La Torre 02, tardor 1994 by Jove de Sitges

La Torre

BUTLLETĂ DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES N. 2

TARDOR'94

Tres de set descarregat!

Llinars del Valles, 11 de setembre 94 Primer tres de set descarregat per la Colla lave

La Torre

EDITORIAL

OPINIÓ

Conven~uts

oseAR FARRERONS

de les nostres

possibilitats

ocs s'ho podien imaginar el matí de l'Onze de setembre, quan érem a punt de pujar a l'autocar que ens havia de transpor tar a Llinars del Valles que tornaríem a Sitges amb el tres de set descarre gato De fet, en veure que a la playa seríem poc més de seixanta caste llers, l'esperada construcció no figu raya ni en la llista programada. No va ser fins que, un cop vam desearregar la torre de sis (la setena de la tempo rada), i en veure la mútua col·labora ció amb els Xics de Granollers a l'ho ra de muntar les pinyes, que es va decidir que el tres podia deixar d'ofe rir resistencia. Va ser, simplement, la confirmació de 1'evidencia: el castell era al nostre abast i només calia valentia, coratge i convenciment de les nostres possibilitats. Davant el repte de Santa Tecla, el Concurs i la Diada de la Colla, hem de mantenir les expectatives. El tre ball que s'ha fet (des de l'any passat) i el que es fa (amb l'entrada del nou equip tecnic) és bo: els resultats ho confirmen. Ara, només falta que aixo es tradueixi en l'arribada de nous castelJersles per fer la colla més gran. Es a les nostres mans...

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Adre~a: Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch s/n. 08870 Sitges (Penedes)

Consell de redacció: Ma, Valentí Mongay, Santi Terraza Col·laboren en aquest número: Josep Calindo, Osear Farrerons, Esther Marrades, Sabrina, Sentís-Mirabent Foto portada: Blanca Mirabent Fotocomposició: 4x4 Publieitat Impressió: Crafiques Vilafranea Difusió gratuIta (400 exemplars)

Un equip amb il·lusió

i obert a tothom

formació del nou equip tec nic va coincidir amb el naixe ent de La Torre, concreta ment amb la impressió del seu pri mer número; butlletí que, cer tament, sera 1'anima escrita de la Colla i el mitja material a través del qual se'ns informara i alhora podrem expresar les nostres inquietuds i idees. És moment, dones, de coneixer com es va pro duir el "relleu" i també de saber com funciona i vol funcionar l'e quip encarregat de dirigir l'apartat tecnic de la Colla. Després d'un any i escaig d'ense-nyament de tecnica cas tellera i d'adoctrinament sobre el saber fer deIs castells i la importancia de gaudir-ne, tas ca possiblement impagable, en Ricard va demanar el, per a nosaltres, temut relleu. En va, van ser les requestes que pro curaven la seva continuació. J uliol. La temporada tot just comenya. L'entrant i poruc equip tecnic treballara inicialment sobre la base de tres coses: el desig de fer una bona feina, els consells amb que en Ricard respon a les contínues consultes que 1'equip li planteja i, sobretot, la confian<;a i el suport moral i material que la resta de membres de la Colla li atorguen. Aquest equip tecnic esta format per gent jove, i és notori que com puten solament un any d'experien cia castellera. Aixo implica, entre d'altres coses, que cap d'ells sap gaire més sobre castells que la resta de la Colla; implica també que és fon;a positiu que els més experimentats comenti n les incidencies deIs castells, tant deIs ·assajos, com de les sortides; que informin de les errades en que incorre l'equip, i comuniquin qual sevol idea que tinguin, ja sigui sobre castells, alineacions, proves

als assajos, manera d'enfocar l'as saig... En definitiva, aquesta gent experta ha de formar, amb les seves crítiques i propostes, el segon gran cavall de batalla de la part tecnica de la Colla. Per altra banda, aixo és també vaIid per a aquells que, com nosaltres, s'estan formant com a castellers. Les qüestions que ocupen una comissió tecnica són variades i complexes. Va ser aconsellable, en conseqüencia, dividir-se la feina. En Jordi i en Santi T. entrenen la canalla, en Cazorla (l'Enrique el va suplir durant la seva absencia for<;osa) munta els peus, en Paco i en Santi P. (l'únic amb experiencia castellera) s'ocupen, preferent ment, del tronco El cap de colla és la veu de l'equip. Obviament, la línia de treball marcada no ha estat sinó una continuació de la tasca portada a terme durant 1'hi vern. D'una cosa esta conven<;ut l'e quip tecnic: el més important és aquest ambient fenomenal que envolta la Colla i que la fa forta, que no s'ha de trencar per possi bIes enfrontaments personals (naturals, fins i tot, en una comuni tat de més de cent persones), ni tampoc pel desacord d'un casteller amb l'equip: aquesta persona pot i ha d'adre<;ar-se a l'equip i demanar explicació a qualsevol canvi. No oblidem l'essencial contingut democratic que fa bellugar aques ta Colla, que implica fer modifica cions on vulgui la majoria. A la Colla, tots som importants; pero, fonamentalment, només ho és la Colla per si mateixa. Ara enfilem la recta final de la temporada. Tarragona i la Diada de la Colla són compromisos forts que ens esperen i nosaltres espe remo Hem consolidat castells de sis, hem descarregat el tres de set i volem fer castells més grans.

