info Assamblea Nacional 2013 // Assemblees Obertes // Revisar el Poum en temps de crisi // Feina Municipal // Deutecràcia // Iberpotash // Què És El Fracking? // Endavant-Osan // Arran // Un any i un mes després // Jo també estic en contra del racisme i la xenofòbia // L’autèntica Llegenda De Sant Jordi // Carta A Guillem Agulló //
COPACOP
ACTUALITAT POLÍTICA I MUNICIPAL | PRIMAVERA DEL 2013
n.37
Assamblea Nacional 2013
FER DE LA CUP UNA EINA ORGANITZADA AL SERVEI DE LES CLASSES POPULARS Aquest
mes de març vam celebrar a Olot una Assemblea Nacional Extraordinària amb l’objectiu de donar resposta a les noves necessitats generades a la CUP a partir de l’entrada al Parlament de la CAC (Comunitat Autònoma de Catalunya). Ens calia millorar els actuals mecanismes de funcionament, crear-ne de nous que servissin per donar resposta a la dinàmica parlamentària i sobretot, crear les eines per poder articular les sinèrgies amb tots els actors que actualment considerem que configuren la unitat popular. Calia, doncs, donar resposta organitzativa per enfortir llaços amb el conjunt d’organitzacions que configurem l’esquerra independentista, amb els moviments i col·lectius que treballen per la unitat popular des d’una òptica netament d’esquerres i fer una estructura interna àgil que garantís la democràcia participativa de tota la militància.
La gent de la CUP seguim fent la feina des de baix cap amunt, per això també hem triat els i les responsables de mantenir a diari aquesta filosofia. Una nova executiva ampliada i uns estructura d’ alliberats i alliberades nacionals responsables, tant de funcions tècniques com polítiques.
Per tant, no hem fet només una trobada per millorar la organització, hem fet un nou pas polític i hem creat les eines per seguir fentne més.
I tot això amb l’objectiu més important de tots: garantir que no institucionalitzem l’eina que ens ha dut fins on som. Per tant, procurarem garantir que la unitat popular que estem fent, té la petjada dels carrers i places dels país, de les seves lluites i de les seva gent més compromesa. Perquè ningú va dir que seria fàcil, però amb la necessitat col·lectiva de fer-ho senzill, seguim fent la unitat popular catalana.
La CUP hem tornat a fixar el que fem i marquem criteris del com ho fem. Hem posat en l’eix del debat per seguir organitzantnos millor, la igualtat entre homes i dones militants i la transparència democràtica en tots els òrgans de la CUP.
Hem procurat deixar la organització preparada per encarar els nous temps, per posar-nos a les esquenes els reptes socials i nacionals que té el país , sobre els quals hi volem influir de manera decidida , inequívocament independentista i d’esquerres.
Les assemblees obertes
L’EINA DE LA UNITAT POPULAR Jordi Masdeu
Pep Peraire
L’experiència
de la campanya electoral per a les passades eleccions autonòmiques ha aportat molt al bagatge polític de la CUP, però ha estat especialment important perquè ha servit per potenciar i posar en valor una nova forma d’organització assembleària que ha de ser el referent de cara als propers anys de lluita. Es tracta de les assemblees obertes, un espai de participació directa, tant de la militància com dels agents en lluita a la ciutat, que ha de servir per recollir les demandes dels diferents agents polítics propers a la CUP i a la Unitat Popular, i que ha d’actuar com a vehicle d’informació de la tasca que està duent a terme la CUP en els diversos àmbits en que treballa. Les assemblees obertes formen part d’un nou model i una nova manera de fer política més enllà de les institucions. És una mostra pràctica de radicalitat democràtica i, per tant, una peça clau del nostre procés revolucionari. A partir
2
info
d’ara, la CUP de Manresa ha decidit fer 4 assemblees obertes cada any per tractar temes de ciutat, a part de les que es facin per parlar de temes nacionals o relacionats amb l’activitat parlamentària. Aquest any 2013 ja n’hem celebrat una, el dia 15 de març, i ja n’hi ha programades 3 més, els mesos de juny, setembre i desembre. El nostre objectiu és aconseguir que les assemblees es converteixin en espais de debat que serveixin per a activar i visibilitzar lluites locals i sectorials, per traslladar les lluites del carrer a les institucions, i alhora per explicar el nostre projecte a tots els sectors combatius de la ciutat. Per a construir un nou model social i nacional, cal l’esforç i la implicació de totes. Les assembles obertes han de ser un primer pas per estendre la Unitat Popular i fer-la arribar a tots els racons de la ciutat; perquè només així podrem vèncer, només així podrem construir l’alternativa necessària.
