BUTLLETí
DE
LA
COLLA
JOVE
DE
CASTELLEAS
N. 1
DE
SITGES AGOST 1994
EDITORIAL "La Torre" ja és al carrero L'or gan d'expressió de la Colla Jove de Castellers de Sitges neix amb la vocació de ser un instrument al servei de la colla i de I'afició ca s tellera de Sitges. Quan som a punt de celebrar el nostre primer ani versari com a agrupació castelle ra hem considerat necessari que hi hagi un canal d'intercomunica ció entre les 125 persones que in tegrem la colla i I'afició que ens envolta. "La Torre" pretén ser, en aquest sentit, una publicació oberta a tots/es vosaltres i que us faci arribar tota la informació que es cou dins la colla. La tria del nom d'aquest full in formatiu no és planera. Per una banda, I'apel.latiu "Torre" per de signar els castells que en altres zones anomenen "dos", té una simbologia territorial-lingüística molt clara que ens identifica amb una area inequívocament caste llera com és el Penedés i de la qual en formem parto I per una al tra, a Sitges, sota aquest nom, ens ve a la memoria un 1I0c histo rie de la nostra geografia, avui desaparegut: la Torre de les Ho res, el dibuix de la qual hem in corporat a la nostra cap~alera. Edita: Colla Jove de Castellers de Silges Consell de Redacció: Ma, Valentí Mongay, Sanli Terraza Col·laboren en aquest número: Jordi Farrerons, Oscar Farrerons, Esther Marrades, In90 Terraza Adre~a: Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch s/n 08870 Sitges (Garrar)
La segona
temp¡orada
\
1994 es presenta eom un any clau per a les aspiraeions de la colla Ara és el moment de la realitat. Oes~ prés de I'exit -per a molts, inesperat- de la Colla durant la temporada inicial, ara ens toca confirmar les expectatives i de mostrar que tenim futur dins el món cas teller. Hem de ser conscients de les difi cultats que suposa muntar i organitzar una colla castellera -i més, en un poble com el nostre, on a causa de I'especifitat de la nostra economia i I'entorn laboral, fem una "vida" un xic diferent a la d'al tres poblacions- , pero no ens hem de rebregar davant les dificultats i els in convenients. L'any 94, com es preveia a comen~a ment de temporada, és una epoca de canvi per a la Colla. Una agrupació com la nostra, en la qual el 95% deis inte grants esta per sota deis 30 anys, ne cessita un equip dirigent jove i preparat, disposat a assumir reptes i capacitat per a superar-los. la gestació d'una junta tecnica, formada, entre d'altres, per gent que mai fins I'any passat havia fet castells, suposa un avene;: en aquesta di recció, no exempta, per altra banda, de riscos i perills. O'aquesta junta haura de sortir en poques setmanes -eom a max mim, mesos- el nou equip tecnic respo sable de la Colla, que haura de dirigir assajos i actuacions. Fins ara hem tingut el privilegi de disposar de la immesura ble col·laboració de Ricard Baqués. Sense les seves lIic;:ons i organització avui, ben segur, no seriem on somo la seva aportació ha estat importantíssima. Pero ara, com el propi Ricard ha ma nifestat obertainent en diverses oca sions, ha arribat I'hora que es produeixi la progressiva substitució (tot mantenint la col·laboració del mateix Baqués) i la col·locació en els 1I0cs d'organització tecnica de les persones que en aquest any i mig d'assajos han mostrat més in teres per la construcció deis castells: jo ves, nascuts de la propia Colla, que pren-
Primer Quatre de set carregat per la Jove, el 7 de novembre del 93
guin el relleu progressivament i, amb va lentia i l'ajut de tothom, vulguin fer de la Jove de Sitges una Colla important. Cap colla castellera en la qual només un de cada vint integrants havia fet cas tells alguna vegada, ha aconseguit en la seva primera temporada -i només als dos mesos i mig de la seva estrena construccions de seto Realment, i sense pecar d'un excés d'orgull, podem afir mar que estem fent historia. Pero cal, sobretot, que no ens adormim, per~ue, ara és el moment c1au per a consolidar nos entre les colles que descarreguen amb facilitat els castells de seto I aixo només té un secret: voluntat i convicció en les nostres possibilitats.
