La Torre 12, tardor 1998 by Jove de Sitges

orre REVISTA

COLLA

JOVE

CASTELLERS

SITGES Santa Tecla 98

Núm.12

ta la gaDlllla de castells e set

2· La Torre EDITORIAL

CARTA DEL CAP DE CANALLA

La canalla: esforf col.lectiu

Orgull

Orgull. Aquesta és la paraula de moda en guany a la colla. El cap de colla la va dir en un assaig, en una prova de quatre de sis amb l'agulla net (un castell que fins aquest any ens era una espina clavada), amb la voluntat que fos un element decisiu en l'esperit de sacrifi ci i Iluita per part deis castellers per afrontar el repte que tinguem en cada moment. L'orgull permet assolir castells nous i no ves fites? Si només hi ha orgull, segur que no. EIs reptes nous i les construccions noves s'assoleixen a base de treball, assaig, concen tració i progressió constant. Ara bé, I'orgull pot ser en qualsevol mo ment un factor clau per aconseguir una fita i fer un pas endevant. Quan ens batem amb un castell i anem allímit, quan som menys gent de la desitjada (en un assaig o en una actua ció), quan les coses s'han girat en contra o quan és necessari lluitar al maxim, l'orgull de ser casteller, l'orgull de dur la camisa de co lor vi, l'orgull de ser l'entitat de Sitges que concentra més gent en un acte (algú porta més gent a algun acte que nosaltres al Cap de la Vila en una actuació?), ens ajuda. Sens sub te. Que vol dir, doncs, orgull? Simplement. voluntat i decisió d'assolir I'objectiu marcat i, per tant, descanegar el castel!. L'orgull és la concentració d'elements com la seriositat, la concentració, la forya, la tecnica, I'estima i la voluntat per anar endevant. Enguany, la Jove desprén orgullo Proba blement no tant com alguns voldríem, pero si, quan és necessari (en assaigs en que s'han de fer proves trascendentals, especialment el tres de set per sota) i en castells importants en moments claus, com el quatre de set amb l'agulla de Ribes, el cinc de set d'Alcover, la torre de set de Festa Major o el vano de cinc de Sant Jordi. Castellers: mantenim i reforcem aquest orgull i els exits continuaran arribat. Sempre Jove!

JORDI FIGUERAS Ja hi tornem a ser! Com cada any enge guem els motors i mica en mica comen cem a caminar pel Ilarg trajecte que ens dura fins al mes de novembre, esperant aconseguir molts exits i confirmar la recu peració del nivell que ens mereixem. Durant la temporada tornem a viure els sentiments que se'ns comencen afer habi tuals com són pressions, reptes, alegries i moltes emocions a flor de pell (llagrimes incloses). Pero per tirar endavant haurem de ser perseverants, forts i constants i el que no en ha de faltar mai és la il.lusió col.lectiva, el treball i les ganes de supe rar-nos. Si ens mantenim amb l'empenta que ens ha caracteritzat durant aquests anys que portem fent castells, podem estar ben segurs que gaudirem de més dies inobli dables i que tindrem colla per a molts anys. És important que ens mantiguem units per afrontar els problemes que ens aniran sorgint al Ilarg de la temporada, per poder superar-los i mantenir el bon nivell durant tot l'any 98. Un deis aspectes en el qual ens hem de sensibilitzar més és el de la canalla, un tema forya més delicat del que la gent es pensa. Quan semblava que les coses estaven ben encanilades, que anaven per bon cami i que podíem tenir un any de tranquil.litat tant en quantitat com en qualitat, tot es gira i la manca d'incorporacions previstes i la per dua de certs membres fa que tot trontolli i que tornem a patir per la manca d'efectius per afrontar la temporada amb prous ga ranties. Si l'any passat varem tenir molts problemes amb els més petits de la cana lla, els aixecadors, aquest any semblava, al principi de temporada, que són els més grans els que ens podien fer anar de bolid: a !'iniciar l'any hem patit la perdua de tres dosos respecte la temporada passada (dos

perque s'han fet grans i un per de erció") mentre que les incorpora ion 'han vist re dui"des a un. Amb el treball feL pero, se n'ha gua-nyat un altre i arribem a Fe ta Major ben prove'its de doso i amb for a canalla. Pero, arriba l'acruació del _9 d'agost (la millor de la nostra hi toria i renim dues caigudes i tornen els probleme , ara entre els més menuts. Aixo en indica el difícil que és que la temprada se'n pre e!1ti re laxada en relació a la canalla, No dubteu que l'equip de canalla i tot l'equip tecnic al complet bu ca ol.lucions contínuament, pero soIs és impo ible i és en temes com aquest on la colla ha de de mostrar el seu esperit de superació al qual feia referencia abans, per tirar endavant, aportar "nanos" nous i després poder-los assajar amb tranquil.litat i eficacia (amb aquest motiu, necessitem l'ajut de tots en una qüestió tan senzilla com és l'assitencia de la gent gran als assajos de la canalla per poder fer les proves correponents), Un altre aspecte que s'ha de tenir en compre respecte als més petits, és que aquests, a l'hora de fer el castell tant als assajos com, sobretot, a playa, reflecteixen I'ambient que es viu dins de la colla. Tin gueu en compte que si una colla fa assajos molt nerviosos i amb tensions, la canalla no puja tranquil.la, li falta decisió, convic ció i, sobretot, confianya, Si no hi ha l'harmonia necessaria és molt difícil men talitzar a la canalla, ja que la seva actitud és un reflex de l'ambient general de la co lla. És per aixo que cal que la Jove de Sit ges mantigui aquesta il.lusió que tenim pel món deIs casrells i que l'afluencia als as sajos no decaigui (i si pot ser que es vegi incrementada). Així Sitges gaudira d'una colla important i es consagrara com una de les places castelleres més solides.

La Torre revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

dilluns festa setmanal

G/. Sant Pau, 35

Tel. 93 811 04 19

Edita: Colla love de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Jordi Dolera, Siscu Rosell, Uuís M. Soto i Santi Terraza Col'laboren en aquest número: lsidre Baqués, Rosa Buldó, Isabel Carrasco, Jordi Farrerons, Oscar Farrerons, Jordi Figueras, Joan Olivella, Pilar Martínez, Pere Sella i Esther Trincado. Publicitat: Juanma Estanis i Joan Sabaté Impressió: Grafiques Puig. Sitges Adre.;a: Palau del Rei Moro. Carrerd'en Bosch, 14. 08870 Sitges La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar

els serveis que ofereixen els nostres anunciants.

Distribució gratu'ita (500 exemplars)

Foto portada: Torre de set carregada (Sitges. 29-8-98)

La Torre· 3

COLLA ENDINS

Cinc anys i cal celebrar-ho

La Jove ha organitzat una pila d'activitats per commemorar aquest aniversari JORDI OÓLERA

1 com que hem fet cinc anys, hem decidit celebrar-ho. Si les "ce lebracions oficioses" van co menc;ar alla el mes de juny a Alco ver, les oficials ho van fer el passat dissabte 8 d'agost al Palau del Rei Moro amb una festa per als més menuts. Primer, amb una actuació del magic Moustache, que amb els seus bons trucs, es va "quedar" amb més d'un nano "listillo" deIs que tenim a la colla. Després, vam fer un berenar per a tothom, i la segona edició de la guerra de globus d'aigua (enguany n'hi havia 500), en la qual, després que els més petits (i algun altre) es

remullessin a base de projectils plens d'aigua, van acabar dutxant i empastifant de farina un a un a tots els adults (mares incloses) que hi havia per al pati del Palau. Per acabar, es va fer una xocolatada, obsequi de la Pastisseria Sabater, per tal de recuperar forces. Dos dies més tard restava ober ta al públic, al propi Palau, l'exposició del cinque aniversari de la colla, on es va poder veure de tot: di versos trofeus, posters, fo tografies de la colla en aquests cinc anys... Part d'aquest material es va poder observar la setmana poste rior a la Festa Major a l'aparador de l'autoescola del carrer Jesús. Dimecres 12 va tenir Iloc, sens

Els solda'ts de la guerra de globus d'aigua, després de la batalla

dubte, l'acte més emotiu de tots els programats amb motiu del cinque aniversario A les 10 de la nit va tenir lloc al Saló d'Or del Palau Maricel el concert de gralles commemoratiu del cinque aniversari de la colla, a carrec deis Grallers de la Malvasia, que ens acompanyen a (practicament) cada sortida. Ens van oferir un magnífic concert, en mig del qual es va fer una aturada per homenatjar els nostres companys El president lliura a Ricard Baqués una catellers Josep Ro foto de la primera torre de set de la Jove driguez, "Pepe" per a tots, i Ricard Ba qués, per la seva aportació i esti d'aquests anys, a les quals, des ma cap a la nostra colla. Així ma d'aquí, agra'im públicament el seu teix es va agrair el suport a la Co suporl. A més de l'alcalde, també Ila per part de l'ABPS, que als van intervenir el nostre president, inicis de la Jove, va ser clau per Siscu Rosell, i el nostre cap de poder tirar endevanl. colla, Santi Terraza. L'acte, que va ser presidit per La traca final deis actes de com I'Il.Justríssim Alcalde de Sitges, Sr. memoració del cinque aniversari Pere Junyent i que va omplir el va tenir Iloc el 5 de setembre, amb Saló d'Or, va comptar també amb l'actuació al carrer d'en Bosch i la la presencia de diferentes entitats festa al Retiro, que es descriu unes col.laboradores de la colla alllarg Iínies més avall.

