La Torre
REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES Núm. 33
Tardor 2016
2 / Tardor 2016
LA TORRE CARTA DEL CAP DE COLLA MARC YLL
Fer-se gran Acabar la temporada amb bon gust de boca és una gran manera de passar les vacances castelleres i encarar l’any següent amb la major ambició i ganes possibles. El colofó final de descarregar el 4de8 a la Diada de la Colla i el fet d’aconseguir tres castells de 8 en un any és el principal aparador de la temporada 2016, el fet que més se’n parla i el major orgull de la colla. El pas endavant donat aquest any amb els castells de 8 és la conseqüència de la maduració castellera de bona part de la colla, de les ganes i l’ambició mostrades, de l’inconformisme, de la il·lusió i del treball realitzat assaig rere assaig des del mes de Gener. La imatge que resumiria el 2016 és la d’un Palau del Rei Moro ple per posar dosos al 4de8 un dimarts, d’una colla que lluita i empeny endavant per aconseguir els objectius i que no es conforma.
La Torre Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges
Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Jordi Dólera i Santi Terraza Hi col·laboren en aquest número: Marc Yll Fotografies: Sara Hurst i Clàudia Sauret Impressió: Indugraff Tirada: 1.000 exemplars. Distribució gratuïta Adreça: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del Rei Moro. Carrer d’en Bosch, 10. 08870 Sitges (Penedès) La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anunciants La foto de portada és el 4de8 descarregat a la Diada del Juliol. La imatge és de Francesc Barnés i Camps, avi del nostre casteller Marc Barnés, i va ser la darrera fotografia que va fer abans que en deixés.
Ara ens trobem en un moment clau per la història de la colla. La feina realitzada als assajos i a plaça amb els castells de la gamma alta de 7 i la bàsica de 8 ens permeten estar en condicions per assaltar la condició de colla de 8, molt diferent que ser una colla de 7 que fa algun castell de 8. És el moment de fer-nos grans. Ara fa 10 anys, el 24 de setembre de 2006, la Jove de Sitges vam fer un pas endavant gegant aconseguint el primer castell de 8 de la nostra història. Nou castells de 8 després, sis dels quals descarregats, ens trobem amb la possibilitat de protagonitzar un salt de qualitat endavant, aprofitant el treball fet a assaig en els darrers anys, fent entrar el castell de 8 com un castell habitual en les diades de la nostra colla, rol que actualment li donem als castells de la gamma mitjana de 7 com el 5de7. Les llàgrimes de molts castellers el 30 de juliol, la impotència de l’actuació de Festa Major, l’orgull ferit de carregar el 4de8 per primer cop fora de Sitges però no poder-lo descarregar, el crit de ràbia en demostrar a la Diada la feina feta durant tot l’any… Dies que no oblidarem, però que ja formen part del passat. Donem un pas endavant? Ara toca fer-se gran. Sempre Jove!
Tardor 2016 / 3
LA TORRE
L’any del carro gros Tres 4de8, dos dels quals descarregats. La temporada del 2016 ha superat la condició de bona per esdevenir excel·lent i històrica. Plantar tres cops el carro gros –i fer-lo per primer cop fora de Sitges en una mobilització sense precedents que va aplegar 300 castellers– és un signe de grandesa i, al mateix temps, de solidesa de les capacitats tècniques, mentals i socials de la colla. El 4de8 era el grab objectiu de l’any i ha quedat rendit als peus de la colla. En castells res no és casual. Els resultats acostumen a ser conseqüència dels treballs realitzats als assaigs. I això s’ha vist enguany amb la completa nòmina de proves dutes a terme al pati del Palau. Una dotzena de 4de7 nets i una desena de cops del peu del 4de8 fins a dosos (també els dimarts) constaten el treball realitzat i l’ambició exhibida. I el resultat s’ha recollit a plaça en forma dels tres 4de8 firmats. La del 2016 ha estat també una memorable temporada en altres construccions. Mai no