teo. volum 1 by Jordi Poblet

recerca i estudi

volum 1 recerca i estudi

Índex de continguts 1 Introducció al projecte

2 Primera exploració general

Tecnologies 2.1

2.2 Referents d’objectes en fabricació aditiva

2.3 Antecedents i models de negoci

3 Definició del tema

3.1 Tema triat i temes desestimats

3.2 Objectius i briefing

4 Observació específica

4.1 Claus i sistemes de pany, tradicionals

4.2 Anàlisi de l’usuari

5 Conclusions de la recerca

6 Bibliografia i referents

Introducció al projecte El Projecte Final d’Estudis té la finalitat de ser l’element que culmina el procés de formació de l’alumne. Té per objectiu, ser el fruit de tot l’aprenentatge rebut, en la temàtica del disseny de producte, i en disseny en general. És el moment on l’alumne demostra tot allò que ha après, reflexant-ho en forma de projecte, on no només es valora el resultat final, si no també, el procés i la capacitat de determinar solucions, en funció dels objectius. El tema que es presenta, és el disseny d’un objecte d’ús quotidià amb la tecnologia del Rapid Manufacturing (RM) o Fabricació Aditiva (FA). Amb aquesta tecnologia, no hi ha molta cosa feta, i sobretot es troben a faltar noves interpretacions i nous conceptes, amb el rerafons de la tecnologia. La fabricació aditiva es val d’un concepte de creació de peces diferent. Mitjançant l’adició individual de capes, es va ‘esculpint’ en els tres eixos de l’espai, un volum prèviament modelat en 3D. Aquesta manera constructiva permet crear geometries que fins ara restaven impossibles, o molt complicades i cares, de fer per procediments tradicionals. Obre les portes a una nova generació, no només de objectes, sinó de com el dissenyador els encara. Com a punt de partida també es té en compte que en un futur no molt llunyà aquesta tecnologia estarà més estesa i serà part de la nostre quotidianitat, com ho és el wi-fi, els smartphones, o els serveis d’impressió de fàcil accés. En aquest projecte en particular, es vol donar molta importància al fet de crear un objecte ‘útil’. Encara que sembli molt evident, amb aquesta tecnologia hi ha molt objecte decoratiu i formalment molt complex, però encara no s’ha tret suc a la tecnologia per la vessant de la funcionalitat. Perquè serveixi d’avançament del resultat final, el tema desenvolupat és el següent: el disseny del nou sistema de claus domèstiques d’acció mecànica. Aquesta memòria tècnica s’ha elaborat en dos volums. En aquest només s’explica la part de la recerca i d’estudi d’usuari. En aquesta fase, doncs, es mirarà de recollir tota aquella informació necessària perque el disseny tingui una complerta justificació. Es realitzarà un ampli estudi de mercat i de referents, així com diversos anàlisi d’usuaris. Es pretén que aquesta fase ofereixi la base per a la fase de disseny. Aquesta fase, es recull en el segon volum de la memòria.

Primera exploració general Com en tot projecte, cal iniciar per una primera fase on s’analitza a fons el tema que es tractarà. Com s’ha dit en la introducció, el Rapid Manufacturing prèn protagonisme al llarg de tot el projecte. Per això, aquesta primera recerca te la intenció de fer un primer apropament al tema general, que permeti de triar un tema amb un criteri més definit. Amb la idea de realitzar una recerca conjunta amb tots els alumnes de l’assignatura, es va creure oportú que la recerca es dividiria per grups. Es van fer cinc grups de recerca, cada grup s’ocuparia d’un tema diferent. Tot i que individualment es va realitzar la recerca sobre només un dels temes, s’ha cregut oportú la incorporació de la resta de temes, amb l’objectiu d’assolir un nivell de documentació òptim, en quant als factors més bàsics de la tecnologia additiva. S’ha classificat la recerca en tres grups: per un costat s’analitzaran els 3 tipus de fabricació (sòlida, líquida i en pols). Seguidament s’incorporarà un estudi amb totes aquelles propostes més interessants, existents a l’actualitat, realitzades totes elles en Rapid Manufacturing. Finalment s’inclourà un estudi paral·lel, sobre fenòmens similars que s’han succeït al llarg de la història del disseny, on sigui evident que una tecnologia ha pogut marcar un avanç i un després. Tot això té un l’objectiu final de trobar punts de partida per al projecte.

2.1 Les tecnologies aditives Es defineix com a Rapid Manufacturing o Fabricació Aditiva, aquells processos de producció de peces que es valen del concepte d’afegir capes. L’estat del material i la manera de solidificar les partícules són molt variades, i depenen dels materials i de les empreses que comercialitzen tant els mateixos materials com les màquines que els transformen en peces. De tecnologies aditives n’hi ha tres grans grups, que s’han definit segons l’estat del material abans de solificar-se. Els tres grans grups són segons si el material està en estat sòlid, líquid o en pols.

