La Torre 10, estiu 1997 by Jove de Sitges

La REVISTA Núm.10

arre

COLLA

JOVE

CASTELLERS

SITGES Estiu 97

La Jove a En kadi

2· La Torre CARTA DE L'EaUIP TECNIC

EDITORIAL

" Es ['hora de Jer

un pas endavant

L"art de Jer castelIs

Ja fa uns quants anys (ara commemo rem el quart aniversari) que la Colla Jove de Castellers de Sitges es passeja per les places. AIllarg d'aquest temps, molts sit getans (i ribetans) han portat la camisa de color vi i han participat en aquest projecte engrescador que es diu Jove de Sitges. En aquest número de La 7('rre ~ntrevis tem I'impulsor de la Colla als seus inicis, el Valentí Mongay. Tant ell COIll les perso nes que van apostar d'entrada perque Sit ges tornés tenir una colla castellera es mos tren satisfets avui del resu]tat d'aquests primers quatre anys. S'han fet molts i bons castells (a la pagina del costat hi ha una re ]ació de totes les construccions de set, i Déu n'hi do), s'ha creat una estructura socia] que garanteix la nostra so.lidesa com a agrupa ció, s'ha dotat]a Colla d'uns equips capa citats per liderar aquest projé:cte, s'ha creat a Sitges un punt de referencia cl~u en e] món associatiu, s'ha aconsegllit un respec te per la Jove arreu de les p]aces... En defi nitiva, hem fet una Colla que és una rea]itat viva i que té una projecció de futuro Pocs s'ho imaginaven quatre anys enrere que seríem aquí. Com indica el Ju]i Selma en I'article del costat, ara és el moment de fer un nou pas endavant per aixecar aquells castells que tots tenim ganes de fer. Cal fer un esfore; en l' assistenria als assaigs i les actucions, cal coUaborar amb els qui han pres I'enorme responsabilitat de portar endavant la Colla i cal que tothom es consciencü del rol que desenvolupa com a casteller i pugui cum plir el seu comprornís a la Colla. És l'hora d'assumir plenament allo que ens uneix pel damunt de tot i que tan bé ens va ensenyar el Ricard Baqués: les ganes de passar-s'ho bé fent castells ... Les ganes per fer aquesta Colla encara més gran.

JUUSElMA Quan vam comene;ar la temporada, a primers de mare;, vam establir un ordre de prioritats a l'hora d'enfocar els esfore;os de l'equip tecnlc, i vam creure que el primer objectiu era aconseguir nous membres per al pom de dalt. S'han fet di verses visites a les escoles de la vila i als esplais d'estiu i no sempre han tingut el resul tat esperat. De fet, fins que no hem comene;at a re bre les visites dels grups d'esplai al Palau, no hem pogut gaudir de canalla nova. Tot i amb aixo, i en cara que el problema sembli solucionat, permeteu me que esperi a final de temporada per valorar-ho, perque, com ja sabeu, en castells, i més si ens refe rim als més petits, sempre s'acaba recorrent al to pic tradicional de "amb la canalla mai se sap... ". Amb el tema de la canalla prou enfocat, vam decidir apretar una mica l' apartat deis troncs, des prés d'haver rebut algun avís important (Castell defels, per exemple), vam adonar-nos que fer un relleu generacional en algunes posicions claus deis troncs no és cosa de bufar i fer ampolles. J, en aquest sentit, hem hagut d'insistir fore;a en I'assistencia als assaigs i en el tema de la preparació personal perque la cosa doni resultats. J, si em premeteu fer triomfalisme, aquests resultats ja s' estan produint: si prenem com exemple el tres de set, castell que com tots sabeu és el que obre les portes al cinc de set, en el moment d'escriure aquestes línies en por tem set consecutius de descarre¡¡;ts. A partir de l' actuació que per Sant Joan vam fer al Poble Sec, vam creme que la canalla i els troncs anaven per bon camí i vam decidir donar prioritat a la recuperació de la gent que no ve a assajar ni a les sortides. En aquest senti t, hem fet moltes gestions i cal dir que mo]tes d'elles han resultat infructuoses. Sense comptar la canalla; és a dir, tenint en compte només la gent que forma el peu i el tronc de] cas-tell, a les actuacions del Poble Sec, Ribes, Gracia, Canyelles i Calafell mai vam superar les 80 persones ... És per aixo que a mitjans de ju]iol es

va convocar una assemblea on es van dir coses in teressants de cara a millorar la Colla. J em consta i ja s'ha pogut veure- que el cap de colla va pren dre bona nota d'aquests suggeriments. És aquí, i en relació amb tot el que fins ara he anat explicant, on crec que la Colla demana que tots fem un pas endavant. Que vol dir fer un pas endavant? Doncs, ni més ni menys que assistir als assaigs i a les actuacions amb una mica més de cons tancia, regularitat, puntualitat, atenció i, si m'ho permeteu, bon estat físico De fet, a l'actuació de Tarragona el 15 d'agost ja s'ha pogut comprovar que estem fent aquest pas endavant. A que ens pot conduir aquest pas endavant? • A poder fer factibles objectius que l'equip tec nic es marca amb anterioritat (quatre de set amb I'agulla per Calafel!...) • Poder fer més canvis al tronc i el pom de dalt com era el desig del cap de colla a comene;ament de temporada i que problemes amb la canalla pri mer i altres baixes en assaigs i actuacions, han anat endarrerint. • Poder fer més peus i millorar-los a I'assaig, tal com la Colla va demanar a l'assemblea. • Poder aspirar a objectius més alts. No fa gaire temps teníem un somni en forma de carro gros. 1 encara que els tres xuts al pal de l' any passat cos ten d'empassar, si fem aquest pas endavant, segur que el somni tomara a apropar-se... • 1, en definitiva, donarem més seguretat a les nostres construccions i, el més important de tot, gaudirem encara més fent els nostres castells, que és del que es tracta. Venim d'una sortida a Vitoria-Gasteiz on he ist una Colla que, per sobre de tot, s'ho passa de con ya fent castells i som a les portes de la nostra Festa Majar, on qualsevol sitgeta, ribeta, qua]sevol teller sap que a la Colla hi té un lloc per fer a t U i passar-s'ho bé. Ha arribat ¡'hora de fer un p - en davant.. ..

La Torre revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

dilluns festa setmanal

G/. Sant Pau, 35

Te!. 811 0419

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Anton Ferret, Uuís M. oto i ami Terraza Col'laboren en aquest número: Rosa Buldó. Pere Coll. Jordi Cubillos, Jordi Dolera, Josep Galindo. Sira Puig. Juli Selma i Esther Trincado Publicitat: Juanma Estanis i Joan Sabaté Impressió: Grafiques Puig. Sitges Adret;a: Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch, 14 08870 Sitges La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utililzar els serveis que ofereixen els noslres anunciants Distribució gratu'ita 500 e, emplars) FOIO portada: Dos pilars de quatre (amb

D}era

i i curriña a Vitbria-Gasteiz

La Torre· 3

COLLA ENDINS

Cent castells de set... i continua

La Jove va aixecar a Ca nyel/es, el passat 19 de juliol el seu castel/ de set número 100 SANTI TERRAZA

Ha plogut molt des d'aquella primera Diada de la Colla, el 7 de novembre de 1993, en que la Jove va coronar el seu primer castell de set. Va ser una diada historica perque vam al¡;;ar la nostra primera construcció de se!. Pero també es recordara com una diada un xic esperpentica,ja que vam recollir fins a cinc llen yes (el pilar d'entrada, el quatre de set carregat, dos intents de tres de seti un intentde pilar de cinc). Des d'aleshores, la Jove ha evolucionat for¡;;a. EIs castells de set es planten amb absoluta nor malitat. Si, per casualitat,

s' ensopega amb el tres o el qua tre de set és per un aspecte molt puntual i mai per una qüestió glo bal. La Colla ha aconseguit do minar el cinc de set, tot i que encara no ha consolidat el qua tre de set amb l' agulla. En aquest temps, s'ha arribat a calTegar la torre de set i ens hem quedat a les portes del quatre de vuit, amb tres intents que van caure amb l' aixecador col.locat. A aixo, cal afegir una assignatura pendent: el tres de set per sota, un castell que s'ha assajat for¡;;a pero que en els daners dos anys només s'ha intentat un sol copo El grau d'eficacia de la Jove amb els castells de set és suma ment elevat. Se n'han intentat 124, deIs quals se n'han comple tat 94, mentre que 9 han estat ca ITegats. El castell insígnia de la Jove, segons les estadístiques, és el tres de set, que ha estat desca

1995

Primer quatre de set, el 7 de novembre del 93

1993 417 c (Sitges, 7 de novembre) 417 c (Gelida, 14 de novembre) IOlents: 417 id (Silges, 26 de setembre) 317 2i (Sitges, 7 de novembre) 317 i (Castel!defels, 8 de des.)