s’havien fet tants 5de7 com aquest any (un total de 10). I quan el 5de7 surt amb regularitat i es passeja amb una certa facilitat les possibilitats per enfocar més amunt augmenten. També els castells següents, com el 7de7 (cinc descarregats i un carregat) i el 4de7 amb l’agulla (deu descarregats) mostren uns números de gran temporada. Els bons registres del 2016 no són exclusivament de números, sinó també de temps. El fet d’haver avançat la data de la majoria de castells ha permès treballarlos més, dominar-los més i mirar més amunt. I, paral·lelament, les estructures també han gaudit de millores notables, amb un pis de quarts del 4de8 format per dones o haver estrenat determinats castellers, tant al tronc com al peu, que han suposat un rejoveniment
7de7 a la Diada de Santa Tecla 4de8 a la Diada del Juliol. Foto d’Àlex Ferret de Querol
de les estructures i una capacitat major i més variada per afrontar els grans reptes. En el terreny social, el 2016 ha suposat també un pas endavant en l’ampliació de la massa social. L’ampli cordó de camises pròpies que s’ha disposat en les quatre actuacions on s’ha dut a plaça el 4de8 posa de manifest, en primer lloc, la capacitat de convocatòria
de la colla en els grans moments i, per una altra, el magnetisme que exerceix amb el seu entorn cada cop que es parla de dur a plaça un gran castell. La colla està de moda a Sitges. I aquest moment ha de tenir no únicament continuïtat, sinó també projecció. És el punt d’inflexió que ha de permetre que els castells de 8 no siguin puntuals, sinó una constant a la Jove.
4 / Tardor 2016
LA TORRE
Sitges i el 4de8 Història d’una relació de sang, suor i llàgrimes SANTI TERRAZA
En el món casteller local, el 4de8 ha estat tradicionalment un mite i una fita, en ocasions inabastable i en altres l’estació final d’un llarg viatge. Per la seva dificultat, per la quantitat i qualitat de recursos que se’n necessiten i per la intensitat dels assaigs, el 4de8 és un repte immens per a la colla… tot i que un repte assumible, com s’ha vist enguany. Però el 4de8, a més del valor de la seva dificultat, té a Sitges una aureola de mite, ja des de l’època de l’antiga colla dels Castellers de Sitges. Un mite que va augmentar de manera considerable en els primers anys de la nostra colla, especialment entre el 1996 (quan vam fer el primer intent) i el 2006 (quan el vam descarregar per primer cop). Els Castellers de Sitges (que van tenir vida activa entre 1971 i 1987) van intentar el 4de8 en dues ocasions, totes dues el 1980. Va ser en una diada feta al juliol a Tarragona (amb els Xiquets i la desapareguda Colla de Mar de Vilanova) i a la Festa Major. En tots dos casos, el 4 es va quedar a una certa distància, però només el fet d’haver-lo assajat i portar-lo a plaça ja tenia un caràcter èpic. Aquell 1980 (quan encara no s’havien recuperat els castells de 9) el 4de8 es va veure només 24 cops (15 descarregats i 9 carregats) i el 3de8, vuit vegades (6d + 2c). És a dir, dur el castell de 8 a plaça era sinònim d’un alt nivell i elevades prestacions. Tretze anys després, en la primera temporada de la flamant Colla Jove de Castellers de Sitges, el 4de8 havia multiplicat per quatre la seva presència a plaça, però encara era una construcció a l’abast de molt poques colles: només nou el van fer aquella temporada. Per aquest motiu, en els inicis de la colla el cas-
Primer intent de 4de8 de la Jove, el 22 de setembre de 1996
tell de 8 es va veure com una fita somiada, però gairebé irrealitzable. Entre els primers castellers de la camisa de color vi hi havia el somni de poder arribar algun dia a fer l’aleta a un castell de 8, tot i que es considerava que era una opció poc realista. Però el full de ruta dels primers anys de la colla va constatar que les fites s’assolien amb més facilitat