REVISAR EL POUM EN TEMPS DE CRISI
I LA FÀBRICA NOVA? A
costat d’altres pífies conegudes com l’Aparcament de La Reforma o el Parc Vila Closes, el projecte fallit de la Fàbrica Nova és una de les vergonyes més clamoroses que ens han deixat a la ciutat els quinze anys d’eufòria immobiliària mal plantejada i pitjor gestionada. Quan es va aprovar el projecte, impulsat per PSC, ERC i ICV, però amb
el suport de CiU i PP, des de la CUP ja dèiem que a Manresa no hi havia lloc per a un nou centre comercial, que ni era necessari ni realista i que el què calia era augmentar la qualificació de l’espai com a zona verda i d’equipaments, a més de residencial. Calia, pensàvem, eixamplar el Parc de la Piscina i ampliar les instal·lacions esportives del mateix nom, configurant un
gran espai de lleure que donés servei als barris del seu entorn, a l’atapeït nucli antic i als dinàmics barris de la Manresa oest, alhora que preservàvem el patrimoni industrial i de memòria col·lectiva vinculats a aquesta antiga factoria. Van preferir escoltar-se als promotors immobiliaris que els prometien grans inversions i fantàstics ingressos per les arques municipals a canvi de fer-los un pla especial a mida. El resultat és un monument a
anys i per això cal estar preparat, cal tenir el planejament apunt. Per altra banda, perquè reflectir en un document d’aquesta importància que, efectivament, Manresa no creixerà en els propers vint anys és una novetat (sempre s’havia partit de la hipòtesi contraria) important i decisiva. I, finalment, perquè ens permet fixar la mirada en la ciutat realment existent, per repensar-la i millorar-la no tant des del macro-urbanisme, sinó des de la proximitat, des de cada carrer, plaça, parc o equipament. Ara és el moment de fer propostes. Des de la CUP n’avancem unes quantes: Dibuixar d’una vegada per totes la configuració definitiva de l’eternament provisional Zona Esportiva del Congost, prioritzant l’espai pel lleure l’esport, apostant per un baixador ferroviari reduït i funcional i limitant a dos carrils la futura Avinguda de l’Esport. Millorar les connexions toves (aptes per a vianants i bicicletes) entre el nucli urbà i l’anella verda (amb un pont que connecti l’Avecrem amb l’altra banda del riu, millorant l’accés a la Guia i la Torre de Santa Caterina des del pont vell, traçant un recorregut segur i agradable que ens porti a Viladordis, enllaçant el cami de Sant Jaume amb Can Poc Oli o millorant la xarxa de camins del Poal...). Potenciar l’atractiu comercial i ciutadà del centre de Manresa, convertint la carretera de Vic/Cardona en una avinguda arbrada de voreres amples que vertebri la ciutat enlloc de dividirla. Protegir el regadiu de la ciutat mitjançant la creació d’un Parc Agrari amb una forma jurídica que n’asseguri la continuïtat. Invertint la tendència de dur equipaments a les afores de la ciutat i tornant-los a portar als edificis buits del nucli antic. Eliminant el baixador dels catalans però mantenint una estació de tren propera al centre amb la perspectiva de l’allargament de la línia per a viatgers a La Parada, el parc de l’Agulla/Central, Santpedor, Sallent, Callús o Súria. Reforçant els centres neuràlgics a tots els barris de la ciutat, potenciant i millorant determinats carrers o places per a l’ús comercial, el lleure i les relacions veïnals.
