febrer 2019 núm. 10
“No esperis mai deixar record perquè només ets el més humil dels servidors” (Salvador Espriu, poeta, dramaturg i novel·lista)
Espais públics en mal estat
Les obres d'ampliació de l'Escola Nova de Porreres s'iniciaran l'estiu de 2019 Representants de l'ajuntament de Porreres i de la direcció general de Planificació, Ordenació i Centres i el cap de servei de Centres, recentment han fet un repàs a la situació de les infraestructures educatives del municipi. D’una banda, es va tractar el tema de l'ampliació de l'Escola Nova, el projecte de la qual està molt avançat. De fet, les previsions que maneja l’IBISEC són d’iniciar les obres el proper estiu de 2019. Per altra banda, des d’Educació s’ha confirmat que es durà a terme l’ampliació de l’IES de Porreres de manera que es puguin solventar els problemes actuals d’espai de l’institut, eliminant al mateix temps les aules modulars. Amb aquesta intervenció es podrà ampliar l’oferta d’estudi del centre, que inclourà també el batxillerat. Cal tenir en compte que aquest centre es va plantejar com a centre de secundària sense batxillerat. Les necessitats actuals fan aconsellable incloure aquesta oferta formativa no obligatòria i per això és imprescindible ampliar les seves instal·lacions. Aquesta darrera actuació està prevista en el Pla d'Infraestructures Educatives dins el període 2019-23 i està condicionada a la cessió per part de l'Ajuntament dels terrenys necessaris per dur a terme l'ampliació de l'institut. La reunió ha servit a més per a refermar la bona col·laboració entre les dues institucions amb l’objectiu comú de millorar les infraestructures educatives del municipi.
El poder adquisitiu de les famílies porrerenques encara és en crisi La renda disponible dels porrerencs ha crescut sols al voltant d'un 4 per cent entre els anys 2012 i 2015, període de crisi evident Aquest darrer any citat, la renda bruta disponible per habitant a Porreres se va situar en 14.183,97 euros, un poc per davall de la mitjana balear, que va ser de 14.893. Pobles com Campos, Llucmajor, Algaida o Montuïri la tenen superior. Porreres guanya en renda a Felanitx, Vilafranca i Manacor. Valldemossa i Esporles són els municipis més rics, mentre Inca, Costitx i Escorca són els més pobres. El fet que Porreres sigui un municipi d'interior, on hi viuen molts pensionistes, fa que tengui una economia molt estacional i amb un poder adquisitiu menor.
Durant la present legislatura, MÉS per Porreres ha denunciat en reiterades ocasions la manca de manteniment de diferents espais públics, com és el cas de la plaça d'en Móra. Al darrer ple del mes de gener, va tornar a criticar la deixadesa i va insistir, com a grup de l'oposició, que seria convenient fer un manteniment de la plaça. El mobiliari urbà necessita reparar i el que està en males condicions canviar. La barrera del tancat de fusta que delimita la zona de jocs infantils s'hauria de revisar més perquè hi ha fustes espanyades. Els bancs s'haurien de pintar o restaurar. El bevedor, rovellat no funcionava i durant l'estiu l'aigua que s'hi estanca fa que hi apareguin moscards. I per altra part, el mal estat de la vorera de la zona pot provocar que algú es faci mal. No era la primera vegada que ho criticaven però, curiosament, aquesta vegada els han fet cas i ja han començat a reparar algunes coses. Deu ser que s'acosten les eleccions. El bevedor va ser reparat immediatament, com es pot veure a la segona imatge, l'endemà del ple.