1994 317 d (Uinars del V. II de setembre) 317 d (Tarragona, 2 d'octubre) 417 c (Tarragona, 2 d' octubre) 317 d (Ribes, 12 d'oetubre) 417 d (Vilanova, 6 de novembre) 317 d (Vilanova, 6 de novembre) 417 d (Sitges, l3 de novembre) 317 d (Sitges, l3 de novembre)

Intents: 317 i (Sitges, 24 d'agost) 317 i (Sitges, 23 de setembre) 317 id (Barcelona, 15 d'octubre) 317s 2i (Sitges, 13 de novembre)

417 d (Silges, 23 d'abril) 317 d (Silges, 23 d'abril) 317 d (Sla. Coloma Gr., 4 de juny) 417 d (Sta. Coloma Gr., 4 de juny) 317 d (Sitges, 24 de juny) 317 d (Ribes, 1 de juliol) 317 d (Calafell, 16 de julioll 417 d (Calafell, 16 de julio!) 317 d (La Uacuna, 6 d'agosl) 417 é (La Llacuna, 6 d' agost) 517 d (Silges, 13 d'agost) 417a d (Sitges, 13 d'agost) 417 d (Sitges, l3 d'agost) 3/7 d (Cubelles, l5 d'agosl) 317 d (Sitges, 24 d'agosl) 517 d (Sitges, 24 d' agost) 417 d (Silges, 24 d'agost) 317 d (Silges, 26 d'agost) 417a d (Sitges, 26 d'agost) 317 d (Sitges, 24 de setembre) 417 d (Sitges. 24 de setembre) 517 d (Sitges, 24 de setembre) 317 d (Gelida, 8 d'octubre\ 517 d (Gelida, 8 d'octubre) 317 d (Montserrat, 15 d'octubre) 517 d (Montserrat, 15 d'octubre) 417 d (Montserrat, 15 d'octubre) 517 d (Sitges, 29 d' octubre) 217 e (Sitges, 29 d'octubre) 517 d (Barcelona, 12 de nov,) 417a d (Barcelona, 12 de nov.) 317 d (Barcelona, 12 de nov.) [ntenls: 317 s i (Sitges, 26 d'agost) 417a i (Silges, 23 de sel.) 317 i (Gel ida, 8 d'oetubre) 417a id (Gel ida, 8 d'oclubre) 317 Id (Silges, 29 d'oelubre)

negat en 42 ocasions i que, cu riosament, mai ha caigut després de coronar-se. Amb aquest cas tell hem caigut sis vegades, qua tre de les quals van ser abans de coronar-lo per primer copo Un altre deIs castells insígnies de la Jove és el cinc de set, una construcció que s'ha intentat el 16 ocasions i que s'ha descarre gat en 15 (l'altra es va calTegar). La seguretat i confian¡;;a que la Colla ha mostrat sempre amb aquesta construcció ha estat un

•

deis avals que han servit, aneu, per demostrar la seva solidesa. Per últim, cal fer esment a l' única torre de set carregada (l'única també que s'ha intentat) per la Jove, que és la millor cons trucció assolida en aquest temps.

1996 317 d (Sitges, 21 d'abril) 417 d (Sitges, 21 d'abril) 317 d (Reus, 19 de maig) 417 d (Reus, 19 de maig) 317 d (Sitges, 24 de juny) 417 d (Sitges, 24 de juny) 517 c (Ribes, 30 de juny) 317 d (Ribes, 30 de juny) 417 d (Ribes, 30 de juny) 317 d (Calafell, 14 de juliol) 417 d (Calafell, 14 de juliol) 517 d (SI. Jaume Dom. 28 de juliol)

417a e (SI. Jaume Dom. 28 de julio]) 417 d (SI. Jaume Dom. 28 de juliol) 317 d (Martorell, J 5 d'agost) 417a d (Martorell, J 5 d'agost) 417 d (MartoreJl, 15 d'agost) 317 d (Tan'agona, 17 d' agost) 517 d (Tan'agona, 15 d'agost) 417 d (Tarragona, 15 d' agost) 317 d (Sitges, 24 d' agost) 417a e (Sitges, 24 d'agost) 417 d (Sitges, 24 d'agost) 517 d (Sitges, 25 d'agost) 417a d (Sitges, 25 d'agost) 417 d (Sitges, 25 d'agost) 317 d (El Vendrell, J J de set.) 517 d (El Vendrell, 1 J de set.) 417 d (El Vendrell, II de set.) 517 d (Silges, 22 de setembre) 317 d (Sitges, 22 de seembre) 417 d (Silges, 22 de setembre) 417 d (Sítges, 23 de setembre) 317 d (Sitges, 23 de setembre) 517 d (Tarragona, 6 d'oetubre) 317 d (Tarragona, 6 d'oetubre) 417a e (Tarragona, 6 d'oclubre)

317 d (Manresa, 20 d'oetubre)

417 d (Manresa, 20 d'oetubre)

517 d (Vilafranca, I de nov.) 317 d (Vilafranea, J de nov.) 517 d (Sitges, lO de nov.) 317 d (Sitges, lO de nov.) 417 d (Sitges, 10 de nov.) InteOls: 417a id (Reus, 19 de maig) 417a i (Sitges, 24 de juny) 417a i (Tarragona, 6 d'oclubre) 417 id (Vilafranca, 1 de nov.) ,

Torre de set carregada, 29 d'octubre de 1995

1997 317 317 417 417 317 317 417 317 417 317 417 317 417 317 417 317

d (Silges, 27 d'abril)

d (Ripollet, ¡de maig)

d (Ripollet, J de maig)

c (Castel1defels, l de juny)

d (Silges, l5 de juny)

d (Silges, 24 de juny)

d (Sitges, 24 de juny)

d (Ribes, 29 de juny)

d (Barcelona, 6 de juliol) d (Barcelona, 6 de juliol) d (Canye Iles, 19 de julio!) d (Canyelles, 19 de juliol) d (Calafell, 20 de juliol)

d (Calafell, 20 de juliol)

d (Vitaria, 3 d'agost)

lntents: 417 id (Sitges, 27 d' abril) 317 id (Castelldef~ls, 1 de juny) 417 i (Sitges, l5 de juny)

417 id (Ribes, 29 de juny)

417 id (Calafel1, 20 de juliol)

TOTAL 1993-1997:

4/7: 32 d; 4 c; 3 id; 1 i

3/7: 42 d; 3 id; 6 i

4/7a: 5 d; 3 c; 2 id; 3i

5/7: 15 d; le 3/7s: 3i 2/7: lc (4/8: 3i) TOTAL CASTELLS DE SET: 94 d; 9 c; 8 id; 13 i

COLLA ENDINS

4· La Torre

Samarretes amb 'Ara, més Jove que mai' REDACCIÓ

La samarret::t de la CoUa per aquest estiu es pot adquirir a la botiga Frane (carrer Esp::tlterl. El preu ~s l.OOO pessetes per als cas tellers (IIinran! un val que se Ji pot demanar a la Núria López) i 1350 per a la resta de la genl. L.a samarreta és blanca amb nn dibuix a la pi.lrt d~vantera, obra de Sandra Muntané, en que apareix la figura d'un enxaneta en di verses tonalitats, junt amb I'eslogan Ara. mé.'· lave que mai

Novamostra fotogratica REDACCIÓ

Entre el 3 i el 16 de juliol, el Palau del Rei Moro va acoUir una nova edició de I'exposició de fo tografia Eljet castel/er, organitza da per la Generalital. Sitges va ser l' única localitat de la província de Barcelona que enguany ha acoUit aquesta exposició, que mostra una trentena de fotografies.

