A les barriades 14 by Joan Linuxbcn

DESEMBRE - GENER

INDIGENCIAS La primera palabra que nos salió al paso cuando buscábamos un vocablo representativo del año que dentro de unos días vamos a dejar atrás fue la palabra indigencia. La indigencia económica de unos, la indigencia moral de otros. La indigencia de nuestro estado del bienestar, que ya era un espectro famélico antes de los masivos recortes, una burla más siniestra que el salario mínimo.

Desde esta perspectiva, y con motivo de elaborar el editorial del último número del año, nos preguntamos en la redacción, quién era, para cada uno de nosotros, el indigente del año. Unos que, sin duda, era Wert, con esa chulesca desfachatez que proporciona la derecha sin complejos articulada en torno al liberal-falangismo de la FAES. Otros, en cambio, con gran vehemencia, sostenían que el verdadero indigente del año era el medio ambiente, dada la impunidad con la que se lo sacude. Al hilo de esta última palabra, un tercero le otorgaba este mérito supremo a los Mossos -con su director al frente-, por su inagotable capacidad -que tantos músicos deben envidiar- para elaborar versiones y más versiones sobre un mismo tema

con el desparpajo que pone a su alcance el saberse indultados de antemano. Tras un agitado debate y varios desencuentros, llegamos por fin a un acuerdo de mínimos. La indigencia moral ganó de calle. El plus de insolvencia que marca la diferencia entre ambos grupos viene dado por el hecho de saberse impunes, y facilita a banqueros y gobernantes, a algunos jueces y a unos cuantos policías, un grado de indigencia moral sin, por ahora, limites conocidos. Dejamos atrás un año de indigencias e indigentes, de reivindicaciones, un año desnutrido para muchos y opulento para unos pocos, un año de canallas y sinvergüenzas, pero también de movilizaciones, de gestos solidarios, que, desde aquí, deseamos que se intensifiquen el año próximo. No nos queda mucho que perder…, y las calles todavía son nuestras.

LA TIRA D’EN ZEJU

“A LES BARRIADES!”

POLICIA NO! Les brutals imatges dels vuit Mossos colpejant una persona fins a la mort -independentment de les versionshan donat la volta al món i ens han posat els pèls de punta. Tot i l’evidència d’imatges i testimonis, tot i la requisa de gravacions, tot i que el debat s’ha allargat fins a l’extenuació als massmedia, no es produeix cap canvi substancial. Ni es produirà, m’atreveixo a dir. Potser algun cessament, alguna declaració d’intencions davant la premsa o, més dubtós, potser alguna sentència judicial. Res més, es canviaran algunes coses perquè tot resti igual. És allò que se sol fer en aquests casos. ¿Recordeu en Felip Puig? ¿Recordeu totes les actuacions i declaracions polèmiques que va fer al capdavant de les forces de seguretat de l’Estat? ¿Recordeu que, per a més inri, les joventuts nacionalistes li van regalar un bat de beisbol com a mostra de la seva actitud xulesca? ¿Va rebre algun càstig polític? Cap. El van cessar de la Conselleria d’Interior, cert. Però per col·locar-lo a la d’Indústria. Això és un càstig? No senyor, això és un premi. El seu autoritarisme va ser premiat pels seus caps. Aquest és el sistema que tenim. Per què? Perquè la policia és un instrument essencial en el manteniment de l’status quo, de l’actual situació d’injustícia política, econòmica i social. Els rics, els que manen, no volen deixar de fer-ho, volen que tot segueixi igual i la policia és essencial en aquesta tasca. L’Estat detenta el monopoli de la violència a través de la policia. De l’Estat a l’home és ordre, de l’home a l’Estat és violència, diu la seva llei. És la tasca que abans feien els exèrcits. L’altra gran arma del poder, la premsa, farà que tot s’oblidi aviat. Té mil ma-

