Núm. 2 ·
Segona quinzena
Agost 2018 ·
Patiment per Monti-Sion
de recuperació que l'explotació ha de Des de fa dies hi ha molta preocupació complir. Mines, que depèn de la pel que està passant a la serra de Conselleria de Treball i la Comissió Monti-Sion. La gent no entén que a un Balear de Medi Ambient en tenen espai qualificat com a ANEI es pugui també la responsabilitat. La qüestió fer una intervenció de tal magnitud. ha estat tractada al Ple de Hi ha un cert patiment, lògic, que ha l'Ajuntament. La cosa no és fàcil ni aparegut a les xarxes socials. La senzilla. Hi ha molts interessos batlessa va sortir aclarint que tenen econòmics i de llocs de feina pel mig. els permisos en regla i que hi ha un pla
PORRERES................................PALMA (Dilluns a divendres) Fa 66 anys, setembre 1952 6:35 7:45 8:35 10:05 12:05 Francesc Llaneres 14:15 15:50 17:00 18:25 19:45 diumenges i festius) comença a despuntar (Dissabtes, 8:15 9:50 11:40 13:45 15:20 com a ciclista 19:35 PALMA................................PORRERES A l'onzena Volta Ciclista a Mallorca, (Dilluns a divendres) correguda l'any 1952, hi va tenir una meritòria actuació el porrerenc Francesc 7:45 9:00 9:50 12:00 13:35 15:30 17:30 18:30 19:30 20:45 Llaneres (Pastís) cosa que destacava el diari "El Mundo Deportivo" de (Dissabtes, diumenges i festius) Barcelona. Vegem com explicava aquest 9:30 11:30 13:10 15:25 16:30 diari esportiu els inicis ciclistes del pare 20:35 de qui després seria tot un campió, Joan PORRERES............................FELANITX Llaneres. (Dilluns a divendres) 8:30 9:45 10:35 12:45 14:20 16:15 18:15 19:15 20:15 21:30 (Dissabtes, diumenges i festius) 10:15 12:15 13:55 16:10 17:15 21:20 PORRERES.-VILAFRANCA-MANACOR (Dilluns a divendres) 8:15 10:15 14:55 16:55 MANACOR-VILAFRANCA-PORRERES (Dilluns a divendres) 8:45 11:45 15:25 18:15
Tancam l'estiu Tot i que resta encara setembre per viure'l amb alegria i felicitat i entre gent que viatja i altres que sempre som a l'illa. L'agenda és plena de coses per fer. Ha fet els primers ruixats estiuencs i es presenta un bon any agrícola. Casos i coses de la vida. El Mallorca, un any més, serà a Segona Divisió i continuarem vora els paisatges evocadors d'una terra que com a mínim dóna homes i dones d'edat respectable i serena. Si la nova temporada ens dóna diners i salut, un dels temes estrelles: l'altra és la crisi i el maremàgnum aquest dels turistes dels nassos ja podríem acompanyar l'apoteosi. Una i una altra cosa preocupen i ens fa sentir vulnerables i una mica febles. Normal. Hi ha la idea estesa que no es pot viure sense dependre uns dels altres i és cert. Encara que no cert del tot.
PORRERES-CAMPOS-COLÒNIA-SANTANYI
(Dilluns a divendres) 9:05 12:15 15:45 18:45 7La gent que empra el camp i alguns carrers de femer. És intolerable.
SETEMBRE 2018 -9 de setembre. PorreresLlosetense B a ses Forques. Línia directa: 627477628 · 648257430 A/e:binerbo1@gmail.com Editor: Joan Barceló Bauçà
-Fins dia 10 de setembre es pot votar als Pressuposts participatius 2019. -23 de setembre. Porreres-Platges de Calvià a ses Forques.
A força de construir bé, s'arriba a ser un bon arquitecte”. Aristòtil, filòsof de l'Antiga Grècia.
