Regreso al país de las almas | Edición impresa | EL PAÍS
ARCHIVO
02/06/14 17:21
EDICIÓN IMPRESA
SÁBADO, 29 de noviembre de 2008
REPORTAJE:
Regreso al país de las almas El fotógrafo y escritor catalán Jordi Esteva vuelve a Costa de Marfil para filmar ritos animistas de posesión JACINTO ANTÓN Archivado en:
Barcelona Jordi Esteva
29 NOV 2008 Fotografía
Cataluña
Artes plásticas
Literatura
España
Arte
Cultura
Diez años después de su alucinante aventura entre los sacerdotes animistas de Costa de Marfil, presenciando trances y ceremonias de posesión, Jordi Esteva regresa el lunes al país de las almas. No estaba en sus planes: el fotógrafo y escritor se encontraba inmerso en un libro sobre la isla de Socotra, extensión de ese hit de la literatura de viajes que es su Los árabes del mar (recién aparecido en catalán, Els àrabs del mar, Brau Edicions). Pero le llegó un mensaje que no podía ignorar. "Me dijeron que durante una ceremonia una feticheuse, una sacerdotisa conocida mía, había sido poseída por los espíritus y que éstos me reclamaban", explica tomando un café en Barcelona. Esteva -insultantemente moreno, barbado, foulard al cuello: quintaesencia del aventurero-, tiene un singular talento para convertir incluso una tarde anodina en un bar en una experiencia sensacional. A ver, no a todo el mundo lo reclaman los espíritus africanos. Él lo suelta como si fuera lo más natural del mundo y enseguida se pone a conjurar un universo sobrecogedor en el que se mezclan Joseph Conrad, Evans-Pritchard y Yo anduve con un zombie. "La invitación fue cuajando en mi interior y decidí acudir a la cita", continúa. "Me pregunto qué querrán de mí". La cuestión queda ahí, helando la sangre del interlocutor, menos animoso -y valga la palabra- que el viajero Esteva y abismado ya irremediablemente en un escenario de penumbras, tambores y gallos degollados. La sacerdotisa a través de la cual los ancestrales espíritus marfileños han convocado al catalán no es otra que Adjoua Essouman Eponom -"me encanta ese nombre, es como de bruja de Macbeth", apunta Esteva-, la mujer de etnia agni, del grupo akan, que introdujo al fotógrafo y escritor en esos cultos secretos junto al río Comoe, en la zona de Abengourou, tocando a Ghana. A raíz de esa vivencia, Esteva realizó Viaje al país de las almas, un libro (Pretextos, 1999) y una exposición de las insólitas fotografías que pudo obtener. "Ha llegado el momento de volver, pero esta vez con un equipo de cuatro personas, para filmar todo el proceso por el que pasa un iniciado hasta que es entronizado como sacerdote animista", explica. El aprendizaje, que incluye conocimientos de sabiduría tradicional y farmacopea, dura unos siete años y está muy codificado. Los sacerdotes, muy a menudo mujeres, son poseídos "cabalgados"- por los diferentes espírituos o genios que se comunican con los humanos a través de ellos durante rituales que pueden resultar muy impactantes. "El futuro de estas sacerdotisas está muy amenazado", deplora Esteva, que recuerda que muchos de los reclutadas para esas prácticas de cariz chamánico "son personas a las que en otras culturas se las tendría por marginados y cuya energía desconexa se encarrila aquí en una espiritualidad". http://elpais.com/diario/2008/11/29/catalunya/1227924465_850215.html
Página 1 de 2
Regreso al país de las almas | Edición impresa | EL PAÍS
02/06/14 17:21
El mundo africano animista que representan los sacerdotes de Costa de Marfil-Ghana es, por supuesto, pariente del de las culturas yoruba que, trasladadas a América por el esclavismo, produjeron el vudú, el camdomblé y la santería. "También aquí se produce sincretismo, especialmente por las muchas iglesias cristianas que compiten por captar a la gente, así que la sabiduría tradicional, la esencia, se está perdiendo de manera acelerada e irremediable; tenemos que documentarlo todo antes de que desaparezca". Esteva quiere dar a su trabajo también una dimensión artística. Filmará en blanco y negro y buscando tomas que enfaticen el dramatismo de la acción. El documental se acompañará de una puesta al día del libro con las nuevas experiencias. "Me han dicho que los espíritus me enseñarán cosas insospechadas", acaba Esteva. Y por fin parece un poquito preocupado.