del que s’hauria pogut imaginar. La primera temporada es va carregar el 4de7; la següent (1994) es van descarregar el 3 i el 4de7 i, fins i tot, es va intentar l’aixecat i la que la va seguir (1995) es va accedir al 5de7 i el 4de7 amb l’agulla i es va carregar la primera torre de 7. Va ser una evolució meteòrica, en la qual hi va tenir molt a veure que llocs claus dels troncs de la nova Jove estaven
Tardor 2016 / 5
LA TORRE
A l’esquerra, assaig de 4de8 al Palau, durant la tardor de 1996. Al mig, intent de 4de8 a Tots Sants de 1996. A la dreta, intent de 4de8 a la Diada de la Colla de 1996, celebrada el 10 de novembre
ocupats per castellers que havien dut la camisa blava de l’antiga colla i, per tant, amb experiència acumulada: Ricard Baqués, Tito Suárez, Pájaro Delgado (A.C.S.), Xavi Moliner, José Carrasco i Quildu Sabaté. Aquesta capacitat tècnica, sumada a la bona direcció tècnica traçada pel cap de colla, Òscar Farrerons, va fer possible que el 1996, quan la Jove només portava tres anys de vida, afrontés el repte del 4de8. La temporada 1995 havia estat exitosa per les fites assolides, però també amb la reiteració que s’havien aconseguit. El 5de7, per exemple, es va estrenar el 13 d’agost, però es va a arribar a fer en set ocasions, totes descarregades. Això va fer acumular capacitat als castellers que hi pujaven, que, en la majoria de casos (excepte els que venien de l’altra colla), tenien poca experiència als troncs. El mateix 1995 es van fer les primers proves de tronc de castells de 8. Va ser en el tram final de la temporada, just abans de la Diada de la Colla, en què s’assoliria la torre de
7. Al pati del Palau es van arribar a col·locar els dosos del 3de7 net, quan encara no se sabia que eren les xarxes d’assaig i les plaques dels terres atenuants formaven part de la ciència ficció. Aquelles proves estaven encaminades, sobretot, a reforçar la feina amb la torre, però van obrir la mirada cap a altres reptes superiors. I aquests reptes superiors van arribar la temporada següent. L’inici del curs casteller va ser bo i de seguida es va veure que les fites assolides l’any abans podrien tenir continuïtat. I aquesta continuïtat es va veure en format de 3de7 per sota i de 4de8. L’aixecat, que mai no es va deixar d’assajar des que el 1994 es van fer els dos primers intents (a la Festa Major del 1995 es va fer un altre intent), va entrar en els plans de la Festa Major de Ribes, però finalment no es va arribar a provar. El 5de7 inicial (el primer de l’any) va quedar en només carregat i el cap de colla va preferir no assumir més riscos amb una altra possible caiguda, ja que la colla estrenava una canalla nova que acabaria sent
determinant per a reptes superiors. Aquell 1996 la colla ja disposava d’un cos social i una capacitat organitzativa sòlida. El mes de juny va fer el primer viatge fora; va ser a Marsella, en una època en la qual poques colles aconseguien fer sortides a l’estranger. I entre l’any anterior i aquell mateix 1996 havia assentat la seva presència a l’entramat social i festiu de la vila: el 1995 va estrenar les exhibicions castelleres de Festa Major i de Santa Tecla amb les colles convidades i també havia fet el primer pilar baixat per les escales de la Punta. Per tant, la colla es trobava en condicions de fer un pas endavant –per important que fos– si els recursos tècnics estaven en condicions d’afrontar un repte d’aquesta envergadura. El 4de7 que es va estar treballant començada la temporada va començar a reduir-se de pes. Es va efectuar (a diferència de com es fa avui en dia) de manera progressiva, sense grans canvis en l’estructura, sinó baixant alguns quarts al terç i algun terç a segons. No pas tots. I
6 / Tardor 2016