Les ensaïmades mallorquines Des de temps immemorial s'ha elaborat en gairebé tots els forns i pastisseries, radicades a l'illa de Mallorca la suculenta ensaïmada mallorquina. La nostra illa ha de sentir-se agraïda en haver estat partícip i creadora d'aquesta distingida especialitat, donant-li fama i renom a tantes i tantes empreses del ram, dedicades a la panificació i per descomptat, especialitzades en la brioixeria i a altres feines. Incalculables són el número dels seus artífexs que s'han forjat, des de la seva infància, pastant i fenyent la massa amb el seu enfarinat i petit davantal fins en arribar un dia a sentir-se veritables mestres artesans. Els que som profans en l'ofici podríem fins i tot caure en la mateixa pasterada de la desconsideració en intentar aventurar que qualsevol professional perfectament capacitat pot sobresortir en la seva preparació, elaboració i cocció. D'altra banda, un descuit insignificant pot ser motiu que tota la fornada es malgasti. I que dir de la presentació de l'ensaïmada: ha de ser suggestivament agradable i atractiva a la vista, no basta només amb emblanquinar-la de sucre en pols per al seu adornament. Les condicions atmosfèriques poden entorpir la fermentació, donant-li una forma "raquítica" i irrecuperable. L'ensaïmada excessivament cuita, resulta insulsa i seca, en la qual tots els additaments invertits i seleccionats per a aconseguir el màxim sabor i color li hagin estat usurpats per la fúria i la calor del forn. No hi manca qui diu de les ensaïmades que l'agilitat del pastisser el fet d'empastifar-les o untar-les de llard amb la gemma dels dits aquesta sol quedar-se retinguda en l'orsa, alfàbia o manteguera, economitzant-la per al rebost. Això no és cert. Les ensaïmades no permeten en la seva elaboració estirar la pasta i que el saïm o llard sigui ni molt ni poc: sols el necessari. Diu un vulgaríssim refrany: "Alguna cosa tendrà l'aigua quan la beneeixen". Alguna cosa especial tendran les ensaïmades mallorquines quan capritxosos empresaris de panificadora i fins i tot mestres pastissers de bona lluna, nadius de la nostra Roqueta i portats per l'ambició del prometedor negoci volgueren establir càtedra més enllà de la mar, a capitals importants com Barcelona o algunes de França, per exemple. Les proves consistiren primer que bons coneixedors de l'ofici, aprovisionats de tot el material necessari, fins i tot l'aigua, provassin de fer-ne. Els resultats d'aquelles proves no varen deixar satisfets ni varen convèncer als interessats i totes les il·lusions es varen ensorrar. Per a fer bones ensaïmades primer cal comptar amb Mallorca. Dècades enrere, les ensaïmades varen ser sempre el menjar predilecte de petits i majors, en
els berenars, en les xocolateries, gelateries, cafès i bars, banquets nupcials, festes familiars i comunions, etc., foren en qualsevol època i temps l'essencial complement de totes les taules distingides. A l'hora de les postres comptaven les ensaïmades per a anar compaginant-les entre els comensals, entremesclant-les amb el sucós meló i els raïms. En el recinte de l'esplanada palmesana situat entre la caserna de Cavalleria i l'actual Comandància de Marina, avui ja entrada al Parc de la Mar, acampaven mig centenar de venedors ambulants de melons, els quals i des d'entrada la nit, començaven a moure les seves vendes que anaven augmentant a mesura que avançava la nit. En un carreró del carrer Sant Feliu, no gaire distant al carrer de la Pau, hi havia un forn molt popular en el qual s'elaboraven unes ensaïmades que per si soles clamaven al cel. Veritablement eren molt exquisides. El carrer presagiava tot un clam de gent noctàmbula al costat d'una tremenda cridadissa que allà s'armava. Les ensaïmades calentes recentment sortides del forn se les disputaven a dotzenes i moltíssimes d'elles anaven a parar precisament en aquells llocs de venda de l'entrada al moll, al costat dels canvis d'agulles dels vagons del tren de mercaderies. Uns dempeus i altres asseguts, allà es consumien gustosament ensaïmades i melons. Durant molts decennis la ciutat de Palma va ser "ambaixadora" de visitants i parelletes de nuvis peninsulars, representants de comerç, empleats i obrers de les fàbriques tèxtils de Catalunya, desplaçats en els seus períodes de vacances. Les pastisseries es veien col·lapsades