Quadre 3: PRIMERA CAIGUDA I LES PIETOSES Escena 1: PRIMERA CAIGUDA (Aquesta escena té lloc a la Plaça de l'Avi Xaxu, la comitiva hi entrara pel carrer del Mig. Al fons les Dones Pietoses i acompanyants) Jueu 4: Mireu com passeja la creu, aquest facinerós rei dels jueus, anant camí del Calvari on trobarà la mort si es que hi por arribar-hi Jueu 6: Tu que abans et mostraves fort i valent, com és que ara sempre tremoles com una fulla i no t’aguantes dret? (Entre el jueus 4 i 6 fan caure al Jesús, la resta es col·loquen al voltant per dir les seves frases) Jueu 1 : Com pot aquest miserable Galileu anomenar-se fill de Deu Jueu 2 : Facinerós rei dels jueus, al calvari la mort t’espera Jueu 3 : Fals messies a qui vols enganyar amb la teva bruixeria Jueu 4 : Delinqüent, i esvalotador la creu es la teva fi Jueu 5 : Pobre profeta ambulant, aviat coneixeràs el teu destí Jueu 6 : Així acabaràs la vida fingit rei dels hebreus Jueu 7 : Home valent, ja et manquen les forces i t’arrossegues per terra Jueu 8 : Càstig per duplicat mereix aquest home tan desenfrenat Centurió: Prou! Centurió: Ja que el poble ens ho sol·licita i així ho proclama la sentència, que continuï sol i sense companyia, a peu fent tota la via i torneu-li a carregar la creu. Escena 1: LES DONES PIETOSES (El jueus i l’oficial l’hi carregant la creu a l’hora que surten les Dones Pietoses i es col·locant fent barrera davant Jesús) Centurió: Aparteu-vos del camí, dones! Us ordeno que us aparteu del nostre camí! Oficial, retira aquestes dones! Marxeu d’aquí! Joana: Pobre de tu, Jesús, mira com t’han deixat! Que podem fer per ajudar-te? Centurió: Us dic que marxeu! Sara: Digues que vols que fem? És que no hi ha cap esperança que puguis sobreviure.? Centurió: Aparteu aquestes dones de l’esclau, que no el vegin ni el toquin!
Joana: Que ni ens toquin els teus soldats! És que no saps amb qui estàs parlant? Sóc Joana, la noble esposa de l’administrador del rei Herodes! Centurió: Està bé, us permeto uns breus moments al costat d’aquest pobre infeliç, però feu-ne via.! Joana: Sense tu ens sentirem molt soles, Jesús! Sara: Ben poc fa que havíem trobat la felicitat escoltant la teva paraula. I ara qui ens guiarà en els problemes? Jesús: La misèria més gran de l’home no prové pas de la infelicitat, sinó de la injustícia. Centurió: De què serveix que ara ploreu per ell? Haguéssiu intercedit en el seu judici. Joana: Per què et tracten tan malament, Jesús, si ets innocent? Si només, has ajudat als demés, no et mereixes el que t’estan fent. Sara: Per què triomfa, doncs la injustícia sobre el bé? I com es que t’han deixat sol? Jesús: Gràcies filles de Jerusalem. No ploreu més per mi, sinó per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Si això passa amb l’arbre verd, que passarà amb el sec? Aneu a casa i reseu per la meva obra. Joana: Jesús, tu ets capaç de consolar al altres, fins i tot amb la teva agonia. Certament mereixem encara més compassió perquè nosaltres som culpables i tu ets innocent. Sara: Senyor, impregna en nosaltres el teu esperit per conèixer i estimar la veritat, la justícia i la vida nova en tu. Centurió: Prou! S’ha acabat el temps! Hem de seguir endavant. Oficial! Retira aquestes dones Joana: Però Jesús! Sara: Es una gran injustícia! (L’Oficial retira la Samaritana, mentre que la comitiva, comença a posar-se en marxa) Centurió: Prou xerrameca! Endavant! Endavant, soldats, no ens aturem més, que ja prou tard que és .(Les dones pietoses i acompanyants s’afegeix a la comitiva just al darrera dels dos lladres.)