La Torre 07, estiu 1996 by Jove de Sitges

La REVISTA

Núm.7

SEMPRE

orre

COLLA

JOVE

CASTELLERS

SITGES Estiu 96

2· La Torre EDITORIAL

CARTA DEL CAP DE LA COMISSIÓ D' ACTIVITATS

Qui vol castells de vuit? No cal estar gaire assebentat del que succeeix a la Colla per saber que els cas tells de vuit cada cop són més a prop. L' esplendida trajectoria de l' any pai>sat i les (molt) fermes proves d'aquesta cons tmcció -amb dosos col.locats i segons a terra mitja dotzena de vegades en les da rreres setmanes- són elements que fan pensar que el quatre de vuit pot ser, proxi mament, de color vi. Es fa difícil, pero, determinar si aixo passara en els proxims tres mesas (és a dir, durant aquesta temporada) o bé s'haura d'esperar a I'any vinent. La tecnica i la directiva -que dia a dia viuen la Colla amb intensitat- desitjarien que el carro gros fos sitgeta enguany, pero hi ha altres elements que ens fan pensar que aixo no és tan facil com alguns es poden pensar. En el daITer número de La Torre, hi havia un article del president en que es preguntava "Quina Colla volem?", que, precisament, plantejava aquesta situació en la qual ens trobem ara. La xerrada que van fer els representants deis Xiquets de Reus fa uns dies sobre el pas d'una colla de set a vuit certifica que no es tracta només de posar un pis més al quatre de set, sinó que hi ha una complexitat molt més gran da rrer de tot aixo, basada en una implicació activa de desenes de castellers en el fun cionament de la Colla. Cal, dones, més participació per pan de tothom (sigui quina sigui i quan sigui) i cal també una presencia multitudinaria als assaigs. El cap de colla ha repetit moltes vegades que els castells de vuit aITibaran quan als assaigs hi hagi 120 persones. Aquest hauria de ser el primer pas i en aquesta feina hauríem de concentrar els esfon;;os. Mai probarem a plac;:a un castell si a l'assaig no s'ha demostrat repetida ment i amb solvencia que és plenament al nostre abast.

Una Colla

que es mou

LLUís M. SOTO Ara que tot just tenim tres anys com a Colla, potser és un bon moment per acabar la de fer grossa: la Jove i la moguda que l' envolta. Sens dubte, i les dades ha demostren, som molt més que una colla de castells. La Jove de Sitges és una colla d'amics i amigues, un grup de gent activa que mira molt més enlla deIs castells que basteix. Com empre, pero, ens neguitegen un parell de reptes. D'una banda, mantenir els castells assolits la tem porada passada i pujar un parell de graons qualitatius; descarregant la tone de set i bre gant amb el tres de set per sota, que esta a punt de solfa. De l' altra, i per fer tot aixo possible, man tenir i augmentar en la mesura del possible, el número de camises de color vi escampa des per Sitges (i per Ribes i per on convin gui...). Aquest segon repte pot aconseguir-se per diversos camins, un d'ells, I'activitat, la marxeta i la vida social de la Colla. A hores d'ara, a] Penedes poques calles poden igualar el caliu socio-cultural de la Jove. I aixo podria veure's reconegut per la totalitat de calles de la nostra zona historica a la Primera lomada de Debat del proper mes d'octubre organitzada a Vilanova i en la qual farem una comunicació defensant els actes lúdics i culturals paral.lels com a fonamen tals per a la bona salut d'una agrupació cas tellera. Aquest estiu del 96, ]a nostra seu, el Palau del Rei Moro, ha tingut més vida que

mai. Un bar competent per segan any conse cutiu, exposicions fotogrMiques, les xenades castelleres d' esti u, la revifalla del Sector Ra dical (veieu aquest mateix butlJetL), serien sense pensar-s'ho gaire, alguns deIs exem pIes del que us deiem. A més d'aquests actes cultura]s amb majúscu]es i deIs altres més eixelebrats, punt a part per a la canalJa. EIs reietons de ]a casa mareixen un tracte especial que ningú no pot discutí. Val]a pena invertír, temps, benzina i el que calgui per facilitar-los al maxim les anades i vingudes als assajos i les sortides. A més, cal tenir-los contents perque tot sigui una bassa d'oli i els castells en surtin beneficiats. Per Santa Te cla, si hi són a temps, la nostra canalla tindra un entremés popular (podria ser un capgros amb el caretu del Tito, que us sembla?). Abans, a principis d'aquest mes, el Palau es va fer la xocolatada que no pot faltar cap any. A la primavera, van tenir l'excursió a Port Aventura i a l'hivern (tot arribara, tran quils ...) la tradicional sortida a la neu. Quan encara sonin les gralles a les nostres o"ides, us aviso que e13] d'aquest mes, d'aquí a una setmana escassa, el caner d' en Bosch i tates les velles essencies sitgetanes tremola ran. No us parlo del Festival Internacional de Cinema Fantastic, sinó de la Festa Fan tastica del tercer aniversari de la lave de Sit ges. Que segueixi la festa' Aixo sí, mantingueu l' equilibri pel bé de tates i de tates.

La Torre

revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

DILLUNS FESTA SETMANAL

Edita: Colla love de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Anton Ferret, LJuís M. Soto i Santi Terraza. Col'laboren en aquest número: Pere Col!, lordi Dolera, lordi FaITerons, Oscar Farrerons, lordi Figueras, Daranas, Carlota Pascual, luli Selma, Esther Trincado i loan Valera. Publicitat: loan Sabaté Impressió: Trito d'art. Sitges Adrec;:a: Palau del Rei Moro. CaITer d'en Bosch, 14 08870 Sitges (Penedes)

G/. Sant Pau, 35

T81.8110419

08870 SIT6ES

Distribuciú gratuita (500 exemplars)

COLLA ENDINS

La Torre· 3

La importancia de l'assaig

OseAR FARRERONS

"Aquest castell ens ha caigut per mala sort". Els menuts no s·enfilen. un quart es mareja, un ten,: desequilibrat pel vi de la vi guia. un egon resacós, una soca adormida. etc. De vegades, certa ment. la lave no pot resoldre amb exit un intent de castell que tenia plenament al seu abast, a causa d'uns fets que no s'han pogut pre eure. o que, previstos, són inevi tables: és la mala sort en els cas teUs. El conjunt de la colla ha treballat bé, i el castell no ha reeixj¡. Ija us estareu preguntan!: "exis teix la bona sor!?". No, en caste lls no hi ha mai bona sort. Alguns pensareu que el raonament és con tradictori, o que tot plegat es fa difícil de pairo En les següents lí nies em propaso defensar aquesta afirmació -els castells no es bas teixen per art d' encantament- per extreure'n posteriorment les con clusions. El que la lave ha aconseguit, ha hem aconseguit amb el nostre es fory, la nostra il.lusió, les nostres ganes de fer castells. 1 tots sabeu a on ha hem aconseguil. No ha estat a Llinars, ni al Cap de la Vila. Ha estat al Palau i als altres llocs on, com al Palau, ens trobem per assajar. El Palau és la font de que beuen els nostres castells a la playa. Sense l'assaig del Palau no hi ha el castell de la sortida. És la importancia de l' assaig. Segueixo. He obser at que els millors caste lis els fem a partir de l' agost, i que els miJlors assajos els fem fins a l'agosl. Sorprenent? Ara per va cances. ara per hosteleria, l' estiu ens pirateja castellers i els assajos es tomen irregulars, mancats de la in ariable presencia deIs 60 ó 70 incondicionals castellers de la co lla. Re ulta que plantem la llavor a l"hi\'em i collim uns mesas més tardo Aquest assaig seriós i respon sable deIs inicis de temporada és el millor aprenentatge de qui for mara el nucli de la pinya i el tronc, i permet mantenir i fins i tot in crementar el ritme, intensitat i qualitat deIs assajos durant la res ta de la temporada, encara que al gun companys estiguin servint orxates als turistes. Sí, caldril tra bar a les anides quantes més ca mises millar. i seran ben rebudes: també són necessaries i també ells faran els castells. Pero tingueu present aquesta consideració: la