a mida que els assaigs oferien més bons resultats, la Tècnica va començar a veure possibilitats a un possible assalt al 4de8. Les importants diades que la Jove tenia programades per al tram final podrien ser les candidates per dur a terme l’intent: Santa Tecla, el Concurs, Tots Sants, el Vendrell o la Diada de la Colla. Però quan ja es començava a parlar sense embuts de 4de8 va arribar l’accident de Tarragona. El 16 d’agost d’aquell 1996, en la caiguda d’un pilar de 5 carregat a la diada del Cós del Bou, el casteller de la colla Pepe Rodríguez va quedar greument lesionat. El món es va aturar, els projectes també i, fins i tot, als responsables de la colla els va passar pel cap tancar l’activitat. En canvi, la resposta de la gent – començant per la del propi Pepe– va ser la no fer cap pas enrere, ni tan sols aturar-se. La setmana després, la Jove va celebrar la Festa Major amb els mateixos castells que tenia en cartera (el 5de7, el 4de7 amb l’agulla i 4de7) i, mentre s’organitzava per estructurar tot el suport que calgués al Pepe i la seva família, va continuar treballant als assaigs amb la mateixa intensitat. L’11 de setembre va actuar al Vendrell i els assaigs posteriors van acabar de validar les proves del castell de 8. El 4de8 es va anunciar per a la diada de Santa Tecla i la colla va convidar tres colles més que se situaven en un nivell similar, amb algun esporàdic 4de8 al sarró: els Nens del Vendrell, els Castellers de Cornellà i els Xiquets de
LA TORRE
4de7 net a Ribes, el 2 de novembre de 1997
Intent de 4de8 a la Diada de la Colla de 2002
la Vila d’Alcover. El Cap de la Vila es va omplir de sitgetans que havien anat a veure la seva colla. En aquells moments Internet i els telèfons mòbils eren dos recursos encara reservats a uns àmbits molt minoritaris de la població, però la notícia de que la Jove de Sitges volia fer el 4de8 va córrer com la pólvora. El que volia fer la Jove era una autèntica gosadia. Mai abans cap colla castellera havia descarregat un castell de 8 amb només tres anys de vida. Aquell mateix setembre, els Castellers de Sabadell van carregar el seu primer 4de8 dos anys després d’haver-se format. Els Castellers de Sitges eren un bon
precedent, ja que el 1973, amb dos anys de vida, també van provar un 3de8 que finalment no van aconseguir. (L’altra excepció era la Joves de Valls, però la seva constitució, el 1971, no es considerava una creació, sinó la continuïtat de les antigues colles de la Nova i la Muixerra de Valls). El 5de7 va ser el castell de sortida i, a continuació, es va passar al gran moment de la jornada. La colla s’enfrontava al repte d’un castell de 8. Ho feia amb un tronc majoritàriament jove. Les excepcions eren les de Tito Suárez, Siscu Losada i Ricard Baqués. La resta de castellers del tronc, així com dos
Tardor 2016 / 7
LA TORRE
A l’esquerra, 4de8 descarregat per Santa Tecla de 2006. Al mig, 4de8 descarregat a la Diada de la Colla de 2006. A la dreta, 4de8 carregat a Festa Major del 2007
baixos, tenien menys de 30 anys. Al tronc només hi anava una noia, llevat del pom, que n’hi havia dues més. La canalleta era nova d’aquell any. Molt fina i petita: Roberto el finlandès (aixecador) i Alexandra Vázquez, neboda de José A. Carrasco (enxaneta) eren una autèntica joia. Va ser aquesta canalla la que va acabar de fer decidir a Òscar Farrerons a enfrontar-se amb el 4de8. I el 4de8 va pujar estable i compacte. Es van col·locar els quints i el pom va començar a pujar sense que s’hi perdessin les mides. Amb els doso col·locats, el castell s’aguantava, però els moviments es van començar a fer més intensos, tot i que a la pinya era una roca. Amb l’aixecadora col·locada i l’enxaneta amb el peu esquerre ja a la faixa del dos, el castell va cedir. Li van faltar dos segons. La caiguda va generar frustració, ja que la confiança en fer l’aleta era elevada, però no va fer tirar marxa enrere la colla. La Jove va continuar assajant el castell de 8 al Palau, on es va col·locar un cartell amb la inscripció El descarrega-