ARA PER ARA neres de fer-ho, només els cal parlar d’alguna altra cosa, de la Champions per exemple, o del conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol. Aquest últim ha estat un recurs molt utilitzat en el cas del Raval. Els mitjans han tirat el debat cap aquí, dient que són els mitjans espanyolistes els interessats en criticar la policia catalana per fer veure que Catalunya no es pot valer per si mateixa. Doncs no senyor, no ens deixem enganyar. Catalunya es pot valer per si mateixa, i tant... els Mossos com a mínim. La seva feina, que és la re-

pressió i la inculcació de la por, la fan a la perfecció, no se’ls pot criticar per això. Recordem el cas Ester Quintana, les actuacions amb els Indignats, les càrregues contra les protestes estudiantils, contra les concentracions de la PAH, recordem l’ús d’armes il·legals com porres extensibles, elèctriques o el famós kubotan. Recordem milers de casos que la premsa s’ha encarregat d’enterrar ben profunds a la fosa de l’oblit. Igual que faran amb en Juan Andrés Benítez. Pretendre defensar un sistema injust mitjançant un cos repressiu que actuï amb justícia és més que una contradicció, és una utopia, un insult a la

intel·ligència i a la dignitat de les persones que, a més, hem de pagar la pilota que ens treu l’ull i el cop de puny que ens pot matar. Hi haurà algun policia amb bona voluntat? Sí, clar, algun n’hi haurà. Però aquest paio és una raresa, una espècie en perill d’extinció, un malfuncionament dins d’una institució que no està pensada per actuar amb justícia. Pretendre que els vuits agents del Raval són l’excepció és enganyar-nos. Ells representen la norma. L’altra cara de la moneda, aquella que diu que la policia serveix per protegirnos dels delinqüents, és igualment insultant. Evidentment que hi ha gent dolenta de qui cal protegir-se, però això no té res a veure amb la repressió de la dissidència. ¿Per què la policia assumeix aquestes dues tasques? D’altra banda, els criminals i delinqüents que més volum de diners roben i que més quantitat de pobresa i morts generen -banquers, polítics, empresaris, generals, corruptes, etc.- no són gairebé mai detinguts. Només quan la cosa canta massa o cal fer un gest electoralista. Finalment, la immensa majoria de persones preses ho són per petits delictes contra la propietat privada o derivats de la pobresa i la marginació. En una societat justa, sense rics i pobres, sense propietat privada, la immensa majoria dels delictes desapareixerien i la funció policial es veuria reduïda a la mínima expressió. I quan parlem de propietat privada no parlem del teu raspall de dents o de les teves calces, parlem dels mitjans de producció, de la terra, de la intel·ligència col·lectiva. Parlem de coses que ens pertanyen a totes i que són vitals per a la subsistència. La policia no és una d’aquestes coses.

9BARRIS No me salen ya las cuentas ni en broma el casero me viene a buscar… cualquier día me llega el desahucio y a la calle me voy de una patá. Fin de mes, no te puedo alcanzar qué difícil llegar a tu altura con bien. Fin de mes, ya no puedo gastar ¿qué podría empeñar? No me queda parné.

Lo arriba relatado muy bien podría retratar la situación de cientos de vecinos de nuestros barrios como Chaudhy y Vanessa, con dos hijos menores, en paro, que han de sobrevivir con los 640 euros del PIRMI y teniendo que pagar un alquiler de 550 euros mensuales al que ya no pueden hacer frente porque con sus ingresos sólo les llega para comer. Por este motivo desde el mes de mayo se tienen que enfrentar con una orden de desahucio que gracias a la movilización ciudadana se ha conseguido parar, pero en cualquier momento se pueden encontrar con los oficiales judiciales llamando a su puerta. A la solicitud de un piso de emergencia social, la Generalitat responde ofreciéndoles dos “viviendas”, una de ellas en Trinitat Vella, en la calle Pare

DESEMBRE - GENER

FIN DE MES Pérez del Pulgar, al lado de la antigua cárcel, uno de esos “pisos” procedentes de anteriores desahucios que Catalunya Caixa puso a disposición de la Generalitat para emergencias sociales. “Pisos” en los cuales el mencionado banco no ha realizado la mas mínima inversión en arreglos, que están en estado de auténtica ruina, inhabitables, en tal estado que nadie en

su sano juicio concedería la cédula de habitabilidad. Pero ahí sigue esa pocilga, en el mismo sitio, en el mismo estado de ruina para que nuestros “dignos” gobernantes y probos banqueros intenten colocársela de nuevo a la próxima víctima de su codicia. Y no es la primera vez que intentan alojar personas en ese lugar. Chaudhy, Vanessa y otras familias