© EDICIONES EL PAÍS S.L.
http://elpais.com/diario/2008/11/29/catalunya/1227924465_850215.html
Página 2 de 2
El país de las almas
02/06/14 17:07
Regístrate gratis
Suscríbete
Lee La Vanguardia en
Iniciar sesión
Este sitio web utiliza cookies, tanto propias como de terceros, para recopilar información estadística sobre su navegación y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias, generada a partir de sus pautas de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Más información Lunes, 2 de junio 2014
OPINIÓN
El país de las almas No conozco a nadie que haya visto estas imágenes y que haya podido olvidarlas Artículos | 04/05/2011 - 00:27h XAVIER ANTICH
Jordi Esteva ha vuelto a Costa de Marfil. Ya había estado a finales de los años noventa y se quedó seis meses. Entonces, conoció de cerca a los akán y fotografió los rituales animistas de iniciación, desarrollados en estado de trance. Las imágenes de Esteva fijaron los momentos más importantes de estos rituales a través de los cuales los iniciados, después de una larguísima preparación de años, según las creencias del bosonismo, entran en contacto con los espíritus del agua y del bosque y son poseídos por ellos. Estas fotografías fueron expuestas entonces y constituyeron el grueso de un libro que en seguida fue de culto: Viaje al país de las almas (Pre-Textos, 1999). No conozco a nadie que haya visto estas imágenes y que haya podido olvidarlas. Esteva dedicó la década siguiente a diversos proyectos. Sobre todo, a perseguir un sueño: la realidad histórica que había detrás del mito de Simbad, la naturaleza marinera de los árabes de la península saudí, casi olvidaba en beneficio de su imagen de tribus del desierto. El resultado fue un libro de viajes fascinante: Los árabes del mar. Tras la estela de Simbad: de los puertos de Arabia a la isla de Zanzíbar (Península). Hace un tiempo, los propios akán reclamaron de nuevo a Jordi Esteva. Y, en este caso, decidió filmar una película, que ahora se ha estrenado: Retorno al país de las almas. El lunes, Josep Massot hacía aquí la crónica y el propio Esteva escribió sobre la experiencia en el Cultura/s (6 de abril). Eso nos excusa de entrar en detalles, si no es para confirmar que se trata de una película extraordinaria e insólita, que permite acercarnos a un mundo amenazado de extinción, no sólo por el progreso imparable de un mundo que avanza no se sabe bien adónde, sino por las sectas cristianas que lo consideran un producto diabólico y que actúan en consecuencia. Y lo más extraordinario, quizás, a mi juicio, es hasta qué punto Esteva ha conseguido acercarse con respeto y mostrar la inmensa fuerza de estos rituales, que vehiculan creencias milenarias, ancestrales, a punto de desaparecer. La película de Esteva, en la distancia justa de Flaherty y de Jean Rouch, muestra sin invadir, da a ver sin explicar. Y nosotros, como espectadores privilegiados, asistimos en primera línea a alguna cosa, de enorme intensidad, que no podemos acabar de comprender del todo y que escapa a nuestra comprensión racional. Pero de la que, paradójicamente, no podemos dejar de sentirnos muy cerca. Si tienen ocasión, no se la pierdan. Memorable. Moderación previa Informamos a los usuarios de que los comentarios de este foro serán revisados por el equipo de Moderación de LaVanguardia.com antes de ser publicados.
Normas de participación
0 Comentarios Regístrate
1 conectado
Seguir
Compartir en
Comentar como
Recientes | Antiguos
http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110504/54149098667/el-pais-de-las-almas.html
Página 1 de 2
El paĂs de las almas
02/06/14 17:07
Powered by Livefyre
http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110504/54149098667/el-pais-de-las-almas.html
PĂĄgina 2 de 2
LA VANGUARDIA 55
C U L T U R A
DOMINGO, 15 NOVIEMBRE 2009
Jordi Esteva logra filmar, diez años después de su libro, las ceremonias animistas de los akán en Costa de Marfil
Una nueva visita al País de las Almas
ta, al chamán que dibuja un círculo de caolín (arcilla pulverizada) como escudo mágico para protegerles de las flechas místicas que lanzan los brujos o para evitar que los malignos creen agujeros que desconcentren a los bailarines y se retiren los genios... “Cada vez que en África muere un anciano es como si se quema-
JOSEP MASSOT Barcelona
J
ordi Esteva prosigue su soberbia cartografía de mundos a punto de extinguirse. Ha estado en remotos oasis de Egipto y Libia, en los sultanatos olvidados de Tanzania, ha visitado a los hijos de Simbad y fotografiado en las islas Socrota un paisaje que podría haber soñado Conan Doyle para su Mundo perdido. Hace diez años llegó a los bosques de Abengorou y el río Comoe, en Costa de Marfil, cerca de Ghana, para fotografiar los ritos animistas de los akán. Lo contó en Viaje al País de las Almas gracias a que la sacerdotisa Adjoua Essouman Eponom le abrió las puertas de sus secretos. “Somos muy buenos amigos y a menudo hablamos por teléfono”, dice Esteva. El animismo, origen de los ritos vudú o santería que se celebran en Brasil, Cuba o Nueva Orleans, está desapareciendo de Costa de Marfil y Esteva decidió regresar para filmar una película, con Albert Serradó, Jordi Tresserras, Jordi Vendrell y Carla Serantoni. A diferencia del documentalista que visita África sin desprenderse de su ropaje intelectual europeo, Esteva ha querido “hacer invisible la cámara, como si abriera un hueco entre la vegetación para filmar lo que sucede”. Retor-
El equipo catalán es el único occidental que ha tenido acceso a los rituales secretos de los akanes
ALBERT SERRADÓ
Jordi Esteva conversa con la sacerdotisa Adjoua Essouman
no al País de las Almas no es un documental al uso, con entrevistas y explicaciones de antropólogo, sino una película con una fotografía de gran belleza y un ritmo narrativo que clava en la butaca al espectador cuando los tambores y las danzas de los iniciados alcanzan in crescendo el trance.
