La Torre 11, tardor 1997 by Jove de Sitges

orre

REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES Núm.11

Tardar 97

UD, dos i... Tres de set per sota

2· La Torre EDITORIAL

CARTA DEL CAP DE COLLA

Rivalitat O provocació? La rivalitat és un factor intlínsec al fetcasteller. Sempre n'hi ha hagut i ~empre n'hi haura. Aquesta livalitat és bona per a la salut del món cas teller i de les colles. De fet, nosaltres sempre I'hem defensada. Rivalitat sana, s'entén, Ara bé, una cosa és la legítima rivalitat i una altra ben dif~rent la provocació. 1 enguany, la love de Sitges ha patit en diverses ocasions lamentables signes de provocació per part de I'altra colla de la comarca (especialment, des que va canviar de cap de colla). Reiteradament hem hagut de llegir als diaris, sentir comentaris o comprovar accions que, creiem, que s'allunyen de la sana competencia entre dues colles de dues localitats que historicament han estat rivals i traspassen una perillosa fron tera, en que l' atac es perfila amb uns objectius clarament destmctius. Al lIarg de !'any s'han produ1t di verses mostres d'aquesta situació, que han provocat un accentuat estat de malestar dins la nostra Colla. Mostres com les evidenciades en la política de les actuacions en con gre~sos, en que I'altra colla s'ha dedicat a rebentar preus i establir unes tarifes de fins a gairebé una tercera part de les nostres. 1 aquestes talifes nostres no són, en absolut, desorbitades (són. per exemple. les mateixes o inferiors que les deIs Castellers de Castelldefels o la meitat que les deis verds, per citar dos casos proxims geograficament). Perque aquesta colla que gairebé maí era convidada a congressos s'ha obstinat ara en fer aquest tipus d'actuacions i a aquests preus? De fet, amb aquesta política hi perd tothom. Mostres com els més que desafortunats comentaris del seu cap de colla (O president). Per exemple, a Canyelles, on vam coincidir les dues colles, i després d'un cert acord tacit de suport respectiu a les pinyes, en el moment que oblÍem amb un tres de set, amb els nostres segons ja coLlocats, aquest cap de colla, per damunt del silenci, crida: "Bordegas sos, acoteu el cap!", amb tota la mala intenció que té aquest comentali (j més amb nosaltres, que sabem el que és una desgracia d'aquest tipus). 0, per exemple, en l'actuació del Maricel, quan, havent caigut nosaltres del quatre de set, amb la nostra canalla encara plorant sobre la pinya, s' acosta, i wmbé cridant, pregunta perque ho senti tothom: "Bordegassos, s'ha fet mal algú?". O. per exemple, quan públicament s'ha mostrat contrari a cotinuar la Trobada de Colles del Penedes ("perque era un invent de Sit ges"), tot i el compromís que havien adquirit anteriorment altres respon sables de la seva colla. Mostres com, per exemple, alegrar-se públicament (i fer-ho constar per escrit en una pancarta) d'una caiguda de la love, sense que aixo me reixi la més mínima disculpa per paLt de la directiva. 0, per exemple, els agressius comentaris que fan contra Sitges i la nostra Colla en certs pro grames de radio, que se surten de l'acceptable to satíric que caracteritza la sana rivalitat entre les dues colles. lnsistitim. Nosaltres som partidaris de la rivalitat sana. Som partidmis de fer conya i saura, Som partidaris de desitjar que ells caiguin sempre (sense fer-se mal). Pero sempre dins les regles, la correcció i el bon gust. Potser que ells (~i més no, els seus dirigents) n'haurien d'aprendre.

Confianfa i decisió

JOSEP MARIA ALMIÑANA Com sempre quan la temporada toca a la seva fi és el moment de fer ne un repaso Una temporada que, per a mi, ha estat sensiblement diferent de les anteriors ja que els alu'es anys no veia mai els nostres castells. És des d'aquest prisma que analitzo la nostra temporada i celtament em dóna una visió molt especial de la Colla. Els inicis d'aquest any i ja des de la primera actuació vam veure algu nes de les incerteses en les nostres constmc- cions, no tant en el tronc com en el pom de dalt. Vam creure que aquests dubtes eren en gran part l'herencia d'aquells tres intents de car ro gros, que tot i ser tan ferms i espe ran~adors per la colla, és nOlmal que impressionessin a la canalla. Ens vam retrobar amb la seguretat deis nostres castells al' actuació de Gracia. La fermesa que presentaven, juntament amb I'estímul que va rebre la nostra canalla per anal' a Port Aven tura, van fer que com a mínim pogues sim donar per tancat el problema amb els nostres menuts. Pero temem un altre front obert que es posa de manifest en actuacions com la de Calafel!. Aquí volíem fer el nos tre primer pas cap a les contruccions del set i migo La manca d'efectius per poder fer uns peus prou segurs va im pedir-ho. Aquesta ha estat una de les claus de la temporada i ha fet que una vegada més es posés de manifest la vital importancia de les quartes mans, crosses, sisens, vents i tercers laterals. A Tan'agona sí que vam poder in tentar-ho per plimera vegada i va ser a panir d'aquí quan vam poder pian tar les nostres construccions de set i migo El quatre amb l'agulla ens esta demanant una mica Illés de constan

cia i sen y casteller pero no em d'oblidar que el pilaner és nou i que les mans també són poc experimenta des. La sortida de Vitoria ens va fer treballar el tres de sis per sota, ja que aquest castell necessita menys perso nes per aixecar-Io, que un castell de set, i tanmateix és molt espectacular pels qui el veuen. EIs assaigs van anar molt bé des del principi, tot i que el tronc era prac ticament nou respecte el deIs anys an teliors. Un alter cop la perseverancia i sobretot en aquest castell el seny cas teller va recompensar la love. Despres d'un intent a pla~a i d'aixecar el tronc amb els dosos co!.locats més de mitja dotzena de vegades a l' assaig. La Co Ila va treure's aquella espina que tots teníelll clavada des que en Ricard va iniciar-nos en aquest castelll'any 93. Arriba elllles de novembre, la nos tra diada i també la confian~a en no sal tres mateixos. Els assaigs ens han portat on tots volíem arribar: en es tem plantejant el quatre de vuit. Adata d'avui (23/10) el tronc es treballa amb molt bones expectatives. El que s'ha d'experimentar més j millor, és el peu. Recordeu el que deia !'Oscar? "EIs castells es fan a!' assaig", doncs és aquí on la love s' ha d' abocar per poder tre bailar per aconseguir una pinya ferma que faci de base pel nostre carro gros. La condusió que crec que hem de treure de tot aixo, és que, si la love segueix amb tanta iLlusió, si ens se guim divertint fent castells. si seguim creient en el que fem j, sobretot, si tots ens impliquem més en tot el que fa la Colla, la love podra fer el pas cap als castells de vuit. Pero creieu-me quan dic que aquests quau'e punts són im prescindibles.

La Torre revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

dilluns festa setmanal

Edita: Colla lave de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Anton Ferret. Lluís M. Soto i Santi Terraza Col'laboren en aquest número: losep Maria Almiñana, Isidre Baqués, Rosa Buldó, Gerard ColI, Pere Coll, lordi Farrerons, lordi Maní, Marc Martínez, Juli Selma i Esther Trincado Publicitat: luanma Estanis ¡loan Sabaté Impressió: Trito. Sitges Adre¡;a: Palau del Rei Moro. Carrerd'en Bosch, 14. 08870 Sitges La Colla Jove de Caslellers de Sitges recomana ulililzar els serveis que ofereixen els noslres anuncianls Distribució gratu'ita (500 exemplars)

el. Sant Pau, 35

Te 1. 811 0419

FalO portada: Tres seqüéncies del primer lres de sel rer sola (Silges, 20-9-97)

COLLA ENDINS

La Torre· 3

Anecdotari del tres de set per sota

L laixecat: una historia de quatre anys arrupits i eixarrancats JULI SELMA

La historia d'aquest castell esta ben plena d'anecdotes que val la pena repassar una per una, ara que per fi hem aconseguit treure 'ns aquesta espina que teníem clavada des del novembre del 94, a la la Trobada de Colles del Penedes. El que més m'ha agradat sem pre deis castells aixecats a l' inrevés és que són castells que "fan coJla". M'explicaré: la gent a I'assaig hi pren pan d'una manera més activa que en la resta de castells, i el merit es reparteix a parts igual s entre el peu i el tronc del castell, mentre que en al tres construccions la gent que forma la pinya no acostumen a estar tan ben valorats com el seu treball mereix. Per altra banda I'aixecat és el castell que ha aconseguit centrar l' atenció de la Colla en un assaig d'una manera més concentrada. Qui no recorda el silenci que es feia a l'assaig i com assistíem emba docats a les lliyons que en Ricard impartia a la Palmera o al' església de Sant loan, de com entrar dins el castell ben arrupits i eixan'ancats? O la famosa tecnica que han d'emprar els vents a I'hora d'aixecar, la tecnica del Brar; de Gitano? Potser va ser aquesta concentra ció que en Ricard va aconseguir transmetre a I'assaig quan feiem I'aixecat, el que va permetre que aquest fas un deIs primers castells que la Colla provés a playa. Així, per Santa Tecla del 93 descarre gavem a la primera el tres de sis per sota (amb el Xavi celebrant-ho amb el puny enlaire mentre baixa va), un mes després d'haver debu tal. Potser també aquests primers exits amb el tres de sis per sota van fer que a l' any següent dediqués sim tot I'esfory a ]'últim assaig abans delnostre primer Concurs a assajar el tres de set per sota; en cara que una caiguda aixecant el castell fins adosas ens va ense nyar la gran dificultat d' aquest cas tell i ens feia desistir de moment. 1 així arribem als dos primers intents de tres de set per sota de la lave. Va ser a la la Trobada de Calles del Penedes el 13 de no vembre del 94, quan ja havíem des carregat el tres i el quatre de set.