rem! La següent fita assenyalada va ser la diada de Tots Sants, on la colla hi va estar convidada junt amb els Castellers de Sabadell. Totes dues colles duien el 4de8 en cartera (els saballuts van fer un intent desmuntat) i els Castellers de Vilafranca havien anunciat el 4de10 amb folre i manilles. Era el primer castell de 10 que es portava a plaça i això va suposar una expectació desmesurada per la diada. La plaça de la Vila era plena a vessar. Els verds van provar d’enlairar el 4de10fm, però el castell no va arribar a considerar-se intent, ja que en les dues opcions va caure abans que sonessin gralles. La Jove va sortir de 5de7 i en segona ronda va arribar el moment del castell de 8. Quan els terços es van col·locar a sobre i no sonaven gralles, la plaça va obsequiar la Jove amb un aplaudiment en senyal de reconeixement per, tot i la seva joventut, atrevir-se amb el 4de8. I com a Santa Tecla, el castell va pujar estable, però a diferència del dia 22, es va mantenir quiet també amb els dosos col·locats i amb una pinya treballant com si
es tractés d’un castell de 7. Amb l’aixecadora col·locada i l’enxaneta ja començant a travessar, el castell es va trencar. De manera inexplicable. Ningú no s’ho creia, ja que segons abans, el 4 es mostrava plenament estable. Tots Sants va ser divendres i la Jove va tornar a actuar diumenge, en aquest cas al Vendrell, on va fer els bàsics de 7. La setmana següent, havia de celebrar la Diada de la Colla i el 4de8 tornaria a entrar en l’agenda. I així va ser, per tercer cop en un mes i mig, la colla va afrontar el castell de 8. La feina feta als assaigs havia estat constant i no es volia que quedés en no res. A Vilafranca es va haver de canviar l’enxaneta i l’aixecador i en aquesta ocasió l’aixecadora (Júlia Mercader) que va pujar a Vilafranca va demanar de no fer-ho al Cap de la Vila instants abans de provar el castell. Es va haver de tirar amunt un altre aixecador, el mateix que l’any passat havia carregat la torre de 7. A diferència de l’intent de Santa Tecla, aquest cop l’enxaneta (Carlitos Rodríguez) i l’aixecador (Ignasi Cas-
8 / Tardor 2016
LA TORRE
A l’esquerra, 4de8 descarregat a la Diada de la Colla de 2009. Al mig, 4de8 descarregat a la Diada de la Colla de 2011. A la dreta, 4de8 carregat a la Diada de la Colla de 2012
taño) eren de major volum i sense la finura dels dos de Santa Tecla. El castell es va enlairar pas a pas, però aquest cop es va anar obrint en excés. Amb els dosos col·locats, l’aixecador va dubtar, però davant dels crits de la plaça es va col·locar a lloc i, tal com havia passat les altres dues vegades, el castell es va tornar a trencar just abans que passés l’enxaneta. Malastrugança? Mala sort? El destí? El 1996, un any difícil en la colla, va acabar sense el castell de 8 somiat, però amb la convicció que era a l’abast. Òscar Farrerons tancava el seu període de tres anys com a cap de colla i cedia el pas al que era el seu cap de pinyes, Josep Maria Almiñana, que va haver d’afrontar la necessitat de fer-se amb nova canalla i suplir algunes baixes claus al tronc. Això va fer que el 1997 no comencés amb la mateixa energia que l’any anterior i el primer 5de7 no arribés fins el 15 d’agost a Tarragona, que, a més, va caure quan ja sortien els dosos de la torre. Amb tot, per Santa Tecla, va arribar el millor moment de l’any: el primer
3de7 per sota que assolia la colla. Feia tres anys que es va provar el primer i va ser un castell que mai no es va deixar d’assajar, tot i que en aquest temps només es va portar a plaça en dues ocasions. Amb el 3 per sota de Santa Tecla es va aconseguir salvar la temporada i es va abordar definitivament el 4de8, amb l’objectiu de portar-lo a la Diada de la Colla, el 9 de novembre al Cap de la Vila. Als assaigs, el castell no presentava les mateixes garanties que l’any anterior, però la setmana abans, a Ribes, es va fer el primer 4de7 net a plaça i això va donar ànims a la colla. L’intent al Cap de la Vila va ser decebedor, ja que el 4de8 va caure quan entraven els dosos. Es va quedar massa lluny. El 1998 es van canviar els objectius i la torre de 7 va passar per davant del 4de8. La colla només n’havia carregat una, l’any 1995, i ara ja no tenia ni els dos terços ni els dos quarts, amb la qual cosa calia treballar de zero els dos pisos claus de la construcció. Es van intensificar els assaigs i es van dedi-