También hay pausa, poesía, silencio y el contraste entre el África nueva, urbana, moderna, que se avergüenza y se impone, incómoda, a los vestigios del África rural que cree en los genios de la naturaleza. Y eso que la moderna es la que deforesta los bosques y contamina los ríos: “Bastaría que Euro-
pa en lugar de dar una mano a África, se las quitara de encima”, cita Jordi Esteva. Antes de que los akán dejaran filmar sus ceremonias al equipo catalán, degollaron gallos. Los espíritus fueron propicios y filmaron a las muchachas poseídas de noche en las aguas por Mamiewa
ra una biblioteca” es la cita de Amadou Hampate con que empieza la película. “He querido contar la metáfora de un mundo que desaparece, sin nostalgia y sin tomar partido”, dice Esteva. En toda la zona el animismo cede el paso a sectas cristianas e islámicas o a religiones sincréticas. A Esteva le interesa el respeto a la naturaleza (sólo se utiliza lo que se necesita), a la farmacopea del bosque, la preeminencia de la mujer en los rituales o cómo saben canalizar las energías de los locos en lugar de marginarlos. “Y he buscado también el color, la luminosidad, el África que ríe y disfruta en lugar de tanto tópico”.c
Buenas noticias desde África-Opinión-El Periódico
02/06/14 17:08
Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento. EDICIÓ EN CATALÀ
EDICIÓN IMPRESA
ARCHIVO
TIENDA
SUSCRÍBETE
Acepto
Más información
MONOGRÁFICOS
Buscar... Regístrate | Iniciar sesión PORTADA
INTERNACIONAL
Humor
Encuestas
POLÍTICA
Blogs
ECONOMÍA
SOCIEDAD
Cartas de los lectores
BARCELONA
DEPORTES
OCIO Y CULTURA
GENTE Y TV
OPINIÓN
ENTRE TODOS
Reinventados
El turno
Opinión
Buenas noticias desde África Sábado, 30 de abril del 2011
Victoria lampedusiana Comentarios 0 Votos: +4
Xavier Moret
-1
Twittear
2
Like
64
Por desgracia, demasiado a menudo nos llegan malas
¿Prórroga o refundación?
noticias de África, un continente que todavía sufre los
«Soy el GPS de la izquierda»
desmanes de una descolonización decidida desde Europa a partir de unas fronteras trazadas con
La prueba de fuego de Trias
tiralíneas, sin tener en cuenta a la gente que allí vivía.
Tierra baldía
Las guerras, los atentados, las hambrunas... saltan de
Robar un banco es barato
vez en cuando a las portadas de la prensa, a remolque de una foto espectacular, pero no tardan en ser relegadas al olvido.
¿Qué les dice el olfato? No queremos ser como ellos
Escribió el sudafricano Laurens van der Post que
Edición Impresa
nos gusta viajar por África porque así nos acercamos
Versión en .PDF Información publicada en la página 8 de la sección de Opinión de la edición impresa del día 30 de abril de 2011 VER ARCHIVO (.PDF)
a lugares desconocidos de nuestro propio espíritu
Sants, frikis y coletas La vida es ya
que aún no hemos comprendido del todo. Es cierto:
La función de autocompletar
necesitamos a África, por mucho que los grandes
Can Vies: quemar el diálogo
grupos económicos hayan decidido condenarla a una miseria crónica. Necesitamos a África, un continente cuyas gentes nos dan a diario una lección de saber
Lo más
Lo +
Lo más visto
Nueva oportunidad de diálogo tras el 25-M El rey Juan Carlos I abdica El auge del turismo del cannabis
vivir, lejos del consumismo desenfrenado y de la
Dentro de un año, municipales
obsesiva acumulación occidental. Abundan las malas noticias de África, pero de vez en cuando surge una visión positiva que hay que
No entiendo nada, yDeclaración me pierdo eníntegra cavilaciones de Rajoy anunciando la Tienes diez segundos... abdicación del Rey
celebrar. Es el caso de Retorno al país de las almas, una película de Jordi Esteva que hoy se estrena
El sistema
en Barcelona. En ella tenemos el privilegio de asistir a rituales atávicos de los animistas de Costa de
'Salvados' le quita la Comerse un marrón venda a la justicia en
Marfil desde una mirada cómplice, desde el planteamiento de alguien que conoce muy bien África y que no impone, como sucede tantas veces, la visión europea, la lección paternalista desde la distancia. Películas como Retorno al país de las almas son necesarias para salvar la esencia de África, para que no desaparezcan, arrasadas por el empuje de la modernidad, unas creencias ancestrales ligadas a la tierra y a los antepasados. Jordi Esteva, que ya demostró sus buenas dotes de narrador en Los árabes del mar, insiste ahora, por medio del cine, en su apuesta por mostrarnos una cierta África que, como decía Van der Post, nos revela una parte de nosotros que aún no hemos comprendido del todo. Comentarios 0
Votos: +4
-1
Compartir:
No hay comentarios