La Torre

Sitges reunira la primera Diada de colles del Penedes La ¡ove de Sitges COflvoca per al novembre les colles castelleres de la zona Colla Jove de Castellers de itges organit za amb motiu de la segona Diada, el 13 de novembre, la Pri mera Trobada de Colles Castelleres del Penedes, una ini ciativa que pretén reunir en una única actuació les nou colles existents a les comarques del Gar raí (Bordegassos de Vilanova, Jove de Vi lanova i Jove de Sit ges), AH Penecles (Castellers de Vila franca, Xicots de Vilafranca i Vailets de Gelida) i Baix Penedes (Nens del Vendrell, Nova del Vendrell i Minyons de l'Arbo<;). La Colla ha consti tun una comissió encarregada de po sar en marxa la Dia da, que en les proxi mes setmanes co men<;ara a enllestir els preparatius. Ini cialment han estat convidades les vuit colles que hi ha a les comarques del Garraf-Penedes, a més de la nostra, tot i que les previsions apunten que dues agrupacions Oa Jove de Vilanova i els Minyons de l'Arbo<;) tindran problemes per a assistir-hi, ja

que es mouen entre la supervivencia i la desaparició. El projecte ha estat molt ben aco llit en diverses co lles, i també en al tres organismes i institucions de les tres comarques. La Generalitat, l'Ajunta ment, el Consell Comarcal, Caixa Penedes i Supeco ja han confirmat la seva col·laboració economica. El lloc escollit és l'area de la Fragata, ja que ha estat con siderat com el millor espai per acollir una celebració que po dria reunir gairebé un miler de caste llers i nombrós pú blic local i de la comarca. Aquesta és la pri mera vegada que totes les colles de les tres comarques del Penedes partici pen en una diada conjunta. Un deIs objectius de la con vocatoria és, preci sament, la col·labo ració i suport mutu entre totes les colles d'aquesta zona. L'e xit de la jornada pot ser, al mateix temps, un revulsiu per refon;ar la condició de Sitges com a pla<;a castellera.

Historia grafica: tres de nou deis "verds" a Vilanova (28-11-93) i torre de vuit deis

Nens (27-9-70) FOTOS. 'TERCOS AMUNT' / GÜIXENS

Record historie de eolles • Castellers d~ Vilafranca (1948). Camisa verda. Es la principal colla castellera del Pene,des i una de les principals del país. Es la colla que ha coronat més quatres de nou amb fol re. Va descarregar el primer tres de nou amb folre el 1989. Ha intentat en set ocasions la torre de nou amb folre i manilles i en dues el quatre de vuit amb l'agulla. Una institució a Vilafran ca i dins el món casteller. • Nens d~1 VendreU (1926), Camisa vermella. Es la colla més antiga, des prés de la Vella de Valls. Va tenir moments de gloria a finals deIs sei xanta, quan va descarregar I'únic pilar de set amb folre del segle (23 de novembre del 69) i la torre de vuit amb folre. Actualment lluita per con solidar els castells de set i migo • Bordegassos de Vilanova (1972). Camisa groc terrós. Han recuperat el quatre de vuit, que havien carregat el 1979. Des de fa uns anys, són en ascens, després de la crisi de mitjans deIs vuitanta. Fan la torre de set i el cinc de seto

• Nova del Vendrell (1993). Camisa blau ce!. Nascuda a partir d'una escis sió deIs Nens, van aconseguir descar regar, en la primera temporada, el cinc de set i el quatre de set amb l'a gulla, tot i que aquest any han fet lle nya amb el quatre de vuit. • Vailets de Gelida (1985). Camisa verd poma. Descarreguen el tres i quatre de set i el pilar de cinc. • Xicots de Vilafranca (1982). Cami sa vermella. L'any 88 van ser cinquens al Concurso Tenien el pilar de sis, el cinc de set i la torre de set carregada. Actualment, pero, se situen en el tres i quatre de seto • Minyons de I'Arbo~ (1993). Cami sa vermella. Van recuperar la colla que l'Arbo~ va tenir els anys seixanta i setanta, pero són al límit de la super vivencia perque no tenen canalla. • Jove de Vilanova (1982). Camisa rosada. Practicament desapareguts. Fan la torre de siso Fa dos anys que no surten per la seva Festa Major.

La Torre

PUIGMOLTÓ

FESTA MAJOR'94

(23 DE JULlOL)

Castells, torres, pilars... i lllig segon per al tres de set Festa Major va pre sentar un bon balanc; er a la Colla. Dos tres de sis aixecats per sota (un carregat i un altre desmun tat), dos quatre de sis des carregats, dues torres de sis descarregades, un tres de sis descarregat, molts pilars de quatre (dos deIs quals, aixecats per sota) i un ferm intent de tres de set, certifi quen les actuacions de Fes ta Major. Com és habitual, el dia 23 al matí es va sortir a I'Hospi tal (on es va descarregar un tres de sis i un pilar) i a casa de l'alcalde, al Poble Sec (on vam plantar dos pilars). A la tarda, es va seguir la proces só i vam actuar a l'Ajunta ment Gntent d'aixecat) i el Cap de la Vilá (aixecat carre gat i torre descarregada) Per Sant Bartomeu, de~ prés deIs dos pilars de la Sortida d'Ofici, vam iniciar l'ctuació castellera. Vam entrar amb una torre de sis un pel oberta, pero descarre gada novament. 1 tot seguit, vam anar pel castell "estre lla": el tres de seto Després de desmuntar la primera

Torre de sis i J'intent de tres de set, segons abans que fes l1enya FOTOS: U. / J DOMINGO

prava, la segona es va donar per bona i el castell va pujar prou bé. No semblava que a la primera rebrincada forta se n'hagués d'anar en orris, com va ser finalment. Era el moment en que s'encavalva l'anxaneta, quan li faltava ben poc (mig segon) per col· locar el segon peu i carregar la construcció. Va venir de poc, doncs, de carregar el tres de set, un castell que encara hauria d'esperar vint dies per ren

dir-se als peus de la Jove. En acabat l'actuació, tant l'Oscar Farrerons com el Ricard Baqués van senten ciar amb les seves paraules el futur més immediat: "aquest castell el tenim". La processó de Sant Barto meu també va tenir castells, en aquest cas de cinc, amb gent que, en alguns casos, es van estrenar en un tronc, i diversos pilars de quatre, dos d'ells amb l'entrada del Sant a la parroquia.

Una actuació per recuperar la confianc;;a Després deIs mals mo ments passats en les actuacions del Poble Sec i Cases Noves, una bona exhibició era indispensa ble perque la Colla es retrobés amb ella matei xa. A més, s'estrenava el nou equip tecnic. La sortida a Puimoltó (una sortida, com altres, buscada per la mateixa Colla) va permetre d'aso lir els objectius proposats: Al poble ribeta s'hi van descarregar els pilars de salutació i comiat, una torre de sis, un tres de sis i un quatre de sis. La torre, en aquest cas, no va ser rapida, pero la vetenaria -si en podemi dir així- deIs que hi van pujar va fer que, malgrat la durada, es mostrés vigorosa i ferma, sense cap patiment excessiu. Ben treballada, en definiti va. EIs puigmoltins, que, des de temps llunyans, celebren Festa Major per Sant Jaume, van acollir amb molt bon ambient l'actuació.

