La Torre REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES Núm. 25
Tardor 2008
2 / Tardor 2008
LA TORRE
CARTA DE LA CANALLA
Gràcies LA CANALLA
La canalla de la colla hem pensat que també ens agradaria dir la nostra. Per això volem expressar-nos i els dirigim aquesta carta per publicar a La Torre, sobretot a la Directiva. Moltes gràcies per tenir-nos present com la part “petita” de la colla. Gràcies per fer esforços, no tan sols econòmics, sinó també per esforços participatius, de voluntat. Gràcies per totes les vegades que heu hagut d'estar hores i hores per nosaltres, perquè sense nosaltres no hi ha castells. Gràcies a tots els de la colla pels esforços que heu fet perquè nosaltres poguem aixecar la mà i coronar els castells. Gràcies per aquells moments de força que heu tingut que soportar perquè un castell no caigui i siguem feliços. Gràcies per ser de la Jove.
El llibre de la Jove. La fàbrica d’il·lusions. Jove de Sitges (1993-2008) és el titol del llibre que narra els primers quinze anys de trajectòria de la colla. Està escrit per Jordi Dólera i Santi Terraza, editat per la pròpia colla i ha estat guardonat amb el Premi Folklore de Sitges “Jofre Vilà” 2008. Es pot aconseguir a les llibreries de Sitges i al Palau durant els assaigs. El llibre està estructurat en sis capítols, que van des dels precedents castellers a la vila (amb els castells que es van fer ja a finals del segle XIX per part de les colles dels Xiquets de Valls o la trajectòria que van tenir els Castellers de Sitges entre 1971 i 1987) fins el moment actual, passant pels diferents períodes que al llarg d’aquests quinze anys ha viscut la Jove. Una completa estadística amb totes les actuacions que ha tingut la Jove (i les colles que han actuat amb la Jove) completa el llibre.
La Torre Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Jordi Dólera, Lídia Gázquez i Santi Terraza Hi col·laboren en aquest número: Josep M. Almiñana, Nando Blasco, José A. Carrasco, Dani Farrerons, Òscar Farrerons, Jordi Figueras, Juanjo Requena i Siscu Rosell Fotografies: Esperança Fabra, Marta Ferrer, Lídia Gázquez, Angie Mirabent i Judit Paretas Impressió: L’Eco de Sitges SL Tirada: 500 exemplars. Distribució gratuïta Adreça: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del Rei Moro. Carrer d’en Bosch, 14. 08870 Sitges (Penedès) La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anunciants El pòster del mig és el 4de7 amb l’agulla de la Diada de Festa Major, el passat 31 de juliol
L’ASSEMBLEA, EL 13 DE DESEMBRE, A LES 17.30 H L’assemblea anual ordinària d’enguany serà dissabte 13 de desembre, a les 17.30 h en primera convocatòria. Enguany, s’ha optat per fer l’assemblea unes setmanes més tard del que és habitual per donar marge a la gent a que pugui vendre els números de loteria, així com poder preparar els equips tècnic i directiu. L’hora d’inici és a les 17.30 h per evitar una possible coincidència amb el FC Barcelona-Real Madrid previst per a aquell cap de setmana.
LA TORRE
Tardor 2008 / 3
Un any de transició LA TEMPORADA ES CLOU SENSE ELS RESULTATS ESPERATS, PERÒ AMB L’ESPERANÇA QUE LA INVERSIÓ FETA EN CANALLA I TRONCS FORGI UN 2009 D’IL·LUSIONS La temporada del 2008 arriba a la seva fi. A l’espera de la XVI Diada de la Colla no es pot amagar que la campanya del 2008 s’acomiada amb un cert gust agredolç. Els objectius tècnics anunciats no s’han pogut complir i després de dos anys fent castells de 8, tot indica que aquesta temporada, la Jove no podrà repetir els èxits del 4de8. Tot i això, el treball realitzat en canalla i en els troncs pot resultar una gran arma per a l’any vinent. No ha estat una temporada fàcil. Com ja s’havia remarcat en diverses ocasions, sovint és més difícil mantenir-s’hi que no pas arribar-hi. Enguany s’ha posat de manifest, i el 4de8 no ha estat una aposta real de la Jove. Bona part de les intencions i treballs tècnics han estat enfocats a obtenir un 3 lleuger, que conduís al 3de7 per sota, un castell que desperta grans il·lusions a la colla i que tornava a ser en l’agenda després de deu anys. Els dos primers intents (Santa Tecla i Vilanova) no van donar el fruit del treball a l’assaig i les esperances es dipositen ara en l’actuació de la Diada, que, sens dubte, suposaria una gran alegria per a la Jove. El 2008, de fet, va començar amb importants problemes de canalla, que minaven les aspiracions de la colla, no només al més alt nivell, sinó al nivell més bàsic. La intensa dedicació dels responsables dels equips de canalla (tècnic i administratiu) han salvat aquest obstacle i ara, junt a altres tasques per alleugerir troncs, fan preveure un futur immediat obert de possibilitats. El 2008 també ha demostrat un altre cop que els castells de la gamma mitja de 7 no han de ser la frontera. L’efectivitat amb el 5de7 i el 4de7 amb l’agulla (als quals cal afegir ara el 3de7 amb l’agulla) és més que evident i la Jove ha de plantejar-se objectius superiors, entre els quals la torre resulta imprescindible.
Peu del 5de7 de Santa Tecla, vist des del balcó de l’Ajuntament
COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES. TEMPORADA 2008 Diumenge, 27 d’abril, Sitges Diada de Sant Jordi Amb els Castellers de Sants Castells fets: 3de7, 4de7, tde6, pde5
Diumenge, 24 d’agost, 13 h Sitges (Festa Major) Castells fets: 3de7c, tde6, 4de6a, 2pde4
Diumenge, 11 de maig, Esparreguera Amb els Castellers d’Esparreguera i els Tirallongues de Manresa Castells fets: 4de6a, 3de7c, tde6, 2pde4
Diumenge, 31 d’agost, 18.30 h Sitges Exhibició de Festa Major Amb els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Terrassa Castells fets: 5de7, 4de7a, 4de7, vde5.