10 ítems Susana Díaz en Can Vies El odio en las redes Navarro aboga por abrir una "nueva etapa" de "cambios imprescindibles" en lasdía instituciones del Celebración para cada del año Estado LaLo hormiga 'hacker' más comentado Un juez del Lo más valorado Constitucional dimite Votar muy rojo por ir en moto ebrio y Lo más enviado sinpaso casco Elecciones 25M: gran adelante de Catalunya hacia el 9N Pablo Iglesias: "No me Servicios Los políticos que noimagino amaban como Twitter concejal o alcalde, no Bolsa Suscripciones Pistoletazo de salidatengo a Barcelona formación" World La evolución de
PARA PARTICIPAR DEBE SER USUARIO REGISTRADO. (Registrarse | Iniciar Sesion)
meteorológica
Destacados de El Periódico ESTUDIO DE LA OCU
GANADOR DE
EN EL ROCK IN RIO
INICIATIVA GENEROSA
FEBRERO
Disfrute de
los mercados Condena poco ejemplar Felipe enventajas VI, Caixa nuevo Penedès Rey de España El tiempo El peor Tienda momento de Información Évole Compre al mejor
Cartelera La Loscaza estrenos semanales
precio
Los partidarios de la República Cursos convocan concentraciones Encuentra los a cursos favor mejores de un referendo de formación
Empieza la Verreforma todos los en servicios la Diagonal para dar más espacio al http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/buenas-noticias-desde-africa-988565
Página 1 de 2
Buenas noticias desde África-Opinión-El Periódico
La mejor crema facial contra las arrugas cuesta tan solo tres euros
Un francés gana 72 millones en el Euromillones y dona 50 a caridad
02/06/14 17:08
Springsteen se suma por sorpresa al concierto de los Stones en Lisboa
Quiénes somos
Datos de la web
El juego de pistas de un millonario para hallar dinero llega a Los Angeles
Contacto
Aviso legal
Shae, de la serie 'Juego de tronos', duda que Barcelona sea España
Política de cookies
Publicidad
e-Periódico
Enlaces recomendados HABITACLIA.COM: ¿Buscas piso... o casa? Entra en el portal inmobiliario de Catalunya formativa
Hoteles baratos
Time Out Barcelona
Revolumedia
Anuncios Relax Barcelona
Vuelos
Oferta
Master de Periodismo digital y dirección de proyectos de comunicación digital UOC-EL Periódico-Lavinia
OTROS SITIOS DEL GRUPO ZETA RedAragon El Periódico de Extremadura El Periódico de Aragón
Córdoba Mediterráneo RedExtremadura Zeta Gestión de Medios Ediciones B Viajar
Diario La Grada Sport Crónica de Badajoz
Interviú Mortadelo y Filemón Tiempo de hoy
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/buenas-noticias-desde-africa-988565
Cuorestilo Woman Cuore
Primera Línea Autohebdo Digital camera
Página 2 de 2
AVUI
Diàleg 25
DIMECRES, 6 DE MAIG DEL 2009
EN SÍNTESI
L’entrevista
Marta Monedero
Jordi Esteva Viatger, fotògraf, escriptor i documentalista
“Elsesperits vanreclamarla mevapresència aCostad’Ivori” Què li ha fet aparcar un llibre sobre l’illa de Socotra, que ha de ser l’extensió d’Els àrabs del mar, un dels èxits recents de la literatura de viatges? Fa deu anys vaig escriure Viaje al país de las almas, una incursió en el món de l’animisme, sobre els genis al sud-est de Costa d’Ivori. Allà vaig conèixer unes sacerdotesses amb les quals he seguit en contacte i, no fa gaire, em van dir que els esperits em reclamaven.
I què li passa després? Hi ha un conjunt de rituals menors fins que, un dia, és segrestat pels genis, que se l’enduen al bosc, on s’està un dia o dos, i torna al poble amb el seu fetitxe. La cerimònia en què explica què li ha passat és preciosa. Sembla una història de pel·lícula! L’altra fase important és l’obertura de la boca, amb uns ganivets que no li fan mal i, a continuació, li donen un beuratge perquè entri en mort mística. La història és fabulosa. Expliqui’ns com acaba! Se li para el cor i, al cap d’uns minuts, li fan un massatge per tornar en si. Fa un crit espantós i, a partir de llavors, ja pot parlar. L’última cerimònia és l’entronització en un ball en què l’iniciat es mou com una baldufa amb una espectacular faldilla de serrells, un barret vermell i vistosos amulets. ¿És la primera vegada que es filma aquest procés d’aprenentatge animista? Totes les fases, sí. De fet, encara hi he de tornar per acabar la pel·lícula. La meva intenció és que el film sigui molt lliure. En cap moment es diu si crec o deixo de creure en l’animisme. Per a mi, el que és important és mostrar aquests rituals com un fenomen de resistència que s’està deixant de banda. Els ivorians se n’avergonyeixen? La gent de la ciutat ha caigut en la trampa del discurs colonial i ho veu com un llast per al progrés, tot i que hi creuen bastant. Lògicament, és un llegat que s’ha de posar al dia, traient-ne els sacrificis i conservant-ne la part cultural. No oblidem que els animistes també tenen un coneixement brutal de les plantes del bosc, de les quals han tirat les grans indústries farmacèutiques.