EL VINYET (5 D'AGOST)

Actuació de sis amb pocs problemes Feia anys que no es veien castells al Vinyet. La Colla Jove, pero, fidel a les tradi cions locals, va tornar les construccions a aquest lloga ret tan sitgeta en l'esperada diada del 5 d'agost. A llera del Vinyet, s'hi va plantar un quatre de sis descarregat, un tres de sis que no va arrí-

bar a coronar-se i, finalment, es va desmuntar, i una torre de sis descarregada. Es va obrir plac;a amb un quatre que, de fora estant, feia forc;a bon efecte, tot i que a la base va patir una mica. El tres de sis, que va pujar prou bé, tremolava lleument, la qual cosa va

espantar l'anxaneta que, malgrat els crits d'anim de la multitud, va decidir entor nar-se'n quan el pom de dalt estava ben muntat i el castell s'afermava rapidament. Més va tremolar, en un principi, la torre de sis, pero, mercés al coratge deIs castellers, es va descarregar.

Pilar a contral1um FOTO: GALlNOO

La Torre

SANTS (4 DE SETEMBRE)

A Sants, s'imposa la

correCClü En el marc de la Festa Major de Sants, i al Parc de l'Espanya Indus trial, vam anar a actuar convidats pels Castellers de Sants. A part deIs amfitrions i de la ]ove de Sitges, hi havia la Colla Nova del Vendrell. Vam anar pel qua tre de sis, el tres de sis aixecat per sota (que sempre entu siasma molt en pla ces poc castelleres) i la torre. Ho vam descarregar tot sense cap proble ma. EIs de Sants van descarregar la torre de sis, el cinc de sis i un quatre de seto EIs vendre llens, per la seva banda, van desca~ regar el quatre de set, i un tres de set, després d'intentar dos cops un quatre de set amb l'agulla que va fer llenya.

LLlNARS DEL VALLES (11 DE SETEMBRE)

GRANOLLERS (28 D'AGOST)

Tres de set!

Una torre

esquerpa

na torre de sis i un tres de sis per sota van ser l'aperitiu d'una menja molt saborosa: el tres de seto Magnífic menú per a la Diada, tancat amb postres de músic a carrec deIs nostres grallers. La taula parada era la pla~a de Llinars del Valles, un poble situat entre els parcs natu rals del Montseny i del Corredor-Montnegre. Hi havia més comen sals: els Xics de Grano llers, (que van descar regar el seu primer cinc de set). 1 fil musi cal: el "Dol~a Catalu nya", potser una mica massa estrident. Havíem portat un rit me frenetic, de dues actuacions per setma na des del 23 d'agost. Anavem, dones, una mica de bOlito Vam comen~ar amb una torre de sis des-

carregada prou bé. A la segona ronda, ens vam polir el tres de sis aixecat per sota. 1 com a darrer castell -i gai rebé com a sorpresa es va decidir tirar el tres de seto El conven ciment era profund i sabíem que el podíem fer. Aviat hi va haver els segons col·locats i, amb els ter~os amunt, l'estrepit de les gralles va anunciar la validesa de l'intent. Es va anar per feina: quarts, dosos, aixecador i an xeneta: tot en el seu lloc. Al cap d'un mo ment, el pom de dalt ja es desfeia i, entre crits, aplaudiments i música alegre de gra lles, el castell es des carregava a bon ritme. Havia estat rapid, pero intenso El millor plat de tot l'apat: el primer tres de set descarre gato No cabíem a la pell, ni calia.

Quatre dates per un castell

La love i els castells de set

7-11-93: Dos intents de 3n

Quatre de set: Un intent i dos carregats

8-12-93: Intent de 317 24-8-94: Intent de 317 11-9-94: 317 descarregat

Tres de set: Quatre intents i un descarregat

Tres de sis davant I'Ajuntament de la capital del

Valles Oriental FOTO: U.

A Granollers, en la seva Festa Major i acompanyats pels Xiquets de Reus (torre de set, cinc de set i tres de set) i els Xics de Grano llers (tres de set, quatre de set i torre de sis) vam ensope gar amb la torre de siso En un primer intent va caure i en

el segon es va des muntar perqué els nens, espantats per la tremolor, van decidir baixar. Tot i aixo, i si guent pocs, vam fer el tres de sis i el qua tre de sis sense difi cultats. Situacions com aquesta -amb tan poca gent- s'hau rien d'evitar.

VILANOVETA (7 DE SETEMBRE)

MASIA BACH (1 DE SETEMBRE)

A Vilanoveta ... la feina ben feta

Castells per iniciar la verema

L'actuació del 7 de setembre a la masia que la família Matas Arnalot té a Vilanoveta (Ribes) va ser de les que els castellers ano menem popularment "mercenaries". No

obstant aixo, s'hi va veure un engresca ment, una alegria i una tranquil·litat -en el bon sentit de la paraula- que molt de servei ens hauria fet en altres ocasions

(Granollers). Pilar de quatre, tres de sis, quatre de sis, tres de sis aixecat per sota i pilar de quatre, també per sota, van fer al·lucinar a més d'un deIs assistents.

Segona experiencia d'actuació finan~a da per "congressi tes" (assistents a congressos, s'en tén), en aquest cas, davant l'incompara ble marc de la Ma-

sia Bach, a Sant Esteve de Sesrovi res. Quatre de sis, tres de sis i tres de sis aixecat per sota, a més d'un pilar de quatre girat en 360° sense problemes.

