de les capelles construïdes sobre la fossa
.
Estan a punt de finalitzar les obres de reconstrucció de les capelles situades damunt les foses. | Foto Joan Socies .
Amb la reconstrucció de les dues capelles i els nínxols del cementiri de Porreres es tanca una important etapa que ha servit per rescatar les restes de 65 persones, afusellades durant la repressió de la Guerra Civil a la part posterior de l'oratori de la Creu de Porreres. Després de la troballa de fosses amb restes de persones de les famoses tretes de la Guerra Civil, el Govern i l'Ajuntament van iniciar les negociacions amb els familiars dels nínxols i capelles per emprendre el seu desmuntatge i poder excavar sota els fonaments de l'edificació. El treball es va saldar amb la recuperació de les restes de 65 persones, algunes ja identificades. Jesús Jurado, secretari de Memòria Democràtica del Govern, assenyala que "amb la reconstrucció culminem l'actuació prevista al Pla de Fosses i s'ha demostrat que desmuntar aquest edifici va ser molt important per recuperar restes de represaliats". Per part seva, l'alcaldessa de Porreres, Xisca Mora, igual que Jurado indica que «cal agrair a les famílies que s'hagi pogut realitzar aquest procés. I al Govern i a l'empresa la bona execució i l'adaptació a les peticions de les famílies a l'hora de fer la reconstrucció de les capelles». Concurs d'idees per a la reforma del Quarter Vell
.
.
La regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament conjuntament amb el Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears, impulsarà un concurs d'idees per a la reforma i rehabilitació del Quarter Vell. El regidor d'Urbanisme, Jaume Martorell ha explicat que aquests tipus de concursos han funcionat molt bé en altres municipis per l'originalitat i creativitat de les propostes. Segons Martorell, "volem maximitzar l'espai, i que es pugui aprofitar millor”. Un edifici emblemàtic que cal preservar.
Totes les Balears i tots els municipis es troben en risc extrems de contagis. Segons la informació facilitada per part de la Conselleria de Salut, tots els termes municipals de les Illes tenen incidències acumulades a 14 dies superiors als 500 casos positius per cada 100.000 habitants. En el cas de Porreres són 1.954,8. De fet, tots superen els 1.000 d'incidència acumulada a 14 dies. El nombre total de positius detectats a Porreres, des de l'inici de la pandèmia, és de 566 casos positius. Tot i que Porreres té un 86,30% de població vaccinada. Sens dubte, la xifra d'incidència està totalment disparada. Això només indica que el virus està fora de control. El risc d'infecció és extrem. Els experts interpreten que ja s'ha arribat al pic de la sisena onada i els contagis de covid-19 aniran descendint. El cap del servei de Microbiologia de l'Hospital Son Espases, el doctor Antonio Oliver, ha assenyalat que el descens d'infeccions es pot atribuir al pic de la sisena onada, encara que també al canvi de criteri al diagnòstic a causa dels tests de farmàcia, «que no són necessaris de confirmar». L'especialista en Salut Pública i Medicina Preventiva, Joan Carles March, ha manifestat que «la realitat que ens trobem és una situació complicada cada dia que passa aquest mes de gener. Les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià han incrementant el nombre de casos, malgrat les restriccions. La realitat de la nova variant òmicron, ja majoritària a les Illes Balears, ens posa en una situació complicada en nombre de contagis, i segur que la realitat supera molt les dades que tenim». A més, ha avançat que es veuran incrementats amb ingressos hospitalaris, a planta i a UCI, i també les morts. «El panorama és complicat per a l'inici del 2022 a les Balears», conclou.
Nova crida als familiars de les víctimes franquistes per recollir mostres d'ADN
.
.
La Vicepresidència del Govern balear fa una crida perquè els familiars de víctimes de la repressió franquista que puguin estar enterrats al cementiri de Son Coletes, a Manacor, participin en una nova recollida de mostres d'ADN. Es tracta d´una iniciativa que compta amb la col·laboració de l´Associació Memòria de Mallorca i els ajuntaments de Manacor, Porreres, Vilafranca de Bonany, Algaida, Artà , Felanitx, Sant Llorenç des Cardassar, Son Servera i Petra. Els familiars interessats poden posar-se en contacte amb la Direcció General de Memòria Democràtica a través del correu electrònic memoria@dgmemoria.caib.es o del telèfon 971177860, de dilluns a divendres, de 09.00 a 13.00 hores. L'objectiu és recopilar la informació més gran possible sobre familiars de represaliats a Son Coletes, cosa que pot resultar fonamental en el procés d'identificació de les víctimes que s'han localitzat fins avui en les dues fases.