La Jove i els seus amics

REDACCIÓ

La implantació social sempre ha estat un objectiu de la lunta directiva de la love. La necessitat d'establir canals de connexió en tre la Colla i la gent de Sitges és un dels parametres que defineix la love. Fruit d'aquesta política ha estal la creació de comissions d'activitats,la participació en fes tes típiques de Sitges I la relació amb entitats i col.lectius locals. Ara, la Colla ha fet un nou pas endavanl, amb la creació del Club d' Amics de la love de Sitges, una entitat paral.lela que es troba en procés embrionari i que prelén aglutinar lota aquella gent, que, per les raons que sigui. no fa cas leUs (i esta conven~uda que no en vol fer), pero que, en can vi, sim patitza amb nosaltres. Ens hem trobat amb molta gent d'aquest perfil. Es tracta, majori tariament, de gent que participa en altres entitats o activitats de Sil ges, i que no ve a la Colla, pero, des de la seva posició, es fa partí cep dels nostres exits i de les nos tres aspiracions. Una prava molt clara d' aquesta

Muntant el peu del quatre, Per Santa Tecla del 96

situació la vam trobar en la diada de la vigília de Santa Tecla de I'any passal. en que el Cap de la Vila es va omplir com mai. Aque 1I dia no hi havia cap coUa de nou, ni tan sols de vuil, pero. en can vi, nosaltres inlenlavem el primer quatre de vuil.. Tota aquella mu nió de gent de Sitges va venir a veure'ns a nosaltres i disfrutar amb nosaltres del nostre primer castell de vuiL

FOTO: VILLENA

Cal, doncs, un nexe entre aques ta genl i la Colla. que üngui rom a objectiu aproximar-nos mútua ment i fer que ells se sentin enca ra més partíceps dels nostres cas tells. El Club d' Amirs, que esta co ordinat per Siscu Rosell i lordi Dolera, neix amb Llna setantena de membres, que en les proximes sel manes rebran malerial i informa ció de la Colla.

Festa Major: castells, torres i pilars

REDACCIÓ

Som a les portes de la Fesla Major i els castells tomen a adqui rir el seu protagonisme. Des que, a finals del mes de juliol, es comen~ a olorar la polvor, el nombre de gent als assaigs ha augmentat i, qui més qui menys,ja tr a puntla faixa i la camisa pr als dies 21 i 24. Enguany, en came Festa Major en cap de setmana, " exhibició cas tellera amb les dues colles con vi dades (Caslellers de Barcelona i

Nens del VendreJ]) s'ha hagul de traslladar una setmana (diumenge, 31 a la larJa). El programa casteller dins els actes tradicionals és el mateix de "any passat i, si LOt va bé, intenta rem que es mantingui fixe cada any. Els acles amb participació de la love són els següents: • 21 d' agosL Tradicional assaig de Fesla Major al Cap de la Vila. En acabart. se serveix coca i malva sia, per celebrar el IV aniversari de la Colla.

,Cn RZbcrn Tapes i Plats del dia

• 23 d'agost. A les 18.15, actuació al Cap de la Vila. A les, 19 h. parti cipació en la Processó de la Ban dera. • 24 d'agost. Sortida d'Ofici i, a continuació, actuació. A les 19.30 h. participació en la Processó de Sant Bartomeu. Per Santa Tecla, també s'ha des pertat molta expectació, gracies a I'actuació de dissabte 20 a la tar da, en que participaran els Caste lIers de Vilafranca i la loves de Valls, a més de nosaltres mateixos.

•. -""'- . -""'

~.#

.....

SAN FRANCISCO SITGES

COITl

a Casa!

1 de MAIG., 4. SITGES

el.

San Francisco, 36

COLLA ENDINS

La Torre· 5

MilloradeI

nostre espai

REDACCIÓ

En les proximes setmanes esta ra enllestida I'habitació de secre taria de la Colla al Palau del Rei Moro. Darrerament, s'han dut a terme di verses actuacions de mi llora d'aquest espai -amb la crea ció de nous compartiments-, que es cul¡ninaran aviat. D'aquesta ma nera, l'habitació funcionara com arxiu, sala de reunions i magatzem de roba. Paral.lelamenl, com es pOI veure en la sala del bar, han proliferal les fotografies amb castells fets per la love.

Concurs fotogrooc

Alguns deis nens de la Colla, a Port Aventura, fent de les seves

Més canalla

REDACCIÓ

L'any vinent, la love celebrara el seu ciaque aniversario Per com memorar aquesta data, la lunta di rectiva ha previst di verses activi tats, una de les quals es comenorara a posar en marxa enguany. Es tracta d' un concurs de fotografia caste llera amb imatges sobre la nostra Colla. Les obres participants seran exposades l'estiu vine nI en una mostra.

Un carnet per aIsjoves REDACCIÓ

La 1unta directiva esta treballant en una nova iniciativa enfocada a promoure la Colla i ampliar el seu ambit d'inf1uencia. Es tracta de la posada en marxa del Carnet love . de Sitges, un distintiu que tindran tots els membres de la Colla i mit jan"ant el qual obtindran bonifica cions o condicions avantaljoses en alguns establiments de la vila.

FOTO: ESTHER TRINCADO

REDACCIÓ

car-los-hi que són els castells. Es pecialmenl posiliva ha eSlat I'experiencia deis espJais, amb els quals s'han fel un taller sobre cas lells al Palau. que ha tingut un balanor notable i que, de fel, s'ha

La canalla ha estal un deis as pectes que ha concentral Olés aten ció el) la plimera meital d'aquesta temporada. La necessital que en trés una nova fornada de petits i els problems tecnics d' inici de temporada (que, en bona part, eren conseqüencia deis importants es for"os fets a final de l' any passat) REDACCIÓ han suposat la posada en marxa d'un pJa de recerca i assaig Els nens i nenes de la lave que, d'enxanetes, aixecadors i dosos. al llarg deis primers mesos de la A les portes de la Festa Major, el temporada, van demostrar la seva resultat que fa l' equip tecnic és el . capacitat per pujar als castells van de la moderada satisfacció, sense ser premiats el passat 12 de juliol triomfalismes, ja que, com hem amb una divertida excursió a Port vist altres anys, en qualsevol mo Aventura, on s'ho van passar ment una situació positiva d'allo més bé i en la qual van es d'aquest tipus pot patir un canvi tar a punt de posar en marxa radicalment negatiu. l' Stampida. L'objectiu d'aquest pla ha estat Les atraccions aquatiques, el Dragon Khan, el Diablo i els es el de visitar les escoles i els es plais d'estiu, amb la intenció de pectacles de carrer van ser el ptin fer pro ves als nens i nenes i expli cipal atracti u de la canana.

TEL. 894 10 91

PLA<::A CAP DE LA VILA, 5

08870 SITGES

lradult en nous membres per la nostra canalla. Cal destacar durant 101 aquesl procés el paper que han desenvolupal els caps tecnic (1or di Figueras) i administratiu (Josep Caballé).

Festes i excursió a PortAventura Per altra part, el pa%at 16 d'agost, el Palau del Rei Moro va esdeveni en autentic camp de bao taIJa infantil i aquatic, ja que els membres de la canalla (acompan yats d'alguns grans que sembla ven més crios que ells) van parti cipar en la primera Guerra de Globus d' Aiglla de la love de Sit ges. 400 globus pJens d'aiglla van servlf d'autentics projectiJs adre"ats als cossos de l'eqllip ri val (es van fer dos eqllips). Per acabar, la manega d'aigua va mu llar encara Olés tothom.

PASSEIG DE VILANOVA, 53 TEL. 894 36 46 SITGES

6· La Torre

COLLA ENDINS

Jaiak bai, Jove ere bai

La Colla triomfa a Vitória-Gasteiz i viu un cap de setmana inoblidable REDACCIÓ

L'any passat va ser Marsella, en guany Vitoria-Gasteiz. La Jove ha fet la seva segona sortida fora del país, amb un resultat molt gratificant per a les 110 persones que hi van assistir: excel.lent ambient -tant a la ciutat com dins la Colla- i una bona actua ció castellera, que ens va permetre plantar el primer castell de set més enlla de Catalunya. Els dos autocars de la Jove van sortir la nit de divendres, amb la in tenció de dormir en ruta. L'objectiu es va complirrelativament, ja que els crios, per una banda, i alguns mem bres del desaparegut Sector Radikal -ara batejat com Club Joker's-, per una altra, van aportar el necessari per impedir aquesta fita. L'arribada a la capital alabesa va ser poc després de les 9 del matí. Alla ens esperaven els membres del Casal Catala d' Alaba, que ens van acom panyar fins les instal.lacions on esta ríem allotjats el cap de setmana. Acte seguit, i acompanyats de dues guies locals, vam fer un recorregut turístic per la ciutat -un tros en autocar i un altre a peu-, que ens va servir per coneixer la beIlesa i I'enorme quali tal de vida que dominen Gasteiz. Poc abans del migdia de dissabte, i acabal aquest recorregUl, comenya ven 24 hores lliures per a tots els ex pedicionaris, que es van utilitzar de les més variades i riques maneres: recorreguts per tasques (per compro var el model gastronomic exportat per I'lzarra i I'Eguzki), partits de futbol, descans al pavelló de Landazuri, vi sites a sidrenes i tertúlies amb els gasteiztarres. La nit va ser, com era d'esperar, Ilarga, divertida i intensa. De fet, ca dascú deIs 110 integrants va viure la seva particular nit, entre les quals, n' hi va haver algunes que van destacar pel damunt de tot: Jose Bond, Arbonés el timbaler, els homes de Harrilson, l' Stampida deis cosins Baqués o la farmaciola de la Marisa, entre d'altres. Diumenge era l' hora deis castells. La primera cita era a la playa de la Vírgen Blanca a la I de la tarda, on la concentració de públic era accepta ble, pero molt millorable. La Jove va fer una actuació de tramit, amb el quatre de sis amb l' agulla, el cinc de sis, el tres de sis per sota idos pilars de quatre. El moment més esperat va ser a la tarda, a la playa d'Espanya, on, da vant de milers de persones, s'obrien