Diumenge, 1 de juny, Sant Sadurní Congrés Castells fets: 4de6a, 3de6
Dijous, 11 de setembre, 11 h Sitges Ofrena Onze de Setembre Castells fets: pde4
Diumenge, 15 de juny, Valls Amb la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona Castells fets: 3de7, id4de7a, 4de7, 4de7a, pde5, 2pde4
Dijous, 11 de setembre, 18.30 h Les Roquetes Amb els Xicots de Vilafranca Castells fets: 3de7, 3de6s, 4de6a, 3pde4
Dissabte, 27 de setembre, 18.30 h Sitges Diumenge, 5 de juliol, Ribes Exhibició de Santa Tecla Amb els Castellers de Vilafranca Amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls Castells fets: 5de7, 4de7a, 4de7, pde5, i la Colla Joves Xiquets de Valls 2pde4 Castells fets: 5de7, i3de7s, 3de7, 4de7a, pde5 Diumenge, 20 de juliol, Calafell Amb els Nens del Vendrell Dissabte, 11 d’octubre, 18.30 h Vilanova i els Castellers de Barcelona Amb els Bordegassos de Vilanova Castells fets: 3de7, id4de7, 4de7, pde4 i els Castellers de Sabadell Castells fets: 5de7, 4de7a, i3de7s, 3de7, Divendres, 8 d’agost, Vilafranca pde5 Amb els Castellers de Vilafranca Castells fets: 3de7, 4de7, tde6 Diumenge, 19 d’octubre, 12 h Sants (Barcelona) Dissabte 23 d’agost, 18 h Amb els Castellers de Sants Sitges (Festa Major) i els Minyons de Terrassa Festa Major Castells fets: 3de7, 4de7, 3de7a, pde5 Castells fets: 3de7, 4de7, 4de6a, 3de6s, 3pde4 (un dels quals aixecat per sota) Dissabte, 25 d’octubre, 18.30 h Sitges XVI Diada de la Colla Amb els Castellers de Vilafranca i els Castellers de Sants
LA TORRE
4 / Tardor 2008
L’Escola de Grallers, els castells i la Jove DANIEL FARRERONS I CASANOVA Amb aquest article vull fer una mica de resum sobre la relació que ha tingut l´Escola de Grallers de Sitges amb el món dels castells i amb la Jove de Sitges, relació que de ben segur molts membres de la Jove ignoren per ésser novells a la colla o bé perquè mai han tingut l´oportunitat de coneixer-la. Com a introducció cal dir que l´Escola de Grallers de Sitges va ser fundada per Blai Fontanals i Argenté l´any 1971, tot i que l´origen el podríem trobar en la primera Escola de Grallers a Sitges que es creà l´any 1952. L´Escola neix per formar nous grallers en una època on no n´hi havia gaires a Catalunya, i per contribuir a la recerca, conservació i difusió tant de la música per a gralla i tabal com pel folklore. Aquests objectius ens han deixat l´edició de vuit quaderns sobre balls populars i l´impressionant llibre Nosaltres, els Grallers, que va escriure l´incombustible Blai Fontanals. Pel que fa a l´ensenyament, l´Escola funciona segons una peculiar i possiblement única manera de treballar que consisteix en què els grallers que hagin assolit un cert nivell es comprometen a ensenyar dins de l´Escola a les persones que vulguin aprendre a tocar la gralla, tal com algun graller va fer amb ells en el seu dia. Aquest ensenyament és totalment gratuït. L´Escola de Grallers de Sitges es crea el mateix any en què es funda la colla dels Castellers de Sitges. Aquest fet fa que l´Escola acompanyi als de la camisa blava pocs anys després de la seva fundació, atès que en els inicis varen ser acompanyats per la colla dels “Guillermos”. En aquella època les colles de l´Escola fan nombroses sortides durant l´any, i el món dels castells no en queda al marge. A part d´acompanyar en quasi totes les sortides als Castellers de Sitges, durant alguns anys de la dècada dels 70 (sobretot cap a finals de la dècada) l´Escola va ser la colla de grallers oficial de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, dels Castellers de Vilafranca, dels Minyons de Terrassa des de la seva fundació fins que va haver-hi l´escissió dels Castellers de Terrassa, i dels Castellers de Terrassa els primers temps des de la fundació. Tot i no ser la colla oficial també es feien sortides amb colles com els Castellers de Barcelona (amb els quals es va viatjar a Alemanya), la Colla de Mar de Vilanova o els Bordegassos de Vilanova, a part d´alguna sortida esporàdica amb algu-
na altra colla. Fet curiós és el que l´Escola fou l´encarregada de l´ensenyament de la gralla a l´Escola de Grallers de la Colla Joves dels Xiquets de Valls. Com a castells tocats podem destacar que l´Escola va tocar el primer 5de8 del segle XX amb la colla vallenca per Santa Úrsula del 1981. També es va tocar el primer 4de8 dels Castellers de Vilafranca a Montserrat, i els intents de castells de 8 dels Castellers de Sitges. A partir del boom dels castells dels anys 90 la majoria de colles disposen de colla pròpia, tot i que en moltes ocasions les colles no tenen el menor interès en tocar el Toc de castells amb dignitat, cosa que suposa una manca de respecte cap a l´instrument i el món casteller en general. Podríem dir que s´ha acceptat que es perdi una part tant important del castell com és la música. Per mi, si un castell sense acotxador no se´l considera castell, un castell “sense” gralles se l´hauria de considerar castell? Durant aquests anys de boom l´Escola únicament és colla oficial de la Colla Jove dels Castellers de Sitges, tot i que en ocasions molt puntuals s´acompanya a colles com els Xicots de Vilafranca, els Nens del Vendrell, els Bordegassos de Vilanova o els Moixiganguers d´Igualada (en la seva fundació). A l´inici d´aquest segle i durant els darrers anys l´Escola acompanya als Xicots de Vilafranca durant els actes de la Festa Major vilafranquina. L´any 2004 es toca el seu primer 3de8 descarregat. El 2007, any del 25è aniversari dels Xicots, es musica l´ofrena que ha fet la colla vilafranquina al patró Sant Fèlix durant l´ofici de Festa Major d´de l'any passat. Una de les peces triades va aser el Toc d´ofertori, composat especialment per Blai Fontanals per l´ofrena a Sant Bartomeu realitzada pels grallers sitgetans l´any que es commemorà el cinquantè aniversari de la pirmera Escola de Grallers a Sitges. L'any passat l´Escola també va participar en la seva diada del 25è aniversari i en l´ofrena a la patrona Verge del Roser per commemorar-lo. Des de l´any 1993 l´Escola és la colla oficial de la Colla Jove de Castellers de Sitges, mantenint un vincle molt estret. Durant els primers anys l´Escola acompanyà la Jove en les nombroses sortides que es feien abans a cada temporada, l´acompanyament era de franc (només es cobrava quan la Jove cobrava), es feia una excepció respecta les altres entitats que s´acompanyaven. Aquesta situació
perdurà fins al dia que tot i que l´Escola era la colla que acompanyava a la Colla a totes les actuacions, en el sopar de fi de temporada es convidà a una altra colla de Sitges la qual va fer un ball o concert. A partir d´aquell dia l´Escola va decidir “plegar” i que fos la colla que participà en l´anterior sopar qui companyés a la colla; ara bé, el problema fou que el catxet que aquesta colla demanà era exponencialment superior al que cobrava l´Escola. Al final s´arribà a un acord rebaixant el catxet i la colla tingué un nou grup de gralles oficial, tot i que en aquella mateixa temporada aquest grup no va poder complir amb totes les sortides i la colla va haver de recórrer a l´Escola, la qual acceptà tornar a tocar els castells de color vi. Durant els següents anys es buscà una fórmula per rotar les actuacions de la Colla entre els diferents grups de grallers de Sitges, fet que s´aconseguí durant un temps limitat fins que l´Escola va quedar altre cop com a única colla per tocar amb orgull els castells sitgetans, fet que va unir encara més les dues entitats. Un tret diferencial que molts haureu pogut notar és el toc de castells que interpreta l´Escola, toc diferent al que interpreten la majoria de colles d´arreu de Catalunya. Aquest toc va ser recuperat d´una gravació dels grallers antics anomenats “els Romeas”. És un toc més ràpid i explosiu, potser com les gralles i el folklore sitgetà en general. Sota el meu parer l´energia d´aquest toc juntament amb el so potent i estrident del graller de l´Escola o sitgetà és la millor combinació perquè el graller “s´integri” virtualment en el castell i ajudi a carregarlo i descarregar-lo. La manera de tocar pot transportar al graller a qualsevol figura del tronc o de la pinya fent força per complir l´objectiu. Aquest toc s´enregistrà en el CD Gralles i Castells, que va editar l´Escola de Grallers de Sitges l´any 1995 i en el CD de les músiques de Festa Major, que s´enregistrà des de la Comissió de Festa Major l´any 2000; a través d´aquestes gravacions aquest toc s´ha fet servir en diverses ocasions en programes o talls a TV3 i a diverses ràdios d´àmbit nacional. Durant aquests 15 anys d´existència de la colla s´ha tocat en molts escenaris i situacions diferents: puc destacar o recordar com a tocs especials per diferents motius els següents: els tocs dels pilars de 4 a la Sortida d´Ofici de Festa Major i Santa Tecla del primer o primers anys
LA TORRE
Tardor 2008 / 5
Membres de l’Escola de Grallers de Sitges tocant un castell de la Jove al Cap de la Vila
de la colla en què la plaça responia amb una tancada ovació enmig del xivarri festamajorenc (fet que crec que s´està recuperant...), el toc del 3de7 davant 5.000 persones a Vitòria en l´acte inaugural del pregó a càrrec d´Iñaki Gabilondo, les entrades a la plaça de braus de Tarragona pels concursos, les passades i passades que es tocaven en els intents de 4de8 que es trobaven en perfecte estat però la canalla es feia enrere i acabaves de tocar “la baixada” amb ganes de rebotir la gralla contra el terra, els tocs de l´actuació del 23 d´agost a la tarda o de les sortides d´ofici que en ocasions l´han interpretat entre 20 i 30 grallers i timbalers. O un dels primers castells de 6 de la colla a la plaça de l´Ajuntament on en Ricard Baqués assignà l´èxit del castell als grallers perquè amb el nombre de grallers i la potència vam aconseguir silenciar els crits d´un baix i que el castell no es desmuntés i finalment es va acabar descarregant. Suposo que us sobtarà que no enumeri els tocs de castells dels principals èxits de la colla: l´explicació és que són castells on els
nervis només et permeten “defensar” el castell amb màxima concentració a l´hora de tocar però no et permeten gaudir del toc ni de l´ambient. Finalment, podria enumerar dos tocs com els més emotius, sota el meu punt de vista, que he pogut tocar en el món dels castells, els quals estan també en el top ten de la meva carrera grallera. No són de cap actuació, el primer el tocàrem en el casament del meu germà Òscar, al costat dels dos nuvis castellers i en un saló dins d´un castell on la concurrència va saber escoltar i llegir el tempo del castell de manera perfecta generant una comunió entre músic i oïdor sensacional. El mateix succeí en el segon, un toc de castells al saló de plens de l´Ajuntament a un metre dels 4 castellers sitgetans homenatjats per la seva trajectòria continuada. La cara d´emoció i satisfacció de tots el castellers i de molts altres castellers i espectadors va fer que en acabar un graller ja retirat (que sota la meva humil opinió ha estat dels millors grallers sitgetants dels darrers temps) em comentés: “Dani, em
sembla que ha estat el toc en el que he disfrutat més de la meva vida”. Haig de dir que en aquests tocs i en la majoria de tocs de castells que he intrepretat, gràcies a Déu he estat acompanyat de grans grallers, o si més no de grallers que s´han esforçat per tocar la gralla amb dignitat. Aquesta dignitat crec que és fruït de la rivalitat i competitivitat que ha existit sempre en el món graller sitgetà. I jo, que sóc un gran defensor de la rivalitat i competitivitat, sempre sana i ben entesa, tant en el món de la gralla com en el fet casteller, crec ens ha portat a què en cada actuació intentéssim esmerçar-nos per tocar bé i, a poder ser, tocar millor que les altres colles per deixar el nom de l´Escola, de la Jove i de Sitges ben alt. Això haurà provocat que en ocasions ho haguem aconseguit i en d´altres potser no, però almenys en la majoria de tocs crec que sí que s´haurà aconseguit que les gralles de la Jove o les gralles sitgetanes toquin amb dignitat, i espero que aquest fet el sàpiguen apreciar les noves generacions i perduri en el temps.