Assaig de cinc de set al Palau

colla depen de nasal tres, els que assagem al Palau, perque una soca no s'improvitza, i un tronc tam poco Serveixi de mostra la historia tecnica del cinc de set: luny de 1995. Decidim assajar el cinc de sel. 7 de julio!. Increment notable de gent a l'assaig. Primera prova de cinc de sis nel. L'enxaneta no corona la torre d'un castell bellu gadís que desmuntem. treballarem amb un altre enxaneta. 14 de julio!. Els castellers més experimentats aporten els seus coneixements sobre la configura ció de la pinya. Primera prova de pinya. Precedents de cinc de sis: e115 d'octubre de 1994 el desca rreguem a la capi tal i el 95 en por tem dos. Primer cinc de sis net a l' assaig, vuit can vis de posicions respecte la prava anterior. 21 i 28 de julio!. Cinc de sis net

FOTO: JORDI LLUís BAQUÉS

fins a acotxadors. El tronc esta perfilat. Analitzem si convé posar segones mans a la rengla, i com s'agafen els cordons de la torre. 4 d'agosl. Un company de Vi lafranca ens suggereix posar dues crosses grosses idos laterals grossos a la banda de la torre to cant al tres, per evitar que la torre es tanqui. O.K. Ha provarem. Fem el cinc de sis nel. Encara discu tim la millar combinació deIs dos sos. 11 d'agosl. Un altre cinc de sis nel. Li hem trobat la mesura. Pi nya fins a quarts. Hi ha malta afluencia de gent a l'assaig. Tam bé hi ha moltes ganes, i malta con centració. AIguns nervis. Ens sor tira? El castell ni es belluga. Som-hi. 13 d' agost, Cap de la Vila: cinc de set descarregal. Aquest cinc de set no s'ha bas tit amb el suport de cap sortilegi,

ni vam tenir "bona sort". Darrere de cada castell, darrere de cada nova fita que assoleix la lave, hi ha un trebaU, hi ha un assaig. És la importancia de l' assaig. De fet, darrera deis nostres casteUs tam bé hi ha la tasca administrativa i de gestió d'una lunta directiva i deIs seus col.laboradors,i hi ha les Assemblees participatives amb in tercanvis d' opinions, suggeri ments i crítiques constructives. Pero és menester tenir ben present que darrera de cada un deIs caste lis que hem fet a la pla¡;:a hi ha les hores d'entrenament deIs petits, els castellers que els porten de casa a l' assaig i de l' assaig a casa, els castellers que fan els tallers a les escales, els que fan costat a l' assaig deis menuts, la planifica ció de les pinyes, les proves de pinyes i tronc per a situar cada casteller al seu lloc, les proves patidores, les petites caigudes de l?entrenament, els comentaris en tre els castellers després de les proves, ... Darrere de cada castell hi ha la concurrencia de malta gent a molts assajos, el seu entu siasme, la seva voluntat, el seu anhel de creixer, ]' instint d' autosuperació. Un assaig ha és tot, i alhora no és res (perque els castells despres caldra fer-los a pla¡;:a). Aquesta és la seva magia. Un company de la lave ha escrit que disfruta més a l'assaig que no a qualsevol playa veien castells d?altres calles. Pot ser no cantarem "lave, lave", ni ens aplaudiran, pero de l' assaig certament et queda la tranquil.la sensació d'haver complert, de par ticipar en una cosa gran, i aixo t' omple. DeIs assajos, encara diré, a qui vulgui aprendre, que no cal anar a les places, sino a veure com entrenen els altres: allí aprendreu, tant el que convé fer com el que convé defugir. Recordeu: l' assaig ha és tal. Si, a mes, retrobes els amics, resulta que l'assaig aplega dues necessitats vitals: la de la col.lectivitat que aferma amistats i la deIs castellers disposats a lIui tar per fer gran la lave i més alts els seus castells. Si del dia vals profit, que no et trobi el sol alllit i qui no treballa no menja ni fa bonic el diumen ge. Els castells de vuil. ..els farem a l'assaig. Vinga! P.D.: ara, per Festa Majar, re cordeu allo de "un casteller que no dorm,etc.,etc.".

COLLA ENDINS

4· La Torre

Polir la tecnica

Castells per terra

JUNTA TECNICA

ELS MONITORS DEL MENJADOR

La love de Sitges ha incorporat un nou element als assaigs. Es tracta de les dues barres verticals instal.lades al pati del Palau. Molts castellers s'han preguntat la fun ció d'aquests tubs de ferro i altres que la saben l'han posat en dubte. Malgrat tot, la tecnica ha decidit col.locar-les i ara ens toca treure'n el maxim profit. La funció basica d'aquestes bar res és la de polir la tecnica deis nostres castellers que ocupen po sicions elevades en les diverses construccions (quarts, futurs quints i pom de dalt). Una altra possi bilitat és la de fer pujar nous castellers i fer més participatius els assaigs de la love. Si hi ha algun factor no tan po sitiu d'aquestes barres, aquest pot ser els mals costums que es po den agafar, sobretot deis castellers que fan les seves primeres proves utilitzant aquest sistema. Sigui com sigui, les barres, co lumnes o fins i tot espatlleres i escales són elements comuns en els locals de moltes colles caste Ileres, les quals han sabut treure'n

un rendiment prou satisfactorio Així doncs, la lave de Sitges amplia la seva infrastructura cas tellera en el marc deis assaigs de cara a possi bies estructures supe riors.

Dins les activitats que s'orga nitzen al Menjador Escolar del Col.legi Públic Esteve Barrachi na aquest curs hem realitzat una diada castellera amb I'actuació de la colla Minyons del Menjador, formada per alumnes de 4t i Se de Primaria. Els castells que es van poder veure al paú més casteller van el' dignes de les millors actuacions del segle. Vam obrir pla,<a amb un pilar de cinc, seguit de la torre de set (molt treballada a segons), el pilar de vuit amb folre i manilles (per cert, descarregat per primer cop aquest segle), la torre de nou amb folre i manilles (descarrega da per primer cop a Sitges) i tres pilars de comiat. Les gralles no hi van faltar. Per fer possible tota aquesta dia da, vam fer un assaig previ amb les explicacions del que era un pi lar, la torre, la pinya, l' enxaneta, el folre l'aixecador, les manilles, ... intentant introduir i promoure el fet casteller i la cultura catalana en els notres alumnes. La tecnica utilitzada, que dóna

Jove 'forever'

Es necessiten col.laboradors

La canalla a Port Aventura

REDACCIÓ

Sempre lave és l'eslogan uti "tzat per la Colla enguany per potenciar el seu caracter de con vocatoria. Aquesta campanya ha quedat palesa en els 500 díptics editts per anunciar les activitats d'estiu i, sobretot, en les samar retes d'enguany. Precisament, aquestes samalTetes (que es ve nen a la botiga Franc) han tingut un important hit tant entre els castellers com aficionats.

L'equip de la canalla que ha entrat en funcionament enguany vol aprofitar aquestes línies de La Torre per tornar a fer una cri da als castellers perque partici pin als assaigs deis més petits i es facin col.laboradors (cal anar a buscar críos). Quan comenci l' escola, a més, s' hauran de fer equips de recerca de canalla. Els interessats, digueu-ho al Quim Monasterio.

FOTO:DARANAS

La canalla de la Colla -prac ticament al complet- se'n va anal' a Pon Aventura el passat dissabte 8 de juny. L'expedició, que va sortir en tren a primera hora del matí, estava fonnada per més de quaranta persones, ja que també es van afegir alguns a dults (tot i que un cop alla es van tornar críos). Durant els darrers mesos també s'han fet dues xo colatades per a la canalla.

Pilar de vuit al Barrachina

molt bons resultats, és la de cons truir castells ajaguts a teITa fent una fotografía aeria un cop l' enxaneta fa I'aleta. Proveu-ho és una activitat molt divertida per a rohom.