Entranyable actuació i divertida resta SANTI TERRAZA

Els actes finals de commemoració del cin que aniversari de la Jove es van concentrar dissabte 5 de setembre, la setmana després d'haver carregat la torre de set i haver reali tzat la millor actuació de la nostra trajectoria. Inicialment, s'havia previst fer un pilar a cada plac;a de Sitges on s'ha actuat, pero el Ilarg recorregut que suposava aixo ens va fer decidir per fer un altre acte més senzill, pero atractiu: una actuació al lloc on vam estre nar-nos amb la camisa fa cinc anys: el carrer d'en Bosch, a la porta del nostre local, on el 22 d'agost de 1993 vam fer el primer castell, un tres de siso Així doncs, a les 8 del vespre vam aixecar un pilar de cinc, mentre des de cada plac;a de Sitges on hem actuat es llenc;ava un morte rel. Vam fer també el tres de sis, el quatre de

sis amb l'agulla i el quatre de sis net (proves per dalt), a més d'un cinc de cinc de mares i dos pilars de quatre davant l'Izarra. A la nit, vam celebrar amb una divertida i simpatica festa al Retiro aquests cinc anys. Un interessant sopar fred (de franc) va obrir la festa -molt ben organitzada pel Club d'Amics- i que va tenir el seu punt més algid amb les excepcionals i brillants representa cions deIs "Spice Boys" i "Aqua" per part de la canalla, que van fer riure tothom. A conti nuació, el Club d'Amics va descobrir una de les sopreses de la nit: una edició de cava es pecialment etiquetat amb moti u del cinque aniversari per a l'ocasió, que es va posar a la venda la mateixa nil. Després de tres peces interpretades pels Grallers de la Malvasia, la música mobil del Parés va dominar la nil. Festa. festa i més festa jove.

Pilar de cinc a la porta del Palau del Rei Moro

4· La Torre

COLLA ENDINS

"Emoció, il.lusió, compromís, orgull"

Intervencions en I'acte commemoratiu del cinque aniversari (12 d1agost de 1998) El passat 12 d'agost es va celebrar al Saló d'Or del Palau Maricel el solemne acte de commemoració del cinque aniversari de la colla, amb un concert ambs els Grallers de la Malvasia de Sitgeso Aquest multitudinari acte va servir també per homenatjar diverses personalitats que han col.Iaborat amb la colla alllarg

d'aquests cionc anys: els castellers Ricard Baqués i Pepe Rodríguez i I'Agrupació de Balls Populars de Sitgeso ReproduÜl1 els discursos que van fer les tres persones que van intervenir: el president, Francesc Rosell; el cap de colla, Santi Terraza; i I'alcalde de la vila, Pere Junyento

Francesc Rosell

Pere .Iunyent

President

Alcalde de Sitges

Han passat cinc anys anys des que Sitges va recuperar el fet casteller. Després del parentesi d'uns anys, un grup de joves sitgetans que es dedi caven a anar per les places castel!e res a veure actuacions van decidir que ja n'hi havia prou, que Sitges havia de tornar a tenir colla propia. 1, mica en mica, i gracies a la i1.1 usió i el tre ball desinteressat de molta gent i al suport de l' Agrupació, Sitges va sa ludar durant la Festa Major de 1993 la creació de la Colla lave de Caste llers de Sitges. Durant aquests anys, la love ha fet una evolució constant. Des d'un punt de vista tecnic, la progressió ha estat evident: - el 1993 ja vam carregar els pri mers castells de set - el 1994 el vam acabar dominant els castells basics de set - el 1995 ens vam fer amb els cas tells de set i mig i vam carregat la tor-re - el 1996 vam demostrar oberta ment que només la mala sort i la inex periencia ens va deixar a les portes del quatre de vuit - el 1997 vam descarregar un cas tell al qualli teníem moltes ganes: el tres de set per sota

- i el 1998 hem fet el millor inici de temporada de la nostra trajectoria i ens plantegem descalTegar la torre i I'aixecat. També des del punt de vista social hem fet una constant progressió. Hem dotat la colla d'una infraestructura que en alguns casos és propia d'una colla de vuit: actes, revistes, organit zació d'actuacions d'alt ni-vell, presencia al carrer, sonides a fora del país, creació del Club d' Amics, etc. Si fem un balan<; d'aquests anys, podem mostrar-nos satisfets de quin és el resultat. Ara bé, no cal que ens adormim. Hi ha una assignatura que encara hem de superar, que, d'acord és extensible a altres colles, pero que és basica per plantejar-se objectius, com és la quantitat de gent als assajos i les actuacions. Crec que ara és el moment de fer un nou pas endevant. Hi ha uns ob jectius tecnics clars, hi ha una políti ca dissenyada per anar avan<;ant a poc a poc, hi ha una voluntat de conti nuar penetrant en el teixit social i tam bé hi ha ganes, moltes ganes per part de la gent que respon cada setmana perque la love, cada cop més, estigui en el 1I0c que tots volem. Entre tots ho farem.

Santi Terraza Cap de colla Ara fa sis anys, un grup de joves de Sitges es va decidir a crear una colla castellera al nostre poble. Tot l'hivern assajant i, anibat l'estiu, aquest treball va donar el seu fruir. Per la Festa Major del 93, s'estrenaria la Colla lave de Cas tellers de Sitges. Com alguns de vosal tres, recordo com pocs dies abans de Festa Major parlavem amb gent de Sit ges i els comentavem que per estava a punt de crear-se una colla castellera i, en ocasions, rebíem respostes com "a Sitges, una colla castellera? Vés si aquí no hi ha tradició". Us haig de confesar que en alguns moments vaig acabar un mica emprenyat d'aquestes contestes, que, de totes maneres, cal remarcar-ho, eren minorititries. l vaig acabar emprenyat no perque hi havia prou elements per desmuntarqual sevol teoria que digués que Sitges no era pla<;a castellerea. Elements com el fet que durant quinze anys hi havia hagut una colla castellera; que ja es feien cas

tells de forma interrompuda des de com a mínim el 1880; o que a Sitges sempre hi ha hagut una afició que ha seguit les actuacions, els colles i tot el món caste lIer. No acabava emprenyat perque es tava conven<;ut que qui es mostrava in credul sobre el futur de la nova colla castellera de Sitges estava plenament equivocar. Avui, cinc anys després podem ale grar-nos ben satisfets del molt que esta ven d'equivocats els qui dubtaven del nostre futur. Avui, la lave de Sitges és una colla castellera amb un bon nivel! tecnic, és una colla plenament consoli da i és un punt de referencia en el pano rama socio-cultural i el teixit associariu de Sitges. Dels reptes que té la colla en aquesta nova etapa que obre amb el cinque ani versarti hi ha dos elements que voldria destacar i que, crec, que constitueixen l'eix del nostre futur: el compromís i l'orgull. El compromís és l'aportació que

Benvolguts amics i amigues de la lave de Sitges i aficionats castellers, La breu pero intensa historia de la Colla lave de Castellers de Sitges és el resultat de la combinació de dos factors que a mi sempre m'agrada ressaltar: l'esfor<; i la il.lusió. La im portant i abnegada tasca que heu dut a terme des del 1992, quan uns quants de vosalo'es us vau plantejarcrear una colla castellera, no hauria arribat a bon port si al darrera no s'haguessin invertit, de forma anonima i entusias ta, moltes hores i dosis d'il.lusió i esfor<;. Ha estat la combinació d' aquests dos components la que ha permes que avui la colla de Sitges sigui una colla castel!era plenament consolidada i un exemple de com ha d'afrontar els seus reptes i els seus problemes, quan aquests es produeixen, de forma de cidida i valenta. Des de la distancia d'un aficionat, pero des de la proximitat de la meva condició d'alcalde i alhora de soci del Club d' Amics de la love, crec que en la commemoració d' aquest cinque aniversari heu de mostrar-vos satis fets del que suposa haver consolidat una entitat que requereix un elevat grau de participació i compromís com és una colla castellera. Aquest és per mi el factor més des tacat que vull valorar de la vostra tra jectoria fins avui. D' acord: en castells, l' hit és el moment més dol<;, és l' objectiu, és la fita a assolir. Pero si una colla treba lla amb il.lusió i esfor<;, aquest mo ment dol<; no és flor d'un dia, sinó que és la base d'una realitat. Per damunt de la progressió asso