El primer tres de set per sota ja coronat: alegria Jove

El primer intent va anal' forya lIuny; de fet mai sabrem que po dia haver passat si el PUya s'hagués estat quiet en el moment de fer I'última aixecada, ja que l'angelet va valer fer via i va coronar el cas tell abans d'hora. Aixo sumat al fet que els nervis i la proximitat de les gralles van provocar sordesa en al guna de les rengles que no va sen tir I'ordre de la darrera aixecada. Resultat: el castell va petar poc abans que els baixos es posessin drets. El segon intent. uns minuts més tard, amb un can vi per lesió i amb la gent cansada, no va arribar tan lluny i també va fer llenya. L'any següent vam seguir assa jant intensament el castell per pro var-Io a la Festa Majar, pero abans hi va haver un amagu d' intent a la Llacuna quan en Ricard va estar a punt de sorprendre tothom trans formant el que semblava un tres de sis en un tres de set per sota. A I'hora de la veritat, mitja Colla no

es va assabentar de la jugada i els baixos no van an'ibar a entrar. Per la Festa Major, si que vam fer l'únic intent de tres de set per sota d'aquell any. Dins un clima d'euforia -primers cinc de set i quatre de set amb l' agulla des car regats quinze dies abans- vam fer un intent que va pujar excessiva ment tremolós per culpa d'un can vi d'última hora. La lesió d'un deIs segons va obligar a baixar un deIs teryos a segons, i el castell no es va poder parar ni un moment; per la qual cosa no vam arribar tan Jluny com pintaven els assajos. Després d'aque t tercer intent, ens vam centrar en la torre de set i I'aixecat va quedar oblidat fins a la Festa Major de Ribes de 1996. Després d'haver estat assajant fort el castell, una caiguda en pri mera ronda amb el cinc de set deixava Ribes sense veure l' aixecat. i el castell quedava apar cat en tot el 96, ja que després

d'aixo es va centrar tota la feina en el carro gros. Així arribem al 97. Ens vam plantejar l' aixecat per primer cap, enlairant-Io a Gasteiz, doncs ja havíem vist l' any passat a Marse lla que els castells aixecats a l'inrevés tenen gran exit en places on l' afició no és molt entesa. Com a mostra, les paraules del prego ner Iñaki Gabilondo: "ese castillo que se abría como una flor ha sido el que más me ha impresionado" . Les proves del tres de set per sota van anal' molt bé durant tot el mes d'agost. Vam alyar el castell fins adosas i el tres de sis net amb els segons aterra, quatre vegades. I encara una dada més bona: cap caiguda en assaig o sortida fent l'aixecat. Aixo va p0l1ar a un nou intent de castell que ja no podia esperar més. Hi havia bones pers pectives: per primera vegada els equips d'alyar tenien la impressió que el castell s'aixecava facilment (el tronc s' ha descarregat de bas tant de pes). L'intent va ser el més seriós deIs que havíem fet fins ara, el castell es va arribar a aixecar del tot, pe~o un problema al pis de quarts no es va poder solucionar i acabavem recollint llenya per quarta vegada amb aquest castelJ. Lluny de desanimar-nos vam veure que el castell estava al nos tre abast i com la gent Ji tenia unes ganes boges, vam seguir assajant al mateix ritme: tres de sis net i tres de set per sota fins adosas i sense caigudes fins que va arribar el gran dia. La definitiva va arribar a la cinquena i per Santa Tecla. Aquest cap va ser en segona ronda i des prés del cinc de set. D'entrada, vam tornar a demostrar que aquest castell posa els nervis a flor de pell, quan els dosos i I'aixecadora es van tirar a la piscina abans que sonessin les gralles (no vull ni pen sar que va passar pel cervell del cap de colla en aquell mamen!...). T a partir d'aquí el que resta ja forma part d' aquells moments que un ha de viure'ls per entendre'ls ... El castell es va aixecar prou bé i, tot i que es va de defensar al límit al pis de quarts a la sortida de la canalla, es va poder descarregar entre l' euforia desenfrenada de la love, que va quedar perfectament plasmada amb la dedicatoria de I'entranyable Ricardet.

COLLA ENDINS

4· La Torre

Neix la targeta

'Visa Jove de Sitges'

REDACCIÓ

La Colla lave de Castellers de Sitges i Caixa Tarragona signaran en les proximes setmanes un con veni que regulara l'aparició al mercat de la targeta Visa love de Sitges. Es tracta d'una targeta Visa amb els mateixos termes i condi cions que la resta de vises que hi ha al mercat i que estara a I'abasl de qualsevol ciutada, aixo sí, que tingui compte o Ilibreta a Caixa Tarragona. Les converses entre I'entitat fi nancera i la Colla han permés con cretar aquesta ínciativa, per tal que es pugui posar en marxa abans de final d'any. El proxim dia 8, dins els actes de la Setmana de la Co Ila, la Visa es presentara pública ment. La Visa lave de Sitges servirit per realitzar qualsevol operaeiú financera. Per una cara hi ha el pilar baixat per les escales de San ta Tecla, amb la Punta de fons,

mentre que al dors apareixen les dades específiques de la targeta, la cinta magnetica i la signatura del ti tu lar. Que guanya la love') En primer Iloe, promoció i difusió. Es tracta d'una actuació emmarcada en la política de marqueting de la Co lla. El fet que la targeta la pugui adquirir qualsevol persona sense necessitat de ser casteller i que en la fotografia, a més d'un pilar de color vi, hi aparegui la Punta, la fa atractiva per a qualsevol sitge ta. Per tant, la Colla en guanya. A més de projecció, la lave també obté un marge de la comis sió amb les operacions realitzades. La Visa love de Sitges és la ter cera que apareix amb el nom d'una colla eastellera. La primera va ser de la Vella de Valls i la se gona deis Xiquets de Tarragona. La love de Sitges ha previst per a l'any vinent completar la posada en marxa de la Visa amb el Car net love de Sitges.

L'assemblea, el Radio 4 de desembre casteUera Dijous 4 de desembre, a les 21.30 h. tindra lloc l' Assemblea General Ordinaria de la lave de Sitges, en la qual es presentaran, com és habitual, els balan~os de les juntes tecnica i directiva, així com el resultat economic de l'any. Enguany, no hi ha renovació de carrecs, ja que aquesta es fa cada dos anys. L' assembJea es fara al Retiro (a la sala del bingo), ja que el Palau queda massa petit.

Les emissores municipals de Sitges i Sant Pere de Ribes han mantingut durant tot aquest any els seus respectius programes caste llers. Radio Maricel, per segon any eonsecutiu, i sota la direcció d' Íñigo Cilleruelo, ha emés Posa '1 la faixa, cada divendres a les 19.30 h. Radio Ribe , també els divendres a les 16 h, ha progra mat un espai casteller de tertúlies, centrat en les dues col les del Gar raf.

,C¿Z R/ber¿z Tapes i Plats del dia

El futbol-sala, apunt L'equip de futbol-sala de la comen~at a entrenar i a disputar els primers partits de la Lliga Vila de Sitges. Enguany, per tercer any conse cutiu, la lave de Sitges ha mun tat un equip, que milita en la pri mera divisió de la lliga local i que ha rebut noves incorpora cions. L'equipatge, com I'any passat, sera amb la samarreta de color vi, els pantalons negres i els mit-jons blancs.

lave de Sitges ha

.•. .....

-"-

El Carnaval ésJove La comissió de Carnaval de la

lave ha comen~at la feina de cara al' edició de 1998. El passat 26 d'octubre, la Comissió va con vocar a totes les persones que en els darrers dos anys es va disfres sar amb la lave a una reunió en la qual es van tractar diferents aspectes del Carnaval del 98, com el ti pus de disfressa, la im portancia de pertilnyer a la Co lla per sortir en la carrossa i la necessitat de col.laboració.

•.

. -"

~.#

.....

SAN FRANCISCO SITGES

COIIl 1 de

a Casa!

MAIG~

4. SITGES

e/. San Francisco, 36

COLLA ENDINS

La Jove convoca un

concurs de fotografia

La Colla love de Castellers de Sitges ha convocat el primer concurs de fotografia, que té com a tematica tots els ambits de la nostra Colla. És a dir, que el concurs admet des d' imatges de castells de la love fins a detall s fotografics d'aspectes de la Colla, que es poden retratar a través de la camera en una actuació. Es tracta d' una iniciativa enfocada dins els actes de commemoració del cinque aniversari de la love de Sitges, que se celebrara l' any vinent.