La Torre· 5

COLLA ENDINS

Anirem al

Concurs

REDACCIÓ

L'as emblea de la Colla va aprovar. en una convocatoria feta el passat - d'agost, participar en el Conurs de Castel1s de Tarra gona. el proxim 6 d' octubre. Amb 43 ots a favor, 7 en con tra i 14 abstencions, la Colla es va motrar partidaria de partici par en aquesta manifestació cas tellera. La lave ha estat convi dada al Concurs, al costat de les millors colles.

Tres centres de L' Alian~a REDACCIÓ

La mútua asseguradora de les colles castelleres, L' Alian9a, dis posa de tres centres adherits per si es necessiten: Centre de Re cuperació de Sitges (on hi ha castellers que es preparen física ment) i els hospital s Sant Anto ni Abat de Vilanova i General de Vilafranca. Si voleu informació sobre I'ús de la mútua, demaneu li al lordi Farrerons.

L'art de fer castells

S.T. El programa d'exposicions fo tografiques que la Colla du a ter me durant aquesta temporada és prou interessant. Es tracta de tres mostres que retraten diversos as pectes del món casteller. La primera exposició, lmatges castelleres, es va celebrar el pas sat mes d'abril al Centre Cultural loan Maragall, L'Escorxador, or ganitzada per Caixa Penedes, el Museu de Val1s i ]' Ajuntament de Sitges, amb la col.laboració de la Colla. Es tractava d'un interessant recull de més de cinquanta foto grafies reali tzades per reporters grafics castellers, que mostraven aspectes de caire espectacular i detallat deis castells. L' exposició va tenir prou exit, ja que va ser visitada per centenars de persones. Durant la mostra es va instal.lar també un pastís amb la torre de nou amb folre i manil1es en figu res de massapa, fet per la pastis seria Blanch. El panorama expositor va con tinuar el mes de juljol al Palau del

Cronistes de la Jove

Programa casteller

REDACCIÓ

Els setmanaris d'informació de la comarca han incorporat re centment respectius cronistes de la Colla, que s'encarreguen de facili tar la informació necessaria i realitzar les croniques de les actuacions. Es tracta del miste riós Daranas (L'Eco de Sitges), lordi Casterad (L'Hora del Gar raj) i Iñigo Cilleruelo (Diari de Vilanom). Es tracta de guanyar presen ia.

Inauguració de la mostra 'Imatges castelleres'

Rei Moro, on la Colla va muntar la mostra Castells 95. Una visiá vilafranquina, un recull de fotogra fies de Miquel Arroyo sobre els verds, que també destaquen la part més íntima deIs castells. Per últim, entre el 14 i el 25 d'agost, també al Palau, es pot veure l' exposició fotografica El jet

Radio Maricel té en antena des ele fa un parell ele mesos un programa caste ller: Posa 't la jaixa. [ñigo Cilleruelo i lordi Cubillos són els elos responsables d'aquest interessant programa, que trac ta l' actualjtat ele la Colla i el món caste ller en general, amb informacions, repor tatges, agenela i entrevistes. Caela elivendres, a les 19.30 h. (l07.7 FM). Per la seva part, RacIio Ribes ha iniciat un espai el'entrevistes castelleres (elivendres a les 16 h.).

FOTO: COQUE

casteller, organitzada pels serveis territorials de loventut de la Gene ralitat a Tarragona, amb el suport de la Colla, l' Agrupació i l' Ajun tament. Es tracta de les obres se leccionades en el concurs anual ele fotografia que, amb el mateix títol que la mastra, presenta la Genera litat.

FOTO:DARANAS

~n ~fbern

Tapes i Plats del dia

TEL. 894 10 91 PLA<;A CAP DE LA VILA. 5 08870 SITGES

CO:rr1 a- Casa!

COLLA ENDINS

6· La Torre

Tertúlies castelleres

Per segon any consecutiu han tomat les Xerrades castelleres al Palau. Quatre temes han servit perque desfilés una interessant

Jlista de castellers d'altres calles pel nostre local social. "Els reis del pilar", "El fet casteller dasvant el tombant del mil.leni", "Com

passar d'una colla de set a una de vuit. L'exemple deis XJquets de Reus" i "Prevenció de lesions cer vicals per al> castellers" han estat

els quatre temes tractats en el ci·· ele de xerrades. El debat, la re flexió i el bon humor han estat la tonica dominant.

Espadats monumentals

Cal prendre'n nota SANTI TERRAZA

JOROI FARRERONS

FOTO:OARANAS

Tres de nou i el moderador

Castells i futur

ANTON FERRET El dia 1 d'agost va tenir Iloc al Pa lau la segona xerrada castellera d'aquest estiu. L'objectiu era que per sones de reconegut protagonisme en el món casteller dissertessin entoro del futur d'aquesta practica. Al pati del Palau, es van aplegar en una taula Guillem Bartolí, ex--eap de colla de la Colla Vella deIs Xiquets de Valls; Caries Feiner, president deis Minyons de Terrassa, i Francesc Mo reno, Meli/la, cap de colla deis Caste llers de Vilafranca. Si bé la intenció de l'organització era que es debatés en primer lloc el futur immediat deIs castells pel que fa a les colles punteres i, després, l'evolució que ha de tenir el món cas teller en general, el taranna deis con vidats va fer que la taula rodona esde vingués una xerrada erratica que va tractar, aixo sí, els punts que més in teres tenen avui dia per a les persones que comparteixen aquesta afició. El tema estrella va ser el posicio nament davant les fites marcades pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa en les darreres tempora des. En aquest sentit, va haver-hi un interessant debat entoro de la tenden

cia afer construccions sense folre ni manilles de vuit i nou pisos o a mante nir aquests elements i optar per les construccions de deu pisos. Els tres convidats van coincidir en el fet que cada colla tendiria a les construccions més ajustades a les seves disponibili tats tecniques i humanes, la qual cosa comportaria una gran diversificació en I'inventari de castells punters. A part, hi va haver coincidencia a I'hora d'assenyalar com a viable a mitja ter mini el quatre de nou sense folre i com a construccions molt més difícils, tam la torre de vuit sense folre com el tres de nou sense folre, tot i que sobre aquests dos darrers castells hi va haver diversitat de parers. Pel que fa al gran creixement que ha fet el món casteller (tam en territori com en nombre de gen!) va ser vist com un factor positiu, especialment pel pa per que aquest fet té de cara a la joven tut, tal com va assenyalar Francesc Moreno. Així mateix, CarIes Feiner va advertir del perill d'aquells elements externs que volen "promocionar" el món casteller i convertir-lo en bande ra de determinades maneres de pensar. El món casteller ja es promociona sol -va assenyalar- i no s'ha de convertir en cavall de troia de cap ideologia.

La primera de les xerrades castelleres d'enguany va tenir lloc el passat 18 de juliol amb el pilar de sis com a tema principal. Per dur a terme aquesta xerrada vam comptar amb la presencia de membres deis tres pilars de sis que s'han descarregat aquest segle: el Ton Oller, segon del pilar de sis deis Nens del Vendrell de finals deIs anys 60; el Felix Miret, David Monteagudo i Oiga Álvarez (segon, ter~ i quart del pilar de sis deis Castellers de Vilafranca, assolit per primer cop el desembre de 1994 i que la temporada passada els va dur a descarregar el pilar de set amb folre i coronar el pilar de vuit amb folre i manilles) i el Quico Pino, quart del pilar de sis deis Xiquets de Tarragona. EIs representants de les tres colles van comen~ar la xerrada explicant com havien assajat per assolir el pi lar i que els havia motivat a fer-ho. El David Monteagudo va afirmar que, per ell, el pilar de sis va ser una autentica obsessió personal durant la temporada del 94. Posteriorment, el debat es va cen trar en interessants qüestions tecniques. Es va parlar de les possibilitats reals que alguns deis convidats veuen en el pilar de set sense folre. Cal dir que algunes de les respostes del Ton Oller van fer riure de valent els assistents. Un cop acabada la xerrada els assistents van poder veure un pilar de tres historic i intergeneracional, amb el Ton Oller de segon, el Felix Miret de ter~ i el David Monteagudo de quart. Posteriorment, es va fer un espectacular pilar amb el Felix de segon, el David de ter~, el Quico de quart i rOIga de quint/enxaneta.