La Torre

RICARD BAQUÉS

"Disfruto més en un assaig nostre que anant a les places a veure altres colles "

E V I

T A

Ricard Baqués i Alari és un deIs millors testimonis de l'evolució del fet casteller a Sitges, el Penedes i tot Cata lunya. Ex-cap de col1a en dues ocasions deIs Caste llers de Sitges i principal res ponsable tecnic de la Colla Jove de Castellers de Sitges durant el seu primer any d'e xistencia, coneix de primera ma els interiors d'una colla castellera. De tot aixo i més, en parlem tot seguit...

integrar als Castel1ers de Vilafranca després del Con curso A Tarragona hi van anar cinc o sis col1es: Ven drell, la Vella de Valls, Bar celona, l'Arbor; i alguna colla de Tarragona. S'hi van fer bons castells. Pilars de sis i de set i torre de vuit. Fins aquell moment era impensa ble veure aquests castells. P: El 71 neixen els Caste llers de Sitges. R: Va ser al julio!. El meu fill tenia deu dies. Per la Festa Pregunta: Com et va venir Major ja sortíem al carrer. Vam fer castel1s de cinc, l'interes pels castells? Resposta: Els meus avis pilars de quatre per sota i eren de Vilafranca. Alguns unes trompades impressio estius de la meya infantesa nants. els havia passat alla, a casa P: Com van ser els inicis de la meya avia. Vaig conei deIs Castellers de Sitges? xer molta gent al comenr;a R: Érem una colla d'arnics i ment de la colla de Vilafran amigues, que havíem anat al ca. Jo jugava amb ells a la Concurso Entre els que tre plar;a de l'Oli. Eren els anys ballaven aquí casa, amics i 52 , 54 i a Vilafranca es por altra gent que va venir, vam taven pocs anys fent castells. arreplegar una seixantena. P: Vas arribar a integrar-te de persones. als Castellers de Vilafranca... P: Quina va ser la resposta a R: Molt temps després. Vaig Sitges? fer folklore R: S'ho va mi perque a casa 11A Sitges sam nwlt rar amb escep meya aixo ticisme. No més o, de vegades, es caigui. exigents i volem tant com ara, Ara, si ho fem bé, diran: "és sempre havia com quan et que és logi, que es faci bé". estat molt viu. El meu pare quedar bé. Es hi sap diuen: "Mira, Som molt primmirats. havia portat greu que es cazguz o aquells fan cas P: Quan comenr;a la colla de els gegants. tells". Sitges, continues anant a Els gral1ers no es pugui P: Que en Vilafranca. més" venien a ca penses deIs co R: És ciar, perque en quinze sa ... sempre mentaris d'al dies no se saben fer castells havia estat relacionat amb el guns sitgetans que diuen i has d'aprendre els intríngu folklore, sobretot de Sitges. que aquí no hi ha afició cas lis. Fa uns dies, se celebra Vaig veure la necessitat de tellera? ven els 25 anys de la primera crear a Sitges una colla cas R: Senyal que no la volen torre de set de la col1a de tel1era quan jo vaig fer-me tenir. De fet, la qüestió és Vilafranca. Jo hi era. 1 quan castel1er. Devia ser a que som molt exigents en es va descarregar el quatre comenr;ament deIs anys quedar bé. A la gent, els hi de vuit, jo feia de cordó. Una setanta. El 1970, em vaig sap greu que no arribem a mica abans, es feia el con

ler

curs Anxaneta de plata a Vil franca, que es disputaven el Vendrell i Valls. De vegades, els de Vilafranca, ni tan soIs hi participaven. Aquella gent anava afer castells alla i els altres, els de la propia plar;a, s'ho miraven. Es curiossís sim, Jo, d'aixo, en sóc anti. Sempre die que els castells els hem de fer sobretot per nosaltres i disfrutar-los. P: Al cap de poc temps, els Castellers de Sitges inicien l'ascensió als castells de seto • Continua a la pagina següent

La Torre

RICARD BAQUÉS

• Ve de la pagina anterior

que sigui infal·lible, pero és el de cadascú. Les coses es poden fer de moltes maneres. P: Al mateix temps, vas col·laborar amb la formació d'altres colles de la zona. R: Jo vaig dir, quan vaig comen~ar afer castells que no em moriria fent castells. És a dir, no que els deixaria, sinó que continuaria fent altres coses, a més deIs cas tells. Aixo em sembla que és important: que les persones no es tanquin, que seguim

"No hi ha sastre als castells"