pendientes de desahucios y activistas “acampan” todos los jueves de 10 a 14 horas ante la sede del Consell del Districte para hacer visible su problema ante una Oficina de l’Habitatge que se niega a ayudarles y un Ayuntamiento que hace oídos sordos a sus demandas. Y veremos si no acaban por multarles por manifestarse ante una sede oficial. Porque hace tiempo que se está gobernando de espaldas a la gente, con una deriva autoritaria que en este Segundo año Mariano (y nos quedan dos más) se está radicalizando cada vez más. Una buena muestra es ese engendro de anteproyecto que podría ser la ley de seguridad ciudadana con la que se pretende impedir a la población que proteste por las medidas que desde el gobierno, tanto de Madrid como de la Generalitat, se nos están imponiendo. Porque los círculos financieros intentan a través del gobierno descargar todo el peso de la crisis sobre las espaldas de los trabajadores, y para conseguirlo necesitan del fascismo y de fascistas como Jorge Fernández Díaz y los suyos al frente. (Y la “mayoría silenciosa” en la inopia).

Juan García

CRÒNICA DE LES JORNADES FEMISNISTES DE 9BARRIS Amb motiu del 25N, dia internacional contra les violències de gènere, l’Assemblea de Joves de Nou Barris va organitzar unes Jornades Feministes, fent participar diferents espais del districte. Aquestes jornades pretenien posar sobre la taula la problemàtica de la violència masclista que moltes vegades resta invisibilitzada en molts àmbits de la societat. Les jornades es van obrir a l’Ateneu Popular de Nou Barris el 21 de novembre amb la xerrada “Violència de gènere als moviments socials”, a càrrec de Ruben Sánchez, activista

feminista. Ens va explicar que els moviments socials no estan exempts de violència masclista i que les persones hem de fer el possible per deconstruir el model hegemònic de masculinitat: sortir de la reafirmació de la identitat feta a partir de la violència, la imposició, la força i la discriminació. Per això, és important que la lluita feminista no sigui relegada als últims punts de les ordres del dia ni en àmbits de la nostra vida en general. Un cop acabada la xerrada, vam poder compartir les nostres opinions en un ambient molt familiar. El segon dia de Jornades vam gaudir al Kasal de Joves de

“A LES BARRIADES!”

Roquetes de la presentació del llibre Ética Promíscua i del taller #OccupyLove, a càrrec de Marta Sevillano i Brigitte Vasallo de Golfxs con Principios, on es van qüestionar els estereotips de les parelles monògames i es va debatre sobre la construcció social de l’amor romàntic, així com també de les nostres pròpies emocions. Va ser una trobada íntima on tothom que va voler va poder explicar què sentia i com. Després es va projectar la pel·lícula Shortbus. Dissabte 23N, al Casal Popular Tres Voltes Rebel, es va fer el taller d’autodefensa feminista: un grup no mixt per proporcionar a les dones un espai d’empoderament en unes condicions d’igualtat i confiança. Tot seguit, el taller

de defensa personal amb un grup mixt, on tothom estava convidat a participar. Tots dos a càrrec de José Fernández, cinturó negre de judo. Per tancar les Jornades, es va assistir a la manifestació unitària convocada el 25 de novembre a les 19 hores a la Rambla de Canaletes. Aquest seguit d’activitats ens han permès reflexionar sobre el model de societat actual i la manera en què gestionem les nostres relacions afectives. També és molt important integrar la lluita feminista a allò quotidià: hem de ser capaces d’aplicar aquestes lluites i fer del feminisme un “mode de vida”.

PROSPE

PREGUNTAS SIN RESPUESTA O CÓMO EL DISTRITO DE 9BARRIS TOREA A LOS VECINOS El pasado lunes 18 de noviembre hubo sesión del Consell de Barri de Prosperitat en el colegio Mercè Rodoreda. Desde la asociación de vecinos habíamos preparado algunas preguntas y, como siempre, las respuestas fueron decepcionantes. Pregunta 1: ¿Cuándo se abrirá la Residencia de la Gent Gran y Centre de Dia de la calle Molí? ¿El material que ha entrado en el centro es porque se prepara la apertura?

remos que se abra ya.

nero del acuerdo de 2012?