2
La Torre/1
Un comen~ament de
temporada irregular
La Colla, per sota de les seves possibilitats en les primeres actuacions Fins al moment, el 1994 ens ha portat quatre ac· tuacions amb un balanc una mica desigual. Aques~ tes linies ens resumeixen les exhibicions.
regar el seu primer castell de set de la temporada: el quatre, que van poder ai xecar sen se ex- cessives dificultats. Els de la cami sa groga van descarregar també la torre de sis i van OlA DE SANT JORDI
carregar el quatre de sis Per encetar la temporada amb I'agulla. d'enguany, la colla va oro
ganitzar una exhibició cas 13 DE MAIG tellera al Cap de la Vira, el En el marc d'una actuació día de Sant Jordi, en la folklórica, a la Punta i pre qual també hi van partici cedits per gegants i nans, par, com a colla convida la Colla Jove de Castellers da, els Castellers de Cas va estrenar-se en un as telldefels.
pecte important: les ac La Colla Jove deis Cas tuacions mercenilries; és tellers de Sitges, en la se a dir, les que tenen I'objec va primera ronda, va des tiu d'ingressar diners des carregar un solidissim tinats a finan<;ar les des quatre de sis sen se cros peses existents. Aquesta ses, només apuntalat amb vegada, el públic procedia daus. A la segona, vam de \'interior del continent. anar per un tres de sis que Des d'un punt de vista tampoc duia crosses i que, estrictament casteller, tot i comencar tremolós, !'actuació va tenir un in en pujar el pom de dalt, va terés moderat: es van afermar-se i es va poder plantar, sense incidéncies coronar sense cap proble destacables, un tres de sis ma. A la tercera ronda hi i un pilar de quatre, que es va haver la primera (i pri van celebrar per part del merenca) lIenya de la tem públic assistent amb una porada. Va ser en intentar eixordadora ovació inicia una torre de sis que va du da quan els dos os encara rar massa i, segurament no estaven col·locats. per aquesta causa, no es va poder carregar. Com SANT JOAN que la caiguda no va ser La Colla Jove de Castellers gaire aparatosa, ens vam de Sitges havia dipositat preparar per aixecar un en la diada de Sant Joan, castell per sota. Amb festa del Poble Sec, les aquesta técnica -tant vis primeres esperances de la tosa i meritória, peró, que, temporada. Un mal inici de desgraciadament, no es la jornada i el fet que I'ac veu gaire a les places-, tuació no fos própiament vam descarregar un tres una exhibició sinó en el de sis. A la darrera ronda, marc d'una cercavila -amb vam plantar la torre de sis, tot el que aixó comporta-, sense més dificultats. va impedir poder materia· Els Castellers de Cas Iitzar les aspiracions ini telldefels, per la seva ban· cials. La ressaca, la man da, van aprofitar la diada ca d'una part deis inte de Sant Jordi per descar grants de la colla i la inex
periéncia van fer la resta. L'actuació va comen <;ar dins I'església de Sant Joan amb un pilar de qua· tre que la Colla va oferir a la parróquia en senyal d'a gra'iment per haver -nos cedit el seu espai fisic com a 1I0c d'assaig hiver nal. Tot seguit, a la sortida de !'ofici es va produir la primera decepció quan vam haver de desmuntar un quatre de sis net que va estar uns quants se· gons amb I'aixecador col·locat, a causa de la in decisió del mateix acotxa dor provocada, entre al· tres coses, pel desconcert de crits i ordres (i contra· ordres) que va rebre des de baix i, fjns i tot (!?), des del mateix pom, Davant I'hospital, es va carregar una torre de sis que va caure qua n la ca nalla ja era a baix. El dar· rer castell es va aixecar a la pla<;a Catalunya: un tres de sis que tampoc no es va descarregar. SANT PERE I si I'actuació de Sant Joan va deixar un mal gust de boca, la de Sant Pere a Cases Noves (3 de juliol) va ser, realment, per obli dar. Molt se n'ha parlat d'aquesta exhibició, de la manca de coordinació i, sobretot, organització que la Colla va patir aquest dia. El tres de sis sense crosses només es va ca rregar i el tres de sis per sota -que tan bé ens surt en altres ocasions- ni es va poder coronar. L'únic element postiu que podem extreure d'aquesta jorna da va ser un convit a la re flexió.