Com si fos en Tintín! Gairebé [riu complagut]. Per a aquell primer llibre vaig fer tres viatges, amb la sort de conèixer Jean-Marie Adé Adiafi, un intel·lectual ivorià que veia com l’avanç de l’islam i les sectes estava fent girar l’esquena a una tradició que ell desitjava recopilar. A més, volia crear una mena de sindicat de sacerdots animistes, però es va morir. Adiafi tenia un ajudant, un fill espiritual, que protagonitza el documental que estem fent, Retorn al país de les ànimes.
❝
Els ivorians de ciutat han caigut en la trampa del discurs colonial i veuen en l’animisme un llast per al progrés, però hi creuen
I hi fa de sacerdot? No. És una road movie en què aquest noi torna al sud-est del país per fer una libació sobre la tomba del seu pare espiritual. Travessa camins plens de bandits i va parant en santuaris que havia conegut, on reviu el procés d’iniciació i les diferents etapes que han de superar els sacerdots fins a ser entronitzats.
FRANCESC MELCION
Quina és la missió d’aquests sacerdots? Creuen en el bossonisme, una creença basada en la presència d’esperits, que poden ser bons o dolents, depèn de com se’ls tracti. Per entrar-hi en contacte calen els sacerdots, que es posen en trànsit i són posseïts, ells en diuen cavalcats, pels esperits, que els agafen pels cabells com si fossin les brides d’un cavall.
PERFIL
Deu anys després d’una al·lucinant aventura amb sacerdotesses animistes a Costa d’Ivori, assistint a inquietants cerimònies de possessió entre tambors i galls degollats, el viatger, fotògraf i escriptor Jordi Esteva (Barcelona, 1951) ha Set anys! Una carrera llarga! Sí! Bé, l’inici és un clàssic: comencen a parlar en tornat al país de les ànimes per filmar-hi idiomes desconeguts i els porten a un sacerdot, la història dels rituals iniciàtics que es fan que sol ser una dona, que li diu si és un escollit. per contactar amb els esperits ancestrals. Ens descriu un d’aquests rituals que l’hagi fas- Una nova immersió en el laberint de la memòria a la recerca de mites en perill d’excinat especialment? El de clausura de la boca, que li tapen simbòli- tinció de l’autor d’Els àrabs del mar. Recorda el candomblé i la santeria. El candomblé és més visceral. Els animistes segueixen una formació estricta que dura set anys i els fa passar per molts estadis fins a saber cridar els genis a través de la dansa.
cament amb plantes perquè l’iniciat no pugui parlar quan està en trànsit. Consideren que encara no domina prou el llenguatge dels genis i podria ser malinterpretat.
Diu Carretero
I són dipositaris de la tradició oral. Exacte. La cosmovisió dels esperits és l’arrel d’aquest poble. És com si nosaltres perdéssim el contacte amb la Bíblia. Encara que siguem ateus, som bíblics. Hem de saber qui és Abraham encara que no hi creguem!
El documental és nostàlgic? És un cant a una manera de veure el món, molt adequada en un moment determinat, però que ara està desapareixent. Què l’ha sorprès més de tot el que ha vist? Em sembla molt bonic que en un país africà, on tradicionalment són masclistes, hi hagi majoria de sacerdotesses. També hi ha sacerdots, però solen ser persones que en altres societats estarien marginades, tancades al manicomi o injuriades. Els animistes canalitzen aquesta energia especial cap a la espiritualitat. Són una societat integradora? I tant! Aquí, aquestes senyores estarien en tractament, medicant-se amb pastilles. En canvi, allà, la seva sensibilitat els fa tenir un rol social important.