BASES 1.- Tema: la Colla love deis Cas tellers de Sitges en tots els ambits. 2.- Participants: lots el aficio nats o professionals que ho desit gin. 3.- T(~cnica: lotalment lliure. 4.- Obres: els participants podran presentar un mínim de dues fOlO grafies i un maxim de quatre. No s'admeten obres publicades o pre miades en alu'es concursos. 5.- Presentació i format: l'obra anira muntada sobre suport rígid de 30x40 cm. Les fotos tindran un mínim de 18x24 cm. i un maxim de 30 x40 cm. Darrere el supon s'hi fara constar el títol de I'obra. En un sobre a pan hi constara el títol a l' exterior. i, a l' interior, el nom, adrec;a 1 telefon de I'autor. 6.- Trameses: les obres, deguda ment protegides hauran de ser ponades a: NOVA FOTO. Carrer Bonaire, 33. Te!. 8945854 Sitges 7.- Termini d'admissió: I'últim dia d'admissió sera el 15 de juliol de 1998. 8.- Jurat: estara format per pro fessionals de la fotografia i per expens del món casteller. El seu veredicte sera inapel.lable. 9.- Veredicte i Iliurament de pre mis: el veredicte es fara públic el 18 d'agost. al Palau del Reí Moro. En el mateix acte es fara el lli ura ment de premis i s'inagurara I'exposició del concurso 10.- Exposició: amb les obres pre miades ¡una selecció de la resta

es fara una exposició al Palau del Rei Moro. L' exposició restara oberta del 18 d' agost al 10 de se tembre. 11.- Propietat de les obres: to tes les obres presentades i els drets de publicació pasaran a ser pro pietat de la Colla love de Caste lIers de Silges. En cas de publica ció, aquesta es fara acompanyada del nom de I'autor. 12.- Altres: la panicipació en aquest concurs suposa la plena aceceptació de les bases. Qualse vol cas no previst sera resolt per I'organització, la qual també es reserva el dret de modificar les bases en cas excepcional. No es concedira més d'un premi per cada concursant.

PREMIS ter. Premi: 25.000 pts., un sopar a La Sal seta per a dues persones, lot de rodets fotogrMics, tíquets del Bocapa per valor de 5.000 ptes. i un jersei de la Colla. 20n Premi: Un sopar a l'Eguzki per a dues persones, lot de rodets fotogrMics, tíquets del Bocapa per valor de 5.000 ptes. un val de 10.000 ptes, per comprar a les bo

tigues de roba Franc i un jersei de

la Colla.

3er Premi: Un sopar a la Pizzeria

Cap de la Vila per a dues perso

nes, lot de rodets fotografics. ti

quets del Bocapa per valor de

5.000 ptes i un jersei de la Colla.

TEL. 894 1091

PLA<;A CAP DE LA VILA, 5

08870 SITGES

La Torre· 5

PROGRAMA D'ACTES DE LA SETMANA DE LA COLLA 1997 • Dissabte, 25 d' octubre. Sortida de la canalla a Port Aventura. • Diumenge, 2 de novembre. 1 Diada de la Jove a Ribes. 12.30 h.. Amb la participació deis Castellers de L1eida i de la Colla Jove de Castellers de Sit ges. Pla<;:a de l' Ajuntamenl. • Dimarts, 4 de novembre. 21.30 h. (ca nalla. A partir de les 20.30 h.) Assaig. Palau del Rei Moro. • Divendres, 7 de novembre. 2 t.30 h. (canalla, a partir de les 20.30 h.). Dar rer assaig de l'any. Assaig especial pel quatre de vuit. PaIau del Rei Moro.

• Dissabte, 8 de novembre. Xocolata da per a la canalla i festa infantil. 17 h. Palau del Rei Moro.

• Dissabte, 8 de novembre. Presenta ció oficial del Club d'Amics de la Jove de Sitges i de la targeta Visa Jove de Sitges. 19 h. Palau del Rei Moro. • Diumenge, 9 de novembre. 12.30 h. V Diada de la Jove de Sitges. Amb la participació de Minyons de Terrassa, Castellers de Sants i la Colla Jove de

Castellers de Sitges. Cap de la Vi la.

En acabat, verrnouth popular.

• Diumenge, 9 de novembre. 19 h.

Gran Sopar de final de temporada.

Hotel Estela (Aiguadol<;:).

• Diumenge, 9 de novembre. 23 h. Festa de final de temporada. Bar Fe ver (carrer de l'IIIa de Cuba). Amb con cert de graBes.

Diferents actes integren la Setmana de la Colla REDACCIÓ

La Colla ha programat diferents activitats per al final de tempora da. Enguany, per primer cop, s'ha organitzat un programa d'actes, que, sota el títol de Setmana de la Colla. es convoca a tots els caste lIers i membres del Club d' Amics a participar-hi. L'acte central, sera, logicament, la cinquena Diada de

la Colla. que tindra 1I0c diumen ge 9 de novembre, amb la partici pació deis Minyons de Terrassa i els Castellers de Sants. Aquest mateix dia, es fara el Sopar de fi nal de temporada. Cal destacar també, que per pri mer cop, s'ha organitzatla Diada de la love a Ribes, el dia 2, i que comptara amb la participació deis Castellers de Lleida.

6· La Torre

COLLA ENDIN5

Ribes és Jove

La presencia de la Jove al poble veí ha estat sempre important. Ara, més que mai GERARD COLL I MILÁ PERE COLL I MILÁ ANTON FERRET I BAIG

Des que la lave va sortir al carrer, el 1993, hi ha hagut presencia de gent de Ribes amb la camisa de color de vi. Aquesta presencia ha oscil.lat, se gons els anys, en nombre i proporció respecte al conjunt de la Colla i ac tualment es podria xifrar pels volts d'un 20%. Així, en els primers mo ments de funcionament de la CoJJa la presencia ribetana era fo[<;:a minsa, pero hi va haver un important punt d'inflexió a partir de J'actuació que la lave feu a Ribes el 12 d'octubre de 1994 amb moti u de la Festa Anti racista organitzada per SOS Racisme. A partir d'aquell moment. el nombre de ribetans augmentll rapidament fins arribar als nivells actuals. EIs ribetans de la lave són basica ment persones que, per una raó o una altra, han agafat afició als castells i han trobat en la nostra Colla J'acolliment i J'ambient que espera ven. En aquest sentit, valla pena pa rar atenció a un fet important: la dis tancia geografica entre Ribes i Sitges ja no és una barrera, especialment per al jovent, i l' oferta cultural i associa tiva d'aquestes dues 10caJitats -i tam bé de Vilanova. ulcourse- tendeix a un mercat único Dil sigui de passada, les entitats culturals, festives i recrea ti ves, han de tenir present aquest fac tor ja que, d'una banda, tol allo que facin té un públic potencialmenl co marcal i, alhora, si el producte que ofereixen no és aU'actiu, no trigara a sortir-ne la versió atractiva en una altra població. Aquest mateix factor pot dificultar, per exemple, que Ri bes tingui colla de castells pero en canvi fa més faciJ I'accés al món cas teller de la gent de Ribes. Entre els ribetans de la lave s'hi compten, per exemple, adolescents i joves que han conegut els castells a

través de la televisió o anant de festa pels pobles del Penedes. Algunsd' ells són persones actives, sovint amb anys de rodatge en el món associatiu i en la cultura popular, integrades en balls populars o en entitats com el Ger o els XuJius. Fins i tot, alguns, de petits, havien participat en els Cas tellers de Ribes. Per a d' altres, la love ha estat l'ambit on han participat per primer cop en un projecte associa tiu. Moltes d' aquestes persones, quan s'han volgut incorporar al món cas teller actual, han vist en la lave un ambient que els ha agradar. Un atre grup molt important de ri betans de la lave són persones ori ginaries de Sitges que en els darrers anys han anat a viure a Ribes. És sa but que una part de la població que Ribes ha rebut en el darrer decenni són parelles joves de Sitge que en el moment d'independitzar-se han trobat més facilitats per accedir a J'habitatge al municipi veí o famílies sitgetanes que han volgut accedir a un habitatge propi o diferent del que tenien. En aquest grup hi ha perso nes que continuen fent vida a Sitges i, doncs, la participació en activitats sitgetanes és una continu'itat del que ja feien abans. Per a aquestes perso nes, si tenien afició als castells, la love de Sitges era obviamenl la co Ila adequada. També han passat per la love ri betans que havien formal par! acti va, essenl ja adults, de la colla de Castellers de Ribes o deis Castellers de Sitges. No tots els ribetans amb vocació castellera són de la love,ja que quan van desapareixer els Castellers de Ribes, els Bordegassos van acollir les persones que volien continuar acti ves. 1, de fet, hi ha ribetans que tenen papees clau en la colla groc-terrosa. També entre el jovelll ribeta hi ha algunes persones que han decidit enfaixar-se amb els vilanovins.

