gener 2019 2ª quinzena núm. 9
“No comprenc l'existència de les persones que s'aixequen cada dia a la mateixa hora i mengen al mateix lloc. Si jo fos rica, no tindria casa. Una maleta grossa i viatjar sempre” (Carmen de Burgos i Seguí, periodista i escriptora)
Admesa la demanda per desbloquejar l'exhumació de la fossa Els jutjats de Manacor han admès a tràmit la demanda civil que va presentar el Govern perquè un jutge autoritzi l'exhumació de les restes d'una veïna de Porreres sepultada el passat mes de juny en un dels nínxols construïts en els anys seixanta sobre la fossa de la Guerra Civil. Precisament, en aquesta fossa del cementiri de Porreres ja s'han trobat 52 cossos, dels quals 14 han estat identificats. Tres dels cadàvers trobats durant la primera fase de les exhumacions fa dos anys no van poder ser rescatats en estar parcialment coberts pels nínxols construïts en els seixanta, de manera que el Govern va programar i va adjudicar una segona fase de la intervenció consistent en la demolició d'aquests ninxols i l'excavació de les fosses restants.
han citat a totes les parts implicades, entre elles Memòria de Mallorca en representació de les víctimes. La vista se celebrarà el mes vinent de febrer i en ella es decidirà el futur de la nova campanya d'exhumació de la fossa. L'Advocacia de la Comunitat argumenta que el Govern ja té adjudicats els treballs d'exhumació a la societat Aranzadi, que s'ha constatat que sota els nínxols hi ha cossos pendents de ser recuperats i que hi ha famílies que esperen la recuperació de les restes dels seus familiars assassinats. Dels 52 cossos trobats fins ara, 14 ja han pogut ser identificats i lliurats als seus familiars directes. La mort de la filla d'una de les víctimes unes setmanes abans de poder recuperar les restes del seu pare prova la urgència de la intervenció. Memòria de Mallorca ha lloat el fet que el jutge hagi citat a l'associació com a testimoni. «Esperem que no es dilati, que sigui un procés ràpid perquè hi ha familiars esperant», han dit.
(E. Ballestero “Última Hora”)
Els Reis Mags arribaren a Porreres carregats de juguetes Hi va haver un gran ambient a les places i carrers porrerencs que s'ompliren de nins i nines acompanyats dels seus familiars per a rebre la cavalcada dels Reis Mags que partia des de la plaça del Molí de n'Amengual i arribava a Sa Plaça, on eren esperats pel consistori. Durant tot el recorregut ses 'majestats' saludaren als que els estaven esperant. La comitiva es dirigí a l'església parroquial. Les carrosses que cada any prepara el grup Foganya presentaren moltes novetats i foren molt elogiades. Sobre tot els nous vestits dels patges, que estrenaren indumentària. Tres camions estibats de juguetes es distribuïren per tota la Vila.
L'equip d'Aranzadi, liderat per Francisco Echeverria, va localitzar a 52 víctimes el novembre de 2017. Aquest estiu, mentre es tramitava l'expedient d'ocupació temporal de la zona de nínxols per demolir-i continuar amb les exhumacions, l'Ajuntament de Porreres va autoritzar (a petició de la família) l'enterrament d'una veïna de 92 anys. L'exhumació d'un cadàver abans que hagin transcorregut dos anys des de la inhumació requereix autorització judicial i és per aquest motiu que la segona fase de l'exhumació de la fossa de Porreres, en la qual encara es cerca almenys a altres 50 víctimes desaparegudes, està bloquejada des de llavors. Els jutjats de Manacor (competents per una qüestió de territorialitat) han admès ara a tràmit la demanda del Govern per exhumar les restes de la veïna morta a l'estiu i
Els nins i nines de Porreres segueixen expectants el discurs de Ses Majestats, des de la Casa de la Vila.