Marçal Sintes Periodista i professor de la URL
Relectura de l’entrevista a Joan Carretero de diumenge en aquest diari. Amb l’exconseller i metge de Puigcerdà
hi estic d’acord en una colla de coses, però en d’altres, fonamentals, no. Primer, allò en què em penso que té raó. Té raó en assenyalar que el govern tripartit, en la meva opinió en especial el segon, és difícilment justificable per a un partit com ERC, que es proclama independentista (i, per tant, que és nacionalista o catalanista). També en té en denunciar l’intent sostingut per situar en primer pla la divisió entre esquerres i dretes, intent ni innocu ni innocent quan estem parlant d’un país sense Estat o amb un Estat que li és advers, com és el nostre cas. Que la cúpula d’Esquerra hagi comprat –i distribueixi– aquesta mercaderia, i consideri l’eix entre esquerres i dretes més determinant que el d’adscripció nacional, resulta extraordinari. L’encerta igualment en reclamar, tot queixant-se dels independentistes vergonyants, “de boca petita”, que la gent es comprometi, que s’impliqui en política, que “s’hi apunti, que pagui, que col·labori”. Al meu parer, en canvi, s’equivoca en dues qüestions que, com deia, em semblen fonamentals. La primera, en posar molt l’èmfasi en el sentiment. La política que es fa només des del sentiment i per al sentiment sol portar al desastre, si no a la tragèdia. En segon lloc, no comparteixo la proposta de classificar els catalans en dues categories, això és, unionistes i independentistes. Una aproximació d’aquestes característiques no contribuiria a la suma, sinó que provocaria tensions i divisions, i tampoc no resultaria eficaç, tot al contrari, per a l’objectiu principalíssim del mateix Carretero, la independència de Catalunya. m.sintes@hotmail.com
8 Dominical Diumenge 14 de desembre de 2008
1
JORDI Esteva Un cercador de màgies Fotos: A sobre d’aquestes línies, el xeic Nabhany, una dona de Socotra i una sacerdotessa animista de Costa d’Ivori. 1 Jordi Esteva durant la presentació del seu llibre «Els àrabs del mar» a Girona. 2 «Àrabs del mar». 3 «Rei Akan» Costa d’Ivori. 4 «Dervitxen éxtasis». Omdurman. Sudan. 5 «Iniciada animista». 6 «Sacerdotessa animista». Costa d’Ivori.
La primera vegada que va anar a l’Àfrica buscava l’estela del Simbad de la seva infantesa, l’escuma de les seves aventures. I va trobar la realitat d’ell mateix, un rumb que ningú li havia ensenyat. Va descobrir Jordi Esteva.
Viure i conviure amb fotos i records TEXT: FÈLIX PUJOL FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ/JORDI ESTEVA
M
entre espero que arribi, fullejo l’últim llibre seu, Els àrabs del mar. Arriba puntual, i passo del món àrab africà, tan calent per tantes raons, a una realitat freda, esporuguida, amb un Jordi Esteva molt abrigat, somrient però seriós alhora. Fora, al carrer, la gent camina de pressa. És periodista, fotògraf i ha escrit uns quants llibres de viatges. Bons, per cert. La veu és densa, atapeïda i s’ho pensa molt abans de contestar. Té cinquanta-set anys, va néixer a Barcelona, està casat, va ser redactor en cap de la mítica revista Ajoblanco i escriu en castellà «perquè és la meva llengua de treball. Sóc de l’època franquista. A mi em van ensenyar, obligat, en castellà. I he preferit que el llibre me’l tradueixi un expert, sense faltes». Viu a Foixà, al Baix Empordà, i li agrada Bach. Conviu amb la seva parella, quatre gats, una gossa i un bon grapat de peixos. I amb el record dels «àrabs del mar» i les fotos que els va fer.
Vostè què es considera: fotògraf, periodista, escriptor, viatger? (Ràpid) Viatger, no! No m’agrada viatjar, i menys en el món d’avui dia… Viatjo com a coneixement…, com una iniciació. Doncs, no ho sembla. Perquè no ha parat de viatjar! Sí que he parat..., perquè vaig per interessos molt concrets. Vaig a un lloc determinat i m’hi quedo un temps. No m’agrada travessar fronteres ni acumular països. Hi ha temes que em neguitegen, que no he desvetllat el misteri que amaguen i per això hi torno. Sobretot, al món àrab, a alguns països d’Àfrica, d’Àsia... Aquest viatjar, és fugir o trobar? (Ferm) Les dues coses! De què fuig? Bé.... (Pensa) Potser d’un món confortable..., sense màgia!
I què ha trobat? Una mica a mi mateix..., encara que no t’acabes de trobar mai! I podria dir que he trobat hospitalitat, totes aquelles coses tòpiques que es diuen d’Àfrica, i que són veritat! (Mira lluny, sense veure) En realitat, el que trobo... són mons que se’n van!! Nostàlgia! I vells, ancians, que expliquen coses que, molt sovint, els seus fills no volen escoltar... Filosofies al marge. Què busca vostè? (En veu baixa) Màgia... Però no blanca o negra. No busco una màgia per alterar el curs de les coses, ni a favor o en contra d’algú, sinó per sortir de la mediocritat, de la rutina que ens envaeix..., que ens acaba ofegant a tots! I Àfrica li ha donat això? En part, sí. En quina, no? En quina, no? Home! També és un lloc dur, amb problemes de tot tipus. Quan veus una ciutat com Abidjan o Nairobi,
Entrevista
2
9 Dominical Diumenge 14 de desembre de 2008
3
4
“
5
I vostè què els dóna? (Sorprès) Què els dono jo? No ho sé... No vull ser presumptuós... Per exemple, a Costa d’Ivori, en una comunitat, els donava com una mena de..., no sé si dirho així..., de prestigi, perquè vaig anar a fotografiar i comprendre uns rituals que estaven mal vistos per arcaics..., i si veien un europeu que anava a fotografiar-los, els donava prestigi davant dels qui els criticaven...