Cinc de set de la Jove a Ribes, per Sant Pere del 96 ACTUACIONS DE LA JOVE AL MUNIClPI DE STo PERE DE RIBES • 1994: - 23 de julio!. Puigmoltó. Festa de Sant Jaume: 2 p4, 2/6, 3/6,4/6 - 7 d'agost. Vilanoveta. Congrés: p4, 3/6, 4/6, 3/6s - 12 d'octubre. Ribes. Festa Antiracista: 2 p4, 4/6, 4/6a, 3/6s, 317 • 1995: - 15 de juny. Vilanoveta. Congrés: p4, 3/6s, 4/6a, 2/6 - 1 de julio!. Ribes. Acte deis Xulius: 2 p4, 3/65, 5/6. 317 - 30 de julio!. Puigmoltó. Festa de Sant Jaume: 4/6a, 3/6s, 2/6, p5 - I d'octubre. Ribes. Festa de Sanl Miquel: 2 p4, 4/6a, 2/6, 5/6 ·1996: 26 d'abri!. Vilanoveta. Congrés: p4, 3/6, 4/6a, 2/6 - 30 de juny. Ribes. Festa Major de Sant Pere: 517c, 317,417, p5 ·1997: -29 de juny. Ribes. Festa Major de Sant Pere: id417, 417,317, 2/6. p5 - II de setembre. Les Roquetes. Jornades Gastronomiques: 417, 317, 3/6s net, p5

TRITO D'ART

GESTIÓ CULTURAL SONORITZACIÓ AUDIOVISUALS GRAFISME

SOM ESPECIALISTES EN CASAMENTS

COLLA ENDINS

EIs CasteUers de Ribes

GERARD COLL I MILÁ PERE COLL I MILÁ ANTON FERRET I BAIG

EIs darrers anys de la decada deis 70 i primers de la deIs 80 foren uns anys d' efervescencia castellera, anys en que es crearen infinitat de colles arreu de Catalunya. Fou el primer gran boom casteJJer, potser no tant important en nombres com I'actual, pero sí destacable si tenim present que els mitjans de comunicació de I'epoca no hi donaven tant resso. D' aquests anys cal destacar, entre d·altres. la creació deis Nois de la Torre (1975). Minyons de TelTassa (1979), love de Tarragona (1979). Castellers de TelTaSSa ( 1980), Xiquets de Reus (1981). colles plenament consolidades avui dia. Pero també es crearen altres colles que no han tin gut una continuació fins els nostres dies. com ara els BrivaJJs de Comu della, els Castellers de Montmeló, Altafulla.... En aquell context van néixer els avui desapareguts Caste lIers de Ribes ( 1981-1985). A Ribes. la tradició castellera no anava pas més enlla de la que podien tenir altres localitats com Sitges. Al lIarg del segJe, els programes de Fes ta Major reflecteixen actuacions, so vinl durantla tarda de Sant Pere. i a carrec deIs Castellers de Vi lafranca. A més d'aquesta manca de lradició castellera també s'ha de tenir present que el Ribes de fa 15 anys no és el mateix d·avui. ja que a primers deis 80 a Ribes hi havia poc més de 4.000 habitanls. Aquesl fet limitava mol! la colla, ja que qualsevol colla ca leJJe ra necessita una massa de gent per poder tirar endavant amb suficients garanties. Amb tot, foren uns 200 els ribetanes i libetanes els que es fica 1'(:'n la camisa color telTa durant els quatre anys d'existencia de la colla. A la colla ribelana també hi hagué p311icipació de gent d'altres pobles de la comarca, pero aquest fet era molt limitat donada la saluració cas te llera 4ue en aquells anys es vivia al

Garraf (tres colles a Vilanova i la de Sitges). a més que a Vilafranca tam bé hi havia tres colles més. En la gestació deis Castellers de Ribes. hi va tenir un papel' fonamen tal en Ricard Baqués, fundador deis Castellers de Sitges (la primera colla propia de la comarca del Garrar. 1971 ), que lambé havia col.laborat en la fonnació deis Bordegassos ( 1972) i que, com tots sabem, ha estat una persona clau en la configuració de la love. Els comen¡;:aments foren difí cils ja que quasi ningú tenia coneixe ments de tecnica castellera. i per aixo foren d'agrair lotes les col.labora cions de gent més experta. EIs Castellers de Ribes van fer la primera aparició pública a la pla.,:a MarcereJ dia 26 d'abIil de 1981, amb Calixte Pages com a cap de colla i camisa de color terra (recordant el color de les timbes que envolten la riera de Ribes, també com els camps lIaurats). L'actuació que feren en aquell primer dia fou for¡;:a destaca ble: p4. 4/6. 3/6, id2/6 i p5sc. Cal des tacar que la lOlTe de sis es desmunta perque a un casleller li baixaren els pantalons i es va quedar amb el cul a I'aire (cosa que s'ha posal de moda a la Jove). Aquell any van actuar en onze ocasions i van assolir el plimer quatre de sel a Terrassa el dja 15 de novembre en el marc de la diada deIs Minyons de TelTassa, castell que va resullar emblematic. Cal tenir present que l' any 1981, l' anomenat sostre casteller era for¡;:a més avall que avui dia. Justament, el primer castell de nou del segle (4/9f) es va descarregar el 25 d'octubre d' aquell any a Valls en la festi vitat de Santa Ú rsula (el mateix dia es va desc31Tegar també el primer 5/8 del segle), pero que no fou fins a finals deIs 80 i comen<;:aments deis 90 quan es pot dir que es vagin consolidar mí nimament els castells de nou. Les co lIes punteres es barallaven amb els castells de vuit i mig, i un quau'e de set tenia una repercussió molt més gran que la que té aquest mateix cas-

LA BICICLElA

CENTRO COMERCIAL OASIS, LOCAL 34 Tf. 894 ~n 5X

Las mejores marcas a los mejores precios

teU avui en dia, més enl\a de I'esfor¡;: objectiu LJue comporta. que és el ma teix (només cal recordar els esfor<;:os que va haver de fer la Jove per con solidar el seu ara fa quatre anys). L' any 1982 va ser pletoric per als Castellers de Ribes. Amb el quau'e de set com a castell es trella (el van desca rregar en Vuil oca sions), van descarre gar el tres de seldues vegades, la primera a la pla<;:a M a rcer, t a m b é com vuit pilars de c i n c . A quest

maleixany van parti cipar al Concurs deCastells de Tarra

g o n a (previa vo lació de mocratica sobre I'anada o no al concurs) en que ocuparen una meritoria quinzena po sició, sobre un total de vinl colles. L'actuació que hi feren fou: 2/6,417, i317, ip5, p5c. Aquell mateix any s' alTibaren afer alguns assajos de to rre de set, pero no reeixiren i no s'anibaren a materialitzar a pla<;:a. L' any 1983 van assolir sis lres de se!. cinc quatre de set i van intentar el cinc de set per la Festa Major de Sant Pere (castell que va caure amb doso colocats). Previament s'havia fet al gun 5/6, pero tant aquest castell com el 4/6a no foren gaire habituals a la colla ribetana. L' any 1984 ja no fou tant bo com els anteriors a causa d'una menor presencia de castellers, tant als assajos com a les sortides (sovint se'ls havia d' anal' a buscar un per un a casa seva de bon matí) i aixo motiva que no s'aconseguissin els bits d'anys pre cedents. Aquests fets motivaren que la temporada s'acabés ben aviat i així 1'Onze de Setembre es dugué a ter me el que a la \larga fou I'útlima ac tuació deIs Caslellers de Ribes. L' any 1985 la colla va comen<;:ar a assajar, pero la participació va ser fOI,<;:a mima i en una reunió celebra da el 3 de maig es va decidir plegar ja que només amb 10 persones grans, els assajos es feien perillosos per a la mainada que, segons sembla, conti nuava assajant amb regularitat. En un primer moment acordaren suspendre le activilats momentaniament,ja que a lajunta hi havia partidaris de seguir

La Torre· 7 endavant. Cal recordar que els pro blemes que motivaren la dissolució de la collaja venien de lIuny. Així el 19 de maig de 1984 s' havia celebrat una Assemblea General convocada per la lunta per lal de solventar els problemes sorgits arran de la dimis sió irrevo cable de quatre deis membres de la Junta, La solució momenla nia fou la creació d'una Jun ta Gestora. encarrega da de fer una crida a tol el poble de Ribes i fer un pla de viabili lal. La mentab e

ment no van trobar solucions i s'arriba al ja comen lal 3 de maig de 1985. úl tim assaig i dia de vida deis Caslellers de Ribes. EIs caps de colla deis Castellers de Ribes van ser Calixte Pages i Grego tio Gayo SelTano, els quals tingue ren al seu daITere un ampli equip tec nic. Els presidents foren Joan Cuadras i Josep Garcia Bonada, El mateix Josep Garciajulll amb Caries Rabassó i Merce Cuadras van con duir. anys més taro de la dissolució de la colla, un inleressant programa casteller a Televisió de Ribes anome nat Castells. Aquest programa fou el primer que es feia sobre tematica cas tellera en una TV local de tot Cata lunya i perllonga les seves emissions durant dues temporades 0989-1990 J, De fet, els Castellers de Ribes van propiciar un arrelament del fenomen entre els libelans i les institucions del poble. Així. l'any 1982, al Saló de Sessions de I'Ajuntament es va cons tituir la Coordinadora de Colles Cas telleres, organ de coordinació de lot el movimenl casteller, gracies a l'impuls donat, entre d'altres colles, pels Castellers de Ribes. Bibliogralia:

BROTONS. X .. Cúslells i caslel/ers. Ed.

