La Torre
REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES Núm. 26
Tardor 2009
2 / Tardor 2009
LA TORRE CARTA DEL PRESIDENT
Canvis de cicle: mateix esperit SANTI TERRAZA
“Entra a la Jove!” El cartell de la Jove de Sitges d’enguany mostra la imatge de dos castellers fent un pilar al capdamunt de les escales de la Punta, mentre es llegeix una inscripció tatuada a l’esquena: “Hi ha moments a la vida que has de prendre la iniciativa: Entra a la Jove!”
La Torre Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Jordi Dólera, Lídia Gázquez i Santi Terraza Hi col·laboren en aquest número: Jordi Farrerons, Jordi Figueras i Juanjo Requena Fotografies: Lídia Gázquez, Angie Mirabent, Fèlix Miró, Judit Paretas Impressió: L’Eco de Sitges SL Tirada: 500 exemplars. Distribució gratuïta Adreça: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del Rei Moro. Carrer d’en Bosch, 14. 08870 Sitges (Penedès) La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anunciants
El pòster del mig és el 5de7 de Ribes el passat 27 de juny (Foto de Miquel Arroyo)
L’assemblea de final de temporada d’enguany suposarà un relleu en les direccions tècnica i social de la colla. Tant el cap de colla com el president, amb els seus respectius equips, finalitzen el seu segon mandat de dos anys i han anunciat la seva voluntat que altres castellers assumeixin aquestes responsabilitats. La renovació, el relleu i l’enllaç de nous cicles constitueixen elements molt positius en les colles castelleres si es fan des d’una perespectiva de normalitat i, especialment, d’unitat. Aquest és el cas que sempre s’ha produït a la Jove de Sitges. Els càrrecs passen, però l’activitat es manté. Els objectius poden variar i els mètodes es poden també modificar, però l’esperit es manté. Els noms es poden substituir, però la colla es manté. I això és el més important. La colla està per damunt de noms, famílies, tendències, mètodes i sistemes. Perquè només des d’aquesta visió es pot, no únicament fer gran la colla, sinó fins i tot assegurar-se’n la seva continuïtat. Hi ha poques més postives per a la Jove que un cap de colla que ho acaba de deixar de ser –per molt desgast que impliqui aquest càrrec, que sens dubte és moltíssim– assisteixi als assaigs i les actuacions amb la mateixa il·lusió de les temporades abans. O que un president al qual se li acaba mandat que col·labori de ple en la gestió del nou equip directiu i es posi a disposició del seu substitut per a tot el que convingui. Crec no equivocar-me si afirmo que aquesta ha estat la tònica habitual en aquestes 17 temporades. I no tinc cap mena de dubte que ho continuarà siguent així en el futur. La Jove de Sitges, camí dels seus vint anys, és cada cop més una entitat plural i heterogènea , que recull sensibilitats diferents que desemboquen –totes elles– en un mateix destí: el sentiment de color vi. Els nous responsables que dirigiran la colla el 2010 han de saber que tenen el suport ple del conjunt de la colla per a dur terme els objectius programats. Aconseguir que aquesta colla mantingui la seva condició de 8 no és una tasca fàcil. Només amb la feina que facin la Tècnica i la Directiva no n’hi ha prou. Si volem que la Jove estigui considerada com una colla de 8, per tant, afronti aquestes construccions amb condicions, es necessita l’aportació, per modesta i limitada que sigui, d’un important nombre de castellers. Hi ha moltes maneres de ferho: anant als tallers i escoles a buscar canalla, assajantla un cop entra a la colla, col·laborant en les tasques de difusió i promoció de la colla, implicant-se en l’organització d’activitats, mostrant-se a disposició del cap de colla i del president… Fer una colla gran és possible. Les bases estan implantades i no ens podem aturar.
LA TORRE
Tardor 2009 / 3
A rematar la feina feta! LA JOVE ES PLANTA A LA DIADA AMB UNA BONA TRAJECTÒRIA DE CASTELLS DE 7 DE GAMMA MITJA I LA BONA PREPARACIÓ REALITZADA EN EL 4DE8 I LA TORRE DE 7 La XVII Diada de la Colla concentra tota l’atenció de la temporada. La Jove arriba a la seva darrera actuació amb plena forma, però amb la intenció de plantar en una exhibició els objectius de l’any. El camí fins la Diada de la Colla ha estat singular. D’una banda, els resultats són inequívocament positius, ja que la colla ha executat, fins la darrera actuació, 27 castells de 7, tots descarregats (únicament s’hi han desmuntat dues construccions de 7). Tant el 5, com el 4 amb l’agulla i el 3 amb l’agulla s’han plantat sense problemes, posant de manifest que, en cap cas, poden suposar el sostre de la colla. De l’altra, però, el fet de deixar fins la darrera actuació els dos grans objectius de l’any (4de8 i torre de 7) limita el camp d’acció. Amb tot, la feina feta durant tot l’any s’ha de qualificar necessàriament de positiva. Els avenços registrats en el pom, el tronc i el peu constitueixen una garantia per afrontar els compromisos de final de temporada. Els assaigs han posat de relleu una progressió important, que situa la colla amb plenes possibilitats d’assolir els seus objectius. El 2009 ha estat un any en què s’ha demostrat que la Jove té capacitat per renovar posicions, ja que no hi ha hagut dependència respecte cap casteller. El planter de la colla ha estat prou ampli per estrenar castellers en noves posicions, siguin en troncs compromesos, en els llocs de major dificultat del peu o al mateix pom de dalt. La confiança i la capacitat de millora i lluita posada de manifest als assaigs i les actuacions són una carta de presentació per a assolir els objectius que es mereix, per consició i capacitat, aquesta colla: el 4de8 i la torre de 7. Som-hi!