El pati del Palau va ser, de nou, I'escenari d'una interessant xerrada el passat 8 d'agust: "Cum passar de colla de set a vuit. L' exempl.e deIs Xiquets de Reus". El presldent de la colla reusenca, Eduard Galceran, i el secretari i cronista casteller. loan Ciurana, van ressumirl'evolució de l' agrupació de la camisa avellana des de I'any 87 -en qué carreguen el seu primer quatre de vuit- iins l'actualitat -cun; il cuila que en aquells moments. es lrobava a tres dies de fer el primer castell de nuu. Els dos conferenciants van cen trar la seva tesi en el fet que una colla de vuit necessita d'un cente nar de persones que col.laborin -d'una manera o altra- en el seu funcionament. En aquest sentit, la imervenció va destacar la di visió tematica de caracter administratiu i burocratic que té la colla per tal de tenir una pre encia activa en la societat local i comarcal. Al mateix temps, van posar emfasi en la necessitat d'una actuació conjunta entre les juntes tecniques i directives per tal d'aconseguir les fites marcades. Les campanyes ciutadanes i la presencia en els mitjans de comunicació van ser, segons van detallar l' Eduard i el loan, un instrument de primer ordre en el creixement deIs Xiquets de Reus. De fet, aquesta política la mantenen encara de forma periodica i insistent. Les conclusions que van treure la cinquantena d'assistents és que arribar a fer una colla de vuit no és tan difícil, pero per mantenir-s'hi es necessita la participació de molta gent en una Colla. Cal prendre' n bona nota.

LA BICICLETA

CENTRO COMERCIAL OASIS. LOCAL 34

Tf. 8948758

Las mejores

marcas a los

mejores precios

••11.11.

SITGES

La Torre· 7

ACTUACIONS

St Jordi. Sitges

19 de malg. Reus

Actuació correcta

Castells de set a Reus

A. F. La ortida de la rosa i elllibre, en ompanyia deis Castellers de Bar lona, va ser una mostra de corre ió ibones maneres. La Jo e no va estirar més el bra~ que la mimiga i va tenir un papel' prou digne en el primer ompromís important de la tem porada. L'actuació es va obrir amb un pilar de quatre caminal en el qual e an provar noves tecniques. A la primera ronda es va des arregar un tres de se!. Com que e uactava del primer castell de et de la temporada va ser molt c lebrat. A la segona ron da, la Jo e va descarregar el quatre de set i a la tercera, la to rre de siso Un pilar de quatre va tancar I actuació. El barcelonins van oferir una esplendida actuació al públic que omplia el Cap de la Vila: torre de set, quatre de vuj¡, tres de vuit i pilar de cinc; tOI descarregat.

REDACCIÓ

Mala son. Aquest podria ser el millor terme per definir perque no vam poder fer a Reus el primer qua tre de set amb I'agulla de la tempo rada. Els assaigs havien estat molt satisfactoris i, per tant, el castell era plenament al nostre abas!. A pla~a, el castell va pujar ferm fins al momenl de carregar-se l'estlUctura del quatre. Va ser quan s'havia de coronar el pilar quan van arribar els problemes. Massa indeci sjó per pan de la canaIJa (I'enxaneta del pilar que va fer tOles les proves no va poder pujar diumenge, ja que el dia abans s'havia cremat la pell a la platja) va ser definitiva per com pletar la consllUcció. Quan baixaven els quarts, I'enxaneta va relliscar i el caste)) es va haver de desmuntar. La Jove havia obert pla~a amb un segur tres de set i després de l' intent del quatre amb l'aguIJa, va completar el quatre de set idos pilars de quatre. Els Xiquets de Reus van desmun tal' el quatre de VUil amb dossos col.locats i van descarregar el cinc de set, el quatre de sel amb l' agulla. el tres de set i el pilar de cinc.

El quatre de set amb l'agulla, poc abans que I'enxaneta rellisqués

FOTO' PATRiCIA LLOPART

24 de juny, Poble Sec (Sitges)

El quatre amb l'agulla es resisteix A.F. n iment de quatre de set amb l' agulla, un tres de set descan'e gat, un quatre de set descarregat i un pilar de cinc van ser les fi gures que la Jove va oferir als 6ns del Poble Sec per Sant loan en companyia deIs Castellers de Ca telldefels. Enmig d'una gran falta de concentració, es va muntar la pin a per a I'intent de quatre

amb l' agulla. Al' estructura les co ses tampoc no van anal' gaire bé. El resultat va ser un caste)) dolo rós per a tothom, que va petar de mala manera i va recordar a tots els castellers, fins i tot als més opti mistes, que les construccions de set i mig assolides ]'any anterior no havien estat casuals, sinó flUit d'un treball i unes actituds que calia re cuperar. A la segona i tercera rondes, la Colla va demostrar el domini ab

solut que té sobre el tres i el quatre de set, descarregats sense cap pro blema. El pilar de cinc va tancar l' actuació. Per la se va banda, els de la ca misa groga no van ser tampoc un exemple de concentració. Van obrir pla~a amb una torre de sis desca rregada; a la segona ronda van fer un jntent desmuntat de quatl'e de set i a la tercera van descarregar el cinc de siso Van tancar actuació amb el pilar de quatre.

Autocars

•

mOnnlC

SEMPRE AMB LES COLLES CASTELLERES

Oficines i administració:

Canetera C-246, a 250 mts del P.K. 41,26

Tel. 89375 11

08810 Sant Pere de Ribes

8· La Torre

ACTUACIONS

30 de juny. Ribes, Sant Pere

28 de julio!. Sant Jaume deis Domenys

L'aixecat haura d'esperar

La Jove

PERE COLL

JULI SELMA

En el si de la recuperació de l'actuació castellera de Festa Major a Ribes, la lave volia fer una actua ció allímit de les seves possibilitats, amb tots els castells de la gamma de set i migo Així, poc després de la 1 del migdia, a la pla~a de la Vila i acompanyats pels Castellers de Vi lafranca, la Jove va obrir pla~a amb un cinc de set, el primer de la tem porada, que va pujar for~a lent i be lIugadís i que es va anar deformant poc a poc, fins que en comen~ar a descarregar-se va caure. Aquesta caiguda va fer que la tec nica decidís no tirar el tres de set aixe cat per sota, que era el següent cas tell previst i per al qual la Colla portava assajant un parell de mesos. Aquesta decisió va ser un cop dur per a tots, ja que és un castell que por tem una mica clavat a dins, pero, de ben segur en altres actuacions el veurem descarregar. A partird'aquí, els nervis van apa reixer en els castellers i es van re flectir en les pinyes del tres de set i quatre de set, que van costar for~a de lligar. EIs castells pero, van pujar amb molta seguretat i van demostrar

Quatre de set FOTO: CARLOTA PASCUAL

que són plenament assolits per la Colla i que ja es pot comen~ar a pensar en un pas més amunt. Per fi nalitzar, es va fer el pilar de cinc de comiat girat a banda i banda del bal có de l' Ajuntament. Mentre la Jove va fer la seva mi llor actuació a Ribes, els verds van oferir la millorexhibició feta mai en aquesta localitat, amb el quatre de vuit, la tone de vuit folrada i el tres de vuit.