Lynx, Barcelona, 1995

• DD.AA.; Món Casleller, volums J i 11, Ra fael Dalmau Editor. Barcelona, 1981 • Monlgrós. Ajunlament de Sant Pere de Ri bes, núms. 2 (febrer 84), 4 (maig 84) i 16 (maig 85) • Programes de Festa Major de Sanl Pau i Sant Pere. Anys 198 J-84 Agnt'im les eol.laboraeion" Josep Gareia. Es leve Roig ¡Sito BJay Foto: Primerqualre de set(e). TeITassa, 1S de novembre de I<¡81. Folo de Meree Cuadras.

COLLA ENDINS

8· La Torre

La canalla a la Trinitat JORDI FIGUERAS

El cap de ,etmana del 4 i 5 d'octubre va tenir Iloc un esdeveni ment que podria haver canviat el curs de la historia de Silges: la canalla de la Jove va anar a La Trinital. Afonunadamenl. tot va anar prou be, i és que el bon ambient, I'amistat i el ban rutilo van predominar. TOl va comen¡;ar dissabte amb la concentració deIs excursionistes a les 9 del matí al Palau del Rei Moro, des d'on va comen¡;ar I'aventura. Després d'arribar i prendre posi cions, es va fer un bon apat per refer les forces. En acabar, Iluny d'aprofitar el sol i el bon dia per fer la migdiada, els monstres no van parar fins que van mobiJjtzar tothom per jugar. El que va tenir més hit va ser el tomeig de futbol Trinitat Cup, que va captar r atenció de tothom fins al final. Un deIs moments més esperats per tu dal~a quitxaila va ser després de ~opar, moment de fer els jocs de nit Grans i petits van disfrutar de fortes emocions (n'hi havia qui jurava i per jurava que va veure fantasmes!). L' endema diumenge es va celebrar una gran costellada-botifalTada amb la qual la Colla va obsequiar als in cansables nanos. Ca] destacar aquesta sonida com una eina molt valida per a la compe netració de la canalla, especialment els d'edats diferents.

Les dues besties de la Jove i els seus acompanyants, davant el Cap de la Vila

FOTO: E. TRINCADO

Foc a la bestia Jove!

REDACCIÓ

La Matinal Infantil de Santa Te cla va tornar a tenir la presencia de la Colla Jove de Sitges. El drac constru'il pel Dani i la canalla I'any passat i la copia del drac de Vila franca del Pu9a van escopir foc sota les ordres d'uns esbojarrats caste Ilers que van demostrar que, a més

de tenirfor¡;a, equilibri, valor i seny, tenen, com a bons sitgetans, una gran passió pel foco El grup estava integrat per la practica totalitat deis membres de la canalla i una desena d' adults, que van tirar 300 carretilles duranl tol el recorregul de la cercaviJa. Els dos dracs de la Colla van des tacar pcr les seves ganes de gres

ca i posar el cap alla on fos, no tant per curiositat sinó per demos trar la seva rauxa i ensenyar els seus queixals als pacients contem pladors de la festa. Acabada la MatinaL i fins I'hora deis castells, la canalla va partici par en la xocolatada que va mun tar la Comissió de Festa Major i Santa Tecla.

Apats castellers

REDACCIÓ

Atenent una petició realitzada durant l'assemblea d'estiu, la Co lla ha organitzat en els darrers mesos diferents apats que han acompanyat algunes de les acrua cions. Aquest és el cas de l' II de setembre, al Vinyet, després de I'exhibició de les Roquetes, a base Pa amb tomata ¡pernil als porxos del Vinyet

de pa amb tomaquet, bon vi i mi liar pernil. Unes setmanes més tard, després de l' actuació de Vi lafranca, hi va haver un dinar a Sant Miquel d'Olerdola que va estar acompanyat d' algunes curio ses escenes protagoni tzades per dos castellers. També a Vilobí, i sufragat pels organitzadors del poble, es va fer un bon esmorzar.

FOTO: ROSA BULDÓ

Antiga Cansaladeria

TORRE

BOCAPA

DE LES

I-IORES FUNDADA 1858

BOCA - JOVE

Majar, 3

Te!. 89402 70

08870 SITGES

IMATGES

Cine de set (Vilafranea,28-9-97)

La Torre路 9

FOTO: ESTHER TRINCADO

10 • La Torre

IMATGES

Tres de set (Horta-BCN, 14-10-97)

Cinc de set (Sitges, 20-9-97) FOTO. ROSA BULDÓ

Quatre de set (Les Roquetes, 11-9-97) FOTO: ESTHER TRINCADO

FOTO: ESTHER TRINCADO

Pilar de cinc (Sitges, 23-8-97) FOTO ROSA BULDÓ

La Torre· 11

IMATGES

Tres de set (El Prat, 27-9-97)

Quatre de set amb I'agulla (Sitges, 31-8-97) FOTO: ROSA BULDÓ

Tres de set (Sitges, 31-8-97)

FOTO: ESTHER TRINCADO

Cinc de set (Sants-BCN, 19-10-97) FOTO: ROSA BULDó

FOTO: ESTHER TRINCADO

12· La Torre

IMATGES

Quatre de set amb I'agulla (Sants-BCN, 19-10-97)

FOTO: ROSA BULDÓ

ACTUACIONS

11 de setembre (Les Roquetes)

Festa Maior

El got lllig pie

Per l'Onze, castells

S.T. La Festa Major de 1997 va re gistrar un balanc;; desigual. pero en el qual van predominar els resultts positius per sobre de les deficien cies exi tents. Resultats positius: En primer Iloc, la consolidació de l'actuació del 23 a la tarda, abans d' anal' a Processó. És una hora en que no hi ha cap acte convocat i la gent té ganes de festa. El Cap de la Vila estava molt pIe per veure la nostra actuació. Es tracta d'una exhibició senzilla, pero que, perfectament, podría incloure castells de set. De fet, enguany es va tancar amb un magnífic pilar de cinc, després d'haver fet el quatre de sis amb l' agulla, el tres de sis per sota i el pilar de quau'e de dones. També enguany es va evidenciar' que I'actuació castellera de Festa Major (traslladada al dia 31 perque els dies 23 i 24 eren dissabte i diu menge. respectivament) constitueix ja una cita estable en el calendari festiu, que permet planificar la Fes ta Major, castellerament parlant, amb un cert marge.

LLUís MIOUEL SOTO L'Onze de Setembre va cele brar-se enguany al poble de les Roquetes per primer cop en la his toria, tenyit de catalanitat i de tocs de reivindicació nacional. La Dia da Nacional de Catalunya, sota el convit de l'Associació de ve"ins, va servir per aplegar a les Roque tes les dues colles del Garraf, on no hi havien coincidit mai. Per a la Jove de Sitges, la diada de l'Onze era important per la seva situació en el calendari, a deu dies de Santa Tecla. Vam co menc;;ar amb un quatre de set un pel lent d'execució, pero gairebé perfecte d'estetica. A la segona ronda, un tres de set de color vi, un xic encargolat i amb pinya des igual va veure's també descarTe gat. L per últim, el millor castell, que tenia premonició ... un tres de sis per sota net, que va ser una bona prova per Santa Tecla. La jornada castellera va ser retrans mesa per Radio Ribes.

14 de setembre (Horta)

Treiem-li pes al quatre JORDI FARRERONS

Diumenge 14 de setembre vam anal' a les fes tes del barri barcelo ní d'Horta, acompanyats deis Cas tellers de Gracia. Després del pre gó del periodista Jordi Basté, natural del barri, vam fer una bona actuació de set. Vam obrir pla<;a amb el tres de set, descaITegant lo sense problemes. En segona ronda vam completar un quatre de

La Torre· 13

set que comen<;avem a alleugerir de pes pel que fa al seu tronc, de cara a futures proves. Per acabar l' actuació vam fer el tres de sís per sota i ens vam acomiadar d'un públíc inicialment abundant, pero que no va aguantar la tardana hora de finalització de I'actuació, amb un pilar de quatre portat al balcó de la seu del districte. Els de Gra cia, per la seva banda, van fer cas tells de sis

Un alu'e resultat positiu de Fes ta Major va ser, com és habitual, el gran poder d'atracció que gene ra perque augmenti l' assistencia als assaigs durant els dies previs. El ja tradicional assaig al Cap de la Vila va ser multitudinari. Des d'un punt de vista tecnic, cal assenyalar com a elements forc;;a positius de la Festa Major diferents factors: el fet que es descarregués

el primer castell de set de la gam ma alta de l'any: va ser el cinc de set, en la diada del 31 i la plena recuperació deIs pilars en les tres actuacions fetes. Resultat més aviat negatius: A l' altra cara de la moneda, cal situar les dificultats registrades amb el quau'e de set amb l'agulla (des muntat el dia 24 i caITegat el dia 31) i la Ilenya del tres de set per sota del dia 31, que va caure, amb els baixos ja drets (l'aixecat s'estima més Santa Tecla que Sant Bartomeu). Paral.lelament. en aquest apar tat caldria incloure el debatut tema de les processons. Fa I'efecte que els factors que sempre s'havien esgrimit a favor de la participació en aquesta manifestació festiva comencen a estar esgotats (la Co Ila esta plenament consolidada so cialment, per tant, no cal passejar s'hi perque ens coneguin i; per una altra banda, molta gent que podria pujar en els pilars de Processó ni tant sois hi assisteix. fet que pro voca que la concurrencia sigui més aviat pobra). L'any vinent caldra parlar-ne, de nou.