Ser de la canalla CLÀUDIA SAURET Ser de la canalla és màgic, diferent. Una sensació estranya. Et fas gran amb unes persones que tard o d'hora acaben formant part de tu. T'ajuden a créixer com a persona. T'ensenyen com pujar i arribar als cims que nosaltres ens marquem, i a retornar-ne, sempre vigilant no caure, sempre procurant ser millor persona, ser única.
Assaig rere assaig, actuació rere actuació, nosaltres, la canalla, decidim si volem créixer, si volem superar les pors. Som nosaltres els qui, al cap i a la fi, decidim si el castell es corona. Però toquem de peus a terra. No som els únics que fem possible aquesta construcció, sabem que si tota la gent que esteu no hi fóssiu, nosaltres no podríem aconseguir la meta que tenim com a colla.
Però els meus anys de canalla ja s'han acabat. Ja no em pagaran més sopars ni més viatges a la neu. Malgrat tot, sé que no em quedaré amb les mans buides. Continuaré creixent. I sé que continuaré tenint una colla que m'estimarà, i que jo els estimaré a ells. I ara, seré jo qui podré ajudar a créixer un nen o nena que, com jo, és canalla.
6 / Tardor 2008
LA TORRE
La commemoració del 15è aniversari ha permés efectuar un viatge per la trajectòria de la colla. Els castells enlairats, els èxits assolits, els esforços realitzats, les decepcions assumides, els camins traçats, les il·lusions construïdes… 15 anys en el període d'una colla castellera és un espai de temps extraordinari per viure tot tipus d'emocions. Per aquest motiu. La Torre publica les impressions escrites pels caps de colla que ha tingut la Jove en aquest temps que, des de la seva experiència personal, ens parlen de les sensacions i emocions viscudes quan van ocupar el màxim càrrec de la nostra entitat, en una mostra evident de la continuïtat del projecte iniciat fa 15 anys. Són uns escrits pensats, inicialment, per al llibre La fàbrica d’il·lusions, però que per raons d’espai no van poder entrar i finalment es publiquen a la revista de la colla. Silenci, parlen els caps de colla!
On hi ha una camisa hi ha un casteller ÒSCAR FARRERONS CASANOVA Cap de colla els anys 1994, 1995, 1996 i 2000 El president m'ha demanat quatre ratlles de les impressions que he tingut durant els anys en què he estat cap de colla, això és, des de juliol de 1994 a 1996 i el 2000. Deixo aquí escrites, doncs, algunes sensacions de càrrec de cap de colla. Hi afegeixo, a més, un parell o tres de reflexions en tant que casteller que s'ha enfaixat regularment en el transcurs d'aquests quinze anys. L'assaig, és tan important com diuen? Es diu que allò que no es faci a l'assaig no es farà a plaça. Copsar, però, tot el sentit d'aquesta mena de sentència castellera costa més que no sembla. En el meu cas, vaig començar a entendre la importància, i dificultat, que tenia i té l'assaig des del mateix moment que vaig haver d'exercir el càrrec de cap de colla. Fins aleshores mirava les proves com qui mira els quadres penjats a les parets d'un museu. Quan ets tu que crides la gent, de seguida t'adones que no és el mateix mirar que veure. Va ser a mitjan juliol que em vaig deixar enredar, juntament amb en Jordi Cazorla de cap de pinyes, en Jordi Farrerons de cap de canalla, en Santi Pérez, en Joan Padreny, en Juli Selma i en Paco Moreno; val a dir, però, que vaig comptar amb la complicitat de tota la colla en general i dels castellers veterans en especial. Vaja, que no partia precisament del no res. Abans havia sovintejat, sobretot l'hivern de 1994, les anades als assaigs de Vilafranca, endut per la inquietud de conèixer com era per dins una colla gran. De fet, vaig seguir fent-hi escapades, a cal Figarot, durant bona part de les temporades 2004 i 2005, de vegades amb companys de la colla. Les meves preguntes, en aquell pati, trobaven sempre una resposta instructiva. També em vaig deixar caure, de tant en tant, per Tarragona, Terrassa i, fins i tot, Vilanova. Crec que fixar-se en les altres colles, en allò de bo que tenien, i
en allò no tan bo, en el que podíem adaptar i en el que havíem d'evitar, tant del punt de vista tècnic com administratiu, ens va ajudar a créixer en els primers anys. Ja des dels primers assaigs un cap de colla s'adona per força que assajar una activitat en què s'interrelacionen nens des dels cinc anys amb adults de qualsevol edat, que requereix d'un exigent nivell tècnic fet d'una mescla de factors diversos com ara la destresa, l'equilibri i la força, que requereix assajar tres aspectes tant diversos com pinya, tronc i canalla, s'adona, dic, que el que li espera no serà bufar i fer ampolles. El càrrec porta implícit un plus de concentració que esdevé, sovint, esgotador. En aquest sentit, a mi em va anar bé que de tant en tant algun company cridés i manés alguna prova, perquè alhora descansava i podia consultar en Ricard Baqués; mentre parlàvem, vaig aprendre a mirar de reüll qui entrava per la porta. Aquestes proves intercalades en què participen castellers no habituals del tronc fan possible, a més d'aquesta treva per al cap de colla, que l'assaig no s'aturi en cap moment. I és que és important que l'assaig sigui dinàmic, tan entretingut com sigui possible. Com més proves es facin durant un assaig, millor que millor. Per moltes raons, una d'elles de pes: el temps esperona. Dos dies d'assaig. Temps limitat que cal aprofitar: en poca estona s'ha de fer molta feina. Hagués volgut que els minuts passessin a poc a poc, però les agulles del rellotge empenyien més que deu mil pinyes juntes. “Què és gaire tard?” preguntes, “dos quarts de 12”, et respon el company, “renoi”, dius, i et recordes del senyor Einstein, que deia que el temps és relatiu. Si més no, ho és en l'àmbit de l'assaig casteller: pot transcórrer lent per a les mans del primer cordó, molt lent per a les mans del segon i tercer cordó, lentíssim per als pares de la canalla; en canvi, ho fa ràpid per al cap de pinyes, molt ràpid per al cap de canalla i a la velocitat de la llum
per al cap de colla! Apa, doncs, no es pot perdre el temps, en un assaig. Dit a la manera del Quim Monasterio, amb aquella veu de tro: “anem per feina!”. Tot i que no aguantava cap pes damunt les espatlles, acabava l'assaig, sobretot els primers temps, mentalment fatigat com quan fas un examen de dues hores a la Universitat. I és que en un assaig no es descarrega una prova que ja has de pensar en la propera, combinant tothora alçades i pesos, expertesa dels que ja en saben una mica amb la matusseria dels que comencen (quants pantalons, raaaaaas, no vau estripar, Siscu i Caballé, abans de fer grans castells?); has d'estar atent a l'amplària dels cordons que queden a baix abans d'enlairar segons quines proves; has de saber combinar la resistència dels castellers del tronc amb l'agilitat dels menuts; i si parlem dels menuts, sense cap pretensió d'esgotar un repertori que podria fer-se llarguíssim, diré almenys que cal estar atents al seu estat anímic i, a partir de segons quina hora, al seu cansament, que no és cas haver de fer pujar un xiquet quan te'l trobes amb el cap repenjat en el pedrís, mig adormit. Segueixo: has de pensar en les proves que aniran a plaça, sense oblidar-te d'anar formant nous castellers; veure qui falta i com se'l pot suplir, escoltar qui faltarà diumenge, escoltar les opinions dels companys, demanar opinió a algun casteller de la teva confiança, escoltar la veu de qui vol dir-te res, escoltar molt, parlar poc, cridar encara més poc, que n'hi ha que de tant cridar queden esgolats, i sense veu no vas enlloc. I altre cop mires el rellotge, maleeixes les agulles i procures fer via amb les proves abans no marxi la canalla, sense deixar d'intercalar alguna pinya no fos cas que et trobis la meïtat de la gent a mig badallar, i aleshores et toca, feina ingrata, menar-li pressa al cap de pinyes, el qual farà el mateix amb la cap de crosses. Per damunt de tot, penses, el ritme d'assaig no pot decaure, ha de
LA TORRE