Castells de tramit Les acruacions per a congressos i convencions van ocupar tres dies de l' agenda casteIJera de comen~a ment de temporada. Hem de reco dar que aquest tipus d'exhibicions -que també serveixen perque pu gin nous castellers al tronc- són imprescindibles per al finan~ament de la Colla i, per tant, cal que la gent respongui. Les tres cites van ser a Vilano-

Hi ha dies en que una bona dosi de concentració i ganes de fer cas tells poden contrarestar les nom broses absencies de castellers a les quals massa sovint ens hem d'enfrontar. L' exemple més ciar és a Sant Jaume deis Domenys, una sortida on havíem d'actuar per se gon cop aquest any amb els Nens del Vendrell i en la que els auto cars no anaven, precisament, plens a vessar... Tot i així, basant-se en la con fian~a adquirida als assaigs i en més d' un joe de noms fet a l' hora de confeccionar la pinya, es va obrir pla~a amb un cinc de set on el peu va treballar amb moltes ga nes per descarregar la primer¡¡ construcció d'aquestes caracterís-

veta en un congrés de metges (26 d'abril): tres de sis, quatre de sis amb l'agulla, tone de sis i pilar de quatre); Racó de la Calma en una convenció de físics (29 de maig): quatre de sis, tres de si s, intent des muntat de tOITe de sis idos pilars de quatre; i Hotel Melia Gran Sit ges en una convenció d'una marca de cosmetics (9 de juny): cinc de sis, tres de sis per sota, quatre de sis amb l'agulla idos pilars de qua treo

S.r. L'actuació de Festa Major de Calafell (malgrat les cues de trllO-

Falta més concentració REDACCIÓ

La tradicional actuació castellera del Vinyet va tornar ser una mostra de la, freqüent, manca de concen tra-ció de molts castellers. Massa xerrameca i poca atenció per la feina afer impedeix que, en aquest tipus d'exhibicions, es puguin fer castells més grans. Enguany, quatre de sis, tres de sis per sota net, cinc de sis i quatre de sis amb I'agulla.

PASfISSERIA

SABATE F1D1dada 1'~ 1895

~del'~t,10

Tel. 894 02 13 SITGES

•

tiques de la temporda. El castell només va patir l'anecdota que l' enxaneta, després de carregar el castell, va decidir baixar per la ma teixa rengla de la torre que l' aixecador. Com a segon castell es va enlai rar el quatre de set amb l' agulla, que es va haver de defensar de va lent, ja que el quatre va quedar ex cessivament oben. Un cop desca rregada l' estructura del quatre, el pilar no es va poder parar i va cau re deixant el castell només com a carregat. A la tercera ronda, es van poder veure dos castellers nous debutant al tronc d'un quarre de set, que su posava el16é descanegat consecu tivament. Per acabar, dos pilars de quatre i, a dinar, que ens J'havíem guanyat!

Bons castells de set

BOMBONERIA #

C / ILLA DE CUBA, SITc;.ES

el vol

14 de julio!. Calafell

5 d'agosto Sitges

Abril-maig-juny, congressos

REDACCIÓ

al~a

sit de la carretera C-246) aviat es devindra una cita fixa del calenda ri casteller de la Jove, al costat deis Nens del Vendrell (per cen, en guany coincidirem en cinc oca sions a pla~a). La pla~a de l' Ajuntament, da vant un públic no gaire nombrós, pero entusiasta va ser una mostra de bons castells de set, a canec de les dues colles. La Jove va sortir de tres de set, que es va mostrar molt compacte i segur, per continuar amb un impe cable quatre de set i una torre de sis prou esvelta, que va incloure figuereta. El pilar de cinc va tan car l' exhibiciÓ. Els Nens van al~ar el cinc de set, el quatre de set amb l' aguIJa, el tres de set i el pilar de cinc, a més de fer una torre de sis de propina en la qual només pujava gent de Cala fel\.

IMATGES

Cinc de set a Sant Jaume deis Domenys (28-7-96)

La Torre路 9

FOTO: R. M.

10路 La Torre

IMATGES

Cinc de set a Ribes (30-6-96)

FOTO: PETRUS

Quatre de set a la Pla~a Catalunya (24-6-96) FOTO: ESTHER TRINCADO

Tres de set a Calafell (14-7-96) FOTO: R. M.

IMATGES

Quatre de set al Cap de la Vila (21-4-96)

La Torre路 11

Quatre de set amb I'agulla a Sto J. deis Domenys

FOTO: ESTHER TRINCADO

Quatre de set a Calafell (14-7-96)

FOTO: R. M.

Tres de set a Ribes (30-6-98) FOTO: R. M.

FOTO: ESTHER TRINCADO

12路 La Torre

Tres de set al Cap de la Vila (21-4-96)

IMATGES

FOTO: JOAN VALERA

La Torre-13

FESTA MAJOR

Que hauria estat de la Festa

Major sense l'Agrupació?

VALENTi MONGAY

L' any 1981 o 1982 -ara no ha re corda del tot-I' Ajuntament va con vocar tates les entitats de Sitges per tal de presentar-nos el nou Patronat Municipal de Festes. El Saló de Plens era pIe de gom a gom i dues persones representavem l' Agrupació de BalJs Populars. Ha via de ser una entitat jove com la nostra, l'única que davant tothom va aixecar la veu contra el Patronat, dient que no serviria per a res i que seria inútil, ja que les festes són del poble i per al poble i aquell Patro nat intentava controlar-les, institu cionalitzar-les massa i de forma poc operativa. El temps ens ha donat la raó i hem vist com les nostres pre diccions s'han acomplert amb es creix i el Patronat no ha funcionat mai. Aquest és un petit exemple deIs molts que hi ha i que demostren que a l' Agrupació no se l' ha escoltat gaire; a més, igualment, poques ve gades se li ha reconegut la tasca que ha fet i, per acabar-ho d'adobar, en cara hi ha qui veu en la nostra enti tat un element perillós i desestabili tzador. A molts sectors de la vila els sem bla poca feina haver recuperat els primers gegants que va tertir Sitges, amb l'argumentació superficial que són lletjos i no reconeixent el seu valor historic i artesanal, ja que fo ren sitgetans els qui els van fer des interesadament; fins i tot la se va notable rrtillora deIs darrers anys ha seguit la mateixa filosofia, Fets a casa i pels de casa. És poca feina que l' Agrupació recuperés molts elements perduts del vestuari j de la coreografia de molts balls, com els versos, bassetges i carbassetes deIs pastorets, vestuari de les gitanes. És poca feina haver enriquit el nostre

folklore amb balls com el de les Cintes ¡Panderetes; fet que a més obria més posibilitats a la participa ció femenina. És poca feina haver canviat la imatge del ball de la Moixiganga, revaloritzant-Ia i acon seguint que a la gent jove li agradi fer el ball; molts han oblidat en quin estat estava abans del 84. També els deu semblar poca feina que l' Agrupació hagi servit per aixoplu gar una colla de castells que ha re but de ]'entitat I'ajut necessaJi en el moment més oportú, quan el fet cas teller assalia el ni vell de popularitat

a Catalunya i semblava que Sitges es quedava al marge. D'aquests fets ~ai dir que l' Agrupació ha fet tot el que ha fet durant molts anys sense rebre diners municipals, ho ha fet amb els seus propis recursos, ja que el que més importava era treballar per al bé de la Festa Major. La duplicitat de calles és altre ar gument per mirar malament l' Agrupació, com si nosaltres fosim els culpables d'una decisió política que va permetre sortir a tothom que ha ha volgut, ja que aquests respon sables podrien haver recorregut a les subhastes deIs balls que es feien fins ab anys setanta. Per a molts, aques ta duplicitat provoca les !largues durade~ de les processons; quan es tic segur que si en aquestes pattici pesin només quatre coJles i aques tes estigue~sin disposades a fer que