car els dimarts, fonamentalment, a fer la torre. El premi (parcial) va arribar per Festa Major, en què la torre es va carregar, tot i que va caure just coronada. Es van fer més intents per Santa Tecla i la Diada de la Colla, però en tots els casos van ser desmuntats per indecisió als pisos de dalt. L’any 1998, el 4de8 ja no es va assajar. I tampoc no es va treballar els anys següents, en què la colla va patir un descens de registres i de gent que va obligar a replantejar el sistema la fórmula i els objectius. Amb tot, l’any 2002, amb Siscu Rosell de cap de colla, el 4de8 va tornar a entrar en els plans de la Jove. No va ser fàcil, ja que la colla tenia en aquells moments un nombre de recursos petit i es va optar per reduir el nombre d’actuacions. Això va suposar que només es portessin castells de 7 a nou exhibicions (entre les quals, però, es va fer el 4de7 net a la diada de Sant Miquel a Vilafranca). Però la feina no es va aturar i la colla va suplir amb gallardia la limitació d’hores d’assaig. A la Diada de la Colla, el 4de8 es va
Tardor 2016 / 9
LA TORRE
Celebració del segon 4de8 descarregat, a la Diada de la Colla del 2006
enlairar amb decisió, tanta que es va arribar a col·locar l’aixecador. L’enxaneta hi va estar dubtant i va optar per baixar. Quan el castell es desmuntava, va cedir. La colla, però, no es va acovardir i hi va tornar un altre cop. En aquest cas, quan s’estava col·locant l’aixecador i també després d’uns dubtes, el castell va cedir de nou. S’hi va tornat a estar a prop, com havia passat sis anys enrere, però tampoc no va poder ser. Els bons intents de la Diada de la Colla del 2002 van fer que l’any següent, la temporada es dibuixés amb el 4de8 com a gran objectiu. Hi havia confiança i, sobretot, ganes. El castell de 8 s’havia provat sis cops i en cinc l’aixecador havia arribat al seu lloc. Només faltava l’enxaneta. La nova entrada de gent va permetre incorporar algunes peces que li aportaven major fiabilitat. Això va facilitar també tornar a abordar la torre de 7, que es va carregar per Festa Major. Aquell mateix dia, el 4de8 també era en els plans de la colla i, fins i tot, es van col·locar els terços de l’estructura, però el castell finalment no va arribar a enlairar-se per dubtes de la canalla. Es va preferir continuar treballant per Santa Tecla i aquell dia, la Jove va dur un dels seus millors 4de8 a plaça. L’estructura va pujar
ferma i sòlida i amb plenes garanties. L’aixecador es va col·locar i l’enxaneta hi va estar dubtant una bona estona. Només faltaven tres passes, però finalment va optar per fer marxa enrere. La frustració i l’esgotament van fer que el castell es trenqués quan es desmuntava. Aquell 2003 encara hi hauria un intent més. Va ser a la Diada de la Colla, que es va haver de passar al pavelló, a causa de la pluja. Feia mesos que el 4 s’estava treballant i, tot i que les condicions de l’actuació no eren les més propícies, es va optar per tornar-se a enfrontar amb el castell mite. Un primer intent es va desmuntar quan entraven els quints per haver perdut mides i, en una segona ocasió el castell va tornar a anar amunt, però va cedir quan es col·locaven dosos. La caiguda va sotmetre la colla en una frustració i, a més, un esgotament. La gent s’havia cansat del 4de8. Enlloc d’un objectiu havia esdevingut una obsessió. El nou equip tècnic encapçalat per Nando Blasco va optar, l’any 2004, per deixar de banda el 4de8 i dedicar-se a polir detalls tècnics i dotar de confiança a la canalla. El 2005 es va mantenir aquesta mateixa tendència, tot i que en el tram final es van començar a fer proves de 4de7 a l’assaig. En les darreres, fins i tot, es van col·locar els dosos.