les festes amb un concentració de ge gants i la lectura del pregó, a carrec del periodista Iñaky GabiJondo, el qual va fer un referencia als castells i la nostra Colla. AJla, vam ser el cen tre d'atenció i el públic va gaudir d' allo més amb els castells. Vam obrir amb la torre de sis, per continuar amb un tres de set compacte pero treba llat, que va destacar pel pit que van donar la quarantena de bascos que es van afegir a la pinya. Acle seguit. vam alyar el tres de sis per sota, que. a causa de la seva espectacularital, va despertar moltes admiracions_ El moment culminant de l' exhibició va ser al final, quan des deis dos pilars de quatre, vam desplegar una senye ra i una ikurriña, que van afl'encar forts aplaudiments per part del plí blic. L'alcalde de la ciUlat, José Angel Cuerda, i Iñaky Gabilondo van re bre, a continuació, el president i el cap de colla per felicitar-los per l' exhibició i declarar la seva admira ció pels castells. Eren ja dos quarts de 10 de la ni!, quan vam sortir de la playa. cami (un autocar) de Sitges i (els de I'altre au tocar) de la darrera nit a Vitoria. La satisfacció era total entre els mem bres de la Colla per " excel.lent cap de setmana viscul.

El magnífic tres de set que vam plantar diumenge r=------=---::,.""....-..,.-----r--:-'7'r"T"1

Som-hi, que ja hem arribat

Panoramica del centre de VitOria

TRITü

D'ART

, .

GESTIÓ CULTURAL SONORITZACIÓ AUDIOVISUALS GRAFISME

SOM ESPECIALISTES

EN CASAMENTS

La Torre· 7

COLLA ENDIN5

Anecdotari d'una expedició

Foto de grup (sense el president i el cap de colla, que en aquells moments eren rebuts per I'alcalde)

La nit és Jove

La canalla, mans a I'obra

Torre de sis davant l'Ajuntament

A BICICLE¡

TRO

M.R 1 LO

Tr. 89487

Las mejores

marcas a los

mejores precios

1 ,LOCAL 34

SÓ~ molts els records i anecdotes que. amb el temps. definiran el viatge a Vitol;a. El tres de set, el magnífic tracte que Vdm rebre, la manta nocturna o la trip'le visita a cal doctor per no-res es mantindran en el bagul de la memoria. Pero, hi ha altres aspectes -més comics- que també triga ran a esborrar-se. • Jose Bond. Va ser I'estrella, el crack de I'expedició. S'ho va muntar d'allo més bé (i mai millor dit) i, a més. va ser prota gonista involuntari del rodatge d' una ac ció dramatica en plena pista del paveJló. derivada de la seva condició de James Bond de la Jove. A la Colla, hi ha un abans i un després de l' acció del nostre 007. • Aspirines i alkaseltzers. Sempre hi h~ gent amb recursos. Aguest és el cas de la Marisa, que diumenge al matí va repartir aspirines i altres medicines revitaJitzadors a tothom, encara que haguessin anat dor mir a les 11 de la ni!. Per cert, la Marisa i el David van saber a Vitoria que és viure sota terra. O millor, dil. dormir SOla qua tre sacs, dues tovalloles i una pancana. • Els Pets i L1ach. El Dj d'un dels bars que van visitar els casteJlers sitgetns la nil de dissabte va correspondre a la seva manera a la petició que un membre de la Jove li va fer pergue posés alguna pe~a d' Els Pets. El noi es pensava que el grup de Constantí era I'equivalent a la Nova Can~ó i va oferir un repertori de can~ons del L1ach, Raimon i similars. que van ser acol1ides amb estranyesa per parl deis gasteizt'llTes que hi havia al local. • Una cervesa per un cop de bral;, N' hi ha que no canvien mai. Aques\ és el cas del Cazarla. que, a les tantes de la mati nada va anar tOI sol a un bar i. com que no portava diners va jugar-se a un pols amb l' amo una cervesa. Finalment. no hi va haver pols i li van regalar la birra. • Una habitació amb vistes. Els més ve ter~ns de la Colla (de SO anys en amunt). en veure el panorama que es presentava a la nit al paveJló, van decidir mudar-se una estan~a més anmn!. conven~ut, que així ningú els emprenyaria. Quan van tocar les sis del matÍ, un grup d'espontanis que encara no havia anat a dormir es van pre sentar en aquest espai ocupat pels vete rans peresmorzar. La pau i la tranquil.litat es va acabar. • 5upporlers petits. La canalla. com és habitual, va fer de les seves. Es van dedi car a guixar les cares d'alguns deis po bres castellers que volie:l domlir.

C1TY PR'-M

S. l.

PROMOCIONES Y MERCHANDISING REGALOS DE EMPRESA Camisetas, gorras, pins, encendedores, bolígrafos,

oo'

PLAZA CONSTITUCiÓN, S I N

08870 SITGES (BCN) TEL. 811 02'01 FAX 811 0015

8· La Torre

COILLA ENDIN5

Parlem de castells

JORDI OOLERA

Enguany, ha tingut lIoc, al Palau del Rei Moro, local social de la Jove, el tercer cicle de les Xerrades cas telleres d'estiu, organitzades per la Colla Jove de Castellers de Sitges, amb el patrocini del restaurant La Salseta i la col.laboració de l' ABPS i l' Ajuntament.

La complexitat de les pinyes Aquesta primera xerrada es va estructurar en dues parts. La prime ra exposició va anar a carrec de Jor di Saludes, deIs Minyons de Terras sa, que va presentar un programa inforrnatic pilot, que actualment esta es ent desenvolupat i perfeccionant per un altre membre deis Minyons, amb l'objectiu de convertir-se en una eina útil per a totes les colles que el vuJguin a I'hora de construir una pinya. En la seva pxposició, en Jordi va explicar com hauria de ser un programa d'aquest tipus perque fos útil i facil de fer servir i, a través d'imatges, va fer una expljcació practica del seu ús. A partir de la introducció en el programa de les dades deIs castellers junt amb les seves c;aracterístiques físiques (al~a da, pes...) com tecniques (posició a ocupar en el castell, capacitat tecni ca...) es va veure com es podien construir di verses estructures i com l'ordjnador permetia substituir un castelJer per un altre en diverses posicions. Acabada aquesta exposició, va ser el tom del> membres dels Cas tellers de Vilafranca David Miret i Joan Badell, que són els responsa bles de pinyes i folres d'aquesta for mació. sense desistimar la possible utilitat deIs mitjans proposats per Saludes, els viJafr:lOquins VilO des tacar la capacitat d'improvisació que fa falta a vegades a J'hora de muntar una pinya, així com el co· neixement de les qualitats deis

membres de la colla. En aquest sen tit, van sorprendre el públic expli cant que només du"ien preparades a les actuacions les pinyes de castells iguaJs o superiors al cinc de vuit.

Preparació física abans d'un assaig o actuació La segona xerrada va ser dilluns 21 dejuliol, a carrec del doctor Jau me Roset, membre deIs Minyons de Terrassa, que va estructurar la seva exposició en dues parts. PLimer es va plantejar la necessitat de la pre paració física per part del casteller. i, en segon lloc, un cop accepatada aquesta necessitat, va explicar com s'havia d'efectuar i els diferents tj pus d'exercicis que es poden reaJil zar. El primer aspecte destacal pel doctor Roset va ser que I'as aig no millora la condicjó física del casle ller. El que sí que millora amb I'assaig és la seva col.locació a la pinya o al tronc, la seva tecnica i la seva confian~a. Per contra, sí que amb la millora de la condició física general millora la condició del cas teller. Per demostrar les seves afLf macions, Roset va mostrar uns qua dres estadístics on s'observava, per exempJe, la variació de la freqlien cia cardíaca d'un casteller en un cas tell, i com aquesta era millor en un casteller amb preparació física que en un que no en feia. A continuació, va precisar que la manera més adient per millorar la condició física era millorant el ren diment maxim de músculs aJhora, proposant, per a aixo el desenvolu pament d'una activitat d'uns trenta minuts al dia, tres cops per setrna na. A partir d' aquí, es va entrar en aspecles concrets de la preparació física. Així, abans d' un assaig és recomanable comen~ar amb un es calfament muscular per evitar el risc de lesions i finalitzar-lo amb estiraments de músculs.