ser viu, hi has d'encabir moltes proves de tronc, algunes de pinya, i assajar la canalla, tot plegat amb el mínim de serietat a què obliga tenir gent allà dalt, per la qual cosa no deixes parlar als de dalt però consenteixes a contracor que ho facin els de baix, i és que a qui se li pot demanar que estigui en silenci durant dues hores? Per acabar-ho de rematar, quan arriben les proves de més compromís, aquelles que posen al punt la colla, has de procurar que no hi hagi nervis encara que tu n'estiguis, de nerviós! I és que cal transmetre tranquil.litat, seguretat. Quan després d'una anàlisi objectiva es decideixi portar a plaça un castell, caldrà que tothom se'l cregui, aquell castell. Una de les tasques més difícils, i alhora més importants, és injectar suficent motivació als components de les tres parts del castell. Són tantes les variables a què has d'estar atent, que no acabaria de recitar-les sense fer-me pesat. El que em va quedar clar és que no tenia temps per parlar del cap de setmana amb ningú. I per postres, un cop al llit, en aquelles nits dels divendres, sense voler-ho seguia fent combinacions. Com quan jugava a escacs al Casino Prado i amb els ulls tancats, ajagut al llit, veia moure's els peons i les torres. A més, a les variables que convé tenir presents en un assaig cal afegir, encara, les específiques del dia de les actuacions. Tot plegat fa que sigui imprescindible que comparteixis responsabilitats amb almenys mitja dotzena de companys. Quatre ulls veuen més que dos, i vuit més que quatre. L'apartat tècnic, del qual només n'ets el cap visible, és tasca d'equip i la primera feina, i potser la més important, que es pot recomanar a un cap de colla que comença és que s'envolti de companys que l'ajudin a portar la creu del càrrec. A banda de l'equip tècnic, jo escoltava qualsevol casteller de la colla. Seguia el consell que m'havia donat el Tito Suàrez poc després d'estrenar el càrrec: “escolta tothom, i després ja decidiràs”. Consell que no vaig perdre mai de vista. Després del meu debut com a cap de colla a Puigmoltó, el 23 de juliol, en què per fer la torre de 6 vaig haver de fer pujar un terç amb pantaló texans, vam anar al cap de poc a Granollers; allà vaig fer desmuntar una torre que semblava que hagués consumit mitja ampolla d'aiguardent, de tant com remenava! Segon avís que les coses es poden tòrcer a pesar d'haver fet assaigs esplèndids. El primer, d'avís, m'havia arribat cinc dies abans durant la
Tardor 2008 / 7
diada de Festa Major, vull dir a la Sortida d'Ofici, actuació que em va ensenyar les dents. Dit d'una altra manera: no sabia que calia parlar amb segons qui abans d'enlairar segons quins castells en segons quines diades. Impressió amarga que la Sortida d'Ofici de Santa Tecla em va confirmar, per si tenia dubtes. Abans de Santa Tecla vam fer un parell de sortides. Una d'elles, la de Llinars, ha estat recordada manta vegades a les tertúlies castelleres. Allí un parell de castellers bregats en mil batalles em van suggerir de plantar el 3de7, encara inèdit a la colla, després de la caiguda inesperada de Sant Bartomeu. D'entrada, vaig pensar en els inconvenients, que n'hi ha5de7 (13 d’agost de 1995) via, com ara les absències d'alguns castellers, entre les quals la d'un diumenge més proper, amb presència, quart, en Joan Ramon, que m'havia a més, de colles foranes, i, dit sigui de demanat de fer festa, i és que era la passada, amb el cos de la tropa sencer, Diada Nacional, i jo, preveient castells o poc desgastat. De l'ofici, n'ha quedat de 6 li havia respòs “marxa tranquil”. amb el temps una actuació menor, a L'equip tècnic, però, va fer una reunió més de l'estranya nostàlgia del que en a peu de plaça per debatre la proposta; realitat molts mai vam arribar a conèivam demanar ajut als Xics de Granoxer, això és, aquelles grans actuacions llers, amb qui compartíem actuació, i dels Castellers de Sitges. sí, aquell 3 es va enlairar ferm, com si L'octubre tastàvem per primer cop sabés que amb el temps esdevindria les sensacions de trepitjar la sorra de mític en la memòria de la colla. Quin la plaça de braus de Tarragona. Poc tres tant rodó que ens va sortir! Quina després, a Ribes, començàvem a penalegria! Encara ara recordo en Ramon sar que aquella podia ser també casa Ponce, fill d'un altre guerriller d'upa, nostra. A Vilanova, el novembre, pred'alt rang, demanant-me de repetir-lo paràvem la diada, que vam celebrar a al Cap de la Vila! la Fragata, amb aquell intent descoLa Sortida d'Ofici de Santa Tecla, munal de torre de nou dels Castellers com deia abans, va tornar a treure les de Vilafranca. coses de lloc. Ens tornava a caure, en La temporada 1995 va començar de pròpia plaça, el dia de la festa grossa, la mateixa manera que havia acabat el 3de7, tot i haver-lo descarregat dotl'anterior, descarregant els castells bàze dies abans a Llinars del Vallès. No sics de 7. El juny, a Santa Coloma no li queia per manca d'assaig (ni d'ofici!), vam dir a l'inefable speaker que havísinó per excés de... En fi, que reconec em fet el quatre de set sense crosses; que em vaig acabar enfadant una mitampoc ho hagués entès. El juliol ens ca. L'any següent, a l'assaig previ de batíem amb la històrica colla del VenFesta Major es va sentir allò de “un drell. Pel Vinyet pressumíem d'aixecat, casteller que beu no té equilibri, i un vull dir del 3de6 per sota, que repetícasteller que no dorm no té resistènem l'endemà a la Llacuna, mentre per cia”. Encara ara em pregunto si va serl'aire ja es mastegaven els castells de 7 vir de gaire posar-se tan trascendental. i mig. El dia 13 d'aquest mes d'agost, al Arran d'aquelles experiències poc costat de la colla tarragonina de Sant afortunades, l'arquitecte de la colla, en Pere i Sant Pau, a molts castellers de la Santi Terraza, va idear la diada del
8 / Tardor 2008
qual el nostre local els va resultar atractiu, la colla va estrenar d'una tacada dos castells nous. Una manera com una altra de demanar un lloc en aquest món dels castells. La resta de la temporada, 5de7 i 4de7 amb l'agulla cada dos per tres. Déu n'hi do la gent que arrossegava la colla, que li ho preguntin si no a en Jordi Ruiz, cap de pinyes, quina feina a cridar noms! Vam rematar la temporada carregant la torre de 7. Tanta progressió responia en bona part al fet que bona part del tronc estava fonamentat en l'experiència d'alguns castellers. La pinya també s'alimentava dels coneixements que transmetien alguns castellers de socarel, de vigoria castellera corrent per les venes, de trempera encomanadissa. Aquella torre, que va venir dues setmanes després d'agafar forces en una esplèndida actuació a Montserrat, estava composta per un baix, dos terços i dos quarts que havien estat dels Castellers de Sitges. La nostra colla, es miri per on es miri, n'és hereva, d'aquella altra colla. De vegades em pregunto per què es va fer un bateig on potser n'hi hagués hagut prou amb una confirmació. I és que, tot i canviar nom, escut i color de camisa, hi va haver des dels inicis continuïtat. Tant se val perquè, al capdavall, tots som castellers de Sitges. Aquell 2005 ens va deixar també l'alegria d'un 5de7 a l'Ofici de Sant Bartomeu, amb tota la rengla esbufegant estona després d'haver-lo descarregat. I és que la plaça seguia sense donarnos treva! “Sou l a c oll a que fa més amb menys”. És el que sempre m'ha dit, cada cop que enraonem de castells, en David Miret, primera espasa dels Castellers de Vilafranca. No deu ser l'únic que ho pensa, perquè una vegada vaig sentir que deien, en un programa televisiu, que som “la colla que millor aprofita els limitats recursos de què disposa”. Parlem, que se m'entengui,
LA TORRE