A continuació no s’explicaran a profunditat tots els processos, ni molt menys s’indagarà a fons en les tecnologies. S’explicaran de manera resumida en què consisteixen tots els mètodes, però sense entrar dins del detall tècnic. La recerca donarà com a resultat una taula comparativa amb les característiques més importants de cadascuna de totes les tecnologies. L’objectiu no és fer una tesis sobre les tecnologies, sino crear un eina per ajudar a decidir quina tecnologia i quin material es triarà per al projecte.

2.1.1

Tecnologies en pols Com s’ha definit amb anterioritat, les tecnologies es classifiquen segons l’estat del material. En el cas de les tecnologies en pols, el material es troba, justament, en pols. D’aquest tipus de tecnologies, trobem, bàsicament, dues maneres de sinteritzar aquesta pols: a partir d’un làser, que fon cada granet de pols de material amb els que es troben al seu costat, i després pel que s’anomena per feix d’electrons (Electron Beam). Això consisteix en un feix d’electrons que provoquen, de la mateixa manera que el làser, la micro soldadura entre partícules. En quant a materials, per pols es troben materials de tota mena. D’un costat estan els plàstics, que amb la PA i el PEEK, gairebé recullen tots els tipus. D’una altra banda trobem els metalls. També gairebé tots els tipus de metalls, incloent aleacions d’alumini, de titani, acer inox...etc. L’avantatge de les peces metàl·liques és que no contenen cap tipus d’impuresa oculta. Finalment de materials en estat de pols trobem les ceràmiques. Hi ha tecnologies que fan servir material ceràmic i que fins i tot poden arribar a tenyir les capes per formar dibuixos de colors. Segons l’empresa que comercialitza les màquines, i segons els materials, varien els noms dels processos que utilitzen la pols com a element base de creació de peces. En pols, els processos que existeixen són els següents:

SLS (Selective Laser Sintering) EBM (Electron Beam Melting) SLM (Selective Laser Melting) 3DP (3 Dimension Printing)

2.1.2

Tecnologies líquides Quan el material, abans de formar la capa el trobem en estat líquid o pastós, diem que la tecnologia és líquida. Aquí si que trobem diferencia entre els processos de formació de peça, doncs partirem o bé d’una extrusora de material, de llum ultraviolada, o també de sinteritzat per làser d’una resina. En tots els casos l’únic material que es pot fer servir és el plàstic. En cap cas podrem fer peces metàl·liques mitjançant processos comercials de tecnologia líquida. Si és cert que existeixen processos experimentals a partir de materials ceràmics utilitzant els principis bàsics del FMD. No s’inclouen degut a que no són processos comercials que poguem trobar al mercat, de la mateixa manera que precisament són experimentals ino 100% fiables. Bàsicament existeixen tres tipus de tecnologies totes elles amb el fet comú de partir d’un material en estat líquid.

SLA (Stereolithography) FMD (Fused Modelling Deposition) POLYJET (UV curated formation)

2.1.3

Tecnologies sòlides Les tecnologies sòlides són les de menor nombre. Els materials disponibles són: paper, plàstic o inclus, metall. En quant al procés d’unió de les capes, s’utilitza adhesiu per a adherir unes capes contra les altres. De processos amb material sòlid, se n’ha triat un com a més representatiu:

LOM (Laminate Object Manufacturing)

Taula comparativa de tecnologies POLS

SLS

SLM

EBM

3DP

sistema de construcció

làser

feix d’electrons

aglutinant

mida màxima de safata

700x380x600

250x250x325

200x200x350

250x380x200

combinació de materials i colors

colors sí

etructures de suport

Base de PA (Alumide, carbono, f. vidre)

Alumini Acer Inox CromCobalt Titani

Guix amb un aglutinant

rapidesa de producció

repercusió econòmica

propietats mecàniques

qualitat superficial

temperatura màxima

materials disponibles

LÍQUID

SÒLID

SLA

FDM

POLYJET

LOM

làser

extrusió dipositada

llum UV

adhesivant

1500x750x500

900x900x600

500x500x200

160x210x135

combinació sí

ABS

8 tipus de resines fotosensibles (4 flexibles i 4 rígides)

PVC, metall i paper (En làmines)

Resina polimèrica

2.2 Referents d’objectes en fabricació aditiva Per acabar d’indagar en la temàtica no pot faltar un estudi de referents en objectes que fan servir la mateixa tecnologia de fabricació. Per mirar de focalitzar la recerca i sobretot endreçar-la, s’ha optat per separar-la en 4 grups: mobiliari, moda i joies, mèdic i gadgets. El que es recull a continuació són exemples breument comentats de cada apartat, amb la fi de provocar inspiració, si més no del que la tecnologia pot abastir.

2.2.1

Mobiliari

01. Aquest mobiliari dels suecs Front Design, planteja no només l’ús de la FA en els seus dissenys, sino que també innoven en la manera de dissenyar, gracies als escanners 3D.

02. Materialise, produeix el tamburet, OneShot de Patrick Jouin, per demostrar les possibilitats de construir mobiliari amb mecanismes senzills.

