ocella

Projecte d’escenografia: Els Ocells

Els ocells Adriana Parra Esteruelas 2º Escenografia

Projecte d’escenografia: Els Ocells

Índex Concepte: l’Ocell _ 1. Taula d’accions _ 2. Concepte dels personatges _ 3. Espais dels personatges _ 4. Niu del Puput _ 5. Elements técnics _ 6. Plànols i renders

Projecte d’escenografia: Els Ocells

Concepte: Els Ocells Per a la comèdia d’Aristòfanes dels ocells proposo un espctàcle de circ contemporani. Utilitzant el text com a fil conductor. Els tres persnatges principals són els motors de l’acció recaïent-hi el pès teatral. Mentre que els personatges secundaris i cor són els que realitzen majorment els números, aeris, d’acrovàcia, malavars, funambulisme, etc.

“Els circs contemporànis han recorregut a una formúla màgica en la que a parts iguales es barreja el circ, el teatre, la dança, el perfeccionisme, la riquesa imaginativa, el paroxisme gimnàstic i la sensibilitat en les formes d’excecussió.En el circ tradicional fan que tú et sentis part de l’espectacle, que tinguis por del tigre...Nosaltres intentem arribar a l’ànima desde un punt de ita artístic.”

(Daniel Gauthier, uno dels responsables de Cirque du Soleil).

L’escena és concebuda com un espai lliure i versàtil amb una amplia pista adabtable a les necessitats de cada número alhora que aprofitant la infraestructura pròpia del teatre per a afaborir l’agilitat del muntatge.

Així doncs el material per a realitzar els números d’aeris estaría col·locat en les barres podentse fer presents en el moment de ser necessitades.

Als laterals de la pista hi ha dues passarel·les que a més de complir la funció dramàtica són les plataformes necessàries per a certs números aèris. Alhora són importants per que organitzen el flux de recorreguts dels membres del cor.

Al fons de l’espai de la pista hi ha una pantalla retroprojectada, amb el suport visual de l’espectàce. Com a exemplificació de la possibitat d’incorporar l’animació com a element dramàtic, he realitzat una animació a mode d’excemple per al moment de l’entrada dels cor.

Entre la pantalla i la pista hi ha un tercer element escenogràfic; dues tarimes que tenen la possibilitat de rotar sobre si mateixes. Aquestes están sostingudes sobre peces d’andàmi i conformen dos espais, un primer inferior pertanyent al món del terra, humà i un espai elevat pertanyent al món dels ocells.

Projecte d’escenografia: Els Ocells

Projecte d’escenografia: Els Ocells

1. Taula d’accions

Projecte d’escenografia: Els Ocells

1

2

3

4

Entrada d’Evelpides i Pisteter amb una cornella i gralla. (Bosc espai neutre) Recorregut per l’espai.

Els ocells señalen adalt. (indicatiu espaial) ____________________________________________

Entrada de Pisteter i Evèlpides, surten d’entre els andamis centrals.

Aparició del criat del puput.

Diàleg a tres. ____________________________________________

Sobre el bosc per donar pas al niu.

Aparició del criat del puput.

En la ficció ve de dalt. ____________________________________________

Entrada de Pisteter i Evèlpides, surten d’entre els andamis centrals. ____________________________________________

Sortida del puput per anar a cercar el rossinyol.

Monòleg puput.

Amagat o ara innagurant l’espai elevat.

Pisteter i Evelpides l’escolten (musica) ____________________________________________

En l’aparició dels ocells entra en joc un el’ement virtual. Una animació retroprojctada en la pantalla en la que es veu acostar-se unes ales volant,que cada cop es fan més grans fins a quedar-se quietes radera de l’interpret. ____________________________________________

____________________________________________

____________________________________________

Projecte d’escenografia: Els Ocells

5

Pisteter i Evelpides esperen i observen l’entrada dels ocellsdesprés de l’entrada del primer ocell entra el puput que es situa en un lloc més allunyat, potser alçat. ____________________________________________ ____________________________________________ Durant la discusió es monten a la pista les pèrtiges on els acròvates aeris es distribueixen per a la peça de ll’atac. I a mesura que es van tranquilitsan es distribueixen en les tarimes per a cantar les peces de cor.