no d'un any concret sinó d'una trajectòria de colla. Pocs recursos vol dir, i aclareixo sobretot per als lectors no castellers, un poble de pocs habitants que, al damunt, té una oferta d'oci amplíssima. En tot cas, si acceptem que hi hagut una bona gestió (això ho han de dir els altres) dels pocs recursos, o el que és el mateix, uns resultats que fan el pes, hem de dir que no ha estat pas cap casualitat, vull dir que no ha estat mèrit únicament dels que han integrat equips tècnic i directiu. És, més aviat, la conseqüència d'haver remat tots en la mateixa direcció, unes vegades amb força i d'altres amb més força encara. Quantes vegades no hem vist que altres colles malbarataven en un sol any de disputes internes la bona feina feta durant els anys anteriors i, en alguns casos, acabaven amb un tururut!. I és que en un grup de tantes persones no és impensable que algú, per les raons que sigui, remi... en la direcció oposada. Afortunadament, nosaltres no hem hagut de passar per una experiència similar. Tots els caps de colla han rebut dels companys recolzament i crítica constructiva, suport moral i tècnic, necessari l'un i imprescindible l'altre. Altrament, no hauríem arribat tant lluny. Si parlo per mi, haig de dir que allà on jo no arribava ho feia algú altre. “Òscar, aquell està enfadat, no t'ho dirà, però està enfadat; Per què?; Per això o per allò; Ah!”… eren converses que de tant en tant podia tenir, per exemple, amb en Juli, que em feia sovint d'àngel de la guarda. Com a cap de colla, incapaç de controlar tantes variables, he agraït sempre les veus que m'han ajudat, les mirades aprovadores, les encaixades de mans, la comprensió en les espifiades, el suport després de les caigudes. Sense haver d'esmentar més noms, no oblides aquells que han estat al teu costat, especialment en els moments més durs que,
per desgràcia, també els he viscut. Tant de bo, en els anys que han de venir, estigui el carro més ple o més buit, els castellers de la Jove l'arrosseguin sempre cap endavant, cap amunt. Tant de bo ningú no li posi pals a les rodes. Això mai. L'esperit casteller no ho entendria pas, car és un esperit que convida a sumar esforços, a empènyer fort amb el pit, espatlla contra espatlla, costat per costat, regalim de suor al front, crits d'ànims arreu per al company que defalleix, fent avançar el carro pels camins costeruts, apretant si cal les dents, fins que l'ascenció queda completada. Aleshores, assolit l'objectiu, pots mirar enrere i contemplar amb satisfacció el camí recorregut, reposar sota l'ombra d'un arbre i beure de l'aigua fresca de la font, abans de continuar endavant fins a la propera pujada, fins a la propera fita. L'esforç comú primer i el repòs col.lectiu després, ben avingut, permet poder encarar el futur amb optimisme de manera que, quan sonin gralles, es pugui mirar ben amunt. Si, com diuen, la unitat fa la força, en una colla castellera la unitat és, més que virtut, necessitat. L'amic Pepe. El 1996 era un carro que anava ple de bons castells, bastíem construccions de 7 en totes les actuacions, el 5 ja era el nostre castell insígnia. En Josep Maria Almiñana s'havia incorporat a l'equip de pinyes, en Dani Villanueva ajudava en Jordi amb la canalla, i la Blanca, cap de crosses, havia de fer mans i mànigues de tantes mosses com hi havia per ocupar aquesta posició. El correu electrònic encara havia de venir, però la colla es podia mobilitzar d'un dia per l'altre a través d'un sistema de trucades d'estructura piramidal. El carro anava sobre rodes fins que una caiguda aparentment inofensiva de pilar de 5 va provocar un accident greu. El cel d'aquella tarda d'agost tarragonina ens va caure al damunt com una llosa. Llosa feixuga,
Tardor 2008 / 9
LA TORRE
d'un pes excessiu. El costat fosc dels castells, d'un dolor aclaparador, em va doblegar. La colla, sotragada, va treure el bo i millor del que tenia a dins per intentar redreçar el carro i, amb el cor encongit, seguir endavant. De fet, en Pepe, que és qui en va sortir malparat, va ser i encara és un dels referents d'aquesta colla. Encara ara quan parles amb ell et contagia el seu esperit casteller, la seva rotunda estimació per aquesta noble activitat. Persones com ell, amagades en l'anonimat, sense afany de protagonisme ni de recompensa, fan possible el fet casteller a Sitges. És des d'aquest punt de vista de lluita davant l'adversitat que es comprèn que a l'assaig del dimarts següent s'apleguessin fins a 120 persones al pati, més que mai, que van arribar a ser 150 en les tres grans diades de la colla d'aquell any, o que plantéssim fins a sis cincs de set en el que quedava de temporada; lluita davant l'adversitat que ens va dur a assajar per primer cop el carro gros, amb un intent meritori a la plaça més castellera, plena de gom a gom per aplaudir el nostre esforç, un intent que encara ara no sé per on va petar, de tant parat que pujava. I del nivell de castells, què? L'any 2000 vam estrenar la xarxa permanent als assaigs. Per dos motius: el primer, perquè érem pocs i, no obstant això, no volíem renunciar als castells d'alçada, de manera que la xarxa ens podia permetre seguir assajant totes les estructures de set. El segon, per seguretat. Totes les colles, en aquells temps, van fer passos endavant en aquest sentit. Els castells cada cop es portaven, i es porten, a plaça més preparats. Xarxes als assajos de molts locals, proteccions pels menuts, superfícies d'assaig esponjades... Canvis inevitables que fa anys que es veuen o que, penso, es veuran. Avui dia es comença a parlar fins i tot de valorar només els castells carregats, cosa que m'ha fet recordar que, curiosament, la nostra colla mai ha celebrat un castell carregat. Ni tan sols aquella primera torre de set del 95, que es va trencar instants després de dibuixar-se l'aleta. Tampoc no es va celebrar el carro gros carregat del 2007. Si per una banda sempre resulta complicat fer rutllar una colla, en el nostre cas, que com deia és de poble petit, encara més. Dit en altres paraules, i sense voler posar cap sostre a l'alçada dels nostres castells, tinc clar que poder fer el 5de7 any sí any també ja constitueix per si sol un repte, un objectiu que si acomplim ens pot fer
estar ben contents. I això és el que vam entendre en la celebració del cinc de set de la festa major de 2000, després de tot un any sense poder-lo fer. Ho vam entendre els qui formàvem la tècnica (en Jordi Figueras com a sots-cap de colla, Jordi Ruiz amb la canalla juntament amb Jordi Farrerons i Santi Terraza, Joan Mas amb les pinyes, Jordi Dòlera, Joan Puig, Ramon Ponce, Íñigo Cilleruelo, i Rosa Buldó com a cap de crosses) i també el gruix de la colla, gruix que ja no era tan gruixut. No hem d'oblidar, ara que celebrem quinze anys, que algunes temporades les hem passades amb penes i fatics, anys en els quals ha costat d'allò més plantar castells de set i mig. Més d'un, en moments d'especial poca afluència de gent, havia pensat en vendre la casa i anar a lloguer, que concretant vol dir plegar. Com que el Palau no era nostre, no el vam poder vendre. I, amb el temps, els moments foscos van anar quedant enrere. Tot i així, penso que la colla no està plenament consolidada, possiblement tampoc ho estigui el fet casteller a Sitges, tot i el camí recorregut. Se m'acudeixen almenys dos aspectes que ho impossibiliten: l'un, que mai hem aconseguit aplegar un gruix de gent d'una edat que depassés els quaranta anys; l'altre, que no tenim un local propi i d'ús exclusiu, amb vestuaris, bar, sala de reunions, un espai d'assaig adaptat a les nostres necessitats, no gaire allunyat del centre. Potser ha arribat l'hora de demanar-lo. De l'any 2000 recordo també el suport incondicional que vam rebre dels Castellers de Vilafranca, suport que, de fet, la colla ha rebut al llarg de tota la seva trajectòria. Ajut massiu en les pinyes i un bon grapat d'actuacions conjuntes, tant a Sitges com a Vilafranca. Em vénen al cap tot un seguit de noms, camises verdes que, arraïmades a les nostres pinyes, han fet possible molts dels nostres castells. No cal, però, que els esmenti. Grandesa de castells. Sitges, és plaça castellera? Si alguna cosa hem aconseguit, o estem aconseguint, és desmuntar els tòpics absurds que circulaven per Sitges els primers anys, i que a mí, com a cap de colla, em van tocar de ple. En aquests moments podem dir amb el cap ben alt que Sitges ha estat i és plaça castellera, entre d'altres coses perquè la nostra vila mama de la mamella castellera de la vegueria que li és pròpia, la del Penedès. Podem dir que a casa nostra i per Festa Major es dóna un fet inusual al món casteller, que és que els vilatans s'acos-