Mans de castellers a la pinya en l’actuació de Festa Major
COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES. TEMPORADA 2009 Diumenge, 26 d’abril, Sitges Diada de Sant Jordi Amb els Castellers de Sants i el Minyons de Terrassa Suspesa per la pluja
Diumenge, 16 d’agost, Castelldefels Amb els Castellers de Castelldefels Castells fets: 4de6a, 3de6a, 4de6, 2pde4 Diumenge, 23 d’agost, Sitges Castells fets: 2pde4, 4de6a, 3de7, 4de7, 5dee6, 2pde4
Divendres, 1 de maig, Barcelona (Congrés Illa Diagonal) Castells fets: pde4, 4de6net, 3de6, pde4s, Dilluns, 24 d’agost, Sitges pde4 Festa Major Castells fets: pde4, 3de6a, 4de6ag, 2pde4 Diumenge, 17 de maig, Vilafranca Amb els Castellers de Vilafranca, Xicots de Dissabte, 29 d’agost, Sitges Vilafranca, Nens del Vendrell, Bordegassos Exhibició de Festa Major de Vilanova i Minyons de l’Arboç Amb els Minyons de Terrassa i els Capgrossos Castells fets: 5de7, id4de7a, 4de7, 3de7a, de Mataró 2pde4 Castells fets: pde4cam, id5de7, 5de7, 4de7a, 4de7, vde5 Diumenge, 24 de maig, Tarragona Amb la Colla Joves Xiquets de Valls Divendres, 11 de setembre, Les Roquetes i la Colla Jove Xiquets de Tarragona Amb els Castellers de Castelldefels Castells fets: 3de7, 4de7, 4de6a, 2pde4 Castells fets: 3de6a, 3de7, 4de6, 4pde4 Dissabte, 30 de maig, Irsina Amb la Moixiganga de Sitges Castells fets (matí): 3de6, 4de6, 2pde4 Castells fets (tarda): 3de7, 4de7, 2pde4 Diumenge, 31 de maig, Irsina Amb la Moixiganga de Sitges Castells fets: 3de6a, 4de6, 2pde4
Dimecres, 23 de setembre, Sitges Castells fets: pd4, 3de6, tde6, 2pde4 Dissabte, 26 de setembre, Sitges Exhibició de Santa Tecla Amb la Colla Vella dels Xiquets Valls i els Castellers de Sant Cugat Castells fets: pde4cam, 5de7, 4de7a, 4de7, pde5
Dimecres, 17 de juny, Barcelona (Congrés Poble Espanyol) Divendres, 2 d’octubre, Fuentes de Ebro Castells fets: 3de6a, tde6, 4de6net, pde4, (Saragossa) pde4s Castells fets: pde4, id3de6anet, 3de6, 4de6net, id3de6a, pde4 Dissabte, 27de juny, Ribes Amb els Castellers de Vilafranca Diumenge, 4 d’octubre, Hostafrnacs Castells fets: 5de7, 4de7, 3de7, vde5, 2pde4 (Barcelona) Castells fets: 3de7, 4de7, 3de7a, 2pde4 Dissabte, 11 de juliol, Esparreguera Amb els Castellers d’Esparreguera Dilluns, 12 d’octubre, Cornellà Castells fets: 3de6a, 3de6, 4de6net, 2pde4 Amb els Castellers de Cornellà Castells fets: pde4, 3de7, 4de7, tde6, pde4 Diumenge, 19 de juliol, Calafell Amb els Nens del Vendrell i els Castellers Dijous, 15 d’octubre, Barcelona de Vilafranca (Congrés Palau Nacional) Castells fets: 4de7, 3de7, 4de7a, 2pde4 Castells fets: pde4s, 4de6net, 3de6, pde4
LA TORRE
4 / Tardor 2009
Irisina i Sitges: torres humanes d’amistat
Actuació conjunta a Irsina
LÍDIA GÁZQUEZ En els moments en els quals escric aquestes línies, m’agradaria que el més destacable de la temporada sigui una brillant actuació per a la XVII Diada de la Colla, un dia en que tindreu aquesta nova edició de La Torre a les vostres mans. Però si no hem aconseguit complir els nostres desitjos castellers, sempre hi ha una satisfacció constant, la de pertànyer a una colla que no defalleix i que cada temporada l’encara amb una il·lusió, ja sigui pels castells que espera portar a plaça, com els viatges, sortides o esdeveniments en els quals participa, com el d’enguany a Itàlia. El president de la colla, Santi Terraza, un any abans ja havia visitat Irsina, convidat per l’associació Terra di Sud, que es va posar en contacte amb ell a través de la revista CASTELLS. Els irsinesos estaven molt interessats a conèixer el fenomen de les “torres humanes” i, per a les festes de la Madonna della Piettá del 2008, el van convidar a fer una xerrada sobre castells. Així va ser com es van establir els primers llaços entre l’associació i la colla, i es va treballar per a fer possible el viatge de la Jove de Sitges a Itàlia. D’aquesta manera, del 29 de maig a l’1 de juny, d’enguany, la Jove de Sitges va viatjar amb avió i com ho fan les grans colles, per traslladar-se quilòmetres endins del Mediterrani i visitar Irsina, aquest petit poble de la Basilicata, al sud d’Itàlia, i tenir l’honor de ser la primera colla castellera a participar en el I