-24 de setembre. 20 hores. Ple ordinari de l'Ajuntament de Porreres.
tEl pregó de Joan Martorell, que va ser molt diferent dels pregons habituals. 8Els bombers del Consell de Mallorca obligaren a endarrerir el castell de focs artificials per un malentès. 7Els retards i cancel·lacions de determinades companyies d'aviació com Vueling i Ryanair. 5La coral de Porreres per haver fet un concert In memoriam amb la de Sant Joan tot recordant el component santjoaner Arnau Gayà, Carritxó.
Manel Suárez, estudiós de la memòria històrica, respon Manel Suárez (Calvià, 1959) és professor de Llengua i Literatura Catalana. Respon a una pregunta a Maties Vallès al DM.
-Existeix el dret a oblidar on està enterrat el padrí? -No existeix. Un familiar té tot el dret a dir menfot, però la societat necessita saber on està, perquè la persona assassinada no mereix l'oblit. S'ha de dignificar el lloc on es troba, en el seu nom i en el de tots.
Les terrasses dels bars pagaran per l'espai que ocupen
amb mobilitat reduïda o d'ambulàncies. Un canvi que arriba amb molt de retard. És més senzill La sortida del nostre primer controlar per metres quadrats en número el mes passat lloc de les taules i cadires com és actualment. Per tant es calcularà per Va ser molt ben rebuda. Especialment a les xarxes socials. Volem destacar metres d'ocupació.
iEl pastisser Benet Barón que fa fer l'ensaïmada de Sant Roquet. Diu que "són moltes les hores de feina que duu fer aquest dolç, molt de temps i cansament, però, quan veig com el resultat del meu esforç es converteix amb el centre d'una festa com és Sant Roquet, no puc fer més per sentir orgull i alegria". Dóna les gràcies als organitzadors per confiar "un any més i a tots els porrerencs que converteixen el fet de dur una ensaïmada fins a plaça, amb una autèntica festa".
El groc, el color de les festes
algunes de les missives que ens han fet arribar directament lectors, com Bartomeu Garí, Margalida Sitjar, Maria Barceló, Joan Barceló Barceló, Magdalena Barceló, etc., etc. que agraïm moltíssim. Alguna d'aquestes cartes fins i tot puntualitza l'escrit que sobre la visita va fer el governador civil a Porreres: “Enhorabona per la iniciativa i que “Porreres” gaudeixi de bona salut i molts d'anys de vida informativa! Em permet de dir-vos que, gairebé al final de tot, hi ha un comentari del tot extemporani. A la darrera pàgina, es contrasta l'edificació pendent de l'escola de Porreres i la de Son Negre de Felanitx. Justament, l'escola de Son Negre és de 1923 i va ser inaugurada just abans de la Dictadura de Primo de Rivera. Anys després, durant els anys de la República i més concretament el temps que va ser batle Pere Oliver i Domenge, Felanitx es va distingir com cap altre lloc de Mallorca per crear una extensa xarxa d'escoles (Son Valls, Son Mesquida, Son Prohenç, Portocolom...), però la de Son Negre va ser feta durant el període monàrquic i, per això mateix, la comparança de referència no té cap sentit”. Bartomeu Mestre.
Volia donar-vos l’enhorabona per aquesta nova iniciativa! El darrer Ple de juliol va decidir He passat molt de gust de llegir-lo i modificar l'ordenança fiscal Des de les paperines al programa o a assabentar-me de coses què n’havia reguladora de la utilització pública les camisetes, el groc va presidir les sentit rumors, però que no en sabia ben de les terrasses dels bars i bé es net... passades festes. Aquesta decisió, restaurants de Porreres. Al centre votada pels veïns, fins i tot va cridar Vos anim què continueu amb coratge i urbà el preu serà de 18 euros per l'atenció de la corresponsalia de Tv3 sense por perquè els porrerencs i metre quadrat i a la resta del que va venir a fer un reportatge. Des porrerenques necessitam aquesta municipi de 10 euros. També es informació fidedigna què voltros tan bé marcarà una zona d'ocupació, inclòs de la grollera prohibició feta del groc recabau! durant les festes, per tal d'assegurar per l'estat espanyol aquest color ha Una abraçada i endavant! Tomeu Barceló. els pas dels vianants, de les persones pres més volada que mai.
