Quadre 2: EL SANEDRÍ, LA SENTÈNCIA, CARREGADA DE LA CREU Escena 1: EL SANEDRÍ (Els set sacerdots que formen el sanedrí van pujant a l’escenari la vegada. Un cop són dalt s’asseuen. Al mig de tots el gran sacerdot Caifàs. La resta repartits 3 a l’esquerra i 3 a la dreta.) Anàs: Va venir a Jerusalem, les multituds es tornaven boges i no vam fer res. Després va treure els mercaders i venedors del pati del temple i nosaltres no vam intervenir. Hi ara el deixem predicar dins el mateix temple? Abdarò: En cap moment ha reconegut la teva autoritat Caifàs. Denunciem-lo en nom del poble d’Israel! Nicodem: Caifàs, quan acabi la Pasqua deixa que convenci Jesús a que vinguí i ens expliqui que hi ha en el seu cor i la seva ment quan diu que és el fill de Déu. Caifàs: D’acord. L’interrogarem i donarem a Jesús de Natzaret l’oportunitat de defensar-se. Anàs: No Caifàs. Ajornar-ho seria perillós. Tots sabem les mesures que prendrà Pilat contra el nostre poble si continua l’agitació. L’hem d’agafar aquesta nit! Abdarò: Ningú sap on s’amaga. Ni ell ni els seus seguidors. No passen més d’una nit al mateix lloc. Però conec la persona que ens el pot lliurar. El tinc esperant aquí fora. És Judes, un des seu deixebles. Caifàs: Doncs fes-lo entrar! (Abdarò s’aixeca i es dirigeix a un costat de l’escenari, on fa entrar a Judes) Judes: Per Jehovà, salut i honors rabins, savis doctors! Caifàs: Què ens pots dir de Jesús de Natzaret, el que anomeneu el Messies? Judes: He estat fins ara un dels seu deixebles, però he deixat de tenir fe en ell. Ens va prometre un nou regne i que governaríem la nació d’Israel. Confiava que es revoltaria contra Roma, però vaig comprovar que Jesús prenia un altre camí, el del amor i la no violència, i que fins i tot feia favors i miracles als mateixos soldats romans. Anàs: Per les teves paraules, veig que no li tens cap estima al teu Rabí! Judes: Ni ell la té amb mi. No tic cap relació personal amb Jesús. De sempre els seus preferits han estat Pere i els seus germans. I com he dit no ha estat el salvador que molts voldríem que fos.
Abdarò: Hem de suposar que si ens vols lliurar el teu mestre, alguna cosa voldràs a canvi? Judes: Què esteu disposats a donar-me? (Els sacerdots parlen entre ells i Caifàs assenteix amb el cap) Caifàs: Trenta monedes de plata bastaran! Judes: En sembla un preu just! Anàs: Com sabrem que compleixes amb el que hem tractat? Ja que nosaltres no sabem qui es el Natzarè... Judes: Jesús amb la resta dels seus deixebles han anat a orar a l’hort de Getsemaní. Doneume els millors saions perquè m’acompanyin. Aquell a qui jo besi, és el que han d’agafar. Caifàs: Sia així com tu dius. Aquí tens el teus diners. Però que sàpigues que si no compleixes amb el tracte, jo mateix et faré agafar i et penjaré d’un saüc. Judes: No ho dubteu, savi rabí, ja que m’heu pagat amb bon argent, la meva part compliré. Anàs: No perdem més temps! Dos dels nostres i els saions ben armats, t’acompanyaran a l’hort de Getsemaní. (Anàs mana a dos sacerdots que acompanyin a Judes i tots tres baixen per les escales centrals, mentre a un laterals es esperen els Jueus amb torxes) Nicodem: Crec que el que en fet no està bé. Jo l’he vist i l’he sentit predicar. Les seves paraules arriben al cor, no com les nostres Anàs: Fal·làcies! Nicodem: I perquè fal·làcies? Aquesta es la riquesa de la nostra religió que sempre s’ha mantingut viva amb idees noves. Abdarò: Aquesta manera de pensar anima els falsos profetes. Nicodem: Som un poble increïble, assedegat de coneixements però hipòcrites amb por al canvi. Anàs: És un impostor! Nicodem: Amb respecte als més cultes, crec que hi ha una possibilitat que sembla que cap dels presents està disposat a considerar. Abdarò: I quina és? Nicodem: La possibilitat de que Jesús de Natzaret sigui de fet el Messies esperat pel nostre poble.