Festival Internazionale delle Torri Umane. Aquest esdeveniment va ser una iniciativa de l’associació Terra di Sud, que promou la cultura popular a Irsina i la regió de la Basilicata. En aquest festival també hi van participar, des de Sitges, la Moixiganga, a més del Pizzichentò di Castellino del Biferno i la colla amfitriona, el Pizzicantò Irsinese, un ball que recentment va ser recuperat. El Pizzicantò consisteix en una representació de dos pisos que gira amb circumferència i avança endavant, al temps que els seus components canten una melodia típica de la localitat. Els italians havien vist els castells només en fotografies o vídeos. Així que era d’esperar que generessin expectació, tal com va succeir. Era la primera vegada que els irsinesos presenciaven en directe una actuació castellera, i a més, en plaça pròpia. Aquesta va ser un experiència inoblidable per a la colla, castells de 7 ben lluny de casa i per sobre de tot, una hospitalitat difícil d’igualar per part de tots els membres de l’associació Terra di Sud. Mai oblidarem les bones estones viscudes a plaça, amb uns irsinesos totalment entregats per a ajudar a fer pinya i oberts a conèixer els castells, de primera mà, i les bones estones d’esbar-
El viatge ha servit per agermanar les dues viles
jo, amb els concerts i els moments de festa. La Moixiganga de Sitges també va causar sensació a la vila italiana, tenint en compte que durant la seva actuació a l’interior de la catedral d’Irsina, mossèn Gerardo, va quedar impressionat amb la representació dels quadres religiosos del ball sitgetà. En un d’ells apareix la figura de la Mare de Déu de la Pietat, en honor de la qual es feia la festa. Les dates de la celebració de la trobada coincidien amb les festes de la Piettá, per la qual cosa, els mossèn de la vila i els irsinesos més devots van gaudir de la representació de la Moixiganga sitgetana. La Jove també va posar el seu granet de sorra a la patrona, tot fent un pilar a l’interior del temple. Després de l’expedició sitgetana, era un fet que els italians també havien de visitar Sitges. Les dates escollides van ser les de la patrona de Sitges, Santa Tecla, concretament, van acompanyar la colla el cap de setmana del 25 al 27 de setembre, dates de l’exhibició castellera en la qual també van actuar la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Sant Cugat. Igualar el tracte i l’hospitalitat que els italians ens van donar era cosa difícil. Tothom recorda el calurós adéu dels italians que semblava que
LA TORRE
Tardor 2009 / 5
El pizzicantò d’Irsina al Cap de la Vila de Sitges per Santa Tecla
no podien deixar marxar els autocars de tornada cap a l’aeroport de Roma. Però des de la Junta es va treballar per aconseguir-ho. Els irsinesos van ser acollits a l’hotel Subur i van aprofitar per anar a la platja, sortir i gaudir de l’oferta d’oci de Sitges. En total, van ser 25 italians que van viatjar a Sitges i van ser rebuts divendres a la tarda a l’Ajuntament pel regidor de Festes, Rafel Roig, qui va destacar els vincles nascuts entre les dues localitats arran de la visita de la Jove i la Moixiganga a la vila italiana. Joan Duran, president de l’Agrupació de Balls Populars, i Santi Terraza, president de la Jove, també van expressar aquest fet. I precisament, respecte a això, Leonardo Zienna, president del Comitato delle Feste della Madonna della Pietá, va exposar la seva esperança perquè aquests vincles poguessin esdevenir en un agermanament entre les dues viles. La Jove i l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, amb el suport de la Regidoria de Festes van organitzar l’acte “De les torres humanes als castells”, amb motiu de la visita dels italians, els ball del pizzcantò d’Irsina. A més, aquest acte va servir per a commemorar els 25 anys de la colla de la Moixiganga i els 125 anys de la primera actuació castelle-
ra feta a Sitges, per a la Festa Major del 1884. L’acte va iniciar-se amb la representació del ball del pizzcantò, que ja vam veure a Irsina, des de l’inici del carrer Sant Francesc i fins al Cap de la Vila. Després de les actuacions de les diferents colles i dels italians, tothom va trobar-se a el cafè Il Piacere, on la festa va continuar fins ben entrada la nit. Els irsinesos van tornar a mostrar la seva simpatia i sociabilitat i van brindar-nos la possibilitat de suar la camisa però d’una altra manera: saltant i ballant al ritme de la millor música folk a la italiana: Peloso-
folk va fer vibrar el públic de la Jove i de tots els sitgetans i sitgetanes que van arribar-se fins a Il Piacere. Després, jocs i brindis i molts somriures. Aquesta temporada serà recordada per tots com l’any d’Itàlia. Però el fet és que aquest viatge ha estat més que un viatge. Els vincles nascuts de la voluntat de conèixer són només una manifestació més que fent castells, hom construeix moltes més coses que “torres humanes”, com aquests vincles insòlits. Un cop més, veiem com n’és de gran això de fer castells!