•. --"- . --" ~. ~

lIIIiIII

SAN FRANCISCO SITGES

G/. San Francisco, 36

Pilar de la Jove i Moixiganga (amb Crist casteller) a la Sortida d'Ofici del 94 una processó durés quinze hores, segur que ho aconseguirien. És l'actitud de les coJles la que deter mina la durada deIs actes i no la quantitat. Cal dir que els balls de l' Agrupació sempre han tingut una actitud responsable i de disciplina; no perque els ho recomanés la Co rrtissió sinó seguint directrius mar cades per la Junta Directiva. En tot, cal cercar coses posi ti ves i la duplicitat les té. Una és la com petencia que s'estableix en haver hi dues colles d'un ball. Pero I'aspecte més positiu és, ben segur, el tet que la duplicitat ha donat en trada a malta gent que sense l' Agrupació mai hauJia pogut sor tir a la Festa Major. Malta gent igualment no veu la necessitat d'estar en una mateixa entitat. Una entitat serveix per tre bailar conjuntament. Els membres de les colles de l'Agrupació són conscients que fan un ball, pero que no són propietaris d'aquest, aixo mateix la Junta sap que té unes co Iles al' AglUpació pero que el con cepte del ball, el ball en sí mateix pertany al poble de Sitges, els balls ón patrimoni cultural de tot el po ble. EIs fets deIs darrers anys de mostren que fora de l' Agrupació aquests conceptes no es tenen gens clars. L'avantatge d'estar en una

entitat té altres aspectes positius, com quan en el cas que una colla tingui un problema del tipus que si gui, és tota l'entitat que pot cercar solucions i ajuts. Al Jlarg de la his toria de l' Agrupació així ha estat i més d'un cap tota j'entitat ha treba llat per una coJla que en un moment deterrrti nat no passava per un bon moment.

ELECTROOOMESTICS - T.V.

FERRETERIA

SALES ~

c. L'Hort Gran, 12 (Tf. 894 67 03) c. Major, 17 (Tf. 89405 78) SITGES

VIATGE A MARSELLA

14· La Torre

'Chateaux' de Sitges

ANECDOTARI D'UNA EXCURSIÓ • "Tarzán, Tarzán, Tarzán pasa el agua ya". L' inconfun-dible, entran yable i peculiar Luis Ángel López (conegut arreu com Tarzán) va de leitar als seus companys d'autucar amb un extraordinari numeret cen trat en la garrafa d' aigua de 8 litres que el va acompanyar durant tot el viatge. Resulta que a Bedoin algun assedegat casteller li va fotre mitja garrafa (tap incios), fet que no Ji va ssentar gaire bé. Com a resposta el Sector Radical li va dedicar unes quantes can~ons.

La love viatja a Marsella en la seva primera sortida a l'estranger S.T. Marsella ha estat el primer destí de la lave de Sitges a l'estranger. El viatge a aquesta ciutat de la Cos ta Blava -sota el convit del diari La Marsellaise i el Cercle Catala de Marsella- es va fer els passats 15 i 16 de juny, amb dos autocars que van aplegar 110 castellers, que anaven més disposats (com és 10 gic) a fer gresca i turisme que no pas afer actuacions castelleres de relleu. La sortida va ser poc després de la 1 de la matinada des de l'Oasis. Els dos autocars de la Monnic es van convertir en incomodes llits provisional s per als castellers. molts deIs quals van resistir tota la nit sense acuclar l' ull, malgrat que algunes pel.lícules de video del tot soporíferes convidaven més aviat a dormir. Tres parades van fer el viatge una mica més lIarg i l' arribada fins a Marsella no va ser fins a dos quarts de 10 del matí. Un cop a la ciutat, dos represen tants del Cercle Catala de Marsella ens van acompanyar en un petit recorregut turístic amb parada a la catedral, on molts membres de l'expedició sitgetana van comen~ar a gastar els rodets de fotografía. Tot seguit, els dos autocars van buidar els cansats i irresistibles cas

tellers en els do albergs reservats.

Temps lliure, dinar i una mica de pimxing fins a la primera actuació en terres franceses. Poc després de les cinc de la tar da, la love aixecava el quatre de sis amb l' agulla, el tres de sis per sota, la torre de sis i dos pi lars de

• Guerra cul-tural. Els peatges de les autopistes franceses van esdeve nir una mostra pornografica castelle ra. Els dos autocars de la Colla van competir per veure qui ensenyava més culs a I'altre. Tot plegat, molta diversió. • Cinema Paradiso. Un deIs dos autucars es va convertir en una pan talla ci nematografica d' estrenes aca bades de sortir de Hollywood (Ram bos, Stallones. Schwazeneggers, etc.) • Marseille-Ia-nuit. La nit marselle sa va ser experimentada per cinc cas tellers hostatjats al' alberg de la mun tan ya, que van descobrir una curiosa manera de bailar deIs habitants d' aquesta ciutat: bailar damunt les taules fins que el cos digui prau.

Torre de sis a Bedoin

quatre en el marc de la festa del diari La Marsellaise, que es feia en un ampli parc als afores de la ciutat. Aquesta va ser la tonica de les qua tre actuacions que es van fer durant tot el cap de setmana: moderació i tranquil.litat, ja que el cansament,

•. -"- . -" ~.#

FOTO:NEUS

les ganes de gresca i la limitació

d'efectius (entre els 110 integrants

de l'expedició hi havia for~a cana

lla, acompanyants i algun despis tat) aconsellaven la prudencia en les construccions a vestir a Fran~a.

el. San Francisco, 36

• Moixiganga per sempre. El ball popular més típic de Sitges també va ser representat a Marsella pels cas tellers sitgetans, que, quan s'avorrien deleitaven els locals amb alguns pas sos de la Moixiganga.

• Continua a la pagina 15 •

Antiga Cansaladeria

TORRE

.....

DE LES

HORES

SAN FRANCISCO SITGES

• La Police. Els gendarmes france sos van estar a punt d'anar a I'alberg de la muntanya a causa de la party que es van muntar uns ilTesistibJes castellers que van fer llevar al vigi lant. tot rebent I'amena~a d'acabar en mans de la Poliee.

FUNDADA 1858

oiJntoni epa;¡ella Major,3

Tel. 8940270

08870 S I T G E S

La Torre -15

VIATGE A MARSELLA

Després de I'actuació, la gent va disposard'un parell d'hores lliures, que es van dedicar de fom1a diver sa (recorreguts per la festa, veure els partits de futbol de l'Eurocopa, concert de gralles i fer amics fran cesas). Al olrant de les 8 del vespre es va fer la segona actuació, en la qual es va aixecar un cinc de sis, el tres de is per sota, la torre de sis idos

pilars de quatre. Tot seguít, hora de sopar (per cert, bastant pobre) i tor nada als albergs. Era el moment en que comenc;:ava la nit marsellesa, que va ser aprofitada de maneres ben diferents: la majoria per dor mir (s'havia c/apat poques hores i el cansament era accentuat), alguns per muntar-se gresques a I'habitació i uns altres per anar de bar en bar per la ciutat (i compro-

Partida de cartes a I'autocar

Guarra cul-tural al peatge de I'autopista

FOTO: DARANAS

val' el poder de la mafia marselle sa). L'endema, el despertador va so nar ben d'hora. ja que calia partir cap a Bedoin, un poble situat camí deis Alps, on es feia una festa d'amistat catalano-provenc;:al i en la qual participaven també els Tra bucaires de Vallgorguina i les Gi tanes de Sant Celoni. L'actuació va consistir en torre de sis, cinc de sis

i tres de sis per sota. Un dinar (en aquest caso bastant benparit) va abrir pas de tomada a Marsella, on encara es va fer una darrera actua ció (cinc de sis, tres de sis per sota i pilar de quatre). A les 6 de la tarda encetavem. de nou. I'autopista de tornada a Catalunya. amb unes atents atura des als peatges. El viatge tocaya a la fi: va ser cansat. pero divertit.

