ÍNDEX INTRODUCCIÓ 1 EN DEFENSA DE LA SOLIDARITAT, LA JUSTÍCIA I LA COHESIÓ DE LES CLASSES POPULARS Educació Drets socials Habitatge Serveis socials Drets socials i lluita contra el racisme Treball De la Sanitat a la Salut 2 ECONOMIA, FORMACIÓ I TURISME: UNA SORTIDA JUSTA DE LA CRISI, UNA COMARCA AMB RECURSOS Sectors econòmics Model econòmic prioritari: economia social i cooperativa Formació ocupacional Compromisos municipals 3 URBANISME, TERRITORI, MOBILITAT I ENERGIA: PEL PRESENT I EL FUTUR, DEFENSEM LA TERRA Urbanisme i territori Mobilitat Energia
4 CULTURA I FESTES: EINES DE CONVIVÈNCIA I LLIBERTAT 5 PER UN ESPORT POPULAR I FORMATIU 6 LA GENT GRAN, UN COL·LECTIU AMB MOLTES NECESSITATS PERÒ TAMBÉ AMB MOLT POTENCIAL 7 UN JOVENT MANRESÀ PARTICIPATIU I AMB LES EINES I RECURSOS PER UN FUTUR DIGNE 8 DE LA DEMOCRÀCIA FORMAL A LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA 9 NOVES TECNOLOGIES: PER LA TRANSPARÈNCIA, LA PARTICIPACIÓ I LA IGUALTAT 10 SEGURETAT CIUTADANA: MÉS ENLLÀ DE LA DEMAGÒGIA 11 DES DELS MUNICIPIS, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS
Volem fer més feina, i tu també ens pots ajudar Després de 20 anys de treball municipal i municipalista, i amb l’experiència adquirida durant els darrers 4 anys a l’Ajuntament, ha arribat l’hora que la CUP es converteixi en una força molt més determinant, amb poru pes com per incidir decisivament en les polítiques que afecten la ciutat i la gent que hi vivim. Com ha quedat clar en la darrera legislatura, només la CUP pot garantir que plantarà cara a la dreta de les retallades, però també al tripartit que ha convertit Manresa en una ciutat desdibuixada i de futur incert. Des d’un independentisme irrenunciable, i des d’uns valors socials inqüestionables, apostem per convertir Manresa en un pol d’atracció, en una ciutat bonica i agradable, que aprofiti les potencialitats de ser la primera ciutat fora del cinturó metropolità amb uns límits urbans delimitats i un entorn natural accessible, i que posti per una bona comunicació pública amb la resta de pobles de la comarca i amb Barcelona. Amb més zones verdes, amb una mobilitat interna moderna i racional. Amb un govern de la ciutat capaç de prendre decisions valentes. Manresa pot ser un referent en qualitat de vida, i convertir això en un actiu que li permeti atreure i retenir iniciatives, projectes i feina, per recuperar l’empenta que ha perdut els darrers vint anys. Fa quatre anys, 1600 manresans i manresanes vàren confiar en la CUP, i permeteren l’entrada d’un regidor a l’Ajuntament. Hem fet molta feina, però en volem més. Ara, tu també pots canviar Manresa; tu també pots construir el futur.
EN DEFENSA DE LA SOLIDARITAT, LA JUSTÍCIA I LA COHESIÓ DE LES CLASSES POPULARS La CUP ha tingut i té, com a prioritat política, el desplegament de mesures que afavoreixin la cohesió i el ple desenvolupament de les classes populars. En aquests moments de crisi econòmica que està comprometent seriosament l’accés als recursos més bàsics, cal que les institucions facin polítiques destinades a garantir la lluita contra les desigualtats i contra l’exclusió. Davant de concepcions caritatives (tant de moda a les nostres institucions i a certes entitats de la ciutat), el repte social és incorporar la idea que la igualtat és una condició per a la llibertat i, per tant, cal ser coherents, també, en el repartiment dels beneficis de l’activitat humana per evitar els problemes de la desigualtat. Cal tenir una visió àmplia del benestar social que inclogui, a més de la salut, l'educació, l'habitatge i la protecció social, l'accés a la cultura, a la natura, a l'espai públic de qualitat, a les activitats de lleure i a l'exercici dels drets democràtics. Els programes de polítiques socials han de figurar com a elements prioritaris per a totes i tots aquells que ens oposem a la dualització creixent de la societat i, al nostre entendre, estan directament relacionats amb la promoció dels conceptes de solidaritat i cooperació enfront dels d'egoisme i competència salvatge. Abans de comentar algunes propostes en diferents àmbits, convé destacar les característiques fonamentals que hauria de tenir la política social: - Ha de tendir a ser transversal, és a dir, a afrontar de manera conjunta els diferents problemes socials de la vila, ciutat o barri. En aquest sentit són fonamentals experiències com els Plans Comunitaris o Plans Integrals que, no només plantegen qüestions urbanístiques, sinó que comprenen el conjunt de mesures el el terreny de l’educació,
la sanitat, la cultura i el lleure, la seguretat, etc, necessàries per a la millora de les condicions de vida dels ciutadans. - Ha de ser pública i participativa. L’Estat, i en aquest cas els Ajuntaments
han
d’assumir
la
seva
responsabilitat
política
i
administrativa de dirigir i executar els diferents programes socials, fugint de les tendències privatitzadores. En el disseny i posada en marxa d’aquests programes hi ha de prendre part els seus protagonistes: els ciutadans. - Ha de ser de caire universal, és a dir, adreçada a garantir els mateixos drets per a tota la població, fugint de la concepció habitual que dóna les desigualtats per inevitables i basa l’acció en la caritat vers determinats col·lectius.
Educació. Una eina per a la igualtat i l'aprenentatge col·lectiu Tot i que en el disseny de les polítiques educatives l’Ajuntament de Manresa hi té un paper limitat, això no pot servir d’excusa per a la inacció. És per això que creiem que hem d’anar més enllà de les competències que l’Ajuntament per intervenir en la política educativa, implicant-se
al
costat
dels
equips
professionals
existents,
les
associacions de mares i pares, potenciant programes escolars, dinamitzant iniciatives... A més a més, l'Ajuntament ha de vetllar per fomentar la implicació de tots els centres en les dinàmiques i propostes de ciutat en matèria d'ensenyament, tals com les organitzades pel CRP del Bages com per d'altres organismes, tan les dirigides als mestres com les dirigides als alumnes o, fins i tot, a les mares i pares. De la mateixa manera, és necessari implicar-se més activament en el reciclatge i modernització professional dels mestres i professors de la nostra ciutat. L'escola no és una entitat aïllada de la resta de la ciutat i l'Ajuntament ha de poder liderar la connexió entre els diferents agents que intervenen en tot el procés d'aprenentatge, per tal de
posar els fonaments de Comunitats d'Aprenentatge, on escoles, pares, mares, mestres, associacions de veïns, gent gran, agents professionals, etc. s'impliquin en un ensenyament-aprenentatge global, reflex de la societat on vivim, on els coneixements i les habilitats són compartides entre tothom. L' educació i l'accés al coneixement és un dret al llarg de tota la vida i, per tant, cal facilitar tots els mitjans possibles per facilitar l'intercanvi educatiu tot aprofitant totes les oportunitats que es puguin trobar. D'altra banda, l'Ajuntament de Manresa, juntament amb tots els agents necessaris, ha de posar totes les eines per tal que totes aquelles persones que per qualsevol circumstància són exclosos del sistema d'ensenyament actual, puguin trobar la manera de tenir uns estudis que permetin una inserció a la vida laboral digna per desenvolupar-se com a persones inserides dins la societat. És per això que proposem: •
Recursos a les escoles en funció de les necessitats i no dels resultats acadèmics. En aquest sentit, cal tenir en compte
dos
aspectes
fonamentals:
en
primer
lloc,
que
l’avaluació de la tasca educativa no es pot limitar, només, a les qualificacions acadèmiques de l’alumnat. En segon lloc, no podem caure en el parany que tothom accedeix a les escoles en les mateixes condicions (culturals, socials...); precisament, l’escola ha de ser un espai que tingui com a objectiu garantir la igualtat d’oportunitats. A més necessitats, més recursos. •
Garantir uns costos d´escol.larització menys desiguals.
•
LLars d’infants, un servei públic: Fer de les escoles bressol autèntics centres públics, on la gestió i la titularitat depenguin de l'administració local. Adequar, de les millors maneres possibles, la relació oferta-demanda de places 0-3, creant nous centres o ampliant els ja existents.
•
Aprofundir
en
les
propostes
de
nova
zonificació
i
finestreta única. Cal consolidar el nou mapa escolar, amb l’objectiu d’evitar que les escoles triïn el seu alumnat (i, per tant, n’exloguin la resta). D’altra banda, la preinscripció directa a les escoles s’està convertint en una font de conflictes i trampes que s’evitarien (en bona part) centralitzant el procés en una finestreta única depenent de l’Administració. •
Repensar els serveis poc operatius: Els darrers anys l’Ajuntament de Manresa ha endegat nous serveis educatius: projecte educatiu de ciutat, oficina d’informació i escolarització, servei de suport i informació a les famíles… Sense posar en dubte la bona intenció d’aquestes propostes, cal entendre que els problemes van en una altra direcció. Cal esmerçar tots els esforços en la creació de noves places escolars públiques.
•
Ampliar
el
projecte
de
Patis
Oberts
i
d’utilització
d’espais a horari complert: Cal ampliar la xarxa de centres públics amb instal·lacions obertes a horari complert, és a dir, molt més enllà de l'horari lectiu reglamentat pel departament d'Ensenyament i les activitats extraescolars proposades per les AMPAS. Tenim uns equipaments infrautlitzats dotats d'aules, biblioteques, sales d'actes, gimnassos, aules d'informàtica, de tecnologia... Són espais que cal obrir a la ciutat i coordinar iniciatives per tal de facilitar comunitats d'aprenentatge globals. •
Escola inclusiva: Cal canviar la orientació de la política d’educació especial. Tot i valorar la tasca feta per AMPANS, hi ha d’haver un programa que fomenti l’escola inclusiva, és a dir, l’escolarització ordinària (amb els recursos que calgui) de les persones que actualment estan fora del circuit educatiu.
•
Es fa evident la necessitat d´un 6è institut a Manresa,i potser un 7è. Continuem amb una política de poca previsió, i això comporta la saturació constant del sistema escolar. Aquesta situació es pot agreujar amb les polítiques de retallada de places de professorat iniciada pel govern de la Generalitat.
•
Més oferta de mòduls de secundària: S´hauria d´ajustar l’oferta a les necessitats del territori i alhora incrementar-la.
•
Mantenir l´oferta de batxillerat nocturn: Cal pressionar per evitar el tancament de les línies educatives del nocturn del Lluís de Peguera, per la importància que té per a les persones que combinen feina i estudis.
•
Més universitat pública: Cal buscar fórmules perquè la participació pública a la FUB sigui més gran, procurant que aquesta no es regeixi amb uns criteris tant empresarials i de mercat. Tenint en compte l’oportunitat que suposa tenir estudis universitaris propers, cal potenciar la seva vocació de servei públic.
•
L´escola
d´adults
està
saturada: L’ajuntament ha de
pressionar les altres administracions i explorar totes les vies de finançament públic per ampliar l’oferta d’educació d’adults, tenint en compte l’enorme tasca que desenvolupa (formació contínua, inserció en el circuit educatiu de persones que n‘havien sortit, i alfabetització de persones immigrades). •
Aprofitar els serveis territorials: L’Ajuntament ha de fer un esforç per aprofitar els possibles avantatges de tenir els SSTT al territori, sobretot pel que fa a la planificació i a la influència política.
•
El finançament del conservatori s’ha de replantejar: S ´hauria de trobar la manera que el Conservatori Professional de Música no representés un cost tant elevat per a la ciutat (diversificar-ne el finançament) o, com a mínim, garantir un retorn més evident per Manresa.
Drets socials L’actual situació de crisi econòmica i social està abocant a situacions d’exclusió a sectors cada cop més nombrosos de la nostra ciutat. L’Administració municipal és l’encarregada de rebre, en primera instància, les conseqüències d’aquestes situacions, i creiem que cal defensar una política pública que aposti per garantir els drets socials de la ciutadania. En cap cas, no estem parlant d’una qüestió de beneficiència, sinó d’assegurar a tothom l’accés a una sèrie de recursos bàsics pel sol fet de formar part de la nostra organització social. Seguidament exposem unes quantes propostes per a la millora de l’accés als recursos socials més bàsics:
Habitatge La CUP entenem que és un dels problemes més greus. Àmplies bosses de població no poden assumir els preus actuals i futurs. Aquesta situació és dramàtica per qui la pateix, i a més esdevindrà un problema social a la llarga, que tindrà conseqüències en la nostra vida comuna. Mentre no es produeixi una millora significativa de la situació pel que fa a l’accés a l’habitatge digne com a dret reconegut per a tots els ciutadans/es, la CUP seguirà donant suport a les iniciatives populars que denunciïn i posin en evidència la situació d’injustícia que vivim a la nostra ciutat.
•
Ampliació del servei de l’Oficina Local d’Habitatge: El servei que en aquests moments ofereix FORUM està col·lapsat, sobretot pel que fa a l’atenció al públic. Creiem que aquest servei s’ha de dotar de més personal (especialment en èpoques de convocatòries de promocions de lloguer social), i que cal fer dos espais separats d’atenció. Un dedicat a la primera atenció en matèria d’habitatge i l’altre dedicat a la gestió dels lloguers i les ajudes (la burocràcia administrativa).
•
No als habitatges buits: caldria promoure un reglament d’habitatges buits amb la finalitat d’abaratir els preus del mercat
de
lloguer
i
potenciar
la
borsa
de
pisos
de
l’administració. Una bona mesura és carregar l’import de l’IBI un 50% a pisos que portin un temps buits. •
Més control de l’estat dels habitatges: Hem d’evitar la proliferació de contractes de lloguer de pisos que no tenen la cèdula d’habitabilitat, perseguint les pràctiques fraudulentes d’immobiliàries i particulars. Seguir amb les inspeccions d’ITV dels edificis. L’Ajuntament ha d’assumir les funcions d’aval i mediació per garantir l’accés a l’habitatge, així com la creació de mecanismes de denúncia i control de les situacions d’abús o indefensió.