.
14 de gener de 1954 · Fa 68 anys
q El projecte d'inversió en tecnologies a l'IES Porreres es va iniciar fa una dècada, amb la irrupció de les xarxes socials i de la creixent expansió digital, segons @Icono_edu, especialistes en transformació digital de centres educatius.
.
La força d’un poble
q Dia 3 de febrer tanca un cicle de feina el Consell d'Infants de Porreres i s'obre el proper. El 2021 s'han dedicat a debatre sobre els reptes del confinament i covid pels infants del poble, els aprenentatges/mirada resilient i les propostes creatives que n'han sorgit. q Dia 31 de gener acaba el termini per a presentar obres als premis literaris Vila de Porreres. El Premi de novel·la breu, dotat amb 4000 euros i el Premi de poesia, dotat amb 2000 euros. Publicació de les obres guanyadores a Edicions Balèria. L’objectiu d’aquests premis és consolidar el compromís de la vila amb la cultura i la llengua i l’enteniment d’ambdues com a patrimoni i com a actiu a potenciar, creador de riquesa i de cohesió social. q Dia 3 deEl passat 14 de gener, fa 68 anys que tot el poble de Porreres va construir la carretera de Monti-sion.
q Paula Obrador i Sofia Jiménez han aconseguit el passat dia 23 ser subcampiones de Mallorca de cros sub-16 i sub14, respectivament. El Club Atletisme Porreres també va tenir una destacada actuació al Campionat de cros de Mallorca. Les atletes sub-14 i sub-16 aconseguiren el subcampionat de Mallorca per equips. q Horitzoó 2030, Quin Municipi volem en el futur? Tota idea, tota acció, per ser desenvolupada requereix un procés, un camí. Tot i que queda molt per al 2030, aquest és el motiu pel qual el Pi Porreres, vol marcar amb diversos debats un full de ruta pels pròxims anys. q Administratiu-va a Porreres. S'ofereix feina. Requisits: Parlar o entendre català (valorable altres idiomes), carnet de conduir, estudis administratius, informàtica usuari-a, responsable i dinàmic-a. Horari: 8'30-12'30 i 15'30-19'30. Salari segons conveni. Cv a: xisca@llorencerda.com
En un sol dia! Les imatges d'aquella jornada, una i mil vegades recordades, ara també a les xarxes socials, parlen, en el seu cas, més que mil paraules.
q Oferiment de feina. Auxiliar de clínica per a clínica dental. Titulació adient. Horari: dilluns, dimecres i dijous. horabaixa, dissabtes horari partit, divendres matins. Salari segons conveni. CV a: recepcionporreras@gmail.com
.
25 de gener del 1938 · Fa 84 anys
.
Una aurora boreal Durant la nit del dimarts dia 25 de gener del 1938, sobre les 20 hores, va cridar poderosament l'atenció la vermellor que prenia el cel al nord de Mallorca. Ningú no sabia a que atribuir el fenomen i es feren sobre ell, en temps de guerra, les mil càbales. Es tractava senzillament d'una aurora boreal que, cosa rara, es va veure a les Illes, també a Catalunya i al nord de França i Alemanya. La premsa va dir que la seva llum era “purpúrea” i “carmesí”. També informava la premsa de l'època que des de feia una cinquantena d'anys no s'havia registrat un fenomen com aquell. No és gaire freqüent veure aurores boreals a l'illa de Mallorca.
q El porrerenc Jaume Rosselló Salleras va participar al Concurs de Combos de Jazz del curs 21-22 del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. El concurs comptà amb la participació de 5 grups i finalment, el jurat decidí concedir el primer premi ex aequo als grups formats per Jaume Rosselló, María José Jara, Sergi Sellés i Josep Servera. q El lateral Joan Sastre va jugar el primer partit de lliga amb el PAOK, marcant el 0-3 de l'equip de Salònica al minut 64. Debut amb gol pel porrerenc que inicia de la millor manera possible el seu camí al campionat grec. Incomprensiblement traspassat pel Real Mallorca, que ara pateix una forta crisi, que el durà possiblement a segona. q El jutge de Porreres serà per quatre anys més Nadal Rosselló Coll, després que el Ple municipal del mes de gener decidís renovar el seu mandat, així com el del jutge suplent sustitud, Joan Sorell Mora.