tots podem fer perque la colla continu'i progressant. Compromb és la gent que ve sempre a assaig, que pren responsa bilitats, que treballa amb uecisió i corat ge. El compromís és una teina de tots,ja que per petit que sigui é& nece&sari per a la colla. Pero, a més del compromb, necessi tem l'orgull. Aquesta és una paraula que en algunes ocasions heu sentit de la meya boca en algun assaig o en alguna actua ció. Per a mi, l'orgull és el que vam po der veure a l'assaig d'ahir. la sabem que els dim3lts hi ha menys gent de la pre vista. A més, ahir jugava el Bar<;a i no sé que més passava, pero hi havia menys

lida o per damunt del fet d' estar en tre les 18 millors colles, jo avui em vuU quedar amb el retrat d'una enti tat viva, dinitrnica i amb gentjove que esta disposada a mullar-se. Gent, en definitiva, que transmet il.lusió i que dedica esfor<;. Perque si aquesta il.lusió i aquest esfor<; són col.lectius els objectius s' assoleixen. Com a alcalde vull manifestar-vos a tots el que ja he declarar als vostres representants quan m'han vingut a veure: que a l' Ajuntament sempre tin dreu les portes obertes. Una entitat que treballa de forma insistent, sana i desinteressada per Sitges necessita el supon de les institucions. És per aquest motiu, que en els darrers anys hem adaptat una subvenció per a la colla, us hem ajudat quan ha estat necessari i hem decidit que el tinan<;a ment de les actuacions de Festa Ma jor i de Santa Tecla vagin a carrec de la Comissió de Festes i no pas de la colla. Els castells són una activitat del poble i pel poble. 1per aquest motiu, el poble hi ha de ser al darrere. Vull afegir-me a aquest sentit ho menatge al Ricardo al Pepe i a l' Agrupació. 1, alhora vull felicitar a tots els qui heu treballat per portar a bon terrne aquesta nau, una nau que veig que navega amb el timó ben aga fat, fins i tot quan les aigües no són tranquil.les. Us vull encoratjar a que descarre gueu la torre i tres per sota, pero, so bretot, us vull animar a que treballeu plegats amb la il.lusió i I'esfor<; als quals em referia abans. Perque amb la il.lusió i I'esfor<;, aniba el que faci falta. Gracies i Sempre Jove!

gent del previsr. En canvi, amb la trente na o quarentena de persones que erem vam aconseguir fer el peu de la torre de set fins a dosos. Cadascú deIs que esta ven alla baix, amb concentració, amb lIuita, amb sacrifici, va donar tol el que tenia de si, va fer la seva feina i la deis que no van venir. l en va sortir una excel.lent provba. Aixb és orgullo L'orgull et permet anibar més enllit del que ho faries en unes altres clrcumstimcies. 10 estic conven<;ut que amb el com promís de tots i I'orgull de ser d'aquesta colla assolirem els reptes i les fites que ens marquem, com ara mateix la torre i el tres per sota. Gracies.

La Torre· 5

COLLA ENDINS

Una colla plena de vida Intensa activitat de la Jave durant els datze mesas de I'any JORDI FIGUERAS

En els mesos d'hivern la lave de Silges ha manüngul una acti vilal continuada en molls ambits, lrel de I'estrictamenl casleller, i han eSlat molts els membres que han dedical mL)lleS hores a la co lla. Mica en mica, el fet casteller ~'eslá implantanl més en el nostre poble i la love s'esta converünt en un gran moviment huma capa" d'organitzar esdeveniments de tota classe. Des deis inicis, hem de mostral una gran capacitat a I'hora de duu a terme activitats que mo bilitzin la colla. Cal destacar les grans diades castelleres que ha assolit el nostre poble, acon~eguinl portar les co lIes punteres dins de I'ámbit cas teller; I'organització de la 1a Tro bada de Colles Castelleres del Penedes-Garraf celebrada I'any 1994; la creació d'un col.lecliu or ganitzatiu i voluntari que és el més gran de tot Sitges; l'organització J'unes exposicions fOlografiques i unes xerrades caslelJeres de gran interes; la convocatoria de més de 80 persones a la Rua del Carna val de Sitges sota el nom de la colla; el manteniment d'un equip de futbol-sala a la Iliga local, sota el mateix nom; la crecló elel Club d'Amics de la lave que represen ta el suport del poble de Sitges, etc. Aquestes activitats han estat constants duranl tota la vida de la colla, pero probablement durant aquest darrer hivern el moviment intern de la lave ha estat més des-

lacable, precisament en uns mesos en que no es fan castells, Entre tots hem aconseguit mantenir viva la colla en aspectes molt diversos. Una de les mogudes més im portants ha tingut 1I0c al Palau del Rei Moro ha estat la resolució d'un deis temes que més necessitava la colla a nivell administratiu; per fi disposem d'una sala amb cara i ulls per poder-nos reunir, per te nir eLs arxius ben organitzats, els trofeus ben exposats, la roba ben cLassificada, etc. l és que un grup de castelJers ha fet una gran feina en arrenjar definitivament I'habitació que ens cedeix l'ABPS al Palau. Un altre aspecte ja comentat és I'organització d'una carrossa per Carnaval que ha mobilitzat molta gent, tant en I'aspecte lúdic (més de 80 persones van bailar i riure amb la colla) com en I'aspecte or ganitzatiu,ja que enguany J'equip encarregat elel carnaval ha estat ampliat l renovat, cosa que vol dir que la gent ,'interessa per mante nir la bona fama que aquest grup s'ha guanyat dins I'ambient de la vila. Una altra situació va fer enca ra més present la love de Sitges en la vida social del nostre poble: va ser la presencia de la colla en la III Edició del Parc Infantil de Nadal, que es va organitzar a I'escola Esteve Barrachina durant les passades fes tes nadalenques. Es va muntar un estand on tots els visilanl~ es podien apropar més a la realital Jels castells, podien contemplar posters de les campa nyes publicitaries dutes a terme,

Retrat de grup, després de I'actuació a Cerdanyola el 16 d'agost observar fotografies deis miJlors caslells de la colla sitgetana així com deis miJIors del món caste lIer a nivell general. També hi ha via I'escut en relleu fet per la Co missió del Carnaval i la gran pancarta "Fes-te love. Vine a la pinya", a més de poder-se comprar algun complement de la lave (su daderes, samarretes ...). La princi pal intenció, pero, era la captació de nous nens per a la colla, i a més, tots els que van voler van poder comprovar les sensacions deis aixecadors i els enxanetes grácies a uns ninos a mida real cedits per la Colla lave deis Xiquets de Ta rragona, que feien la funció de dosos.

Per si aixo no fos prou, també s'ha dUl a telme una de les idees proposada pel nou cap de colla (nova junta tecnica): la col.locació al pati del Palau del Rei Moro d'una xarxa que permet assajar tant els pilars com la torre amb un mínim de gent al voltant, cosa que afavoreix el ritme d'assajos i la consolidació tant deis pilars com de la torre, i en conseqüencia del quatre amb I'agulla. Esüc conven"ul que la lave no deixara que el ritme de vida in tern decaigui i que cada cop seran més els castellers que tinguin in quietuds per la collaja que encara ens queden molts anys i molt camí per recórrer.

AGENDA DE LA JOVE (fins a final de temporada) • Dissabte, 19 de setembre (18.30 h) Sitges. Amb els Casrellers de \lilafran ca i la Joves de Va/Is. • Dimecres, 23 de setembre (12.30 h). Sitges. ACluació de Santa Tecla. A les 19 h., Pilar baixat per les escales. Pos teriorment, Processó de Santa Tecla. • Diumenge, 27 de setembre (13 h.). Vilafranca. Amb ds Casrellers de \Ii lafrclllca i els Bordegassos de Vilano va. • Diumenge, 4 d'octubre (10 h). Tarra gona. Concurs de Castells (amb disset colles més).

• Dilluns, 12 d'oclubre (t 2.30 h). Rj bes. TI Diada de la Colla Ribes. Amb els Xics de Granollers i els Caslellers de Casrelldefe/s, • Diumenge, 18 d'octubre. Montserrat (13 h.). Amb els Casrellers de Vi/a frailea. • Diumenge, 8 de novembre. Esplu gues de L1obregat. Amb els Casrellers d'Esplugues i una altra colla. • Diumenge, 15 de novembre (12.30 h.). Sitges. VI Diada de la Colla. Amb els Millyolls de Terrassa i els Vailers de Ripoller.