Tor", de sis, per Sanl Joan.
j
Qua/re de sis, per Sanl Jordi
Colla endins
• Assajos. Tornen els assajos al Palau del Rei Moro, si mes no, durant la tempo rada estival. La Junta ha decidit que, du rant els mesos d'estiu, el pati exterior del Palau sigui el 1I0c d'assaig. Aquest espai es considera millor perqué evita la disper sió de la gent i es realitza, a mes, en un 1I0c propi. Per als qui ho desitgin -caste lIers/es o acompanyants-, el bar del Pa lau es obert cada nit, incloses les deis as sajos. • Aparador. La Colla Jove de Caste· lIers de Sitges som els protagonistes fins al 31 de juliol de I'aparador de I'Auto-es cola Sitges, al carrer Jesús. Diversos dis·
tintius de la colla, junt amb un maniquí vestit amb la camisa de color vi, centren I'atenció deis vianants. • Escuts. Els escuts de la colla, dis senyats per Magda Fernández, ja es po den adquirir al preu de 300 pessetes, una quantitat interior al seu cost real, que s'ha pogut reduir grácies a la desinteressada aportació teta per Ferran Xambó. Recor deu que es necessari dur el nostre emble ma cosit a la butxaca de la camisa caste llera. • Samarretes. Santi Perez i Roby Franco són els autors deis dos dibuixos de
les samarretes que la colla ha posat a la venda enguany. Despres de I'éxit de I'any passat, aquest any hem de superar les vendes per tal de promocionar la colla i generar mes ingressos a les nostres po bres arques. • Nits de castells Els carrers Santa Tecla i Primer de Maig s'han convertit darrerament en improvisad es places cas telieres despres que diversos integrants de la eolia hagin aixecat alguns dissabtes, passades les tres de la matinada, cons truccions que pretenien ser pilars i cas tells. Es el nou cóctel de les boges nits del nostre poble
La lar ell
FITXA
COL·LECCIONABLE: rtcNICA CASTELLEBA (])
La pinya
La bona co¡'¡ocació del peu és una de les millors garanties per a I'éxit d'un castell El peu, el tronc I el pom formen el castell. D'aquestes tres parts, la primera, més complexa que les altres dues, no es veu des de fora. abem que un bon peu és la millor garantia per bastir un castell. Es dones, el moment d'estudiar-ne alguns detalls. Farem la for~a amb el pit, in crementant-Ia a mesura que avanci el castell i, sobretot, en aquells casos en que ho demani un baix, un cordó o una primera ma (casteller que se situa darre ra el cordó i que aguanta el se gon agafant-Io pel cul). Apretar de pit equival a que no s'obri el castell i, a més, s'assegura I'es patlla de qui hi ha al davant, que
treballara millor I més segur. No volguem tots arribar a sub jectar la cama del segon, ja que aixó podria inclinar aquest cas teller/a cap a endavant i deses tabilitzar el tronco La for~a de mans la farem ca.p a dalt, mai cap a endavant. Es preferible, dones, subjectar la primera ma, el lateral o el vent, agafant-Ios-hi els canells o els colzes. És im portant subjectar bé el segon: primer I'agafara I'agulla, ajun tant-li els genolls. Tot seguit, i per aquest ordre, seran la prime ra ma, el primer vent i el primer lateral els qui s'encarregaran de fer-Io quadrar. Després, les se gones mans, i així, succesiva
mento Hem de procurar respec tar sempre aquest ordre. No aga tarem el segon per sota deis ge nolls, ja que, d'aquesta manera, I'abocaríem. Les mans no faran for~a sinó quan sigui necessari: per exem pie, quan el castell es giri, treba liara el vent; quan el segon se'n vagi enrera, actuaran les prime res mans, i quan aquest segon s'aboqui, ho tara I'agulla. Durant la realització del castell, bé pot ser que no ens hagi calgut treba llar! En qualsevol cas, dossifica· rem restore, perqué els castells poden durar for~a. • Continua a la pagina següent