Pelosofolk, amb les samarretes de la Jove, tocant a Il Piacere de Sitges
6 / Tardor 2009
LA TORRE
El 4de7 amb l'agulla és marca de la casa JORDI DÓLERA El 13 d'agost de 1995, al Cap de la Vila de Sitges i en el marc d'una diada organitzada especialment per a l'ocasió, la Jove de Sitges descarrega al primer intent el primer 4de7 amb l'agulla de la història de la colla de la mateixa manera que pocs minuts abans ho havia fet també amb el primer 5de7. Sens dubte, una data i una diada històrica per a una colla que, en aquells moments i amb menys de dos anys de vida, va esdevenir una de les sensacions del món casteller. Diumenge, 29 d'agost de 2009. 14 any després, la Jove de Sitges completa el 50è 4de7 amb l’agulla de la seva trajectòria. Un número prou rodó que ens serveix d'excusa per a repassar la trajectòria de la colla en una de les construccions bàsiques de l'anomenada gamma de castells de 7 i mig, juntament amb el 5de7 i el darrerament incorporat a la rutina castellística de les colles: el 3de7 amb l'agulla. Qualsevol que hagi mantingut un cert contacte amb la colla, ja sigui com a casteller o com aficionat, sap que el castell insígnia de la Jove de Sitges ha estat i és el 5de7, un castell de més dificultat però que amb el qual la colla sempre ha mantingut un millor feeling que amb el 4 amb el pilar. En el món casteller es diu que hi ha colles que són més de 3 que de 4 (de fet el 5de7 no deixa de ser un 3 amb una torre adossada) o a l'inrevés, i aquest ha estat i és el cas de la nostra colla. Ja fa uns anys que la Jove té plenament consolidat el 4de7 amb l'agulla i de fet des de l'any 2002 se n'han completat un mínim de quatre per temporada, que han sumat un total de 37 en aquest temps amb poquíssimes caigudes (2) o intents desmuntats (3). Però això no sempre ha estat així. Després de fer el primer, l'estiu de 1995, i de completar-ne dos més aquella mateixa temporada, els dos anys següents la colla va suar la cansalada per a poder-lo descarregar. Van ser uns anys on els pilars de 5 de la colla no acabaven de rutllar del tot i els diversos canvis de segon i terç que s'hi feien van comportar que costés acoplar l'estructura al 4 que, en uns anys d'intens treball amb el 4de8, no presentava dubtes.