Pregunta 2: ¿Qué ha pasado con el dinero que concedió el Consell Català de l’Esport para construir la piscina? Según el informe de la Sindicatura de Comptes, este dinero no se tocó en 2010, cuando supimos que la piscina

Respuesta: La piscina y otros 5 equipamientos deportivos no se hicieron y no se tocó el dinero. De lo de 2012 no sabemos nada (de hecho no dijeron ni eso, trataron de no contestar). Comentario. Que la piscina no se ha hecho ya lo sabemos. Lo supimos cuando aún no estaban gobernando el Ayuntamiento. Lo que queremos saber es el contenido del acuerdo de los equipamientos de 2012, pues es posible que se utilizara para financiar el Mundial de Natación (se le escapó al regidor de Sant Andreu). Hace un mes que se lo hemos preguntado y no lo aclaran. Huele a chamusquina.

Respuesta: No sabemos. La Generalitat lo ve prioritario a lo mejor para 2014. Han entrado muebles porque la Generalitat tenía una partida de dinero y la ha tenido que gastar para no perderla. Comentario. Sabiendo que la Generalitat ha presentado los presupuestos de 2014 ya podrían saber si se prevé la apertura. Y avanzar fechas. Tras la movida del domingo 17 seguiremos realizando acciones: que-

no se haría, pero en 2012 el mismo informe dice que volvió a activarse el acuerdo. ¿A qué se ha destinado el di-

Pregunta 3: ¿Por qué no nos han avisado de que finalmente el Fiscal de

DESEMBRE - GENER

6 Medio Ambiente ha puesto una denuncia por la contaminación acústica y atmosférica de Telefónica? Respuesta: No sabemos nada. Primera noticia. Comentario. Nosotros sí que sabemos. Que el Fiscal ha puesto la denuncia, que el Juez ha encontrado materia para imputar, que el Ayuntamiento se ha personado en la causa. O los servicios centrales del Ayuntamiento tienen desinformado al Distrito, o mienten (las dos cosas son graves). Nosotros vamos a presentarnos en la causa como acusación popular, pues es intolerable que una empresa como Telefonica contamine. Pregunta 4: ¿Por qué han quitado bancos en Via Julia? Muchos vecinos, la mayoría ancianos, han venido a la

asociación a denunciarlo. Respuesta: Uno lo quitamos porque había una denuncia de ruido. El otro no sabemos. Comentario. ¿Cómo se tramitó la denuncia de ruido? Queremos pruebas. ¿Hace más ruido un banco que las terrazas de la calle o el tráfico? Sospechamos que quitar bancos se hace a favor de las terrazas. O que se han quitado porque el banco molestaba a algún amiguete. La calle no es de nadie, es de todos. El espacio público es colectivo. No lo podemos privatizar. Podríamos seguir. Al paso que vamos, los consells de barri se parecerán a las ruedas de prensa de Rajoy: pantalla de plasma y nada de preguntas. Post-data. Cuando aún no nos había-

mos repuesto del bochorno, acabamos de saber que Regesa (una empresa dependiente del Ayuntamiento) ha vendido a un fondo inversor de capital financiero 300 pisos sociales (entre ellos dos bloques de apartamentos para jóvenes en Nou Barris). Suponemos que en el Distrito tampoco sabían nada. Nos podríamos ahorrar sus sueldos. El domingo 17 de noviembre los vecinos y vecinas de Prosperitat fuimos de “tour turístico” a exigir que se abra la residencia de la calle Molí y que nos aclaren dónde han ido a parar los dineros de la piscina.

Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat Baltasar Gracián, 24-26 avprospe@prosperitat.org www.prosperitat.org

ARBRES DE PROSPE: MAGNÒLIA

arribar a Europa ho va fer a principis del segle XVIII, portada per un oficial de la marina que la va regalar al senyor del castell de Nantes.

Nom científic: Magnolia grandiflora

ca, sud-Amèrica i sud-est d’Àsia.