COL·LECCIONABLE: PREVENCIÓ DE LESIONS EN ELS CASTELLERS (1)
Mesures generals per a prevenir lesions
Recomanacions a partir d'un estudi elaborat per especialistes del CARE De cara al bon funcionament del castell com a conjunt hem de tenir presents una serie d'actituds cada vegada que anem a pla~a. Aquestes recomanacions, que han estat analitzades per especialistes medies del Centre d'Alt Rendiment Esportiu (Sant Cugat del Valles) i técnics castelllers, es van tractar en la primera jornada sobre prevenció de lesions en els castells, que es va realitzar el mes de juny. MESURES ACTIVES • Actitud respecte el castell. S'ha de mantenir I'atenció permanent, tant a la resta de companys, com a la própia posició. • Actitud respecte la pinya: a) La pinya ha de ser esglaonada des del centre cap a enfora b) S'han de cobrir tots els forats e) Buscar I'esauena de Qui es té al davant, per tal de poder arrepenjar el cap i protegir la colum· na cervical en cas de caiguda d) Estar en tensió i atent al castell e) En cas de lIenya, s'ha de tancar més la pinya. no obrir-Ia. ni marxar fins Que no hagi baixat el t.rQnk f) Saber patir i no transmetre I'angoixa als companys/es • Continua a la pagina següent
r
La Torre/l
FITXA COL·LECCIONABLE: T~CN/CA CASTELLERA (l)
La pinya • ve de la pagina anterior
Pels qui estan més enlla del nu cli del peu, bra~ sobre brac, per evitar lesions. No hem d'aixecar el cap, i si ho féssim, I'acotaríem en una posició que anteriorment hauríem previst: cap"recolzat en posició lateral, sobre I'espatlla de qui tenim davant, de manera que mans i castell quedin prote gits. Boca tancada i lIavis apre tats. És important que es facin pocs comentaris ¡que domini el silen ci. Només les indicacions deis baixos o segons i de les persones que treballen sobre ells (i que, per tant, poden saber les dificul tats que es produeixin). O'aques ta manera, facilitem la feina d'a questes persones I no espantem la canalla, la qual s'ha de guiar
únicament per una sola veu val·U da: la del cap de colla. La canalla també pot tenir un altre autoritat en el seu cap específic, que, al conéixer-Ios millor, pot facilitar los la feina amb les seves indica cions. Aquests i altres consells els hem de recordar i repetir als nouvinguts i el públic que s'apro pa a ter manso O'aquesta mane ra, aconseguirem també, anul lar les veus espontanies que apareixen en totes les actua cions, provinents de persones alienes a la Colla, peró que po den despistar algun casteller es· pecialment concentrat. En definitiva, el peu és impor tanto Sense ell, no hi ha castel!. Alguns, fins i tot, afirmen, que és el conjunt de tot el castell, una part maca i entranyable. Tothom
hi cap i tohom és necessari: alts i baixos, prims l grassos, homes i dones, de qualsevol condició ... Cada persona aporta la seva pe tita for~a per a reunir la for~a col·lectiva suficient l necessaria del castel!. Fins i tot, a I'hora de cobrir espais I ter for~a de pit és Indispensable la preséncla de gent que no ha de ser, obligató riament, robusta l plena des d'un punt de vista físico La unió fa la for~a ... i en els castells encara es nota més aquesta proclama, El treball conjunt de tots els in tegrants d'una colla -des del pom de dalt fins la pinya- defi neix el casteller I és I'esséncia deis castells. Esfor~ comú de tots per a proclamar un noble desig: al~ar la nostra presencia i la nos tra mirada cap al cel. Peró, to cant amb els peus aterra.