Atac dels ocells Coreografía dels ocells sobre les pèrtigues

6

Discusió Corifeu amb puput i atac als humans ____________________________________________

____________________________________________

7

Corifeu i ocells escolten els arguments de Pisteter. ____________________________________________

____________________________________________

• Els membres del cor situats per a cantar la peça musical.

8

Pisteter, evelpides entren al niu. Mentre cor i corifeu canten les ventatges de tenir ales.

• Tela indiana ____________________________________________ ____________________________________________

9

Surten pisteter i evelpides amb ales. Decideixen un nom per la ciutat.Pisteter envia a evèlpides a treballar en la muralla.(eve. Podriem veure’l donant ordres als _ ocells).

Envia un esclau a buscar un sacerdot per fer el sacrifici. El cor ho aprova (musica de flauta)

Projecte d’escenografia: Els Ocells

10

Entra el sacerdot.

Comença el ritual pero Pisteter l’arracona. ____________________________________________

11

Tot just abans de començar el sacrifici entra l’endeví. ____________________________________________

12

Entrada del poeta. pisteter li treu la pelliça i després la túnica al sacerdot per donar-li al poeta. ____________________________________________

13

Torna a dedicar-se al sacrifici cuan entra Metó. ____________________________________________

14

Quan es disposa a rependre el sacrifici entra l’inspector. ___________________________________________

____________________________________________

15

Entrada d’un missatger que informa que els ocells han acabat de construir una ciutat.

Missatger 2 comunica la intrusa Iris.

Numero de trapezi volador. ___________________________________________ ____________________________________________

16

Prometeu arriva de l’Olimp per a explicar que els deus es troven en dificultats. Aconcella a Pisteter de no pactar amb ells sense demanar a canvi la mà de Regina. ___________________________________________

17

Festa de les bodes de Pisteter i la deesa.

Projecte d’escenografia: Els Ocells

Am aliquat wis nit, consed tat volorpero el in hent vercilit lam venim dolor illum do conumsa ndiamco nsendigna faci blan hendipsum dolorem in hendrero do dit nismodi psusto ea commolore diat praessim zzrilit, vel utpat, volore consed ming esectem vulla commy num eugue consequatum dipsuscip exero ex euisi eros nulputpat. Vullaoreetum venis dolore ero eros nim eriliquatum eliquisim dunt luptat nummolor ad ming exeraestrud min vel ex enim doloreet, consenim qui erosto od tet, corerae sequis dolorperat niam, sectet nit, se tatuer sumsandit adit landre ex esenisim nostini ssectem vullaor sum vercidu ipisit utem quate mincidunt wis dolor sequisl ullaortis ad ea conse min ullupta tumsan eum eum irit nis euip ercipit prat.

Amcor sequat, quisit adigna feum zzrilis euguera essenit dolummolum inim dionsequisit lutpat wisciduis eugue feugiam et, consenibh exerostrud magnissequat illamet, susci blaore venim quam ipsummy num in hendion sequipit lore ea commodipsum dolorperos duis adignim quisi.

Ros nonullametum dit volorper suscip ex etue doleseq uamcons equamco nsendrerit prating ex exercilit la coreet, consequiscin vel ilis num ipsummolor sis ad eros diam, velisit lore ming etummy nit, sit lore dolutpat. Feum augiam, veliquisisl utat. Dolor sustrud exercidunt autem in ex exer ip ent aliscilis niam velessent augait erostrud dolorem in exer irit am iureet augait eros er aliqui bla corem eui blaorem zzrilit wis diatum volortion volor ing eliquam nos adiametum delesto dolumsan henis num quismod magna feugiamet nit venisi ex eliquat irillut vullut lorper sit augait iuscinismod dolorperil dit laortisi bla faccum ero do consequis euis nulputpatie digna feugait lut luptat.