PHCHH

Passeig Sant Dídac, s/n (URBANITZACIÓ VALLPINEDA) Tel. 93 894 22 98

6· La Torre

COLLA ENDINS

La xarxa permet avan.;ar els pilars i la torre Es combina amb e/s assaigs REDACCIÓ

La col.locació d'una xarxa per assajar pilars i torre ha estat una de les grans novetats en els meto des d'assaig utilitzats per la colla durant aquesta temporada. Aques ta nova iniciativa s'utilitza abans de comen<;:ar I'assaig general, amb la intenció de tractar els pilars i la torre d'una forma individualitza da i amb més precisió i atencions. La xarxa té la funció de poder potenciar els pilars i la torre amb més atenció. La disposició de la xarxa permet assajar qualsevol d'aquestes construccions amb molt poca gent a baix. És a dir, que amb només una dotzena de persones es poden provar diver sos pilars de quatre nets o, fins i tot, si es decidís, superiors. Amb poca gent més, es pot fer una tor re de sis neta fins a aixecador o sencera. EIs resultats, de fet, avalen aquesta iniciativa. Des de la

instal.lació de la xarxa, el mes d'abril passat i fins a mitjan de setembre, s'han fet una quarente na de pilars de quatre nets, amb sis ter<;:os diferents i cinc segons diferents, a més de set pilars de cinc sencers. Cal tenir en compte, que anteriorment, el pilar de cinc es feia amb un únic (o dos) ter<;:os cada temporada. La instal.lació de la xarxa ha permes trobar nous pilaners i millorar posicions de castellers. Pel que fa a la torre, la xarxa (que té dos forats, un del qual es tanca) també ha estat un element decisiu, ja que ha permes tirar-la fins dalt amb poca gent i en as saigs específics. La torre amb els segons aterra i fins a aixecador s'ha fet una quinzena de cops i neta tres vegades, a més del peu en di verses ocasions. L'assaig de xarxa es fa, princi palment, els dimarts fins les 10 de la nit i els divendres abans de I'assaig general.

•

Damm

Coca-Cola Schweppes Kas Grup Vichy Aigua de Ribes La Casera Trinaranjus KasFruit

Granini Letona-Cacaolat Asturiana Vins Raventos Soler Vins Pedro Rovira Caves Martí Serda Cinzano Cafes Soley Aceitunas Redondo

Conserves i sucs Tres Soles

C/Ramon Figueres, 5-7 Tel.+Fax 93 894 23 40 08870 SITGES (Barcelona)

La Torre· 7

COLLA ENDINS

De gralles i castells

PERE SELLA I MARCET, GRALLER DE LA COLLA DE LA MALVASIA DE SITGES

Tocar la gralla amb els castells és un exercici totalment diferent a tocar-la amb qualsevol altre ball, entremés o sobre tarima (un ball, un concert). Personalment, crec que una de les maneres de sentir-te més reali tzat quan toques, és quan compro ves que aquelles notes que fas so nar serveixen perque el ball a qui acompanyes es posi en marxa, des envolupi tota la seva coreografia corresponent, i finalment acabi la seva actuació. 1 dic que amb els castells és di ferent perque, en les sortides que he tingut l' oportuni tat de tocar aquest any amb la Colla Jove, he comprovat que la unió que s' estableix entre la gralla i el cas tell és més gran que el que pot sem blar o pot percebre el simple es pectador. Ten i r l' oportunitat de do nar un caste)) per iniciat amb aquelles primeres notes estri dents, anar seguint amb la mirada l' evolució del tronc mentre la melodia s'ajusta a aquests moviments, esperar amb impaciencia l' entrada de la cana lla per tocar l' aleta fi ns arri bar a aq ue lla nota (Reeeeee) que dóna el castell per coronal. La baixada, amb cura, també s'intenta en darrerir amb els

COps ben marcats pel timbal, re fiant que cap estrabada ens faci deixar de tocar en seco Mentre toco em sento com un narrador de lajugada i ho visc amb més intensitat per tractar-se d'una colla de casa, on s'hi barregen amics i coneguts, que encara fan que la dosi de patiment de cada castell augmenti molt més que si es tractés d'una colla de descone guts. Si bé és cert que altres activitats de la nostre cultura popular també comporten un risc -tirar coets, por tar gegants, picar fort uns bastons, etc- penso que les construccions humanes, tot i que s'assagen i s'entrenen, moltes vegades estan alllindar del perill. Aixa augmen ta les vibracions que es produeixen en una pla<;a i que haig de re coneixer que en alguna situació especial m'han fet posar la pell de gallina. 1no és que em sapiga greu, al contrari, m'he adonat d'una al

tra manera de viure els castells i cada vegada em sento més partí cep d'un exit de la colla o em sap més greu quan cau. Principalment aquestes sensa cions van quedar resumides a Sant Pere de Ribes, on es va assolir la millar actuació de la colla fins al moment; les cares de felicitat i els crits d'emoció van deixar ben ciar que no només es tractava d'un dia histaric, sino també la necessitat de la colla d' aconseguir fites com aquestes per tal d'incrementar la motivació i plantjar-se objectius més alts. M' agardaria viure una altra jor nada com aquella de Ribes, evi dentment, una de millor. Seria sen yal de que la colla mili ora i va consolidant-se amb fermesa. Pera encara m'agradaria més tenir I'oportunitat de, no tan soIs de veure-Ia, sinó de tocar, de nou, uns castells que obrin una pagina inMi ta de la Colla lave de Castellers de Sitges i compartir I'emoció i I'alegria que aixa comportaria per a tothom. Espero que sigui ben aviar.

Els Grallers de la Malvasia, en el concert del dia 12 d'agost

La Palma CONGELATS

La i1.lusió de la canalla PILAR MARTíNEZ

Fa cinc anys que ens trobem tots els dimarts i els divendres a les 8 de la tarda, al Palau del Rei Moro. És una experiencia única, dins d' aquest entorn entranyable, que és el Palau. Fem castells i convivim durant varies hores, nens i nenes i altres adolescents, joves, pares, ma res, avis i tota mena de persones, de totes les edats i classes socials. La canalla, pera, és la que més disfruta d'aquestes estones d' esbarjo. Fan castells, juguen, els fem concursos, xerrades i sobre tot aprenen a viure amb harmonia. Aquest any hem anat a Andorra i Vitaria, i també esta previst anar a Port Aventura. A la canalla els en canta fer aquestes sortides de dos dies, perque coneixen 1I0cs nous i experimenten noves situacions, que els ensenyen a viure i a conviure. Hi havia nens que no coneixien Andorra i per ells va ser tota una experiencia el pas per la Duana es panyoJa i andorrana i veure tantes botigues, una al costat de l' altra. A la sortida a Vitaria, la canalla té l' oportunitat de coneixer les fes tes de la ciutat, les Festes de la Vir gen Blanca. Gegants, capgrossos, molt diferents als nostres. Les se ves can<;ons, res a veure amb les nostres gralles. És a dir, tota una cultura, que ens permet aprendre i veure que el món esta pie de coses que val la pena coneixer. Quan tornes i recordes aquests moments, la canalla et fa comenta ris com:-"Em vaig sentir realment important, quan vaig fer el pilar d'entrada a la pla<;a de Vitaria". "Em vaig quedar astorat, quan vaig veure que hi havia tanta gent a la pla<;a, per veure la nostra actuació". Coses com aquestes fan pensar, que val la pena treballar perque la canalla gaudeixi d'aquestes expe riencies.

Verdura - Precuinats Peix - Gelats

Santiago Rusiñol, 8 • Te!. 93894 75 42 08870 SITGES

8· La Torre

COLLA ENDINS

Perque es va descarregar el3ns de la Diada

OseAR FARRERONS

Diumenge, 9 de Novembre de 1997.Cap de la Vila. love de Sit ges. Segona ronda. L'aixecat."AI tantu que va de cantu". Sense pro blemes en les primeres arrencades. És ciar. És de set i va assajat. Nin gú ha vist enlloc el de vuit. Segons ajupits."Anem pafeina". S 'alcen. Una rengla té pressa per anar a di nar. Baixos ajupits. Penúltima aixecada. "Preparats ... vaaaa!" Aquella rengla ha corregut massa. A punt de petar. Amb habilitat el ter,; dóna temps als companys.Darrera aixecada. "Si lenci". "Tranquil.litat". EIs segons són damunt les espatlles dels baixos i aquests s 'han de posar drets. Segons eterns. Poc entes, im pacient o il.\usionat, el públic aplaudeix. EIs aplaudiments "orde nen" l'enxaneta l'hora de coronar. Ho fa amb rapidesa, com la millor canalla de la Vella. "Vaaaaaaa!". Baixos drets. Amb el nano iniciant el descenso La dan·era aixecada, perfecte. El tres, rodó. El castell es descarrega amb suficiencia, amb tranquil.litat. S 'ha al,;at bé, millor que la primera vegada, amb des tresa. Amb el bon ofici d'haver-Io assajat quatre anys. S 'ha carregat i descarregat. Aixo sí, amb una irregularitat. Pero no és la primera vegada ni sera la última que un castell s'aconsegueixi amb alguna irregularitat. 1.Perque la historia en va plena de castells completats amb irregu laritats diverses: -Abans les colles es manlleva ven castellers del tronc, ara de la pinya. L'aixecat, precisament, va ser tot nostre. -Primer 1/6c. Nens del Ven drell, 1967. Un casteller puja da

munt la pinya per tal de posar di rectament l'enxaneta al'espatlla del ter,;. És "el pilar de l'individu". -Primer S/8c del segle. Vella. 1969. L'acotxador de la torre té el peu a la faixa d'un deis dossos en el moment en que l'enxaneta tras passa. -Dos 1I6s.c. Ve lla, 1982. Aquests i d 'altres pilars aixecats per sota es van carregar, per bé que no que da clar si el baix era dret abans de trencar-se. -loves 1982 i Vella 1983. El 41 8a carregat in ex tremis. Pero, qui o a on es determina, tant abans com ara, amb exactitud quan es considera carregat el castell? EIs Xiquets de Ta rragona, 1997, va liden el seu primer intent d 'aquesta construcció. -love de Tarra gona, 1996. Do nen per carregat un 3/9f en que no es sap si I'enxaneta fa I'aleta i cau el cas

tell o si cau i fa I 'aleta. (Una cor

dial salutació al benvolgut Ocaña,

extensiva als seus companys).