poble, o una cosa tan elemental com la llibertat dels presos per raons polítiques. El perill rau en el fet que un dels dos grups creu amb la violència com arma política «la dialéctica de los puños y las pistolas» que proposava José Antonio Primo de Rivera (mira, com La campana de Gauss no sona, però la Albert, ja és casualitat!) trobam a tots els aspectes de la vida. I l'esperança és que, com digué Per exemple, si feim una gràfica a la Tertulià a Cartago entorn de l'any 200: qual mesuram a l'eix vertical la "la sang dels màrtirs és llavor per nous freqüència amb què apareix un valor cristians", i és que aleshores declararconcret a una població, i a l'eix se cristià -com ara portar un llaç grochoritzontal la talla a les persones era molt arriscat. adultes d'una ciutat, la línia resultant Tanmateix, i com va observar Tertulià, mostrarà els valors més alts entorn de un escriptor cristià de devers l'any la mitjana, i anirà decreixent a mesura 200, «Sang de màrtirs, llavor de que registram els valors més alts i més cristians», i és que com més en tiraven baixos: hi haurà pocs Paus Gasols i als lleons més cristians sortien. Pel Rudys Fernández, però també pocs que es veu, aquesta gent centralista nanets. no sap gaire història. I sí, la distribució té forma de I és que si no hi hagués separadors, no campana, o de gep de dromedari, hi hauria separatistes. aquest animal al qual normalment Pere Morey Servera deim tots camell, fins i tot la marca de tabac, encara que de fet s'hauria de dir dromedari, perquè el camell pròpiament dit té dos geps. I què té a veure això amb salvar la pell, és que els camells mosseguen? Sols si s'enfaden, però jo pensava en la gràfica de distribució de les opinions polítiques, que sol tenir forma de gep, “L'altre dia, en Joan, el Donat, ens va fer orientat cap a la dreta o cap a pujar al terrat de la Monti-Sion, i em l'esquerra segons bufin els vents; el valor més alt es diu moda i normalment sols n'hi ha una. Ara bé, quan es formen dos corrents d'opinió molt separats, la gràfica es converteix en bi-modal, té dos geps, com un camell, i això pot ser molt mal senyal. A l'Alemanya dels anys 30 diversos intel·lectuals -científics, escriptors, músics, pintors- varen reconèixer el camell que se'ls acostava i emigraren a altres països, especialment Estats Units, com Albert Einstein, o Brasil, com Stephan Zweig. Em preocupa veure com la dreta s'està radicalitzant, i massa sovint llegim que es produeixen episodis violents contra les persones que voldrien una major autonomia i respecte per al seu
Quan el dromedari es torna camell... convé córrer per salvar la pell
Conquistant la meva por a les altures
vaig quedar com petrificada. Vaig tenir un moment en què em vaig quedar quieta, espantada en la part inferior de les escales. Quan Joan em va agafar de la mà i em va acompanyar fins a la part superior del sostre, vaig sentir una sensació de llibertat per sobre de mi. Una llibertat de la meva por a les altures, així com la llibertat de totes les pressions de la vida”. Hem volgut retre en aquest número un petit homenatge als que habiten dia rere dia Monti-Sion i els hem volgut dedicar aquestes fotografies fetes en un d'aquests dies calitjosos d'estiu, quan no es veu Cabrera . Photo by Melanie Simpson https://mcamallorca.wordpress.com (De la pàgina de facebook Monti-Sion de Porreres)
El primer hotel urbà de Porreres Durant les passades festes de Sant Roc es va inaugurar "s'Herència", el primer hotel urbà que s'obri a Porreres. Està situat al carrer de l'Almoina números 48 i 50. Serà regentat pels néts del metge Miquel Mulet a la casa de l'antiga consulta. Disposa d'un total de 8 habitacions, spa, ascensor i totes les comoditats per gaudir d'un descans de luxe al nostre poble. Els propietaris oferiren una jornada de portes obertes a la gent del poble, que va poder visitar les instal·lacions.