La campanya de Nadal ha suposat un moviment econòmic de 131.000 euros entre el comerç local
En el cas de Porreres són 1.954,8. De fet, tots superen els 1.000 d'incidència acumulada a 14 dies. El nombre total de positius detectats a Porreres, des de l'inici de la pandèmia, és de 566 casos positius. Sens dubte, és una xifra que està totalment disparada i que indica que el virus està fora de control. El risc d'infecció és extrem. Els experts interpreten que ja s'ha arribat al pic de la sisena onada i els contagis de covid-19 aniran descendint. El cap del servei de Microbiologia de l'Hospital Son Espases, el doctor Antonio Oliver, ha assenyalat que el descens d'infeccions es pot atribuir al pic de la sisena onada, encara que també al canvi de criteri al diagnòstic a causa dels tests de farmàcia, «que no són necessaris de confirmar». L'especialista en Salut Pública i Medicina Preventiva, Joan Carles March , ha manifestat que «la realitat que ens trobem és una situació complicada cada dia que passa aquest mes de gener. Les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià han incrementant el nombre de casos, malgrat les restriccions. La realitat de la nova variant òmicron, ja majoritària a les Balears, ens posa en una situació complicada en nombre de contagis, i segur que la realitat supera molt les dades que tenim». A més, ha avançat que es veuran incrementats amb ingressos hospitalaris, a planta i a UCI, i les morts. «El panorama és complicat per a l'inici del 2022 a les Balears», conclou.
S'han presentat 1.876 paperetes amb tiquets de compra de 70 euros de mitjana cadascuna. .
L'Ajuntament de Porreres ha calculat que el moviment econòmic de la campanya de Nadal de foment de les compres entre els comerços i empreses del municipi ha suposat un moviment econòmic de 131.000 euros, una xifra molt superior a la de l'any passat que arribà als 75.000 euros. Així, en el decurs d'aquestes passades festes de Nadal i Reis, es presentaren 1.876 paperetes amb tiquets de compra de 70 euros de mitjana cadascuna. A aquesta quantitat que els ciutadans de Porreres han gastat al municipi, ara s'hi han de sumar els 6.000 euros que l'Ajuntament de Porreres ha repartit entre els participants guanyadors del sorteig de fins a 300 vals de 20 euros per comprar als mateixos comerços que han participat a la campanya. La regidora de Comerç de l'Ajuntament de Porreres, Maria Antònia Veny, explica que "el nombre de participants i el volum de negoci ha superat qualsevol previsió i s'han presentat molts més tiquets que l'any passat". "Esteim molt satisfets perquè a banda de tots els tiquets presentats hem de pensar que hi ha gent que no ha participat en el concurs però que feu una despesa igualment en els comerços i empreses del municipi", afegeix la regidora. Veny destaca que “és d’admirar la consciència que tenim com a poble a l'hora de donar suport als nostres comerços perquè els puguem tenir vius i actius durant molt de temps".
Una simfonia per a la Germania
.
El passat dia 27 de gener al Teatre Principal de Palma, es va estrenar Germania.500 d'Antoni Mairata March, amb lletra de Maribel Servera Matamales, interpretada per l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears dirigida per Bernat Quetgles Torelló. Un projecte d'Andreu Julià Serra, amb la gestió de Cultural-ment. La Germania de Mallorca, un episodi tan transcendental de la nostra història, ha merescut l'atenció dels historiadors, dels novel·listes, dels poetes, dels pintors, dels realitzadors cinematogràfics, dels grups de música... Reclamava una obra simfònica i el resultat ha estat òptim: una bella i corprenedora composició per enaltir la dignitat d'un poble en defensa de la llibertat, la igualtat (pac qui deu!) i la germanor. Aquesta obra, en tenc una convicció absoluta, esdevindrà una fita cultural i em complau recomanar-la amb els cinc sentits. Bartomeu Mestre, Balutxo
Molts dies bons, fan un any dolent
Marcador de la U.E. Porreres a Preferent -Darrers partits-. .