COL·LECCIONABLE: PREVENCIÓ DE LES/ONS EN ELS CASTELLERS (l)
Mesures generals per a prevenir lesions • Ve de la pagina anterior
• Actitud respecte el tronco Hi ha dos factors importants que condueixen a lesions: a) La rutina. El fet de considerar superada una determi nada feina pot dur a fer-Ia de qualsevol manera. No hem de re fiar-nos de I'experiénci.a b) La saturació. Es indubtable que per afer castells se gurs recorrem sempre a les mateixes persones, per tant, aquestes poden arribar en plena temporada a un esgotament físic que es tradueixl en caigudes. Cal evitar-ho, mitjan~ant una bona preparació física i una alternan~a deis membres del castell • Actitud respecte el pom de dalt. El fet que la canalla pugl rapida I segura, a més d'ajudar a assolir el castell, dóna soli desa a la construcció 1, sobretot, escur~a el temps, amb la qual cosa, s'alleugereix als baixos I segons. Cal considerar la canalla com a tal i endinsar-Ia progressiva ment en el món deis castells, sen se traumes, basant-Ios en la confian~a i seguretat. Els hem d'acostumar a moure's agilment i amb equilibrl en situacions inestables, que es facin conscients de la realitat, peró també de les possibilitats de superació
col·lectiva.
ESQUEMA DEL PEU D'UN CASTELL DE QUATRE PERSONES DE BASE 1· Els baixos
5· Els daus
2· Els cordons
6· Primeres mans
3· Les agulles
7· Mans laterals (igm
4· Les crosses
les cames deis segons)
,(,..-------------------------------------------------------
La Torre/1
3
1 si prenc mal, que?
La Colla Jove de Castellers de Sitges té eontraetada una asseguranr;a per eobrir les possibles lesions Gracies a
I'asseguran~a,
en cas
que ens hagi provocat 'I'acci
de lesió produ"ida en fer castells dent casteller'. L'any passat ja podem anar a qualsevol centre hi va haver un membre de la hospitalari i cobrarem 2.200 colla que es va beneficiar d'a pessetes per cada dia de baixa quest contracte assegurador. Fem castells perqué ens plau. pero som ben conscients que hi ha al guna (tot i que modera da) possibilitat de fer· nos mal. Davant d'a questa circumstáncia. les diferents colles cas telleres han trobat la manera de pal·liar les conseqüéncies deis ac cidents. Historicament, hi ha hagut solidaritat amb les persones que han tingut problemes per culpa d'actuacions desafortunades. Amb I'entrada de les assegu· rances en el mon caste· lIer, aixo ha pres una al· tra dimensió, que garan teix una cobertura de la possible lesió, mitjan cant la intervenció de fes companyies assegu· radores i la protecció del casteller. la Colla Jove de Ca s tellers de Sitges té con· tractada una assegu ran9a que preveu I'as·
sisténcia médica en cas necessario Aquesta as· seguran9a permet que el lesionat sigui atés im· mediatament a qualse vol centre hospitalari, com pot ser I'Hospital comarcal de Sant Camil, de Ribes-Puigmoltó, tot i que el centre de re feréncia on es fa el se guiment és la clínica del Pilar, de Barcelona. l'asseguran9a. con· tractada amb la como panyia Abeille Previso ra, estableix una in· demnització per als ca s tellers lesionats. En el cas que es tracti de per sones majors de 18 anys, és de 2.200 pes setes per cada dia de baixa laboral. Per als que tinguin entre 15 i 17 anys, la quantitat pre· vista és de 1.100 pesse tes, mentre que la resta de castellers -és a dir, aquells que estan per sota de I'edat laboral
mínima- no entren dins la cobertura. la contractació d'a questa asseguran9a té un cost de 125.000 pes setes per temporada, una part de les quals són en diposit. Segons un acord entre la Coor dinadora de Colles Ca s telleres -entitat que agrupa la totalitat d'a grupacions- i la Genera· litat, aquesta institució es fa cárrec del 70 per cent del cost de la contractació, mentre que la resta de I'import el financia cada colla. Aquest és el segon any que la Colla signa aquest contracte. l'any passat, com a con se· qüéncia d'una mala cai guda en I'actuació que vam fer a Castelldefels, un membre de la Colla es va beneficiar deis acords d'asseguranc;:a i cobertura realitzats amb la companyia.