-2/8f carregat deis Xiquets de Reus, 1997, amb els dossos asse guts "a cavallet" deis quints. -EIs de Lleida donen per valid el seu primer aixecat, en el qual I'enxaneta corona al temps que s'aixequen els baixos. Són exemples de castells que la

colla protagonista va donar per valids, tot i la oposició de grans entesos en la materia. La historia deIs castells, fins i tot de cada co lla, n 'esta plena de castells asso lits amb alguna irregularitat. 2.Perque els Bordegassos, a tra

vés deIs seus representants als mi tjans de comunicació, es van apres sar a considerar el castell com un "intent desmuntat", senyal inequí voca de que el castell es va desca rregar. Amb els de la camisa color groc terrós, que van intentar enfon sar-nos economicament aprofitant la lesió greu que vam patir l'agost del 1996, no s'hi compta per a gai re. El seu President s'ha cobert de gloria fent lIenya de l'arbre caigut. 3. Perque ningú no pot demos trar amb rotunditat i seguretat ab solutes que el castell no es va fer. Enlloc diu que I'aixecat queda in validat si l'enxaneta inicia els pas sos per traspassar abans que s'alein els baixos, per bé que"aixo és el que estableix 1'ortodoxa castellera i que les colles han de procurar seguir. Pero en castells no penalitzeu nin gú. 1 menys si no hi ha normatives ni reglamentacions. EIs castells han funcionat sempre, i espero que així continu·i, sobre la base i la for,;a de I'ús i el costum orals. 4. Perque la love va demostrar a pla,;a estar capacitada per fer el castell: el va aixecar i el va coro

nar. De fet, els arguments fins aquí exposats, que per a algú poden ser suficients per a considerar el cas tell completat, o completat irregu larment, tenen una importancia re lativa. Tant és que al tres colles legitimin el que per altres són nomes castells intentats. Tant és el que diguin els de fora del nostre aixecat. Tant és el que diguin els entesos o puguin dir les Bases del Concurso Una fotesa, una cosa sen se importancia, no ens pot espat llar la festa. El nostre castell, repeteixo, es va aixecar i es va coronar. Una petita impuntualitat en la seva coronació, és a dir, una mera formalitat, no pot capriciosament desfer la fe"ina de fons, perque aquell aixecat no es va fer casualment a la pla,;a i ja esta. Aquell aixecat també es va fer anys enrera, als primers assajos, als intents, ara sí, anteriors que o no es van aixecar o no es van co ronar. El castell el fa la voluntat del casteller, la seva suor, el seu sacrifici i el seu treball, i no el pot desfer cap altra voluntat. 1, en el cas de la love, l'aixecat 1'ha fet la for,;a de l'orgull deis seus caste llers. Cal que la love tingui un criteri propi, i que el segueixi. Ningú vol escatimar res a I'ortodoxa caste llera, a la que romanem fidels; nin gú va dir al Carlitos que traspas sés abans d 'hora, la qual cosa, a més , intensifica el tremolor i la dificultat del castell. EIs altres di ran el que voldran, i no n 'hem de fer res, perque els de fora no van aixecar el nostre castell, ni el van viure ni el van sentir. EIs castells, que són admirables pels especta dors, són emoti us pels castellers que els fan, i encara més I'aixecat per la love. (Un altre recordació, aquesta molt especial, per qui ens va ensenyar l'aixecat). En fi, si en Sancho Panza, ani ma universal de la saviesa popu lar, havent de resoldre una qüestió contradictoria de difícil detennina ció, va dir que "pues están en un fiel las razones de condenarle o de absolverle, que le dejen pasar li bremente, pues siempre es alaba do más el hacer bien que mal", da vant el dubte hem de considerar descarregat l'aixecat de la Diada. Probablement, d 'aquí a un temps, recordarem amb simpatia que el segon aixecat de la love de Sitges va viure l'anecdota d'un enxaneta valent i decidit que va coronar el castell al mateix temps que s'al,;ava.

IMATGES

Torre de set (e) (Sitges,29-8-98)

La Torre路 9

FOTO: REINHARDT (o alguna cosa similar)

10· La Torre

IMATGES

Quatre de set amb I'agulla (Calafell, 19-7-98)

Tres de set per sota (e) (Sitges, 29-8-98) FOTO:GASSÓ

Quatre de set (Rat Penat-Les Botigues, 26-7-98) FOTO: ESTHER TRINCADO

FOTO: ESTHER TRINCADO

Cine de set (Ribes, 27-6-98) FOTO: PATRiCIA LLOPART

IMATGES

Dos pilars de cinc (Ribes, 27-7-98) FOTO: ESTHER TRINCADO

Tres de set (Poble Sec-Sitges, 24-6-98) FOTO: ESTHER TRINCADO

La Torre-n

Cinc de set (Calafell, 19-7-98) FOTO: ESTHER TRINCADO

Quatre de set amb I'agulla (Gracia-BCN, 16-8-98) FOTO: ESTHER TRINCADO

12· La Torre

Cinc de set (Sitges, 29-8-98)

IMATGES

FOTO:GASSÓ

ACTUACIONS

26 d'abril (Sitges)

La Torre· 13

20 de iuny (Alcover)

El cinc de set Olés Olatiner

Primer vano de cinc

JOROI DÓLERA

La lave es va despla¡;:ar el pas sat 20 de juny a la vila d'Alcover per actuar conjuntament amb la colla local i els Tirallongues de Manresa, amb la intenció de rea litzar una de les seves actuacions més ambiciases: quatre de set amb agulla, cinc de set i tres de set, tot i ser comen¡;:ament de temporada. L'actuació, que es va fer en un horari molt poc habitual: les 10 de la nit, va comen¡;:ar for¡;:a bé per la nostra colla, doncs es va carregar el quatre de set amb agulla, i no es va descarregar pel nerviosisme de la canalla. Tot i amb aixo, es va veure que el castell era plena ment al nostre abast. Seguida ment, es va descarregar el cinc de set, que es va haver de treballar de valent per salvar els moments complicats que es van presentar a la sortida de la canalla, ja que I'enxaneta es va penjar a la torre i l'aixecador de la torre va haver de baixar per la rengla del migo Per acabar es va bastir un tres de set que no va presentar cap mena de

JOROI DÓLERA

Sant lordi va abrir enguany la temporada de la lave. EIs sitge tans, acompanyats deIs Castellers de Terrassa, van oferir una c!assi ca actuació de set, culminada pero de forma brillant, tot descarregant el primer vano de cinc de la his toria de la colla. La lave va abrir pla¡;:a amb el quatre de set, que malgrat deformar-se un xic es va defensar sense problemes. Un es belt tres de set en segona ronda i una torre de sis sense cap proble ma van tencar les rondes de cas tells. 1 de postre... sorpresa pilanera, amb el primer vano de cinc de la colla molt ben rebut, tant per la pla¡;:a com pels propis castellers. Així, doncs, aquest va ser el mi llar Sant lordi de sempre de la colla. D'aquesta manera, a les pri meres de canvi ja es nota el bon ús que de la xarxa fa en els as saigs.

problema. Per altra ban da, la colla local, els Xiquets de la viJa d'A!Cover, van descarregar un tres de set, un quatre de set i un cinc de set, men tre que la colla deIs Tirallongues de Manresa van descarregar un tres de set i un q uatre de set, i es varen quedar sense aconseguir la torre de set que provaren, doncs malauradamen t els hi va fer lle nya. L'actuació va finalitzar amb els pilars de cinc ha bituals que la co lla local només va carregar. Després hi va haver una [esta ball, en la qual els membres de la

10 de maig (Poble Espanyol)

•

Pilars i proves REOACCIÓ

La segona actuació de I'any va servir per fer di verses proves a nous castellers de tronc i per aixe car diversos pilars, en una petita cercavila pel Poble Espanyol. Es tractava d'aquelles actuacions classiques sense cap compromis casteller i que són ben rebudes per la colla des d'un punt de vista fi nancer i agrai"des per la gent que

puja i que habitaulment no ha fa. Després de recórrer els carrers del Poble Espanyol tot fent diver sos pilars (inclos el de dones), vam arribar a la pla~a central per fer una actuació molt basica de cas tells de sis: quatre de sis amb l'agulla, tres de sis i quatre de sis van ser els tres castells que vam realitzar, acompanyats de dos pi lars de quatre, davant un entorn bastant buit.

13ri'l:>~

~l'#GES~'~~

PASTISSERIA BÜMBüNERIA

SABATE

Fundada l'any 1895

Plac;a de l'Ajuntament, 10

Tel. 93 894 02 13

SITGES

lave van protagonitzar el centre de l'espectac!e. Sens dubte, una actuació per recordar.