•
Borsa municipal d’habitatge: Cal crear una borsa de pisos municipals per poder atendre situacions d’urgència i poder així allotjar-hi persones que temporalment ho puguin necessitar.
•
No als desonaments: La CUP donem suport a l’ocupació i als moviments socials contra els desnonaments, ja que posen en evidència l’actual situació d’injustícia. Donem suport a la ILP per la dació en pagament.
•
Promoció de l’habitatge protegit.
Serveis socials •
Fons local per a la igualtat social: L’Ajuntament ha de crear un fons amb aportacions de totes les regidories que financiï les actuacions previstes en el Pla Local d’Inclusió Social.
•
Accés als serveis públics: Garantir que totes les persones puguin accedir als serveis públics municipals (piscina, escola bressol, bus urbà, etc) independentment de la seva capacitat econòmica, mitjançant ajuts o preus més baixos a les persones que ho necessitin.
•
Augment dels recursos socials destinats a fer front a les noves dimensions de l’exclusió social a Manresa
•
No a la privatització dels serveis socials: Cal lluitar contra l’externalització
dels
serveis
d’atenció
a
les
persones
(assistència domiciliària, etc). Les empreses concessionàries no sempre vetllen per l’interès social i per les condicions laborals de les persones treballadores. •
Ampliació del servei d’assistència domiciliària; per poder donar una bona atenció a les persones que ho requereïxin. Cal ampliar i flexibilitzar aquest servei i, sobretot, dotar-lo de professionals formats en l’àmbit específic.
•
Promoure cooperatives d’habitatges amb espais comuns per la gent gran, com a alternativa a centres de dia i residències.
Drets socials i lluita contra el racisme Les polítiques en relació a la immigració no es poden desvincular de la lluita per la solidaritat, la justícia social i la cohesió de les clases populars. La llei d’estrangeria promou el manteniment de l’economia submergida, la segmentació laboral per orígens i la negació de drets polítics. En molts casos, els municipis acaben sent els principals gestors del fenomen migratori sense tenir prou recursos. La manca de recursos facilita enormement la proliferació dels discursos xenòfobs, ja que s’acaba veient l’immigrant com el principal culpable dels mals del sistema, en comptes de veure’l com una víctima d’aquest. Davant del discurs racista el que cal és: • Garantir l’accés als serveis i prestacions públiques per evitar l’exclusió • Potenciar la participació dels col.lectius d’immigrants en les dinàmiques associatives, polítiques i socials de la ciutat • Promoure mecanismes de denúncia davant de situacions d’abús i indefensió per la seva situació legal. •
Promoure altres models a l’hora de tramitar l’arrelament social que no siguin el de discriminar en funció d’una oferta laboral, ja que això promou un mercat negre de compra-venda d’ofertes de treball i una visió molt economicista de la immigració Basar-se, en canvi, en altres criteris per valorar la integració social d’aquestes persones com el coneixement de la llengua, l’associacionisme, etc..
•
Fer un esforç per contraargumentar els rumors
Treball •
Impulsar formació
politiques que
municipals
permetin
la
d’inserció
creació
laboral
d’itineraris
i
laborals
alternatius. •
Articular mecanismes per a la denúncia de l’economia sumergida i el frau fiscal.
•
Promoure assemblees socials i d’aturats, cal que les persones que s’han quedat sense feina s’organitzin per poder defensar els seus drets davant empreses i institucions. Tenir-los com a interlocutors a l’hora de dissenyar polítiques d’ocupació.
•
Aplicació dels plans de “dinamització econòmica” amb criteris socials: Tot i ser-ne molt crítics, creiem que si hi torna a haver plans d’àmbit estatal o nacional (plan E, etc) cal un control públic de la seva aplicació. Promoure l’ocupació rotatòria de persones aturades i evitar les pràctiques antisocials que algunes empreses han dut a terme aprofitant aquests plans (fer fora treballadors just abans del pla per després tornar-los a agafar).
•
Defensa
pública
dels
drets
de
les
persones
treballadores: Donar suport a les plantilles afectades per acomiadaments d’empreses amb beneficis, etc. •
Suport a l’economia social i solidària. Cal que l’Ajuntament s’impliqui i doni suport a totes aquelles iniciatives d’economia social i solidària que sorgeixin a la ciutat.
De la sanitat a la salut La CUP pensem que cal evolucionar del concepte de “sanitat” (molt lligat a l’atenció hospitalària) al concepte de “salut”, que inclou les vessants de benestar no només físic, sinó també mental i social. En primer lloc, la salut està molt lligada a la qualitat de l'espai públic.
Per
això
volem
una
ciutat
més
verda,
amb
menys
contaminació, amb més espai per caminar i fer esport, amb una bona xarxa de zones verdes i de lleure repartits pels barris i ben comunicats entre ells. De la mateixa manera, unes condicions laborals i socials dignes són un element imprescindible per a tenir una bona salut. En segon lloc, la salut no és només un dret que cal defensar de retallades i mala gestió, sinó, en el cas de Manresa, un sector econòmic molt important al qual estan associats molts llocs de treball. En aquest sentit, treballarem perquè Manresa sigui, cada cop més, un referent en serveis sanitaris per la Catalunya central i tot el país. L’abast dels serveis de salut és amplíssim: des del servei que ofereix l’assistència hospitalària i les urgències, fins als d’atenció primària o els serveis especialitzats. Cal manifestar públicament que a l’administració local no li correspon corregir les deficiències del sistema sanitari. Malgrat això, cal vetllar per suplir amb recursos propis aquelles necessitats que no restin cobertes (transport adaptat, algunes de les especialitzacions mèdiques no presents al CAP, campanyes sanitàries...). •
La salut, un servei públic: És necessària la implicació dels municipis en la millora dels serveis sanitaris i sociosanitaris. Davant
les
tendències
privatitzadores
de
l’administració,
l’Ajuntament ha d’apostar per uns serveis públics, universals i de qualitat. Caldrà vetllar per un correcte ús dels recursos que doni resposta a demandes creixents, sobretot pel que fa als
aspectes sociosanitaris (atenció a persones malaltes, gent gran, persones amb mobilitat reduïda...). Finalment, cal potenciar la participació dels usuaris dels serveis sanitaris per avaluar--ne i millorar-ne la qualitat. •
Prioritat per a la medicina preventiva: És important la promoció de la medicina preventiva i la potenciació d’hàbits de vida saludables. Tot i que municipalment les competències sobre salut són limitades, hi ha algunes propostes que són al seu abast. En primer lloc, reconèixer la prevenció com a tasca pròpia dels professionals de la salut, i recollir-ho en els contractes de compra de serveis. En segon lloc, potenciar la tasca comunitària dels serveis de salut. Apropar els serveis de salut a la població a través de xerrades a sobre hàbits de vida saludables, desplaçament de professionals als IES, als punts d’informació juvenil, a casals d’avis, a professionals que treballen amb col·lectius específics....
•
Reducció i control de la despesa farmacèutica: Cal revisar totes les pràctiques en relació a la dispensació i prescripció de fàrmacs. Evitar-ne la prescripció, si és possible, quan es puguin recomanar altres mesures no farmacològiques (esport, teràpies de grup, etc.); racionalitzar-ne l’ús en les hospitalitzacions. També vetllar per un control de l’excessiu paper dels visitadors mèdics als hospitals.
•
Ajudar i potenciar les múltiples associacions de malalts (d'Alzheimer, de càncer...) facilitant-los l’accés a llocs de reunió, formació
específica,
especialistes..
i
col·laboració
de
professionals
ECONOMIA, FORMACIÓ I TURISME: UNA SORTIDA JUSTA DE LA CRISI, UNA COMARCA AMB RECURSOS L’actual situació de crisi capitalista ha demostrat que el sistema econòmic vigent no ha sigut capaç (ni té com a objectiu) de garantir el benestar de la totalitat de la
població. La naturalesa
capitalista, d’acumulació, explotació i creixement sense límits, ens ha portat a l’atzucac actual. És per això que creiem que, humilment, cal posar les bases d’una alternativa que posi per davant els interessos populars als dels sectors dominants, del valor del treball davant del capital i els valors de respecte al territori per sobre de la depredació del medi a qualsevol preu. Sabem que és una assignatura difícil però estem convençuts que hi elements d’anàlisi compartits, alternatives ja plantejades i, sobretot, una necessitat social i ecològica inexcusable que reclamen posar els fonaments d’una societat lliure i igualitària. Caldrà insistir, també, en la importància de fomentar la democràcia econòmica i la participació dels treballadors i treballadores en el desenvolupament d’aquesta proposta. Considerem que l’anàlisi i les propostes s’han de fer, sobretot, en termes bagencs, ja que la interacció econòmica de Manresa amb la resta de pobles del Bages és absoluta. Des del comerç als serveis, Manresa fa de capital real d’una comarca que pateix la crisi, i ha de liderar-ne una sortida que redefineixi el nostre paper en els Països Catalans del futur.
Sectors econòmics a) Agricultura i ramaderia Encara que minoritària, cal tenir present la importància econòmica, social i ecològica de l’activitat agrícola i ramadera. La pagesia és garant de l’equilibri territorial rural (sembra dels camps; arranjament
de camins, sotabosc i marges; manteniment de segones residències, entre d’altres). Alhora, la pagesia actua com a salvaguarda dels nostres boscos (biomassa, pastura extensiva ecològica, etcètera). Per això cal: •
Especialització en els productes agrícoles i ramaders i internacionalització
del
nostre
mercat
mitjançant
noves
tecnologies. Millora dels lligams entre productors, intermediaris i consumidors. •
Una ramaderia intensiva especialitzada i ecològica.
•
Manresa: zona lliure de transgènics.
•
Mercat de productes ecològics i de proximitat: estudiar la proposta del mercat del Rebost del Bages, combinant-ho amb l’impuls del mercat dels dissabtes a la Plaça Major. Fomentar més
mercats
setmanals
(a
la
Balconada-Escodines,
per
exemple). •
Sectors estratègics: potenciar com a sector de futur la transformació agroalimentària.
b) Indústria productiva El sector industrial és un dels més afectats per la crisi econòmica, i el que ha aportat més persones a les llistes d’aturats. Cal repensar-ne l’estructura i l’objectiu de la producció industrial. •
Sectors estratègics a fomentar: El model basat en la indústria auxiliar de l’automòbil està clarament esgotat i les previsions no són pas gaire més optimistes (pujada del preu del petroli, etc). És per això que creiem que fóra bo reconvertir aquest sector cap a la producció d’elements destinats al transport públic col·lectiu i a la producció d’energies
renovables
(aerogeneradors,
plaques
solars...),
i
a
l’investigació en aquests camps. •
Fomentar la constitució d’una xarxa de complicitats comercials amb empreses d’arreu del món que treballin amb criteris d’interès públic, social i ecològic.
•
Millorar el transport públic cap als polígons industrials.
•
Millora de les connexions als polígons: Accés a la banda ampla i GSM als polígons industrials (en ple segle XXI encara hi ha polígons industrials a la comarca del Bages amb greus dèficits d’accés a la banda ampla o al servei de GSM; problemes que són totalment inadmissibles); apostar pel desplegament de la fibra òptica i, com a alternativa allà on sigui poc viable, establir zones Wi-Fi o WiMAX per resoldre problemes puntuals.
•
Planificar i gestionar mancomunadament el sòl industrial del Bages.
•
Potenciar el parc tecnològic del Bages (PTB) i blindar-lo en l’ús exclusiu per empreses relacionades amb l’I+D. c) Comerç i consum La CUP creiem que una política que prioritzi un entorn amable,
endreçat, net i apte per als vianants és l’element que pot ajudar més els comerços de la nostra ciutat. La defensa del petit comerç com a element de cohesió social ha de ser una prioritat, en contraposicióa la política de foment de grans superfícies multinacionals i de centres comercials allunyats de la trama urbana. És per això que proposem:
•
Extensió de l’illa de vianants al centre i barri vell, amb un model de pàrquings perimetrals i amb acords entre les associacions de comerciants i els pàrquings.
•
Millora de la neteja dels carrers
•
Ajudes i assessorament municipal per a la modernització del
comerç
manresà
(venda
per
internet,
estratègies
comercials, etc) •
Fomentar
la
cooperació
entre
comerços
(servei
de
repartiment a domicili conjunt, etc) •
Treballar perquè tots els sectors del comerç estiguin representats a les associacions de comerciants (inclòs el de persones d’origen immigrant)
•
Assegurar la col·laboració del comerç en els grans esdeveniments culturals de la ciutat (marxandatge, menú de l’Aixada, etc...)
•
Foment
prioritari
de
l’extensió
del
comerç
a
les
Escodines (bonificacions per instal·lació de comerços) •
Impulsar
una
bona xarxa
de cultura
i de comerç
gastronòmic, en què els restaurants, coordinadament amb les institucions, impulsin jornades gastronòmiques basades en els ingredients típics de la comarca. Fer una fira del Rebost del Bages que vinculi productors petits amb l’escola. •
Nova
cultura
de
consum:
Implicar els agents socials
vinculats a les tasques educatives per fer pedagogia de nous models de consum responsable. Interactuar amb els sectors de
la societat manresana conscienciats de la necessitat d’aquest model econòmic. •
Compra pública ètica: L’ajuntament ha de procurar comprar prioritàriament en empreses que treballen amb criteris socials, ecològicament responsables i amb la participació democràtica dels treballadors i treballadores. d) Turisme Incomprensiblement, l’aposta pel turisme al Bages encara és
molt incipient, malgrat la gran quantitat de recursos històrics, culturals i naturals que té la comarca. Creiem fermament que la identificació de la nostra comarca amb un patrimoni ric i variat, una programació cultural i festiva molt rica i un entorn natural agradable i proper és la carta que hem de jugar. És per això que cal:
•
Potenciar l’eix Barcelona-Montserrat-Manresa: aprofitar la proximitat d’aquests dos focus d’atracció turística i la presència de la Seu i la Cova per potenciar aquest eix estratègic. Desvincular aquest turisme de la qüestió religiosa i potenciar-lo com a turisme cultural.