Llenya en un intent de Cinc de vuit deIs Minyons de Terrassa a Sant Félix, I'any 1988
Noticiari casteller
La Joves torna a Sant Félix • Els Minyons fan historia, de nou • Record de partie/pacló al eoncurs • Aquesta temporada castellera es pre senta prou atractiva. No només perqué, en els darrers anys, ha esdevingut apas sionant comprovar sí es fan més castells de nou que en la temporada anterior (el 1992, van ser 14 i I'any passat, 18) o per si s'amplia el nombre de colles de nou (com va passar per Santa Tecla de I'any passat amb la Jove de Tarragona), o bé, si es corona una altra construcció impossi ble (com la Torre de nou deis Minyons), sí nó perqué, enguany, per fi, tornarem a veure la Colla Joves deis Xiquets de Valls a Vilafranca. la polémica colla vallenca ha anunciat que, després de tres anys de faltar a la "Plac;:a més castellera", Sant Félix del 94 tornará a tenir camises ver melles. Un acord entre els administradors de la Festa Major de Vilafranca -la més tí pica ... després de la de Sitges, of course permet que la Joves pugui actuar sense haver d'anar a la processó de la tarda, que ha estat el motiu de discordia (oficial) deis darrers tres anys. El cert és que els aficionats castellers podrem tornar a veu
re les quatre millors colles en una diada que pot ser historica, sobretot, si fem cas als anuncis de possibles intents que es podrien tirar per aquesta jornada. Els grans perjudicats del sí de la Joves ha es tat la Colla Jove deis Xiquets de Tarragona que. en passar al selecte grup de colles de nou, ja es veía actuant en la dia'da ca s tellera més important de I'any. Fins i tot, durant el passat hivern, abans de la con formació deis de la capital de I'Alt Campo administradors de la Festa Major vilafran quina i representants de la Jove havien mantingut contactes extraoficials per pac tar la preséncia lila a Vila. • Els Minyons de Terrassa van aconse guir a la Festa Major de la seva ciutat (3 de juliol) la historica actuació de desca rregar el tres i quatre de nou amb folre i el cinc de vuít. O'aquesta manera, els Minyons -que es troben en un excel·lent moment de forma- igualen les gestes de la Joves de Valls (concurs'92 i Santa Ursu la'92) i la Vella de Valls (Santa Úrsula'921.
• Ja són 35 les colles castelleres. A fi nals de I'any passat es van presentar els Xiquets de Cambrils i en les darreres set manes ho han fet els Castellers de Gava i els Castellers d'Esparraguera. mentre que Sant Boi i Sabadell podrien estrenar en breu les seves colles. • El concurs de Tarragona (2 d'octubre) es presenta amb noves puntuacions i amb récord de participació. 23 colles han anunciat la seva assisténcia en la convo· catoria, entre les quals hi ha I'esperada preséncia de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Ootze colles -incloses els Mi nyons de Terrassa i les dues de Vilanova han confirmat la seva negativa a partici par en la diada. • les colles Jove de Tarragona i Xiquets de Reus han adoptat dues famílies bosnia nes de tres persones cadascuna que man tenen gracies a diverses aportacions fetes al c/c. 2081·233-3330000297.6 de Caí xa Penedés
La Torre/1
4
El nou equip tecnic de la
Colla es posa en marxa
Calendari d'actuacions de la Colla:
La constitució d'un rerons, Jordi Cazorla, Pa equip tecnic encarregat co Moreno i Santi Terraza d(· dirigir el funcionament són la resta de membres de la Colla suposa un nou de la junta tecnica, que manté la col.laboració pas endavant en la con solida ció de la Jove de d'altres castellers que, C;:astellers de Sitges. fins ara, ja realitzaven Osear Farrerons és, des aquestes funcions, com de fa escassos dies, el Ricard Baqués, Juli Sen nou responsable tecnic tís i Ricard Torrents entre de la Colla, junt amb un d'altres. El nou equip ha equip que, d'ara enda organitzat sortides perió vant, dirigirá els assajos i diques per assistir a as sajos i actuacions deis les actuacions. Santi Pérez, Jordi Far Castellers de Vilafranca.