ASSOCIACIÓ TURíSTICA DE SERVEIS de PLATGES de SITGES Els millors serveis a tates les platges del municipi

Sant Francesc, 58-60 3r 6a

SITGES

La taula de la xerrada de la rivalitat a Valls

La rivalitat a Valls la tercera xerrada va ser la que va despertar més expeetació. Ya ser el 30 de juliol i el tema era la rivalitat castellera a YaJIs, amb la participa ciód'lvan Rodon i Quim Guinovart (Yella de Yalls) i Jacinl Fontanille i Pere Toda (loves de Yalls). En aquesta ocasió, la xerrada va trenir un alt grau d'espontan6tal,ja que anaven sortint diversos temes i aspectes puntuals sobre la rivalitat a Yalls, que eren rebanlls a continua ció perla colla rival. Així. perexem pIe, els membres de la Yella van destacar que es consideren hereus de la tradició caslellera a YaJls, que enfonsa les seves arrels a finals del segle XVill, paper que també recla maven per a ells els membres de la Joves, que, al mateix temps. van acusar la Yella de voler-se apropiar de l' oficiaJitat castellera a Valls. En aquest sentit, els membres de la Ye lIa van respondre acusant la Colla laves d'haver menyspreat en oca· sions al poble de Yalls en conside rar que aplaces com la Bisbal o eJ VendreIJ es trobaven més estimats, cosa que va justificar en Pere Toda afrrmant que "si t' estimes la dona i aquesta no et correspon te n'aniras amb la ve"ina". Un altre aspecte que es pot desta car del debat és el fet cal efltendre la idiosincracia propia de té la rivaJitat

ForO:DARANAS

castellera a Yalls i que no es pOI comparar amb altres rjovalitats que hio pOI haver al món casteller. Els vallencs van explicar com aquesta rivalital s'enfonsa en el temp , i té un rerefons familiar, polític ¡social de¡erminat.

Castells: espectac\e, esport, tradició... ? La darrera xerrada (dimecres 13 d'agost) va tenir un nivell molt ah, ja que els tres participants són veus moll autoritzades dins el món cas teller i ampljs coneixedors de la rea litat del panorama i les colles. Josep Bargalló, loan Aregio i Bienve Moya van dissertar sobre l'evolució del món casteller en els darrers anys i el previsible camí que adoptara properament. Tots es van mostrar reticents a les desvirtua cions que pot suposar un creixement desmesurat de cones, si bé, com va indicar Pep Bargalló, van destacar la modemització que des de finals deIs setanta cap aquí han tingut les colles (amb unes estructures dina miques, actives i participatives). Aregio va remarcar el paper de la televisió com a eina que multiplicat I'activitat castellera i Moya va de fensar el paper deIs castells vincu lats a la festa i com un aspecte in trínsec d'aquesta (amb una clara referencia al Penedes i el Camp).

OCAPA

BOCA - JOVE

IMATGES

Cinc de set (Tarragona, 15-8-97)

La Torre路 9

FOTO: ESTHER TRINCADO

10路 La Torre

IMATGES

Quatre de set (Ribes, 29-6-97)

Tres de set (Sitges, 24-6-97) FOTO: ROSA BULDQ

Torre de sis (Canyelles, 19-7-97) FOTO ESTHER TRINCADO

FOTO: ESTHER TRINCADO

Pilar de cinc (Calafell, 20-7-97) FOTO: ROSA BULDQ

IMATGES

Quatre de set (Gracia, 6-7-97)

La Torre· 11

Tres de set (Sitges, 14-6-97) FOTO: ROSA BULDÓ

Quatre de set (Calafell, 20-7-97)

FOTO: ESTHER TRINCADO

Tres de set (Ripollet, 1-5-97) FOTO: ROSA BULDÓ

FOTO: RITA MARZOA

12 • La Torre

IMATGES

Quatre de set amb "agulla (Tarragona, 15-8-97)

FOTO: ROSA BULDÓ

ACTUACIONS

Sto Jordi-27 d'abril (Sitges)

La Torre· 13

1 de maig (Ripollet)

La maquina a punt

Retorn a la normalitat s. T.

REDACCIÓ

La Jove va obrir temporada, com és habitual, amb motiu de la diada castellera de Sant Jordi, or ganitzada, per segon any conse cutiu, per la Regidoria de Cultura de l' Ajuntament i que va comptar amb la participació deis Xiquets de Reus, una agrupació que la temporada passada va aixecar els seus dos primers castells de nou. En les setmanes previes a lIactuació, a l' entom de la Colla s'havia especulat sobre la possi biJitat de provar el cinc de set i millrar, d'aquesta manera, els re gistres de Sant Jordi deIs daners dos anys. De fet, a l' assaig es va anibar a col.locar aixecadors en una prova de cinc de sis net. Pero, causes tecniques (no hi havia la gent suficient ¡encara menys la canalla necessaria) van fer ajomar aquest intent. Vam obrir de tres de set, que es va mostrar compacte i sense pro blemes. A continuació vam exe cutar un quatre de set correcte, pero que es va deformar massa a

Torre de sis pornografica

quarts i va provocar problemes al pomo Aixo va fer dubtar a I'enxaneta, que va baixar sense coronar el castel!. Per últim, vam acabar amb una torre de sis que passara a la historia perque un ter~ (el Ricardet) va estar gairebé tot el castell amb els pantalons baixats i ensenyant els seus mag nífics cal~otets blau ce!.

El mal gust de boca que ens va deixar Sant Jordi, en haver de des muntar el quatre de et i no fer el pilar de cinc, va ser un element encoratjador de cara a I'actuació de Ripollet, només quatre dies després de I'exhibició al Cap de la Vila. Aquesta trobada (amb els Vailets de Ripollet, que celebra ven el seu primer aniversari, i els Minyons de Terrassa) havia estat motiu d'una cena preocupació sobre la resposta que generaria en la Colla, en produir-se a comen~a ment de temporada i quatre dies després d'una altra actuació. Fi nalment, el resul tat va ser prou positiu, ja que els dos autocars contractats per la Colla van mos trar-se for~a plens. A pla~a, la cosa va anar tal com havia programat I'equip tecnic. Vam obrir de tres de set, que va pujar segur, pero que en el mo ment de descarregar-se va presen tar alguns problemes a ter~os (que en algun moment van fer perillar el seu exit).

Actuacions en congressos REDACCIÓ

EIs congressos també han pro liferat enguany, tot i els intents d'alguna altra colla per prendre'ns aquest tipus actuacions ofertant preus molt baixos. La primera exhibició va ser el 5 de juny a Aiguadol~ en una con venció amb personal estranger, on vam descanegar el quatre de sis amb l' agulla, el tres de sis, la to-

A continuació, vam atacar el quatre de sel, per demostrar que I'inicident de Sant Jordi ja estava oblidat. i així es va demostrar, ja que el castell es va mostrar abso lutament domina!. Vam acabar amb la lorre de sis idos pilars de quatre. Cal desta car la bona organització de la co llaloca!.

Sitges

rre de sis idos pilars de quatre. El 14 de juny, en una exhibició per a un congrés de cardiolegs al Racó de la Calma, vam descarre gar el tres de set i vam caure (per primer cop en la nostra historia) del quatre de set, per un problema al pom de dalt. La darrera actua ció va ser a I'Hotel Gran Sitges, el 30 de juny, on vam completar el quatre de sis amb l'agulla, el tres de sis idos pilars de quatre.

Primer quatre de set del 97

PASfISSERIA. BOMBONERIA. ~

SABATE

F,mdade l'any 1895

de l'J\funtament, 10

TeL 891- 02 18

SII'GES

•

ELECTROOOMESTICS - T.V. FERRETERIA -. SPORTS,

Parellades, 84 Espanya,26

Te!. 894 94 56

SITGES

SALES C.