Què l’ha decebut? No és decepció... És més general... És que el món actual m’ha deixat d’interessar una mica. Potser és que m’he fet gran, o que el món està més radicalitzat... Avui, per exemple, en algunes parts d’Àfrica en què havia treballat, et miren com enemic, com si fossis dels «fantoches» del trio de les Açores... Tot s’ha polaritzat molt! I què me’n diu de l’animisme? (Gira el cap a l’esquerra, mentre es pessiga els llavis) És molt universal, molt primari. I molt poètic! Em porta a la infantesa, abans que ens canviïn amb l’educació. Tots hem sentit alguna vegada una presència, alguna cosa..., en un bosc, un llac, davant del mar... Els animistes africans creuen que als arbres, als boscos, al mar, a les muntanyes, hi viuen esperits, i que si saps com tractar-los, et poden ajudar...
L’islam que vostè ha vist, és realment d’Àfrica? (Rotund) No!! Per res! L’islam ha espatllat l’Àfrica? No... I si l’ha espatllada, ho ha fet com el cristianisme. (Llarga pausa) El cristianisme, molt sovint, ha estat frontalment en contra de moltes pràctiques africanes, no? L’islam té un component esotèric que admet més com són els africans... Per exemple, l’existència dels «djinn», uns éssers mitològics... Però també hi ha altres coses, com la societat patriarcal, amb la subjugació de la dona, que és intolerable i molt poc africana... Ha passat por? Mmmmm... (Pensa) No, no... Desconcertat, sí, però por, no, no n’he passada. Ni quan la policia egípcia va esbotzar a puntades de peu la porta de l’habitació, com si fos el terrorista Carlos. Era una època en què l’integrisme no era l’enemic, encara ho era el comunisme. Jo havia anat a fotografiar els oasis i els barris populars del Caire, però ells no sabien què feia jo al país, no ho entenien, i com que anaven per la gent que els «molestava»... Però, finalment, no va passar res. Què ha influït més en vostè: Àfrica o l’is-
lam? L’islam, no. El món àrab, sí. Què té que l’atrau tant? (Pensa; baixa la veu) No sé si em segueix atraient tant... Potser ja no...
6
Tot això, ho va buscar o s’ho va trobar? (Nostàlgic) Les dues coses... Sempre m’havia agradat, entrar en aquest món... Sempre m’hi havia acostat, però sense entrar-hi, perquè és molt críptic, no? Però a Costa d’Ivori, d’una manera sobtada, vaig poder entrar-hi. I què hi havia a l’altre costat de la porta? Que què hi havia a l’altre costat? Doncs unes pràctiques ancestrals, una saviesa, tradició oral, cosmovisió i la farmacopea del bosc. Tot viu... i que transmeten suposadament els «djinn» a les sacerdotesses animistes en estat de trànsit.... Ara torna a Costa d’Ivori. Encara no ho sap tot, d’allà? No! (Somriu) No! I d’aquí? (Riu) No ho vull saber...!
“
totalment desestructurades, amb corrupció, on la vida val tres cèntims..., on cada dia arriben milers de persones des del camp cap als «bidonvilles»... És molt dur...
És que el món actual m’ha deixat d’interessar una mica. Potser és que m’he fet gran, o que el món està més radicalitzat... Avui, per exemple, en algunes parts d’Àfrica en què havia treballat, et miren com enemic, com si fossis dels «fantoches» del trio de les Azores... Tot s’ha polaritzat molt!
El Punt Avui - Notícia: Ànima africana
02/06/14 17:08
Ús de cookies Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació
Identifica't
EL PUNT AVUI L'ESPORTIU PRESÈNCIA L'ECONÒMIC EL QUIOSC CLUB DEL SUBSCRIPTOR SÀPIENS CUINA DESCOBRIR REUSDIGITAL.CAT EL PUNT AVUI TV
Registra't
Anuncia't a partir de 2,5 € al dia a Girona
M'agrada
Follow
25 mil
Dilluns, 2 de juny del 2014 INICI
GIRONA
AGENDA
CINEMA
SERVEIS
CANALS
PARTICIPACIÓ
REGISTRE
BLOGS
Barcelona
Tarragona
Lleida
VÍDEOS
Girona
Més edicions Cercar...