Acilit amconum vel dolorer cipismo dolobor in utat. Dipsum dionsequat lorperos nonsequissim qui blaore doluptat luptat. Iduipsu scinisi te dolortisl enim veliquat. Ut acing ent nonsequis augait augue vercidunt in heniat la con elit at, conse minim nos nisi tisl utpatisl ing elis nit ad dit autatummy nis amconse quatumsandre molor sim venim autpat. Henim il ipisl ut alis autpat irilis nulputat, volobore dolestrud dolorer aestismod ming endit dolent vendiam zzrilit doloborpero odignis cillam digna corperat aliquat. Volore velesequis non vel dio od tat. It eugait luptat, suscill uptat.

Ilismod modiat acilla autpat in henit digna adigna facinibh ero

2. Concepte dels personatges

Projecte d’escenografia: Els Ocells

ElS PERSONATGES

Els personatges segueixen una clara gerarquía que correspon proporcionalment amb la seva habilitat per a volar.

Així doncs la deesa Iris es aquella que realitza els numeros de major risc i especularitat. Essent el número del trapezi volador.

El cor d’ocells es reparteigen en números de pertches chines, trapècis i teles indianes.

10

Projecte d’escenografia: Els Ocells

ELS OCELLS

Nº d’ ocells: 30 (s’adjunta una petita animació de les ales)

11

Projecte d’escenografia: Els Ocells

ELS HUMANS

Nº d’humans: 10

12

Projecte d’escenografia: Els Ocells

13

3. Espais dels personatges

Projecte d’escenografia: Els Ocells

EL NIU

L’aparició dels ocells: Una animació retroprojectada en la pantalla de radera les tarimes mòvils mostra el bategar d’unes ales que cada cop més aprop, es posen a les espatlles de l’artista.

Després de la seva aparició, el públic ja els identifica com a ocells. L’espai aeri està reservat per a ells.

Els seus números són sempre aeris i de coreografia grupal. El seu espai són les tarimes mòvils de l’escena, des d’on interpretarán les peçes cantades.

Les passarel·les laterals són els seus camins d’entrada i sortida. Els accessos són desde el segon i tercer pis. També, són le bases per als numeros de trapeci i funambulisme.

Nº d’ ocells: 30 Materials utilitzats: tela indiana perches trapècis fixos cors cantats (s’adjunta una petita animació de les ales)

14

Projecte d’escenografia: Els Ocells

ELS HUMANS

L’aparició dels humans: En escena els atenencs que aparéixen, ho fan sempre per entre els pilars que sustenten les passareles laterals.

La il·luminació per entre mitg ha d’ajudar a explicar que venen de la espssor. I l’estructura fteda i arquitectònica que es un bosc urbà.

Nº d’humans: 10 Materials utilitzats: malabars equilibrisme trucs de magia saltimbanquis

15

Projecte d’escenografia: Els Ocells

16

4. El niu del puput

Projecte d’escenografia: Els Ocells

17

EL NIU

El niu del Puput és un carruatge, empès per dues rodes alemanes. La roda alemana es un aparell gimnàstic que possibilita una gran varietat de figures.

Dos artistes manipuladors de les dues rodes són els que dirigeixen l’artefacte. Fan el paper d’esclaus.

El personatge del Puput es sempre dal del seu niu no toca el terra, i només surt per penjar-se del seu trapeci fix a l’hora de fer el seu numero.

Realitza els seus diàlegs i solos desde’l niu.

Detalls dels tramats

Projecte d’escenografia: Els Ocells

18

El niu del Puput és un carruatge, empès per dues rodes alemanes. La roda alemana es un aparell gimnàstic que possibilita una gran varietat de figures.

Dos artistes manipuladors de les dues rodes són els que dirigeixen l’artefacte. Fan el paper d’esclaus.

El personatge del Puput es sempre dal del seu niu no toca el terra, i només surt per penjar-se del seu trapeci fix a l’hora de fer el seu numero.

Realitza els seus diàlegs i solos desde’l niu.

Detall del tramat

Projecte d’escenografia: Els Ocells

Renders del carruatge.