L'Hort Gran, 12 (Tf. 8946703) c. Major, 17 (Tf. 894 05 78)

14 • La Torre

ACTUACIONS

1 de iuny (Castelldefels)

29 de iuny (Ribes)

També és Festa Major

Per oblidar

PERE COLL

REDACCIÓ

L' exhibició a Castelldefels l' l de juny passat és millar oblidar la, ja que va esdevenir en la pri mera actuació de la lave en que no es descarrega cap castell. Poca gent, tot i que feia un mes que no actuavem (la coincidencia amb Corpus va ser, sens dubte, fatal). 1 mals castells, tot i que es van atacar construccions plena· ment a l'abast de la lave. Vam abrir amb un quatre d e set que va pujar un xic nerviós i que va caure un cap coronat per pro blemes al pom de dalt. A conti nuació, vam intentar el tres de set, que es va desmuntar amb l' aixecador col.locat, ja que esta va molt malament a quarts. Per últim, vam provar amb la torre de sis, que va caure incomprensible ment, després de carregar-se. El que deiem: millar oblidar-ho, que, com a mínim, va servir per replantejar-se algunes coses_

Un any més, la lave ha actuat en el sí de la recentment recupe rada actuació castellera de la Fes ta Major d'estiu de Ribes. A l'igual que l'any passat, ens acompanyaren els Castellers de Vilafranca. Enguany, l' actuació de la lave no fou tan bona com la de l'any passat, tot i que hi havia la inten ci6 de tirar el quatre de set amb l' agulla: manca de gent als as saigs i el fet que l' actuació fas el dia de Sant Pere; és a dir que molts ribetans no estaven en les millors condicions físiques. Aquest fet, pero, no és cap ex cusa, perque la Colla esta com

10 d'agost (Poble Espanyol, Barcelona)

De tramit OARANAS

De tramit, es podria qualificar ]'actuació que la lave va fer al Poble Espanyol. Primer, un cer

CARIONIQU 'S

(}

Damm Coca-Cola Schweppes Kas Grup Vichy Aigua de Ri es La Ca era Trinaran' s KasFruit

.L. Granini Letona-Cacaolat Ast riana Vin Raventos Soler Vins P dro Rovira C ves artí Serda Cinzan C oley A itunas Redondo

Con erves i sucs Tres Soles

posta majoritariament per gent de Sitges (que si que havien pogut dormir), que no vingué a l'actuació, per la qual cosa tots hauríem d' entonar el mea culpa. Així doncs, davant tots aquests convenients s'opta per la c1assi ca actuació de seto El tres de set es descarrega sense cap proble ma, pero el quatre es va haver de desmuntar una vegada davant la indecisió de la canalla, pero en un segon intent es completa sen se problema. Per acabar, es tira la torre de sis i el segon pilar de cinc de l'any. Els verds van exe cutar la millor actuació feta mai a Ribes (quatre de vuit amb l'agulla, cinc de vuit, torre de vuit amb folre i pilar de sis).

¡res, 5-7 Tel.+Fax (93) 894 23 40 08870 Sitges (Barcelona)

cavila pels carrers del recinte, on es van enlairar diversos pilars de quatre. A continuació, una exhi bició a la Plar,:a Majar, amb el quatre de sis amb l' agulla, el tres de sis per sota i un llastimós in tent de torre de siso

24 de iuny (Poble Sec, Sitges)

BODa actuació deSaDtJoaD JORDI OÓLERA

Dimarts 24 de juny, diada de Sant loan, la lave va actuar acom panyada deis Vailets de Ripollet a la plar,:a de catalunya de Sitges, en el marc de les festes d'aquest ba rri sitgeta, com comenr,:a a ser tra dicional en els darrers anys. La Colla va dur a terme una bona actuació, una d'aquelles que ajuden á agafar confianr,:a després d'un mes de juny irregular. Es va abrir plar,:a amb el tres de set, un pellent pero ben defensat, que es va descarregar sense problemes. A la segona ronda, va ser el torn del quatre de set, que es va haver de treballar més del compte en haver-se girat a segons, pero que també es va descarregar sense di ficultats. A la tercera ronda, vam plantar el primer cinc de sis de l' any, sen se cap problema, que va donar pas al primer prilar de cinc de la tem porada.

ACTUACIONS

19 de iuliol (Canyelles)

1 en van quatre! PERE COLL

Ai senyor!, qui hi va dir, quatre actuacions en poe més d'un mes junt ab Bordegassos de Vilanova (quasi com els Nens del Vendrell l'any passat). Ves que vols fer-hil, ja ho diu el refrany catala, si no vols Bordes no facis castells, pero com que a nosaltres els castells ens agraden ens hi haurem d'anar acostumant a trobar-los fins i tot a la sopa. Aquest cop l' actuació conjunta va ser a Canyelles, en el sí de la seva Festa Major. També ens acompanyaven els Xicots de Vi lafranca (per fer d'apagafocs?). L'actuació fou la típica de la tem porada, o sigui tres i quatre de set, torre de sis i el pilar de cinc (parat a segons per primer cop pel loan Puig), tot descarregat amb con fianga i seguretat. cal destacar la coJ.laboració entre les tres colles, oblidant petits problemes haguts en mesos anteriors.

La Torre -15

1 S d'agost (Tarragona)

Cinc i quafre amb l'agulla S. T.

El Cos del Bou de Tarragona va tornar a ser l' escenari d'una ac tuació de la Colla, just un any des prés d'una fatídica exhibició. Ca lia, pero, superar qualsevol fantasma i, fins i tot, treure'ns una espina clavada. Per aixo hi vam anar, i a més, al cent per cent. De fet, el resultat de l' actuació és el de la moderada satisfacció, ja que vam aconseguir els primers cinc de set i quatre de set amb I'agulla de I'any, pero, en canvi, nmomés van ser carregats, per errors infantils. Vam obrir de cinc de set, una construcció que es va mostrar compacta i segura. Quan tot indi cava que estava descarregada i en el moment que els dosos de la tor re ja eren gairebé a la pinya, in comprensiblement va caure. A continuació, vam anar pel quatre de set amb l' agulla, un cas tell que també s'ha assajat molt. El quatre va pujar amb alguns ner vis, pero amb tot el pes a sobre es va aserenar i parar. Quan el pilar

. '\ .

.',

~~;

"" 1......

.-:-4

~~,

Actuació classica JORDI DÓLERA

. It~J. .~

. Fl.. ,,,,

·~···¡:I1.· . ·.· "~'.

20 de iuliol (Calafell)

love de Sitges i Nens del Ven drell van dur a terme l' actuació castellera de la Festa Major de Calafell el passat diumenge 20 de julio] a la plaºa de Catalunya dlaquesta localitat del Baix Pene des. La love acudia a Calafell amb la intenció de provar el quatre de set amb l'agulla, castell que s'havia vist molt ferm en els dar rers assaigs, pero la manca d'unes quantes peces claus a la pinya i un incident fortult en el moment d' entrar a plaga (un casteller va haver de ser acompanyat a l'ambulatori per problemes físics) van fer desistir a la tecnica de pro var-Io. La tecnica es va decantar per fer l' actuació classica de set; és a dir, tres de set, quatre de set (aquest, després d'un intent desmuntat per mala coJ.locació de quarts i do sos), torre de sis i pilar de cinc.

{,abl

Quatre de set amb I'agulla

es va quedar sol, i a causa d'una manca de coordinació de les mans, es va trencar. Vam acabar amb un segur qua tre de set i un impecable pilar de cinc, carregat d'emoció. Acabada J'actuació (en la qual vam veure un cinc de vuit i un pilar de sis) hi va haver marxa nocturna.

6 de iuliol (Gracia, Barcelona)

Recuperem la forma REDACCIÓ

L'actuació del 6 de juliol a la vila de Gracia de Barcelona va servir per recuperar plenament la forma després de les ensopegades de comenºament de juny. Aques ta exhibició va confirmar el que era evident, que la love no té cap problema per plantrar un tres i un quatre de set alla on sigui. La nota negativa, pero, va ser que

l' actuació, tot i que es presentava interessant, no va ser lIn reclam suficient per disposar de la gent que haguessim volgut. Vam obrir de tres de set -sen se cap problema-, per continuar amb el quatre de set -molt bé de mida i de rapida execució- i acabar amb la torre ele siso Ens vam haver de resignar amb elos pilars de guau'e, ja que el ten; ctel pilar de cinc no va apareixer.