Anàs: Un fuster de Galilea? Nicodem: Per què no ha de venir ara? És que Déu no pot escollir a qui vulgui? Fins i tot al fill d’un pobre fuster de Natzaret? Abdarò: Te n’adones del que estàs dient? Nicodem: Jo només se que quan el vaig sentir predicar en va commoure. Caifàs: Mestre Nicodem, sempre t’he respectat. Com he d’entendre la teva defensa d’aquest home que la seva missió sembla ser dividir el nostre poble. Però el més important és que s’atreveix a proclamar-se fill de Deu! La nostra llei diu que el profeta que proclama en nom de Déu coses que no ha ordenat, aquest profeta ha de morir! Nicodem: Em sembla excessiu. Espereu, escolteu-lo! Abadarò: Ha de ser acusat i declarat culpable pels romans. Nicodem: Encara no l’hem declarat culpable. La nostra llei no condemna un home sense que se celebri abans un judici davant de les autoritats d’Israel. (Un grup de jueus amb torxes es va apropant. Dos d’ells entren pel lateral de l’escenari portant a Jesús lligat de mans.) Anàs: Aquest captaire que ens porteu agafat com un condemnat és Jesús de Natzaret? Abdarò: Si, és Jesús, l’agitador natzarè. Nicodem: Perquè ha d’estar lligat com un vulgar lladre, em sembla inadequat Caifàs: Jesús, no es la nostra intenció tractar-te com un delinqüent però volem que expliquis a l’assemblea la naturalesa dels teus ensenyaments. Anàs: Què és aquesta doctrina que tu i els teus deixebles heu escampat per Judea? Caifàs: Diuen que ets rei. On és el teu regne? De quina nissaga de reis ets tu? Anàs: Parla! Caifàs: Tu, no ets més que el fill d’un vulgar fuster! Anàs: Alguns diuen que ets Elies. Però no pot ser, si ell va ser portat al cel en una carrossa. Caifàs: Perquè no dius res? T’han portat aquí per blasfem. Què hi dius? Defensa’t! Jesús: Jo he parlat a tothom. He parlat a les sinagogues i en el temple, no he dit res en secret, així que, perquè em preguntes a mi? Pregunta a qui m’ha escoltat. Son els meus testimonis. Abdarò: Així és com et dirigeixes al gran sacerdot? Amb arrogància? Jesús: Si he parlat malament, diguem-ho
Nicodem: Caifàs, jo l’he sentit predicar, no trobo res de la seva doctrina que negui els principis bàsics de la nostra fe. Rabí (a Jesús) no aconseguim entendre el significat de moltes coses dels que dius. Anàs: Un moment! Escoltem Abdarò que l’hi han arribat testimonis de les seves blasfèmies. Endavant! Abdarò: Cura malalts fent màgia i amb l’ajuda dels dimonis. Diu que es fill de Deu i es fa anomenar rei dels jueus. I va dir que destruiria el temple i el tornaria aixecar en 3 dies. Nicodem: Estimat Abdarò. Ningú podria reconstruir el temple en 3 dies. El que va dir devia tenir un sentit simbòlic. Anàs: Hi va haver-hi disturbis que va provocar el mateix Jesús… i els romans ens consideren responsables a nosaltres… Nicodem: Els disturbis els va provocar Barrabàs Els romans no necessiten una excusa. Ja