19

Projecte d’escenografia: Els Ocells

20

Am aliquat wis nit, consed tat volorpero el in hent vercilit lam venim dolor illum do conumsa ndiamco nsendigna faci blan hendipsum dolorem in hendrero do dit nismodi psusto ea commolore diat praessim zzrilit, vel utpat, volore consed ming esectem vulla commy num eugue consequatum dipsuscip exero ex euisi eros nulputpat. Vullaoreetum venis dolore ero eros nim eriliquatum eliquisim dunt luptat nummolor ad ming exeraestrud min vel ex enim doloreet, consenim qui erosto od tet, corerae sequis dolorperat niam, sectet nit, se tatuer sumsandit adit landre ex esenisim nostini ssectem vullaor sum vercidu ipisit utem quate mincidunt wis dolor sequisl ullaortis ad ea conse min ullupta tumsan eum eum irit nis euip ercipit prat.

Amcor sequat, quisit adigna feum zzrilis euguera essenit dolummolum inim dionsequisit lutpat wisciduis eugue feugiam et, consenibh exerostrud magnissequat illamet, susci blaore venim quam ipsummy num in hendion sequipit lore ea commodipsum dolorperos duis adignim quisi.

Ros nonullametum dit volorper suscip ex etue doleseq uamcons equamco nsendrerit prating ex exercilit la coreet, consequiscin vel ilis num ipsummolor sis ad eros diam, velisit lore ming etummy nit, sit lore dolutpat. Feum augiam, veliquisisl utat. Dolor sustrud exercidunt autem in ex exer ip ent aliscilis niam velessent augait erostrud dolorem in exer irit am iureet augait eros er aliqui bla corem eui blaorem zzrilit wis diatum volortion volor ing eliquam nos adiametum delesto dolumsan henis num quismod magna feugiamet nit venisi ex eliquat irillut vullut lorper sit augait iuscinismod dolorperil dit laortisi bla faccum ero do consequis euis nulputpatie digna feugait lut luptat.

Acilit amconum vel dolorer cipismo dolobor in utat. Dipsum dionsequat lorperos nonsequissim qui blaore doluptat luptat. Iduipsu scinisi te dolortisl enim veliquat. Ut acing ent nonsequis augait augue vercidunt in heniat la con elit at, conse minim nos nisi tisl utpatisl ing elis nit ad dit autatummy nis amconse quatumsandre molor sim venim autpat. Henim il ipisl ut alis autpat irilis nulputat, volobore dolestrud dolorer aestismod ming endit dolent vendiam zzrilit doloborpero odignis cillam digna corperat aliquat. Volore velesequis non vel dio od tat. It eugait luptat, suscill uptat.

Ilismod modiat acilla autpat in henit digna adigna facinibh ero

5. Elements tĂŠcnics

Projecte d’escenografia: Els Ocells

LES TARIMES

Les tarimes, simètriques i encarades composen tos espais; l’inferior on les peces d’andami conformen un bosc d’andamis (espai humà), i el superior per on apareixen els ocells, (món dels ocells) i es situen per a cantar.

21

Projecte d’escenografia: Els Ocells

LES TARIMES

Les tarimes es situen sobre dos plataformes giratòries.

El que permetrà que girin sobre el seu eix transformant l’espai durant el transcurs de l’espectacle.

Obirint-se i tancant-se l’espai de pas entre elles dues.Facilitant la instalació de matreial a la pista.

22

Projecte d’escenografia: Els Ocells

23

Projecte d’escenografia: Els Ocells

24

Les bastides tubulars d’acer del tipus lleuger són un sistema molt versàtil en la construcció de la seva gran resistència i poc pes, que permeten un muntatge i desmuntatge ràpid, podent aconseguir grans altures i càrregues.

Els puntals telescòpics són suports ideals per les bigues extensibles i en elbuidat de plaques. Conformant els dos un sistema ràpidamenrt, lleuger i econòmic per al suport d’encofrats de tota mena.