Esporles 0 – 1 Porreres (Francesc Campins)
Son Cladera 1-0 Porreres Alqueria – Porreres (Ajornat) -2n. classificat, 37 punts-
.
Un gener de calmes, gelades matineres i ambient fred. Diuen que molts de dies bons, fan un any dolent, així ho assegura la dita popular. Els ametllers han tret la flor. Imatge de Tomàs Bordoy, amb Sant Salvador i Felanitx allà lluny.
Antoni Rigo Sastre, autor de l'adaptació
«La música té un gran pes dins el context»
.
.
Porreres 1936,és l’adaptació teatral amb música en directe del llibre “Desfilades de dia, afusellaments de nit” de Bartomeu Garí Salleras. Antoni Rigo Sastre, membre de la companyia Trenta-6 Teatre, és l’autor d’aquesta adaptació. -Antoni, quan i com va néixer aquest projecte? -Just quan vaig començar a llegir el llibre d'en Tomeu, veient la magnitud d'aquell desastre, em vaig començar a plantejar la possibilitat de posar-ho en escena. Era l'estiu de 2015 i el 23 d'abril de 2016 ja l'estrenàvem a Porreres. Pensava que tanta injustícia bé es mereixia un gran reconeixement; “ja era ben hora”, foren les paraules que em digué en Toni Serra, el dia que el vaig visitar per primera vegada i li vaig exposar les meves intencions. Toni és fill de Climent, el mestre d'obres que havia de construir la nova escola de Porreres i tot just en pogué començar les escombres. Fou un dels 14 porrerencs que assassinaren el dia de la Mare de Déu d'Agost al cementiri de Son Coletes a Manacor. Deixà vídua amb dos infants ben petits, un de dos anys i l’altre de sis mesos. La família havia pagat una fiança per la construcció de la nova escola que mai se’ls hi tornà. El protagonisme a l'obra està compartit entre aquesta família i la del batle “Marió”, en Climent Garau i el seu Germà Joan, que moriren afusellats posteriorment al camí dels Reis a Ciutat. Va ser un cas excepcional i únic en tota l'illa, ja que aniquilaren tot el consistori municipal, entre els quals hi havia un jove de només 19 anys. Em bastà amb un poc de destresa, molta il·lusió i una gran dosi de sensibilitat i empatia per tirar endavant aquest projecte. Vaig pensar que amb la música seria la millor manera per contar aquesta trista història i minvar el seu dramatisme. Crec que es va aconseguir. Pens que en aquests conflictes no hi ha vencedors, tothom hi perd, uns més que altres, els que més la seva pròpia vida, pens en el gran dolor dels seus familiars, en les conseqüències... Als altres, la remor constant d’aquest record i el temps ben segur els degué fer veure tot el mal que havien fet... -Fer una obra teatral amb música en directe i amb actors i actrius que alhora són cantants, va ser complicat? -Un cop enllestit el text, havia d'engrescar a la gent perquè hi participàs. No va ser fàcil en un principi, ja que som un grup nombrós. La gran majoria dels que actuen no havien interpretat mai. La música té un gran pes dins el context i algunes cançons són molt emotives, com Vou veri vou, Cant dels Ocells, Abril 74, Lluna, El jorn dels miserables... -Perquè triares les lletres del cantautor Lluís Llach? -La música d’en Llach n'és el fil conductor, comença i acaba amb un fragment de Viatge a Ítaca, instrumental en inici, mentre es fa la introducció. Gran part dels temes són seus, que es contextualitzen amb l'argument sense massa