PASI1SSERIA

BOMBONERIA ~

SABATE

Fundada l'~ 1895

PJ.aca de 1'J\funtament, 10

TeL 8940213

SITGES

•

ELECTROOOMESTICS - T.V.

FERRETERIA

POR

Parellades, 84 Espanya,26

Tel. 894 94 56

SITGES

SALES ~

c. L'Hort Gran, 12 (Tf. 8946703) c. Major, 17 (Tf. 894 05 78)

14 • La Torre

ACTUACIONS

Santa Tecla

12 d'octubre (Vilobí del Penedes)

El tres per sota ja és nostre S.T.

Probablement mai en els qua tre anys d'historia de la Colla, l'assoliment d'un castell nou ha via despertat tanta passió i ale gria com el tres de set aixecat per sota del passat 20 de setembre, amb motiu de les Festes de San ta Tecla. Potser perque era una espina que teníem clavada des de feia tres temporades, potser per que necessitavem un triomf com aquest, potser perque ens volíem demostrar a nosaltres mateixos que som capa¡;:os d'assolir el que ens marquem, el cas és que des carregar l'aixecat va omplir el Cap de la Vila d'una gran cele bració en la qual no hi van faltar les lIagrimes, els crits ¡les més que emotives dedicatories. Va ser un castell que es va de fensar amb autoritat al tronc, que es va al<;:ar de forma impecable i que es va coronar amb fermesa i decisió per la canalla. Abans, ha víem descarregat un nou cinc de set, que ens donava el passaport per provar, per cinquena vegada

en tres anys, el tres de set per sota. En tercera ronda, després de la més que desbordada alegria, es va provar el quatre de set amb l' agulla, pero el pilar va caure incomprensiblement quan sortien els ter¡;:os del quatre, demostrant la nostra incapacitat per realitzar actuacions globalment comple tes. En ronda de repetició, es va desmuntar un tres de set clavat per indecisió de I'aixecador. Va ser una jornada doblement historica, ja que va significar la millor exhibició castellera feta mai a Sitges, en la qual hi van participar els Castellers de Vila franca i la loves de VaJls. EIs verds van descarregar el primer cinc de vuit i pilar de set amb folre que veu Sitges, així com la torre de vuit amb folre i el tres de vuit. EIs vallencs van comple tar el tres de vuit, el quatre de vuit i el cinc de set. El dia de Santa Tecla, l' actuació va ser moderada per la poca gent de la Colla que hi ha via: tres de sis i quatre de siso

CAIIDIIIQUES

MDIITAR , S.L.

Damm Coca-Cola Schweppes Kas Grup Vtchy Aigua de Ribes La Casera Trinaranius KasFruit

Granjni Leton8-Cacaolat Asturiana Vins Reventas Soler Vins Pedro Rovira Caves Martí Serda Cinzano C. Soley Aceitunas Redondo

Conserves i sucs Tres Soles

el RSflJoo- Figueres, 5-7 Tel.+Fax (93) 894 2340 08870 5itges (Barcelona)

Primer castell de germanor REDACCIÓ

L'actuació de Vilobí uel Pene des, que havia estat plantejada per la Colla com una sortida for<;:a interessant, va tenir un resultat desolador, tot i que va estar mar cada per di verses anecdotes que ens van alegrar un dia no gens prolífic per als cas tells (el vent va ser el pro tagonista negatiu de lajor nada). Efectivament, amb el primer castel! vam com provar com el vent era un handicap accentuat per fer castells (tot i que en aquest cas, provablement no hi va haver prou concentració per part d'algun casteller del tronc): un tres de set que havia de donar segu retat a I'actuació va caure amb els dosos col.locats. Feia dos anys que no ens queia aquest castel!. Vam continuar amb dos intents desmuntats de qua tre de set (un d' ells perque

al Quildo se ti van arriar panta lons i cal¡;:otets amb els dosos amunt), el quau'e de sis amb l' agulla i un tres de sis per sota net. Vam acabar amb el primer castell de germanor que fa la Colla: un quatre de set amb els Castellers ue Vi lafranca.

ACTUACIONS

28 de setembre (Vilafranca)

De noo, a la Dlés castellera I.B.M. La lave va actuar per segon cop en la seva historia a la pla¡;;a més castellera. Amb motiu de la cele bració del patró de la colla vila franquina, Sant Miquel, els verds van convidar els sitgetans per tal d' aconseguir descarregar, per pri mer cop en aquest segle, el mag ne pilar de vuit amb folre i mani Iles. La love, que una setmana abans havia descarregat el seu primer tres de set aixecat per sota, anava amb la intenció de tornar a repetir la proesa, pero va desistir, ja que mancaven certs castellers de parts molt importants d'aquesta cons trucció. Tot i aixo, la lave va fer una bona actuació descalTegant el tres, el quatre i el cinc de set, per aca bar amb un pilar de cinc. Cal des tacar que el cinc de set era el pri mer que descarregavem enguany fora de Sitges i que el quatre de set va ser una molt bona prova de quatre de vuit, ja que a ter¡;;os i quarts van pujar, respectivament,

quarts i quints del carro gros. Pero tot l' interes de la jornada se centrava en l'anunciat pilar de vuit deIs Castellers de Vilafranca, que tot i haver-lo ca rregat en quatre oca sions anteriors, enca ra no havien aconseguit completar. L'últim cop que el ca rregaren fou per la diada de Sant Ramon d'enguany, on els fal ta molt poc per desca rregar-Io. Després d'haver descarregat una torre de vuit amb folre en la primera ronda, els verds van demostrar el seu gran domini pi laner descarregant a la perfecció el pilar de vuit amb folre i mani Iles, amb una gran tranquil.litat. Cal dir que aquesta fita s'aconseguí gracies a la col·laboració de la lave en la pinya.

Després de l'actuació, la Colla va anar a dinar a la Casa del Co nill de Sant Miquel d'Olerdola, que va ser prou entretingut.

REDACCIÓ

L' actuació del Prat es va presen tar enmig d,un intens programa casteller. Una setmana abans ha víem descalTegat el tres per sota, la mateixa setmana havíem actuat per Santa Tecla i l'endema anavem a Vilafranca. Aixo va fer restar gent a l'exhibició. Tot i aixo, la lave va plantar uns castells for¡;;a macos, que la tecni

ca va aprofitar per fer diferents proves. El tres de set, per exem pie, va fregar la pe¡fecció, tot i que estrenava algun casteller de tronc, mentre que el quatre de set era una prova a ter¡;;os i quarts de cara al calTo gros. Vam finalitzar amb un tres de sis per sota i dos pi lars de quatre. Vam estar acompanyats pels Castellers de Cornella (una torre de set molt maca) i els de Sabadell.

PASSEIG DE VILANOVA, 53 lEL. 894 36 46 SllGES

19 d'octubre (Sants)

BOlla actuació S.T. L'actuació al barri barceloní de Sants es va saldar amb un resultat for¡;;a satisfactori, tot i que no es va poder completar al mitxim l'objectiu marcat. En primer lloc, cal assenyalar com a factor posi tiu el bon nombre de camises de color vi que hi havia, tot i que l'hora de sortida era massa aviat. A pla¡;;a, vam obrir d'un quatre de set que pintava amb un pis més, ja que va ser for¡;;a Ileuger de pes i que es va clavar de forma com pacta. Vam continuar amb un cinc de set en el qual la torre estava massa enganxada a la rengla, pero que es va defensar amb autoritat i vam finalitzar amb el quatre de set amb l'agulla, que vam carregar. Com a guinda, vam dibuixar el pilar de cinc. De la resta de I'actuació. cal destacar el quatre de vuit for¡;;a maco que van fer els de Sants i I'excel.lent forma que van demos trar els Xics de Granollers.

27 de setembre (El Prat)

Castells ben fets

La Torre -15

16· La Torre

ENTREVISTA

JOSEP ANTON FALCATO

"Per esdevenir una gran colla has de descordar-te el cervell tan sovint com la bragueta" Josep Anton FaIcato i Heckendorn, casteller deIs Minyons de Ter rassa, va néixer a Sitges el 1960, localitat en la qual va viure fins el 1976. Va formar part en la seva adolescencia deIs Castellers de Sit ges i els FaIcons de Sitges i va ser un deIs fundadors deIs Minyons, al cap de poc temps de traslladar-se a viure a Terrassa. Des de fa quatre anys és cronista casteller d'EI Periódico i abans ho havia es tat del Diari de Barcelona. SANTI TERRAZA o Explica com van van ser els orí gens deis Minyons de Terrassa - Els Minyons de Terrassa es van crear a partir d'un nucli de jovent, la majoria socis del Centre Excur sionista de Terrassa. Jo vivia a Te rrassa des del gener de 1977. M'agradava anal' a escalar i em re lacionava amb aquest grupo Mo1t sovint els parlava de castells. L' oportunitat es va presentar en una diada de la secció infantil del CET, quan vam muntar números de circ per a la canalla, i jo amb tota la in tenció del món vaig apuntar-me als acrobats. Allí vem fer en un parell

d'hores d'assaig uns senzills núme ros de falcons. Com va agradar, els companys em van dir de preparar castells per a la diada de germanor del CET, quinze dies més tardo Amb tres assaigs van fer el tres i el qua tre de cinc nets i el dos de cinc aga fat tots ells sense aixecador i el pi lar de quatre. Aquell va ser l' embrió. Poc després, el 14 de juliol 1979, es presentaven els Minyons de TelTas sao Paral.lelament, des de l' any 1978, jo anava a fer-Ia petar a casa de l'Emili Miró, que residia a Te lTassa des de l'any 1935. Val a dir, pero, que quan li encetava el tema de crear una colla a Terrassa fugia d'estudi. "Ca' són profans", em dei a

~ ~

..,

L~REt> bar-restau rante

+ terraza Excelente calidad: Desayunos, Menú del día,

Platos combinados, tapas y cenas.