R: L'any 72, al Concurs de Tarragona, vam ser una P: Creus que hi ha un colla revelació, segons van límit per als castells? dir els diaris. Tres de set, R: Als anys setanta em van cinc de set, provar la torre preguntar si el cinc de vuit de set dos cops i, com que era el cant del cigne deIs no ens sortia, pilar de siso castells. Més equivocats Uns cebots impressionants, no podien estar. Avui dia, anaves a parar aterra, fins i sí que hi ha problemes per tot. Pero no passava res. part de l'ús de determinats P: Vas ser cap de colla dues mitjans. Es pinten els cas vegades. tells com un espectacle R: Les colles, en aquella esportiu o fan servir mi~ans epoca, estaven muntades taurins. Aixo em preocupa, entorn el cap de colla, que perque poden aborregar els era qui ho dirigia tot Vam castells. EIs castells no seguir aquell model, que era moriran mentre disfrutin els el que funcionava. a entrar qui els fan. Perque, quan es més gent a la colla, que pot pagaya per fer castells era ser no servía per fer ca tells, quan estaven més baixos. pero que servia per a altres P: Tecnicament, ha can coses. Hi va haver algun mo viat molt fer castells? ment que va funcionar pero R: Som més valents. No es altres, no. Per exemple, un fa tanta historia. La gent senyor que s'havia com e ta mé disposada a patir. promes a llogar l'autobús, Al principi, el folres falla no s'havia enrecordat. Al cap ven perque la gent no d'uns quants anys, quan ja sabia patir. o crec que hi havíem fet tota la gamma de castells de set, vaig dir "aixo fent totes les coses que ens no funciona". luna altra agraden. Jo, aleshores, se l'estona, que és una de les gent va portar la colla. Jo guia fent escoltisme, cara coses amb les quals jo no vaig continuar fent castells a melles, excursionisme ... I estic d'acord.Cal que es Vilafranca. Em vaig adonar coneixia gent que, en comp vegin fruits. Hi ha d'haver que podia disfrutar molt fent tes d'anar a Vilafranca, el una superació a títol de castells sense tenir la pres Vendrell o Valls per apren cadascú i de cada colla. És dre castells, van venir aquí.. necessari anar superant-se sió de ser el responsable. Després, em van tornar a EIs Bordegassos de Vilano perque, sinó, la colla es mor cridar. Pero amb aquestes va, els Castellers de Ribes i sola, per inercia. coses es fan mites i ja se sap els de Castelldefels. Vaig col P: Sempre vas dir, pero, que que "segundas partes nunca laborar amb ells per aixo, per la teya responsabilitat era fueron buenas". Vam re que érem amics. Va ser una provisional. Com has vist l'e cuperar els volució de la Colla des del satisfacció. castells i, fins P: I la tardor principi i ara, amb el canvi? "Encara falta i tot, vam pro del 92 entres R: Al principi, vaig veure rodatge, pero var castells de en contacte una gent molt tranquil·la. vuit, pero pot amb la Jove Potser hi havia gent que es Z' equip tecnic té de Sitges, que pensava que era com un ser ens faltava més paciencia aneS defier . Veig era alesh?res no equip de futbol, que "si no hi nI colla. i continultat. g vaig pujara un altre i no pas sa res". Aixo encara costa de Va posar-s'hi Za Colla amb futur" Com va ser? gent que volía R: Feia die s fer entendre. I des deis mit fer molts di que el Valentí jans de comunicació no s'afa nars i berenars, pero que s'o i algunes persones assaja voreix, perque només parlen blidava deIs castells... Hi ven. Jo estava compromes de les colles grans i alesho havia vicis adquirits. A més, amb altres coses, igual que res la gent de les altres les persones ens fem velles. ara. Un dia, més endavant, colles més petites volen fer Penseu que jo tinc un carac vaig passar per alla i vaig els assajos igual. Per arribar ter determinat i que no en veure com assajaven. I és fins alla, s'ha de fer una cosa tinc cap més. Transformar-te com va comen~ar la historia. específica. Hem de ser cons és molt difícil. Cadascú se I així es va crear la Colla, ja tants per a allo que volem gueix el seu sistema, no és que al principi era per passar arribar. Després ja farem

hagi un sostre immediat per als castells. Castells de deu? Tot és proposar-s'ho. En detriment de que? de lo popular. Hem anat cap a un tecnicisme, uns noms, unes etiquetes. Aixo condiciona. P: Veus castells de set i de vuit a l'abast de la Colla Jove de Sitges? (NB: Entrevista feta abans del tres de set) R: Jo crec que tot és pro posar-s'ho. Pero molt seriosament. Un castell de vuit o nou necessita sem pre "aquella gent". I aixo encara no ho tenim. No vull dir que no puguis can viar algú. Veig la Colla amb futuro Caldra cremar molta gent. No ens hem d'espantar. Potser algú ser veix per un castell de sis i no per un de seto Pero no passa res. No ens hem d'espantar, ho repeteixo. altres coses. Jo quan disfruto és quan fem els nostres cas tells. I m'ha passat que no vaig a veure castells enlloco I no és que els hagi avorrit. Disfruto més en un assaig nostre que no anant a una pla~a a veure altres colles. P: Com veus el futur de la Colla? R: Falta rodatge. L'equip tecnic té unes ganes de fer i d'acontentar. Malgrat tot, és cadascú que s'ha d'aconten tar i els nous, potser, s'han d'esperar al principi. EIs que vénen nous han d'anar apre nent poc a POCo Ha estat una millora, un procés, pero cos ta el seu temps. P: Sincerament, un setmana abans de la Festa Major del 93, en aquells assajos de la palmera, creies que ens en sortiríem? R: Sempre he tingut fe. Als assajos, amb quatre crits i quatre consells arriben afer reaccionar la gent.La gent no reaccionava com ara. No estaven tan integrats a la Colla, com potser ara.

La Torre

Colla endins

CASTELLS TEMPORADA 1994

Actuació

Data

0/4

0/4s

4/6

3/6

3/6s

Sant Jordi-Cap de la Vila

23-04

La Punta (Congrés)

13-05

Sant Joan-Poble Sec

24-06

Sant Pe re-Cases Noves

03-07

Puigmoltó

25-07

El Vinyet

05-08

Festa Major

23-08

Festa Major

24-08

Granollers

28-08

Masia Bach

01-07

Sants

04-07

Vilanoveta

07-07

L1inars del Valles

11-07

i (*)

C C

O O

TOTAL

35 O 2C

3/7

C i

1C 1i

O O

O 14 O 2C

1i 10

0/5

1993 (7 actuacions)

2/6

3D 1C 1i

2C 1i

10 O 1i

11 O 2C 1i

80 1C 2i

10 O 2C 4i

2C 1i

10 4i

O: descarregat; C: carregat; i: intent; s: per sota (*): Intent de quatre de sis net

Castells a la radio • Tothom a Tarragona • La Palmera, provisional

• El pintor, poeta, tertulia i casteller Albert D'Albert, junt amb altres mem bres de la Colla, ha projectat uns espais sobre castel1s a Radio Maricel, que, ini cialment, s'emetran l'endema a actua cions de la Jove. En aquests programes es comentaran l'exhibició, es parlara de la Colla i s'exposaran altres qüestions castel1eres de tipus general. Per cert, si voleu sentir a parlar de castel1s a la radio, podeu escoltar els programes castellers que emeten Radio Vilafranca 90.2 FM (dilluns i divendres, 20,30h.) i SER-Penedes-92.6 FM (divendres, 19h).

