Quadre 6: LA CRUCIFIXIÓ Escena 1: EL CANVI DE LA CREU (Durant el trajecte entre el Cirineu i la Crucifixió, sols intervindrà el Cor del poble seguidor dels passos de Jesús. Enmig d’un gran silenci, s’aniran fent càntics. Arribats aquest punt, el Centurió es dirigeix al Cirineu a fi de que deixi de portar la creu i l’hi passi a Jesús) Centurió: Va, ja n’hi ha prou! Deixa’l que continuï ell sol! Cirineu: No, no pot ser! Centurió: Com, que no pot ser? Et mano que li deixis la creu per a que continuï ell sol! Cirineu: Com vols que de la manera que va, continuï portant la creu? No veus que no pot, que no s’aguanta, ja la portaré jo una estona més Centurió: Et dic ja n’hi ha prou! Fins aquí la teva feina deixa que sigui ell qui l’ha porti fins on ha d’ésser crucificat. Cirineu: D’acord! Si ho vols així, jo ja he fet la feina encomanada
Escena 2: JESÚS CLAVAT A LA CREU Centurió: Ja som al lloc que diu la sentència. Traieu-li la roba al condemnat per poderlo ajusticiar ! (A la vegada que els jueus parlen, els dos oficials romans comencen a despullar Jesús) Jueu 1: Túnica feta a mà, d’una sola peça i fet a amida. No la llanceu, aprofiteu-la, si no, ja en farem ús nosaltres. Jueu 2: Segur que li va fer la seva mare amb molta estima abans de saber com era el seu fill. Encara que li dolgui al treure-li perquè se li ha adherit al cos i a les ferides, feuho! Jueu 3: Això! No importa pas que se li tornin a obrir les ferides, ja que, al capdavall, s’apropa l’hora de la seva mort. Jueu 4: Quedaran a la vista de tothom les teves vergonyes, maleït de l’Altíssim. Acabaràs com Adam i Eva, quan van pecar, i no tindràs ni rescat ni qui et cobreixi. Jueu 6: Tots s’avergonyiran al veure’t i giraran la cara cap a un altre costat, perquè Déu t’ha negat el seu rostre i estàs morint sota la seva maledicció.
Centurió: Tombeu-lo a terra, sobre la creu, i que un de vosaltres es posi al cim d’ell per evitar que es mogui amb les convulsions que li causin els claus i dos altres que li subjectin els braços i les cames amb la mateixa finalitat. Dos de vosaltres us encarregareu de la mà esquerra: un subjectant i l’altre clavant el clau. Altres dos fareu el mateix en l’altra mà. Una vegada s’acabi, l’aixecarem. Jueu 5: Segons sembla, la teva única riquesa ara són els claus i la fusta de la Creu, ja que estàs despullat de tota altra cosa. Jueu 1: No deies que eres el Messies i el salvador de la humanitat? Per què no et salves? Jueu 8: Ja t’ha abandonat el teu padrí Satanàs? Jueu 2: Blasfem! Ell deia que salvaria a tothom amb l’ajuda de Déu i ara no és capaç de salvar-se a si mateix! Jueu 3 : Ja ho diu la Torà: maleït aquell que penjarà de la Creu! Jueu 4: Ha dipositat la seva confiança en Déu. Si Déu t’estima, que t’alliberi, doncs! Tu mateix deies: Sóc Fill de Déu! Jueu 6: Ha salvat a d’altres i no pot ni salvar-se a ell mateix! A veure: si ets Rei d’Israel, allibera’t de la Creu i creurem en tu! Jueu 7: Vols que et creguem? Fes el miracle! Allibera’t! No pots, veritat? Clar, tens les mans clavades i estàs despullat! Jueu 1: Si ets Fill de Déu, que el teu gran Pare ens fulmini. No tenim por, ans el contrari. Centurió: Soldats! Retireu d’una vegada aquesta xusma, que no fan més que molestar i no deixen acabar de treballar. Si està tot llest, ara és l’hora, doncs! Alceu la creu amb l’ajusticiat i que s’acompleixi la sentència. Centurió: “Pons Pilat: governador i prefecte de tota la província romana de Judea; successor de Valeri Grat; legat august i home de confiança del Cèsar i Emperador Tiberi. Després d’haver escoltat les acusacions criminals dels Sacerdots, dels Escrivans i dels Fariseus, i d’escoltar la commoció i clamor del Poble contra Jesús de Natzaret. Fixa sentència i en aquest pergamí proclama que aquest home, que amb falses paraules ha atemptat contra el temple i les lleis de l’Imperi, sigui condemnat a la mort més dura i sigui clavat en una creu, obrada d’un arbre gros, i que mereixi mort per infame i sediciós”.