2.2.2

Moda i joies

03. S’obren, per fi, les portes a la creativitat, per als dissenyadors de moda i de joies. Es troba, doncs una manera d’expressar moltes formes que fins ara podien quedar aturades per la tècnica. 2.2.3

Mèdic

04. També el sector mèdic, utilitza la FA. S’usa en la construccio de pròtesi, i per detectar enfermetats o malformacions en fetus. L’escanejat per ultrasons dels fetus també és clau per al procés. 2.2.4

Gadgets

05. Per al nou iPad 2, una iniciativa de DesignBoom va crear aquesta carcassa, d’edició limitada, que permetia als compradors, personalitzar-se un text a la part posterior.

2.3 Antecedents i models de negoci A mode de entedre la situació que ens ocupa, s’han analitzat altres moments de la història del disseny on una tecnologia revoluciona la manera de dissenyar. D’altra banda, com aquesta tecnologia planteja nous models de negoci, s’explicaran maneres de plantejar aquest futur negoci, a mode d’exemples actuals. 2.3.1

Antecedents en la història del disseny Henry Ford El primer que va revolucionar el seu sector de manera molt implícita en el disseny dels seus productes va ser la marca Ford, amb Henry Ford, al davant. Ford va pensar en la cadena de muntatge per accelerar la producció i abaratir costos. Allò va significar una revolució absoluta en el sector de l’automòbil, i en la resta de sector ja que actualment es segueix produint tal i com Ford va fer a principis del segle XX.

Thonet i els Eames La segona de les revolucions en el món del disseny, la van propiciar, primer Thonet, i després els Eames. Uns per crear el primer mobiliari desmuntable, i fàcilment transportable, i els altres per tot el seguit de investigacions amb materials i processos desconeguts en la seva època. Sense cap d’aquestes personalitats, avui en dia no s’estaria parlant ni de IKEA, ni de la fusta laminada. Van ser els que van propiciar l’avanç en les tecnologies, i per tant en la manera de dissenyar els mobles. La seva importancia i reconeixement han de tenir si estem parlant de que peces dels Eames i les cadires Thonet, segueixen sent peces atemporals, fent valer el seu bon disseny. 16

El Plàstic La revolució que potser ha fet canviar més la indústria ha estat la del plàstic. Al avançar els coneixements químics, l’home es va inventar un element sintètic que donava infinites possibilitats de creació, mai vistes fins al moment. Fer peces lleugeres, molt rígides, però alhora flexibles, i fins i tot transparents, donaven una nova dimensió al disseny, i feia replantejar-se les coses. El plàstic va canviar el món de llavors i segueix canviant amb el món d’ara, doncs dia rera dia es segueixen trobant nous compostos que fan evolucionar els materials.

2.3.2

Buscant la inspiració en models de negoci actuals En aquest apartat es prova d’analitzar models de negoci on la personalització i la intervenció amb l’usuari és la escència del mateix. Exemples com els següents són els que haurien d’inspirar els models de disseny en FA. NikeiD Aquest és un servei que permet a l’usuari personalitzar i adquirir productes Nike, a través d’una plataforma d’internet. Cada usuari podrà dir que aquelles sabatilles són úniques, ja que podrà triar-ne els colors i els materials.

Spore L’exemple més proper al RM, és el cas d’aquest joc d’ordenador. Spore és un videojoc on t’has de crear el teu personatge. Aquest si vols te’l pots fer imprimir i enviar a casa. D’aquesta manera el jugador pot tenir el seu personatge físicament extret directament de la pantalla del videojoc.

Albums Hofmann Els àlbums de fotografia d’autoedició on-line, han marcat un avanç i un després en l’edició de foto albums. Han substituit la impressió de fotografies i els àlbums tradicionals, per uns formats que permeten més llibertat a l’usuari. Permeten la creació de llibres adaptats a cada motiu, inclus, fer-ne més d’una còpia.

Aquest tres casos ens ensenyen com d’un sistema ja existent, se n’ha creat un de paral·lel que fa que la cosa, s’adapti a les noves tecnologies. La FA, com a nova tecnologia que és ha de propiciar totes aquestes reaccions i crear nous models de venta i de creació. Actualment ja s’està fent, plataformes com la de Shapeways.com, porten a l’abast de tothom la FA, i fan que sigui una cosa perfectament accessible, siguis o no dissenyador. En un futur caldrà pensar molt bé els sistemes de venta i contacte amb l’usuari, alhora que es dissenyin els productes, només així s’aconseguirà fer que el sistema funcioni.

Definició del tema La recerca general serveix de porta d’entrada per a la selecció del tema. Aquest, haurà de cridar l’atenció per la seva resolució, i per la justificació de la tecnologia. Abans d’arribar al tema final, es va passar per un procés de tria i destria de temes segons semblaven més o menys interessants. Aquest capítol, recull aquest procés de selecció en quant al tema, i posteriorment, es fa especial atenció a l’elaboració d’uns objectius i d’un briefing, que han ajudat a la coherència del projecte ja des de l’inici del mateix.