La temporada del 2006, José Antonio Carrasco va ser elegit cap de colla i amb un repte molt clar: fer, aquest cop sí, el 4de8. Amb Siscu Rosell com a sotscap de colla, la temporada es va dissenyar amb la clara finalitat d’encarar el castell de 8. Per aquest motiu, ja de ben entrada es va començar a treballar un 4de7 alleugerit, que per Festa Major es va fer amb els segons a terra i la resta de components un pis per sota. Amb els bons resultats dels assaigs, al 4 se li va posar data i va ser Santa Tecla del 2006. Conscients del suport que se’n necessitava, la colla va preparar una mobilització àmplia, que va permetre divendres 8 de setembre omplir el Palau i posar els dosos damunt de la pinya. Mai s’havia fet aquesta prova. En els anteriors intents de 4de8, al màxim que s’havia arribat era a posar quints. I aquest cop, sí. El 24 de setembre del 2006, el Cap de la Vila va ser l’escenari d’un dels moments més màgics que ha viscut la colla en tota la seva història. El 4de8 va ser el castell triat de sortida, fruit del convenciment ple que hi havia. I amb una velocitat màxima, una seguretat absoluta i una determinació brillant, el 4de8 es va aconseguir enlairar en un Cap de la Vila que va vibrar amb la seva colla. Va ser un moment esplèndid, que molts dels castellers sitgetans pensaven que no hi arribaria mai, després del que s’havia suat i patit els anys anteriors. El 4de8 va tancar una porta i en va obrir una altra, però, sobretot, va fer justícia a les aspiracions, el treball i la tenacitat d’una colla que sempre va creure en les seves possibilitats. La consecució del 4de8 va ser una fita a Sitges, més enllà de l’àmbit estrictament casteller. La colla va obtenir felicitacions, premis i reconeixements d’arreu. Aquell mateix any, a la Nit de Premis Sitges, la colla va rebre el Premi Trinitat Catasús i el mes de desembre va ser obsequiada amb el Premi Amic Predilecte del Gremi d’Hostaleria
12 / Tardor 2016
LA TORRE
A l’esquerra, 4de8 descarregat a la Diada del Juiliol del 2016. Al mig, 4de8 carregat al Concurs del 2016. A la dreta, 4de8 descarregat a la Diada de la Colla del 2016
de Sitges. El 21 d’octubre, al Cap de la Vila es va col·locar una placa commemorativa assolida. I la fal·lera no es va aturar, perquè a la Diada de la Colla d’aquell mateix, el 4de8 es tornaria a alçar i a descarregar al Cap de la Vila. La Jove havia aconseguit plantar dos 4de8 i tots dos descarregats. Definitivament, s’havia trencat el mite.
L’any següent, les proves del 4 es van avançar i el castell va arribar més d’hora que mai, per Festa Major, amb un Cap de la Vila a rebentar de gent. La colla havia aconseguit establir moltes complicitats amb el poble i el poble acudia a la cita. Ja es va veure en l’assaig de Festa Major que la colla va crear aquell any com un acte més del programa i que va col·lapsar literalment el Palau. El 4de8 de Festa Major, però, va quedar en només carregat. A la Diada de la Colla s’hi va tornar –en l’agenda, a més del 4de8 hi havia la torre de 7 i el 3de7 per sota–, però el castell no va pujar bé i va acabar cedint quan es començava a desmuntar. El 2008 no hi va haver 4de8, però la temporada se-
güent, la darrera de Carrasco com a cap de colla, va acabar de la millor manera possible, amb el 4de8 i el 5de7 descarregats i la torre de 7 carregada. Aquesta és, a data d’avui, la millor actuació de la història de la colla. El 4de8 va tornar a tenir una altra temporada en blanc (2010) i va reaparèixer, també a la Diada de la Colla, l’any 2011. Ha estat l’únic cop que s’ha descarregat junt amb un altre dels nostres tres castells límit: el 3de7 per sota (a més del 7de7). El 2012 va tornar a arribar també al final i, com el 2007, es va presentar a plaça acompanyat de la torre i l’aixecat. Però el 4, aquest dia va quedar només carregat i els altres dos castells finalment no es van enlairar. Els anys 2013, 2014 i 2015, el 4de8 es va treballar als assaigs, però diverses raons en cada cas van impedir poder-lo portar a plaça. En tot cas, la feina d’aquests tres anys va obrir la porta al que hem viscut enguany. I que volem continuar vivint de manera permanent i estable. Bentornat a casa, 4de8.