Escena 3: LA MORT DE JESÚS (La Verge Maria surt d’entre el poble acompanyada per les dues Maries) Maria: Fill, fill meu! Què t’han fet! Què t’han fet! Centurió: Soldats, deixeu passar a la mare de l’executat i a aquells que l’acompanyen. Maria: Fill! Em dol dins l’ànima el silenci de Déu. L’absència del Pare, no és potser l’infern? Carregant amb els pecats de l’humanitat, m’omple d’angoixa, dolor i temor per la teva i la nostra salvació. T’has fet maledicció per nosaltres, t’has fet pecat i amb la creu esdevens pecador. Com si les teves mans haguessin mort a ganivetades a innocents o comès els pitjors crims. Com si els teus llavis haguessin pronunciat totes les mentides de la història, totes les blasfèmies, tots els insults i haguessin donat tots els petons bruts. Com si el teu cor fos dur com les pedres o un bloc d’odis, enveges, avarícies, incredulitats i crueltat! Fill! Fill meu! No em deixis sola i amb aquest patiment! No em deixis sola! Jueu Penedit: Déus immortals, què és això?...La gran commoció que es veu de prodigis i senyals, són indicis ben formals que és ell el Fill de Déu! I vós, Senyor i Déu meu, useu, en mi, de pietat, que, si jo, forassenyat, he pres part en vostra fi, me’n penedeixo ara i aquí i em pesa tanta maldat! Jesús: Pare, perdona’ls perquè no saben el que es fan! Déu meu! Oh, Déu meu! Per què m’has abandonat? (Llamps i trons, Jesús es baixat de la creu i col·locat en braços de Maria, mentre que per un costat de l’escena entra una dona del poble cantant l’Stabat Mater) CANÇÓ STABAT MATER FINAL Es la mare dolorosa. Prop la creu tota plorosa. d’on el fill a mort clavat ESTROFES CURTES DE JUEUS Jueu 1: No pot ser que siguis Fill de Déu, perquè si ho fossis, el teu Pare no permetria el que et fem, sinó que seríem nosaltres els que moriríem. Jueu 2: No deies que eres el Messies i que, amb l’ajuda de Déu, podries salvar la humanitat? Perquè no et salves a tu mateix? Jueu 3: Va, fes el miracle de salvar-te! No pots, veritat? Clar, és perquè tens les mans lligades! Jajajaja. Jueu 5: Et vas creure que podries desafiar el poder de Roma i ara estàs tastant la seva tirania. La teva riquesa era la teva paraula i la gent, i ara t’ho han tret i no tens ni una cosa ni l’altra. Jueu 6: Tu que saps profetitzar, sabries endevinar qui de nosaltres t’ha dada, ara i aquí aquesta bufetada?
Jueu 7: Mira’t com estàs! Has volgut ser Rei de tots nosaltres i només ets el Rei de les burles i l’escarni. Els teus pares, dos infeliços, no han tingut valor d’ajudar-te per la vergonya que senten. Jueu 8: Vostra reial Majestat ja deu notar l’esgotament? Vós que sou monarca, per què no reposeu en el vostre tron reial? Jueu 3: Encara que trontolla i flaqueja, continua mostrant-se fort! Però a mi no m’enganya: l’angoixa se li nota. I si no, mireu-li la cara, plena de suor que li cau gota a gota! Jueu 2: No sabràs pas esbrinar, veient cosa tan grossa qui te s’ha acostat per regalar-te ara a tu aquesta cossa? Jueu 1: Accepteu-lo com és ell, que mai trobarem un Rei tan ben guarnit i disposat com aquest. Les nostres burles són les teves ofrenes, Jesús, Rei de Natzaret! Jueu 4: Déu vos guard, vostra Majestat i també vostra reial persona. Com a bon monarca, ja teniu ceptre, porpra i corona, i això encara no s’ha acabat! Jueu 6: I tant que no! Perquè qualsevol rei, encara que a l’altra racó de món, ha de tenir la seva cadira. Camina i no dubtis, que el Calvari és el teu tron! Jueu 8: Abans eres tan valent i atrevit, i ara vas molt carregat de penes. No serà pas degut a les carícies del fuet i a la lleugeresa de les cadenes? Jueu 7: Pobre galileu, vol ser rei dels jueus. Si vares néixer en un estable, només pots ser rei de galifardeus! ESTROFES LLARGES DE JUEUS Jueu 1: Aquest Jeremies ha encertat de ple amb la vinguda del nou profeta, sobretot perquè pagarà aquell que no té culpa, encara que la falta no sigui treta. No obstant, deixem-los amb ses elucubracions i quimeres, ja que si els seguim, amb els temps que corren, acabaríem assotats i a les galeres! Jueu 8: El títol que li doneu, jo crec que no és el que es mereix, poseu-li un de bo que se’l mereixi per dignitat i amb escreix! Rei dels jueus! Això no és llei, ni contra dret s’ha de poder usar. Que el seu rètol digui amb lloança el que ell deia: “Jo sóc el Rei”. Jueu 3: Així et veus, mal home, per intentar pertorbar la ciutat, per predicar amb gran atreviment, la teva doctrina públicament. Una doctrina amb la qual has intentat amotinar el poble, dons no t’ha servit de res. Quin càstig es mereix aquell qui la nostra llei destrueix? Homes i dones de Jerusalem, quan els delictes són grans, han de ser castigats amb gran rigor aquells que es proclamen malfactors. Per tant, aquest home facinerós es mereix aquest càstig rigorós! Vosaltres recordeu o sabríeu trobar, algun altre que arribés a igualar un cas tan escandalós, amb un home tan maligne i ànsies de la tranquil·litat pertorbar? El sabríeu trobar?