3.1 Tema triat i temes desestimats Per la selecció del tema es va elaborar una llista dels diferents temes que es creien interessants. A continuació es recullen els més rellevants. TEMA 1 - Làmpara amb diferencies de gruixos En un primer moment es va considerar la opció de disseny una làmpara on s’aprofités el control dels gruixos, per aconseguir un punt de llum que estèticament no es relacionés amb la llum que emet. Tot i que la tecnologia quedaria justificada, per ser irreproduïble en altres tecnologies, només quedaria solucionada la funció estètica. L’objecte no tenia cap funció realment ‘útil’. Com que aquest era un requisit indispensable en el tema que proposaven els tutors al principi del projecte, es va desestimar. TEMA 2 - Objectes que modifiquen el color i/o l’olor. Un segon tema va ser aprofitar les possibilitats de fer servir diferents tipus de materials en una mateixa peça. Es va investigar amb la possibilitat de crear, per exemple, una espelma que tingués diferents colors i que cada color oferís una olor característica. El projecte es justificava en quant a la capacitat de controlar la posició exacta del color i de l’olor, però d’altra banda els objectes que es podien obtenir no eren més que sensorials i només tenien funció estètica. Degut a això el tema va quedar en només una bona idea. 21

TEMA 3 - Objectes d’ajuda humanitària El tema que potser es va perfilar més com a tema a triar va ser el que partia de la premisa de poder realitzar peces en el transcurs d’un viatge. La idea era crear objectes d’ajuda humanitària davant de catàstrofes naturals o conflictes bèl·lics, que eren fabricats directament sobre vaixells en ajuda humanitària. Es pretenia crear una col·lecció d’objectes de necessitats bàsiques que la fabricació additiva permetés una ràpida fabricació. Aquesta rapidesa podia fer que en els moments més crítics del succés, es podés donar l’ajuda en forma d’objectes bàsics, com coberts, taules, refugis temporals o dutxes i aixetes. Tot que el tema era força interessant per la missió que suposava, i després d’una vista amb una persona dedicada a l’enviament d’ajuda humanitària, es va veure que aquestes situacions, actualment ja estan suficientment controlades, i disposen d’stocks d’emergència, i que per tant no requeririen d’aquest tipus de tecnologia, per elaborar el material que es considerava més bàsic. Així doncs, tot i ser un tema força interessant, i desenvolupable en el futur, per aquest projecte, es desestimava, en favor de la última de les propostes. TEMA 4 - Redisseny de la clau Finalment, el tema que es va acabar triant i per tant desenvolupant, va ser el redisseny complert del sistema de claus i panys tradicionals. Bàsicament amb dues finalitats, la d’augmentar la seguretat i la incopiabilitat dels elements, i després, la de crear un objecte que resultés més portable, i més còmode que un joc de claus tradicionals. Realment aquí el problema no està en l’element en sí mateix, sinó en la suma de tots ells en un desordre de metall afilat i clauers que simplement els conservem com a record d’una estància d’un familiar en qualsevol capital europea. Amb l’objectiu de crear i replantejar l’objecte clau, i l’objecte “grup de claus” es comença per redactar uns objectius molt clars del que es pretendrà solucionar en el projecte. Així doncs, per fer més evident l’encàrrec s’elaborarà el briefing amb el full de ruta a seguir.

? 22

3.2 Objectius i briefing Per a tenir més clars els temes a tractar, es llista en un briefing tot allò que es voldrà tenir en compte en el projecte. Sempre és important tenir clars els objectius i les limitacions abans de posar-se a pensar més enllà de la idea.

Haurà de ser un objecte pensat per fabricar-se en qualsevol de les tecnologies del Rapid Manifacturing.

Haurà de ser un objecte que intervingui en la quotidianitat de l’usuari.

L’objecte ‘clau’, caldrà que es dissenyi pensant en l’objecte ‘pany’, i viceversa.

No ha de ser reproduïble en cap altre tecnologia alernativa, fora del Rapid Manufacturing.

No ha de permetre falsificacions, però sense caure en una complexitat formal extrema. S’ha de valorar la simplicitat amb la resta de factors.

La proposta ha d’oferir un augment de les combinacions de la producció de la clau, respecte els sistemes actuals. És a dir, ha de permetre més nombre de claus, úniques, partint de la mateixa geometria.

Haurà d’incrementar la seguretat del sistema de pany i clau actual. Per justificar-se, com a mínim l’hauria d’igualar.

L’objecte hauarà de complir els requisits funcionals que es decideixin, i que millorin, en cert grau, l’ús de l’actual disseny de clau.

Es buscarà la singularitat en l’objecte, mitjançant possibles personalitzacions o inscripció de gràfica a defirnir per l’usuari.

Es pensa que en un futur la tecnologia estigui a l’abast del ciutadà en més o menys facilitat d’accés.

La clau serà única per cada ferratge i serà l’usuari principal qui tingui el dret a fer reproduccions de la mateixa. L’arxiu 3D es facilitaria per l’empresa, i aniria encriptat per algun tipus de contrassenya.

Com a complement podrien existir variacions tant de mida, com de grau de seguretat (més complexes o menys).

Observació específica Un cop està definit el briefing, i després de la primera recerca general sobre tecnologies i antecedents, es va creure convenient realitzar un estudi sobre la tecnologia i disseny de les claus i els panys. Alhora, també s’investigarà sobre els intents que s’han succeït amb anterioritat, de millora de l’objecte.