Pontet sobre el torrent de Son Valls Aquest pontet està al camí de Son Calderó. Es conserven dos dels tres trams de lloses de pedra que formaven el pont, col·locat sobre una filada de pedres de poca alçada. Té aproximadament un metre d'amplada. Al costat del pont hi ha el camí actual. L'aigua procedent del torrent de Son Vaquer hi passa per sobre però està encimentat. Forma part del Catàleg de Patrimoni Hidrològic i Etnològic del Torrent de na Borges. De fet una part del nostre terme està dins la seva conca.
Una nova fase del Projecte arqueològic de Porreres
Desenterrant el silenci:
Antoni Benaiges, un mestre català de la República afusellat el 1936 Durant les festes de Sant Roc va passar per l'Auditori de Porreres una interessant exposició fotogràfica de Sergi Bernal titulada "Desenterrant el silenci", un recull d'imatges que volen desenterrar la memòria de la repressió patida durant la Guerra Civil a través d'una història concreta, la d'Antoni Benaiges, un mestre català de la República afusellat el 1936 qui no va poder complir la promesa de portar al mar als seus alumnes que mai l'havien vist. L'exposició s'inaugurarà dia 9 amb motiu del pregó i sols es va poder visitar durant les funcions que es feren a l'auditori. Una llàstima perquè el contengut, sobre el tema de les foses comunes, mereixia més temps d'obertura..
Durant els darrers dies del mes d'agost, s'ha realitzat una mini campanya al poblat talaiòtic del Pou Celat fent excavació a l'interior de la murada. Durant la setmana de Pasqua hi va haver una primera intervenció a aquest poblat defensiu.
El Porreres comença una nova temporada a Primera Regional Aquesta és la crònica de Jordi Pol, que dóna la culpa al rector del tancament del centre de Ca Ses Monges, en el qual viuen 30 usuaris d'avançada edat, per falta de diners. Estupor entre els veïns, que ja han demanat ajuda al Consell, afirma el diari EL MUNDO. Reproduïm el seu text, sense afegir ni llevar res.
El futbol està tornant als seus orígens, i per als clubs de poble o barriada tal vegada sigui l'única solució per a la seva supervivència dins d'un futbol cada vegada més modern i més depenent a escala econòmica. El Porreres és un dels casos més clars d'una aposta total pel producte de casa, com bé comenta el seu entrenador "més del 90% de la plantilla és del poble, volem que s'identifiquin amb els colors i que el poble sencer se senti representat per l'equip. És la línia que marca el club i ha funcionat molt bé" diu. L'any passat l'equip va quedar campió de Segona Regional i per no repetir errors del passat després de l'ascens a Segona fa dos anys quan van acabar sofrint, el míster s'ho pren amb calma, "l'objectiu és competir al màxim tots els partits i salvar la categoria al més aviat possible. Serà complicat, hi ha bons entrenadors, bons jugadors i grans equips. Nosaltres mantenim el bloc de la temporada passada que va fer campió, reforçant quatre posicions on hi ha hagut jugadors que han estat baixa per temes laborals, la resta, el gruix de la plantilla seguirà sent la mateixa". Il·lusió, treball i ganes per un Porreres que de la mà de Xavi López vol seguir fent història. Durant les passades festes es proclamaren campions del torneig Sant Roc 2018, vencent 3-2 al C.F. Cala Millor. El debut a la nova categoria serà el pròxim dia 26 amb el partit UE Porreres-CD Consell. El següent partit el jugarà contra el S. Sant Marçal a camp contrari.