Nom català: Magnòlia

S’han trobat plantes, fossilitzades fa 95 milions d’anys, de la mateixa família. La magnòlia va evolucionar abans de l’aparició de les abelles i per això les seves flors estan preparades per ser pol·linitzades pels escarabats. Possiblement la primera magnòlia que va

Nom castellà: Magnolia, magnolio És un arbre originari de l’est dels Estats Units, la zona del naixement del blues. També de Mèxic, centre-Amèri-

Pot arribar als 30 metres d’alçada i té una forma més o menys piramidal. Amb l’esporga se li donen formes diferents, com pot ser amb el tronc nu i amb capçada. És un arbre sempre verd, amb fulles grans el·líptiques o ovades, acabades en punxa. Per dalt són d’un verd brillant i per sota d’un color vermellós/rovellat. Les flors apareixen a la primavera, més grans que les fulles, d’un blanc cremós. Molt aromàtiques i de curta durada. Donen lloc a uns fruits semblants a una pinya. S’obren a la tardor, deixant al descobert les llavors, d’un vermell intens. Al barri en tenim una filera a la Via Júlia, entre els carrers Conflent i Tissó. També se’n pot veure una al carrer Molí, a la dreta de l’entrada del Col·legi Prosperitat /IES Galileo.

Joan i Mercè. Fotos: Alberto

“A LES BARRIADES!”

CASALEANDO

TEIXINT SOLIDARITATS: LA PROSPE S’ORGANITZA PEL SUPORT MUTUU I L’AUTOGESTIÓ Aquesta serà la segona edició d’una campanya veïnal per una distribució de joguines al barri de Prosperitat. Es tracta d’una iniciativa d’un grup de persones vinculades al Casal de Barri i a l’AVVP que, prenent com a referent el ja consolidat projecte de Ciutat Meridiana impulsat pel Cau de la Ubuntu, s’han organitzat per dur a terme una acció solidària al barri. Durant les dates de Nadal de 2012 ja van aconseguir posar en contacte quasi 100 famílies. Unes dates de Nadal carregades de premisses que els nostres barris no poden -ni volen- assumir. Durant tot l’any som testimonis -i part- d’iniciatives locals, sovint invisibles o silenciades i valentes, que alimenten els vincles comunitaris i dignifiquen la vida associativa posant per davant la solidaritat i l’interès col·lectiu als interessos individuals. És el cas del dia a dia de les PAH, 500x20, algunes AAVV, Iai@Flautes, etc. Parlem d’històries quotidianes; de realitats de suport mutu. Parlem del veïnat organitzat per no permetre que ni tu, ni jo, ni nosaltres perdem ni renunciem a tot allò que ens pertany. Som un barri treballador, digne, alegre i combatiu. I els nostres infants tindran joguines perquè, senzillament, ens organitzarem perquè ningú no se’n quedi sense. Des dels Casals de Prosperitat volem donar suport i col·laborar amb aquest projecte. Hi ha un aspecte que des del Casal de Joves, el Casal de la Gent Gran i el Casal de Barri ens sembla fonamental perquè la iniciativa tingui valor co-

munitari: superar la lògica de l’ànima caritativa nadalenca, que no alimentaria més que l’ego de qui estaria fent l’exercici de “bondat”, i organitzar d’arrel una xarxa veïnal de famílies des d’una perspectiva horitzontal, d’implicació en la recollida i redistribució de les joguines. Aquestes festes

de nadal -o de solstici d’hivern- haurien de ser una lliçó d’autogestió, de suport mutu, d’implicació i de solidaritat, front l’esperit autocomplaent i socialment gens fructífer del consumisme i de la misericòrdia nadalenca. És alimentant la solidaritat i el teixit

DESEMBRE - GENER

8 associatiu que avancem en la millora de la nostra realitat, enfortim la vida comunitària i dotem els nostres barris d’eines d’autogestió. Perquè compartim carrers, cases, problemes, casals i precarització social. Que els nostres infants s’eduquin en una família organitzada i s’organitzaran també ells demà. Tindran l’exemple de la lluita, de la desobediència i de la consciència que hauran après a casa. Perquè les nostres famílies hauran lluitat contra els desnonaments, contra la precarietat i la injustícia en un dia a dia d’iniciatives locals, sovint invisibles o silenciades i valentes. I hauran baixat a la plaça, i a la festa major, i als casals i hauran conegut el veí de dalt, el de baix i la del costat.