La festa del diari va ser 'entretinguda'

FOTO:DARANAS

Cinc de sis el migdia de diumenge FOTO:NEUS

ECNO ILUM INSTAL.LACIONS I MANTENIMENTS

AIGUA, GAS, ELECTRICITAT

I CUMATITZACIÓ

CENTRE COMERCIAL OASIS, Local 32 TellFax 811 09 22

Punt de ~

Servei

~FECEji:l TRAMITS I GESTIONS

08870 SITGES

u S desitja una bona Festa Majar

16· La Torre

ENTREVISTA

BLAI FONTANALS

"Vam tocar elprimer cinc de vuit"

L'Escola de Grallers de Sitges, 25 anys al peu del canó casteller Blai Fontanals i Argenté, Blaiet, sitgeta de 47 anys, és gra ller per excel.lencia. És el president de l'Escola de Grallers de Sitges i ha estat un deIs impulsors d'aquesta entitat, sens dubte una de les més importants del país (sinó la que més) en la promoció i ensenyament de la gralla. Enguany, l'EscoJa commemora el vint-i-cinque aniversari d'ensenyament con tinuat deja gralla, amb importants actes, entre els quals destaca l'exposició que es pot veure a Miramar. DARANAS

• Recordes quan va ser el teu pri

mer contacte amb el món de la

garalla?

- El meu primer contacte va ser

quan vaig anar a buscar en Gui

llermo alla per lIany 1970. L'Enric

Orero i jo volíem tocar algun ins

trument i vam pensar que podia

ser la gralla.

• Com se't va acudir tirar ende

vant l' escola de Grallers?

- Vaig veure que tots els grallers

eren molt grans i perque l'Escola

tingués futur s,havia de tenir gent

jove. Ho vam provar i la cosa va

anar tirar endevant, ja que els jo

ves aprenien molt dipjd.

• Quants grallers han passat per

¡'Escola?

- Més o menys 105 o 110, no els

tenim tots censats.

• Quins actes temu preparats per

al 25e aniversari de l' Escola?

- L'any passat vam comen9ar la

celebració amb una exposició

commemorativa de la nostra tra

jectoria i durant tot l'any volíem

reviure la cobla i la banda, pero

aixo finalment s'ha anat diluint

per manca de suport. Ara ens es tem concentrant en ]'acte final, qués és el 17 d'agost. Aquest acte es fara al Miramar i constara d'una exposició de gralles antigues i de la presentació delllibre Nasa/tres, e/s gral/ers, amb la recopilació de més de 400 gralles. També hi hau ra una tocada amb la gent que ha tocat anteriorment amb nosaltres. • Quina és la pe9a que més

t'agrada?

- He tocat tan tes peces que és di

fícil escollir-ne alguna. Jo diria

que el toc de castells, les matina

des o la processó. Potser escolli

ria aquestes perque tenen un sen

timent especial, juntament amb la

Moixiganga. Són millors aquestes

que les que estan de moda algun

any.

• 1 de les que tu has creat, quines

escoll iries?

- Per amí, la que ha tingut més

impacte és la d'en Parra. Sens

dubte.

• Passem a parlar de la Festa Ma

jor. De les sortides que es fan,

quina és la que prefereixes?

- Com a graller, l'Entrada de Gra

lIers, i, com a vilata, la Sortida

J.t,SSEIIA •lAte,,/,

,,~

''4

~~~~,

Marcat Municipal· Parada. 44-45

Telt. 8941395

SITGES

En Blaiet, tocant amb altres grallers de 5itges

d'Ofici. • Perque creus que l'Entrada de Grallers agrada tant als sitgetans? - Perque és l'acte d'inici de la Festa Majar ¡aplega molts sitgetans en tan soIs dos carrers. També perque és un moment que porta malta en yoran9a i records. • A la Festa Majar, que hi afegiries i que en trauries? - Jo en trauria balls repetits, per que considero que no milloren la festa. Ara bé, també entenc que la gent vol participar. Per aixo, jo hi

afegiria aCles lüt.lics de gran parti cipació. Aquest any ja es fara al guna cosa. • Hi ha gent que pensa que no s'hauria de tocar res de la Festa Major, ja que, tal com és esta con siderada d'Interes Nacional Que en penses? - Sí, pero aquesta denominació és per la trajectoria i no per com és actualment la Festa Major. Aixo es va concedir per la riquesa folklori ca deIs balls, pero no per la quan titat de balls repetits que hi ha.

BONA FESTA MAJOR

La Torre· 17

ENTREVISTA

BLAI fONTANAL5

• Conjuntament amb la de Sitges, és la forma de fer castells. Abans quines feste majors destacaries? es feien castells molt pesats, ara, - A ni\'eU de folklore, la de Vila en canvi, veus quatres de nou franca esta molt bé, i a Vilanova fon;;a lleugers. La gent és més ho estan intentant amb bons re jove i atletica. sultats. Pero com a festa global, • Quins record s tens d'aquella destacaria la de Mataró, ja que fa epoca? an s no tenien res i tampoc hi - Alguns de molt bons, com, per havia tradició folklorica i, en canexemple, quan vam tocar el pri i ara, tenen una festa major lú mer cinc de vuit del segle, amb dica molt acceptable. la Colla Joves de Valls. Altres • Creus que a Sitges es vol seguir moments, com quan anavem amb els de Vilafranca, durant el dia de el model de Festa Major de Vila

franca?

la Colla també són molt emotius. - No, aquí estem intentant trobar També vam tocar amb els Mi un model propio Nosaltres tenim nyons de Terrassa, els Castellers suficients elements per fer-ho.

de Barcelona, l'Emili Miró i els Només h em de conservar-los i de Sitges, és cIar. Vam viure dia mantenir-Ios, pero mai diluir-los.

des molt maques. • Referim-nos ara a la relació de • Com a Escola de GraUers tam les gralles i

bé heu els casteUs. ensenyat Deus saber a tocar a que última altres co ment s'han Iles de format mol gralles de tes calles castells. castelleres i, - Si. A la amb ells, els pri mera seus grups colla que \DEGRALLERS • SITGES de grallers. va tenir la Moltes ve J oves de gades, Valls, als de Barce aquestes gralles són lona -que fluixes pel eren de que fa a Gracia- i qualitat. Creus que aixo es podria alguns deIs de Terrassa, entre els

evitar? quals hi havia aquel! xiquet que

- És molt difícil,ja que en tot allo es va monr.

que es fa gran és molt complicat • Tocareu el toe de eastells a

contralar-ne la qualitat. De vega l' Entrada de Grallers?

des, la quantitat és oposada a la - En aquests moments no ha sé,

qualitat. Esperem que amb el ja que sortim molta gent i hem de

temps la cosa vagi millorant. tocar peces que conegui tothom.

• Des del punt de vista d'un gra Com que és el 25e aniversari de ller, que ha canviat en el món deIs l'Escola, hem convidat tots els castells en les dues últimes deca antics membres afer l'Entrada de des? Grallers amb nosaltres. Aixo im - Des de la prespectiva del gre plica tocar peces conegudes com liare, sobretot el que ha canviat el toe de eastells o la Boja.

~~~

(1971-1996)

TRITO O 'A RT

GESTIÓ CULTURAL SONORITZACIÓ AUDIOVISUALS G R...A..FIS lVIE

La canalla i el Dani, a Calafell

Oi que són macos?

doncs adopta'n un

Són bufons, guapos, com auten tiques joguines, malgrat que, so vint, són for<;:a gamberros i, en alguns casos, autentics destro yers. De fet, alguns ve'J'ns del car rer d'en Bosch i la Vall n'estan farts d'ells.

Pero et necessiten. O, millar dit, la CoUa necessita que estiguis per ells, és a dir, que col.laboris amb l' equip de canaUa i hi vagis a bus car-ne algun. Si no, és probable que aquestes earones arribin a pas sar de nosaltres. Tu mateix.