Josep Bauçà, 108 anys, l'home més vell de Mallorca
Aquesta quinzena us feim arribar un document d’una vàlua incalculable: una entrevista amb Josep Bauçà Gelabert, de can Xerret (Llubí, 1911). Resident a Alaró, l’amo en Pep és l’home més vell de Mallorca i no sols és testimoni de fets avui ja no recordats per gairebé ningú, sinó també dipositari i usuari de mots i expressions que, o bé han caigut en desús, o bé han desaparegut de la nostra parla. Llegiu-lo i us transportareu a un altre temps. Llauràveu descalç, vós? Sí, som llaurat descalç. Com era al·lot de pèl rucà (1) ja llaurava descalç amb un jou i dos bous, llavors tots els bous eren rojos, encara no hi havia bous externs. La primavera de l’hivern (2) era la millor per anar descalç, la terra és fresca… Una forma de saber si era migdia era posicionar el propi cos cap a la tramuntana… Això, ara ja és fum d’estampa (3). Per a conèixer si era migdia, ens giràvem cap a la tramuntana, amb l’esquena a migjorn. Si l’ombra que fa el teu cos t’arriba als peus, vol dir que ja és migdia… La cotna del camaiot s’emprava per amortir renous… Si un carro cruixia, embotien un trosset de cotna amb dues tatxes enmig de les posts que giscaven i ja no el sentien cruixir… El dia de sant Joan era costum fer una creu al sòl de l’era amb qualsevol eina. Deien que si aquest dia senyaven l’era, les formigues no ens ataconaven (4) el gra… Quina és la posició de la lluna més adient per a sembrar? Han de sembrar a prop de la lluna nova. La lluna nova és la millor per a ploure… “Un plaça morta” era la denominació d’un dels treballadors d’una possessió… El plaça morta moltes vegades era un infant, era el missatge que feia les feines més baixes de la possessió. El plaça morta feia el que li comanava l’amo, “ara enganxes la bístia”, “ara te’n vas a florejar aquell sementer” (5) i coses per un estil… Vós qui sou l’home més vell de Mallorca, heu viscut un gran canvi del paisatge rural mallorquí. Així mateix som esclovellats molts d’anys! (riu). Llavors, les possessions eren molt grans i duien molta força. Ara, tot està farcit de casetes. A Mallorca l’han venuda. Els mallorquins ens hem tirat pedres damunt la teulada… Jo
estava a son Fuster (Alaró), la treta forta eren les olives, venia un bon tall de dones a collir olives. Les dones que venien d’Alaró anaven eixutes a la possessió (6)… abans tot era feina i feina, ens aixecàvem dejorn i teníem el temps tatxat (7) però podíem viure… Els lladres eren obligats a caminar pels carrers amb la cosa robada. Sí foi!, això s’usava. I jo som vist a Alaró, que a aquests que eren de l’ungla (8) els feien anar a seure enmig de la plaça tot el diumenge amb el que havien pentinat… Joan Cortada, en el seu dietari Viaje a Mallorca en el estío de 1845, conta que en anar a missa a l’esglesia d’Alaró, observa que els homes seuen als bancs i les dones seuen en terra… Això no ha vengut a temps meu però com era infant, a l’esglèsia d’Alaró, els homes seien als bancs de davant i les dones seien als bancs de darrere, això vist meu!… En temps de la república les dones tenien més llibertat. Acabat de batre érem una teringa de carros que anàvem a can Picafort a nedar i les dones i els homes nedaven junts i no hi havia cap mal, però més envant ho prohibiren…
“A Mallorca l’han venuda. Els mallorquins ens hem tirat pedres damunt la teulada” Abans, es veien homes vells que sostenien el cigarret amb el cremalló dirigit cap al seu cos… Molts d’aquests homes havien anat a la guerra i s’acostumaren a fumar així perquè no els pegassen un tir, perquè l’enemic no pogués veure el cremalló en la nit… Els “homenets de colzada” són éssers màgics de la nostra cultura. En sentíreu parlar, vós? Sí, ja en parlaven ell!. Sentien contar que eren homenets d’una colzada (9), no tenien la força mesurada (10) i eren molt ramerols (11). Llauraven sementers i feien tota casta de feines. No les podien veure ni escoblejar (12) perquè compareixien en la nit, quan tothom era a jeure… Per norma general, la dona embarassada refusava ser padrina de fonts. Deien que si a una dona que duia un infant la feien padrina de fonts, l’infant naixia baldat… La leuconíquia és l’aparició de taques blanques a les ungles. Abans s’estilaven algunes supersticions envers aquestes taques… Llavors deien que si sortia una taqueta a una ungla d’un infant, era perquè havia dit una mentida. Si a una fadrina li sortien taquetes blanques, deien que cada taqueta era un guerrer (13) que tendria… Per