El projecte ha rebut el nom de “Recollida d’il·lusions”. Des dels Casals volem que siguin les il·lusions que ens mouen a transformar la realitat, a somniar i a combatre el consumisme i la caritat amb cooperativisme i solidaritat. La il·lusió d’organitzar-nos i veure que junts podem transformar el valor d’una joguina en reivindicació col·lectiva de la bona salut comunitària, digna i pròpia de la Prospe. Dissabte 14 de desembre, a les 11am, a la Plaça Ángel Pestaña, veniu al mercat d’intercanvi organitzat per La Troca, a ballar amb La Perku, a aportar joguines per la campanya de recollida i, si voleu, apuntar-vos al grup de famílies solidàries organitzades, a fer un vermut al Casal i a escoltar un concert!

PROSPEORQUESTRA PER CAP D’ANY Al nostre Casal del Barri ja és força comú des de fa uns quants anys acomiadar i donar la benvinguda a l’any vinent que veurem passar davant dels nostres nassos amb música i ballaruga. Sí, aquesta música que forma part del nostre barri durant tot un any, també ens acompanyarà les primeres hores del 2014. Pel casal han passat moltes formacions musicals i orquestres... De les últimes, cal recordar a La Banda del Coche Rojo, la qual va estar un munt d’anys amb nosaltres... i s’ha de dir que els recordem amb molta estima. Però les retallades ens van obligar a prendre decisions i canviar formats, així doncs, l’any passat no hi va haver orquestra, però no ens vam quedar sense música i van venir Dj’s. Considerem que aquest últim format no està malament, però no guarda l’encant de la música en directe feta pels músics. Així doncs, aquest any tornem a reprendre la música en directe amb la PROSPE ORQUESTRA! I us preguntareu qui són, amb aquest nom. A molts ja els coneixeu per tenir una llarga i dilatada vida musical al nostre barri. Us els presentaré. Són Guille (bateria), Jaume (baix), José (guitarra), Carlitos (saxo), Tanja (saxo), Francesc (trompeta) i Karla (veu). Cal que recordeu que tot i ser les mateixes persones, no és el mateix format de la Karaoke i ja vindran amb els temes preparats (i no hi haurà cabuda a pujades a l’escenari, sobretot, perquè no hi ha espai). Així doncs, us esperem el pròxim 1 de gener a partir de l’1:00 de la matinada fins a les 5:00. Quatre hores de bona música en directe per començar un 2014 amb bon ritme!

CONCURS DE FOTOGRAFIA JOSEP ANTON CORDONCILLO Del 3 al 28 de desembre romandran exposades al Casal de Barri de Prosperitat les fotografies que es presenten a la IV Edició d’aquest concurs. Aquest any n’hi han quatre categories on poder participar: color, blanc i negre, analògic i, per últim, l’aigua com a protagonista. El lliurament de premis serà el dissabte 14 de desembre a la sala d’oci del casal. Esperem que vingueu totes aquelles que heu participat per saber si heu sigut les afortunades premiades. Hi ha un trofeu i un premi de 100€ pel guanyador de cada categoria. Els trofeus són unes precioses escultures amb forma de càmara fotogràfica fetes per un artista del barri, en Juan “Sin Sangre”.

Els nostres infants tindran joguines; i amb elles, el somriure. I amb el somriure, la revolta.

El públic també pot votar i ajudar al jurat a otorgar els premis. A partir de la setmana del 9 de desembre, hi haurà una bústia on poder deixar els vostres vots.

O així voldríem que fos. Salut i bon solstici.

El jurat d’aquest concurs és 9 Barris Imatge, coorganitzador del concurs juntament amb el Casal de Barri.

Casals de Prospe

Esperem que us apropeu totes a veure qui són les guanyadores d’aquesta any i que us animeu a participar el següent.

“A LES BARRIADES!”

FOTODENUNCIA DESALLOTJAMENTS INÚTILS!

Just ahir vaig passar per davant de l’antic edifici on existia el “Taller de Bicis” i vaig poder corroborar les meves sospites. El que em fa vergonya és que desallotgin uns veïns d’un immoble del barri on es fan (o feien) coses tan guapes i altruistes com el reciclatge i reparació de bicicletes. Aquesta tasca la feien els veïns i veïnes i per a d’altres veïns i veïnes. Però allò més trist és que després de molts mesos de desallotjament, en aquest espai encara no s’ha fet res de res, ni bo ni dolent, senzillament resta tapiat i -alguna cosa positiva-, hi llueix aquest fantàstic “graffiti” que ocupa tota la façana.