la ceguera per enlluernament que acompanyà la bombolla immobiliària: un edifici noble escapçat i deteriorat, restes d’unes obres mal començades, unes tanques esparracades i una pila de metres quadrats inutilitzats al bell mig de la ciutat. Lluny d’admetre errors evidents, l’actual govern municipal, amb els suport, de nou, dels que aleshores manaven i ara s’asseuen a la oposició, torna a fer el joc als promotors (el banc que es va quedar el terreny quan
l’empresa inicial va fer fallida) i segueix fent modificacions al pla especial cada cop que li demanen sense rebre, a canvi, cap garantia d’inversió. Tot plegat, cal dir-ho, facilitat per un marc legal que lliga de peus i mans als ajuntaments enfront al poder dels grans inversors, que exigeixen facilitats i modificacions de planejament sense assumir cap obligació en cas d’abandonar el projecte en qualsevol de les seves fases d’execució.
info
Adam Majó Garriga
LIMITACIONS I OPORTUNITATS
Els Plans Generals, o Plans d’Ordenació Urbana, són l’instrument de planejament urbanístic més important d’un poble o ciutat. Dibuixen sobre el paper (la pantalla, de fet) qüestions tan importants com els diferents usos del sòl (rústic, industrial, residencial, d’equipaments..), les alçades edificatòries (que lògicament no són les mateixes a tota la ciutat), les infraestructures (els carreres, les places, els ponts…) o els sistemes (de clavegueram, de subministrament…) Tenen una validesa aproximada d’entre 15 i 20 anys i com que l’actual, de Manresa, és de l’any 1995, ara toca revisar-lo, és a dir, fer-lo de nou però partint del què teníem fins ara. Generalment les revisions de Pla tenen un punt estrella, el creixement, la requalificació de terrenys d’agrícola (rústic) a urbà (edificable). Decidir si la ciutat ha de créixer per un lloc o per un altra comporta revaloritzacions importants d’uns o altres solars poc compensades per una fiscalitat sobre les plus vàlues del tot insuficient i que fomenta l’especulació i, massa sovint, la corrupció urbanística. Encarar la revisió del pla general en un moment de crisi com l’actual, sabent que la ciutat no creixerà (ans al contrari…), sense inversors privats que aspirin a fer diners edificant a l’engròs, ni pressupostos públics que permetin intervencions importants en la fesomia urbana, té una avantatge i un inconvenient. L’avantatge és la tranquil·litat, la manca de pressió amb la qual es pot dur a terme aquesta revisió; l’inconvenient és evident, són les poques expectatives que generen uns dibuixos en un paper que ningú sap si hi haurà diners, ni dels que provenen directament dels pressupostos públics ni encara menys dels que arribaven dels impostos vinculats a la construcció, per convertir-los en realitat palpable. Malgrat això, la revisió del POUM no és un tema menor. I no ho és per tres raons: Per una banda perquè tots sabem que ara, amb l’actual model polític i econòmic, no hi ha possibilitats d’encarar les transformacions que necessita la ciutat, però ningú sap què haurà passat d’aquí a 5 o 10
3
Feina Municipal
DOS ANYS DE LEGISLATURA, DOS ANYS D’UNITAT POPULAR Comissió Regidoria
A les eleccions municipals del mes de maig del 2011, la CUP de Manresa va aconseguir 1.981 vots, que van fer possible la presència a l'ajuntament de dos regidors. Des del juny del 2011, l'Adam Majó i el Jordi Masdeu som els dos representants de la CUP al consistori, la veu de l'Esquerra Independentista als plens municipals, la cara visible d'un equip que va molt més enllà dels dos regidors. Ja han passat dos anys, som a la meitat de la legislatura, i és l'hora de fer balanç i d'analitzar què en traiem, de ser a la Casa Gran. La presència de la CUP a l'ajuntament fa possible, d'una banda, l'accés a molta informació que d'altra manera no coneixeríem, i ens facilita el contacte amb altres agents polítics i amb la maquinària de l'administració. El fet de tenir grup municipal, d'altra banda, ens dóna una visibilitat i una capacitat d'influència als mitjans molt superior a la que tindríem fora de l'ajuntament. Amb tot, el capítol més important, el principal avantatge de tenir dos regidors, és la presència als plens, que permet