4.1 Claus i sistemes de pany, tradicionals En primer lloc, s’ha d’entendre el funcionament d’un pany tradicional. S’ha agafat com exemple el cas més simple, el d’un eix i quatre pistons. El sistema és un cilindre que gira dins d’un altre, i que per permetre el gir, les dents de la clau han d’encaixar perfectament en alçada amb uns pistons que alliberen el gir del cilíndre. Aquí és on intervenen les dents úniques de cada clau. A continuació s’explica amb més claredad, i amb l’ajuda d’uns esquemes, el funcionament dels bombins. CAS 1 - Clau errònia Com s’aprecia en la vinyeta de l’esquerra, les dents de la clau no permeten que els pistons alliberin el cilindre de gir. Estem davant del cas de clau errònia. CAS 2 - Clau correcte En el cas de les dues vineyetes restants, la clau sí que correspon al pany. Amb aquesta configuració de dents, tots els pistons queden fora del cilindre de gir, alliberant-lo. Així es permet el gir i per tant l’apertura del pany.

CAS 1 - Clau errònia 25

CAS 2 - Clau correcte

4.1.1

Sistemes de panys existents Després d’entendre el funcionament del pany més generalitzat, aquest ja serveix d’exemple per comentar, a nivell de descripció curta la resta de sistemes que es poden trobar en el mercat.

Sistema de dents, més comú (comentat en l’exemple anterior) És el sistema més extés i el més conegut. Les claus són les dentades típiques. Són el sistema menys segur de tots, i són fàcilment manipulables amb el sistema conegut com a ‘lock bumping’.

Sistema de bloqueig lateral Proporciona un grau més de seguretat que l’anterior proposant un dibuix de dents als laterals. D’aquesta manera s’evita el ‘lock bumbing’. Les claus, també molt conegudes, tenen seccions esfèriques inscrites en les cares més amples de la clau.

Sistema de bloqueig tubular Aquest sistema està dissenyat per a que el pom pugui girar sobre el mateix eix que el pany. Tot i ser un sistema que el tancament és diferent, utilitza pel pany sistemes anteriorment analitzats.

Sistema de cèrcol El primer sistema que està pensat realment en la seguretat, proposa un elements que accionant-los entren dins la mateixa porta o element a tancar. És l’utilitzat en caixes fortes.

Sistemes electrònics Finalment, els sistemes electrònics on l’objecte ‘clau’ ja no és un obejcte físic, sinó que és una contrassenya numèrica. Aquest sistema ens serveix per veure que no és el camí a seguir., ja que es precindeix de l’objecte amb el que l’usuari ha d’interactuar, i es substitueix pel que acabarà sent una pantalla tàctil. La conclusió de tot plegat és que fins aquest moment, i exceptuant els sistemes electrònics, i les mesures de seguretat extremes de caixes fortes, tots els sistemes anteriors són violables. Aquesta violació pot ser duta a terme mitjançant la força bruta, o bé falsificant la clau que obre el pany. Per això, cal analitzar també si les claus que existeixen actualment són fàcilment o no, copiables.

4.1.2

Dissenys existents de clau Així doncs, vistos els sistemes, cal veure com són les claus que s’adapten a tots aquests sistemes. De dissenys n’hi ha de molts tipus, s’han triat aquells que s’han cregut més interessants, pel que ens ocupa. És interessant també com en els exemples següents, ja es comença a parlar de personalització.

Per panys cilíndrics Són els dissenys més típics i versàtils. Permeten diferents graus de seguretat però sempre atenent al mateix mètode de lectura. Svint se li poden acoblar altres accessoris en la part del cap.

Per a vehicles Com el seu pròpi nom indica, són les claus que es destinen a vehicles. Sempre s’ha associat aquesta estètica a les claus dels vehicles.

Tipus gorja De disseny més clàssic, tenen un mètode de lectura del pany semblant a les de pany cilíndric, però amb unes diferències que les doten d’una estètica pròpia.

En forma de creu Basen el seu sistema de lectura en el típic de pany cilíndric. La diferència rau en el nombre de eixos de lectura. Aquestes claus tenen 4 eixos de lectura, fet que fa que siguin claus amb un percentatge de seguretat més elevat.

De tancament S’anomenen de tancament a les claus que tenen forma de tub i les dents es disposen sobre el perímetre de la part superior del tub. Normalment són per panys curts, tipus cadenes de motocicleta.

Guixetes i ascensors Les claus especials per a aquests tancaments solen tenir una estètica pròpia. No estan fetes especialment per a dur-les sempre damunt, sino que responen a un ús molt puntual i molt més tècnic i de manteniment.

Claus especials Es classifiquen com a claus especials, totes aquelles que contenen una modificació sobre el disseny de la clau, però que aquest romà una constant sobre la sèrie. Cal diferenciar entre les personalitzades.

Personalitzacions Finalment, hi ha claus que accepten personalitzacions de tota mena per adaptar-se al cient d’una manera més propera.