RACONS DEL BARRI En aquesta secció intentem publicar una fotografia d’algun dels molts racons del nostre barri. Alguns per entranyables, d’altres per simbòlics i d’altres per ser senzillament molt fotogènics. Graffitis i cartells, cartells i graffitis. Són molts els artistes

que decoren el nostre barri amb el seu “art urbà”. Soc molt conscient que a molta gent no els agrada massa la decoració “hip-hopera” d’alguns racons de barri però... jo us convido a parar-vos davant de cada un d’ells i perdre uns minuts en veure si poden emocionar-nos o no (evidentment, n’hi ha de tot tipus i per a tots els gustos). Aquesta fotografia que acompanya el text la vaig fer ja fa dies, en captivarme la mirada estripada d’aquest nin que il·lustra els cartells. A més, podeu observar que a la vegada d’estar malmès, el cartell tapava uns antics graffitis. Cal anar observant a més com evoluciona una paret, un contenidor, un mur... amb el temps i les interaccions dels veïns del barri. Us ho prego, aixequeu la vista del vostre smartphone de tant en quan i gaudiu de l’art urbà, que és l’art més present al nostre barri!

Joan

ER CÒMIC D’EN PAGÈS

DESEMBRE - GENER

“A LES BARRIADES!”

HELL CURVING PARTY!

Aprendimos a andar a base de hostias, a caernos contra el suelo y a levantarnos cada vez que el instinto de valernos por nuestros propios pies llamaba a nuestra cabeza, moratones en los brazos, en la cara y en las piernas y seguimos levantándonos para más tarde poder correr a toda velocidad, aprendimos a saltar y esquivar toda clase de obstáculos, pero además al-

aquí vamos a estar patinando encima de lo que para algunos son las peores pistas que jamás se hayan construido en ningún lugar. Hacerse un truco en Via Favència es pasar a la gloria, y para ello había que hacerlo bien, muy bien, y Hell Curving Party es la muestra perfecta de ello! Una fiesta dedicada a la cultura del skate, a la música y a la superación personal de todas aquellas

gunos aprendieron a patinar, a poner una tabla y cuatro ruedas debajo de sus pies, a deslizarse libres por la pista y de nuevo a caer, a caer largas y jodidas veces y con el dolor presente en el cuerpo, levantarse y volver. Y así desde 1992 en las pistas de Via Favència se ha aprendido a luchar, a levantar sus propias rampas, construir, pintar, encerar, patinar y de nuevo construir, pintar, encerar, y de nuevo…

personas que hacen rodar su tabla en la ciudad. Niños/as, jóvenes y adultos disfrutamos el 9 de noviembre de la edición 2013 con los ojos expectantes por saber quién se haría el truco más espectacular en la bañera que da nombre a la fiesta, o por saber quién sería capaz de saltar por encima de los otros en la competición de saltos. Para todas las disciplinas hubo verdaderas virguerías y pese algún que otro susto, los aplausos y el entusiasmo se propagaron por toda la avenida que, petada de gente, servía para dar un toque de atención a aquellos que promovieron la gran feria consumista del arte urbano de nombre XGames!!

Este ejemplo de vida no es otro que el de unos jóvenes que han sabido transmitir a las nuevas generaciones su pasión por el skate, y que ha visto como a pesar de las trabas gubernamentales, de la multas y de la pasividad de los concejales del ayuntamiento de 9Barris, se ha seguido patín en alto gritando bien claro aquí estamos y

Una vez llegada la media tarde, empezó la que sería la banda sonora de la velada hasta las doce de la noche,