~~BA~€

e e s

.-r

-loo A~'b "'T3an c1J2uiÜ)o"

1895 - 1995 ELECTRODOMESTICS - T.V. FERRETERIA

SALES

Parellades, 84 Espanya,26

Tel. 93 894 94 56

SITGES

c. L'Hort Gran, 12 (Tf. 93 894 67 03) c. Major, 17 (Tf. 93 894 05 78)

14· La Torre

ACTUACIONS

27 de iuny (Ribes)

19 de iuliol (Calafell)

Molt brillant! REDACCIÓ

En alguna ocasió, el nostre cap de colla ha dit que una de les claus de la bona temporada que estem realitzant va ser I'actuació de Calafell, ja que es va demos trar sobradament que, sense dis posar d'un gran nombre d'efectius i sense la concentració exquisita d'actuacions com Alcover i Ri bes, la lave és capa¡; de plantar el cinc i el quatre amb l'agulla. Aixo sí, amb seriositat (i orgull), quan el castell es munta. Així doncs, Calafell, una pla¡;a que ja és habitual en les nostres sortides de juliol, va veure els dos principals castells que la love te nia al seu abast el mes de julio!. El quatre de set amb l'agulla va servir, de nou, per obrir pla¡;a. Va pujar amb seguretat i es va des carregar amb convicció. A continuació, vam plantar el nostre castell insígnia, el cinc de set, que va pujar for¡;a bé, pero que a I'hora de descatTegar-lo va patir una perdua de posició en la torre, que va termolar excessiva

Aquesta Jove m'agrada

men\. Tot i aixo, el castell es va completar. Es va tancar I'exhibició amb el quatre de set, en el qual es van estrenar diver sos castellers (un dos, un ter¡; i un segon). Vam acabar amb el pilar de cinc. Amb aquest altre bon resultat, la colla ja es podia plantejar al tres reptes de cara a Festa Majar i Santa Tecla.

24 de iuny (Sitges)

Per Sant Joan, castells REDACCIÓ

Després de la bona actuació d'Alcover, la tecnica havia plan tejat l'actuació de Sant loan amb un llistó una mica més amunt que en els darrers anys: és a dir, amb el quatre de set amb l'agulla. Pot ser la manca de concentració, i algunes baixes en el tronc i el peu, van impossibilitar fer aquest castell, que es va provar en sego-

na ronda i que, quan entrava l'aixecador al quatre el cap de colla va ordenar desmuntar pels defectes que palia en la seva es tructura. Tot i aixo, la lave va aconse guir el seu millor Sant loan en plantar el quatre de set, el tres de set, la torre de sis i el pilar de cinc, de forma segura, en la nova pla¡;a de Catalunya, estrenada una set mana abans.

REDACCIÓ

L'exhibició de la Festa Major de Ribes va servir a la lave per segellar la seva millor actuació en els cinc anys d'historia, amb dos castells de set i mig, un de set idos pilars de cinc. Enguany, el cartell de l'exhibició va can viar inexplicable ment la colla con vidada en els darrers dos anys (els Catsellers de Vilafranca) per una allra que no va aconseguir ofe rir el gran espec tacle que els verds van presentar en les actuacions del 96 i 97 (cincs de vuit, quatres de vuit amb I'agulla, tor-res de vuit...). Després d'en trar amb el pilar caminat, la lave va obrir pla¡;a amb el quau'e de set amb I'agulla, que es va agafar un pel oben en l'estructura del quatre, pero que va pujar molt fi i es va descarrgar de forma im pecable. Era el primer quatre de set amb I'agulla descarregat en dos anys, amb la qual cosa la co lla (i la pla¡;a) ho va celebrar de forma entusiasta i es presagiava una gran diada. En segona ronda, la lave va descarregar un compacte cinc de set, que no va presentar cap pro blema i que va mantenir en tot moment una bona mida. A conti nuació, es va plantar un segur tres

Centro Comercial Oasis, Local 12

Te!. 93 811 02 50

08870 SITGES

de se\. També en aquesta actua ció, com ja havia succei't en la d'Alcover, es van estrenar caste lIers nous en el tronc, baixos nous i canalla nova per a a1gunes cons truccions. La guinda d'aquesta brillant exhibició de color vi es va

col.locar al final, amb dos pilars de cinc simultanis, una nova fita assolida per la colla enguany, ja que mai s'havien aixecat dos pi lars de cinc al hora. Un deis dos pilars es va pujar al balcó de l'Ajuntament, com a prova que Ribes també és una pla¡;a nostra, com s'ha demostrat al lJarg d'aquests anys. Cal destacar que una pancarta coJ.locada en un balcó de la pla¡;a de I'Ajuntament ribetana sentenciava: "Ribes és love".

ACTUACIONS

La Torre· 15

Festa Maior

26 de iuliol (Rat Penat-Sitges)

Torre de set de color vi vessar el Cap de la Vila, es va en filar la torre, al crit de I cap de co lla de "Amb tranquil.litat, pero amb orgull!". La construcció va pujar bé, pero amb l'entrada de la canalla va patir unes cenes batze gades, que es van agreujar en el moment que es coronava. Poc des prés, els teryos van quedar massa estirats (probable ment per compensar el fet que els segons estiguessin massa tancats) i el castell es va trencar. A continuació, el tres de set per sota, que va pujar molt bé (extraordinaria ment bé). Es va carregar amb seguretat, pero inex plicablement va caure quan baixava I'enxaneta. Vam tancar )'actuació (la millar realitzada mai per la colla i la primera en la qual feiem tres castells de set i mig) amb el pilar de cinc girat. De la resta de la Festa Major, cal destacar I'actuació del 23, en la

REDACCIÓ

L'objectiu que la tecnica s'havia plantejat per a Festa Major era ambiciós: torre de set i tres de set per sota, a més del cinc de set, ja habitual en les actuacions festa majorenques de la love. De fet, I'assaig (multitudinari) del 28 d'agost semblava el d'una colla gairebé gran: només es feien pro ves de grans castells, ni que siguin de set. El dia D era el29 d'agost, al Cap de la Vila (cam no!) i davant la pancarta que ressa "Sempre Jove!", signada pel Club d'Amics i que ens empeny a batre'ns con tra el castell. Vam abrir amb el cinc de set, brillant, compacte, i que només va patir un entregirament en l'estructura del tres (a més de tan car-se un pel a la part de dalt de la torre). Alegria i emoció, ja que aixo ens indicava que en la sego na ronda atacaríem l'esperada i desitjada torre de set. 1 així va ser, davant el silenci sepulcral de la gent que amplia a

qual, per primer cap vam fer un castell de sel (el tres), acompa nyat del qualre de sis amb I'agulla i la torre de siso A la Sortida d'Ofici, vam plantar el quatre i el tres de set i el pilar de cinc, men tre que a les processons vam fer els habituals pilars de quatre.

Una prova no reeixida REDACCIÓ

El 26 de juliol vam anal' a un 1J0c de Sitges on la majoria (per no dir tothom) no havíem estal mai: la urbanització Ral Penal de les Botigues de Sitges. La afluen cia de genl va ser més avial es cassa (fet que ens va impedir fer el quatre amb I'agulla) i vam ac tuar amb els Castellers de Gava al costal. Vam comen~ar amb el quatre de set, que es va elevar amb una for ma una mica desfigurada, pero que es va completar sense cap mena de problema. Acte seguit, vam plantar el tres de set, que, 101 i estar paral es va desmuntar per que I'aixecador es va fer enrere. El vam repetir i el vam fer sense cap problema. En tercera ronda va arribar I'invent: el sis de sis, que es va haver de desmuntar davanl la impossibilitat de pujar d'un aixecador nou i la desfiguració de la tor-re central. Vam acabar amb el pilar de cinc.

16 d'agost (Gracia i Cerdanyola)

Quatre amb l'agulla REDACCIÓ

Maratoniana jornada la del 16 d'agost. Vam sortir a les 11 del matí de Sitges i vam tomar a les 10 de la nit, després d'actuar a Gracia, dinar en aquest barri i veure la seva festa, i fer una ac tuació a Cerdanyola. A la playa del Sol de Gracia (amb la colla local i la de Figue res) vam obrir de quatre de set

amb l'agulla, que es va descarre gar de forma compacta. Vam con tinuar amb el quatre de set i vam arrodonir amb el tres de set. Un pilar de cinc amb un tery nou i un pilar de quatre de dones pujat al balcó van posar-hi la guinda. A Cerdanyola, en un congres davant d'uns americans, vam plan tar la torre de sis, el quatre de sis amb l'agulla, el tres de sis per sota i el pilar de quatre.