4.1.3

Accessòris de personalització per claus S’ha trobat que també hi ha un mercat molt potent paral·lel al de la pròpia producció de claus, que és el dels accessoris. Aquests objectes són peces que s’acoblen a les claus, dotant-les de personalització o simplement diferenciació. Sense caure en l’objecte clauer, es busquen peces que passin a formar part de la clau, i que alhora, li donen la funció de diferenciació entre claus semblants. S’han trobat un total de tres tipologies de fundes acoblables a gairebé qualsevol tipus de clau del mercat. Tot depèn del disseny del cap de la clau. Normalment les fundes són de materials elàstics i flexibles, així que l’ajust sol ser òptim. Tot i que tenen la funció de diferenciar, aquestes peces solen ser de baixa qualitat i s’acaben esquinçant i desprenent-se de la clau.

Anella Flexible

Half - Moon

4.1.4

Nous conceptes i curioses interpretacions En aquest apartat es recullen algunes noves propostes de claus. Moltes, encara que conceptuals, donen a entendre que hi ha una sensibilitat respecte a aquest objecte, i que en definitiva cal un redisseny.

Unió de toets les claus en un únic conjunt Aquesta idea, proposa una visió interessant. Integra totes les claus en un sol cos més compacte i que permet la tria més fàcil de les claus. Aquest disseny ordena les claus en un sol bloc. El mateix objecte que les junta, permet que aquestes girin lliurement i així poder triar la clau corresponent en cada cas.

Claus-coberts Com a idea conceptual, però alhora de gran valor creatiu, hi ha aquest exemple de donar-li funcionalitat al cap de la clau. En aquest cas, cada clau representa un cobert, i mitjançant la unió amb un accessori, que funciona també de clauer, les claus passen a servir de coberts. No és tant interessant l’ús, sinó l’intent que fa el dissenyador actuant sobre el cap. Aquest canvi de discurs és interessant per al projecte que ens ocupa.

Clau com a element de singularitat i seguretat L’element “clau” no només pot servir per obrir portes. Si s’extreu l’essència de l’objecte, podriem definir que una clau és un element que encaixa, gracies a la seva forma, en un altre element. Si només ens quedem amb això poden sortir molts alres objectes que facin repensar la utilitat real de la clau. En l’exemple que segueix, es veu com la clau no obre, sinó, que complementa. És a dir que sense la clau la tassa restarà inútil. Al ser un element que només posseeix el propietari de la tassa, queda inhabilitada per la resta de persones del món. Resulta un exemple interessant desde el punt de vista del replantejament de les funcions més bàsiques de l’objecte “clau”.

L’estètica per l’estètica Finalment cal analitzar també altres exemples de claus on la càrrega estètica hagi estat el motiu del disseny. En aquest cas s’ha trobat un exemple que tot i no estar realitzada en fabricació aditiva, podria estar-ho perfectament. Això és precisament el que es vol mirar d’evitar, que la justificació de la tecnologia estigui lligada a la forma o a una textura més o menys interessant. Sempre va bé veure allò que no vols fer per agafar-ho com a referent, en aquest cas, referent a evitar.

4.2 Anàlisi de l’usuari Per mirar de trobar tots aquells problemes que conté el disseny actual de la clau, i així poder donar solució amb èxit, s’ha realitzat un estudi i anàlisi de l’usuari en dues direccions clarament diferenciades. D’una banda s’estudiarà la usabilitat de l’objecte clau, i de l’altra convé comptar quantes claus porta la gent a sobre, i si fos el cas, poder reduïr-ne el nombre. 4.2.1

Estudi de funcionalitats Per comprovar com utilitza la gent les claus, s’han triat tres usuaris de diferenta edat, professió i costums, per analitzar com fan servir les claus cadscun d’ells. Alhora veurem com les diferentes claus i els llocs que obren, afecten a la funcionalitat de les mateixes. Usuari 1 edat: professió: altres: nº claus:

52 anys atenció al públic en una oficina d’una Caixa d’Estalvis. té dona i dos fills, li agrada l’esport. 6 claus i 2 clauers

L’Usuari 1, té les claus organitzades bàsicament en dos grups: domicili i feina. Al tenir la responsabilitat laboral de obrir i tancar la oficina ha de portar cada dia al damunt claus que corresponen a l’àmbit de la feina. En quant a claus, porta al damunt totes les del seu domicili que, al ser un pis, sumen un total de 6.

Usuari 2 edat: professió: altres: nº claus:

17 anys estudiant de Batxillerat científic té Blackberry, li agrada passar les tardes amb els amics. 3 claus i 10 clauers

L’Usuari 2, no té massa claus al clauer. Només necessita les del seu domicili particular. Té una obsessió injustificada de possessió de clauers, fet que fa repensar sobre la real funcionalitat correcte de les seves claus. Independentment, les claus que té són d’entrada al seu domicili, que és una casa aparellada, de les afores de Barcelona.

Usuari 3 edat: professió: altres: nº claus:

23 anys dissenyador de producte veu fomut el seu futur més immediat, li agrada el motor. 11 claus i 3 clauers

L’Usuari 3, està en un moment de la seva vida que està a molts llocs alhora, i mai sap on pararà. És per això que a part de les del seu domicili a Barcelona ciutat, duu a sobre les de la 2a residència de la familia. Afegit d’aquestes claus també porta una clau de l’estudi on treballa pels matins.