•
Garantir la continuïtat del projecte de Parc Geològic i miner de la Catalunya Central.
•
Potenciar el turisme gastronòmic i vitivinícola.
•
Promoure els béns naturals de la comarca. Montserrat, la proximitat del Pirineu, la proximitat del mediterrani, la proximitat de Barcelona.
•
Millorar el portal de promoció turística del Bages: unificar en un portal totes les rutes a peu i en bicicleta de la comarca,
itineraris
turístics
que
contemplin
l’eix
Barcelona-Montserrat-Bages, un espai per al calendari festiu...
•
Promoció de Manresa i el Bages com a focus cultural de referència: només a Manresa es fan uns 500 concerts l’any i hi ha dos equipaments que s’han convertit en una referència (el Kursaal i l’Stroika), a més de la resta d’oferta
en
festivals
Mediterrània...).
i
Cal crear
fires una
(Fecinema,
l’Aixada,
marca de
promoció
cultural pròpia
•
Crear una zona per a autocaravanes a Manresa: una possible ubicació seria el Congost, a l’estil de les zones existents a l’Estat francès. e) Sectors financers Davant de l’actitud especulativa de la banca, apostem per
l’extensió i el foment de la banca ètica i el control de l’activitat financera convencional. Es per això que creiem que cal:
•
Recolzar la constitució i extensió de projectes de banca ètica.
•
Fiscalitzar l’activitat de la banca convencional: - Usar els serveis jurídics municipals per denunciar les conductes antisocials de la banca - Regular la presència de la banca a l’espai públic (gravar caixers automàtics, etc). -Informar públicament dels comptes de la banca privada.
•
Crear un servei municipal d’atenció al ciutadà en matèria d’assessorament econòmic i financer.
Model econòmic prioritari: economia social i cooperativa Un Ajuntament és una eina de dinamització econòmica molt important, tant per la pròpia activitat (la contractació de plantilla) com per la capacitat de generar activitat econòmica (inversions, concursos, serveis...). És per això que creiem que cal una política activa
del
consistori
manresà
cap
a
models
cooperatius,
de
participació democràtica dels treballadors/es i d’economia social. Els avantatges d’aquest tipus de models són els següents: 1. Generen una economia estable i arrelada al territori: 2. Es basen en la participació democràtica dels treballadors/es 3. La participació i implicació suposen més capacitat d’adaptació als canvis 4. Fomenten l’economia en xarxa i la intercooperació 5. Fomenten la formació dels i les cooperativistes i una política d’inversions racional 6. Faciliten l’entrada al mercat de treball de sectors tradicionalment exclosos (aturats/des més grans de 45 anys, dones, persones amb discapacitat) 7. Són empreses ciutadanes, implicades en el seu entorn social No es tracta pas (com alguns insisteixen a presentar-ho) de fomentar una estructura econòmica menys eficient, romàntica, ”poc empresarial” i que viu a base de subvencions. Creiem que és una veritable opció de futur per a l’economia manresana i bagenca. No debades, les cooperatives han aguantat un 15% més que les empreses convencionals les conseqüències de la crisi.
És per això que proposem: •
Formació cooperativa dels tècnics d’ocupació: Arribar a un acord amb Aposta (escola del cooperativisme) per a formar els tècnics del CIO.
•
Incloure el cooperativisme en la formació ocupacional i/o empresarial: Incloure assignatures sobre cooperativisme als cursos de formació ocupacional (especialment els relacionats amb gestió administrativa i empresarial). Ampliar la vinculació d’Aposta
amb
la
FUB
a
l’impuls
d’estudis
ordinaris
de
cooperativisme i economia social a la branca de Gestió d’Empreses. •
Facilitar la constitució i el finançament de les empreses cooperatives: caldria una simplificació per a la constitució de cooperatives (en el que depengui de l’Ajuntament) i una ajuda en el finançament. Per exemple, fer de mitjançers amb les entitats bancàries (sobretot pel que fa al diàleg en la negociació dels deutes) i fomentar el coneixement d’iniciatives com COOP57 (cooperativa de crèdit)
•
Prioritat en concursos públics: Hi ha d’haver clàusules en els concursos públics que convoca l’Ajuntament que donin punts a les empreses cooperatives i d’economia social. Per garantir la dimensió social i democràtica dels concursos, cal reclamar
una
clàusula
que
asseguri
el
segell
RSEcoop
(responsabilitat social empresarial cooperativa). També donar punts extra per a les empreses que treballin amb productes i serveis d’altres cooperatives existents a la zona (cooperativa agràries, de consum...)
•
Descomptes en impostos i taxes: Cal bonificar l’activitat econòmica cooperativa i social amb rebaixes en impostos com l’IAE, etc.
•
Assessorament en recuperació d’empreses: L’Ajuntament ha d’assesorar els treballadors/es de les empreses que tanquen per
estudiar
la
possibilitat
de
recuperar-les
en
forma
cooperativa. •
Fusió del MES i CEDEM: Unir en un sol organisme de promoció econòmica els dos vivers actuals. Formar en la gestió cooperativa els tècnics del CEDEM i difusió de la opció cooperativa. Aquest viver d’empreses ha d’estar en contacte permanent amb els responsables del CIO, dels mòduls formatius i de les universitats per a ser una opció real.
•
Concessions cooperatives: Caldria assegurar que hi ha una previsió en el futur de la gestió de serveis en els quals s’accedeix per concurs públic. Aprovar per ple municipal que, abans
que
s’acabin
els
contractes
amb
les
empreses
concessionàries (deixalles, neteja dels edificis etc), es buscaran fórmules
per
a
assegurar
una
alternativa
amb
fórmula
cooperativa que garanteixi l’extensió dels criteris de l’anomenat quart
sector
(gestió
d’economia
social,
sostenibilitat
i
democràcia). •
Fomentar fórmules de participació a l’administració municipal:
Potenciar
la
participació
dels
treballadors
i
treballadores en l’organització de l’Ajuntament. Reducció de nivells de decisió i estructura més horitzontal.
Formació ocupacional •
Crear una taula en què intervinguin totes les entitats dedicades a aquest àmbit, amb l’objectiu de coordinar-ne les iniciatives i organitzar la millor fórmula de portar-les a la pràctica.
•
Garantir els resultats dels tallers ocupacionals i que se n’avaluïn els resultats posteriorment. Orientar-los als sectors estratègics esmentats al programa
•
Analitzar periòdicament la qualitat i els resultats dels tallers ocupacionals.
•
Crear
un
edifici
de
simulació
d’empreses:
és
una
experiència desenvolupada incialment a Sant Pere de Ribes amb uns resultats d’inserció laboral molt interessants. Es tracta de
crear
una
empresa
real
de
pràctiques
(dividida
en
departaments, amb clients ficticis però sense facturació ni producció efectiva).
Compromisos municipals •
Compromís per reduir els tràmits burocràtics en la creació de noves empreses.
•
Comprometre's efectivament a pagar en 50 dies els proveïdors de béns i serveis de l'Ajuntament.
•
Comprometre’s, en el cas de deutes amb els proveïdors, d’assumir un paper de responsabilitat i dialogant per a negociar les condicions de pagament del deute.
URBANISME, TERRITORI, MOBILITAT I ENERGIA: PEL PRESENT I EL FUTUR, DEFENSEM LA TERRA Urbanisme i territori L'urbanisme és un instrument amb alta incidència en la política social. És una àrea de caràcter global; la visió que es té de la ciutat, la planificació del desenvolupament, les hipòtesis de creixement que formula, etc. fan que tingui una transversalitat que possibilita una millor integració dels diferents col·lectius. La
planificació
urbanística
cal
fer-la
tenint
present
les
necessitats de la població, sense desfigurar la identitat, l'arquitectura i l'estructura dels pobles i garantint l'accés als serveis bàsics. L'urbanisme ha de ser una eina al servei de la ciutadania. L'aposta ha de ser per un urbanisme que aglutini la densitat de població en els espais urbans, és a dir, un urbanisme compacte, que eviti la proliferació d'urbanitzacions disperses i zones especialitzades que trenquen la cohesió social i que són contràries a la igualtat i la justícia social. L'urbanisme ha de ser un element integrador en tots els sentits; ha d’incloure un desenvolupament urbanístic sostenible i adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés, tenint sempre en compte la variant de gènere, així com els drets de les persones a la mobilitat; per això ha de millorar les infraestructures i eliminar els punts de risc de l’espai públic. A més, cal afavorir la cohesió social, considerant la rehabilitació i la renovació del sòl urbà, atenent a la preservació i la millora de les edificacions antigues i/o històriques per tal de consolidar un model de territori globalment eficient. D’aquesta manera s’ha d’evitar el sorgiment de zones amb altes taxes d’exclusió social. L'equilibri dins el municipi ha d’incloure zones verdes, espais públics, equipaments, habitatges, ja que són peces claus que contribueixen a la cohesió social, és a dir, a la vinculació dels membres d'una col·lectivitat entre ells i com a grup.
En les ciutats actuals, l'urbanisme modifica la percepció i concepció que els ciutadans tenen de la seva pròpia ciutat, de manera que s'influeix en diversos aspectes subjectius, entre ells la percepció d'inseguretat o seguretat, un tema que actualment s'aborda des dels ens municipals, principalment, mitjançant el control i la retallada de drets. L'urbanisme hi pot jugar i hi ha de jugar un paper fonamental. La ciutat s'ha de concebre i construir per als ciutadans, amb espais oberts i públics, ha de ser un espai integrador, generador de col·lectivitats i complicitats, i ha de parar especial atenció a l'ambient natural, la neteja, el mobiliari, la il·luminació, el manteniment contra la degradació, i a la supressió de barreres que generen percepcions d'aïllament, amb actuacions que fomentin el contacte entre les persones. Tots aquests aspectes influeixen directament no tan sols en l'atenuació de la sensació de por i inseguretat que pot generar una ciutat, sinó també a fer-la un espai realment segur. L'aposta ha de ser d'espais comuns vers espais privats, col·lectivitat vers individualitat, concentració vers dispersió, integració vers segregació. La nostra proposta: un urbanisme que tingui com a objectiu principal la cohesió social i la qualitat de vida Després de l’eufòria urbanitzadora i especuladora que ens ha precedit, amb una política municipal poc intervencionista en el creixement i més preocupada per l’augment d’ingressos de les arques municipals
que no
pas pels
efectes
a mig termini
d’aquest
creixement, creiem que cal tornar a la planificació i a l’adopció de mesures que assegurin la cohesió social i qualitat de vida com a objectius principals. És per això que proposem:
•
Creixement zero fora rondes: Tenint en compte que un de cada cinc habitatges de Manresa és buit, que encara hi ha reserves de sòl a l'Est i al Nord de la ciutat i que les expectatives de creixement de la població els propers anys són baixes, preveiem que la ciutat no hauria de créixer més enllà de les rondes en els propers trenta anys. En aquest sentit, descartem
a
curt-mitjà
termini
la
construcció
de
nous
habitatges a l'entorn de la torre Santa Caterina. Pel què fa a l'Est (la proposta d'ARE) s'instarà a la Generalitat a paralitzar la urbanització prevista i a mantenir els terrenys previstos per la nova urbanització com a sol de reserva per si en un futur més o menys llunyà la ciutat necessita augmentar el seu parc d'habitatges. A la zona Nord, entre la barriada Mion i la plaça Catalunya, el creixement urbanístic s'hauria de condicionar a la creació del parc del Puigberenguer i al manteniment de totes o la majoria de les activitats agrícoles actuals. •
El Congost: Es presenta una proposta d'urbanització definitiva. Arranjar definitivament aquest espai serà la nostra prioritat. Desestimarem el projecte de l'any 2005 perquè no preveu el baixador
de
ferrocarril
ni
el
tramvia,
perquè
situa
els
aparcaments allunyats dels equpipaments més utilitzats i, sobretot,
perquè
planteja
una
reforma
innecessàriament
costosa. Mantindrem l'aparcament actual, farem el carrer que travessa el Congost d'una sola direcció i enjardinarem la resta d'espai lliure per tal de convertir la zona esportiva en un veritable parc. També projectarem una passera que uneixi el Congost amb la carretera de Cardona, a l'alçada de l'Avecrem, per tal de facilitar els desplaçaments a peu i, alhora, apropar els aparcaments del Congost al centre de la ciutat. •
Solar de davant del baixador dels Catalans: Ús lúdic i esportiu i adequació immediata.
•
Fàbrica Nova: El projecte aprovat en el seu moment ja no era prou satisfactori (excessiu pes del centre comercial, poc espai públic útil, excessiva destrucció del patrimoni arquitectònic i insuficient equipaments per la ciutat). Per aixo ens oposarem a les modificacions que empitjorin aquests paràmetres, sobretot si no hi ha garanties que la inversió es produirà a curt termini.
•
Pisos buits: Seguirem insistint en que cal identificar i gravar fiscalment els pisos buits per tal d'incrementar el mercat de lloguer i abaratir-ne els preus.
•
Oficina Local d’habitatge: Caldrà ampliar la oficina local d'habitatge, tant físicament com competencialment, per tal d'oferir assessorament en matèria d'habitatge que inclogui l'atenció a les persones amenaçades de desnonament.