"Preguntes com on són els diners d'una herència que va rebre la parròquia?, o exclamacions com una altra polèmica més de Mossèn Salom!, van sonar ahir a Porreres, ja que més d'un veí es va quedar gelat, malgrat la calor regnant, quan va saber que el seu rector, Sebastià Salom, tanca per falta de diners la Residència Parroquial de majors de Ca Ses Monges, en la qual viuen 30 usuaris d'avançada edat. També va sorprendre que Salom no hagués avisat de la crisi econòmica de la Residència, sinó que directament comuniqués el seu tancament. És més, es veu que quan els familiars dels residents van demanar informació, se'ls va contestar per integrants de l'equip gestor amb un «que cada vell es cerqui la vida» o «els seus familiars ja sabran». Per comprendre l'empipament dels veïns, cal afegir a la gravetat del fet la polèmica que sempre envolta al rector, així com el tema de la famosa donació de Coloma Noguera realitzada a la parròquia. Cal recordar que fins fa dos anys la residència era gestionada per les religioses de la Caritat, però en abandonar el convent es van barrejar possibles solucions per no tancar la residència de majors que aquelles gestionaven. La solució, aparentment, més AQUEST MES D'AGOST, QUINZENALS Aquest mes d'agost haurem publicat dos números, un a avantatjosa consistia que Cas Notari, l'altra residència privada del municipi, assumís la seva gestió, mantenint cada quinzena. La nostra intenció és que el nostre als treballadors i sense pujar les quotes dels residents, periòdic tengui caràcter mensual, però la notícia, no envoltada d'una certa polèmica, del possible tancament que ja estaven allotjats a Ca Ses Monges. Però el rector va rebutjar tal solució. Amb la idea que la residència no de la Residència Social ens obliga a treure una nova perdés (Continua a la pàgina següent) edició abans d'hora. Sempre ho farem així.
«el seu esperit religiós» era millor que un grup de voluntaris sota la gestió directa del rector portés la residència. La idea que Mossèn Salom gestionés econòmicament la residència va ser rebutjada inicialment, tant pel secretari d'Assumptes Econòmics de la Diòcesi de Mallorca, com pel mateix bisbe Salines; opinions que hauria d'haver escoltat Salom, ja que el pròxim 30 de novembre i després de només tres anys de gestió per part del rector de Porreres, la residència ha de tancar les seves portes. Qui controlava la gestió? Ara bé, ningú controlava la gestió? Tal pregunta es dóna perquè, a més de les quotes dels residents i subvencions, estava els diners de la donació Noguera. Interessant donació, ja que Coloma Noguera va donar els seus béns a la Parròquia de Ntra. Sra. de la Consolació de Porreres perquè els dediqués exclusivament a les seves finalitats socials al poble; entre els quals obligatòriament està la residència de majors. No obstant això, segons es diu al poble, presumptament part d'aquests diners, i especialment l'aconseguit després de la venda d'una casa de la difunta a Caimari, es va desviar per arreglar la teulada de la rectoria, la qual cosa evidentment no és cap fi social.en cas de ser així, no seria presentable que ara hagi de tancar la residència per haver-se desviat els diners a una altra fi. Assumpte greu, ja que encara que el rector, segons el Codi Canònic, té potestat per manejar els diners donats a la seva parròquia, ha de destinar-ho pel fi indicat. Per descomptat, el rector i l'equip parroquial que gestionaven la residència són innocents, mentre no es demostri el contrari, però l'opacitat en la seva gestió econòmica i el seu tancament, sense avís de prèvia crisi, augmenten els dubtes sobre aquests. A més, tant els usuaris com el poble mateix podrien demanar-los responsabilitats per no haver destinat els béns de la donació a les finalitats socials de Porreres. Alguns familiars ja es van moure ahir per veure si el Consell podria ajudar-los. En aquest cas, i si es provés la mala gestió del rector, resultaria que els perjudicats serien tots els mallorquins. Cal recordar que Mossèn Sebastià Salom és conegut per les seves polèmiques amb els feligresos: es va negar al fet que els nens es bategessin en la pila baptismal que havia servit a generacions de porrerencs, obligant al fet que es bategessin en un ribell. Com a polèmic va ser tancar l'església parroquial, excepte per a la missa del diumenge, realitzant-se la resta de misses en una saleta parroquial. De fet, molts han optat per anar a missa, amb un altre capellà, a l'Oratori de Sant Felip Neri, mentre que a la parròquia només acudien quatre o cinc feligresos entre setmana.