L'any 1998, en una de les temporades més complertes que ha fet mai la colla, es troba per fi una estructura d'espadat estable i amb els germans Villanueva a segon i terços, el pilar rutlla prou bé com per completar fins a set 4de7 amb l'agulla en tota la temporada, que són el sostre de la colla en un any. Superada la devallada de l'any següent, la colla torna a dominar l'estructura i des de l'any 2000 fins l'actualitat aquest castell s'ha anat assolint amb facilitat. Primer 4de7 amb l’agulla de la Jove (13 d’agost de 1995) D'aquell primer 4de7 amb l'agulla de l'any 1995 fins al de Festa Major ha hagut una rearribar a completar 12, així com 10 novació constant tant de l'estructumés carregats al llarg de la seva trara del quatre com del pilar de manejectòria, 8 d'ells a Sitges. ra que solament dos castellers “re• La primera colla no sitgetana en peteixen foto”: el Santi Terraza, baix completar el 4de7 amb el pilar a la del pilar en el primer i segon del 4 nostra vila van ser els Castellers de en el darrer, i el Siscu Rosell, terç Vilafranca, el 5 d'octubre de 1975 en del 4 en el primer i segon del pilar l'actuació que commemorava el prien el de Festa Major. mer aniversari de la inauguració del L'entrada en escena, però, del monument als castellers que hi ha a 3de7 amb el pilar i la seva normalitla Plaça dels Castellers del barri de zació en les actuacions com un casles Cases Noves. tell més farà que d'ara en endevant • Fins a 13 colles diferents a més ambdós castells amb el pilar “hagin de les dues colles castelleres que ha de compartir plaça” i potser se'n tingut Sitges, han completat aquest veurà algun meys cada temporada. castell a la nostra vila: Colla Jove de Aportem unes quantes dades esSitges (29 cops), Castellers de Sitges tadístiques entorn a aquest castell: (8 cops), Castellers de Sants (4 • El primer 4de7 amb l'agulla fet a cops), Castellers de Barcelona (4), Sitges data de l'11 de novembre de Xiquets de Reus (3), Capgrossos de 1973 i el van fer els Castellers de SitMataró (3), Nens del Vendrell (3), ges en la celebració del Dia del CasXicots de Vilafranca (2), Castellers teller, l'equivalent a la Diada de la de Sant Cugat (2), Castellers de ViColla actual de la Jove de Sitges. El lafranca (1), Colla Joves de Valls (1), darrer data de la passada Festa MaColla Jove de Tarragona (1), Castejor, fet per la Jove de Sitges gairebé llers de Terrassa (1), Bordegassos de 36 anys després. Vilanova (1), Castellers de la Vila de • Els Castellers de Sitges, que haGràcia (1), Vailets de Ripollet (1), vien fet aquest castell per primer Colla Nova del Vendrell (1) i Xicop el 12 d'octubre d'aquell mateix quets de la Vila d'Alcover (1); per un any a Vilafranca del Penedès, en van total de 67 completats.
LA TORRE
Tardor 2009 / 7
4de7 amb l’agulla a la Festa Major (29 d’agost de 2009)
EMPRESES PATROCINADORES DE LA COLLA Patrocinadors principals:
Patrocinadors col·laboradors:
8 / Tardor 2009
5de7 (Dissabte, 29 d’agost de 2009)
LA TORRE
Tardor 2009 / 9
LA TORRE
3de7 amb l’agulla a Vilafranca(17 de maig de 2009)
3de7 a Irsina (30 de maig de 2009)
4de7 a Tarragona (24 de maig de 2009)
4de7 amb l’agulla a Calafell (19 de juliol de 2009)
12 / Tardor 2009
LA TORRE
5de7 a Vilafranca (17 de maig de 2009)
3de7 amb l’agulla a Sants (4 d’octubre de 2009)
4de7 a Sants (4 d’octubre de 2009)
3de7 a Sitges (23 d’agost de 2009)
Tardor 2009 / 13
LA TORRE
4de7 amb l’agulla a Sitges (Santa Tecla)
Pça Ajuntament, 7 Tel. 93 894 01 07 / Fax 93 811 15 35
Carrer Major, 1. Tel 649 759 033 Carrer Major, 3 (Júnior) Àngel Vidal, 4. Tel 93 894 04 08 Àngel Vidal, 6 (Home). Tel 93 811 12 10
Cap de la Vila, 3 08870 Sitges
Tel. 93 810 22 11
LA TORRE
14 / Tardor 2009
Un casteller ho és sempre SÍLVIA GÓMEZ És inútil intentar, un cop entres al local d'assaig de qualsevol colla castellera, trobar un únic perfil casteller. I quan, un divendres a la nit, arribes al pati del Palau del Rei Moro això no canvia pas gaire. La canalla, adolescents, jovent, adults... (bé, de fet al Palau tothom és Jove). Ningú no és igual i tothom compta amb la seva pròpia història que els fa únics. És, possiblement, aquest fet, un d'aquests que fa tant especial les colles castelleres i el fet casteller. Però davant la diversitat que trobem, si és possible trobar històries similars. En aquestes línies no parlarem ni de la canalla, ni dels veterans de la colla, ni d'excastellers, ni del jovent que s'incorpora als assajos. Avui parlarem de castellers que, en la línia dels 40, tenen ja uns quants castells a l'esquena i són part imprescindible en el dia a dia dels assajos. En David Lebranchu, la Mireia Agelet, en Fernando Albadalejo, en José Luis Aguilar i en Jordi Altimira són part d'aquest grup de castellers i recorden molt bé com