hablamos de las bandas Gondown, Assac, Crack del 29 y Los Tronchos. Los primeros desplegaron su arsenal de canciones al más puro estilo punk rocker con claras influencias de bandas míticas del 77, canciones coreables e himnos que junto a las intervenciones de su cantante entre tema y tema invitaban a disfrutar de la música y del mensaje. Le seguirían los nostálgicos del harcore ochentero Assac, con su cantante Mossèn Robert al frente, toda una leyenda dentro del hardcore punk, que hizo las delicias de la gente con sus croquetas en el suelo, estiradas en las rampas y lío entre piernas de cable y micro. Seguiría el hardcore metal de Crack del 29, contundencia brutal en ritmos y voz al más puro estilo Sick of it all, Agnostic front… y otras grandes de los USA, un momento perfecto en el que la gente se acercó un poquito más y donde se pudieron ver los primeros slams con toda la peña patinando en círculo y dejándose la piel. Cerrarían el evento los experimentados Tronchos, con un directo más que impecable y una solidez que avalan todos estos años encima de los escenarios, desde 1999 reventando la escena con su punk rock rápido y melódico y algún que otro guiño al ska o la rancherapunk que hizo propinar una buena oleada de hostias entre los presentes. Pero el colofón de esta edición, así como en todas las restantes, sería para el fuego que inundaba la pista principal y donde todas las tablas se entrecruzaban entre sí intentando mantenerse el máximo de tiempo encima de las llamas, un espectáculo visual que refleja una vez más la metáfora de la cual hablábamos al principio… Que arda Via Fàvencia, pues de sus cenizas resurgirá la siguiente fiesta y, así como en la vida misma, se seguirá patinando, construyendo, pintando….

Mathius Pank

EN LA CHINA DE MAO CARAMELOS CON DROGA DESEMBRE - GENER

Pocas cosas buenas se pueden ver en televisión hoy día, y ya no sé si es una lástima (bien aprovechada sería una herramienta fabulosa) o una suerte (cuanto más tiempo pasamos delante de ese chisme menos espacio nos queda para VIVIR). Una constante a lo largo de los años de programación televisiva han sido los informativos, que como entretenimiento pueden estar bien (yo confieso que soy un asiduo

a ellos), algunos incluso te hacen reír, pero no lo quieras usar como método para informarte, entender y comprender lo que pasa en tu barrio, en tu país o en el mundo. ¡¡Y no será porque no han tenido tiempo de aprender!! Remontémonos a la dictadura, me refiero a la dictadura franquista, no a la actual. En los primeros años del franquismo comenzó a emitirse en las salas de cine un primitivo informativo llamado NO-DO. ¿Su misión? Ensalzar las hazañas del régimen del enano cabrón y hacer creer a la población que

vivían, poco menos, que en el país de las maravillas de Alicia. Los nostálgicos del franquismo están de enhorabuena. Con la llegada de la TDT han aflorado multitud de canales que ensalzan las virtudes del régimen hasta la estratosfera, hasta dicen que Felix Faumgartner, el tipo que saltó en paracaídas desde el espacio, oyó a Rajoy decir “En España hace buen

tiempo, hay muchas cosas, la gente es simpática...”. Los y las No-franquistas no lo tenemos mucho mejor, la verdad. En algunos canales puedes llegar a ver suficientes noticias de movilizaciones, protestas contra el gobierno de turno y acciones reivindicativas, tratadas con mayor o menor acierto. Eso sí, todo ello destila un ligero hedor a “cuota de mercado”, ya sabéis, los “progres” también vemos la tele y los anunciantes lo saben. Veas el informativo que veas y te pongas como te pongas, nunca, repito,

NUNCA, te vas a librar de ver como “las cámaras de seguridad recogieron las espeluznantes imágenes de un coche estampándose en un área de servicio de Wisconsin, afortunadamente nadie resultó herido” o “la espectacular persecución policial en Nevada, siete coches de policía y un helicóptero persiguieron al conductor que se salió de la carretera y continuó la huida a pie hasta que fue alcanzado por los disparos de los agentes” sin olvidar claro, el “asombroso rescate de una niña que se había caído en un pozo de 10 metros en Yinchuan, provincia de China, y tras varios intentos, un equipo de bomberos consiguió sacar a la niña que llevaba 8 horas dentro del pozo y que presentaba heridas superficiales y magulladuras, finalmente todo quedó en un susto”. Y yo me pregunto ¿acaso en Wisconsin, Nevada, Baltimore o Yinchuan no hay informativos? Y si los hay, ¿abrirán sus telediarios con la noticia: “vecinos de Majadahonda alarmados por la venta de caramelos con droga en la puerta de un colegio. Algunos padres aseguran haber visto a un señor vestido con gabardina y los alumnos intoxicados han afirmado a la policía que el sospechoso les instó a coger un caramelito ya que ‘al principio es gratis’”. Seguiremos informando.

Julinhos

Braun

“A LES BARRIADES!”