sabem el que ens han fet. Estic segur que ningú vol lliurar més víctimes a Pilat si podem evitar-ho. Anàs: Clar, tots estem d’acord. Com ha dit Caifàs això no és un judici. Ens hem reunit aquesta nit esperant que Jesús de Natzaret ens expliqui el propòsit de la seva missió i ajudi a curar les divisions de la nostra comunitat. Nicodem: Germà, sovint hem escoltat que has vingut a portar amor i germanor. T’ho prego, porta pau a la nostra reunió d’aquesta nit. Caifàs: Digues, se’ns ha informat que et proclames fill de Déu. Jo et pregunto en nom de l’etern, ets tu el Messies, el fill de Déu ? Jesús: El sóc Anàs: Heu sentit, deu estar boig! Jesús: I veureu el fill de l’home assegut a la dreta del poder de Déu. Caifàs: Blasfèmia! Ho heu escoltat? No hi ha necessitat de testimonis. El vostre veredicte, quin és el vostre veredicte ? Anàs: És suficient. Que sigui portat davant del procurador Pilat que en les seves mans està l’autoritat per jutjar-lo. Caifàs: Vosaltres, porteu-lo al Palau de Ponç Pilat! (Per un lateral de l’escenari entres dos jueus i s’emporten a Jesús. Els sacerdots els segueixen tot parlant entre ells mentre abandonen l’escena)
Escena 2: LA SENTÈNCIA (A l’ escenari Ponç Pilat dret, despatxant els seus assumptes i negocis amb el seu escrivà, que estarà assegut en un tamboret més baix i prenent les anotacions pertinents en els pergamins, els quals estaran disposats en una receptacle als peus de l’escrivà. A un costat, els dos servents. Clàudia es mirarà l’escena des del balcó. El poble, tot cridant, s’aproximarà vers on és Ponç Pilat). Veu de Poble: Poble d’Israel, anem al Palau de Ponç Pilat! Poble: Si, si anem-hi tots! Veu de Poble: Pena de mort per aquest home que ofèn les nostres lleis! Poble: Pena de mort, pena de mort! Veu de Poble: Que mori qui amb blasfèmies atempta contra el temple! Poble: Que mori, que mori! Veu de Poble: Condemna per qui nostre poble amotina! Poble: Condemna, condemna! Veu de Poble: Mateu al fals profeta que la nostra ciutat inquieta! Poble: Mateu-lo, mateu-lo! Veu de Poble: Que el pengin al Calvari aquest delinqüent! Poble: Que el pengin, que el pengin! (Quan el poble es va apropant , els soldat formen una barrera amb les llances. Ponç Pilat fa callar a la multitud amb un gest amb la mà i el servent entra a escena) Servent: Senyor, han arribat el sacerdots del sanedrí per parlar amb vos Ponç Pilat: Fes-los entrar (Anàs, Caifàs i dos sacerdots més amb Jesús lligat de mans, entren a escena acompanyats pel servent i es queden a un costat de l’escenari) Anàs: Pretor. Que Jehovà us guardi, vida, estat salut i honor Caifàs: Senyor governador, que Jehovà us conservi el vostre valor. Ponç Pilat: Rabins, savis doctors, sigui honrada la vostra presència a casa meva. A què es deu l’honor de la vostra visita? Caifàs: Us venim a demanar que condemneu a Jesús de Natzaret,!