una important capacitat d'influència en la política municipal. És en els plens on es presenten les propostes i on es debaten les polítiques que afecten els ciutadans, i és allí on hem defensat els postulats de l'Esquerra Independentista i de la Unitat Popular, ja sigui presentant mocions, fent preguntes o argumentant les nostres posicions. En aquesta legislatura, l'aposta de la CUP ha estat donar la paraula als moviments socials que treballen a la ciutat, que poden i han de ser un dels principals motors d'un canvi de model ineludible si volem deixar enrere aquest sistema injust i aquest Estat espanyol que ens oprimeix. Amb aquest objectiu, en els 20 mesos hàbils d'aquesta legislatura, hem presentat 65 mocions, 18 de les quals han estat elaborades i defensades per entitats, partits i associacions de la ciutat. Aquestes 18 mocions han permés que els diversos moviments socials, molts dels quals mai no havien pogut defensar les seves idees al ple, hagin pogut participar
SOBRE IBERPOTASH
DEUTECRÀCIA Parlar
del deute sense ser economista i amb el deshonor de fer-ho com a vilatà del que segurament és el poble de Catalunya més endeutat per habitant, pot esbiaixar una mica la objectivitat però de ben segur que no el sentit d’aquestes quatre ratlles. És totalment inadmissible que al 2010 el deute per habitant a Sallent fos de 465€ per habitant segons dades de la Sindicatura de Comptes però és un delicte que a Moià fos de 4.463€ per habitant. Moià no te una piscina coberta, una pista de pàdel púbica, ni una sala per a fer òpera de nivell internacional, i ni tan sols, podem gaudir d’un parc d’atraccions com el tibidabo. El que tenim a Moià és una sala d’espectacles (el Casal) tancada, l’esquelet d’un aparcament de tres plantes al mig del poble (en un municipi de 5.500 habitants), carrers en mal estat, i 20.000€ que són 3.6€ per habitant destinats a inversions
4
info
per al 2013 que contrasten amb els 4.463€ que devíem al 2010 per habitant. I tot això, sense veure la llum al final del túnel, ja que de moment, el deute en les condicions actuals, no és retornable. L’exemple exagerat de Moià no és res més que allò que es va generalitzar arreu, on per a fer inversions en lloc de fer previsions de forma automàtica es contractaven crèdits amb uns interessos abusius a les entitats financeres. Alguns van complir, no superant el 110% d’endeutament que permetia la llei, per contra, municipis com Moià han superat el 400%, gràcies a refinançaments de refinançaments, hipoteca sobre hipoteca i un romanent negatiu de tresoreria crònic entre d’altres. Cal destacar que amb aquests números és evident que les institucions superiors (política financera, Sindicatura de
directament en la política municipal, s'hagin visibilitzat i hagin parlat de tu a tu amb el govern de la ciutat. Associacions de veïns com la de Vic-Remei o la Sagrada Família, sindicats com la CGT, plataformes ciutadanes com la PAHC o la Plataforma per un civisme popular, entitats com Inshuti o els afectats pels incidents del Correfoc, organitzacions polítiques com el JEI o ICV, projectes engrescadors com el de l'Ateneu Popular la Sèquia, tots ells han proposat, argumentat i defensat noves maneres de fer política, sempre amb els peus al carrer. I aquesta és la nostra esperança, aquesta és la nostra lluita. Amb quatre peus a l'ajuntament però amb milers de peus al carrer, sabent en tot moment que la lluita institucional no té cap sentit sense la lluita diària a les places i als carrers de la nostra ciutat. Queden 2 anys de legislatura, molts plens i moltes oportunitats per seguir avançant, entre totes, en la construcció d'un nou model de ciutat, de país i de món. Tu també?