L.L

«Ck::::

JESUS

PARIS

<.9 O 1 O L.L

Sant Bartomeu, 16 Ir la • 894 1850 08870 SITGES

18路 La Torre

ESTAD铆STICA

Actuaci贸. Lloc i dia.

p.4

4/6

3/6

1995 (Total)

19d

Pla~a d'Espanya

(30 de

mar~)

3/68

4/6a

5/6

10d Ic

IOd

T/6

J3d lid lid Ic2i

4/7 8d

3/7

Vilanoveta. Congres (26 d'abril)

Reus (J 9 de maig)

Rac贸 de la Calma. Congres (29 de maig)

Hotel Gran Sitges. Congres (9 de juny)

Marsella (15 de juny)

Marsella (16 de juny)

Bedoin (16 de juny)

13d li lid 3d li lid

lid

Ribes (30 de juny)

Calafell (14 de juliol)

17d

Id Id

TOTAL (1996)

T/7

5/7

lid

Sitges (El Vinyet)

3/78

Sitges (Sant loan)

Sant laume deis Domenys (28 de juliol)

4/7a

Sant lordi, Sitges

p.5

c- Carregat. d- Descarregat. id- Intent desmuntat. i- Intent. s- aixecat per sota

7d lid

le 1i lid

Id le

NOTICIARI CA5TELLER

D'amistats i de rivalitats

causes d'aquest vinc1e especial entre amistat i rivalitat, i més en cara d'explicar amb precisió quan es produeix i en quines situacio ns s' interposen interferencies prou importants per impedir-lo. Molt probablement, després d' haver llegi t les primeres ratlles de I'escrit, algú deu haver pensat que aquest idil.li entre les colles no es porta sempre a la practica. 1 no Ji falta raó; hem de tocar de peus aterra. (Fins i tot es pot apuntar que, com més semblants són les construccions a l'abast de dues colles, més difícil és de man tenir l'equilibri entre una i altra). Malgrat tot, la constatació inicial em serveix per remarcar que, lluny de carregar les tintes en els aspectes competitius propis de la rivalitat (davant deis quals no po dem ser ingenus i, per tant, també els hem de tenir presents), hau ríem d'esfor9ar-nos per no per dre l' especificitat abans comenta da, que, tat i en el casos de més intensa confrontació, encara és possible de notar en els castells. Em sembla que a les nos tres comarques tenim els elements ideals per seguir aquesta línia. D'una banda, comptem amb una historia castellera i una tradició que ens permet entendre aquesta manera de fer i, de l'altra, hi ha arrelades un bon nombre de co lles de diferent potencial que te nen excel.lents perspectives de miliorar en el futur més proxim. 1 si ens fixem en exemples con crets, només d'observar les últi mes exhibicions en que hem com partit pia9a la love de Castellers

PUBLlCITAT

Mantindrem l'equilibri

SEMPRE

JOVE

Sector Radikal

AGENDA DE LA JOVE DE SITGES ·23 i 24 d'agost. Festa Major.

BIEL SENABRE

La idiosincrasia deis castells permet que dos mots que inicial ment són ben antagonics puguin arribar a agafar una peculiar sino nímia. Pregunteu si no a un fiJoleg (a la vostra colla em consta que n'hi ha algun) per l'antonim d'un terme tan precís com amistat i de segur que una de les paraules que li vindran al cap més rapidament sera rivalitat. En canvi, en els cas tells sabem que, si parlem de les relacions entre les colle~, un i al tre no s'exc1ouen fon;osament. Per aquesta raó no és inversem blant que convisquin amb natura litat una competencia instintiva amb una complicitat més racional i, per tant, no se'ns fa estrany de veure a pla9a dues colles que mal den per arribar com més amunt millor i, tanmateix, la pugna no impedeix que es donin un cop de ma a les pinyes respectives. El fet que l'exit propi no s'hagi de fo namentar inevitablement en el fra cas de l' altre permet aquest parti cular lligam que, de retruc, marca unes normes de conducta entre els castellers de les calles que poden sorprendre els ulls que s'ho mi ren sense coneixer-les. Aquestes normes -i moltes altres- confor men un curiós i atractiu codi de comportament que no és escrit enlloco pero que tots els castellers coneixem, ¡que penso que és bo d' anar ensenyant a la gent que comen9a a compartir la nostra afecció. Precisament perque és fruit d'una manera de fer transmesa d'una generació al' altra esponta niament, és dificil d'analitzar les

La Torre· 19

de Sitges j el~ Castellers de Vi lafranca n'hi ha prou per con firmar la bondat de saber con juminar la diferenciació amb la col.laboració entre les nostres colles: 1'0ctubre passat, els sit getans vau arrodonir una gran actuació a Montserratdescarre gant uns perfectes tres, quatre i cinc de set, amb el pilar de cinc, i no cal que us digui res de l'emocionant torre de set de la vostra darrera Diada de la Co lla. Enguany, a Ribes, vau tor nar a demostrar que, amb tre ball i il.lusió, pode u superar la bona temporada de 1995. Per la banda vilafranquina, la col.laboració de les camises de color vinós van ser importan tí ssimes per completar la millor actuació de castells de vuit que s'ha fet aquest segle, la de Montserrat; per plantar el qua tre de vuit amb agulla i el pilar de sis al Cap de la Vila (tot pre parant la incre'ible Diada de Tots Sants) i per fer torre, tres i qua tre de vuit a la Festa Major ri betana. Són uns resultats que ens confirmen que anem pel bon camí. Espero que no haguem d'esperar gaire temps per tor nar-nos a trobar a pla9a enlai rant castells.Tot i que no és mas sa habitual permeteu-me la lIicencia, i sense cap mena de compJiment, d' agrair-vos poder escriure en aquestes planes de la vostra revista.

Riel Senabre és casteller deis Castellers de Vilafranca i cronista d' El 3 de Vuit

Agenda castellera de Festa Major • Dimecres, 21. 20 h. Parada al Cap de la Vi la. 22 h. Assaig Popular al Cap de la Vila. En acabat, coca i malvasia per a tothom. • Divendres, 23.19 h. Actuació al Cap de la Vila. Quan passi la processó per la confluencia deIs carrers Jesús i Sant Bartomeu, ens hi afegirem. • Dissabte, 24. 12 h. Sortida d'Ofici. Pilar caminat a la pla~a. Actuació. 19.30 h. Processó de Sant Bartomeu. • Dillmenge, 25. 18.30 h. Cap de la Vila: Actuació amb els Xiquets de Reus i els Castellers de Sant,.

• 25 d'agost. Exhibició de Festa Major. Amb els Xiquets de Rells i els Castellers de Sants. • 15 de setembre. Les Roquetes. ·22 de setembre. Exhibició de San ta Tecla. Amb els Castellers de Comella i els Nens del Vendrell. • 6 d'octubre. XVle Tarragona. Concurs de Castells de Tarraguna. • 1de novembre. Vilafranca. Actua ció de Tots Sams, amb els Caste lIers de Vilafranca i els Castellers de Sabadell. • 3 de novembre. El Vendrel/. Amb els Nens del Vendrell. • 10 de novembre. Sitges. 4a Diada Je la Colla. Amb els Castellers de Vilafranca i els Nens del Ven drell. (Alu'e, actuacions per concretar

els die, 29 de setembre i

20 d'octubre, el més d'alguna

altra pos,ible)

AGENDA CA S TEL L ERA ·25 d'agost. 13 h.. L'Arbo¡;;. Cas tellers de Vilafranca, J oves de Valls i Jove de Tarragona. ·25 d'agost, 13 h.. fRltalada. Mi nyons de Terrassa, Vella de Valls i Moixigangllers d'Igllalada. • 1 de setembre, migdia. Manresa. Minyons de Terrassa, Tirallon gues de Manresa i una altra colla. • 8 de setembre. Sabadell. Mi nyons de Terrassa j Castellers de Sabadell i una altra colla. ·24 de setembre, 12.30 h. Barcelo na. Minyons de Terrassa, Joves de Valls, Castellers de Barcelona (i una altra colla?). • 28 de setembre. tarda. Reus. Xi qllets de Rells, Ganxets de Reus i dues colles més. • 27 d'oclubre. Val/s. 13 h. Vella de Valls i Joves de Valls. • 3 de novembre. Reus, 12.30 h. Jove de Tarragona, Xiquets de Reus, Castellers de Terrassa i Castellers de Barcelona.

Taberna Vasca

':1)( I

el. Mayor, 22

Tel. 894 73 70

08870 SITGES (Barcelona)

Pioneros en tapas y txikiteo Taberna Vasca

el. San Pablo, 3

Te!. 811 03 20

08870 SITG ES (Barcelona)