•
Parc Agrari. La història de Manresa va lligada a la de l’horta que, encara avui, ocupa un espai molt significatiu del terme municipal, repartit, sobretot, entre dues grans àrees, el Poal i Viladordis.(tot i que també queden parcel·les conreades a la llera del riu o de la riera de Rajadell, i a sota la Balconada -el Torrent dels Llops- i Sant Pau). El Poal i Viladordis estan catalogades com a zones agrícoles d’especial protecció, una categoria que representa un reconeixement més simbòlic que real, però que comporta un primer pas de cara al projecte de parc agrari. Un primer pas, però, insuficient, ja que no ha pogut evitar que diferents projectes urbanístics i de construcció d’infraestructures (el desdoblament de l’eix Transversal, per exemple) en redueixin progressivament l’extensió. Entenem que aquesta activitat social i econòmica, el regadiu, té encara, en el segle XXI i a la nostra ciutat, molt sentit i que, per tant, cal aturar el procés d’eliminació de
superfície agrària al voltant de la ciutat per tornar-la a posar en valor: -Perquè són una font d’aliments de proximitat. -Perquè ens identifiquen com a ciutat que no es pot entendre sense tenir en compte el passat agrícola. -Perquè són una font de riquesa i de treball per a moltes persones i encara ho podrien ser més. -Perquè són, o haurien de ser, un espai també per al lleure, per passejar-hi o per cultivar-hi el propi hort. És per això que proposem: 1. La constitució d’un consorci
del
parc agrari
de
Manresa, integrat per l’Ajuntament, la Junta de la Sèquia, la Unió de Pagesos i l’Escola Agrària, que tindrà com a objectiu potenciar i donar a conèixer l’activitat agrícola del municipi i els productes que en resulten. 2. La
potenciació,
també
des
de
l’Ajuntament,
dels
productes de l’horta manresana, amb campanyes de difusió
i
informació,
així
com
la
promoció
dels
establiments i els mercats en els quals és possible trobar aquests
productes.
En
aquest
sentit,
entenem
que
recuperar el mercat de les pageses de la plaça Major té un potencial turístic, comercial i, fins tot, cultural. 3. L’adequació i la senyalització dels camins que creuen aquests espais. 4. La divulgació dels valors paisatgístics i culturals de l’horta de Manresa. 5. La creació d’una bossa de terres (semblant a la bossa de pisos de lloguer gestionada per FORUM) que faciliti l’accés a la terra a aquells que la volen conrear.
Mobilitat La qüestió de la mobilitat omple gran part dels discursos polítics i ciutadans a Manresa. Es tracta d’un aspecte polèmic, en el qual els darrers anys s’ha dut a terme una línia política poc clara, més preocupada d’intentar quedar bé amb tots els sectors afectats que no pas d’assolir els objectius polítics que s’havien acordat. No cal dir que aquesta manera de fer política (present també en altres àrees) aconsegueix, finalment, l’efecte contrari que busca: acaba generant frustració en tots els sectors perquè cap no es veu representat totalment en la intervenció final i, en canvi, l’objectiu polític que es perseguia amb aquesta intervenció s’aconsegueix només a mitges. En una política d’afectació ciutadana tan evident com la mobilitat cal tenir un discurs i una pràctica coherents, però sobretot les idees molt clares per a convèncer amplis sectors ciutadans de la necessitat de prendre certes mesures. Mesures que han d’anar encarades a la racionalització de la presència del trànsit privat a la ciutat, a la millora notable del transport públic i els trajectes a peu i en bici i a una bona connexió amb la resta de pobles de l’entorn i amb Barcelona. No es tracta pas de cap caprici, sinó que estem convençuts
que
l’avenç
en
aquestes
polítiques
comportarà
conseqüències positives per als drets ciutadans, l’activitat econòmica i el medi ambient. La nostra proposta: una Manresa i una comarca amb una mobilitat prioritàriament pública •
Pla de mobilitat del Pla de Bages: Si en un tema Manresa necessita planificació supramunicipal, és sobretot en el del transport públic. Cal crear una sola xarxa de transport públic que abasti tot el pla de Bages, com a mínim. Seria molt interessant, però, El Consorci del transport públic de la comarca del Bages ha de posar-se en marxa de forma immediata amb
l’objectiu d’uníficar el servei de transport urbà de Manresa amb els línies de bus interurbanes que uneixen la ciutat amb els múnicipis propers, per tal de crear una sola xarxa integrada, no només tarifàriament sinó també funcionalment. Alhora, aquest consorci també ha de proposar una zona supramunicipal pel servei de taxi. •
Volem el Tren-tram: La implantació del tren-tram a Manresa i la comarca ha de ser una prioritat i l’Ajuntament ha de pressionar a la Generalitat perquè s’acompleixin els terminis (2014).
•
Manresa-Barcelona, 45 minuts: L’altra prioritat alhora de reclamar
a
la
Generalitat
o
a
les
administracions
que
correspongui és la millora del servei de Rodalies que uneix Manresa i l’Àrea metropolitana, amb l’objectiu d’assolir els 45 minuts de trajecte fins a Barcelona. •
Xarxa de nit-bus: Així mateix, es sol.licitarà que Manresa s’inclogui en la xarxa de nit-bus que uneix barcelona i alguns municipis del seu entorn a les hores en que no hi ha servei de ferrocarril.
•
Volem anar més i més bé a peu: Per tal de facilitar els desplaçaments a peu s’eixamplaran –i arbraran, si és possiblevoreres als carrers on les mides no siguin les adequades, entre ells, el Cos, Esquilets (dalt), Viladordis (de Sardana a P. Vilomara), Major, Joc de la Pilota, Passatge de la Ribera, Circumval.lació, Pujada del Castell.
•
Carril bus:. Es crearà un carril bus a la carretera de Vic/Cardona i al tram superior del Passeig de Pere III.
•
Ampliació de la zona blava: S’ampliarà la zona blava a d’altres carrers del centre, com ara el carrer Súria.
•
Zones verdes d’aparcament: Es crearan zones verdes (espais d’aparcament exclusiu pels veïns) al Barri Antic, a la Balconada i a d’altres espais a estudiar. Pel que fa al Barri Antic, s’eliminaran totes els places lliures d’aparcament, convertint la Plaça Milcentenari en un parc públic, tal i com assenyala el Pla General, i reservant la resta de places en superfície pels veïns i veïnes.
•
Ampliació del carril bici: S’ampliarà el carril bici als carrers on la convivència entre els automòbils i les bicicletes comportin perill excessiu per als ciclistes
Energia El sistema energètic català, està basat en centres de producció controlats per poques i grans empreses (Endesa, Iberdrola, Gas Natural, etc.), que es troben allunyats dels principals focus de consum. És per això que cal que la instauració de les energies renovables sigui concebuda com a centres de producció d'energia propers als centres de consum, en contra d'alguns projectes que proposen macroinfraestructures que necessiten grans xarxes de distribució posteriors, per les quals es perd un significatiu percentatge de l’electricitat produïda (fins al 35%). Una bona opció per tal d'apropar els centres de producció i de consum és la recuperació dels centres municipals de producció d'energia. A més a més, el principal problema del sistema energètic és que la potència elèctrica generada es basa en fonts d’energia no renovables i contaminants (centrals tèrmiques i nuclears) que són poc eficients energèticament. Per tant, ara com ara, ens trobem amb un model energètic ineficient i basat en fonts contaminants, en un
desequilibri territorial, i en una concentració econòmica empresarial que és econòmicament injusta.
La nostra proposta: menys consum, més eficiència, energia local Creiem que els municipis tenim una responsabilitat important en aquest canvi de sistema de producció i consum i energia. Manresa (i el Pla de Bages en general) han de fer una aposta per l’estalvi energètic, per la millora de l’eficiència en el consum d’energia i i per l’impuls de la producció local d’energia. •
Elaboració d’un Mapa Manresà per al desenvolupament d'energies renovables. Aquest mapa (en coordinació,també, amb la resta de municipis del Pla de Bages) ha d’analitzar les possibilitats d’obtenció d’energia amb fonts renovables amb recursos
del municipi,
en col·laboració
amb universitats,
entitats i institucions locals i supramunicipals. Un dels objectius finals del mapa seria avançar cap a la màxima autosuficiència de les zones que queden fora de la trama compacta de Manresa (els Comtals, el Xup, Miralpeix i Viladordis). •
Cooperatives energètiques. La legislació vigent a l'estat espanyol permet que qualsevol persona o entitat pugui esdevenir generadora d'energia a partir de fonts d'energia renovables. A més a més, permet que l'energia generada es pugui aportar a la xarxa i obliga l'empresa distribuïdora de la zona a comprar l'energia produïda a un preu primat que fixa el govern de l’estat. L’ajuntament ha de facilitar la instal·lació d’aquestes
iniciatives
al
municipi.
Una
de
les
primeres
propostes podria ser l’assessorament de Som Energia, la primera cooperativa energètica existent als Països Catalans, en aquest matèria.
•
Utilització de la biomassa forestal com a font d'energia. És imprescindible una implicació decidida del l’Ajuntament de Manresa i del Consell Comarcal (amb la col·laboració, sobretot, de
municipis
amb
tradició
i
possibilitats
forestals)
en
l'aprofitament d'aquests recursos no pas escassos al nostre país. En aquest sentit, i sent conscients que aquestes propostes impliquen grans inversions que es rendibilitzen a llarg termini, es proposen dues línies d'actuació: 1. Estudiar les possibilitats d'obtenció de matèria primera (estella forestal) de la zona i, en funció de les possibilitats, fer plans integrals per tal d'instal·lar calderes d'estella forestal als equipaments municipals i altres edificis. 2. Estudiar en cooperació entre diversos ajuntaments d'una mateixa zona la possibilitat de construir una planta de biomassa, que sí que permeti generar aigua calenta per abastir la població. •
Instal·lació de panells solars (situats sobretot a les teulades dels edificis públics) i petits aerogeneradors (previ estudi sobre les condicions meteorològiques i idoneïtat de la zona) per obtenir electricitat (edificis privats, empreses, instal·lacions municipals i enllumenat públic), o bé, aigua calenta i calefacció (en funció de l’opció instal·lada).
Aquests
panells
i
aerogeneradors
podrien
suposar un estalvi econòmic a llarg termini i fins tot un benefici econòmic, en cas de venda de l’excedent energètic.
•
Creació de jardins als terrats dels edificis.
•
Substituir els semàfors de bombetes incandescents per làmpades de LEDs que s'alimenten amb plaques fotovoltaiques
•
Instal·lació
gradual
de
la
tecnologia
LED
en
l’enllumenat municipal •
Aplicació i compliment de les normatives existents (codi tècnic de l'edificació, decret d'ecoeficiència, etc.) en els edificis de nova construcció.
•
Potenciació de les auditories energètiques a l’abast de tothom. Per oferir les solucions més adequades a cada llar, cal oferir serveis i auditories energètiques a preus baixos i reduïts i, si cal, de manera gratuïta en el cas de persones amb ingressos baixos i d’entitats sense ànim de lucre. A partir d’aquí cal informar de les mesures a adoptar: aïllaments tèrmics, augment de l’eficiència en il·luminació, hàbits sostenibles de consum, optimització de calderes i bombes de refrigeració, etc.
•
Incentivació, concessió de crèdits tous i ajuts per a famílies (sobretot aquelles amb menys recursos), per tal de potenciar mesures d’estalvi energètic i poder posar-les en marxa. En aquest sentit cal combatre des del municipi el fenomen dels “pobres energètics”, gent amb pocs recursos que no pot disposar de calefacció ni aire condicionat.
•
Cal també facilitar la feixuga tramitació i el sistema de primes
vigent,
ja
que
actualment
dificulten
la
implementació d’alternatives de generació distribuïda, en favor de la centralitzada. •
Assessorament i conscienciació de la importància en la reducció de les emissions per part d'indústries i comerços, tot implementant millores en il·luminació i consum energètic.
•
Promoció
de
indústries,
l'autosuficiència desenvolupant
energètica sistemes
a
les de
subministrament, principalment solar i tèrmic, però també d'altres sistemes com ara la biomassa, l'ús de gas metà mitjançant la cogeneració, etc. Aquesta és una de les fórmules per reduir la dependència de combustibles fòssils. Cal la col·laboració i coordinació amb d'altres administracions.
CULTURA I FESTES: EINES DE CONVIVÈNCIA I LLIBERTAT La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de relació social, de participació, de diàleg i de reflexió comuna. La cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i col·lectivament com a catalans i catalanes i com a vilatans i vilatanes. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social. En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural municipal ha de ser el de fer dels nostres pobles i ciutats elements clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població. La política s’ha de posar al servei d’un projecte d’enriquiment cultural col·lectiu. Per això, la política cultural ha de partir del principi de fer a tot el municipi partícip de la vida cultural, ha de vetllar per evitar la dualització de la societat i per promoure una producció cultural i artística de qualitat, i ha d’establir mecanismes de socialització del patrimoni comú.
La nostra proposta: Manresa, una referència nacional La CUP creiem que, en els darrers 12 anys de tripartit, no hi ha hagut una línia clara en política cultural, i que més aviat s’ha apostat per anar trampejant les demandes de les entitats “de pes” de la ciutat (no necessàriament ni les més representatives ni les que programaven una oferta cultural més interessant). Hi ha un cert
cansament en el paper de l’administració municipal pel que fa a l’excessiva burocratització i les poques facilitats per a la pràctica de la cultura per part de l’Ajuntament. És
per
això
que,
tot
i
ser
conscients
de
la
retallada
pressupostària que patirà l’Ajuntament, cal traçar les línies mestres d’una política cultural que pretengui situar Manresa al mapa cultural dels Països Catalans. És un bon moment per a fer aquesta proposta, en el sentit que tindrà com a elements molt importants la racionalització dels recursos, l’aprofitament màxim dels equipaments existents i la il·lusió, l’originalitat i la participació com a contraposició a la política d’improvisació, subvenció i despesa sense un objectiu clar que ha guiat la política cultural manresana fins ara. Finalment,
volem
deixar
clar
que
hi
ha
una
condició
indispensable per a arribar a aquesta referencialitat, que és la millora de la connexió amb transport públic amb els pobles i ciutats de l’entorn. 1. Per a fer cultura calen recursos Un dels aspectes en què la tasca de l’Ajuntament té més sentit és el de les infrastructures. Creiem que l’administració ha de fer petites intervencions que poden suposar un salt qualitatiu important en la pràctica cultural. •
Cal elaborar un cens d’espais aptes per a la pràctica i creació cultural.