què no s’ha d’escopir dins una font? Si qualcú escopia dins una font, li passava un denou. Això hi era, llavors no se’n reien… Tirar oli a la carrera d’una casa tenia un objectiu sinistre… Si trobaven oli tirat per la carrera, era senya que volien encisar (14) a l’amo o a la madona de la casa. Si trepitjaven aquell oli, ja havien rebut, llavors en sentien xerrar… Quan éreu un adolescent, quins eren els vostres divertiments? Ball de bot i bregues de cans. Quan armaven ball de bot, que la gent antiga li deia “ball de llis”, aquell vespre colgàvem la lluna (15)… a foravila solien fer moltes bregues de cans, posaven doblers, hi som anat… d'al·lotet, caçar de xibiu em
duia venut, era el meu divertiment. Posava un pi ple de barres, cada quatre dits un tall amb un bri enviscat. Com hi pegava un tord, com més volia volar, més s’empastissava. A temps meu feia llarg de tords, veies qualque vol (16) que no era creguedor!. Emper quans (17) en duia a vendre de tords, com que llavors dúiem el ca magre (18)… Puc continuar o estau cansat de xerrar? Això no cansa gaire… Entrevista de Rafel Perelló . Setmanari 100 x 100. Glossari: (1) Pèl rucà: pel fi de barba que surt als joves que estan en pubertat. (2) La primavera de l’hivern: la tardor. (3) Ja és fum d’estampa: ja és cosa passada, d’altre temps. (4) Ataconar: robar. (5) Florejar un sementer: treure pedres d’un sementer. (6) Anaven eixutes a la possessió: no els donaven menjar a la possessió. (7) Tenir el temps tatxat: fixar la durada d’un treball, una acció, etc. (8) Ser de l’ungla: ser un/una lladre. (9) Colzada: distància entre el colze i el cap dels dits. (10) No tenir la força mesurada: ser extremadament fort. (11) Ramerol: inquiet, bellugadís. (12) Escoblejar: adreçar la paraula a algú. (13) Guerrers: pretendents d’una mateixa al·lota. (14) Encisar: embruixar. (15) Colgar la lluna: anar a dormir molt tard. (16) Vol: conjunt d’ocells volant. (17) Emper quans: adesiara, de vegades. (18) Dur el ca magre: tenir pocs recursos econòmics.
La cisterna de camí de ses Rotes, conservada regular Aquesta cisterna de camí es troba a ses Rotes, essent de titularitat privada. No té cap nivell de protecció i el seu estat de conservació és bastant regular. Forma part del catàleg de Patrimoni Hidrològic i Etnològic del Torrent de na Borges. Es tracta d'una construcció de marès i trespol. Està protegida per una capella de marès amb coberta d'arc apuntat. El coll també té parts de pedra en verd i de tàpia. Té una alçada de 2,20 metres.
50 anys enrere o El 31 de desembre de 1968, just mig segle enrere, Palma tenia 206.127 habitants. Ara és el doble. o El mes de gener de 1969 partia cap a Amèrica en missió apostòlica el capellà felanitxer Bartomeu Tauler.
q
La Cooperativa de Porreres ha demanat a l'ajuntament que el nou tram de la via de circumval·lació nord s'anomeni carrer dels 'Sequers d'albercoc'.
q
No s'entén l'interès amb sobre-subvencionar a l'església catòlica per part d'uns polítics en teoria laics amb les seves actuacions. L’Església té mitjans suficients per mantenir el seu patrimoni. Els sense sostre, per exemple, necessiten urgentment un sostre.
q
Segons dades publicades (#Ainades) Porreres té 64 cotxes per 100 habitants. Seguint la mateixa font, el llinatge més freqüent a Porreres és Barceló. Únic poble de Mallorca dominat per aquest llinatge.
q
La revista Llum d'Oli, que edita l'Agrupació Cultural de Porreres, ha celebrat els seus primers 40 anys d'edició amb el número 156. Des d'aquí volem felicitar als seus responsables. Com passa el temps!
El primer fred d'hivern en tretze mesos La irrupció més freda dels últims 13 mesos al final ha arribat tímidament al gener. Un fred tal com no vàrem tenir en tot el 2018. Nevada a cotes altes de la serra de Tramuntana. Fred d'origen polar i un poc de neu. La llarga treva massa va durar. La irrupció d'una massa d'aire polar a Balears llevat de la conseqüència en forma de caiguda de les temperatures màximes, petites precipitacions ocasionals i alguna tempesta haurà deixat l'ambient adequat pels foguerons de Sant Antoni. El passat dia 5 es compliren 90 anys de la gran nevada de Reis de 1929. 5 centímetres de neu fins a la platja i una gelada espectacular. Els Reis, en lloc de regals, aquell any repartiren “caramells” de gel. El nostre pronòstic per aquesta quinzena, a Porreres, és d'algunes brusquetes, fred de tramuntana i gregal, sobre tot, la setmana del 21 al 27, especialment els tres primers dies.