va ser la seva arribada a la colla. ”M'agradaven els castells, i en arribar a Sitges i tenir temps, vaig trobar l'oportunitat de provar-ho”, recorda la Mireia. Un cop integrada a la colla, ella mateixa ha estat qui ha facilitat l'arribada del David i els seus fills, la Dayma i en Yann, als assajos. De fet, tenir contactes dins la colla de castells, és un dels motius pels quals més gent s'hi afegeix. Aquest també és el cas del José Luís, que va acostar-se al Palau només per curiositat, de visita. “De fet, vaig entrar de rebot”. La curiositat també va portar al Fernando a visitar el Palau. “Primer només anava a plaça. El 4de8 va ser el primer castell que vaig fer. Hi anava per col·laborar però després m'hi he quedat”. Els actes que organitza la colla, sobretot per la canalla, ha estat també un motiu d'entrada a la colla força present darrerament. Són força els pares que han començat a fer castells arrel de la participació dels seus fills. És el cas d'en Jordi ,que, tot i l'afirmació “al principi no em feien gràcia els castells”, ja ha tingut l'oportunitat de fer els seus primers pilars. Ser pares és una característica comuna en quatre dels nostres protagonistes. En els casos del David i en Jordi, pares i fills van anar plegats als assajos de castells. No és, però, sempre així. Tant el Fernando com la Mireia han vist com
Fernando Albadalejo, entre elgunes de les noves cares de la Jove
els seus fills, fruit de veure els assajos, han volgut fer com els seus pares i entrar a formar part de la Jove. Així doncs, i com apunta la Mireia, ens trobem davant d'una “activitat que podem fer en família”. Un gruix important de la colla, però, està format també per veterans que fan castells des dels inicis de la Jove, i un grup de joves. Segons el Fernando “aquesta és la màgia dels castells, el secret”. El tracte amb gent d'edat diversa es valora positivament per tots els castellers. “És important, ja que tothom té una tasca”, diu el José Luis. Pel David, és també positiu, “no només pel tracte, sinó perquè junts fem coses”. Les diferències en el caràcter i en la manera de veure les coses, però, poden portar a malentesos. “Hem de fer un esforç per entendre'ns. Però crec que a la colla trobem la mesura per poder treballar en equip”, sentencia la Mireia respecte aquest tema. La diversitat no és l'únic aspecte positiu que troben els nostres protagonistes, sinó que hi ha altres coses que la
Colla Jove de Sitges els ha aportat com a castellers i, el més important, com a persones. “És una distracció, vinc sobretot perquè m'ho passo bé”, destaca en Jordi. Les amistat i el sentir-se a gust és un al·licient per tot casteller. “La colla et connecta amb molta gent”, diu en David. En Fernando va més enllà. “Fas noves amistats. És com una nova família”. La superació pròpia i l'aprenentatge és també important per al José Luís. “És una manera de conèixer una de les nostres tradicions. A més, ser a la colla m'ha ajudat a entendre els castells”. La Mireia hi afegeix el fet de sentir-se útil dins un grup i “veure l'esforç de cadascú per aconseguir alçar un castell”. Alçar un castell. Aquesta és, al cap i a la fi, la fita que persegueix tot casteller, ja sigui des del tronc, o des de la pinya. Una fita, un objectiu, que els nostres protagonistes tenen clar que seguiran perseguint durant molt temps. Et veus a la colla d'aquí a cinc anys? “Clar”, “segur”, “i tant”, són les respostes que s'escolten. I és que, d'una manera o una altra, de casteller, un mai deixa de ser-ho.
Tardor 2009 / 15
LA TORRE
Pg. Vilanova, 53 路 SITGES 路 Tel. 93 894 36 46
info@suburense.com
Av. Sofia, 2 Sitges (Barcelona) Spain Tel.+34 93 894 15 00 Fax.+34 93 894 0764
www.hotelcalipolis.com
LA TORRE
16 / Tardor 2009
Qüestió de noms
En un 3 o un 5, com el de la foto, a Sitges l’aixecador baixa per la dreta
SANTI TERRAZA “Qui perd els orígens, perd la identitat”. Aquesta famosa i il·lustrativa frase de Raimon a la seva cançó “Jo vinc d'un silenci” és sovint una cita necessària quan parlem de castells. Els castells són una manifestació única i singular que no es poden entendre si els treiem del seu context històric i territorial. Els castells han arribat al segle XXI, i es troben en el seu millor moment, perquè formen part d'un història i una tradició que ha sapigut vincular-se al territori del qual és pròpia. Això ve al cas perquè recentment a la colla s'hi senten denominacions i expressions castelleres que no són pròpies del Penedès, regió on estan emmarcats Sitges, Ribes i la comarca del Garraf. Expressions com “la fluixa”, “la forta” o “acotxador”, entre d'altres, que avui en dia se senten massa sovint al Palau, fóra impensable que se sentissin a l'antiga colla dels Castellers de Sit-