Això
hauria
d’incloure
no
tan
sols
els
espais
específicament culturals, sinó també escoles, locals d’AVV... És important conèixer les possibilitats de cada barri en aquest sentit. •
Cal ampliar l’horari d’obertura de la biblioteca del Casino, especialment en època d’exàmens, i augmentar-ne el fons. A més, caldria potenciar les biblioteques veïnals i escolars.
•
Cal (i no ens cansarem de repetir-ho) una sala polivalent cèntrica i pública oberta a les entitats manresanes. Aquesta Sala Polivalent hauria de funcionar com a lloc d’actuacions (bàsicament musicals) però també de creació i d’assaig. Amb un aforament mínim de 1000 persones caldria que complís dues condicions indispensables: la possibilitat de usar-la per usos molt diversos (concerts, xerrades, assajos, funcions teatrals,...) però prioritàriament per a la creació i divulgació cultural i, a més a més, que tingui una ubicació dins el nucli urbà i, per tant, s’hi pugui accedir a peu.
•
La gestió de la Sala polivalent hauria de defugir la dels centres cívics, i estudiar la possibilitat de cedir-la a una entitat o col·lectiu, que en facilités la dinamització i n'aprofités al màxim les seves possibilitats, tot mantenint-la a disposició de les altres entitats de la ciutat.
•
Cal que hi hagi instal·lacions elèctriques fixes a diverses places, prioritàriament on des de fa anys s’hi programa cultura (Plaça Gispert, per exemple). Cal, també, que l’Ajuntament faciliti la feina de les entitats elaborant el pla de prevenció i seguretat a les places, i que serveixi per a tots els espais.
•
Cal un escenari mòbil propietat de l’Ajuntament (que permeti diverses mides i que eviti llogar-lo cada cop).
•
Calen lavabos mòbils propietat de l’Ajuntament per evitar la despesa excessiva en lloguers
•
Calen escenaris a l’aire lliure: a Manresa no hi ha molt pocs espais a l’aire lliure en condicions (tipus amfiteatre) habilitat per a fer-hi cultura. Es podrien millorar el del Centre Cívic Selves i Carner (alçar l’espai existent), o bé posar-n’hi al Pati
del Casino o a la Pista Castell (en cas d’enderroc, aprofitant el pendent del parc). També caldria pensar en un espai de gran format a l’aire lliure amb lavabos d’obra, tanques fixes i escenari d’obra. •
Calen bucs d’assaig per als músics: hi ha un dèficit important en espais d’assaig, se’n podrien ubicar en espais municipals en desús i cedit a un preu baix a un futura associació de músics (ben preparats però amb horaris més lliures).
•
Cultura popular i tradicional: La feina de les entitats és impagable, però cal l'impuls d'una política cultural. S'ha d'acostar la imatgeria i les tradicions a tota la població, i no limitar-se a treure-les per la Festa Major i la Llum. Una bona idea seria la creació d'una mena de Museu de la Imatgeria, que serviria per mostrar-la però que també en garantiria la conservació i el manteniment, ara per ara molt precaris.
•
Cal potenciar la creació, sobretot en Arts plàstiques. Les possibilitats d'exposició es centren en les sales comercials, que difícilment aposten per coses arriscades. L'Ajuntament ha de possibilitar que els joves i els que surten dels camins més comercials també puguin exposar. Proposem de fer alguna cosa més, com la setmana de l'Art al carrer, on els artistes podrien crear instal·lacions als espais públics.
•
Finalment, estudiar la possiblitat que la Guàrdia Urbana faci la tasca de controlar l’accés als recintes tancats on es facin concerts o altres espectacles estalviant a les entitats la càrrega de contractar seguretat privada, tal i com preveu la nova llei d’espectacles de la Generalitat de Catalunya.
2. La cultura és corresponsabilitat S’ha demostrat, amb el pas del temps, que els projectes i espais culturals no es poden gestionar només des de les institucions; el model únicament funcionarial no funciona (la Kampana, un bon exemple). També tenim clar que un dels objectius bàsics de qualsevol proposta cultural és arribar al públic. És per això que apostem perquè les entitats i els creadors i creadores puguin participar en el disseny, la programació i la gestió dels espais culturals. Durant anys, el Galliner ha sigut l’única referència en aquest aspecte, i no es pot negar pas el seu èxit. Aquesta participació crea vinculació, responsabilitat i compromís. L’ajuntament ha de tenir molt clar què demana a canvi d’aquesta participació. Cal exigir que les propostes tinguin voluntat d’arribar a la gent, que facin bullir l’olla de la cultura, que ajudin a millorar esdeveniments culturals en decadència o en proposin de nous. És la lògica de l’intercanvi. La ciutat cedeix infrastructures i recursos a les entitats, però aquestes tornen el “regal” amb cultura per a la mateixa ciutat. A Manresa existeix una xarxa d'entitats que desenvolupa programes d'activitats en el camp artístic, de l'educació en el lleure, en el cívico-social
i en el de la cultura popular. L'Ajuntament
recolzarà aquestes programacions sempre que siguin obertes a la participació dels ciutadans, aportin una certa qualitat i interès social i fomentin valors de democràcia, solidaritat, autoorganització i sentit crític. Aquest suport es basarà en una política de subvencions i/o de recolzament logístic i infraestructural amb criteris clars i transparents. Una forma de relació entre l'ajuntament i les entitats pot ser les subvencions puntuals, per a projectes concrets amb interès especial i de difícil finançament sense aquesta ajuda. Cal ser molt curós i no convertir les subvencions en un substitutiu de l'esforç i la participació de les entitats i els seus membres.
Un altre instrument útil alhora d’ajudar a les entitats és la condonació d'impostos (IBI, llicències d'obres..). Tot i ser una pràctica que topa amb obstacles legals, hi ha formules que ho fan possible. En el camp de les arts plàstiques cal evitar plantejaments de suposat elitisme i partir de la base que tot tipus d'art pot arribar a gent de tota mena i que cal potenciar-ne l'excés de com més sectors socials millor. D’altra banda, o podem desaprofitar les iniciatives privades existents (Propaganda, l’Strika, Gramola, Vermell, La General, Sielu, sales d’exposició,...) i val la pena estudiar convenis estables amb aquests i d’altres agents. L'Ajuntament hauria d'afavorir la música en dir ecte, si cal,
ajudant els locals a ser legals. 3. La cultura és una eina de transformació i igualtat La cultura ha d’ésser per als ciutadans un mitjà de participació social, de diàleg i de reflexió comuna que ens ha de permetre reconèixer-nos com a persones i col·lectivament com a catalans i com a Manresans. La cultura és per tant una eina d'aprofundiment democràtic i de vertebració social. A la nostra societat hi ha desigualtats econòmiques, socials i, també, culturals. Hem d’assegurar-nos que totes les persones que viuen a la ciutat tenen els mateixos drets en l’accés a la cultura. L’escola, en aquest aspecte, hi té un aspecte fonamental. Si considerem important la funció formativa de la cultura, l’hem de fer entrar a l’escola. Cal que les entitats i creadors/es puguin mostrar el que fan (amb programes que passin per totes les escoles). S’ha de poder
tenir
una
formació
bàsica
i
variada
en
cultura,
independentment dels recursos que es tinguin. Qui vulgui una formació molt especialitzada i amb possibilitats de titulació ja té els seus espais d’aprenentatge. Cal que les escoles siguin la pedrera de la cultura a Manresa. En aquest aspecte, un dels projectes interessants que ajudarien la ciutat a un paisatge una mica més amable seria el d’impulsar el
muralisme, és a dir, aprofitar espais públics/privats (sobretot grans parets al descobert d’edificis enderrocats o de solars) per a l’expressió dels artistes manresans. És una opció barata que té uns efectes importants sobre el paisatge de la ciutat, a més d’un tret diferencial que podria arribar a ser turístic). Només cal veure els efectes sobre l’ambient al barri vell de Gasteiz o a Berlín. Respecte a la població nouvinguda, cal tenir en compte que l'accés a la cultura és molt difícil si les condicions quotidianes de vida no tenen uns mínims assegurats. Calen, doncs, mesures i iniciatives que facilitin l’accés a la cultura al cunjunt de la població. Així mateix, les entitats del municipi han de jugar un paper decissiu per aconseguir un bon nivell d'integració. Finalment, cal també garantir l’accés a les instal·lacions culturals de les persones discapacitades. Cal habilitar una secció de la bilblioteca per a deficients visuals, amb personal, mitjans i material adequat. Cal avançar molt més en la supressió de barreres arquitectìoniques en el patrimonio monumental i els equipaments culturals. 4. Que els grans esdeveniments no passin de llarg Els grans esdeveniments culturals que es fan a Manresa (Fira Mediterrània, Festa Major i Fira de l’Aixada en menor grau) deixen molt poc pòsit a la ciutat. No s’implica prou la gent en la preparació ni en el tipus de programació i s’acaben fent coses en les quals els manresans i manresanes som, bàsicament, espectadors passius. Considerem important que hi hagi fórmules que assegurin la participació de les entitats i creadors/es en aquestes fires i festes. Una possibilitat serien els escenaris/espais Denominació d’Origen (mostra de música/teatre/dansa/art de la comarca). Una altra opció seria fer programes específics previs a aquestes celebracions, un cop més, a les escoles. Pel que fa a la Fira Mediterrània (segurament la inversió més gran que es fa a la ciutat durant tot l’any, però que encara es viu com una cosa estranya), es podria proposar un canvi de format: dos dies
entre setmana oberts al públic però orientats als programadors, i un cap de setmana amb actuacions més populars i properes, que inclogués tallers, etc. No cal subestimar la importància d’aquesta fira perquè, a banda de l’activitat purament cultural, és un dels esdeveniments culturals que mou més diners a nivell principatí. 5. Barri Vell, la cultura a peu de carrer Històricament, el barri vell de Manresa ha estat un dels grans oblidats de la política manresana. Malgrat la inversió que s’hi ha fet els darrers anys, és paradoxal observar la quantitat d’espais i equipaments municipals en desús o abandonats, sense una funció concreta, i que contribueixen a la imatge de degradació que té el barri. És en aquests espais on veiem un gran potencial per a la creació i exhibició de cultura. En la línia del que va aprovar el ple municipal (a proposta nostra) de cedir al col·lectiu d’artistes els baixos municipals del carrer Vallfonollosa, cal fer propostes en d’altres equipaments perquè el barri Vell esdevingui un pol de cultura. També coincideix amb la iniciativa “Obrim els baixos de les Escodines”, impulsada per l’associació de veïns. Seria important que, a més d’aquests petits espais de mostra i creació, hi haugés un espai més gran que servís com a lloc de trobada i posada en comú. 6. Els museus també hi són Els museus manresans també han de fer la seva aportació a la vida cultural de la ciutat però, com en altres àmbits, no hi ha hagut una política museística coherent. Els museus existents (comarcal, de geologia, de la tècnica) van per lliure i això desaprofita recursos i els fa aparèixer com a realitats aïllades les unes de les altres. El Museu comarcal necessita una reformulació en profunditat. El que en aquests moments és una exposició de objectes antics més o menys vinculats a la ciutat, hauria de convertir-se en un museu
didàctic que mostres de manera entenedora l'evolució de Manresa al llarg dels segles. S’hauria de definir i potenciar la relació amb el MNAC, sobretot pel que fa a l’època barroca (que és majoritàriament el fons del museu comarcal), malgrat ser conscients de les limitacions tècniques que té el museu. També potenciar la relació dels altres dos museus amb les seves respectives xarxes. A més a més, cal potenciar l’espai memòries, encetat recentment, com un element diferenciador. També caldria que la Cova i la Seu fessin una aportació a nivell cultural a la ciutat, tenint en compte el patrimoni històric que representen. Cal que aquests espais s’obrin al públic més enllà de les xarxes de difusió religiosa, com un element cultural més. Vincular la relació
dels
edificis
propietat
de
l’església
catolica
amb
les
institucions públiques a un ús públic (d’acord amb les característiques dels espais) de les instal·lacions (claustres al mig de la ciutat, etc.) 7.Una referència de la catalanitat arreu dels Països Catalans Si entenem la cultura com un dels elements centrals de la nostra identitat com a poble, hem de fer una aposta decidida perquè Manresa
sigui
una
referència
en
expressions
populars
i
contemporànies en català. I és especialment important que es potencïi la cultura popular tradicional. Per això cal insistir en aprofitar l’embranzida de la Fira Mediterrània i la futura recuperació de l’edifici de l’Anònima com a escola de cultura popular. I apostar, prioritàriament, per programació d’espectacles d’arreu dels Països Catalans. Caldria, també, recuperar i ampliar intercanvis culturals com els que s’havien començat amb Alcoi, fent-ho extensiu a moltes altres poblacions. Amb 11 milions de persones lintercanvi dóna per molt. Cal un calendari anual de festes tradicionals. A hores d’ara, Manresa no és referència en cap de les celebracions tradicionals al llarg de l’any. No es tracta de voler-ho fer tot (la referència també pot ser comarcal, com el carnestoltes a Sallent), però sí de donar
l’oportunitat a tots els manresans i manresanes de gaudir de les celebracions populars.