Rius i aqüífers salinitzats, 85 Milions de Comptes...) encarregades del control sobre els ajuntaments han aplicat la llei del llibertinatge en favor del descontrol i la disbauxa que només ha beneficiat a les entitats de crèdit i grans proveïdors, en detriment dels serveis, els impostos i en definitiva de les arques municipals. Aquestes alçades es fa imprescindible començar a parlar de deute legítim o deute il·legítim, de la societat de la deutecràcia, d’auditories ciutadanes, de fiscalitzar les nostres institucions... revisar qui s’està beneficiant d’aquests deutes, qui va autoritzar inversions sense previsió pressupostari... Només així i de cap altra manera, podrem ser conscients de l’espoli que hem patit i seguirem patint els propers anys! Dídac Rimoldi Camí Moià
tones de sal en immenses muntanyes, més 200 milions d’euros públics invertits, una dessaladora a Abrera, augment del cost de la potabilització de l’aigua i repercussió d’aquest en els rebuts dels consumidors, anys i anys de mobilitzacions ciutadanes... sí, estem parlant de l’herència d’Iberpotash. I ara, diuen que els runams salins s’han quedat petits i que cal augmentar la grandària del de Sallent en més 10 Milions de tones! N’estem fartes, i hem obert la via judicial per provar d’aturar el que ja és una qüestió de dignitat. Hem començat exercint com a acusació popular en el procés obert contra el govern de Súria, per presumptament, afavorir l’empresa donant llicències urbanístiques quan no les podia donar. L’alcalde, els quatre tinents d’alcalde, el secretari i l’arquitecte han estat imputats. A més a més, hem esbrinat que una part dels terrenys on Iberpotash realitza les obres de Súria, pertanyen al 1r tinent d’alcalde, que aquest les té llogades a l’empresa, i que aquesta té una opció de compra de 300.000€. Per aquí hem començat, però seguirem. Albert Junyent Regidor de la CUP a Sallent
ENDAVANT-OSAN
Organització Socialista d’Alliberament Nacional
L’organització
política de l’esquerra independentista, Endavant-OSAN es va presentar el passat mes de gener a l’Ateneu Popular La Sèquia. Tanmateix, l’embrió d’aquest primer nucli a la comarca del Bages feia mesos que treballava a nivell intern i també participant en espais de lluita i reivindicació com poden ser l’organització de la passada vaga general o la Festa Major Alternativa de Manresa. El dia de la presentació s’aprofità per donar a conèixer la primera campanya que, sota el lema “Capitalisme és crisi. Les filles de la precarietat volem un treball digne” pretén despertar consciencies al voltant de la problemàtica del treball i de les relacions productives i laborals al sí del model capitalista. La feina d’Endavant-OSAN passa per treballar colze a colze amb l’esquerra independentista i amb els moviments socials de la ciutat i, en definitiva, amb tots aquells col·lectius o persones organitzades al sí de l’esquerra anticapitalista amb l’objectiu de crear un vertader contrapoder a l’hegemonia capitalista i patriarcal. Endavant-OSAN s’autodefineix com una organització on les meves màximes passen per la destrucció del patriarcat, l’assoliment de la independència per la totalitat dels Països Catalans i la construcció d’un estat socialista al servei de les classe populars del nostre poble.
QUÈ ÉS AIXÒ DEL FRACKING? El 24 de novembre va constituir-se a Cervera la Plataforma Aturem el Fracking, un moviment en defensa del territori que té com a primera tasca la d’explicar què és allò contra el que lluita. El fracking és una tècnica, prohibida en alguns estats d’Europa, consistent en perforar a gran profunditat i, mitjançant la injecció d’aigua, sorra i productes químics a gran pressió, fracturar el substrat rocós, on hi ha atrapades diferents bosses de gas o petroli que, al trobar-se en quantitats petites, no poden ser extretes per mètodes tradicionals. Un dels riscos més grans és la contaminació dels aqüífers subterranis, pels productes químics emprats en la fractura o pels mateixos hidrocarburs. Als Països Catalans hi ha diferents zones –entre elles el Bages-
amenaçades per una quinzena de projectes d’aquest tipus, en diferents fases d’autorització i de diferents administracions. Les darreres denegacions de llicències de prospecció per part de la Generalitat principatina podrien semblar encaminades a aturar aquesta tècnica, però no es pot abaixar la guàrdia. En el moment d’escriure aquestes ratlles està previst que el 10 d’abril es voti al Parlament una proposició de llei per a prohibir el fracking. A veure què passa però els precedents no són gaire optimistes: el 14 de febrer es va votar al congrés espanyol una moció proposant el mateix a nivell estatal, que va ser rebutjada amb els vots contraris del PP, UPyD... i CiU. A més les declaracions del conseller Santi Vila dient que “un territori que té el paisatge com a actiu és incompatible amb determinades tècniques com la del fracking” admet diverses lectures. Plataforma Aturem el Fracking
ARRAN SI EL PRESENT ÉS LLUITA, EL FUTUR ÉS NOSTRE En el marc de la crisi estructural capitalista, la més destructiva de les últimes dècades, les joves ens trobem en una situació ja anunciada i reproduïda en repetides ocasions. La manca d’ocupació i la marcada fragmentació del mercat laboral ens porta a viure i construir el nostre dia a dia en un espai cada cop més angoixant i precari on el marge de maniobra per a desenvolupar els nostres projectes personals i col·lectius queden acotats als interessos dels “gestors” del capital. Davant d’aquesta desoladora realitat no ens resignem. Desenvolupant dinàmiques creatives en la lluita de la nostra organització per la Independència el Socialisme i el Feminisme, hem près la ferma decisió de combatre i assolir la superació del capitalisme per a la creació d’una societat nova, per a viure amb dignitat i, així assegurar un futur millor per a totes. Només lluitant tenim futur!