ges o a l'inici de la nostra colla, quan les influències externes eren molt més limitades, en no existir internet, ni les retransmissions televisives (que tot just començaven aleshores) o les colles universitàries. La interrelació entre castellers de diferents colles és un element positiu, ja que afavoreix l'intercanvi d'experiències i coneixements, però pot arribar a ser perjudifical, com en aquest cas, si té com a conseqüència una erosió dels elements identitaris. A Sitges (i al Penedès), la rengla per on puja el dos en un 3 sempre ha estat “la dreta”. I la rengla per on baixa, sempre ha estat “l'esquerra”. Això ha estat sempre així a Sitges, com ha estat sempre així a Vilafranca, perquè cal no oblidar que els sitgetans vam aprendre a fer castells a la capital de l'Alt Penedès: és on hi anava a aprendre'n en Ricard Baqués (fundador dels Castellers de Sitges) a començament dels 70, on vam anar-hi els
castellers inicials de la Jove els anys 92-94 i on constantment hi van castellers de la nostra colla a veure assaigs dels verds. Bona prova d'aquesta influència directa que tenim de la colla vilafranquina és que la Jove de Sitges és l'única colla del món casteller, junt amb els Castellers de Vilafranca, que en un 3 i en un 5 fa baixar el dos obert per la rengla esquerra i l'aixecador per la dreta (la resta ho fan a l'inrevés), o en un 4 la canalleta i els dosos baixen per les rengles oposades per les quals han pujat (a diferència també de la resta de colles). Per aquest motiu, designar la rengla esquerra d'un 3 com “la fluixa” és, a banda d'una denominació que no és pròpia de la nomenclatura del Penedès, una incongruència que no s'ajusta a la realitat. En un 3 de color vi o verd, la dreta i l'esquerra estan molt més compensades que en els 3 de la resta de colles. És més, quan al fi-
LA TORRE
nal del castell, les forces poden arribar al límit, la rengla esquerra ha d'aguantar el pes del dos obert en la seva baixada, que òbviament és notablement superior al de l'aixecador, que és el que agunta la dreta. La denominació forta i fluixa, o plena i buida, és justificable en altres àmbits territorials on existeix força més diferència en la feina que han de fer la dreta i l'esquerra, però no pas a Sitges. Per tant, fora convenient que ajustéssim la denominació d'aquestes rengles al que correspon per història i condició, per una banda, i per realitat, per una altra. L'altre error en la nomenclatura que cada cop s'utilitza més a Sitges és la denominació “acotxador”, enlloc d'”aixecador”, que és el que correspon per les mateixes raons de territori i història que en el cas de la dreta i l'esquerra. La denominació “acotxador” és pròpia de Tarragona, on s'ha utilitzat de manera tradicional. A Valls i a Vilafranca, la denominació ha estat tradicionalment aixecador, mentre que al
Tardor 2009 / 17
Vendrell es fa servir “cassola” o “cassoleta” (a Vilafranca, per influència vendrellenca, aquest terme també s'utilitza en alguns casos). L'extensió i popularització del terme “acotxador” cal buscar-la fonamentalment en un factor mediàtic: les retransmissions que TV3/33 va realitzar de les actuacions castelleres més importants abans de l'existència del “Quarts de Nou” des de 1991 fins el 2004. Aquestes retransmissions eren conduïdes i locutades per Agustí Forné, un periodista de Tarragona, que, lògicament, feia servir la nomenclatura pròpia d'aquesta ciutat. Això va implicar que molts castellers nous, especialment en zones sense tradició (on, per tant, no havien sentit a parlar de castells als seus pares o avis), utilitzessin aquest terme exclussivament tarragoní per a la deominació de l'aixecador i que posteriorment s'estengués arreu del país. Sense anar més lluny, alguns castellers de la Jove que són a la colla des dels inicis (quan TVC va co-
mençar a regularitzar les retransmissions castelleres) també utilitzen aquesta denominació que no ens correspon i que també convindria corregir. Hi ha castellers que, malhauradament, no valoren que la història, la tradició i la pertanyença a un territori clarament definit com és el Penedès (especialment en termes castellers, culturals i festius) sigui un factor que forma part de la nostra identitat i la nostra condició castellera. A alguns potser no els sap greu aquesta influència externa, que, si no s'atura, pot acabar provocant que a la torre de 7 l'anomenem 2de7; a la pinya, soca; i al 4 amb l'agulla, 4 amb el pilar. I fóra una llàstima. Perquè una de les coses de les quals ens en podem sentir ben orgullosos com a castellers sitgetans (i ribetans) és que al nostre poble s'hi han fet castells de manera més o menys continuada des del segle XIX, bàsicament perquè formem part d'un territori que es diu Penedès, on els castells són un dels seus principals trets distintius i identitaris.