8 Foment de la memòria històrica A la CUP creiem que no hi ha cap col·lectivitat humana capaç d’afrontar el futur amb èxit com a tal si no se’n coneix el passat. Per això considerem important recuperar la història del nostre municipi per posar-la a l’abast de tothom. Pensem que el coneixement de la història és una eina indispensable per entendre el present i pensar el futur, posant especial èmfasi en la importància que té aquest fet per a la població nouvinguda. En aquest sentit, considerem imprescindible eradicar qualsevol presència en l’espai públic de referències lligades a la negació dels drets individuals i col·lectius de la ciutadania dels Països Catalans, com a acte de justícia, dignitat i respecte a la nostra societat. A més, també considerem totalment necessari adoptar mesures per al reconeixement i la difusió de l’activitat de totes aquelles persones que han lluitat per la defensa de les llibertats democràtiques i nacionals, i per la promoció dels escenaris, fets i esdeveniments històrics lligats a la lluita en pro de la democràcia i els valors de justícia, igualtat, alliberament nacional, social i de gènere. Per tot això, cal: •
Recuperar la memòria local, tot i que el discurs dominant tan sols fa referència a la recuperació de la memòria a escala nacional.
Aquesta
memòria
local
és
importantíssima
per
prendre consciència del que es va viure realment i com es va viure. És la part de la memòria més incòmoda de recuperar i reivindicar, atès que en la majoria de municipis el poder i les famílies dominants no han canviat massa. •
Afavorir la recuperació d’una part central de la història dels catalans: la tradició obrera, revolucionària i col·lectivista. La
memòria històrica sovint s’instrumentalitza per fer veure que totes les lluites pretenien arribar on estem ara, a una democràcia
representativa;
es
construeix
un
passat
que
justifica el present i s’oblida la tradició revolucionària dels catalans i de les catalanes i la importància de l’obrerisme. S’ha d’aprofundir a explicar el conflicte social i de classe de les primeres dècades del segle •
XX.
Donar suport al portal memòria.cat: promoure la recuperació històrica per aconseguir explicar tot el que va representar el franquisme:
tots
els
tipus
de
víctimes
que
va
generar
(econòmiques, culturals, intel·lectuals, nacionals, personals i familiars). •
Fer un exercici constant d’explicar el present a partir del passat, un passat que encara s’ha d’explicar bé i de manera rigorosa. Per exemple, cal explicar com es conformen les grans fortunes actuals i el repartiment de poder actual. Per tal d’aconseguir que l’espai públic esdevingui un espai de
commemoració i memòria s’ha de potenciar: •
La
promoció
d’itineraris
temàtics
i
històrics,
incidint
en
l’explicació dels fets tal i com van ser, evitant visions superficials i itineraris mediàtics. han d’esdevenir recursos estables de l’oferta cultural del municipi i han de permetre generar identitat a partir de redescobrir la història del municipi i de recuperar-ne espais invisibles i moments històrics oblidats. •
La promoció del patrimoni industrial per explicar el paper de la classe obrera i les seves condicions de vida i laborals. En aquest sentit, cal assegurar que, en el nou plantejament de la Fàbrica Nova s’hi inclogui elements que recordin la gran importància de
les vagues que s’hi van produir. També recordar la presència de fàbriques actualment ocupades per altres usos (SAF, etc) •
La democratització dels criteris de catalogació, per tal que des de la societat civil es pugui intervenir en la política de catalogació del patrimoni. Això implica la difusió dels criteris de catalogació patrimonial.
•
L’eliminació de la presència en l’espai públic de símbols i noms vinculats a la negació dels drets individuals i col·lectius. Cal tenir en compte que quan la simbologia a eradicar té valor patrimonial es complica la decisió; per això cal valorar cada cas i ésser molt sensibles als debats que això pugui generar.
•
La difusió de la feina feta pels arxivers i museïstes a la població en general.
•
La democratització dels sistemes de reconeixements públics a les persones (medalles d’or, fills il·lustres, noms a carrers...). Els manresans i manresanes ha de ser la protagonista a l’hora de proposar i emprendre aquests reconeixements.
9. Polítiques de defensa de la llengua i la identitat nacionals. Models integradors. Polítiques de defensa de la llengua La llengua catalana és l’eina bàsica de cohesió social i l’instrument més important per seguir aspirant a la construcció nacional d’un únic poble. Liderar intervencions de normalització lingüística per part de l’administració local és la garantia per donar resposta a les deficiències d’intervenció de la Generalitat de Catalunya. Cal un programa d’acció ferm i ambiciós per tal de poder donar
resposta
als
importants
reptes
d’acollida
lingüística
i
construcció nacional. Des
de
la
CUP
creiem
que
no
existeixen
excuses
pressupostàries en matèria de normalització lingüística i que, per
tant, aquesta ha de ser una prioritat màxima en els pressupostos municipals i un factor determinant en el funcionament habitual del nostre ajuntament. Tot i que la majoria de recursos destinats a l’ensenyament i l’acolliment en català, gestionats bàsicament pel Consorci de Normalització Lingüística (i l’escola d’adults en casos d’alfabetització) no depenen directament de l’administració municipal, hi ha alguns aspectes que poden millorar en aquest àmbit. El panorama actual està marcat per la insuficiència de places, que ja hi havia abans, però amb l’agreujant que la crisi ha portat molta gent a interessar-se pels nivells Ci D de català per a la recerca de feina. A més a més, darrerament ha augmentat molt la demanda d’alfabetització (coberta per l’escola d’adults, però amb uns recursos massa escassos). Les propostes serien: •
Millorar el finançament via ajuntament en matèria d’acolliment (l’ajuntament només paga el 35% de 2 cursos, enguany –d’un total de 19). Una possible proposta seria fomentar que les AVV dediquin part del seu pressupost a cursos que cobreixin part d’aquest dèficit d’oferta.
•
En el camp de la dinamització, ajudar a possibles acords amb els jutjats, el gremi d’hostaleria, etc
•
Tallers de consciència lingüística per a treballadors/es que atenen el públic (tant de l’Ajuntament com de fora).
•
Millorar les infrastructures del consorci: oferir els centres cívics, les seus de les Avv que siguin municipals, accessibles a tothom (no com ara, amb problemes per a la gent gran o amb cadira de rodes).
•
Reforçar el programa de Voluntariat per la Llengua. També donar-li, paral·lelament, una mena d’orientació de “banc del temps de les llengües”, per a fomentar l’intercanvi lingüístic.
•
Crear un banc de recursos de materials d’aprenentatge, assegurant-nos la reutilització del materials ja usats i donant la possibilitat
de
persones
sense
recursos
d’accedir
a
l’aprenentatge. •
Incloure clàusules lingüístiques en els concursos públics, per tal de garantir que les empreses adjudicatàries tenen una actitud favorable a la llengua i la fan servir en l’etiquetatge i la publicitat dels seus productes i serveis.
•
Promoure la compra de material d’ús corrent de l’Ajuntament en funció, també, de l’aspecte lingüístic.
•
Crear comissions de seguiment o taules de participació que vetllin
per
la
normalització
lingüística
dins
ifora
de
l'administració i que coordinin les diferents campanyes i accions de promoció de l'ús de la llengua catalana.
PER UN ESPORT POPULAR I FORMATIU La CUP creiem que l’esport, més enllà de la millora de la condició física, compleix una funció social i formativa molt important. Garantir el dret a la pràctica de l’esport a tots els sectors socials i donar-li una dimensió de superació col·lectiva i de cooperació és la nostra prioritat. D’una banda, cal remarcar la tasca fonamental de les entitats esportives
de
base,
que
desenvolupen
una
tasca
formativa
importantíssima. Hem de tenir en compte tota la diversitat d’entitats i esports, sense fomentar el monopoli de cap en concret
(com ha
passat amb el bàsquet els darrers anys). D’altra banda, cal tenir en compte una tendència cada cop més estesa, que és la proliferació de la pràctica esportiva lliure i espontània, sense necessitat d’associarse. Per tant, les polítiques i infrastructures dedicades a l’esport han cobrir les necessitats d’aquests dos tipus de pràctica esportiva. És per això que proposem: •
Donarem suport a les entitats esportives de la ciutat i, alhora, treballarem per adequar l'espai públic de la ciutat a la pràctica esportiva lliure i espontània.
•
Canvi en la política d’infrastructures; menys pavellons, més pistes esportives a l’aire lliure: crear pistes esportives a l'aire lliure a tot arreu on sigui possible. Són infrastructures més barates, que necessiten menys manteniment i adequades per un tipus de clima com el manresà.
•
L’Anella Verda per l’esport: connectar tots els barris amb l'Anella Verda a través d'itineraris segurs i pensats per a les caminades, la bicicleta i el footing. Caldrà una senyalització adequada i altres indicacions útils per als esportistes (marques
de
•
quilometratge,
etc)
Piscina d’estiu: construir una piscina d'estiu a l'entorn del riu Cardener, ben connectada amb la ciutat i amb l'anella verda. D’altra banda, l’Ajuntament ha de complir els compromisos adquirits amb la gestió de la piscina municipal.
•
Un nou camp d’esports: construir un altre camp d'esports que substitueixi el que es perdrà a la zona esportiva del Congost amb la construcció del carrer paral.lel a la via. Alhora augmentarem, en funció de les ajudes externes que pugui rebre l'ajuntament,
•
el
nombre
de
camps
de
gespa
artificial.
Escoles obertes a l’esport: promoure un canvi de qualificació que converteixi la majoria de pistes i camps esportius de les escoles de la ciutat en espai públic utilitzat en exclusiva per l'escola en horari lectiu, però obertes al barri la resta del temps. Allà on calgui, aquest canvi de qualificació anirà acompanyat de millores en les instal.lacions escolars.
LA GENT GRAN Un col·lectiu amb moltes necessitats però també amb molt potencial Cal tenir en compte que el ventall de situacions que es poden trobar dins el col·lectiu que anomenem “gent gran” és molt ampli. Hi ha condicionants de salut, de classe, de suport familiar i de capital cultural i social que fan que es donin situacions absolutament diferents. Per tant, a l’hora de dissenyar polítiques de gent gran cal vetllar perquè aquestes cobreixin totes les necessitats d’aquest col·lectiu i les seves potencialitats. D’altra banda, cal tenir molt en compte aspectes especialment relacionats amb la gent gran a l’hora de planificar polítiques d’altres regidories que no siguin la de gent gran (la transversalitat). •
Consell de la gent gran: és un òrgan de participació i representació que funciona molt bé i dóna capacitat política i ciutadana a la gent gran. Cal impulsar-lo.
•
Ciutat amiga amb la gent gran: fa ben poc, Manresa ha tramitat la candidatura a l’OMS per entrar en el projecte “Ciutat amiga amb la gent gran”. Tot i que de moment es tracta més d’un gest de cara a la galeria, aquest projecte implica uns compromisos, que de moment des de l’Ajuntament no s’han treballat ni planificat prou. Caldria aprofitar aquest projecte per a fer un bon procés participatiu a l’hora de dissenyar el programa d’actuació.
•
Punts d’informació per la gent gran: cal recuperar-los, procurant donar-los un impuls per garantir que la informació arribi a tothom.
•
Millorar l’oferta d’activitats existent, amb una dotació econòmica suficient Evitar retallades en el transport col·lectiu per anar a fer activitats.
•
Preus bonificats: estudiar la bonificació de preus en el transport públic en tram integrat o en la programació teatral per facilitar la millora de la qualitat de vida de la gent gran (tenint en compte condicionants de renda, o franges d’edat molt específiques –majors de 80 anys).
•
Eliminar barreres arquitectòniques: planificar el disseny i l’arranjament de places i carrers tenint en compte aquest element (voreres amples, pendents no pronunciats, baranes, etc)
•
Replantejar
les
ràtios
de
places
de
residència:
la
Generalitat considera que a Manresa hi ha massa places de residència pública i privada pel nombre de persones grans. Cal pressionar
l’administració
perquè
es
replantegin
aquests
barems, ja que no es té en compte que aquestes places donen servei a gent de tota la comarca i més enllà, i no només de Manresa. •
Recuperar
l’espai
que
deixarà
lliure
la
Residència
Catalunya per a usos gerontològics. A hores d’ara no té cap funció definida. •
Ampliar els recursos a domicili i potenciar espais no alienants: cal vetllar perquè la gent gran gaudeixi dels recursos
necessaris
per
assegurar-li
un
màxim
d’autosuficiència, sempre que sigui possible. Això inclou ampliar i abaratir el servei de menjar a domicili, i buscar alternatives viables a l’ingrés en una residència (on no poden decidir què
mengen, quins horaris fan...). Fomentar el coneixement de les cooperatives d’habitatge per a gent gran. •
Esport per la gent gran: cal publicitar més els espais existents de gimnàstica per a la gent gran a l’aire lliure (sobre els dipòsits vells) i plantejar-ne de nous amb una ubicació més adequada.
•
Fomentar el voluntariat: tenint en compte que és un col·lectiu que disposa de molt temps, cal aprofitar la seva experiència i ganes de participar. Una bona eina són els bancs del
temps,
espais
intergeneracionals
d’intercanvi
de
coneixements. •
Combatre la soledat: és una de les principals preocupacions de la gent gran. Una bona manera seria el foment dels programes de bon veïnatge, i el desplegament de mesures via taula d’inclusió social.
•
Desenvolupar projectes de reconeixement i recuperació de l’experiència i els valors de la gent gran (memòria històrica i popular)
UN JOVENT MANRESÀ PARTICIPATIU I AMB LES EINES I RECURSOS PER UN FUTUR DIGNE Tot i compartir la gran majoria d’espais i situacions amb la resta de grups de població, el jovent segueix conformant un sector social diferenciat
amb
algunes
característiques
i
problemàtiques
específiques. És una etapa fonamental de formació, de primera inserció en el mercat laboral, d’accés al primer habitatge i de construcció individual i col·lectiva de la identitat. És per això que fem les següents propostes en matèria de jovent: •
Consell de Joves: Manresa ha de disposar d’un Consell de Joves, un espai de representació del jovent de la ciutat, on pugui decidir quina ciutat vol i alhora serveixi per cohesionar els joves manresans.
•
Més oferta pública universitària: Manresa ha de disposar d’una oferta pública d’estudis universitaris més gran que l’actual, ja que són molts els i les joves que cada dia s’han de desplaçar molts quilòmetres per anar a la universitat.
•
Escoles-taller: L’Ajuntament ha de fomentar les les escoles – taller, per tal d’oferir als joves una sortida laboral digna i a la vegada que es puguin formar en l’ofici que més els agradi.