4.2.2

Quantes claus portem a sobre? Tan important és veure com es fa servir una clau, com el nombre d’elements que porta cadascú a sobre. Per trobar una mitjana que aclareixi els dubtes, s’han realitzat un total de 150 enquestes, que han donat aquests resultats, expressats gràficament en forma de les següents gràfiques. S’han elaborat dos tipus d’anàlisi: un (Gràfica 02) per determinar el nombre de claus en possessió de cada enquestat. I dos, (Gràfica 01) per determinar en quin percentatge de quina tipologia de claus s’usen amb més freqüència. L’objectiu és trobar indicis de millora, segons l’ús que actualment se li dona a les claus. Paral·lelament, s’han incorporat quatre gràfics més on es plasma de manera senzilla altres conceptes.

GrĂ fica 01 - AnĂ lisi de les claus que es porten al damunt

Gràfica 02 - Anàlisi de les claus en possessió

Conclusions de la fase de recerca En aquesta primera fase, es buscava recollir la màxima informació sobre la qüestió. Per mirar de agrupar totes les conclusions extretes, s’han llistat les conclusions específiques en un sol apartat. A continuació, doncs, s’explica què se n’ha extret de la recerca de les tecnologies, de la recerca dels referents i dels antecedents, i també sobre l’estudi d’usuari.

“

Conclusó sobre les tecnologies

Les tecnologies que permeten el “Rapid Manufacturing” són les que parteixen de pols i que sinteritzen a partir de laser.aaaa

”

La tecnologia aditiva permet la gairebé lliure reproducció de formes imaginables. El que s’ha decobert en aquesta recerca és que no totes les tecnologies permeten la mateixa llibertat ni les mateixes prestacions. S’ha arribat a la conclusió que, tot i que la decisió final dependrà sobretot de la tria del material, es troba més interessant, totes aquelles tecnologies que parteixen de la pols com element base, i que el seu sistema de formació de les capes és el làser. Aquestes tecnologies (SLS, SLM o EBM) són les que permeten unes peces més exactes, així com amb millors propietats mecàniques. Les altres són només tecnologies per a la realització de prototips.

Podriem concloure que el real “Rapid Manufacturing”, és a dir la utilitazació de la tecnologia aditiva per a la producció de peces com a procés industrial com qualsevol altre, només el podrien complir algunes de les tecnologies existents. Aquestes, serien les que utilitzen la pols com a element base, i la seva transformació en peça sòlida, es fa a partir de làser.

Conclusió dels antecedents i dels referents Després de comprovar l’estat de la qüestió en quant a productes existens al mercat, s’extreu una conclusió molt clara: només hi ha productes escultòrics, i els que no ho són, són per aplicacions mèdiques. No s’han fet fins al moment productes on la tecnologia aditiva prengui un protagonisma fóra del formal. És molt interessant, però, que s’hagi primer investigat amb les possibilitats que ofereix la tecnologia, abans de proposar objectes funcionals 37

“

Només existeixen objectes geomètricament complexos, sense una funcionalitat massa concreta.aaaa

”

És cert que l’estètica és una funció en sí mateixa, però, cal diferenciar aquells productes que a part de la funció estètica, s’han elaborat pensant en l’usuari i en les seves necessitats. Totes les propostes tenen com a rerafons, una demostració exhuberant del potencial tècnic i no del potencial funcional. Aquest fa replantejar que el disseny de la peça que esdevingui final, haurà de ser més que mai, una demostració de que la tecnologia pot permetre fer peces que siguin tant funcionals com una demostració d’intencions de la pròpia fabricació aditiva.

Anàlisi de les gràfiques Després d’elaborar aquest tipus de gràfiques, amb un cert grau de complexitat, cal analitzar les dades que se n’obtenen. Primerament, trobem que cada persona té, en la seva possessió una mitjana de 22,1 claus. No vol dir que les digui totes al damunt, sempre, només és una dada per trobar les claus totals que té la gent com a mitjana. En quant a les claus que es porten al damunt, són aproximadament 5,3 claus per persona. La intenció de les dues gràfiques no és tant l’anàlisi individual, sino la comparació d’ambdues. Representa que la Gràfica 02 agafa el 24,2% de les claus totals, que són les que la gent porta al damunt, i prova de separar entre les claus que realment s’utilitzen amb freqüència. Els resultats han estat sorprenents. L’estudi demostra que no només la gent té moltíssimes claus en propietat sino que en el dia a dia normal, n’usa ben poques.

“

Aquí trobariem, per exemple, una necessitat a cobrir. Què ha de fer la gent amb tantes claus, deixar-les a casa o portar-les al damunt? Es podria pensar un sistema que permetís conjugar en menys elements, el mateix nombre de panys a obrir? Seria interessant, doncs així la gent que porta moltes claus, podria reduïr el nombre d’elements.

La gent té moltes claus, de les quals de manera diària, en fa servir ben poquesaaa

”

En un segon terme queda per exemple el cas de la Segona Residència. Normalment, al ser domicilis fóra de les ciutats, contenen més nombre de portes, incloent per exemple, portes com “depuradors de piscina” o trasters, només trobats en cases més grans. Per aquesta raó, aquest grup de claus és tant nombós com indica la Gràfica 02, ja que veiem que només les claus de egones residències, suposen el 22,4% del total de claus d’una persona.