Veu Poble: Condemna’l a mort! Poble: Si, si a mort! Ponç Pilat: Quina acusació porteu contra aquest home? Anàs: Si no fos un criminal no us l’hauríem portat Ponç Pilat: No és aquest el profeta que varen aclamar a Jerusalem fa només cinc dies? I ara el voleu matar? Pot algú explicar-me aquesta bogeria? Caifàs: És un fals profeta que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei! Ponç Pilat: Jesús de Natzaret és un pobre il·lús que vol canviar el món mitjançant la veritat i només era seguit per un grup de dotze homes, que ja han fugit. A més, ha ajudat a moltes persones., Anàs: Ha blasfemat de les nostres lleis! A la vegada que en predica una de nova. Volem que el crucifiqueu! Poble: Crucifica’l, crucifica’l! Ponc Pilat: Ets tu el rei dels Jueus? (Pausa) No contestes res, no sens quant testimonis presenten contra tu? Jesús: Si el meu regne fos d’aquest món, els meus seguidors haurien lluitat per impedir que em capturessin Caifàs: Aquest Galileu, sembla una mosqueta morta, i no ho és. Un home que amenaça en destruir el nostre temple, es mereix la pena de mort! Poble: Que mori, que mori! Ponç Pilat: Aquest home es Galileu? Anàs: Sí, ho és. Ponç Pilat: Així es súbdit del rei Herodes. Que sigui ell el que el jutgi! Caifàs: Però Governador! Ponç Pilat: Centurió! Porteu-lo al rei Herodes i que dicti sentència, ja que aquest home no es de la meva jurisdicció. (Marxen d’escena. Jesús es acompanyat per el Sanedrí, el Centurió i dos soldats fins el palau del rei Herodes. Entraran a l’església per la porta de les escales. El soldats restaran a la porta fent guàrdia. Mentre es porta a terme aquesta escena, Clàudia, a baixat per parlar amb Ponç Pilat)
Clàudia: Pilat Ponç Pilat: Si, Clàudia? Clàudia: He tingut un somni horrible. T’ho prego, t’ho suplico per la salut dels teus fills, has d’intentar evitar la mort d’aquests natzarè. Ponç Pilat: Què has somiat? Clàudia: He vist enfosquir el cel i la terra tremolava. Una àguila atacava un anyell indefens. Passaran coses terribles si cedeixes. Ell és el Messies. Ponç Pilat: El seu destí ja no es a les meves mans. Clàudia: Em sembla que és millor que evitis la mort d’aquest galileu, ja que és més que no pas un endevinador religiós dels designis secrets. Em fa por, t’ho dic de veritat. Vols dir que no serem objecte de la venjança d’un semidéu ocult? Mostra’ls que ja l’has flagel·lat amb escreix, i això segur que entendrirà al poble, que té cor i no deixarà que un jueu excitat els manipuli. Ponç Pilat: I que hi puc fer Clàudia? Clàudia: Apropa’ls Jesús i quan el vegin, la gent es compadirà d’ell. El veuran massacrat, sense forces, sense equilibri, amb febre i tremolors provocades per les fuetades. És ja un moribund. Veu de Poble: Dona, no heu d’interferir en aquests assumptes perquè no hi enteneu res! Pena de mort per el blasfem! Poble: Pena de mort, pena de mort! Clàudia: Tu fes-ho i ja veuràs. Llavors pregunta al poble i ells et diran que ja n’hi ha prou, que el deixis empresonat i, a la fi, ja no et causarà més problemes. (La comitiva torna del palau d’Herodes. El Centurió s’avança per donar novetats al Governador, tot interrompent la conversa) Centurió: Senyor, Herodes es nega a condemnar-lo. El tornem a portar aquí! Ponç Pilat: Ja ho veus Clàudia. Si no condemno aquest home, sé que Caifàs començarà una revolta. Si el condemno potser els seus seguidors la començaran. De totes maneres correrà sang i no vull provocar una rebel·lió. Centurió: Es que ja hi ha una rebel·lió! (Entra Jesús, acompanyat pels Soldats, i el Sanedrí ) Poble: Que mori a la creu, que mori a la creu! (Anàs, Caifàs, el Centurió i Jesús, entren a l’escena amb Pilat i Clàudia)