• Les Terlúlies del Roy tomen el dia 29 de setembre i, precisament, parlant de castells. La cita és en aquest cate a par tir de les 10 de la nit. • La Colla ja disposa d'un pIafó d'ús permanent per recordar diversos aspectes castel1ers, com les sortides (l1oc, dia i hora), que encara es venen samarretes i altres temes d'interes. Aquest pIafó és al Palau del Rei Moro, a tocar a la barra de bar. • El nostre primer Concurs ja és aquí. La Jove vol omplir dos autocars amb

castel1ers i sitgetans que vulguin fer pinya i donar suport a la Colla més cat xonda de totes les colles que es fan i es desfan. Per als qui no són castellers, hi ha tíquets per entrar a la pla¡;:a. Passa la veu. • Entre el 25 de setembre i el 17 d'oc tubre els assajos es faran al costat de la Palmera (com l'estiu de l'any passat), ja que el Palau estara inhabilitat. • ÚLTIMA HORA A l'assaig de diven dres 16 es va descarregar el pilar de cinc. La pla¡;:a ens espera.

La Torre

Noticiari casteller

Sant Felíx amb cara i creu • Bons Minyons • Súper-Jove • Sant Félix'94 passara a la historia per doble motiu: per una banda, com la diada castellera on s'han vist més construc cions de nou (tres quatre de nou descarregats i un tres de nou descarregat i dos carregats). Per una altra, per la pobra actua ció deIs amfitrions, els Castellers de Vilafranca, que va omplir la pla¡;:a i l'a fició de decepció i dis gust. Només el quatre de nou del dia següent (Dia da de Sant Ramon) va aju dar a superar el tn'mgol inicial. • Pero, a més d'aixo, la Festa Major de Vila tam bé passanl a la historia com l'escenari de l'intent de dues preuades cons truccions del segle pas sat: la torre de vuit sense folre i el quatre de vuit amb l'agulla. En la prime ra, el dia de Sant Félix, la Joves de alls va aconse guir col·locar l'aixecador, pero va caure quan l'anxa neta (al qual segons va reconéixer el cap de colla, se li va donar l'ordre de pujar massa tard) era a ter¡;:os. L'altre intent espe rat va ser el del quatre de vuit amb l'agulla que els Castellers de Vilafranca havien programat per Sant Félix. La mala sort d'aquesta jornada va tras lladar l'intent al dia de Sant Ramon, després que en l'actuació del dia 29 s'aconseguís descarregar el quatre de vuit amb un pilar de cinc al mig, com a prova del que havia de ser l'esperada construcció. A

pla¡;:a, pero, l'intent no es folrada. De fet, alguns fol va poder completar i va res de torre de vuit ja han caure quan es preparaven estat preparats en diver per baixar els quints. sos assajos. Un camí simi Pero, hi ha més colles lar segueixen els Caste que treballen castells llers de Terrassa, que a d'altres galaxies: la Vella més de la torre de vuit fol de Valls va intentar ellO rada, preparen el cinc de de setembre en tres oca vuit. sions el tres de vuit aixe cat per sota i els Minyons • Continua l'expansió cas de Terrassa (que prova tellera cap a les zones ran la torre de nou amb urbanes Ara és el tom de folre i manilles a la Diada la segona ciutat del país, de la Mercé, a Barcelona) I'Hospitalet del Llobregat, i la Jove de Tarragona, les que ha presentat la seva dues colles de moda, han colla, els Castel1ers de comen¡;:at a assajar el cinc I'Hospitalet. Per la seva de nou amb folre. banda, els Castellers de Sabadell es presenten el • Sabadell és la tercera 13 de novembre. plava castellera de nou que no pertany a la geo • Des que l'any passat grafia castellera tradicio van carregar el seu pri nal Gunt amb Terrassa i mer castell de nou, la Mollet), després que els J ove deis Xiq nets de seus ve"ins deIs Minyons Tarragona han iniciat un de Terrassa descarre ascens imparable. EIs lites guessin el quatre de nou es mostren com una de amb folre, el cinc de vuit i les colles amb més em la torre de vuit amb folre penta i candidats a gua (4 de setembre). Les pla nyar el concurso Enguany ces de nou ja són onze: a ja han descarregat dos més de les tres anteriors, tres de nou (Tarragona i Vilafranca, el Vendrell, l'Arbo¡;:) i quatre cincs de Tarragona, Valls, Reus, la vuit. Bisbal, l'Arbo¡;: i Vilanova tenen aquest distintiu. • EIs Bordegassos de Vilanova s'han tornat a • EIs Xiquets de Rens han fer seu el quatre de vuit. fet una crida a l'afició cas Carregat el 6 d'agost en la tellera de la seva ciutat Festa Major de la Mare perqué els ajudi a prepa dedéu de les Neus i des rar el folre per a un pro carregat a Barcelona el 17 xim intent de torre de de setembre, el nou carro vuit. Després que la colla gros vilanoví confirma les reusenca descarregués el expectatives que els Bor tres de vuit al Catllar (27 degassos havien for¡;:at d'agost), un castell que darrerament, mostrant-se se'ls resistia des de fa dos efica¡;:os amb el quatre de anys, el següent pas pre set amb l'agulla i pugnant vist és una construcció amb la torre de set.

Expectació per al concurs més obert deIs darrers anys La puntació del Con curs de Castells de Tarragona (2 d'octu bre) ha generat polé mica entre algunes colles. Us presentem quina és la puntació definitiva. CASTEIL PUNTS Desear. Carreg. Quatre de sis...40 20 .

Tres de sis 100 60 .

Quatre de sis

amb l'agulla 180 120 ..

Cinc de sis 280 200 ..

Tres de sis aixecat

per sota .400 300 ..

Pilar de cinc 540 .420 ..

Torre de sis 600 560 .

ou de sis 780 620 . Quatre de set.980 800 .. Tres de set....1200 1000 .. Quatre de set amb l'agulla..1440 1220 . Cinc de set....1700 1460 . Tres de set aixecat per sota..........1980 1720 . Torre de set...2280 2000 .. Nou de set.....2600 2300.. Quatre de vuit.2940 2620.. Pilar de sis.....3680 2960.. Tres de vuit...3680 3320.. Torre de vuit amb folre.......4080.......3700.. Pilar de set amb folre.......4500 .4100.. Cinc de vuit...4940 .4520.. Quatre de vuit .4960.. amb ['agulla...5400 Nou de vuit...5880 5420... Quatre de nou amb folre .......6380.......5900.. Tres de nou amb folre.......6900.......6400.. Tres de vuit aixecat per sota 7440 6920.. Torre de nou amb folre i manilles.......8000.......7460.. Pilar de vuit amb folre i manilles.......8580.......8020.. Cinc de nou amb folre......9180........8600.. Torre de vuit (neta) 9800 9200.. Quatre de nou (net) 10440 9820.. Tres de nou (net) 11100 10460..