La versió de la batlessa sobre el tancament de la Residència Social El tancament de la residència no ha estat decisió precipitada, sinó tot el contrari, molt meditada, estudiada i molt mala de prendre, tenint en compte que la residència és un lloc molt estimat per a tots els porrerencs i porrerenques. Però com qualsevol altra empresa privada, el servei que ofereix és totalment deficitari, han de pagar més de 95.000 € any de despeses de personal i a més l'edifici no compleix la normativa que exigida per dependència quant a estructura (accessibilitat i barreres arquitectòniques entre d'altres). Des de fa un any aproximadament el consell parroquial i la comissió de la residència ha estat en contacte amb el departament de benestar social de l'ajuntament, regidoria que em correspon a mi, per mirar de trobar alternatives i no haver de tancar. S'han mantingut diferents reunions tant amb l'IMAS com amb el Govern. Una d'aquestes alternatives que va ser valorada pel consell parroquial i es va comunicar a la Conselleria de Benestar Social seria poder ubicar al carrer Sala el centre de dia. La Consellera i els seus tècnics varen venir a vorer-ho i ho veien amb bons ulls, però per dur-ho a terme es necessita que el Bisbat cedeixi a l'Ajuntament l'edifici per 30 anys (ja que si no és així l'administració, ni el Govern i l'Ajuntament poden invertir doblers públics dins propietat privada). Una altra alternativa que s'ha posat en consideració és que el Bisbat regalés l'edifici a l'Ajuntament per tal de donar continuïtat al servei de residència, suposant això reformar l'edifici i treure a concurs públic la gestió. Aquesta alternativa era la més efectiva l'hora d'evitar el tancament de la residència i no haver de reubicar els ancians. Es va redactar un esborrany de conveni entre l'Ajuntament i la parròquia perquè el Bisbat pugui donar el seu vistiplau. El dia d'avui encara no hem rebut resposta. Entre i entre tramitació la gestora de la parròquia (Consell parroquial, voluntaris/es, gestor econòmic i assessor laboral) i debut a una sèrie d'avaries que s'han anat acumulant (s'ha espatllat l'ascensor i els aires condicionats) a més de manca de subvencions de dependents, no ha pogut donar continuïtat al servei i a comunicat al servei d'inspecció de l'Imas el seu tancament. Segons normativa, han de donar tres mesos perquè es puguin reubicar els ancians a altres residències i també es pugui negociar i indemnitzar als treballadors/es. Així el tancament es faria efectiu el 30 de novembre i si no s'hagués pogut trobar lloc per tots els usuaris, es mantindria oberta fins al 30 de desembre. Ja s'ha parlat amb (Continua a la pàgina següent)
els/les treballadors/es i s'estan reunint individualment amb totes les famílies per explicar-los les opcions que tenen a l'abast. Així, havent pres aquesta decisió, la segona alternativa que us comentava de ser l'Ajuntament qui assumís la gestió de la residència, ja no tendria massa sentit i es mantindria l'opció de poder fer a el dit edifici del centre de dia. Encara que tinguem el vistiplau de la conselleria, ens faria falta la conformitat del Bisbat. Cal dir, també, que jo personalment he parlat amb el Consell, i ajudaran en tot el que puguin per donar plaça a totes aquelles persones que no tenguin opció per anar a una altra residència o no puguin contractar servei d'atenció domiciliària. Deixar clar, que per part de l'Ajuntament hem fet tot el que ha estat en les nostres mans per ajudar, sempre tenint en compta, que la residència és de gestió privada i que per tant com a administració no hi poden invertir ni gestionar. També s'ha respectat el silenci i discreció que se'ns va demanar per part del Consell Parroquial per tal de no crear alarma social ni polèmiques innecessàries. Em consta que s'ha fet tot el que han pogut per evitar aquesta situació i consider injust que hi hagi gent que vulgui malmetre i crear malestar (per qüestions personals contra el Rector i el seu equip) amb una situació tan delicada i amb un tema tan important com és la cura i atenció de persones majors. (vegeu la notícia que ha sortit a “El Mundo”).