diàriament per una gran demanda d'ensaïmades de major grandària, especialitats al natural, farcides de crema, cabell d'àngel i les menys sol·licitades a causa de l'efecte de la calor i el transport les farcides de nata. D'antiquíssim els ve el gran renom i la seva cobejada fama al forn de Plaça, el forn dels Paners, el forn Fondo, forn de Ses Minyones, forn de l'Estudi General, forn de la Glòria, forn de Santa Eulària, forn del Sant Crist, forn i gelateria de Ca Joan de S'Aigo, forn de Can Pujades, d'en Moro, del Teatre i la desapareguda i canviada de nom pastisseria Oliver, i per aquest mateix ordre podria seguir-se nomenant tant a totes les fleques i pastisseries de la ciutat de Palma com les establertes en tota Mallorca. Els mallorquins forners i pastissers, repetim, són veritables professionals innats en l'ofici i per descomptat, en l'art de l'elaboració d'ensaïmades indiscutibles. Que dimonis els passarà actualment a l'empobrida demanda d'ensaïmades tant en forns com en els cafès i bars? Allà per l'any 1936 el cost d'una ensaïmada era de 0,15 cèntims, el seu consum era portentós en tots els establiments fins i tot en els domicilis particulars de famílies més humils i en unes altres més acomodades. Una ensaïmada, en l'actualitat, val de l'ordre d'un euro i mig. No sembla una quantitat desorbitada. (Traducció del “Paris-Baleares”. Publicat el gener de 1985)
El desconegut pou fondo de Son Bou
Aquest pou està dins el municipi de Porreres. Conegut amb el topònim de Pou Fondo de Son Bou és de titularitat: privada i té un bon estat de conservació. La seva construcció és de pedra en sec i marès. Forma part del Catàleg de Patrimoni Hidrològic i Etnològic del Torrent de na Borges. Situat rere els sestadors de Son Bou, el coll i les columnes són de marès. Conserva part d'una pica de pedra i a la fotografia també podem veure una antiestètica banyera reciclada.
Fa 100 anys, agost de 1918
Manifestació a Porreres contra la manca de blat La primera Guerra Mundial va afectar profundament l'economia mallorquina, en el context d'una crisi generalitzada influïda pels efectes d'aquella guerra. L'escassetat de blats i farines motivaren l'especulació. Fa poc més de 100 anys Porreres va viure unes protestes que la premsa de l'època, en aquest cas “La Voz de Menorca” va deixar registrades, com podem veure al retall de més avall. Els veïns convocaren i organitzaren una manifestació per tal d'oposar-se al fet que els acaparadors se'n duguessin del poble una important partida de sacs de blat. El batle, Joan Barceló Feliu, per evitar un conflicte d'ordre públic, prohibí la sortida momentània del cereal i donà compte del cas al governador, que confirmà l'ordre prohibitiva. En aquella època, l'ombra de Joan March (Verga) ja era allargada.
Calçotada de germanor de Més per Porreres El pròxim 17 de febrer, a partir de les 12:30h, MÉS per Porreres celebrarà una calçotada de germanor, com ja ha fet en altres ocasions. La jornada festiva tendrà lloc al Parc de n'Hereveta amb bon menjar (calçots, botifarres, dolç, etc.) i bona companyia, per només 8 euros. Teniu fins dia 12 de febrer per a apuntar-vos-hi.
q
Les beneïdes i els foguerons de Sant Antoni enguany foren fredes i amb perill de pluja. Va poder més la devoció que totes les inclemències del temps.
q
Porreres va tancar el 2018 amb 5.339 habitants censats, 83 més que l'any anterior. Un 1'58 per cent més. 1.200 estrangers resideixen al municipi.
q
La batlessa Xisca Mora ha anunciat al seu Facebook que serà la cap de llista d'El Pi al Consell de Mallorca. Ja té cap de premsa i tot.
q
La funció dels indicadors de rutes a peu com la del Pou de Son Cudem o del Pas del Burcany està a punt de desaparèixer, tapats per la vegetació i el temps. S'haurien de repintar i donar visibilitat a aquests indicadors municipals.
Les colònies de moixos seran controlades L'Ajuntament, com a responsable de les competències de recollida d'animals abandonats farà un control a les colònies de moixos per evitar-ne la superpoblació i reduir els riscs sanitaris, i també millorar la qualitat de vida dels animals que poden acabar al carrer. Una entitat s'encarregarà de la gestió de les colònies. Per altra part, és important fer feina amb la prevenció i treballar en la conscienciació de la població i de la reducció d'abandonaments d'animals.