Cerca
Portada
Territori
Societat
Punt divers
Política
Economia
Cultura
Comunicació
Opinió
Esports
Cultura
FALTEN
160 DIES
« Enrere Enviar un comentari
Ànima africana Expert en mons en vies d'extinció, Jordi Esteva filma els rituals dels sacerdots animistes de la Costa d'Ivori 01/05/11 02:00 - BARCELONA - MARTA MONEDERO
Quan el fotògraf i escriptor Jordi Esteva, autor del best-seller de la literatura viatgera Els àrabs del mar i investigador de mons en vies d'extinció, va rebre una trucada d'un amic ivorià que li deia: “Els esperits s'han manifestat i reclamen la teva presència”, no va dubtar a tornar a la Costa d'Ivori, país sobre el qual ja havia escrit Viaje al país de las almas (1999). “Qui sóc jo per contradir la voluntat dels esperits”, ironitza el realitzador de Retorn al país de les ànimes, un documental esquitxat amb petites pinzellades de ficció que ha estat seleccionat per més d'una vintena de festivals internacionals i que es va estrenar ahir al cinema Maldà de Barcelona. Esteva s'endinsa en l'imaginari de la comunitat dels akan, que preserven les savieses ancestrals i contacten amb les forces de la natura a través de sacerdots i sacerdotesses animistes, els komian, que entren en trànsit quan són posseïts pels genis del bosc o de l'aigua.
1
Enquesta
Komian N'Gounadi, un aprenent de sacerdot animista de la Costa d'Ivori que entra en trànsit i és un dels protagonistes del documental 'Retorn al país de les ànimes' Foto: JORDI ESTEVA.
Qui surt més beneficiat de la renúncia de Carme Chacón? El PSOE El PSC El socialisme en general
“Els esperits van reclamar la meva presència i qui sóc jo per contradir-los!”
Carme Chacón Vota
Resultats
En aquest documental, la tornada d'Esteva a l'univers màgic de l'Àfrica Occidental té com a fil argumental la road movie empresa per Yéo Douley, deixeble de l'intel·lectual Jean Marie Addiaffi, que va lluitar perquè no es perdés la cosmovisió dels akan ni la seva literatura oral. Fugint de visions eurocèntriques, és Yéo qui ens guia pels rituals d'iniciació de tres escollits pels genis perquè es converteixin en sacerdots després d'una educació estricta.
Cinema a Girona
Atrevit, amb una delicada sensibilitat i una fotografia esplèndida, Retorn al país de les ànimes també evidencia com la “gent de la capital ja ha caigut en el discurs colonial i veu les creences animistes com un llast per al progrés”, remata l'autor. Darrera actualització ( Diumenge, 1 de maig del 2011 02:00 ) Quina pel·licula vols veure? A quina sala de cinema vols anar?
Publicat a Avui 01-05-2011 Pàgina 43
Més llegides DESA LA NOTÍCIA A:
02/06/14 10:34 MADRID.
Joan Carles I abdica
Desar-la al meu compte
Seguir la notícia
Des del registre pots veure i gestionar totes les notícies desades i de les que en fas seguiment.
02/06/14 12:56 BARCELONA.
Crida a concentrar-se a les 20h davant dels ajuntaments per reclamar la República catalana 02/06/14 02:00 BARCELONA.
La doctrina del NO
02/06/14 02:00 FORNELLS DE LA SELVA.
L'alcalde de Fornells, molt molest pel canvi d'espai de la nova Clínica Girona 02/06/14 13:25 BARCELONA.
El rei abdica a favor d'una “generació més jove” que afronti la “reforma i renovació” que es reclama 02/06/14 02:00
Guanyarà la coacció? 02/06/14 12:37 BARCELONA.
La premsa internacional destaca els “escàndols” del rei en la seva abdicació 02/06/14 02:00
Ultimàtum de l'Ajuntament a Can Vies
http://www.elpuntavui.cat//noticia/article/5-cultura/19-cultura/403906-anima-africana.html
Página 1 de 2
El Punt Avui - Notícia: Ànima africana
02/06/14 17:08 Ultimàtum de l'Ajuntament a Can Vies 02/06/14 02:00
COMENTARIS
Cremareu, però no convencereu 02/06/14 11:15 MADRID.
La declaració institucional de Rajoy sobre l'abdicació
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Tradueix-nos - Translate Tria idioma - Select language
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Qui som Avisos legals Publicitat Posar com a pàgina d'inici Índex Copyright © 2009-2013. Grup Hermes. Versió v.1.2
El Grup Hermes: El Punt Avui Presència L'Econòmic El Quiosc Club del Subscriptor El Punt Habitatge Avui.tv Blogs El Punt Habitatge: Venda de Pisos a Girona Venda de Pisos a Barcelona Venda de Cases a Badalona Venda de Cases a Castelló d'Empúries (Girona) Lloguer de Cases a Barcelona Lloguer de Cases a Girona Lloguer de Pisos a Costa Brava (Girona) Lloguer de Pisos a Costa Daurada (Tarragona) Lloguer de Pisos a Barcelona El Quiosc: El Punt Avui L'Esportiu Presència L'Econòmic Sortim Catalonia Today B30 Ginys: Llistat de notícies Ticker RSS personalitzat Feed Atom
http://www.elpuntavui.cat//noticia/article/5-cultura/19-cultura/403906-anima-africana.html
Página 2 de 2