Abierto a partir de las 9.00 horas

iDISF~UTA LAS ME~O~ES COSAS DE LA YlDA! Santa Bárbara, 10 • Sitges (Plaza de España, frente correos)

Te!. 894 76 42

En Falcato, a la dreta de la imatge, a amb folre amb una posat esceptic. Després de la diada de germanor del CET vam comeno;ar a assajar al col.legi deis Carmelitans que es trobava a cent metres de can Miliu. Veient que no venia el primer dia d'assaig vaig portar-li quinze castellers, la meitat de la colla a casa seva. Va haver de rendir-se al' evidencia i acceptar de bon grat ser el nostre primer presi den!. Abans que passés un any vam tenir una escissió i ell va ser un deIs fundadors de l'alu'a colla. o Han passat gairebé vint anys de la fundació deis Minyons de Terrassa, t'havies imaginat al principi que esdevindríeu una colla puntera? - Si entenem puntera des de la pers pectiva actual, en que per tenir aquesta consideració cal fer caste lis de nou, evidentment que no. Quan neixen els Minyons de TelTas sa el 1979 només tres colles feien castells de vuit, aquests no sovinte javen i el maxim castell fet els da rrers anys era el dos de vuit. Aquell mateix any, els Bordegassos van ca rregar un quatre de vuit amb només vuit temporades. No van tenir con timútat, pero aquest fet va demos trar que no caJia ser al rovell de J' ou, ni tenir tradició centenaria per arri bar-hi. Per a nosaltres aquesta fita va ser un punt de referencia impor tan!. Amb aixo vull dir que des del principi la superació en castells ha estat la nostra dinamica, per davant de cap altra consideració. o És aquest el secret de l'hit? - En gran part sí, perque quan els castells són el motor de la historia te n' adones de seguida de quins són la resta d'elements neces aris per fer rutilar les coses. El nostre nivell de castells ha estat molt sovint per so

ter~os

d'un quatre de nou

bre del nostre potencial huma, de la nostra afició, de la nostra plar;a, de la consideració deis nostres esta ments. Minyons no va poder adqui rir un local fins a les darreries del 1988. Els assaigs es feien al pati de l' Ajuntament i les reunions en un bar. [parlem d'una colla que ja bre gaya des de J'any 1982 amb castells de vuit i que la temporada 87 va des carregar el dos i el cinc de vui!. És obvi que si ens haguessim adonat que calia, i encara cal, anal' millo rant els condicionants adversos per manten ir els nostres castells i supe rar-nos no ens n'haguéssim sorti!. En definitiva, en una colla sense il lusió pels castells no es fa res. Tam bé cal remarcar que tenim un nucli important de gent molt valida que ha treballat molt des de tecnica i des de junta. Aixo no és cap secret, pero potser el secret és que no hi ha se cret, com diu Maní PoI. Dic aixo perque de vegades circulen massa topics de la nostra colla com que tenim avantatge perque som escala dors, fem castelJs per ordinador, te nim programes d'alt rendiment i al tres bestiesses per l' estil. o Pero es considera als Minyons de Terrassa una colla innovadora en molts aspectes. Si més no, quin ha estat el tret diferencial respecte les altres grans colJes? - Si per grans colles entens aque lJes que actualment fan castells de nou, et diré que no hi ha tantes di ferencies com alguns ens volen fer creure. Pero si hagués de destacar un tret diferencial, diria que és la manca de tradició. I aixo malgrat tot, tambe té el seu vessant positiu per que ha permes aplicar sense massa conflictes ni traumes els mecanis

La Torre· 17

ENTREVISTA

JOSEP ANTON FALCATO

mes perque les coses rutllin. Per te nir autosuperació has de treUl'e 't de sobre el lIastre de la subsidiarietat i creme que, partint de zero, amb ri gor, molt assaig i capacitació tecni ca, es pot arribar als millors castells. • Vosaltres sempre us heu oposat als castells puntuats, pero en canvi l'acció competitiva us ha acompan yat sovint en els vostres proposits i plantejaments. No pot semblar una mica contradictori? - No perque majoritariament relati vitzem la relativitat, no pas que la neguem. Pero anem a pams. Primer: nosaltres sempre que intentem un castell ho fem perque ho veiem pos sibilitats. no pas perque ha hagi fet o ho vulgui fer una altra colla. Segon: nosaltres avantposem els castells per damunt de tots els ranquings que hi pugui haver. És a dir, preferim que dar últims havent fet el cinc de nou que els primers amb el tres de nou. Aixo, que sembla una obvietat, no to thom ho té claro Tercer: els castells tenen un llenguatge propi i els punts em semblen una simplificació absur da per elTonia. Naturalment que hi ha uns castells més difícils que uns altres, pero per que s'ha de mesurar amb punts si és més difícil un cinc de nou que un pilar de vuit? O fins i

tot, un cinc de set que un quatre de set amb l'agulla? És com si un neda dor li puntuessin més els cent metres esquena que els cent papallona. Són dues proves diferents i s'han de va lorar els registres que obté en cadas cuna d' elles. En castells hem de te nir en compte l'amplia gamma de castells que domines cada tempora da. • Quins records guardes de la teya etapa com a membre deIs Castellers de Sitges? - Recordo que els primers castells que vaig veure van ser al Cap de la V¡la fets pels Castellers de Sitges. Amb dos amics més, ens vam apun tar a la Festa Major de 1973. Crec que va ser l'any 1974 quan ho vam deixar córrer perque feiem també fal cons i les relacions entre les dues colles no eren bones. Quan aixo va can vial' vaig tomar les temporades 77 i 78. Llavors ja vivia a Terrassa i quan baixava gairebé tots els caps de set mana dormia a ca la meya avia. Va ser l'epoca en que hi havia el Butano com a president i el Chades i el Ra bassó com a cap de colla, amb qui m'uneix una bona amistat. De Sit ges, a banda de les amistats d' infancia conservo un bon record de l' Agrupament Escolta, deIs falcons i

GABAL

CARNICAS S.A.

CARNS GALLEGUES

CARNS SELECTES

(ESPECIALlTAT EN BOU)

també un record especial pels Caste Ilers de Sitges, la meva primera co lla de la qual vosaltres sou en certa manera hereus. • Que vas sentir el 14 de novembre de 1993 quan vas fer castells amb Minyons al Cap de la Vila? - A la vostra revista el Valentí Mon gay deia que Sitges havia exportat castellers. Si a Sitges no hi hagués hagut mai castells, possiblement a Terrassa tampoc n'hi haurien. En celta manera aquell quatre de vuit que vam plantar al Cap de la Vila, després de 18 anys sense haver-se descarregat al poble, era per mi un homenatge als meus orígens i també una mica als orígens de Minyons. • L'hivem del 92, quan va comen"ar a assajar la love de Sitges, tu vas venir a alguns assaigs a donar suporto Quina opinió et mereix la nostra Colla en aquests primers quatre anys de funcionament? - El meu suport només ha estat un granet de SOITa a la platja. El Valen em va demanar que hi anés a un as saig de dissabte a la tarda a Can Co lapi. Allí hi havia poc més d'una vin tena de joves i vaig donar algun cansell. Després he anat a veure un parell d' assaigs vostres i en alguna ocasió m'he posat a la vostra pinya. De fora estant, la vostra trajectoria sembla pl'llU bona. L' any 1995 asso liu els castells de set de gamma alta inclosa la torre de set carregada. En guany el vostre primer tres de set per sota. Llastima de no haver pogut en trar el cano gros; aquest any encara no I'heu provat, pero aixo no ha de desanimar ningú. Si es treballa amb visió de futur el que pot semblar des de fora anal' enrere no és més que un preludi d'un gran salt. També sem bla prou bo el vostre marqueting, les vostres campanyes de captació. Te niu un programad'actuacions al Cap de la Vila amb un bon cartell de co Iles. Heu sabut trencar motiles per que els vostres castells sortissin be neficiats, per exemple fent l' actuació