ten a les pinyes a donar-nos un cop de mà, fet potser habitual en el món casteller dels anys 60 o 70, però que actualment només s'esdevé en places tradicionals. Podem dir que aquells balcons consistorials de pedra feta i sense una ànima han estan avui dia substituïts per balcons plens d'autoritats, expectants com ho està la plaça, també sempre plena. Podem dir que el poble festamajorenc ha entès finalment que nosaltres no tallàvem la processó (l'any següent de no anar-hi, la meva mare encara va haver de sentir d'una dona que els castellers amb els seus pilars l'havien tallada!), ha entès que la colla pot aixoplugar el jovent que voldria participar en els balls i no pot fer-ho, ha entès que una Festa Major que es predica de primer ordre no pot prescindir de tenir colla castellera ni diada de castells. Podem dir que els vilatans s'han adonat que els castells cauen poques vegades. Ho podem dir ara; en aquells anys 94, 95 i 96, però, costava Déu i ajut fer-ho entendre! Qui és casteller? En els primers anys es va cometre una relliscada que va tenir conseqüències a mig i llarg termini; eren anys de pinyes grasses, grosses, afartades de castellers, els quals, enduts per l'empenta de qui comença, envalentonats per la il·lusió del fet primerenc, no van entendre que l'opció castellera és només això, una opció castellera. Ens vam equivocar, tal i com jo ho veig ara, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, ens vam equivocar exigint presència als assajos, presència a les actuacions a molts castellers de pinya, fins i tot a aquells que a poc a poc havien anat deixant de venir-hi. Havien deixat de venir-hi perquè se n'havien cansat, sense més. Es va estirar massa la corda i la corda es va trencar. Vull dir que es va trencar el lligam amb molts castellers que, si no se'ls hagués pressionat tant, potser encara ens farien pinya per festa major i la diada. Ha costat molt redreçar aquest mal ús. La colla amb el temps ha adoptat una altra filosofia pel que fa als castellers: ara diem que tothom que ha vestit la camisa, ni que sigui un dia, es pot considerar casteller; ara diem que allà on hi hagi una camisa, ni que estigui mig oblidada en un racó de l'armari, hi ha un casteller, ni que faci molts anys que no ve. Ara, quan veiem a plaça un company d'aquells que ha optat per altres alternatives d'oci i que, aquell dia, només aquell dia, ha vingut a fer-nos mans, ens n'alegrem. Benvingut. Ben retrobat.
10 / Tardor 2008
LA TORRE
4de7a per Sta Tecla (27 de setembre)
3de7 a Les Roquetes (11 de setembre)
5de7 a Vilanova (11 d’octubre)
4de7a a Vilanova (11 d’octubre)
LA TORRE
5de7 per Santa Tecla (27 de setembre)
Tel. 666 442 490 • Mail: info@pintallar.com
Tardor 2008 / 11
14 / Tardor 2008
LA TORRE
3de7a a Sants (19 d’octubre)
Pça Ajuntament, 7 Tel. 93 894 01 07 / Fax 93 811 15 35
Carrer Major, 1. Tel 649 759 033 Carrer Major, 3 (Júnior) Àngel Vidal, 4. Tel 93 894 04 08 Àngel Vidal, 6 (Home). Tel 93 811 12 10
Cap de la Vila, 3 08870 Sitges
Tel. 93 810 22 11
Tardor 2008 / 15
LA TORRE
Vano de 5 per Festa Major (31 d’agost)
5de7 per Festa Major (31 d’agost)
4de7 a Sants (19 d’octubre)
3de7 Vilafranca (8 d’agost)
16 / Tardor 2008
LA TORRE
Ser cap de colla de la Jove va ser un gran honor!!! JOSEP MARIA ALMIÑANA Cap de colla l’any 1997 Corria el final de 1993, quan un dia, al Cap de la Vila, vaig tenir la sort de viure en directe el primer 4de7 de La Jove. Fins aquell dia, la veritat és que els castells no m'havien interessat gaire, però en veure l'alegria de tota aquella munió de gent tot celebrant l'aleta de l'enxaneta, vaig pensar que jo també volia tenir la sort de compartir aquelles sensacions. Fins aquell moment, per a mi els castells ( jo aquí ho escriuria en minúscules, no sé...) no eren gaire més que una gentada, apilada i suada i que conseqüentment, desprenia una barreja de fortor a suor, peus, i un llarg etcètera d'olors. És a dir, que per mi no era gens atractiu. Però una vegada vaig anar descobrint aquest “nou món”, la meva visió va anar canviant. Vaig descobrir que els castells no són precisament una pila de gent, posada de qualsevol manera, sinó al contrari, ja que és una petita obra d'enginyeria, una estructura que degudament calculada, mesurada i sobre tot, assajada, fa que una sobre l'altra, totes aquells persones en forma de peces de mecano, construeixin torres que, pel seu caràcter efímer, tenen un valor molt especial, ja que en moltes ocasions, sols les podem conservar en el nostre record. Un castell posat en una fotografia, no ens permet veure el moviment de la estructura, ni escoltar els aplaudiments de la plaça, ni sentir els renecs dels baixos. Els vídeos no són capaços de gravar els nervis de la gent, les atentes mirades dels espectadors, i molt menys la calor que fa que els castells pugin. Per a mi va ser impressionant descobrir les diferents motivacions i sensacions que es viuen dins un mateix castell. Com de dura és la tasca que fa la pinya, un element clau e imprescindible per tal què l'anxaneta pugui fer l'aleta. La feina de les croces, cordons, baixos, vents, primeres mans, laterals, agulles i la resta de les mans, moltes vegades poc valorada, ja que qui s'emporta els aplaudiments acostuma a ser
aquell que precisament els està trepitjant. Això encara els dona més valor, patir de manera anònima, suar i esforçar-se per tal que els mèrits se'ls endugui un altre. Per a mi ser cap de pinyes va ser un gran honor, ja que em va permetre ser el capità de les “Galeres” i em ve de gust dir, que aquelles pinyes van ser uns bons peus, per uns grans castells. Ser cap de colla comporta no sols la responsabilitat de fer que un castell es descarregui, sinó que, a més, exigeix l'habilitat de dirigir a tot tipus de persones i edats. Has de parlar de manera diferent a aquell nen de 5 anyets al qui li fa por pujar, al terç veterà que té les seves manies i no vol anar amb un segon determinat i per escoltar a aquella mare que pateix en veure el seu fill enfilant-se castell amunt. Si bé és una responsabilitat que, en ocasions, es va fer molt difícil de portar, em va donar unes satisfaccions molt íntimes que sincerament, em va fer sentir molt orgullós de poder dirigir un grup com aquest. Per un altre costat hi ha la part divertida, els milers d'anècdotes i de satisfaccions. La millor, però, es va donar una nit d'un dissabte previ a una actuació que teníem a “La Plaça més Castellera”. Divendres, després d'assaig, vaig demanar explícitament a tots els de la colla, que anessin a dormir aviadet i a poder ser, que per sopar beguessin aigua. Doncs bé, la nit, o millor dit, la matinada del diumenge, jo estava dormint tranquil·lament, quant de sobte va sonar el telèfon de casa. Jo, entre dormit i preocupat, vaig contestar i la meva sorpresa va venir quant a l'altre costat del telèfon, una veu coneguda, amb alè a cervesa em preguntar “Què són els taxis de Sitges? Immediatament vaig adonarme que el missatge del divendres no havia quedat clar. La meva resposta curta però clara va ser: “Peco, ni aquest és telèfon dels taxis, ni són hores de que estiguis donant voltes, vés a dormir que estàs trucant al cap de colla!” El millor de tot és que ni ell tenia el meu número gravat, ni molt menys és similar al dels taxis de la nostra vila, però la casualitat
3de7 per sota (Santa Tecla, 1997)
va voler que un dels de la secció nocturna, aquella nit quedés retratat! Al dia següent ell va venir i el cert és que ell, al matí, també va fer una bona actuació. Hi ha també satisfaccions que es fan difícils d'imaginar. Un dia en el que vàrem tenir una caiguda, una de les nenes del pom de dalt es va emportar un bon cop i un ensurt encara més gran. Tant bon punt va tocar a la pinya, li va començar a sortir sang del nas i es va posar a plorar desesperadament. Jo la vaig agafar en braços, no sols per treure-la d'en mig de la gent, sinó per tractar de consolar-la. Al mateix moment que jo l'agafava, va venir la seva mare i, en veure que el cap de colla la tenia en braços, va fer-me un gest que jo vaig interpretar que volia dir quelcom com: “Ara et toca a tu aquesta feina, la meva filla és a les teves mans!”. Per a mi va ser un gest de una confiança impressionant, veure que els pares, fins i tot en situacions de nervis i tensió com aquella, em cedien momentàniament la responsabilitat sobre els seus fills. Realment és el paper que ens tocava interpretar als dos, ja que mentre tots som dins la colla, el qui dirigeix és el cap i és qui l'encerta i de tant en tant s'equivoca. Aquell gest em va fer veure amb molta claredat com de gran és la responsabilitat, però que queda molt més que compensada per la satisfacció que et dona tenir la oportunitat i l'honor de ser cap de colla de la Jove. Gràcies a tots!