•
Més biblioteca: Que la biblioteca del Casino ofereixi un servei adaptat a les necessitats del jovent, tan pel que fa a l’ampliació d’horaris (no tancar als migdies, obrir més d’hora als matins) com a la creació d’espais de treball i debat en grup.
•
Sala polivalent: Manresa ha de disposar d’una vegada per totes d’una sala polivalent, que permeti realitzar actes, tallers, xerrades, concerts.. a les entitats i associacions de la
ciutat. La CUP sempre ha defensat la creació d’aquesta sala, que ara caldria situar al lloc de l’actual pista castell. •
Autogestió juvenil: Manresa ha de disposar d’espais i programes autogestionats pels joves. La Kampana no compleix aquesta funció. Cal que s’adaptin a les necessitats reals de la gran majoria del jovent manresà i que esdevinguin punts de trobada per tota la joventut.
•
Revista Jove: L’Ajuntament ha de promourei la creació d’una revista jove a la ciutat. Una revista que respongui a les necessitats informatives, culturals, d’oci i lleure o laborals de tot el jovent. Aquesta revista podria ser en format digital, tenint així un cost econòmic mínim i a la vegada sent així accessible a tot el jovent de la ciutat.
•
Millora dels espais esportius i de lleure: Cal millorar la zona del Congost i el Puigberenguer i esdevinguin dos grans espais per realitzar esport lliure, (sense necessitat de ser de cap associació o entitat esportiva) amb pistes en condicions de futbol, bàsquet i vòlei. També hauria d’incloure una zona d’escalada ben equipada i una pista d’skate. Tot això dins d’una gran zona verda i d’esbarjo equipada amb taules, bancs, fonts..
•
Patis Oberts: Els instituts i escoles públiques haurien d’obrir les seves portes fora de l’horari lectiu per tal de que es puguin utilitzar les seves instal·lacions esportives.
•
Zona de lleure al Pati del Casino: Una zona amb taules i cadires on no necessàriament calgui consumir algun producte, dedicada al lleure i a la cultura, i d’ús no exclusivament juvenil .
•
Baixos per la cultura: L’ajuntament ha de promoure que es posi a disposició dels joves manresans molts dels baixos en desús que hi ha a la nostre ciutat i que es facin zones d’assaig per a grups de música, corals, orquestres, grups de teatre o d’altres similars.
•
Ús de la bicicleta: Cal fomentar de forma activa l’ús de la bicicleta, connectant el carril bici a les escoles i instituts, creat espais segurs d’aparcament, adaptant el bus urbà i interurbà per poder transportar-hi la bicicleta...
•
Més i millor tren: L’Ajuntament ha d’apostar per la millora del servei de rodalies de la RENFE, fent realitat el trajecte Manresa – Barcelona amb 45 minuts i també perquè pressioni per aconseguir una línia directa fins la Universitat Autònoma de Barcelona.
•
Borsa d’habitatge jove: Que l’ajuntament fomenti una borsa de lloguer d’habitatges per a joves i que aquests estiguin adaptats a les necessitats del jovent, (pisos individuals d’una habitació, pisos grans per compartir amb habitacions de la mateixa grandària...) a la vegada que doni facilitats al jovent perquè pugui adquirir-los i pressionant a immobiliàries i propietaris perquè lloguin els pisos que tenen en desús.
•
Cooperativisme: Divulgar el cooperativisme entre la gent jove, a escoles i instituts, amb la realització de cursos i tallers sobre el treball cooperatiu, enlloc de limitar-se a potenciar la figura del “jove emprenedor”.
•
Borsa de terres de cultiu: Fer una borsa de terres de cultiu i impulsar i facilitar al jovent l’accés als horts urbans.
•
Facilitats per a fer activitats culturals i esportives: Cal que es facilitin els espais públics per a la realització d’activitats per a joves (cedint el punt de llum, escenari, o el material que s’escaigui).
DE LA DEMOCRÀCIA FORMAL A LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA Des del nostre punt de vista, actualment, el context social i polític es caracteritza per un allunyament cada vegada més gran dels centres de decisió dels ciutadans a qui van dirigides les actuacions polítiques i socials. Els centres de decisió reals (les instàncies econòmiques) es troben fora de l’àmbit polític i el condicionen per tal que aquest darrer només compleixi les seves atribucions formals i utilitzi els aparells de l’estat per garantir-ne i afavorir-ne els interessos. Així es consolida en el nostre entorn la cultura de la democràcia delegada que basa la seva pràctica en reduir els nostres drets polítics a la tria d’uns representants escollits en les diferents eleccions. Aquests representants amb atribucions de govern es dediquen a gestionar formalment la democràcia, a generar un corpus legislatiu d’acord amb els interessos del poder econòmic dominant que és el que s’aplica realment i un altre formalment més atractiu però que només té una força simbòlica i que no s’aplica. Sovint ens trobem que existeix un ordenament jurídic que, tot i les seves limitacions, permet certs mecanismes de participació que no es porten mai a la pràctica. És la manca de voluntat política la que produeix aquest efecte. A la CUP creiem que la democràcia és molt més que anar a votar cada X anys un paquet d’opcions polítiques inalterables i sovint poc representatives de la realitat social. La democràcia real és la que permet decidir dia a dia el model de societat que volem. Això no és fàcil, però els ajuntaments, com a institucions més properes als ciutadans i a les ciutadanes, tenen una gran oportunitat i, sobretot, una gran responsabilitat en aquest sentit. La CUP té com a objectiu retornar la política a la gent. Hem de denunciar
la
mentida
de
la
democràcia
formal,
potenciar
l’organització autònoma de les classes populars, aconseguir des de
les institucions la creació de canals de participació real efectius i garantir que aquests canals s’utilitzin i serveixin perquè les classes populars autoorganitzades executin polítiques per al poble. En un context polític marcat per la desafecció ciutadana cap a les institucions i cap als representants polítics del sistema, cal aprofitar les eines que tenim a l’abast des dels nostres municipis i presentar a la ciutadania una manera diferent d’entendre la política als ajuntaments, que permeti recobrar la confiança en les institucions i torni a despertar l’interès pels afers públics a partir de la implicació de la ciutadania en la política local. També en les relacions socials i la vida econòmica, la introducció d’elements democratitzadors i l’impuls d’estructures de caràcter comunitari ha de ser una prioritat per a la CUP. Així, ens cal una forma de governar basada en el reconeixement del paper inevitablement central de la població en la política, a través de l’establiment dels mecanismes de participació adients; i en el reforçament d’aquelles dinàmiques que facilitin l’activació i la implicació ciutadana en els diferents àmbits d’acció. La innovació, l’experimentació i l’aprofundiment d’experiències participatives i d’autoorganització que condueixin la ciutadania i el teixit social a un protagonisme real i un major poder en la presa de decisions i el control de la gestió són, en aquest sentit, elements indispensables de l’aposta democratitzadora de la CUP als ajuntaments catalans. En aquest punt cal tenir en compte que la manca de voluntat política per part dels representants municipals d’obrir espais de participació i renunciar a l’exclusivitat en els diferents àmbits de decisió i gestió pot ser un escull per a l’aplicació de les polítiques que plantegem, com també ho poden ser les mancances i els límits de l’actual legislació. Per això, l’impuls de la democràcia participativa ens ha de servir per posar de manifest les limitacions i els dèficits de l’actual marc legal, alhora que ens ha de permetre de fer aflorar les contradiccions entre el discurs oficial a favor de la participació i les reticències que genera en les elits polítiques i econòmiques, en la
pràctica, la conquesta i la consolidació d’autèntics espais de poder popular als nostres municipis. Igualment, és bàsic transmetre en la població la necessitat d’exercir el dret de ciutadania, la conveniència d’implicar-se de manera activa i crítica en la política municipal per la via de la participació directa. Així, com ja s’ha dit, ens caldrà impulsar mesures que fomentin l’adquisició d’aptituds i valors que permetin fer efectiva la democràcia participativa, i que enforteixin i dinamitzin el teixit associatiu i, en general, els moviments ciutadans. És per això que la tasca de democratitzar i popularitzar àmbits bàsics de la vida social de les nostres viles i ciutats, com ara l’oci o la cultura, hauran de ser, també, elements bàsics de la nostra acció política. Així
doncs,
una
ciutadania
activa,
organitzada,
i
una
administració local oberta, accessible i disposada a escoltar, és el que ha de permetre’ns obtenir la síntesi necessària per fer dels ajuntaments autèntics espais comunitaris i participatius per a la presa de decisions i l'organització de la vida social; tant pel que fa a la definició de les polítiques i el control de la gestió, com en relació a la pròpia prestació de serveis. La
nostra
proposta:
menya
façana
participativa,
més
participació real Tot plegat fa que se’ns plantegi la necessitat d’impulsar l’elaboració de fulls de ruta de caràcter transversal i multidisciplinari, que no redueixin la participació ciutadana en l’àmbit estrictament polític i institucional: plans estratègics que posin les bases per a la transició definitiva de les nostres viles i ciutats cap a models autènticament democràtics i populars d’organització municipal. És per això que proposem •
Engegar
processos
participatius
en
el
disseny
de
determinats projectes de la ciutat; aquests han d’incloure
els diferents agents socials i comissions ciutadanes àmplies i representatives. A més de recollir les opinions i necessitats, en última instància, també han de ser decisoris. •
Fer processos de participació més pausats, destinant-hi el temps i els esforços que siguin adients.
•
Diversificar els focus de participació ciutadana: no podem limitar la participació a la convocatòria de consells, cal anar a buscar la participació a molts altres llocs de trobada ciutadana (festes, mercats...)
•
Incorporar participació
l’ús
de
les
ciutadana.
noves
Sense
tecnologies
perdre
els
en
la
mecanismes
presencials, les noves tecnologies s’han d’incorporar com a vehicle de participació activa dels ciutadans, i no només com a mitjà d’informació en que els ciutadà es limita a ser receptor. La combinació de mecanismes virtuals i presencials, doncs, s’ha de convertit en un valor afegit que permeti augmentar la participació i cooperació en processos de participació. •
Fomentar la participació directa de les persones a nivell individual – no només a través d’entitats – i vetllar perquè les persones participants siguin representatives de tots els grups i sectors socials de la ciutat.
•
Utilitzar processos de participació ciutadana decisoris a l’hora de: o Decidir reformes urbanístiques de la ciutat, com la remodelació de places i altres espais públics. o Dissenyar les actuacions a fer al Parc de Puigterrà per potenciar-lo i redefinir el seu paper dins de la ciutat.
o Realitzar projectes a mitjà o llarg termini que requereixin grans inversions econòmiques. o Fomentar aquells Consells municipals amb més potencialitat de participació (infants, joves, etc.) o Reformar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) per incloure l’obligació de l’ajuntament d’utilitzar processos
de
participació
a
l’hora
de
realitzar
determinades actuacions municipals, com les ordenances o la modificació de taxes. Aquests processos hauran d’incloure la participació tant dels agents socials, com d’una comissió ciutadana àmplia i representativa. o Transparència. Publicar, a través de la web municipal, tota
la
documentació
que
genera
l’ajuntament
(documents, actes, dades, informes...), amb l’únic límit de la protecció de dades personals i confidencials.
NOVES TECNOLOGIES: PER LA TRANSPARÈNCIA, LA PARTICIPACIÓ I LA IGUALTAT Les noves tecnologies estan afavorint canvis profunds en les formes de relació i comunicació socials i en facilitar l’accés al coneixement. Cal, doncs, aprofitar aquestes oportunitats com a eina d’aprofundiment democràtic i de reducció de les desigualtats socials. Per fer-ho, cal garantir-ne l’accés senzill, lliure i a un preu assequible a tota la població, així com garantir la possibilitat de que tothom pugui adquirir els coneixements bàsics per emprar-les. En cas contrari, hi ha el perill que no només reprodueixin certes desigualtats, sinó que les acabin agreujant. Considerem, doncs, que tot allò relacionat amb les noves tecnologies i el municipi ha d’estar basat amb els següents criteris: •
Transparència: Volem unes institucions sense secrets pels ciutadans, les decisions polítiques han de ser discutides i difoses d’una manera entenedora.
•
Democràcia directa: Tothom té el dret a implicar-se en política
i
nous
mitjans
com
internet
signifiquen
noves
possibilitats per la democràcia. Les noves tecnologies també s’han de convertir en una eina de participació ciutadana. •
Lliure accés a la informació: Cal garantir que tothom pugui accedir en igualtat de condicions al coneixement i a la informació.
La nostra proposta: la tecnologia amb finalitat social i democràtica •
Programari lliure: defensem la utilització del programari lliure als ordinadors del consistori. Comptar-ho com a valor afegit en cas de concursos i licitacions.
•
Protecció de dades: Incidir en l'importància de la seguretat de
les
dades
l'Administració.
personals Garantir
dels
que
ciutadans
el
programari
per
part
de
utilitzat
pel
consistori sigui auditable. (Amb el programari privatiu no tenim accés al codi font i per tant no saps el que està fent el programa amb les dades). •
Administració oberta: Permetre l'accés lliure, simple i gratuït a la transparència en els ajuntaments tant en la vessant administrativa com de qualsevol informació i documentació generada per projectes pagats amb diners públics, sempre respectant la protecció de dades personals.
•
Democràcia digital:
Oferir a través del web municipal
informació actualitzada de les actuacions polítiques que es realitzen
i
dels
seus
processos
(estudis,
reunions....)..
L'Ajuntament posarà en marxa una plataforma interactiva on tots els veïns i veïnes tindran el dret d’exposar les seves idees i propostes de millora de la ciutat. L'Ajuntament utilitzarà aquesta plataforma per demanar l'opinió a tots els veïns, sigui per mitjà d'enquestes o vots electrònics. •
Retransmissió de plens: Retransmetre les sessions plenàries en streaming (en directe, sense descàrrega), per tal que tots els veïns i veïnes puguin estar al corrent, en temps real, del que s'està decidint al ple manresà. Hi com consultar-ho a posteriori.