variacions. Ell sempre ha estat un gran defensor dels ideals republicans. A un dels temes que s'interpreten, Una lluna pietosa, en la seva plenitud, es complau envers les persones que han perdut els seus éssers estimats, i en l'imaginari, els seus fills orfes veuen en l'astre, la claredat d'un fanalet. Posteriorment, El Cant dels Ocells donarà conhort als seus neguits. -Creus que encara avui parlar d’aquesta qüestió pot ferir sensibilitats? -I tant, volgué l'atzar que coincidís la nostra primera interpretació amb el començament de l'exhumació al cementiri de Porreres. De fet, el cap de l'equip vengué a una de les quatre primeres representacions que férem a la vila de Porreres i ens aportà el seu missatge. S’havia d'obrir per poder intentar tancar ferides profundes i d'aquesta manera poder donar el repòs i el reconeixement merescut al màxim dels malaurats represaliats, i la possibilitat i satisfacció als familiars de poder, a la fi, saber on eren enterrats els seus. -Quina ha estat la resposta del públic. Ens podries contar alguna anècdota destacada? -És un espectacle molt emotiu, ha estat habitual veure el públic aixecat de la cadira i aplaudint al final de les representacions. Voldria esmentar que en diverses ocasions, tant a l'inici com ara a les darreres dues representacions fetes a la vila, comptàrem amb la presència tant d'en Toni Serra com de na Maria Ripoll, fillola d’en Climent Garau, a part d'altres familiars descendents. Com anècdota positiva puc dir que a la primera representació havia convidat a una amiga que vengué amb la seva mare. Les vaig saludar, estaven assegudes a les darreres files, temoroses de l'impacte que els pogués ocasionar l'espectacle i poder sortir sense fer renou si ho trobaven oportú. L’endemà, les vaig saludar de bell nou, aquest pic estaven assegudes a primera fila. Conec persones que han vengut a veure-la més d'una vegada. I l’anècdota negativa fou que a Petra repartiren fotocòpies a mida foli sobre el comte Rossi. Sembla que hi ha mentalitats que perduren, tot i que ha passat gairebé un segle... Pens que és prou temps per a haver progressat i après dels errors. És notable el fet que el feixisme no està erradicat del tot. -Si haguessis de destacar una escena de l’obra, quina seria? -La que representa l'execució d’en Climent Serra, quan entonant El Bandoler implora al botxí: “No em mateu, jo tenc dos fills i una esposa...” és pot ser el punt més àlgid. També n'hi ha d'altres, com quan reciten els tres monòlegs, que per cert no són de la meva autoria, o quan la germana dels Marions interpreta Lluna, Cant dels Ocells... -Ja per acabar, ens podries dir quantes vegades i on heu representat l’obra? -L'hem representada sis vegades a Porreres i hem anat al Xesc Fortesa a Palma, Felanitx, Petra, Vilafranca, Ses Salines, Calvià i Porrera, que està agermanat amb el nostre poble i d'on era veïna la mare d'en Lluís Llach (hi té el celler Vall Llach). -Ens podries avançar si pròximament podrem tornar a veure aquesta obra. -Tenim sol·licitat per fer una nova representació al Xesc Fortesa a Palma el primer cap de setmana del mes de març, possiblement dia 5 i potser anirem a Alcúdia o altres llocs encara pendents de confirmar. Gràcies, Toni, va ser un plaer veure l’obra i també ho ha estat compartir aquestes paraules. .
Margalida Juan Taberner / Ressò de Campos
Joan Miralles, nou president de l'Obra Cultural Balear .
«L'Obra ha de ser la casa comuna de tots aquells que estimem la llengua i cultura de la nostra terra»
.
El pròxim 24 de febrer Joan Miralles serà elegit com a nou president de l'Obra Cultural Balear, atès que la candidatura que encapçala no té cap rival. Sociòleg de formació, és professor de secundària, fou cap de llista del PI al Congrés i president de la patronal de pisos turístics. Aposta per una OCB com a "casa comuna" de tothom que estimi el català, al marge d'ideologies. .