LA TORRE
Tardor 2008 / 17
Què val una sensació única? SANTI TERRAZA Cap de colla dels anys 1998 i 1999 En més d'una ocasió m'he preguntat com hagués estat la meva vida sense els castells i, especialment, sense la Jove. Si més no, com haguessin estat els darrers quinze anys de la meva vida. Òbviament, no hi ha resposta possible davant un exercici d'invenció de la realitat com aquest, però no és cap aventura afirmar que moltes de les millors coses que he tingut la sort de viure i sentir en tot aquest temps han estat amb la camisa de color vi. La colla i els castells han estat i són quelcom més que una simple afició i, si això sumem el fet que bona part dels meus millors amics en formin part, esdevé una part essencial de la meva vida i la meva manera de ser. És el que, en una ocasió, en Jordi Figueras, va batejar molt encertadament com “la segona família”. Fa onze anys, quan en portava tres de president -exactament els mateixos que porto ara un altre cop- vaig decidir postular-me com a cap de colla. L'Almiñana -per a mi sempre serà en Júsep- no podia culminar, per raons de feina, l'any que li quedava de mandat i vaig optar per canviar la meva reponsabilitat a la Directiva per la Tècnica. En tenia moltes ganes, perquè, tot i haver estat molt vinculat a l'aspecte organitzatiu i social de la colla des dels orígens, el que realment m'apassionava -i m'apassiona- és fer castells. De fet, aquest era pròpiament el principal obstacle que inicialment m'ho va fer repensar, ja que el fet de fer de cap de colla m'impossibilitava fer castells, fos en la posició que fos. Però, finalment, en poder reunir un equip fantàstic de gent que tenia moltes coses positives a aportar vaig decidir-me a fer el salt.
Torre de 7 (Festa Major 1998)
Els dos anys de cap de colla van ser un cúmul d'experiències en tots els sentits. Va ser una cosa similar a una muntanya russa: capaç de passar del moment de màxima satisfacció a un altre de profunda decepció. Ara, amb el pas dels anys, amb la capacitat per veure i analitzar els processos i les decisions preses amb la perspectiva suficient, mantinc les mateixes i curioses sensacions viscudes deu anys enrere. Recordo sortir d'alguns assaigs absolutament extasiat pels fantàstics resultats obtinguts en les proves, que ens permetien encarar els grans castells amb plena convicció i la garantia del treball fet. Em ve al cap, en aquest sentit, la feina feta amb la torre de 7 el primer any i, en aquest senti, recordo especialment un dimarts de finals de juliol del 98, que teníem previst fer-la neta a l'assaig. Tot i que una dos (la Sarai) es va posar malalta i no va poder
venir a assaig vam mantenir el programa amb un substitut que baixava de dalt (l'Ignasi) i el resultat va ser igualment satisfactori: quan la dinàmica és positiva, els canvis acostumen a sortir bé. Tampoc em puc estar de pensar com passejàvem el 5 i el 4 amb l'agulla per bona part de les places, sense perdre'ls-hi el respecte, però sí sometentlos plenament al nostre control. I, de la mateixa manera, tampoc em trec del cap, l'any següent, quan una maleïda casualitat va fer que quatre quarts haguessin de deixar la colla per diferents motius en el període d'un mes, hipotencant en aquest sentit qualsevol projecció. O inevitablement mai se m'esborrarà la crisi viscuda al pom de dalt en aquella segona temporada, que va tenir la seva màxima expressió en l'actuació de Calafell, en què vam ser incapaços de fer cap castell en desmuntar les quatre proves que vam enlairar. Emmagatzemo en la meva memòria infinites sensacions i en el meu cor tinc sota protecció alguns moments fantàstics viscuts aquells dos anys -òbviament, compartits amb d'altres encara més excepcionals al llarg d'aquests quinze-. Castells fets, converses, comentaris, consells, mirades… una experiència sensacional de la qual en vaig aprendre gairebé més que els anys de la Universitat. M'agrada implicar-me en les coses en les quals hi crec i estimo. I per aquest motiu he intentat ser actiu sempre en la colla al llarg d'aquests quinze anys. Però del que estic plenament convençut és que el que la colla m'ha aportat a mi -en satisfaccions, emocions, il·lusions, esforços, amistats…- en tot aquest temps és infinitament més gran del que jo li hagi pogut donar.
18 / Tardor 2008
LA TORRE
Que tinguem sort JORDI FIGUERAS Cap de colla l’any 2001 Probablement no tingui massa coneixements tècnics. Menys encara el carisma per ser el líder que tot grup necessita. No ho tinc ara, així que imagineu-vos l'any 2001. Tot i això, em van proposar ser cap de colla. Quina bestiesa!. La resposta va ser clara: NO!. Després de llargues reunions amb els responsables de la colla vaig acceptar. Ho vaig fer sota dues grans premises: Per la responsabilitat de completar la feina que vam iniciar la junta tècnica la temporada anterior. I pels companys de viatge que compensarien les meves mancances. El que sí tenia molt clar són els valors amb els que m'identifico amb la Jove de Sitges. Vaig intentar aplicar-los. No he trobat millor manera de mostrar-vos-els que amb els versos d'un gran compositor que els il·lustren a la perfecció. Un casteller més “Som actors a voltes, espectadors a voltes, senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.” Passió per aprendre “Aprendre per saber-se desprendre, heus aquí el vell secret.” Companyerisme “Jo hi sóc si també vols ser-hi, tant sols per fer un camí junts, pel goig de seguir petjades que ens han dut de molt lluny.” Feina “Aprendre que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç per al demà.” Esforç “Si véns amb mi no demanis un camí planer, ni estels d'argent ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg.” Viatge “Quan surts a fer el viatge cap a Ítaca
4de7 amb l’agulla a Vilafranca (2001)
has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades, que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.” Futur “Quan el temps és l'antic amic que et fa ric en records i pobre en el que vindrà,...” Que fos cap de colla no es pot entendre sense la participació de la junta tècnica que va estar al capdavant de la Jove de Sitges durant les temporades 2000 i 2001. Una tècnica molt plural. Els estic profundament agraït per la feina feta, per tot el que vaig aprendre i per tenir la inconsciència de proposar-me el càrrec. Els versos estan extrets de cançons de Lluís Llach. “Un núvol blanc” de l'àlbum Maremar de l'any 1985. “Aprendre” de l'àlbum T'estimo de l'any 1984. “Jo hi sóc si tu vols ser-hi”de l'àlbum Temps de revoltes de l'any 2000. “Que tinguem sort” de l'àlbum I si canto trist de l'any 1974. “Ítaca” de l'àlbum Viatge a Ítaca de l'any 1975. “Els meus ulls aquí” de l'àlbum Verges 50 de l'any 1980.
Ctra. de Ribes, 40-44 •08870 Sitges Tel.