amb la Jove! Ctra. de les Costes, 46 08870 Sitges
Tel. 93 894 53 15
18 / Tardor 2009
LA TORRE
Sitges, 125 anys de castells SANTI TERRAZA Enguany, ha estat un any de commemoració castellera a Sitges: fa 125 anys de la primera exhibició realitzada a la nostra vila. Amb motiu d'aquesta efemèride -i dels 25 anys de la formació de l'actual colla de la Moixiganga de l'ABPS-, es va celebrar l'actuació de Santa Tecla, on va ser convidada la Colla Vella dels Xiquets de Valls (en commemoració als Xiquets de Valls que van actuar aquell 1884), així com el ball del pizzcantò d'Irsina i la representació de la Moixiganga. Va ser una simbòlica celebració que ens va permetre, d'una banda, refermar els llaços d'amistat amb Irsina i el seu pìzzcantò (vegeu pàgines 4 i 5 d'aquesta revista) i, d'una altra, commemorar aquesta efemèride. I és que poques poblacions poden mostrar amb orgull una tradició tan llunyana en el món casteller, que, en el cas de Sitges, és doble: com a plaça que acull colles convidades i com a localitat amb colla pròpia. L'actuació castellera documentada més antiga de Sitges data de la Festa Major de 1884. L'any 1996 l'historiador Pere Ferrando va descobrir que aquell 1884 van venir els Xiquets de Valls a fer castells a la vila, ja que el contracte que els Administradors de la Festa Major de Vilafranca van signar amb els vallencs (previsiblement, la Colla Nova) per actuar a Sant Fèlix es va fer a Sitges una setmana abans de la festa vilafranquina. D'aquells mateixos anys, se sap també que els Xiquets de Valls (que aleshores feien comptadíssimes actuacions) van actuar, com a mínim, a les festes majors de 1888 i 1900. També hi ha dades d'una possible actuació l'any 1919 anunciada en el programa d'aquest any, quan els castells estaven en plena decadència (aquell 1919 només s'hi van celebrar cinc actuacions castelleres a Catalunya, una de les quals seria precisament a Sitges). La Renaixença castellera, que va néixer a finals de la dècada dels vint del segle XX i que es va projectar de ple durant els anys trenta fins l'esclat de la Guerra Civil, no va deixar Sitges al marge del mapa casteller. Ans al contrari. Hi ha notícies documentades d'actuacions castelleres dels Nens del Vendrell els anys 1930, 32 i 34 i de la Colla Nova de Valls (en aquell moment la formació més potent) a la Festa Major de 1935, on pressumiblement (les informacions aparegudes a la premsa no ho deixen clar) van carregar el 4de8, un castell
4de7 dels Nens del Vendrell al Cap de la Vila (1930)
que, aleshores, era car de veure, com posa de manifest que entre 1932 -quan es recupera després de 24 anys- i 1936, només se'n van fer 19. Acabada la Guerra, el mateix 1939, els castells es van mantenir a la vila amb una altra actuació anunciada al programa de Festa Major. El 1947, la Colla Vella -acabada de reorganitzar uns mesos abans- també va ser present a la Festa Major. S'inicia aleshores uns anys de presència castellera continuada a la vila per part de les tres principals colles del moment (a més de la Vella, la Muixerra de Valls [els continuadors de la Colla Nova i predecessors de l'actual Joves] i els Nens del Vendrell), ja que gairebé cada any el programa de Festa Major inclou una actuació castellera. El 1957 s'hi afegeixen al trident d'aquestes tres colles els Castellers de Vilafranca, que fan la primera actuació castellera a Sitges.
Els Nens del Vendrell són la colla que freqüenta en més ocasions la plaça sitgetana: fins l'aparició dels Castellers de Sitges hi ha documentada la seva presència un mínim d'inze cops. De fet, i com a mostra evident que els castells estaven arrelats a la vila, els vendrellencs van ser el moment central de l'acte d'inauguració de la urbanització Vallpineda, l'1 de maig de 1965. Els castelles iniciaven en la segona meitat dels anys seixanta una important expansió gràcies a la rivalitat entre Valls i el Vendrell, que culminaria en l'històric Concurs del 1970. Fruit d'aquesta afició creixent, sitges estrenaria colla l'any següent: els Castellers de Sitges s'estrenarien el 1971 i farien de la vila la setena població catalana amb colla castellera (junt amb Valls, Tarragona, el Vendrell, Vilafranca, l'Arboç i Barcelona), una altra dada que posa de manifest el pes dels castells a Sitges.
LA TORRE
Tardor 2009 / 19
Plans i estratègies de comunicació / Imatge corporativa / Campanyes de publicitat Disseny / Relació amb mitjans / Publicacions / Marketing on-line Solucions multimèdia / Creacions audiovisuals redaccio@hydramedia.info • t. 93 894 53 75 • f. 93 811 14 12 carrer sant honorat, 32-34 baixos • 08870 sitges (bcn)
València, 40. 6è 3a · 08015 Barcelona · sickstal@sickstal.com · www.sickstal.com
Avda. Rafael Casanova, 114 (08100) MOLLET DEL VALLÉS Tel. 935 795 415
a l b Am
! e v o J