Jueu 4: Germans, escolteu-me! Aquest és Jesús, dit de Natzaret, que fa dir que és l’únic i primogènit Fill de Déu. Fins i tot ha arribat a proclamar-se Rei en contra del nostre Cèsar i Emperador Tiberi. Va gosar dir que el nostre temple faria bocins i que tres dies més tard el tornaria a erigir! Per aquestes gosadies i blasfèmies mereix ser durament castigat i ajusticiat! Que acabi clavat en una creu i rodejat d’altres com ell, que és un delinqüent! Que serveixi la seva mort per ell i per tots els altres que el segueixen un gran escarment! Jueu 2: El destí serà tràgic. Així acabaràs la teva vida, fingit Rei dels Jueus, acompanyat per la veu ronca de la trompeta, la que sols mereix un delinqüent. Que la sentència es faci vera i que et donin mort, clavat a la creu. Anem prest, no perdem temps, car ja és hora que paguis les teves obres i les teves paraules amb la teva pròpia vida, amb la teva mort! Jueu 5: Davant de mi, aquest home vil fortament ha blasfemat. Té la llengua d’un mal escorpí. Una llengua àgil plena de verí. Una llengua maleïda, que perjura i que duu la mala ventura. Una llengua desfermada, atrevida i malvada. Una llengua molt vil i blasfema. Com és que no se li talla aquesta llengua? Com és que no se li crema? Jueu 6: Vil home! Torneu en raó, que molt greu és l’acusació que tot el poble fa contra vós. Sigueu més assenyat i rectifiqueu. No ho veieu vós mateix que, amb el que prediqueu, la culpa us persegueix? No seguiu així, continuant tant tossut. No estigueu tan trist, capcot i mut. Rectifiqueu que tinc plena potestat per tornar-vos la llibertat! En nom del meu Déu, us prometo i us ho juro, i sota pena de mort també perjuro, que em digueu amb clara veu: sou vós realment el Fill de Déu? Jueu 7: Per ventura! Com és que amb aquesta pena tan cruel, no baixa un llamp del cel i cau sobre el teu cap per haver comès tots els possibles pecats? Deu venir de males terres i deu ser nascut sota el signe d’escorpí, perquè si no, com seria possible que existís algú tan maleït i mesquí? Fins i tot el sol, el gran astre, vol restar eclipsat i trist, per evitar haver de mirar-te sempre i cada dia de fit a fit. Bufava la tramuntana en el lloc on vas néixer. Va ser tal vegada el pronòstic i el senyal del mal que has de morir. SENTÈNCIA DEL CENTURIÓ Centurió: “Pons Pilat: governador i prefecte de tota la província romana de Judea; successor de Valeri Grat; legat august i home de confiança del Cèsar i Emperador Tiberi. Després d’haver escoltat les acusacions criminals dels Sacerdots, dels Escrivans i dels Fariseus, i d’escoltar la commoció i clamor del Poble contra Jesús de Natzaret. Fixa sentència i en aquest pergamí proclama que aquest home, que amb falses paraules ha atemptat contra el temple i les lleis de l’Imperi, sigui condemnat a la mort més dura i sigui clavat en una creu, obrada d’un arbre gros, i que mereixi mort per infame i sediciós”.