info
5
Manresa Antifeixista
UN ANY I UN MES DESPRÉS El
23 de març de 2012 una ràtzia feixista va estar a punt de costar la vida de l’Albert, davant d’una sala de concerts amb les portes encara tancades tot esperant acollir un concert de música compromesa. Un any i un mes després podem dir que l’Albert va salvar la vida miraculosament, que les forces de seguretat han detingut als presumptes culpables i que la justícia, lenta, ha dictaminat presó preventiva per a elles esperant un judici que apunta motius ideològics però que encara s’ha de celebrar. No és poc, però no en tenim prou. La història, entre moltes altres lliçons, ens ha ensenyat que té afany de repetició. No cal viatjar a l’Alemanya d’entreguerres ni a l’Amèrica del Sud dels setantes i vuitantes per a veurehi clar. Ho tenim a tocar. Com l’agressió a l’Albert fa un any i un mes: la mort, a tocar. D’un any i un mes ençà, a casa nostra ens hem fet un tip de cortines de fum i corrupteles vàries: una crisi imposada on és el poble, com sempre, qui posa els morts. Entretant, la campanya
Campanya
“JO TAMBÉ ESTIC EN CONTRA DEL RACISME I LA XENOFÒBIA” TOTS FEM BAGES
La Plataforma Tots Fem Bages, formada per diverses persones i entitats de la comarca està realitzant una campanya que consisteix en posicionar-se públicament, individualment o en grup, en contra del racisme i la xenofòbia. En el seu bloc es pot baixar un text amb l’afirmació “Jo també estic en contra del racisme i la xenofòbia” o un altre amb l’afirmació “Jo també estic en contra de...” (que permet afegir el que la persona vulgui) amb el qual es fotografien persones i col·lectius. Les fotografies, on es pot fer constar el nom i cognoms, l’entitat de la qual es forma part i el lloc on està feta, s’han d’enviar al bloc de l’entitat on son exposades públicament. Aquesta campanya està inspirada en una de similar que va fer Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Des d’aquí us impulsem a sumar-vos a la campanya i fer pública la vostra posició en contra del racisme i la xenofòbia!! Més informació a: http://totsfembages.blogspot.com.es/
6
info
de descrèdit de la Política segueix desacreditant de forma intencionada i setmana rere setmana a la classe política i els seus acòlits. I de retruc, moviments polítics de tall clarament feixista i racista ocupen posicions de poder: PxC als nostres ajuntaments, el Front Nacional a França i Aurora Daurada al parlament grec. Un any i un mes després el caldo de cultiu que cuina el xef capitalista és més al punt encara per a l’ebullició feixista. A tota la xusma feixista, des de les tropes de xoc als barris fins a les estructures que es mimetitzen a les institucions, els hi diem alt i clar: nosaltres som aquí i no passareu. A totes les institucions i organitzacions que subscriuen comunicats benintencionats contra el racisme però són incapaces d’assumir compromisos clars i contundents, els hi diem alt i encara més clar: aquí hi ha una trinxera necessària, i no ens en mourem. Esperem no haver d’acollirvos quan aquesta trinxera sigui cridada, en ultimàtum i per tots els mitjans, a ser la tomba del feixisme. O el que seria encara pitjor: esperem no haver de trobar-vos a la trinxera enemiga.