El passat 11 de desembre l’Obra Cultural Balear (OCB) celebrava la tradicional Nit de la Cultura, durant la qual es lliuren anualment els Premis 31 de Desembre, amb els quals l’entitat reconeix la tasca en favor de la llengua i cultura catalanes a les Illes de persones, grups, empreses i organitzacions de tota mena. És tradició que el president de l'entitat faci un discurs en el que reivindica, davant de les autoritats presents, una major implicació de les administracions públiques en la promoció de la llengua i la cultura. L'última edició també va ser així. Amb una novetat. El president Josep de Luis anuncià que era la seva darrera Nit de la Cultura: «vagi de bestreta que, com molts de vosaltres sabreu, aquest és el meu darrer discurs com a President de l’Obra Cultural Balear. Com marquen els Estatuts de l’Entitat, un procés electoral en el que no repetiré com a candidat». La comissió executiva de l’entitat va fer públic el calendari que s’obria a partir de la convocatòria d’eleccions. Aquestes quedaven fixades per al 24 de febrer i el termini per presentar candidatures acabava el 7 de gener. Nou president. Atès que només s’ha presentat una candidatura, ja està clar qui serà el nou president de l’Obra. Joan Miralles (Porreres, 1976), (sic), sociòleg, professor de secundària, conegut per haver estat president de la patronal de pisos turístics de Balears, Habtur, càrrec en el qual es va mostrar molt crític amb la limitació d’aquesta activitat turística que les institucions governades per l’esquerra, amb el Govern balear al capdavant, han aprovat durant els últims anys. Fruit del protagonisme que va adquirir com a defensor dels interessos dels propietaris de pisos turístics va ser coaptat pel PI-Proposta per les Illes per presentar–se com a cap de la llista electoral al Congrés a les eleccions generals d’abril de 2019. Miralles és doctor en Sociologia per la Universitat
d’Alacant. S’ha especialitzat en turisme, sector en el qual també ha actuat com a propietari d’un habitatge turístic. Es doctorà amb la tesi «Impactes socioculturals del turisme residencial a Espanya: anàlisi compartit del fenomen en les diferents comunitats autònomes a partir del cas mallorquí». Va obtenir la màxima qualificació possible. És professor d’ensenyament secundari a Palma. Ara serà el nou president de l’Obra Cultural. No estarà tot sol, al front de l’OCB, com és lògic: l’acompanyaran altres 15 persones que també seran elegides en la candidatura única per ocupar els llocs de la comissió executiva. Les vicepresidentes seran Lena Serra i Catalina Bibiloni. L'objectiu principal de la nova Junta, segons explicà Joan Miralles en roda de premsa, és fer de l'Obra «la casa comuna de tots aquells que estimem la llengua i cultura de la nostra terra». Al seu parer «ara mateix tenim una situació d'emergència lingüística i és molt important que des de l'OCB es faci front a aquest repte i s'obrin les portes perquè la societat civil s'impliqui a l'hora de revertir aquesta situació». Anuncià que l'equip que encapçala ja està avaluant «moltes accions i les presentarem més endavant concretament» per fer front al repte. Una de les vies ha de ser, per força, «tornar sortir al carrer per reforçar tot el teixit» social favorable al català. Al mateix temps, es posa com a objectiu «implicar les administracions i tota la societat civil per a recuperar aquell consens lingüístic que hi havia fins fa no tant». Miralles assegurà que treballarà perquè l'OCB sigui «la casa comuna on tothom hi ha de tenir cabuda. Independentment de qui governi. La llengua és un patrimoni lingüístic que no hem de perdre i això implica fer una crida transversal independentment de les ideologies». Malgrat estar assegurada la seva elecció, Miralles va fer una crida als socis perquè votin el 24 de febrer: «tot el suport que rebem ens dona molt de coratge», asseverà. Miquel Payeras / El Temps /
L'exposició Canyíssos a Dènia El cap de setmana passat un grup d'artistes a bord de l'Elionor Rossevelt (primer vaixell del món que navega a gas natural), convidats per la Fundació Baleària, es va desplaçar a Dènia per inaugurar tres exposicions on hi participaven artistes de les Illes Balears. La primera a inaugurar-se va ser Canyissos, exposició que ara ha viatjat a la Torre dels Ducs de Medinaceli de l'Ajuntament del Verger, on els artistes, acompanyats pel regidor de Cultura de Porreres, Gaspar Mora, foren rebuts pel president i la gerent de la Fundació Baleària, Ricard Pérez i Sandra Pilato, respectivament; i l'alcalde de la localitat, Ximo Coll, i junts visitaren l'exposició que ret homenatge a la tradicional manera de conservar els albercocs de Porreres. El grup d'artistes va estar format per Pilar Cerdà, Pep Guerrero, Guillem Aulí, Doralice Souza, Francesc Ramis, Ramon Company, Joan Pascual i Jorge Cabral, juntament amb el comissari de l'exposició Antoni Torres.
Els centres escolars del poble visiten l'hort ecològic social i educatiu de Porreres
L'Ajuntament aprova una moció per un sistema de finançament just per les Illes Balears .