Ponç Pilat: M’heu presentat aquest home com un amotinador del poble. I no he constatat que Jesús de Natzaret sigui culpable de res. I tampoc ho ha vist Herodes, que me l’ha retornat sense demanar-me la seva mort. Caifas: Et conjuro per Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el fill de Déu! Anàs: Per tant. Tu ets rei? Jesús: Ho sóc. Vaig néixer amb un propòsit, ser testimoni de la veritat. Aquell que accepta la veritat sent la meva veu Ponç Pilat: Son el teu poble i els grans sacerdots que t’ha portat a les meves mans. És veritat de tot el que s’ha t’acusa.? Caifas: I tant! Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país del jueus, des de Galilea fins aquí. Poble: Que mori, pena de mort! (A l’ordre de Pilat, l’oficial fa entrar a Barrabàs lligat de mans i amb resistència) Ponç Pilat: Com ja sabeu, en motiu de la Pasqua es costum que alliberi un presoner. Oficial! Porta’m a Barrabàs. Aquest, va ser capturat després de cometre un assassinat en un motí. Té antecedents com a lladre i assaltador. És un dels cabdills dels zelotes, que han organitzat moltes de les darreres accions radicals. Ara digueu-me, a quin d’aquest dos homes voleu que deixi lliure? Al rebel Barrabàs o Jesús, anomenat el messies? Caifàs: Aquest no és el Messies! És un impostor un blasfem! Anàs: Deixeu lliure Barrabàs! Poble: A Barrabàs, a Barrabàs! Ponç Pilat: Us ho pregunto de nou. A qui voleu que deixi lliure? Poble: Allibera a Barrabàs, a Barrabàs! Clàudia: Pilat, no tens escapatòria. Si no apliques justícia, els déus et poden castigar. Si comets una injustícia amb aquest galileu, seràs castigat pel Déu dels jueus. Si no actues amb cautela, pots ser castigat per Roma. I també has de tenir por del càstig dels jueus venjatius que vet a saber quina en tenen pensada. Ponç Pilat: Comprèn Clàudia es el meu deure. Haig de complir la llei. Clàudia: Desentén-te del cas d’aquest just. Avui en somnis he patit molt per causa d’ell Ponç Pilat: Torna amb els nens, estimada Clàudia. Torna amb els nens (Clàudia surt de l’escena) Ponç Pilat: Centurió! Allibera a Barrabàs!
(Barraràs, es queda un moment, mirant a Jesús, baixa de l’escenari i no en vol saber res del poble que l’estan aclamant) Poble: Barrabàs, visca Barrabàs Ponc Pilat: I del vostre rei que voleu que en faci? Caifàs: No tenim altre rei que el Cèsar! Anàs: Si no el sentencieu, no sou amic de l’Emperador i nosaltres l’hi notificarem la vostra traïció! Poble: Això, això, traïdor, traïdor! Ponç Pilat: Preneu-lo vosaltres i crucifiqueu-lo. Jo no crec que hagi comès cap delicte; no és ni un criminal, ni un boig perillós, ni un fanàtic. Caifàs: Nosaltres tenim una llei que no es permet judicar un delinqüent. Només el Cèsar pot jutjar el malfactor. Anàs: I vós Pilat en sou el seu representant. Crucifica’l! Poble: Crucifica’l, crucifica’l! Ponç Pilat: Per última vegada. Ets tu el rei del Jueus? (Pausa) A mi no em parles, no saps que tinc poder per deixar-te lliure o crucificar-te? Jesús: No tindries poder sobre mi si no se t’hagués donat des de dalt Poble: Amotinador, fals profeta! (Els servents l’hi aproparan l’aigua a Pilat, un d’ells amb la gerra i l’altre amb la palangana i una tovallola Ponç Pilat: Està bé. Servents, porteu-me l’aigua per rentar-me’n les mans. Que consti que em pressioneu per fer una cosa en contra del que penso. Sóc innocent de la sang d’aquest just. Me’n rento les mans de tota responsabilitat. Que caigui la seva sang sobre vosaltres i els vostres fills. Caifàs: Que es compleixi la vostra profecia Poble: Que es compleixi! (Després de rentar-se les mans i eixugar-les amb la tovallola) Ponç Pilat: Ordeno per Jesús la crucifixió. Anàs: No, així no! Volem una sentència formal de l’Imperi!