En contrapartida, cap enquestat va dir que portés al damunt les claus de la Segona Residència, exceptuant quan sap que hi ha d’anar. Aquest fet fa extreure la segona de les conclusions: claus que només s’usen els caps de setmana o en períodes vacacionals, podries acoblar-se amb facilitat al clauer del dia a dia? Es podria la gent configurar segons estació de l’any, o inclus entre setmana, el seu grup de claus?

“

Per recolzar aquesta possible solució, es va afegir una pregunta a les enquestes sobre si la gent estaria disposada a fer aquest manteniment del seu clauer. El resultat mostra que el 68,3% estaria disposada. Més de la meitat dels enquestats acceptaria com a còmode poder triar en cada moment, i de manera fàcil, quines claus vol portar al damunt. De ben segur que aquest aspecte serà tractat en la fase de disseny.

La gent vol un nou disseny de claus. L’actual sistema va bé, però un redisseny no estaria de mésaaaa

”

En quant a altres families de claus, com per exemple les dels domicilis de familiars, amics i parelles, també mereixen una especial menció. En molts casos, tot i que el fills tenen les claus de casa dels pares, gairebé mai duen les claus al damunt. Només en casos on un membre de la família els visita de manera sistemàtica, la persona porta incorporades les claus al seu clauer quotidià. En cas dels amics, es cedeixen còpies només per caos d’emergència, i no per fer visites regulars. És per això que les claus dels domicilis d’amics tenen tant poc protagonisme en les gràfiques. Pel que fa a les parelles, sovint es cedeixen les claus a nivell simbòlic, i ben poques vegades per vertadera necessitat. Ja que, s’ha considerat que, tot i que la casa estigui a nom d’un dels dos, si la parella conviu amb normalitat, el domicili passa a considerar-se com a principal.

Finalment, les claus dels vehicles s’enduen la última de les conclusions. Tot i ser un grup força important en quant a volum de claus, i en freqüència d’ús diari, normalment els enquestats no dues aquestes claus juntes amb la resta de claus. Això pot ser degut a que no és molt còmode portar moltes claus penjant del pany d’encesa del cotxe. Tot i així un reduït nombre ho fa. Coincideix amb usuaris que no porten moltes claus, i juntat-les els evita de portar dos grups reduïts de claus, amb la possibilitat de perdre’n un. Així doncs, cal pensar si les claus de vehicles s’han de portar conjuntament a la resta. FInalment, es va preguntar si els usuaris estaven contents amb l’actual sistema de clau-clauer-pany, i si acceptarien una modificació del sistema actual. La resposta va ser, contundent. Un 81,5% acceptaria canviar el sistema, alegant que no està prou ben resolt, i que sobretot els problemes són alhora de posar i treure les claus del clauer. Creuen que es incòmode i que s’hauria de facilitar la intervenció, per a que aquesta fós menys dolorosa i sobretot més ràpida. 39

Bibliografia i referències Recerca de referents http://www.gizmag.com/go/6657/picture/30093/ (human implants) http://www.fastcodesign.com/1662094/an-impossible-object-that-would-makemc-escher-drool (objectes impossibles) http://www.industreal.it/ (objectes de casa) http://www.newsimplicity.info/index.php (de toto una mica) http://www.fastcodesign.com/1662969/want-a-flute-or-a-crazy-one-offtrumpet-print-one-out (flauta) http://plusmood.com/2009/07/object-of-sound-nocc/ (objectes de so) http://www.mgxbymaterialise.com/about/awards/mgxmodel/list/awards (premis d’objectes d’esteriolitografia) http://www.freedomofcreation.com/collection/products (empresa dedicada a objectes d’esteriolitografia) http://www.johannaspath.com/ (art i productes amb esteriolitografia) http://www.rapidtoday.com/forums/ http://www.mgxbymaterialise.com/news/news/news/mgx-collection-2010 (productes varis amb esteriolitografia) http://www.michielcornelissen.com/designs.html (dissenyador)

Recerca de tecnologies www.custompartnet.com/wu/stereolithography www.stereolithography.com/services.php#sla www.stereolithography.com/sla-resins.php www.materialise.com/Stereolithography www.custompartnet.com/wu/fused-deposition-modeling www.quickparts.com/LowVolumePrototypes/FDM.aspx www.materialise.com/fused-deposition-modelling www.custompartnet.com/wu/ink-jet-printing www.eceleni.es/rp/tecnologia_ca.html www.eceleni.es/rp/materials_ca.html

Recerca específica sobre el tema www.jma.es www.materialise.com www.kwikset.com/How-To-Choose/How-Locks-Work.aspx www.freedomofcreation.com

Visita a exposició Full Print3d. Printing Objects, DESIGN HUB, (16.06.2010 – 29.05. 2011) http://www.dhub-bcn.cat

Jordi Poblet Pedrol mail@jordipoblet.com www.jordipoblet.com

Projecte Final dâ&#x20AC;&#x2122;Estudis 2011