L’AUTÈNTICA LLEGENDA DE SANT JORDI Ja estic fart que sempre s’expliqui la mateix mentida i per això donaré la meva versió sobre els fets, vull, rectifico, necessito que es faci justícia. Tot va començar quan volia menjar-me un bacallà de primera amb una princesa que havia conegut fent autostop, i ens va interrompre un beatet que feia molta rabia anomenat Jordi. Es va treure un llibre i, el molt pervertit, ens clavà una pallissa sobre la castedat en les relacions de parella fora dels sagrats vots del matrimoni. Un cop em va deixar els collons ben inflats m’el vaig empassar. No va ser dificil, faig vinti-cinc metres d’alçada, i un morro deu cops mes gran que el de la Carmen de Mairena. Aquests personatges però em produeixen indigestió així que, de pet, va sortí disparat per la porta de darrera fins arribar a Anatòlia. La gent d’allí es pensaven que era un cogombre, fins que el van ensumar. La desinformació fa molt mal.
Jose Miguel Cuesta
Xavier Cervera
CARTA A GUILLEM AGULLÓ Aquest
any en fa vint que el feixisme organitzat del País Valencià et segava la vida. Vint anys d’un assassinat que ens va deixar un temps sense alè, corpresos per la ràbia de veure’t lluny de les teves il·lusions que compartíem. Plens de la impotència que generen les desaparicions sobtades, vàrem seguir traçant el camí que gent com tu i molts d’altres, en aquest país, hem anat brodant.
Hauràs notat que no estàs sol, Guillem, que els sense por d’aquest país hem seguit construint aquell somni que de ben jove et va fer militar a l’antifeixisme i a Maulets. Fa 20 anys que et sabem a la vora de cadascuna de les lluites que han començat la gent mes compromesa d’arreu del país. Procurant salvar l’Horta del País Valencià de la depredació especulativa del sòl, donant vida al riu Ebre i aturantne el transvasament, les lluites dels estudiants a les nostres universitats i escoles, primaveres valencianes, vagues generals, consultes sobre la independència de la nació, la lluita dels desnonats i les desnonades, dels mestres i les aturades... En cada puny tancat hem sabut de la teva presència al nostre costat. Et podem dir que el combat maulet ara sega més arran que mai, i ho fa també en el procés de reconstrucció nacional i de la vertebració d’un espai polític ple d’il·lusions i projectes. La unitat popular.
Els fatxes que et van prendre la vida, encara fan mal de tant en tant. Ja fa un any a Manresa gairebé maten un altre company que esperava a les portes d’un concert antifeixista. Ja veus, l’acció reacció de sempre, només que finalment ens hem decidit a portar la iniciativa, i arreu de la nació ens autoorganitzem per oferir la millor alternativa al sistema establert de fa segles. I fem Plataformes d’Afectats per les Hipoteques, i Coordinadores d’Associacions per la Llengua, i Plataformes en Defensa del Territori i denunciem l’especulació i la corrupció. Fem cooperatives de consum i ocupem locals en desús per fer-hi activitats de tot tipus, que fomentin el treball en xarxa... Sincerament, Guillem, crec que comencem a recollir els fruits de les lluites, de les ferides, de les petites i de les grans victòries, de les llàgrimes i dels somriures. Recollim per seguir sembrant des del dia que vàrem decidir posar en comú l’objectiu de veure uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos. Perquè com diu aquell cantant de Xàtiva que tan hauries escoltat, volem un país de llums enceses, sense renunciar a res. Sense renunciar a l’oblit, sense renunciar a la memòria històrica que és un dels nostres pilars per seguir avançant i sense renunciar a la teva presència i a la dels altres, que de segur que estan amb tu empenyent. Com sempre, sense treva, fins vèncer. Pep Peraire
L’esquerra independentista hem aconseguit portar la veu de les lluites dels carrers dels Països Catalans al Parlament autonòmic amb tres diputats. Sortim a la tele i als programes d’humor i hi ha il·lusió , molta, i una estranya sensació que comencem a guanyar i que volem posar totes les peces de la millor manera, i que potser a vegades ho fem be i d’altres fotem la pota fins al fons, però procurem rectificar. La gent ho està passant molt malament, Guillem, però cada cop som més els que seguim lluitant per fer un nou sistema més just i per tant, seguim combatent aquell que tan poc t’agradava, i que tan poc ens agrada.
info
7
twiter.com/cupmanresa facebook.com/cupmanresa
Disseny i maquetaci贸: X.Bayo - bdisseny.com // Impressi贸: Printdigital.cat
Pla莽a Gispert, 4 08242 Manresa manresa@cup.cat www.manresa.cup.cat