Antiga Cansaladeria

exterior Piscines • • • •

CONSTRUCCIÓ PISClNES "GUNITE" I\I\ANTENIMENTS TRACTAMENTS D'AIGÜES REGS AUTOMÁTICS

TO R R E DE LES

C/ Artur Carbonell, 4

H O RES

08870 SITGES

FUNDADA 1858

Majar, 3

Te!. 93 89402 70

08870 SITGES

Te!. 93 894 14 66

Fax. 93 894 1944

16· La Torre

ENTREVISTA

SANTI TERRAZA

"El meu objectiu és dotar la colla d'un esperit de sacrifici i de lfuita" Santi Terraza (30 anys) és enguany el cap de colla de la Jove de Sitges. Ha esta! vinculat a la colla des deIs seus orígens com a mem bre de la Junta Directiva (1994) i presiden! des de novembre d'aquell any fins desembre de 1997. Periodista de professió, ha estat cronista casteller en diversos mitjans de comunicació com NOll Diari de Ta rragona, L'Hora del Garrafi El País. FRANCESC ROSELL

• Tenint en compte la teva trajec tI'oria com a president durant els darrers anys, com et trabes amb aquesta nova tasca de cap de colla') - No té res a veure una feina amb I'altra, excepte en el compromis que prens perque la Colla tiri endevant. sigui en I'aspecte social o en el tec nic, segons el cas, Fer de president implica fer anar el cap constant ment, amb la idea de generar noves iniciatives a la colla i nous projec tes, que engresquin el personal i que pennetin que la colla avenci. Has d'estar molt a sobre. per aconseguir les actuacions més interessants, bus car vies de finan~ament, programar actes o lIigar el funcionament ordi nari de la colla. Fer de cap de colla també t'implica tenir el cap bullint, pero des d'una altra optica. Aquí, el que has de fer és buscar la millar combinació d'elements a partir deIs recursos i possibiJitats de que disposes. Logi cament, tens malta més pressió i pateixes més, ja que sovint depens d'altres factors, com I'assistencia de la gent o l'ambient de la canalla. Fer de cap de colla, pero, és una feina molt apa sionant. • Som a mitjans de temporada J ja hem aconseguit tata la gamma de castells de set. Quin és el secret de lhit?

- Efectivamem, ponem la millar temporada que hem fel mai. pero jo em resisteixo a parlar d'exit. que, en cas que fas així. seria el premi a una feina constant per pan de for~a gent. Crec que els bons resultats que le nim es deuen a di versos factors. En primer lloc, la tasca de I'equip tec nic globalmenl. Sempre m'he mos tral satisrel de djsposar d'un excel.lent equip tecnic, que el per mel treballar amb comoditat i con fian~a. El segon punl a considerar és I'herencia rebuda deis úlúms anys. que ara lambé dóna els seus fruits, ja que. si bé hem crea! nous castellers de tronc i canalla, la co lumna vertebral -tant al tronc com a la pinya- és molt sinülar a la de les últimes temporades. Aixo vol dir que és bona. Un altre element que ens ha estat for~a important ha estat la canalla: enguany hem estrenal dos aixecadors, un enxaneta (més un altre aixecador que també en fa) i dos dosos. r encara som en condi cions d'estrenar-ne algun més d'aquÍ a final de temporada. És curiós, pero. que aixo hagi estat possible en l'any que hi ha hagut més dificu] tats per trebaJlar la canalla. a causa d'un accentuat i exagerat retard de la gent a I'hora de venir a assaig, que impossibjlita que sovint es pugui as sajar la canalla. Vull ressaltar la tas ca del lordi Figueras, que és real ment bona. De tates maneres, com

Passeig de Vilanova, 53 • Te!. 93 894 36 46 08870 SITGES

hem vist des de Festa Majar, una simple actuació ens pot fer capgi rar una trajectorja.ja que com a con seqüencia de l'actuació del 29 d'agost -que precisament, en tennes matematics, és la millar de la nos tra historia- hem tingut molts pro

blemes de canalla. Mai pots dir que en aquest camp estas bé. Un últim element que voldria assenyalar com a clau en la bona trajectoria que por tem, i aquest potser si és més perso na], és la meva obsessió per dotar la colla d'ull esperit de Huila i sacrifici

Te!. 938941091 Plac;a Cap de la Vila, 5 08870 SITGES

La Torre· 17

ENTREVISTA

SANTI TERRAZA

deIs quals sovint hem estat man cats. o sóc deis qui creu que els castells es fan per collons. Evi dentment, és molt més que aixo. Ara bé, si que crec que els collons -o els ovaris, segons sigui el cas són un recurs necessari que et perO. meten ampliar els teus dominis, arribar al milxlm, i per tant, obte ni,. millors resultats. És alió que tant se'n parla enguany de 1'0rguJJ. L'orgull no et fa els caslells, pero el permel fer-Ios quan el falten al tres elements, com pOI ser mes genIo millor tecnica. .Jo 110 vull que ens 10m] d passar el que ja ens havia succe"it alguna vegada, que ens havien caigul castells per man ca de collcentració i de lIuita. • S'han complert els objectius?

- Gairebé. De fel, els objectius

d'aquzesta temporada passaven per

recuperar el quatre de set amb

I'agulla, lomar afer I'aixecal ¡crear

castellers de ¡ronc nous. La torre,

de fet, era un repte. El quatre amb

I'agulla está plenament consolidat;

el tres per sota esta molt bé i va

ser una llastima que només el ca

rreguessim, pero estic conven\Ul

que enguany en farem varis, men

tre que de castellers nous n'hem fet

un bon grapal: quatre segons, dos

ter\os, dos quarts, a més d'altres

que baixen de dalt. T encara en

crearem més fins a final de tem

porada.

• La xarxa ha estat el millor fitxat

ge de la love?

- Sens dubte, la xarxa ha estat un

esplendid suport. Disposem de tres

o quatre pilars diferents, una cosa

impensable uns mesos enrere i

hem pogut assajar la torre amb una

vintena de persones. Hem fet la

torre amb els segons aterra i fins

a aixecador o tota sencera setze o

diviu vegades. Sense la xarxa hau

ria estat impossible. Ara bé, la xar

xa també ens aporta alguns proble

mes, com el fet que accentua el retard de la gent a I'hora de venir a assaig. Aixo cal corregir-ho. • T ara cap a on anem. Fins on po dem arribar? - 10 crec que Sitges pot tenir una colla de vuit. No se si pot tenir una colla que faci quatres de vuit com a xurros, ja que aixo implica un increment de gent important que ara veig com plicat. Pero si pOI tenir una colla que arribi afer castells de vuit, a base de feina, sa crifici i es for\ per part de to thom. En guany esO. lem fenl proves del quatre, so bretot per la part de dalt,ja que per primer com po dem assa jar un casO. tell de vuit amb quints que baixen tots de dalt. No sé si el provarem enguany o esperarem la temporada vinent. No ens hem d'obsessionar. Depen deIs resultats que obtinguem a l'assaig i de la resposta de la gent. Per lant, depen del compromís de tothom. Ara bé, del que si estlc conven\ut és que els castells de vuit arriba.. ran a Sitges de la mil de la love. • L'actuació de Festa Major ha esO.

tat la millor actuació de la colla, pero en canvi falta genl als assajos. A que és degul? Falta motivació? - Amb I'excel.lenl temporada que portem no crec que sigui faJta de motivació. Aquesta és una pregun ta que fa anys que ens fem: com podem incrementar la participació als assaigs? Esta demostrat que

quan la gent sent a parlar de fites noves, l'assistencia augmenta es pectacularment. Enguany hem tino. gut uns assajos pre-Festa Major extraordinaris, mentre que I'any passat, quan la gent sabia que anavem pel quatre de vuit, es va produir un increment també molt gran. Tot iaixí, no crec que aques ta sigui la solució, ja que no pots assolir nous castells constantment.

Hi ha una certa relaxació per pan de for\a gent, que pensa "aniré el darrer dia". Aixo és perillos. perO. que sovinl no pots fer tot el treball programal i el darrer dia no has fel tota la feina prevista. De totes ma neres, aquesta situació esta bastanl generalitzada a totes les colles. Tothom es queixa que ti falta genl a l'assaig. I a Sitges no hem d'oblidar que hi ha molta genl que treballa a I'hostaleria i restauració, altres que treballen a Barcelona; també hi ha mol tes entitats que generen participació. Arnés és un poble molt fiestero. I tot aixo es nota. • Catorzens en el ranquing, any de Concurs: quin papel' pOI jugar la love i quin és el teu favorit per emportarse el títol? - El que més m'agrada de la nos tra posició en el ranquing no és que siguem els catorzens, sinó el fel que Sitges és el poble que té menys habitants entre els 20 primers. I aixo lé més merit, ja que com deia abans hem de Iluitar contra una serie d'inconveniuents d'ordre so cio-economic i cultural que logi cament se'ns escapen. Al Concurs anirem a fer el que tinguem al nos tre abast, al marge de la posició que poguem ocupar. En un món caste ller amb 57 colles, només el fet que ens hagin convidat ja és una satis facció. Per tant, en aquest sentit, ja podem estar orgullosos. A mi m'agradaria sortir de Tarragona amb el cinc, la ton'e i el tres per sota descarregats. No cal dir que seria una excepcional actuació, pero aixo no ho decidirem fins el dia aban s, ja que depen de molts factors: assaig, canalla, actua cions de Santa Tecla i Vilafranca, etc. Respecte el meu favorit pe] Concurs: els verds; és a dir, els Castellers de Sant Pe re i Sant Pau.