•
Internet, dret ciutadà: S’ha d’erradicar l’escletxa digital: l’accés a Internet ha de ser un servei públic universal amb reconeixement de servei bàsic. En aquest sentit, cal apostar clarament per l’extensió de la xarxa wifi, amb una connexió gratuïta i de qualitat a tota la ciutat. Caldria ampliar la cobertura wifi en espais públics com places o parcs, aprofitant
l’assessorament i l’experiència de l’associació Guifibages, no entorpint
la
seva
tasca
(facilitant-los
l’accés
als
edificis
municipals on hi ha antenes). Caldria que l’Ajuntament tingués voluntat política per a superar les limitacions imposades per la CMT i estendre l’internet ciutadà. •
Fibra òptica: Tot i que som conscients del cost econòmic d’una infrastructura d’aquest tipus, creiem que cal planificar alguns aspectes de la seva implantació perquè en un futur no gaire llunyà sigui una realitat. La fibra òptica assegura una connexió a la xarxa molt ràpida (sobretot pel que fa a la càrrega) a baix preu; per tant, és una opció molt interessant per als sectors amb menys capacitat econòmica, i un servei important per a institucions i empreses. Caldria tenir clar, també, que l’objectiu final és tenir una xarxa de fibra òptica comunitària. És prioritari que el desplegament tingui un interès públic i no sotmès a les grans operadores. Caldria estudiar com s’organitza aquest desplegament (la infrastructura propietat d’un titular únic –un ens- que lloga els cables a les institucions, empreses i operadores, o bé alguna altra forma de propietat). Algunes idees que caldria concretar a curt termini: -
Un acord amb les principals empreses que treballen a la via pública (especialment amb Aigües de Manresa) perquè cada cop que s’aixequi una vorera/carrer s’aprofiti per a posar-hi conductes per al pas de la fibra òptica.
-
Revisar l’ordenança del paisatge per a la possible instal·lació en superfície del cablejat).
-
Bonificar
els
permisos
d’obra
per
a
la
instal·lació de la infrastructura. -
Una taxa única per al desplegament de la fibra òptica (un únic pagament a 25 anys, per exemple)
-
Aprofitar el clavegueram per a l’extensió de la xarxa.
-
Qualsevol obra pública ha de tenir un projecte de previsió en relació a les telecomunicacions.
•
Finestreta única: El ciutadà ha de poder posar-se en contacte amb l'administració pública mitjançant un portal segur, que faciliti
qualsevol
gestió
entre
el
ciutadà
i
qualsevol
administració pública de manera centralitzada, proporcionant-li tota la informació/documentació necessària per a dur-les a terme, prioritzant els formats digitals per reduïr les despeses. •
Retorn del cànon digital: Reclamar el cànon digital que es cobra a qualsevol dels equipaments municipals tals com el propi Ajuntament, ràdios i televisions i que s'ha de retornar segons sentència del Tribunal Europeu de Justícia.
SEGURETAT CIUTADANA: MÉS ENLLÀ DE LA DEMAGÒGIA Els darrers anys els discursos hegemònics sobre la seguretat ciutadana s’han basat únicament en el recurs a la presència policial i en l’enduriment del marc legal. Es focalitza el problema en petits delictes relacionats amb la propietat i en canvi, es passen per alt les greus conseqüències socials dels delictes d’alta volada (fiscals, contra els drets laborals, mediambientals...) D’altra banda, s’ha normalitzat el binomi inseguretat-immigració, i és al voltant d’aquest que giren pràcticament totes les referències a la seguretat. La resposta habitual per part dels polítics a la reclamació genèrica de “més seguretat” ha derivat en la presència de més policia al carrer i la instal·lació de càmeres de vigilància. Una resposta sovint més motivada pels possibles rèdits electorals i el populisme que no pas per la proporcionalitat i per l’anàlisi social de la situació. La CUP creiem que no podem deixar monopolitzar aquest debat per part dels sectors polítics i socials més reaccionaris i que, sense tenir una actitud excessivament ingènua, cal socialitzar un discurs sobre la seguretat basat en la prevenció, en la lluita per la igualtat i la cohesió social, i la racionalització dels recursos policials. Cal deixar clar que la desigualtat social segueix essent l’arrel del problema.
•
Prevenció social: Cal unes polítiques públiques transversals de prevenció, de reducció dels factors de risc, de potenciació de la inclusió social, i de creació d’un serveis públics de qualitat per reduir les causes delictives . S’ha de potenciar i fomentar la resolució amistosa de conflictes, i promocionar les entitats i els professionals que treballin en el camp de la prevenció i l’educació social Aquesta ha de ser la nostra prioritat en matèria de seguretat.
•
Ordenança de Civisme: Posicionar-nos en contra de qualsevol proposta d’enduriment de l’actual ordenança. Eliminar de l'ordenança de civisme totes aquelles mesures que penalitzin la pobresa
(estendre
la
roba,
jugar
al
carrer,
situacions
relacionades amb persones que viuen al carrer, etc). Tot i no ser
una
eina
estrictament
necessària,
creiem
que
una
ordenança només hauria de regular aspectes que posin clarament en perill l’ús compartit de l’espai públic. •
Policia Local: Creiem que la Policia Local s’hauria de dedicar, gairebé únicament, a l’ordenació de l’espai públic. En aquests moments això no s’està fent bé. Aquesta tasca implica: -Assessorament a vianants i conductors quan es facin obres que afectin el trànsit. Senyalitzar més bé els itineraris alternatius de vianants i evitar la confusió dels conductors, amb agents a peu de carrer durant tot el dia (o com a mínim, les hores de més trànsit). -Eliminar l’estacionament no autoritzat (és especialment vergonyosa la situació del mercat de Puigmercadal). Només amb una política continuada i exigent en aquest sentit es pot aturar la invasió per part dels cotxes.i motos d’espais
que
no
els
pertoquen.
Això
voldrà
dir,
inevitablement, posar més multes, si cal. -Regular
el
trànsit
i
l’estacionament
en
situacions
quotidianes que afectin la mobilitat. Estem parlant, per exemple, de la sortida de les criatures de les escoles, que causen un daltabaix diari per cotxes mal aparcats, o la ocupació sistemàtica del carril bici a l’alçada del Passeig per part dels cotxes.
-Regular el trànsit en situacions extraordinàries (curses, accidents, etc.).
•
Guàrdia de barri: Creiem que la iniciativa és positiva, ha de vetllar per garantir que es faci un bon ús de l’espai públic, i s’ha de convertir en una persona de referència i confiança per al conjunt de veïns.
Creiem que, amb l’actual plantilla, la Policia Local disposa de prou efectius per a garantir aquestes funcions. Caldria revisar-ne el funcionament i l’organització interna per evitar alguns vicis adquirits amb el temps que dificulten una bona pràctica de seguretat. Caldria, d’altra banda, caldria millorar molt la coordinació dels diversos cossos policials que actuen a Manresa (amb una mena de comandament únic sota control de l’alcalde). Així s’evitaria la duplicitat d’efectius per la mateixa feina, la mobilització excessiva d’agents per a situacions molt menors i hi hauria uns criteris únics d’actuació que evitarien les arbitrarietats que sovint patim els manresans i manresanes. Finalment, l'ajuntament ha de treballar per la retirada dels cossos policials espanyols (Guardia Civil i Policía Nacional) de la ciutat. Pel que fa a operacions policials desproporcionades i gratuïtes, orientades a donar una falsa sensació de seguretat (com les batudes contra els sense papers al Barri Vell, en bars o cases okupades ) i que vulneren els drets dels ciutadans i ciutadanes, cal que l’Ajuntament s’hi posicioni en contra i que faci arribar el seu rebuig als cossos policials que actuen a Manresa. Des de l'Ajuntament es vetllarà perquè cap veí de la ciutat sigui assetjat policialment a causa del seu aspecte o origen ètnic (o geogràfic). També, és clar, en els casos de repressió política.
DES DELS MUNICIPIS, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS Els Països Catalans conformem una nació que volem construïr políticament. Malgrat la idea romàntica que defineix la nació només com un conjunt de territoris que comparteixen llengua i cultura, història i geografia, la CUP i la resta de l’esquerra independentista creiem que aquest model ha de ser superat des d’un punt de vista democràtic. És a dir, que tot i compartir tots aquests elements, el que finalment estructura políticament i social una nació és la voluntat de formar-ne part dels seus membres i de reconèixer-s’hi. Els darrers anys l’independentisme ha fet un pas de gegant en aquesta concepció, adaptant-se a la realitat social del país i aixoplugant sota la demanda d’autodeterminació i independència cada cop més sectors de la nostra societat. La CUP i la resta de l’esquerra independentista, a més a més, hem introduït un element que ens sembla cabdal, com és que l’alliberament nacional és una eina per a construïr una societat igualitària, sense classes, amb la política i l’economia al servei de la majoria social d’aquest país. Cada cop més sectors s’hi han adherit, també, per la constatació de la baixa qualitat de la democràcia espanyola i les conseqüències de l’espoli fiscal. Aquesta
construcció
ha
de
representar
una
política
d’alliberament per al conjunt dels Països Catalans i s’ha de dur a terme de manera transversal, des de camps com l’organització administrativa, la coordinació supramunicipal o el paper polític dels regidors, per tal d’assolir una societat catalana plenament lliure i solidària. Per la reforma del marc institucional L’actual
marc
juridicopolític,
definit
per
la
constitució
postfranquista espanyola de 1978 i desplegat pels diferents estatuts d’autonomia, així com les lleis de base de règim local, presenten uns
dèficits democràtics inassumibles des d’una òptica de defensa de les llibertats i de la sobirania popular. Per tot això, cal posar les nostres viles i ciutats en marxa per aconseguir: •
El reconeixement i l’exercici del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.
•
El
dret
a
la
lliure
federació
dels
nostres
municipis
i
administracions regionals en l’àmbit geogràfic del conjunt de la nació catalana. •
El
reconeixement
jurídic
i
polític
per
a
comarques
o
mancomunitats de municipis que juguin un paper actiu en la racionalització de despeses i l’equilibri territorial dels Països Catalans. •
La supressió de les diputacions provincials i d’altres institucions antidemocràtiques, nius d’amiguisme i corrupció, instruments de xantatge econòmic i autèntiques traves a la sobirania municipal. En aquesta línia, les administracions provincials haurien
d’anar
cedint
recursos
i
competències
a
les
mancomunitats de municipis. •
Un augment dels recursos i de les competències per als municipis (o en el seu cas per a comarques o mancomunitats) com a administracions més properes als ciutadans i a les ciutadanes i, per tant, més coneixedores de les dinàmiques socials i més sotmeses al control democràtic del poble.
Per la mobilització municipal i el caràcter popular del procés «Els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció nacional dels Països Catalans», tal com es recull en la
nostra Declaració de Principis. El full de ruta de la CUP en el camí cap a la independència passa, per tant, per un primer estadi de treball en l'àmbit municipal. En aquest sentit, cal fer dels municipis i dels plens un espai de debat, de desafiament i ruptura amb la legitimitat de l’estat espanyol mitjançant, per exemple, les demostracions simbòliques. També, en la perspectiva de la construcció nacional, cal promoure iniciatives com ara plans de desenvolupament de la llengua, un nomenclàtor autocentrat i amb referents nacionals, i un tractament clar de la senyera com a única bandera nacional. Des les assemblees locals de la CUP cal fomentar el moviment popular per a l’autodeterminació. La nostra presència a l’Ajuntament ha de servir per donar suport des de les institucions a aquest moviment popular. Tanmateix, la CUP projecta més enllà de l'àmbit municipal el desplegament del moviment per l'autodeterminació, dins el qual els organismes de sobirania i, especialment, l'Assemblea de Regidors dels Països Catalans, són l'element clau. Per constituir nous òrgans de sobirania Tant per fer real l’avenç pel que fa a l’autonomia municipal com per posar els nostres municipis al servei d’un projecte polític emancipador per al conjunt del poble català, cal avançar en la definició d’organismes de representació política com els que a continuació es detallen: •
Fomentar
la creació
de l’Assemblea
de Regidors
i
Regidores dels Països Catalans: òrgan representatiu i consultiu del poder local en l’àmbit nacional i com a embrió d’un futur òrgan de poder popular: l’Assemblea Nacional de Representants Populars dels Països Catalans. Per fer útil aquest organisme, és essencial marcar uns eixos de mínims:
1.
L’autodeterminació:
d’autodeterminació activament
per
dels
Defensem
Països
aconseguir-lo
Catalans mitjançant
el i
dret
treballem
una
ruptura
democràtica amb els marcs legals vigents que neguen aquest dret o n’impedeixen l’exercici. 2. La territorialitat: Pretenem els Països Catalans com a marc polític d’actuació. 3. La mobilització popular: Assumim la necessitat de la mobilització i participació populars en el decurs del procés. La formació de l’Assemblea de Regidors i Regidores al voltant d’aquests tres eixos pot desenvolupar-se a través de nous organismes o de l’adaptació dels que ja existeixen. Les tasques més rellevants de l’Assemblea de Regidors i Regidores serien:
Fomentar la col·laboració i solidaritat entre els diferents territoris i comarques.
Fer avançar el moviment per l’autodeterminació en tot el territori.
Contribuir a la constitució d’assemblees d’unitat popular locals i comarcals a favor de l'autodeterminació.
Constituir-se relacions
en
un
interlocutor
internacionals,
com
a
institucions estatals i autonòmiques.
democràtic alternativa
en
les
a
les
En la tasca de promoure les relacions interterritorials, l’Assemblea de Regidors i Regidores pot promoure la federació o mancomunació de municipis catalans, forçant la legalitat vigent dels estats i de la Unió Europea.
•
Fomentar la creació de la Xarxa de Municipis dels Països Catalans: Un òrgan municipalista que superi les actuals agrupacions sectàries i partidistes i com a embrió, també, d’un òrgan de poder popular català.