La Unió Esportiva Porreres, a tres punts del líder El passat diumenge, dia 13, es va disputar la jornada 19ª de Primera Regional. L'equip porrerenc va jugar al camp del Campanet vencent a domicili per 1-2, després de fer un gran partit contra els locals, que ara són tercers a la classificació a sols un punt. L'equip vermell és quart amb 34 punts. La classificació és encapçalada per la Unió Esportiva Santa Maria amb 37 punts. El segon és l'Independent Camp Rodó amb 36 i Campanet amb 35. El pròxim partit tornaran jugar a fora contra el CD Consell.
Fa 78 anys, setembre de 1940
Un ciclista porrerenc mor al velòdrom de Palma quan competia El 22 de setembre del 1940 va morir el jove ciclista porrerenc Bernat Barceló “Porret”, quan competia al velòdrom de Tirador, a Palma. La notícia apareixia a la primera pàgina del diari “El Mundo Deportivo” de Barcelona. Ja era campió balear d'aprenents amb només 15 anys anys i sembla que tenia un esplèndid futur al davant.
(Dissabtes, diumenges i festius) 8:15 9:50 11:40 13:45 15:20 19:35 PALMA........................................................PORRERES (Dilluns a divendres) 7:45 9:00 9:50 12:00 13:35 15:30 17:30 18:30 19:30 20:45 (Dissabtes, diumenges i festius) 9:30 11:30 13:10 15:25 16:30 20:35 PORRERES....................................................FELANITX (Dilluns a divendres) 8:30 9:45 10:35 12:45 14:20 16:15 18:15 19:15 20:15 21:30 (Dissabtes, diumenges i festius) 10:15 12:15 13:55 16:10 17:15 21:20 PORRERES.............VILAFRANCA...................MANACOR (Dilluns a divendres) 8:15 10:15 14:55 16:55 MANACOR..............VILAFRANCA..................PORRERES (Dilluns a divendres) 8:45 11:45 15:25 18:15 PORRERES.........CAMPOS........COLÒNIA.......SANTANYI (Dilluns a divendres) 9:05 12:15 15:45 18:45
De fems al carrer Major
GENER 2019 -Dissabte 19. A les 19 h. Encesa de foguerons de Sant Antoni per tot el poble. -Diumenge 20. A les 12.00 h Davant la Rectoria, beneïdes de Sant Antoni i desfilada de carrosses i animals. Tot seguit, ballada popular a càrrec d’Estol Porrerenc. Plaça de la Vila. -Dissabte 26. Torrada de Sant Antoni al local social de la Tercera Edat. -Diumenge 27. A les 17.00 h. Al Camp Municipal de Ses Forques. Futbol. UE Porreres – Sp. Sant Marçal “A”
FEBRER 2019
-Dissabte 2. Mercat PAM a PAM. - Dissabte 16. Mallorca Gay Men's Chorus. Auditori. 20.30
PORRERES........................................................PALMA (Dilluns a divendres) 6:35 7:45 8:35 10:05 12:05 14:15 15:50 17:00 18:25 19:45
Kevin Castro al Facebook de Gent de Porreres denuncia el següent cas: “Cada de matí tenim la mateixa història. Si no ens deixen merda de ca, ens deixen fems davant ca nostra. Qualcú sap si el punt verd s'ha traslladat al carrer Major? Perquè estem ben farts d'aquesta situació. Paquita Trobat afegeix: “Si et consola, a la ronda Estació també passa el mateix. El portal compixat i defecacions a l'acera, tenim el contenidor de les bossetes per les “cacas” al cap de cantó! Coloma Bover respon que “des de l'Ajuntament treballam per millorar la neteja viària i la recollida de residus. Hem posat papereres per a excrements de cans al llarg de tota la ronda i hem establert com a obligatori que els propietaris de cans es passegin amb corretja i bossa per a recollir excrements. La policia local té ordres de sancionar els incompliments. Agrairíem qualsevol col·laboració per tal de localitzar als infractors igualment que agraïm la informació sobre els llocs on es cometen i farem feina per posar fi al més aviat possible.
Mostra 'Memòries 1936-1939' L'exposició podrà visitar fins al pròxim 15 de febrer al Museu de Porreres. Els autors són Antoni Garreta, Joan Vallespir i Marcos Vidal. A l'exposició conviuen pintura, arts plàstiques i escultura sobre fusta que recorden la memòria de la guerra civil. (web Diari de Mallorca)
Línia directa: 627477628 · 648257430 Adreça electrònica: binerbo1@gmail.com Editor: Joan Barceló Bauçà Segueix-nos al Facebook