A més els puntals poden ser usats per si de cas sols per al suport de diferents estructures, podent treballar en pocisión vertical, horitzontal o diagonal.El sistema de fixació permet una ràpida i precisa col·locació i ajust de la longitud de treball, així com un desmuntatge

Les bastides poden utilitzar puntalament, obtenint una gran estabilitat que no s’aconsegueix amb puntals simples, això contribueix a la seguretat del personal de l’obra, a més les bastides turbulars d’acer, tenen una gran utilitat en l’obra. Els entramats es fabriquen amb tubs d’acer d’1” i 3/4” de paret gruixut, soldats perimetralmente amb el sistema MIG, mentre que els escaires es fabriquen amb tub de 3/4”.

Això, li dóna una gran rigidesa a cada element, millorant la seguretat i durada de cada peça. Amb aquests elements, la bastida pot subministrar accessoris tals com: bases giratòries, cargols d’anivelliment, rodes, riostras horitzontals, plataformes de treball, abraçadores per a la unió de diversos bastides contiguts, etc.

Projecte d’escenografia: Els Ocells

25

Am aliquat wis nit, consed tat volorpero el in hent vercilit lam venim dolor illum do conumsa ndiamco nsendigna faci blan hendipsum dolorem in hendrero do dit nismodi psusto ea commolore diat praessim zzrilit, vel utpat, volore consed ming esectem vulla commy num eugue consequatum dipsuscip exero ex euisi eros nulputpat. Vullaoreetum venis dolore ero eros nim eriliquatum eliquisim dunt luptat nummolor ad ming exeraestrud min vel ex enim doloreet, consenim qui erosto od tet, corerae sequis dolorperat niam, sectet nit, se tatuer sumsandit adit landre ex esenisim nostini ssectem vullaor sum vercidu ipisit utem quate mincidunt wis dolor sequisl ullaortis ad ea conse min ullupta tumsan eum eum irit nis euip ercipit prat.

Amcor sequat, quisit adigna feum zzrilis euguera essenit dolummolum inim dionsequisit lutpat wisciduis eugue feugiam et, consenibh exerostrud magnissequat illamet, susci blaore venim quam ipsummy num in hendion sequipit lore ea commodipsum dolorperos duis adignim quisi.

Ros nonullametum dit volorper suscip ex etue doleseq uamcons equamco nsendrerit prating ex exercilit la coreet, consequiscin vel ilis num ipsummolor sis ad eros diam, velisit lore ming etummy nit, sit lore dolutpat. Feum augiam, veliquisisl utat. Dolor sustrud exercidunt autem in ex exer ip ent aliscilis niam velessent augait erostrud dolorem in exer irit am iureet augait eros er aliqui bla corem eui blaorem zzrilit wis diatum volortion volor ing eliquam nos adiametum delesto dolumsan henis num quismod magna feugiamet nit venisi ex eliquat irillut vullut lorper sit augait iuscinismod dolorperil dit laortisi bla faccum ero do consequis euis nulputpatie digna feugait lut luptat.

Acilit amconum vel dolorer cipismo dolobor in utat. Dipsum dionsequat lorperos nonsequissim qui blaore doluptat luptat. Iduipsu scinisi te dolortisl enim veliquat. Ut acing ent nonsequis augait augue vercidunt in heniat la con elit at, conse minim nos nisi tisl utpatisl ing elis nit ad dit autatummy nis amconse quatumsandre molor sim venim autpat. Henim il ipisl ut alis autpat irilis nulputat, volobore dolestrud dolorer aestismod ming endit dolent vendiam zzrilit doloborpero odignis cillam digna corperat aliquat. Volore velesequis non vel dio od tat. It eugait luptat, suscill uptat.

Ilismod modiat acilla autpat in henit digna adigna facinibh ero

6. PlĂ nols i renders

Projecte d’escenografia: Els Ocells

26

Projecte d’escenografia: Els Ocells

27

Projecte d’escenografia: Els Ocells

28

Projecte d’escenografia: Els Ocells

29

Projecte d’escenografia: Els Ocells

30

Projecte d’escenografia: Els Ocells

31

Projecte d’escenografia: Els Ocells

32

Projecte d’escenografia: Els Ocells

33

Projecte d’escenografia: Els Ocells

34

Projecte d’escenografia: Els Ocells

35

Projecte d’escenografia: Els Ocells

36

Projecte d’escenografia: Els Ocells

37