L'Ajuntament de Porreres ha aprovat una moció per un sistema de finançament just per les Illes Balears, impulsada per el grup d'El PI durant la sessió del ple ordinari del passat 24 de gener. A la mateixa sessió plenària ordinària es va adjudicar la licitació del contracte d’obres de renovació del carrer Sala i el servei de gestió integral de la piscina municipal. Per primavera vegada s'ha duit a estudi i aprovació el calendari de proves esportives d'àmbit municipal pel 2022. .
L'Agrupació Cultural presenta el llibre "En defensa de la terra. Mobilitzacions ecologistes a Mallorca (1983-2007)” .
Els alumnes de 6è del CC Verge de Monti-sion han fet la primera visita a l'hort situat a la bodega Mesquida Mora. Aquest projecte, està liderat per l'Ajuntament, na Bàrbara Mesquida i APAEMA. Allà el monitor ha explicat els objectius i funcionament d'aquesta iniciativa. En primer lloc, la tasca dels centres és transmetre tota la informació mitjançant una presentació digital per a la resta de cursos del col·legi. En definitiva, tots els grups aniran passant per l'hort per desenvolupar activitats i projectes. El col·legi públic Escola Nova també ha començat les visites aquests diess a l'hort eco-social, on a partir d'aquest mes podran gaudir de l'ajuda d'APAEMA per assessorar de com hem de sembrar i quan. Bàrbara Mesquida va tenir la idea i na Laus d'APAEMA tot d'una es va engrescar i els Serveis Socials de l'Ajuntament ho han coordinat. .
Porreres: 647 turismes per cada 1.000 habitants. Les empreses porrerenques són un total de 431. .
El nombre d'empreses existents a Porreres en el període: anual de 2021 és de 431 empreses, segons l'INE al Directori central d'empreses. La situació indica un decreixement interanual del -3,6%. La dada es refereix a les unitats de producció de béns i serveis actives a 1 de gener. Cada empresa es comptabilitza al municipi on s'ubica la seu. El municipi de Porreres, per altra costat, reflecteix 647 turismes per cada 1.000 habitants en el període anual del 2020. Al novembre de 2021 es registraren 10 noves matriculacions, segons el Portal Estadístic.
El passat dissabte dia 29 de gener al local social de l'Agrupació Cultural es va presentar el llibre de Gabriel Mayol Arbona “En defensa de la terra. Mobilitzacions ecologistes a Mallorca (1983-2007)”. Com a historiador, Gabriel Mayol para atenció de manera molt especial a les reivindicacions ciutadanes i les seves formes de manifestació en la contemporaneïtat a Mallorca. Aquest llibre l' acaba de publicar Lleonard Muntaner Editor. .
.
Calendari dels diumenges i festius d'obertura comercial per al 2022 .
S'ha aprovat per la Comissió Interinsular Assessora de Comerç la proposta del calendari de diumenges i festius d'obertura comercial per al 2022. Els dies fixats, en vistes als pròxims mesos, seran els següents: 14 d'abril, dijous sant 26 de juny, diumenge 15 d'agost, dilluns 4 de setembre, diumenge 12 d'octubre, dimecres 27 de novembre, diumenge 8 de desembre, dijous 18 de desembre, diumenge
Deia el “Porreres” ... Fa 3 anys. Núm. 10 – febrer 2019:
Les obres d'ampliació de l'Escola Nova s'iniciaran l'estiu de 2019. Representants de l'ajuntament de Porreres i de la direcció
general de Planificació, Ordenació i Centres i el cap de servei de Centres, recentment han fet un repàs a la situació de les infraestructures educatives del municipi. El poder adquisitiu de les famílies porrerenques encara és en crisi. La renda disponible dels porrerencs ha crescut sols al
voltant d'un 4 per cent entre els anys 2012 i 2015, període de crisi. Les colònies de moixos seran controlades. L'Ajuntament, com a responsable de les competències de recollida d'animals abandonats farà un control a les colònies de moixos per evitar-ne la superpoblació i reduir els riscs sanitaris.
Endevinalla. Tan rodó com una rotllana i ningú pot seure a sobre d'ell. Què és? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (El caragol) .
wLínia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. wSubscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit dia 28-1-2022.