La Residència Social de la parròquia replanteja el seu futur El que dirà la “Semilla” de l'afer. Esborrany.
si sense la presència de les religioses el projecte continuaria essent viable econòmicament, sense ànim de guanyar-hi diners, però també sense possibilitats d'haver de mantenir la Residència amb altres recursos vinguts de l'exterior. La Residència compleix la llei en temes laborals i fiscals, però l'edifici és antic i no compleix tota la normativa exigida per la llei. Durant el present estiu hi ha hagut algunes avaries a un dels ascensors i a l'aire condicionat que urgeixen unes despeses econòmiques importants. Per tot això i per altres deficiències i deterioraments de l'edifici ens hem vist obligats a iniciar els tràmits per al tancament de les activitats de la Residència. Esperam que a finals d'aquest any 2018 s'hauran pogut recol·locar tots els residents a altres residències i que haurem pogut indemnitzar els treballadors. En un pròxim número extraordinari de "Sa Semilla" farem un recorregut històric de la Residència i exposarem uns projectes de futur que l'Ajuntament té amb l'edifici de la Residència, a partir d'uns possibles convenis que la Parròquia i l'Ajuntament han presentat al Bisbat de Mallorca.
Una herència ben sucosa El destí que es va donar a l'herència que havia fet una dona de Porreres, Coloma Noguera, ha estat sempre objecte de dubtes que precisament torna a treure l'article del diari. Aquesta porrerenca, sembla que també va fer una donació a l'Ajuntament per a realitzar la reforma del Pou Florit, que es pot veure avui en dia. Coloma Noguera Melià, fadrina i sense fills, va deixar les seves propietats en herència a la parròquia, segons consta al full parroquial “Semilla” del març de 2005. Aquesta dona va morir l'any 2004. Al llarg de la seva vida va acumular una certa fortuna, que deixaria a l'església de Porreres: capital econòmic, una casa a Caimari i un pis a la plaça Chopin de Palma. Un llegat generós que hauria inclòs també tres estudis molt ben valorats al carrer Jaume III de Palma. El que n'han fet dels béns immobles, tot i que se'n donava compta al balanç econòmic parroquial publicat el 2005 resta -almenys a Porreres- per aclarir actualment.
"Ben aviat es compliran tres anys des que les Germanes de la Caritat es varen veure obligades, per manca de vocacions joves, a tancar la seva comunitat de Porreres i, per tant també, a deixar la seva presència i direcció i gestió de la Residència Social de persones majors. En aquell moment la parròquia i la diòcesi, que són els propietaris de l'edifici i que tenen inscrita la residència com a entitat privada en nom de l'Església, es varen plantejar si haurien de tancar els seus serveis recol·locant els residents a altres residències i indemnitzant els treballadors, o si podrien intentar continuar la seva gestió contractant nous treballadors i comptant amb l'ajuda d'alguns voluntaris de la parròquia. Es necessiten punts de distribució i venda per a la En aquella conjuntura el Consell Parroquial amb els futura versió en paper del perIòdic. Us podeu treballadors de la Residència es varen proposar fer posar en contacte amb el telèfon 648257430. l'esforç de mantenir-la oberta i continuar servint-la, almanco provisionalment durant un any, per a comprovar