La Torre

OPINIÓ

SANTI TERRAZA

VALENTÍ MONGAY

Castells a

la Festa Majar, la

regulació necessaria

Quina és la pla~a

més castellera

de Sitges?

Colla love de Caste llers de Sitges ha viscut nguany la seva segona Festa Major. Després que el 1993 servís com a acte de presentació de la Colla, enguany hem participat a la Festa des d'una posició acti va, incorporats a la realitat festiva del poble. A mig camí de la nostra consolidació com a colla castellera i des de la perspectiva que ens atorga la nostra condició d'entitat capa'Y de convocar centenars de sitgetans, seria bo que iniciéssim el debat sobre quin ha de ser l'auten tic paper del fet casteller a la Festa Major. En primer 1I0c, i per ajus tar-se a la realitat festiva de Sitges i del fet casteller, cal dria deixar ben dar el signifi cat d'una colla castellera -la nostra o qualsevol altre- en el context festiu d'una vila. Hi ha algunes veus lIigades al moviment deIs balls popu lars de Sitges, especialment des d'ambits institucionals, que encara confonen una colla de castells amb un ball més que surt per la Festa Major. Mentre es mantin guin postures com aquesta sera difícil trobar el model adequat de participació deis castells en el panorama fes tiu local. Els castells són I'ú nic grup que participa a les processons de Festa Major que, si es donés el cas, po dria viure sense la mateixa Festa (tot i que, logicament, aixo no és voluntat de ningú dins la Colla). La singularitat deIs castells -el seu signifi cat, el poder de convocatoria i la participació permanent durant gairebé tot l'any- ens emmarquen en un context diferent al de la resta de balls populars. La nostra principal raó de ser no rau en la parti cipació en les processons i la Sortida d'Ofici. Enguany, ja s'han asse nyalat els elements positius i negatius de participar en les processons i l'anada a ca I'al

caldeo Mentre que moltes F 1 r aquesta pregunta tesis ho qualificaven d'inne implica una logica cessari (cansament, caste acceptació de que Sit ges és una pla'Y a castellera. lIers que participen en altres No crec que hi hagi ningú balls, actes no ajustats a la que qüestioni aquesta afir realitat castellera...), algunes teories defensaven la partici mació. Una vila o ciutat és pació en aquestes "cercavi una pla'Y a castellera quan té les" des de l'optica que, per una banda, és un element de colla propia o bé quan sovin difusió de la Colla, i per una tegen les actuacions de altra, permet fer pujar gent colles castelleres foranes. El que habitualment no ho fa. cas de la nostra vila és dar: El que realment cal trobar actualment té colla propia, són els moments i mecanis nosaltres. Pero molt abans, mes per fer les actuacions de el segle passat, Sitges ja era F,esta Major. ----;:;---------, pla'Ya castellera. La pri Es obvi que, la processó de mera actua la Bandera, ció castellera és documen actuant al Cap de la VJ1a, men- " tada I'any tre passa el 1880, quan va drac no és el venir una de 1I0c més ade les colles quatunper aixe car castell. va 11 en qu e s, En aquest sen que tornaria tilo cree que les a la nostra preguntes que Festa Major cal fer-se s'han el 188 ,mit d' o r i e n t a r jan'Yant una sobre si és ub cripció necessari tro popular que va co tejar bar actuacions concretes dins I'actuació d'a el calendari de que ta colla Festa Major (1). Amb el -igual que San pa deIs anys, dife ta Tecla-. Seria bo, Dos pilars dallant un balcó buit. rents colles FOTO: SABRINA van passar Per exemple, ________--:-_--;:;-_---: pel nostre poble, fins que es una actuació van fundar els Csatellers de el diumenge més proxim als Sitges, el 1971, consolidant i dies 23-24 -organitzada i, per tant, finan'Yada dins el pro potenciant la nostra vila com grama de Festes, com passa a Vilafranca, Vilanova, el a pla'Ya castellera. Vendrell...- junt amb altres Suposo que ha quedat dar colles i que no tindria que que vivim en una pla'Y a caste afectar a I'exhibició de la Sor llera. Pero anem a respondre tida d'Ofici. També seria inte la pregunta inicial: Quina és ressant, fixar altres actua la pla'Ya més castellera de Sit cions pa-ral·leles -anteriors o ges? Tenim principalment dues places castelleres: el posteriors- a les processons Cap de la Vila i la pla'Ya de del vespre, que ens perme l'Ajuntamenl. Les places més tessin fer castells sense haver d'estar pendents deis castelleres arreu són places altres balls. d'ajuntaments. L'actuació En definitiva, buscar el més important i de més com moment i lloc més adient.

promÍs d'una colla é en la seva diada de festa major. i es produeix davant l'Ajunta menlo mentre el balco pateix una excessiva obre-carrega per tote le patum- que volen ortir a la fotografia (a itge ,le patum - on foto grafiade al- homenatges que 'aco tumen afer des prés de la ortida d Ofici i durant la nostra actuacio, per aque t motiu. el balco del nostre Ajuntament durara molts any i no tindra cap sobrecarrega). El pilars caminant i els pilars al balcó també confirmen la impor tancia castellera de le pla ces d'Ajuntament. Crec, doncs, que la pla'Ya de l'Ajun tament de Sitges és me cas tellera que el Cap de la Vila. Estic segur que a qualse vo1 d e nosa Itre en agra da més fer ca tell a la pla'Ya de l'Ajuntament, amb tot l'am bient de la ortida d'Ofici, que no pa al Cap de la VJ1a. . o no vol dir que no ens agradi fer castells en aquesta pla'Y a , que, arnés, és més centrica i ha vist carregar el nostre primer castell de sel. No voldria deixar d'es mentar altres places castelle res que la nostra colla ante cesora, els Castellers de Sit ges, amb la seva constancia, . van lllcorporar a1mapa caste lIer sitgeta. La pla'Ya deis Castellers, a les Cases Noves, on es troba el monu ment fet per en Gallego,el .. d picape rer", que malaurada ment l'any passat ens va dei xar. Aquesta plac;a va veure sortir les cercaviles del Dia de la Colla i va aportar i apor ta molts bons castellers. Una altra pla'Ya que ha esdevingut tradicional ha estat l'era del Vinyet, que en la seva diada veia aixecar castells i que, enguany, nosaltres hem vol gut conserva com a plac;a castellera.