• 23 de juliol, Puigmoltó (Ribes) • 5 d'agost, El Vinyet • 23 i 24 d'agost. Festa Major de Sitges • 28 d'agost, Granollers. Acruació amb els Xics de Granollers • 4 de setembre, Sants (Barcelo na). Actuació amb els Castellers de Sants i la Colla Nova del Ven drell
Arriba l'agost, mes casteller per excel·lencia Moltes atuacions im portants on escollir du rant les proximes setma nes. El 7 d'agost, a Tarra gona, actuació de la Jove de Tarragona i la Joves de Valls. El dia 15, a la Bisbal, aquestes dues co lIes i els Castellers de Vi lafranca. Les tres agru pacions tornaran a compartir cartell el 28 del mateix mes a la diada
L'assistencia als assajos, assignatura pendent
AGENDA
• 11 de setembre -Diada Nacio nal-, Llinars del Val1es. Actuació amb els Xics de Granollers
de I'Arboc;:. Abans, pero, a la plac;:a de les Cols de Tarragona (Diada de Sant Magí, 19 d'agost), exhibi ció de les quatre colles locals. Dos dies més tard, a Igualada, de nou, els verds i la Jove tarragoni na. I finalment, per Sant Felix (dia 30), Castellers de Vilafranca, Minyons i les dues de Valls: la diada més esperada.
• 23 de setembre, Santa Tec!a, Festa Major petita de Sitges • 2 d'octubre, XV Concurs de Cas tells a Tarragona • 13 de novembre, Sitges, Diada de la Colla (per concretar)
La manca de gent als assajos, continua sent un deis motius de principal preocupació de la Colla, ja que dificulta, per una ban da, la posada en practica de peus i pinyes semblants a les que ens trobem a la plac;:a, i, per una altra, per que impossibilita provar a altres persones que, ben segur, estan capacitades per a participar en 1I0cs clau del castell. L'any passat, durant les dates previes a la Diada de la Colla, es va registrar I'assistencia més nombro sa als assajos, amb una mitjana de 90 persones. Enguany, aquesta xifra no arriba als 60 caste lIersjes, tot i que es pre veu que incrementi durant aquest mes, quan s'acosti la Festa Major. Els respon sables de la Colla confíen que el fet de traslladar els asnjos al Palau del Rei Moro -un espai amb una vida propia- permetra una assistencia major de gent.
La Colla en xifres Palmares de la Jove de Sitges durant 1993 ' Distribució de la Colla per edats i barris de Sitges Aviat fara un any que la Colla Jove de Castellers de Sitges es va estrenar a plac;:a. Va ser per a la Festa Major de I'any passat, qua n el nostre poble tornava a tenir colla castellera i es materialitzaven, d'aquesta
manera, els somnis i il·lusions de molts sit getans. Fem un petit repas estadistic al que va ser la temporada del 93: des de Sant Bartomeu ("que de Sitges n'es patrá") fins la Purissima, a Castelldefels.
Actuació
Dala
p/4
4/6
Sitges, Festa Majar
23·8
20
O
Sitges, Festa Majar
24-8
3D
O
O
Terrassa, Emili Miró
5-9
20
O
O
Sitges, Santa Tecla
26-9
O
O
Diada de la Colla
7·11
C
O
Gelida
14·11
3D
8-12
3D 1C
O
14D 2C
4D
TOTAL
D: Descarregat. C: Carregat. i: Intent, s: Per sota
l4.:J
1993
CASTELLS I ~ ....
Castelldefels
L'lstr:buclC' Der jomelll
316
4D
3/6
s
2/6
piS
4/7
317
i
O
O O
O
O
D
3D
i
C
3D lC 1i
i
C
2i
C
2C 1i
(9¿;j 1~ - 20 2<4.5
i
1i
DSl.ílbuc¡ó . er edats
3i