,ca Ribera

Tap

i PI t

------ d

dia

~.~

..A. •

I!I ..A.

SAN FRANCISCO

a Casa! 1 d

, 4.

SITGES

el San Francisco,

18 • La Torre

CRONIQUES

Viatge a Andorra (23 i 24 de maig)

Viatge a Vitoria (1 i 2 d'agost)

El pilar Inés alt

COIn a casa

REDACCIÓ

L'escapada va ser d'aJlo més clistre ta. Vam arribar al país del Pirineu dis sabte al matl. La majoria de la gent estava allotjada en l'alberg de la Mas sana. mentre un bon grup va optar per anar a un hotel. també a la Massana. El matí va estar dedicat a compres i visita l]jure per t\ndon'a la Vella, les Escaldes. etc. A mitja tarda va anibar la primera actuacló. a Andorra la Ve Ua i convidats pel Centre Catala d'Andorra. lust en el moment de comen~ar, els núvols, que havlen amena~at des del migdia van descarregar la seva for~a sobre nosaltres. amb la qual cosa I'actuació es va veure reduida a un qua tre de sis amb l'agulla. la torre de sis (1a primera que fem amb dosos que realment són dosos) idos pilars de quatre. Encabat. sopar servit pel Cen tre CataJa a la Penya Barcelonista d'Andoo·a. La nit, com és habitual va donar molt de sí (es recomana llegir el quadre d'anecdotes) i va ser ben pin toresca. L'endema, al migdia, ¡ a pocs me tres de l'alberg i de l'hotel. teníem 1'altra actuació, en el marc de les fes tes d'Andoflora, i sota la gestió del Caries Herrera, vam exhibir la torre de sis (amb el mateix sistema del dia ante rior), el quatre de sis amb l'agulla, el tres de sis per sota, el tres de sis i el pilar de cinc, en el qual estrenavem segon idos nou. Tot seguit, ens van servir un bocata i vem enfilar carrete ra avall en direcció al mar.

Per segon any consecutiu vam tor nar a Vitoria-Gasteix. 1 és que en aquesta ciutat ja som gairebé com a casa. La millor prava és que vam tenir l'agradable sorpresa de trobar-nos en l'aparador d'una entitat fmancera del centric carrer Dato una immensa i pre ciosa fotografia del o'es de set que vam plantar l'any passat a la capital alabe sao Enguany hi vam tomar, gri\cies a la iniciativa del Casal CataJa d'Alaba i amb la inestimable coLJaboració del Patronat Municipal de Festes de Sit ges i el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generali tal. Amb nosaltres va viatjar la Colla love de Bastons de Sitges. que també bva fer les seves demostracions. Vam sortir divendres a la matinada i vam entrar a Vitolia cap a les 10 del matí. El lloc per dormir. el mateix de l'any passat, el pavelló de Landázuri, pero amb menys matalassos que l'any passat, fet que va provocar més d'una sorpresa a la nit. La pitjor sopresa. pero, va ser el pessim temps, que tot i ser 1 d'agost. ens obligava a anar pel carrer amb jersei. La tarda i la nit van ser !Iiures i utilitzades de la millor manera possible. L'equip de canalla va muntardiverses activitats per als petits, que els va tenir entretin guts. Les actuacions van tenir lloc diumenge. Al matí, en una resi dencia d'avis vam fer el quatre de sis amb lagu!la, la torre de sis, el tres de sis per sota i vam ca rregar el pilar de cinc. A la tar da, desprésc del pregó, a la pJa~a de la Vírgen Blanca, i sota la in termiten pluja vam fer la torre de sis, el tres de sis per sota idos pilars de quatre.

El millor deis viatges, com és habi tual són la llarga lIista d'anecdotes, entre les quals cal destacar: o Macho-macho man Cazorla. L'home més fort del món, el nostre inestimable Cazarla va fer unfull mon ty a mitges durant el sopar de di ssabte, en el qual compartíem sala amb un comiat de solteres, que es van deleitar deIs atributs pectorals del nostre home. o Cap de colla i tecnic de llums. En

•

PASTISSERIA

BüMBüNERIA

SABATÉ

Fundada l'any 1895

Plal¡:a de l'Ajuntament, 10

Tel. 93 894 02 13

SITGES

el mateix restaurant, i en plena boge ria musical i sexual, el Santi va voler deixar a les fosques tota la sala. Men tre manipulava el quadre de llums es va trobar amb la desagradable sopre a de la mestressa que el saludava pel darrere. o Alto a la Guardia Civil! Tres aven turats cotxes, van optar a les quatre de la matinada a anar a la Seu a buscar més marxa. Pero, en anibar a la fron tera, sorpresa!: els picoletas no se'n van adomür i obliguen a bufar a un entusiasta conductor. o 4x4 per la muntanya. Un conflicte entre dos 4x4 de la colla es va saldar amb el petit abonyegament frontal d'un d'ells, al qual el viatge a Andorra li va sortir una mica caro o Color vi i blau. Més d'un perico es va resistir a que li donessin de bere nar aJs locals de la Penya Barcelonis ta, mentre la majoria es fotia les botes de bocates. o El Cau fetal. L'habitació d'un cone gut pastisser de la colla va ser literal ment invaida per un exercit d'amics, coneguts i espontanis, que, tot i tenir Hit i !Ioc per dormir van preferir deixar-se caure al cau retid.

~~BA~~

eee

ma d'acces al pavelñló, el Ricardet. parlant amb uns abelt.wJes. els va d¡r: "aquests de l'Ertzantza son de puta mare i s'han enrotllat molt bé". men tre els alu·es. amb mil cro'es diferents, se'l miraven de reüll. o Siberia-Gasteiz. Déu n'hi do. el fred que va ler. Mé~ d'un que havia anibat en camisa i cal~a culta se'n va anar al Colte Inglés a l'omprar-se una jaque ta. o Concert en vit.:. Gairebé tothom va acabar fins els pebrots del recital de música que van oferir tot el eap de setmana el Dani i l'Estanis, amb un timbaI que una miea més acaba esta vellat als seus caps. o Sentiment patriotic. Un entusiasta iaio basc no va parar de cridar "Visea CataJunya". cada cop que aJ~avem un pis en l'actuacio de la tarda. com a pro va de la seva al.lucinació pels cas tells. que. tol i ser de sis, li van gene rar una adrenalina paniotica que exul tava amb intensitat. o Sidreries. Van ser. de nou. els locals més visitats. Sidra. chuJetón, pebrots. truita de bacalla... (mmhhhh!). Vui.l tomar-hi.

Aneedotati: Ricardo-Beltza. Després que uns simpatics policies munici pals ens solueionessin el proble

ALUM-METALL

-.r

-loo AN'l'b "ceJan ef]dui!J}o"

1895 - 1995

Serralleria metól,lica

Tancaments d'alumini

Exposició i venda Centre comercial Oasis - Local 65 Te!. i Fax 93 8940758 08870 SITGES

Taller '-o Comas i Soló, 14 Te!. 93 896 29 38 08810 Sant Pere de Ribes

La Torre -19

ESTADíSTICA

Actuació. Lloc i dia.

p.4

Sitges (26 d'abril)

Poble Espanyol (10 de maig)

Andorra (23 de maig)

4/6

3/6

4/6a

3/6s

5/6

1/6

6/6

Id Id

Andorra (24 de maig)

p.5

4/7

3/7

Alcover (29 de juny)

Sitges (24 de juny)

Ribes (27 de juny)

Calafell (19 de juliol) Sitges- Les Botigues (26 de julioJ)

lid

Vitaria (2 d'agost-matí)

Vitaria (2 d'agost-tarda)

Sitges (23 d'agost)

TOTAL

12d Ipsc

Id 4d

Id Id

Sítges (29 d'agost) In

lid

Id I psc

Sitges (24 d'agost)

Sítges (5 de setembre)

li Id

Id Id

Graeia (16 d'agost) Cerdanyola (16 d'agost)

4/7a 5/7 3/7s 1/7

Id Id

Id 3d

lid

12d le

3d, le, lid

d: desearregat; e: earregat; i: intent; id: intent desmuntat; ps (o s): per sota; n: net

• Simpatitzes amb la Jove pero no ets casteller? • T'agrada I'ambient de la Jove? .. Vols que la colla de Sitges faci els millors castells que siguin al seu abast?

Fes-te del Club d'Amics de la

Colla Jove de Castellers de Sitges

Vine els dimarts i divendres a l'assaig i ten'informarem

Bar - Restaurant

Tapas variadas y menú casero

Carrer d' Espalter, 17 Te!. 894 45 90 08870 SITGES

LIZAR

Tabern.a Vasca

)(IJ( I

C/. Majar, 22

Te!. 93 894 73 70

08870 SITGES (Barcelona)

Pioneros en tapas y txikiteo Taberna Vasca

C/. Sant Pau, 3

Te!. 93 811 03 20

08870 SITGES (Barcelona)