(1) Programa de Festa Majar de 1977. Francesc Be~ i Vidal

La Torre

Assajos: indispensables per al bon ritme de la Colla La crea ció d'un grup per a canalla permet treballar el pom Is as ajo conti de la canalla al mar nuen ent la ge de la resta de l'as mare de totes saig general es pot le batalle. Tot i que exercir un atenció la Junta técnica és més concreta sobre conscient del com les errades i orienta promís que obliga a cions que necessiten assistir dues nits a els més petits. Preci una preparació caste sament, la constitu llera, ningú amaga ció d'un equip inte que és necessari un grat per diverses per increment del nom sones ha permes bre de membres de aquesta política, que, la Colla que dilluns i per altra banda, és divendres de 10 a 12 practicament impos de la nit vinguin al sible quan tot el pes de l'assaig cau en Palau. L'equip técnic ha una única persona. Aprofitem per fer valorat positivament els efectes que ha tin una crida perque gut la divisió deIs aquella gent que falta assajos en dos grups: més als assajos inten la gent del pom i la ti fer un esfor~ per re ta de castellers. venir més. En benefi EstnJctura de tres entre les parets del pati del Palau Amb l'entrenament ci de la Colla. Amén. FOTO: GALlNDO

Primera assemblea amb el nou equip teenie En plena ressaca d'ale gria i emocions pel tres de set descarregat a LIi nars, la Colla va cele brar, el 12 de setembre, la primera assemblea per tal d'analitzar diver ses qüestions referents a la tecnica. La data, pero, ja havia estat [IXada amb anterioritat a l'actuació de Llinars. La intenció de la reu nió era que tots pogué sim expressar la nostra opinió sobre els objec tius de la Colla, davant la proximitat de Santa Te cla i el Concurso Aquest tipus de convocatories, de caire informal, fora bo que es mantingues sin periodicament amb l'objectiu de fer refle xions col·lectives.

La Jave obre relacians amb altres calles

EIs Castellers de Vila l companyeri me és una de le e encies franca, com a principal del mon casteller. colla del Penedes, és la Malgrat les rivalitat i colla amb qui existeix una l'instint de permanent relació més flui'da i con autosuperació, l'ami tat i creta. Aquesta col·labora col·laboració entre colles ció -bastant general entre ha estat és i sera un deIs le colles grans i les aca eixos que defineixen l'e bades de néixer- es mate volució del fet casteller. rialitza amb l'assistencia La Colla Jove de Caste de membres de la nostra llers de Sitges, des deIs Colla als assajos deIs seus inicis, ha buscat en verds, amb la intenció de altres colles -grans, mitja refor~ar els coneixements nes i petites- el suport tecnics i intercanviar opi necessari que marca el nions. Aquest moviment, comen~ament d'una agru en ocasions, també s'ha produil a l'inversa, amb la pació castellera.

participació als nostres da actual s'han extes a assajos de castellers vila altres agrupacions. Xics franquins. La bona relació de Granollers, Vailets de entre les dues colles ha Gelida, Castellers de Cas permes, també, que inte telldefels, Castellers de grants de la Jove hagin Sants o Bordegassos de acompanyat als verds en Vilanova són alguns algunes sortides pel exemples. Penedes i s'hagin incorpo Per altra banda, amb rat a la pinya vilafranqui els Minyons de Terrassa i na. els Xiquets de Reus, així Amb altres colles, la com altres colles, també relació s'ha concretat en s'han obert relacions, l'intercanvi d'actuacions. que, en alguns casos De fet, acords d'aquest -com la participació de la tipus ja es van aplicar colla del Valles en la Dia l'any passat amb algunes da de l'any passat-, ja han eolles i durant la tempora tingut el seu fruit.

La Torre

AGENDA DE LA laVE

CALENDARI CASTELLER

• 23 de setembre, Sitges. Santa Tecla • 2 d'octubre, Tarragona. XV Concurs de Castel1s

• 24 de setembre, Barcelona (playa de Sant Jau me). Castel1ers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Joves de Valls i Castellers de Barcelona

• 12 d'octubre, Ribes. Festa anti-racista

• 25 de setembre, Reus. Joves Xiquets de Valls, Xiquets de Reus i Ganxets de Reus

• 15 d'octubre, Barcelona. Expo-cultura

• 12 d'octubre, Vilobí, Castellers de Vilafranca

• 16 d'octubre, Vilanova (Masia Cabanyes). Actuació amb els Bordegassos

• 16 d'octubre, El Vendrell. Joves Xiquets de Valls, Nens del Vendrell i Nova del Vendrell

• 13 de novembre, Sitges (La Fragata). Pri mera Trobada de Colles Castelleres del Penedes

• 16 d'octubre, Montserrat. Castellers de Vila franca

(Altres possibles actuacions, per concretar)

• 23 d'octubre, Valls. Vella deIs Xiquets de Valls i Joves Xiquets de Valls

-------------

• 1 de novembre, Vilafranca. Castellers de Vila franca, Xiquets de la Vila d'Alcover i una altra colla

1 TOTHOM A TARRAGONA 1 1 AMB LA JOVE DE SITGES 1 12 d'octubre. Sortida en autocars i vehicles propis 1 1 des de Sitges. Per venir tu i els teus amics, 1

-------------

posa't en contacte amb la Junta directiva

Colla de set.

• 19 de novembre, Terrassa Bordegassos i Mi nyons de Terrassa J

• 20 de novembre, Terrassa. Castellers de Barcelo na, Castellers de Comella i Minyons de Terrassa

For~a

Jove!