(Pilat, s’adreça a l’escrivà per dictar-li la sentència, un cop finalitzada, s’acosta per signar i agafa el pergamí, que acabada la última frase, el llença a terra) Ponç Pilat: Entesos. Escrivà imperial, anota en el document que enviarem a Roma el següent: Avui 14 de nissant, per petició del poble, es condemna a morir crucificat en el cim del calvari i acompanyat de dos lladres, al rei del jueus, Jesús de Natzaret, acusat d’infame i sediciós. Que abans de l’hora sexta, l’execució s’ha de complir. Signada en nom del Cèsar per mi, el Pretor Ponç Pilat. Jesús Natzaret, aniràs a la creu. Ha parlat Roma. I vosaltres (sacerdots) aquí teniu la sentència! (Caifàs, recull el pergamí del terra i l’obre per llegir-lo) Caifàs: Hi ha escrit rei dels jueus, volem que hi poseu el que ell ha dit: Jo sóc el rei dels jueus!. Ponç Pilat: L’escrit, escrit està. (Pilat, l’escrivà i els servents abandonen l’escena, mentre Caifàs l’hi dona el pergamí al Centurió) Escena 3: CARREGADA DE LA CREU Veu de Poble: Pena de mort per aquest home que ofèn les nostres lleis! Poble: Pena de mort, pena de mort! Veu de Poble: La nostra ciutat està revoltada i inquieta, doneu mort a qui blasfema, mateu aquest fals profeta.! Poble: Mateu-lo, Mateu-lo! Veu de Poble: Condemna pel qui es fa dir rei dels jueus! Poble: Condemna, condemna! Veu de Poble: Feu justícia amb aquell qui conspira contra Tiberi! Poble: Justícia, justícia! (El so dels tambors, fa callar el poble i el Centurió es disposa a llegir la sentència) Centurió: “Pons Pilat: governador i prefecte de tota la província romana de Judea; successor de Valeri Grat; legat august i home de confiança del Cèsar i Emperador Tiberi. Després d’haver escoltat les acusacions criminals dels Sacerdots, dels Escrivans i dels Fariseus, i d’escoltar la commoció i clamor del Poble contra Jesús de Natzaret. Fixa sentència i en aquest pergamí proclama que aquest home, que amb falses paraules ha atemptat contra el temple i les lleis de l’Imperi, sigui condemnat a la mort més dura i sigui clavat en una creu, obrada d’un arbre gros, i que mereixi mort per infame i sediciós”. ( A l’ordre del Centurió, dos jueus del poble, marxen per anar a buscar la creu i portar-la just al davant de l’escenari)
Centurió: Porteu la creu. Recordeu les normes: qui fereixi de mort a algú o permeti que així sigui, en serà responsable davant del mateix Cèsar i pagarà amb la seva pròpia vida. (Tres jueus s’avancen i pugen a l’escenari) Jueu 1: Un moment! com veieu, ja va ben enjoiat, perquè fins i tot porta braçalets, però encara no és el nostre Rei perquè li manca la corona. Voleu veure’l coronat? Jueus: Sí, sí. Volem veure’l coronat! Jueu 1: Amb els materials més preuats i rics ha estat elaborada aquesta corona. Jo us la imposo, altesa. Per tal Rei, tal corona. Jueu 4: Els jueus també volem que siguis el nostre Rei! Vestim-lo, doncs, com a tal i fem-li els grans honors! Aquí tens, oh altesa, aquest parrac de roba que és la teva túnica reial. Jueu 5: Un Rei no pot governar el seu regne si no té el ceptre. Aquí teniu el vostre ceptre, altesa! Justa corona per un Rei com vós! Centurió: Feu fora aquests Jueus! Carregueu-li, doncs, la Creu i acomplim la sentència proclamada! Veu de Poble: Passegeu-lo per tot la ciutat! Poble: si, si per tota la ciutat! (El poble bo marxa cap a les escenes, el dolent es queda a la part de dalt. A la vegada Jesús es baixat de l’escenari i els jueus l’hi carreguen la creu) Centurió: Va ja n’hi ha prou! Que agafi el camí directe cap al Calvari. Jueu 2: No, no ja ho heu escoltat! Passegeu-lo per tota la ciutat Jueus i Poble: Si, si, per tota la ciutat! (La comitiva comença a caminar, la banda va marcant el pas, els soldats i els jueus envolten a Jesús que camina a pas lent. Els dos lladres amb les mans lligades acompanyats per un jueu i els sacerdots del Sanedrí, tancant el seguici.) Estrofes curtes dels jueus