important de Festa Major fora deIs dies centrals. Sabeu planificar i ser imaginatius a la vegada. Aixo és ba sic perque per esdevenir una gran colla has de descordar-te el cervell tan sovint com la bragueta. • Després d'una rapida ascensió vers els castells de set de la gamma alta, fer el pas cap al quatre de vuit signi fica l' aven" més gran per a una co Ila? - A nivel! tecnic no ho crec, pero possiblement sí que ha sigui a nivell de mentalitats i et diré perque. Quan passes d'un nivell a un altre en nom bre de pisos és molt important man tenir aquest nivell. Quan et mous dins del nivell de set, si una temporada fas el tres de set per sota pero tens pro blemes amb el quatre de set amb l'agulla té una importancia relativa. El mateix passa quan fas castells de nou i un any no fas el cinc de vuit o el quatre de vuit amb l'agulla. Pero si perds el nivell de pisos de l' any anterior toca molt la moral. • Quins desigs tens per a la lave de Sitges? - 10 vaig néixer el carrer Major de Sitges. Vaig viure a Sitges tota la meya infancia i gran part de l'adolescencia. Sempre queda un po sit sentimental i íntim important. Com informador casteller haig d' estar pen dent de les evolucions de les 56 co lles actuals. Pero quan la love de Sit ges fa un castell nou o una bona actuació tinc una satisfacció especial, malgrat que conegui a poca gent per que majoritariament són tots molt més joves. Voldria, doncs, que féssiu els mi 1101'S castells. Millors que els Minyons no, tampoc no us passeu. Pero sobretot vull que assaboriu cada moment de la vostra historia, que us ho passeu bé fent castells. 1 aixo s'aconsegueix sense divisions ni mal rotllo. La crítica, l' objecció, la conya són símptomes de bona salut. Els pro tagonismes, els bandols, el seguidis me incondicional són la patologia de les colles.

ctTY PR-$-M

S.l.

PROMOCIONES Y MERCHANDISING REGALOS DE EMPRESA Camisetas, gorras, pins, encendedores, bolígrafos, ...

Arturo Carbonell s/n

Tel. 894-22-88

Paradas nº 34-35-75-76 i 46 (menuts)

SITGES

Tf. 9074244 14

PLAZA CONSTITUCiÓN, S / N

08870 SITGES (SCN) TEL. 811 02'01 FAX 811 0015

18 • La Torre

ESTADíSTICA

Actuació. Lloc i dia.

p.4

4/6

3/6

1995 (Total)

19d

1996 (Total)

23d

3/6s

4/6a

5/6

IOd Ic

10d

T/6

p.5

13d lid lld lc 2i 9d lid

417 8d

12d,lc, 16d lid li lid

317

3d li lic 3d li lid 15d

Sitges (27 d'abril)

lid

Ripollet (1 de maig)

Castelldefels (1 de juny)

lid

Sitges (congrés, 5 de juliol)

Ribes (29 de juny)

Sitges (congrés, 30 de juny)

Gracia-BeN (6 de julioJ)

lid

Id, lid

Id Id

CalarelJ (20 de juliol)

Id, id

Vitoria (3 d' agost)

Vitoria (3 d'agost)

Poble Espanyol-BCN, 10 d'agost)

Santa Tecla (20 de setembre) Sama Tecla (23 de

~etembre)

El Prat (27 de setem bre)

Id Ic

Sants-BCN 119 d'octubre)

Actuació. Lloc i dia

p.4

4/6

lid

Id lid

Vilatranca 128 de setembre) Vilobí (12 d'octubre)

lc 2d

Festa Major (31 d'agost)

Horta--BCN

~d Ic

Les Roquetes (11 de setembre)

2d,3c,2i, lid

Festa Major (24 d,agost)

Tarragona (15 d'agost) Id

Canyelles (19 de julio!)

Festa Major (23 d'agost)

3/7s 517 TI7 4/8

Sitges (congrés, 14 de julio!) Sitges (Sant loan)

417a

3/6

3/6s

c- Can'egal. d, Desc,lrregat. id- Intent desmuntat. i- Intent. a- AgulJa.

4/6a

5/6

;,- aixecat per sota

T/6

2id

p.5

417

317

417a

3175 517 TI7 4/8

La Torre -19

AGENDA / NOTICIARI CASTELLER

CALENDARI

CA5TELLER

• 1 de novembre. Vi/afranca. Castellers de Vilafranca, Ti· rallongues de Manresa i una altra colla. 13 h.

• 2 de novembre. Ribes (Pla\;a de l' Ajuntament) Castellers de L1eida i Jove de Sitges. 12.30 h.

• 2 de novembre. Vi/a-rodona. Joves de Valls, Jove de Tarra· gona i Ganxets de Reus.

·2 de novembre. Reus. Xiquets de Reus, Castellers de Barce lona i Xiquets de la Vila d'Alcover.

• 9 de novembre. Sitges (Cap de la Vila). Minyons de Terrassa, Castellers de Sants i Jove de Sitges. 12.30 h. • 9 de novembre. Lleida. Cas tellers de Vilafranca i Caste lIers de L1eida. • 9 de novembre. Granollas. Xics de Granollers i dues co lles més.

·9 de novembre. Sabadell. Cas tellers de Sabadel i dues colles més. • 16 de novembre. Terrassa. Minyons de Terrassa, Caste lIers de Barcelona i una altra colla. • 14 de desembre. L'Arbo~·. Castellers de Vilafranca i dues colles més.

• La Coordinadora de ColIes Castelleres de Catalunya, organis me que agrupa la totalitat de les agrupaciones que tenen més d'un any de vida, ja té local propio El passat 2S d'octubre, la vigília de Santa Úrsula. l'alcalde de Valls, Jordi Castells, i el director gene ral d' Avaluació i Estudis de la Ge neralitat, Ramon Juncosa, van in augurar aquesta seu, empla\;ada a la ciutat de Valls. Durant ['acte d'inauguració es va presentar ['esperat projecte del Centre de Documentació Castellera, una ini ciativa integrada dins un altre pro jecte etern, el del Museu Caste ller, que fa anys que esta programat de construir a Valls, a J'edifici de Can Segana (és la casa de la pla\;a del Blat on es col.loquen els reporters durant les diades de Valls). Precisament, s'ha anunciat que en els proxims mesos es donara a coneixer el projecte museologic que ha de concretar el perfil i continguts d'aquesta ins titució. • 1, en referencia a la Coordi nadora, cal assenyalar que fa uns mesos va signar, mitjan\;ant el seu president, Jordi Tondo, el contrac te de patrociní amb la marca cer yesera Damm, que es concreta en la implantació de pubJicitat en les actuacions (com ja hem pogut veure) i en les retransmissions te levisives, com contrapartida a una important xifra economica desti nada a millorar les minses (també com hem pogut veure) presta cions de l' asseguran\;a. • Els CastelIers de Sants han co men\;at a elaborar un estudi sobre J'organització i economia de [es colles castelleres, que pretenen debatre en unes jornades mono grafiques que es realitzaran proxi mamen!. L'estudi esta centrat en

una exhaustiva enquesta adre\;a da a totes les colles, que servira de base per perfilar el programa de les jornades, que tenen com a objectiu posar en comú experien cjes de gestió per part de les dife rents colles. • El local social de la Colla Ve· lIa deIs Xiquets de Valls acull una interessant exposició sobre la tra jectoria d'aquesta historica agru pació. La mostra porta per títol Colla Vella, dos segles de castells ¡relata amb imatges i texts els moments més importants de la colla. L' exposició abarca la trajec toria de la Vella des del segle XIX fi ns als nostres dies. • La febre castelIera ha superat els Iímits nacionals. Si J'any pas sat, van apareixer colles fora del Principat (dues a les IlIes i una enguany a la Catalunya Nord), ara la febre sobrepassa l'ambit deis Pa'isos Catalans i creu l' Atlantic. Efectivament, ha sorgit una colla Buenos Aires. dins el Cercle Ca tala de la capital argentina. Són una seixantena de persones, la majoria de descendencia catalana,

que aprenen afer castells a tra vés de videos, fotografíes. lli bres i algun esporadic viatge a Catalunya. • L'editorial Cossetania, amb seu a Valls, ha editat el mític lli bre EIs castells deis Xiquets de Valls, de Francesc Blasi i Valles pinosa, una publicació clau so bre els orígens i l' art de fer cas tells, publicada, per primer cop, el 1934. Es tracta d'un manual -logicament caducat en molts aspectes- sobre els castells, di vidit en diferents apartats: les característiques tecniques deis castells, les diferents construc cions, les proeses, les col les de valls, etc. Si esteu interessats en aconsegujr-Io, pode u telefonar a Cossetania Edicions (977-60 2S 91 l.

• Una altra nova edició caste llera molt interessant és la His toria [.!rafica de la Cuila laves Xiquets de Va lis , apareguda aquest any i que és constitueix un bon recorregut pels priumers 2S anys d'historia d'aquesta colla vallenca.

!Jar - Restaurant

trapas variadas!l menú casero Carrer d'Espalter, 17 Te!. 894 45 90

08870 SITG ES

-1"

Gran surtido en Tapas

AlmuerzQS y

Intim.

Comidas caseras

Roba Interior. Llenceria dona

el. Espalter, 17

Carrer Parellades, 39 Botiga 7

Galeries Les Voltes

Te!. 811 02 50 08870 SITGES

Sitges

Taberna Vasca

)(1足 I

el. Majar, 22

Te1. 894 73 70

08870 SITGES (Barcelona)

Pioneros en tapas y txikiteo

Taberna Vasca

el. Sant Pau, 3

Te 1. 811 03 20

08870 SITGES (Barcelona)