El Consell i el Bisbat aproven fer l'estudi preliminar del projecte de restauració del cadirat del cor Restaurar el patrimoni eclesiàstic de la parròquia de Porreres es troba en estudi preliminar, després de l'acord adoptat durant la reunió que ha mantingut la comissió mixta Consell de Mallorca i Bisbat, encapçalada pel president de la institució insular, Miquel Ensenyat, i el bisbe Sebastià Taltavull. El cost total que tindrà el desenvolupament dels projectes de restauració, que inclouen documentació i estudis preliminars, i que es realitzaran al llarg d'aquest any, ascendeix a 944.000 euros. Entre diverses obres s'ha inclòs el cadirat gòtic de Porreres.
Permuta de titularitat de diversos carrers amb el Consell de Mallorca L'ajuntament ha sol·licitat al Consell de Mallorca la permuta de titularitat de diversos carrers (Major, Santa Creu, Sala, Bisbe Campins, etc.) per les noves rondes que inclourà el nou vial de connexió entre Carrer Santa Creu i carretera de Vilafranca (carrer des Pont).
La U.E. Porreres, tercer classificat a primera regional La lliga de primera regional continua molt interessant. Els porrerencs guanyaren el darrer partit a domicili al cuer Llosetense B per 1 a 3. Ara, l'equip de Ses Forques ocupa la tercera posició, després de l'UEF Santa Maria amb 44 punts, el segon classificat és el SCD Independent Camp Redó amb 42 punts i la UE Porreres amb 41 punts, després de les 22 jornades disputades. El pròxim partit a Porreres serà el diumenge dia 10 contra el Pollença i Port FC que són dotzens a la taula classificatòria. Els màxims golejadors de l'equip vermell són Adrià Jiménez amb 8 gols, Miquel Sorell amb 7 i Miquel Algaba amb 5 dianes.
El fred de la Candelera no marxa La Candelera ha assenyalat, amb les seves brusquines, que l'hivern és fora. Hem passat moltes ventades, bàsicament de mestral i ponent i ara s'espera un temps més encalmat, sense descartar el fred. Ha plogut alguns dies, però molt magre d'aigua pinta aquest “febreret curt, pitjor que turc”. S'han complit 7 anys de la gran nevada del 3 de febrer del 2012. Per enguany això de la neu ja és història irrepetible, lamentablement. Els observadors més pessimistes ja donen per acabat l'hivern, que ha estat el pitjor hivern de les últimes dècades, amb zero nevades. El nostre pronòstic per aquesta quinzena, a Porreres, és de domini del temps estirat i fred de nit.
FEBRER 2019 - Dissabte 16. Mallorca Gay Mens's Chorus "CINCO". Un espectacle ple de cançons, coreografies, projeccions i emocions, ple de llum i color, per a celebrar el 5è aniversari del Mallorca Gay Men's Chorus. Un recorregut pel millor d'aquests cinc anys, amb un estil desenfadat i, de vegades, una mica "gamberro". A les 20.30 hores a l'Auditori Municipal de Porreres. Preu 10€.
PORRERES........................................................PALMA (Dilluns a divendres) 6:35 7:45 8:35 10:05 12:05 14:15 15:50 17:00 18:25 19:45 (Dissabtes, diumenges i festius) 8:15 9:50 11:40 13:45 15:20 19:35 PALMA........................................................PORRERES (Dilluns a divendres) 7:45 9:00 9:50 12:00 13:35 15:30 17:30 18:30 19:30 20:45 (Dissabtes, diumenges i festius) 9:30 11:30 13:10 15:25 16:30 20:35 PORRERES....................................................FELANITX (Dilluns a divendres) 8:30 9:45 10:35 12:45 14:20 16:15 18:15 19:15 20:15 21:30 (Dissabtes, diumenges i festius) 10:15 12:15 13:55 16:10 17:15 21:20 PORRERES.............VILAFRANCA...................MANACOR (Dilluns a divendres) 8:15 10:15 14:55 16:55 MANACOR..............VILAFRANCA..................PORRERES (Dilluns a divendres) 8:45 11:45 15:25 18:15 PORRERES.........CAMPOS........COLÒNIA.......SANTANYI (Dilluns a divendres) 9:05 12:15 15:45 18:45
Línia directa: 627477628 · 648257430 Adreça electrònica: binerbo1@gmail.com Editor: Joan Barceló Bauçà Segueix-nos al Facebook
Una bella vista de Montision al Facebook del santuari.