C/ Prubelles, 26-28. Pol. Industrial Mas Alba (Sitges) Tel. 93 894 23 45 / Fax 93 811 03 30
93 811 06 72
LA TORRE
Tardor 2008 / 19
Una manera de viure SISCU ROSELL Cap de colla els anys 2002 i 2003 Després d'aquests 15 anys com a membre actiu en una activitat com són els castells, puc assegurar que aquest és el clar exemple que ens trobem davant d'una entitat viva dins d'un marc on les entitats sitgetanes no passen per un bon moment, ja que l'esperit d'associacionisme no és el que està més de moda en aquesta societat. La Jove és una entitat amb valors: compayarisme, reptes…
Torre de 7 (Festa Major 2003)
i per sobre de tot, una entitat que respecta la feina de totes aquelles persones que en un moment o altre han tingut la valentia d'encapçalar un projecte en el qual hi ha hagut gent que ha hagut de posar els seus coneixements davant una munió de persones per a poder explicar d'una forma acurada el com i el per què de les seves desicions a l'hora de preparar un castell. L'experiència m'ha dit que mai és prou el que puguis fer per la colla. El
treball a l'assaig és la clau de l'èxit, el moment en què et sents realitzat, on intentes quecolm més que fer pujar la canalla. Treballant a l'assaig és quan aprecies la qualitat o les mancances de la colla, és on exprimeixes al màxim al col·lectiu, on pots trobar el somriure dels companys, i també els “enfados” i la diversió. Però, sobretot, és a l'assaig on cuines l'àpat que després portaràs a taula, on intentes posar els millor ingredients perquè tot surti a la perfecció, on cuides la matèria prima, la mimes, l'escoltes i la tractes amb delicadesa. És allà on del teu saber fer dependrà que es puguin assolir diades memorables; però també cal tenir present en tot moment que aquest plat tan exquisit pot sortir salat pels nervis del cuiner, amarg per la indecisió de la canalla, cru per la deformació d'una rengla; o bé pot cremar per la manca d'efectius. Ser cap de colla és un experiencia recomanable que s'ha de prendre amb molta il·lusió, amb paciència, però amb molt coratge per a poder liderar els teus, fins la consecusió d'aquella aleta; que per uns intants, en alçar la mà, s'hi pugui veure reflectit tot el treball de molts i molts dies d'assaig i de molta gent que mai surt a la foto. En el meu cas vaig tenir un regust agredolç, ja que vam complir els objetius només a mitges, i les mitges temporades mai s'escriuen amb lletres d'or en la història dels castells. Em queda, però, el consol de la feina ben feta, que vam lluitar per uns objectius; de saber que els castells que vam portar a plaça estaven a l'abast de la Jove. En tot moment vam ser conscients del que fèiem, diada a diada, fos a Sitges o plaça forania, sempre crèiem amb les nostres possiblitats. Sempre he estat convençut que si es vol, es pot portar tot aquell castell que un es proposi a plaça, una creença, que al cap dels anys s'ha pogut demostrar. Aquesta és la meva petita valoració. Els castells es fan a l'assaig, les construccions mai estan prou cosolidades, ja que en no res es poden perdre, els castells són més que terços amunt. Els castells són una manera de viure; ni millor, ni pitjor, diferent.
LA TORRE
20 / Tardor 2008
Una experiència apassionant NANDO BLASCO ROMEU Cap de colla els anys 2004 i 2005 Inquietuds, aquesta és la premisa primordial que qualsevol persona ha de sentir si vol dirigir un grup humà de la magnitud d'una colla castellera. Inquietud per apendre la tècnica castellera abans de poder donar ordres o consells. Inquietud per conèxier la història i filosofia de l'entitat, i valorar així els encerts o els possibles errors del present o del passat. Inquietuds per relacionar-te amb l'ampli col·lectiu que conforma la massa social de la colla, divers en tots els sentits. O simplement, l'inquietud de voler aportar el teu petit gra de sorra a un projecte amb el qual et sents identificat i implicat. Un cop aquestes inquietuds les sents teves, encara que potser no les tens prou interioritzades, arriba el moment en què un cert grup de gent et comunica que creu que ets la persona més indicada per a dirigir la colla. Aquest grup de gent pot ser que sigui el teu futur equip de treball o simplement castellers o castelleres que, per la raó que sigui, volen donarte la seva vital confiança. Molts cops he sentit dir, i comparteixo, que “un cap de colla no és res sense un gran equip al darrera”. I és que cal destacar que la feina administrativa o tècnica sempre desinteressada, fosca, i tans cops poc reconeguda és simplement el pa de cada dia, i només es pot soportar amb un bon equip humà al darrera. Per aquest motiu és vital que un cap de colla sigui conscient, no tan sols de la importància de dissenyar un bon grup de treball, sinó també, més tard, reconèixer la feinada realitzada pel teu equip, aspecte que com en molts d'altres, i entre ells hauria de destacar la meva manca en molts moments de diplomàcia, no vaig saber arrodonir. Tot i això, no és menys cert que com a cap de colla molts cops et sents sol davant les adversitats (caigudes, discussions, falta de gent a plaça o assaigs, problemes de coordinació, etc) i per aquesta raó és imprescindible, sota el meu modest punt de vista, que un bon cap de colla ha de ser una persona amb caràcter. Aquesta característica considero que es bàsica per poder afrontar les moltes dificultats a les quals t'has d'oposar per tal de
5de7 (Festa Major 2005)
pendre certes decisions per les quals només disposes de qüestió de segons. D'altra banda, i contràriament a d'altres opinions, considero que per a ser cap de colla no cal haver ocupat punts rellevants del tronc d'un castell, sinó simplement haver demostrat la teva vàlua castellera sigui quina sigui la teva funció. Clars exemples en podem trobar al llarg de la història de l'entitat. Ara bé, haver pogut tenir l'honor de dirigir la Colla Jove de Castellers de Sitges durant les temporades 2004 i 2005, tot i la feinada que recordo que vam realitzar, és segurament l'experìencia que més m'ha omplert com
a persona, m'ha donat més satisfaccions tant personals com col·lectives, i de la que guardo un millor record. Per tot això, i venint-me a la memòria tots aquests nous castellers de totes les edats que s'han incorporat i han enriquit l'entitat durant els darrers anys; només em queda animar a tots aquells castellers i castelleres, que com jo ens estimem la Jove, que sentim aquelles inquietuds que jo vaig notar ara fa ja 7 anys enrrera i que continuo sentint actualment, a continuar amb el projecte que ara fa 15 anys es va iniciar. Per tot això: Ahir, avui i demà, Sempre Jove de Sitges!
LA TORRE
Tardor 2008 / 21
La colla des d'un altre punt de vista JOSÉ A. CARRASCO Cap de colla els anys 2006, 2007 i 2008 Fa tres anys vaig assumir el repte de ser el cap de colla de la Jove. Vaig entrar a la colla l'any 1995 i abans ja havia estat canalla dels Castellers de Sitges. Durant tots aquests anys he tingut l'oportunitat de pujar a molts castells i veure els castells des de molts punts de vista, però especialment des de dalt. Ara, aquests tres anys de cap de colla m'han permès veure els castells des d'un altre punt de vista molt diferent, el de cap de colla. La complexitat que té una colla, encara que no sigui una colla gran, però sí una gran colla com la nostra; el fet d'estar atent a tot el que succeeix al tronc, a la canalla i a les pinyes; asasajar els objectius que ens proposem; anar preparant nous castellers; aconseguir petites fites en el dia a dia… ser cap de colla és una experiència fantàstica, perquè et permet viure una deles teves grans aficions des de ben endins. Les satisfaccions pels èxits assolits, les alegries per veure la gent de la colla feliç, els grans moments viscuts amb tots vo-
saltres són episodis que no crec que mai la colla des de primera línia, malgrat les se m'oblidin. La fita del 4de8 va ser un pressions, els nervis i els interrogants gran èxit de tots, que la colla perseguia que puguin sorgir, és una de les millors aquesta il·lusió des de feia anys i tots l'coses que m'ha pogut passar i per això havíem somiat. Ja mai ningú no ens vull agrair a tota la gent de la colla, espodrà treure aquell gran moment, que pecialment als qui estan i han estat amb conservarem com un dels millors de les mi a l'equip tècnic. nostres vides, i que espero i desitjo que No puc oblidar-me de cap de les manees torni a repetir en un res de la canalla. Jo futur proper. he estat canalla i sé Però ser cap de colla el pà que es dóna també et fa viure altres allà dalt i per tant moments més dificils. puc afirmar que teUn castell que queda en nim una canalla intent, un castell que esplèndida. Una cavoldries fer a plaça però nalla valenta, entrepel qual et falta peu, gada amb els reptes gent que et causa baixa a de la colla i que és l'assaig per raons diverde la millor que n'hi ses… Aquests moments ha. són els de desencís perSer de la Jove de què les coses no surten Sitges és una cosa com les havies previst i meravellosa, una són els moments més aventura que t'omdurs: canvi de plans, reple i et dóna, per dabaixar les previsions… munt de tot, una saSigui com sigui, viure 4de8 (Santa Tecla 2006) tisfacció immensa.
València, 40. 6è 3a · 08015 Barcelona · sickstal@sickstal.com · www.sickstal.com
22 / Tardor 2008
EstadĂstiques
Dades fins el juliol 2008
LA TORRE
LA TORRE
Tardor 2008 / 23
Plans i estratègies de comunicació / Imatge corporativa / Campanyes de publicitat Disseny / Relació amb mitjans / Publicacions / Marketing on-line Solucions multimèdia / Creacions audiovisuals redaccio@hydramedia.info • t. 93 894 53 75 • f. 93 811 14 12 carrer sant honorat, 32-34 baixos • 08870 sitges (bcn)
amb la Jove! Ctra. de les Costes, 46 08870 Sitges
Tel. 93 894 53 15