Antiga Cansaladeria

ORRE DE LES

HORES FUNDADA 1858

c.iJn tol1i

afi l/a

Majar, 3

JECNO LLUM ,

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMIS FINAN<;AMENT FINS A 3 ANYS Punt de servei Fecsa (tramits i gestionsl Agent autoritzat Airtel

Te!. 894 02 70

08870 SITGES

-instal./aclons i

manteniments - algua, gas, electriciitat i climatització

Centre Comercial Oasis (Local 42) Tel/Fax. 811 09 22. Sitges

ENTREVISTA

16· La Torre

VALENTí MONGAY

"Si la Jove té una imatge sana,

segur que mai hi faltara gent"

Valentí Mongay és el fundador de la Jove de Sitges i ha estat presi dent de l' Agrupació de Balls Populars de Sitges. Casteller des deis 11 anys, sempre ha tingut relació amb la Festa Major. va passar pels Pastorets i també va treballar a fons perque la Moixiganga recuperés la dignitat i I'elegancia que la caracteritzen. Actualment la feina al restaurant La Salseta -punt de trobada de castellers d'arreu- no Ji deixen gaire temps per a la Colla, pero, tot i amb aixo, té les idees ciares sobre el nostre passat, present i futuro ANTON FERRET

• Per comen<;ar ens podries expli car el teu primer contacte amb els castells. - lo volia sortir a la Festa Major fent algun ball i la primera opor tunitat que se'm va presentar va ser a la colla de faJcons. Hi vaig estar dues fes tes majors. Després em vaig emprenyar i tant el meu germá comjo varo passar als cas tells. De seguida vaig agafar-hi afecció. vaig fer castells dos anys més. ·1 després? - Després vaig fer els pastorets.

L'any 1978 va néixer!' ABPS, que també tenia una colla de pastorets i m'hi vaig incorporar. Vaig ple gar per fer la mili. En acabat vaig participar en la colla de la Moixi ganga, que va sortir per primera vegada per Santa Tecla del 1984. Ha vaig deixar quan vaig co men<;ar a treballar en hosteleria. • [el proposit que Sitges tornés a tenir castells un cop desapareguts els Castellers de Sitges, com et va venir? - Estava conven<;ut que deis an tics castellers de Sitges tornaria a sortir-ne una colla. Ero pensava que deixarien passar el temps per-

Excelente calidad:

Desayunos, Menú del día,

Platos combinados, tapas y cenas.

Abierto a partir de las 9.00 horas

iJ>ISF~UT~ L~S MEvO~ES COS~S J>E L~ ~I])~! Santa Bárbara, 10 • Sitges (Plaza de España, frente correos)

Te!. 894 76 42

En Valen, a la dreta de la imatge, en sortir d'un castell en el qual feia de crossa, a la Sortida d'Ofici de 1994 que s'oblidessin determinades his tóries ¡que després hi tornarien, pero no va ser així. Finalment, ero va semblar que només tornaria a haver-n'hi si es creava una colla des de l' ABPS i així va néixer I'Escola de Castells. • Com era I'EscoJa? - La primera cosa que vull comen tar és que tot i que parlavem d'Escola, l'objectiu era arribar a fer una colla. L'experiencia va comen<;ar l' any 1989. Recordo que al principi hi havia 10 o 12 nanas, pero al cap de dos dies no més en quedaven 6. La persona que ho dirigia, que era en Rabas só, va ha ver-ha de deixar perque se' n va anar a treballar fora. vam estar tot l'hivem al Palau aprenent a pujar. De cara a I'estiu la cosa es va animar sobretot quan s' hi va incorporar el jovent del Setekrit. Vam decidir de fer unfi de curs a la Sortida d'Ofici de Santa Tecla Je 1990. La sensació que vaig te· mr va ser que la gent de Sitges estava contenta per la possibilitat que hi tornés a haver ca5tells La llastl ma va ser que quan vam tor nar a assajar només va venir IIna persona i vam haver de plegar. • Com va anar, dones, el naixe ment de la lave') - En el moment de lancar J' Escala de Castell s no em vaig plan1:ejar la p,'ssibilitat de tornar a intentar res. L'any 1991, a J'Entrada de Grallers de la Festa Major, una

colla va interpretar el toe de cas tells. El públic va aplaudir moltí ssim. Semblava que demanessin una colla propia o si més no aixo em va semblar. L' any 1992 va pas sar exactament el mateix. A uns metres d'on erajo hi havia en Pa rés, que era president de l' ABPS . Li vaig preguntar si r Agrupació empararia una colla de castells i em va dir que sí. Allá mateix vaig fixar el primer dia d' assaig i quan vaig veure el Ricard Baqués Ji ho vaig fer saber. • Quan va ser el primer assaig? - Exactament el 5 de setembre de 1992. Érem 9 persones: la Isa, l'lvan, en Josep Cavallé, en Jose, en Juan Lago, en Francisco Bor ja, en Gabi Rossell i J'Enric villa nueva. Va anar prou bé. Als as sajas següents anava venint gent i ens dedicavem a matxucor. De vegades teníem cruiximents uns quants dies seguits. • Quin era el plantejament en aquell moment') - Basicament tenia dues idees: la primera era que calia obJidar les histories que havien acompanyat la colla vella. Es tractava ele fer una colla jnve de carácter neutre . Si venia gent de la colla vella ca lia que ha fessin amb la idea que no tornaven a la colla d'abans sinó que s'incorporaven a un projecte '1ou. La rumorologia va fer córrer en algun moment que teníem pre venció davant la gent de la colla

ENTREVISTA

La Torre -17

VALENTí MONGAY anterior i aixo no és cert. En Ri card Baqués, que s'hi va incorpo rar al cap d'un o dos mesos, ho va entendre perfectamenl. La segona idea, que va ser la clau perque fun cionés, era que tothom se l'havia de sentir seva. La manera d' aconseguir-ho va ser que cadas cú tingués la Seva petita respon sabilitat (un s' encarregava de la roba, un altre deis diners...) i que, de moment, tothom pugés. Po díem perdre el temps perque es tractava de créixer. Abans de l'arribada del Ricard Baqués, en Ricardito Torrents em va ajudar en els aspectes tecnics, pero de mo ment no ens mardlvem fites. • Amb l'arribadad'en Ricard el teu papel' a la colla va canviar. - Jo tenia uns coneixements cas tellers limitats i havia pujat en pocs castells, en canvi, en Ricard era un tecnic excel.lenl. Quan ell va agafar les regnes, em vaig po der dedicar a altres tasques que la Colla necessitava com organitzar la Junta, preparar el reglament, etc. Al cap i a la fi, sempre he fet el mateix: omplir forats. Quan n'hi ha un de cobert i hi ha altres coses a fer, cal posar-s 'hi. • Com vells l'actual·moment cas

teller de la Jove? - Crec que aquest any i I'any que ve s6n un moment clau. Després d'un moment d'euforia sol venir un parentesi abans del moment d'euforia següenl. Els Bordegas sos, per exemple, van tenir un pa rentesi molt llarg, pero ara tornen a viure un moment d'euforia to talment merescut perque una co lla que sap aguantar els parente sis és una colla de verital. Els de Castelldefels s'han estabilitzat, pero aquesta estabilitat fa molts anys que dura i la colla no perilla. També s6n, doncs, una colla de verital. Una colla que fa grans co ses pero després es perd no té tant de merit com aquestes dues. Per aixo aquest any és clau per a no saltres: ens trobem al parentesi i hem de saber-hi estar. A més, hi ha hagut un canvi de cap de colla. Cal que tothom doni suport a en Josep Maria. Un cap de colla sem pre ho és per temps limitat, ja que un d.ia o altre plegara i la colla continuara. Per aixo és importan tíssim donar suport al cap de co lla que hi ha a cada moment, ja que aquesta confian~a que se li d6na garanteix la continui'tat de la Colla.

Parant a te~os un pilar amb l'antiga colla • Que en penses de la Jove com a col.lectiu? - Encara que sembli dur, la veri tat és que la Colla té molta gent pero li falten castellers. Amb aixo vull dir que el casteller és cons cient d'allo que fa i de la respon sabilitat que comporta; un caste ller responsable no beu el dia abans d'una actuaci6 perque sap que no és ell sol qui palira les con

seqüencies de l'excés. Una perso na que fa aixo no és un casteller. És molt marx6s pero no és un cas telIer. És més, a la Colla hi ha ca nalla i la canalla es fixa en tol. Al dos de maig un hi pot anar quan vol, ja que sempre és oberl. A la Colla s'hi va afer castells i la di versi6 que un hi troba no és del mateix tipus que la del dos de maigo Tampoc no em sembla bona l' actitud de les persones que quan actua una altra colla a la mateixa pla~a que la Jove, en comptes de fer pinya o fixar-se en els castells que fa I'altra colla se'n van al bar. Al cap i a la fi, la Jove és un col.lectiu amb una determinada imatge en el poble. Cal que aques ta imatge sigui una imatge sana perque la vida associativa d'un poble ha de ser sana. Segur que si és així no faltara mai gent ni ca nalla que s'hi vulgui incorporar. • Creus que la Colla ha trobat el seu lloc a Sitges? - S'ha treballat molt per aconse guir-ho. Caldria fer un esfor~ més perque la colla arribés als barris. Petits detalls com un cartell anun ciant les actuacions a cada botiga o penjar la famosa pancarta a di ferents llocs podrien ajudar-hi.

GABAL CARNICAS S.A. CARNS GALLEGUES CARNS SELECTES (ESPECIALITAT EN BOU)

Arturo Carbonell s/n Tel. 894-22-88 Paradas nº 34-35-75-76 i 46 (menuts) SITGES

Tf. 9074244 14

Carrer de Sant Pau, 23 SITGES TEL. 894 96 81

18 • La Torre

ESTADíSTICA

Actuació. Lloc i dia.

p.4

4/6

3/6

3/68

4/6a

5/6

1995 (Total)

19d

lOd le

lOd

1996 (Total)

23d

T/6

p.5

l3d lid lid le 2i 9d lid

4/7 8d

12d,le, l6d lid li Jid

3/7

13d Ji lid 3d li lid 15d

Sitges (27 d'abril)

lid

RipolJet (1 de maig)

Castelldefels (l de juny)

lid

Sitges (eongrés, 5 de juliol)

Sitges (eongrés, 14 de juliol) Id

Ribe (29 de juny)

Id Id

Sitges (eongrés, 30 de juny)

Barcelona (6 de juliol)

lid

ld, lid

CalafelJ (20 de juliol)

Id, id

Vitoria (3 d'agost)

2rl

Barcelona (Poble Espanyol, 10 d'agost)

e- Carregat. d- Desearregat. id- lntent desmuntat

4/6 i- Intent

3/6

2d,3e,2i,lid

~d le

le 3i

Id Id

3/68

a- Agulla.

CENTRE COMERCIAL OASIS

4/6a

Tarragona (15 d' agost)

p.4

Canyelles (19 de juliol)

A.ctuació. Lloc i dia

3/78 5/7 T/7 4/8

Sitges (Sant loan)

4/7a

5/6

T/6

p.5

4/7

317

417a

3178 517 TI7 4/8

s- aixeeal per sota

local 12

Tel. 811 0256

08870 SITGES

QPINló

AGENDA DE LA JO VE DE SITGES

I AGENDA

La Torre -19

Sobre rivalitats

JORDI CUBILLOS

·23 i 24 d'agost. Festa Major. • 31 d'agost. Sitges (Cap de la

Vila). Actuació de Festa Major. Amb els Castellers de Barcelo na i els Nens del Vendrell. 18.30 h.

• 11 de setembre. Les Roquetes. • 14 de setembre. Barcelona (bar ri d'Horta). Amb els Vailets de Ripollet. 13.30 h.

• 20 de setembre. Sitges (Cap de la Vila). Actuació de Santa Tecla. Amb els Castellers de Vilafran ca i la Colla Joves Xiquets de Valls. 18.30 h. • 23 de setembre. Santa Tecla. Actuació a la Sortida d'Ofici.

• 27 de setembre. El Prat. Actua ció amb els Castellers de Cor nella i els Castellers de Saba dell. 18.30 h. ·19 d'octubre. Barcelona (barri de Sants). Actuació amb els Cas tellers de Sants i una altra colla. • 2 de novembre. Ribes. Actua ció amb eJs Castellers de Cas telldefels. 13 h.

• 9 de novembre. Sitges (Cap de la Vila). V Diada de la Colla. Ac tuació amb els Minyons de Ter rassa i els Castellers de Sants. Hi haura una aUra actuació el 5 o el12 d'octubre

AGENDA CA S TELL ERA • 30 d'agost. Vilafranca. Vella de

Valls. Minyons de Terrassa, Cas

tellers de Vilafranca j Joves de

Valls. 13 h.

• 3J d'agost. Vilafranca. Castellers

de Vilafranca i Xicots de Vilafran

ca. 14 h.

• 7de setembre. Sabadell. Minyons

de Terrassa i Castellers de Saba

dell.

·21 de setembre. Reus. Xiquets de

Reus, Bordegassos de Vilanova i

Ganxets de Reus. 1.2.30 h.

·24 de setembre. Barcelona. Min

yons de Terrassa, Xiquets de Reus

i Castellers de Barcelona. 13 h.

• 5 d' octubre. Reus. Castellers de

Vilafranca, Vella de Valls, Jove de

Tarragona, Xiquets de Reus, Xi

quets de Tarragona i Ganxets de

Reus. 12 h.

El passat dia 30 de juliol, dins el cicle Xerrades castelleres, vam ten ir el goig de veure i sentir els representants de les dues colles de Valls, parlant de ri valitat castelle ra. Principalment, de la "seva" ri valitat. Frases com "que caiguin, fins i tot, baixant de l'autocar" o "el concurs que el guanyi qui sigui, menys ['altra colla", són prou il.lustratives. La seva rivalitat, pero, és més una qüestió histori ca, tradicional i fins i tot genétI ca. La nostra Colla love, modesta com és, té unes rivalitats també prou modestes. En principi, la rivalitat o com portaría de donar-se entre colles d'una mateixa generació o d'un mateix nivell. En el nostre cas, per exemple, hi hauria d'haver una rivalitat amb les colles de la nos trafomada, com les de Manresa, Sants o Mollet del Valles. Més aviat s'hi dóna una mena de sana pugna competitiva a veure qui consolida abans els castells de set i fa el pas cap als de vuit (nosal tres anem per bon cami en aquest aspecte). No hi ha, pero, cap mena d'animadversació ni antipatia en tre nosaltres i aquestes colles. On potser es podria trobar una rivalitat més agressiva seria en l' ambit comarcal o regional. En aquest cas, tenim Castelldefels, Vilanova i la Geltrú i Vilafrancá del Penedes (a Ribes, en no exis tir cap colla local, no hi trobem cap mena de problema, i fins i tot és molt important l'aportació de ribetans a la nostra Colla), com a poblacions castelleres més prope res. Amb els de Castelldefels no hi ha tampoc massa rivalitat. En guany tampoc ens han superat en el bastiment de castells i, a més, són una colla prou amiga. Amb els Xicots de Vilafranca, tot i que estan a un nivell Ileuge rament per sota del nostre, es fa difícil establir comparances, pel seu estancament cronic i la seva peculiar idiosincracia. No obstant aixo, hi mantenim bones rela cions. Amb els Castellers de Vilafran ca, els verds o lagartus -com deien els de la loves de Valls a la xerrada-, ens uneix també una fer ma amistat i no cal dir que el seu nivell esta a anys Ilum del nostre.

Que ens queda, doncs? És que no podem tirar-nos els trastos pel cap amb cap altra colla? Per eliminació, per reminiscen cies de tradició ancestral, per les vinculacions amb la rivalitat gas tronomica, per antagonisme cromatic (color vi versus color merda d'oca), per la picabaralla del congrés (no precisament eu carístic), per la diferent sintonia d' ona deis seus dirigents, per so lidaritat amb les més de quatre (o vuit o setze) colles castelleres, grups de grallers, colles sardanis tes, entitats i particulars, que hi han tingut (iJo encara hi tenen) les seves disputes, solidaritat que compartim amb més de quatre (o vuit o setze) bons castellers vila novins que se senten rivals igual ment de la seva colla o, en alguns casos, ex-colla; per tot plegat, la nostra deria/fobia de rivalitat la personalitzem amb els Bordegas sos de Vilanova. Eufemísticament parlant, quan a algun company casteller li vo

Bar

lem fer un retret, li etzibem el crit de: "bordegas" (Antiga ment, segons ens diu el diccio nari, bordegas era sinonim de bord...). La nostra rivalitat, doncs, no es mesura per l' al"ada deIs cas tells que fem,ja que en aixo en cara ens superen ampliament (de moment, encara que la nos tra línia és ascendent, i la seva més aviat grafiada en morse); es mesura per uns altres parame tres que permeten la seva con tinu'itat i vigencia en tot temps i forma. Una diferencia fonamen tal pot ser la seva particular con cepció del sentit de I'humor. Aquest modest escrit d'opinió pot resultat divertit per a més de quatre (o vuit o setze), i possi· blement a ells no els faci cap gracia. Així doncs, la nostra Colla té de tot, i tanmateix també tenim la nostra molt peculiar i parti cular (íntima més aviat) rivali tal. Que sigiui per molts anys!

Restaurant

Casa Sevilla

Tapas variadas y menú casero Carrer d'Espalter, 17 Te!. 89445 90

08870 SITGES

Intim.

Roba Interior. Uenceria dona CaITer Parellades, 39 Botiga 7

Galeries Les Voltes

5itges

Taberna Vasca

)(1)(

el. Majar, 22

Tel. 894 73 70

08870 SITGES (Barcelona)

Pioneros en tapas y txikiteo

Taberna Vasca

el. Sant Pau, 3

Tel. 811 0320

08870 SITGES (Barcelona)