Tardor 2016 / 13
LA TORRE
Les coses pel seu nom SANTI TERRAZA Sovint, als assaigs sento referir-se a l’aixecador amb el nom d’acotxador. No és pas d’ara, sinó que pràcticament des dels inicis de la colla s’ha sentit el mot acotxador per referir-se al que a Sitges i a Ribes –i a bona part del Penedès– tota la vida se li ha dit aixecador. Fins i tot, ho fan il·lustres castellers dels quals tenim molt a aprendre tots plegtats, com l’Òscar o el Siscu. Anys enrere també sentia dir la forta per referir-se a la dreta o, fins i tot, en ocasions, la plena. I molt ocasionalment (per sort) podem sentir la soca per anomenar el peu o la pinya. Per fortuna, a Sitges no ha arribat encara ningú que a la torre li digui el dos. El món casteller és lèxicament plural. Des de pràcticament els orígens dels castells hi ha hagut variants lèxiques per a referir-se a un mateix castell o posició. I que avui en dia es mantingui és un signe de riquesa dels castells. El problema, però, arriba quan s’adultera la història i la identitat que cada poble o ciutat té amb el seu territori. Sitges forma part del Penedès i els castellers sitgetans hem anat a Vilafranca a aprendre’n. Això va passar en els orígens dels Castellers de Sitges i de la nostra Colla Jove. Per aquest motiu, tenim una tradició lèxica concreta (el mot cordó no el sentireu a gaire llocs a part de
Taller Floral
Sitges i Vilafranca) i uns aspectes diferencials al descarregar els castells: fer baixar el dos obert del 3 per l’esquerra i no pas per la dreta, com fan a tot arreu excepte a Vilafranca (si a una rengla li ha de baixar el dos en el tram final del castell, quan les forces comencen a gastar-se, com se li pot dir la fluixa?). El mot acotxador prové de Tarragona i, fins fa 25 anys, només es feia servir en aquesta ciutat. El fet que les primeres retransmissions castelleres per TV3 les fes un periodista tarragoní, l’Agustí Forné, va fer que moltes de les colles sorgides a mitjans dels anys noranta utilitzessin la variable tarragonina per anomenar l’aixecador, sense
Tel. 647 75 29 67 / Vilanova i la Geltrú heuratallerfloral@hotmail.com
que hi haguessin raons històriques que ho justifiquessin. Aprenien a fer castells a través de la TV i la capacitat dinfluència d’aquest mitjà és sobradament demostrada. Actualment, amb les xarxes socials i les colles universitàries, les territorialitzacions lèxiques en els castells s’estan esvaïnt. La barreja castellera i la utilització de nous recurso comunicatius té infinitat d’elements positius, però en té de perillossos i que afecten la tradició i la pròpia identitat. És un dels greuges de la globalització castellera a nivell nacional. Però us convido que aneu a un vallenc i li dieu que volem fer la torre de 8 amb folre. A veure com reacciona…
14 / Tardor 2016
Les millors actuacions de la Jove
LA TORRE
LA TORRE
Els castells de la Jove
Descomptes especials per a castellers
Tardor 2016 / 15
16 / Tardor 2016
Les colles amb les quals ha compartit actuacions la Jove
LA TORRE
LA TORRE
Actuacions de 9 a Sitges
Tardor 2016 / 17
18 / Tardor 2016
LA TORRE
Les places de la Jove Les localitats on més cops hem actuat són de la Zona Tradicional L’any vinent farà 25 temporades que fem castells i en tot aquest temps hem fet, fins ara, 545 actuacions. El camí és llarg i en aquestes primeres 24 temporades recorrent les poblacions del país (i de fora de Catalunya) hem tingut places més propícies i properes que altres. Òbviament, la majoria d’actuacions que hem realitzat en aquest temps han estat fetes a Sitges i el seu terme municipal. Des dels inicis de la colla, la Jove s’ha dotat d’un calendari estable a Sitges, que ha anat variant lleugerament en poques ocasions. Les quatre actuacions convencionals (Sant Jordi, Festa Major, Santa Tecla i la Diada de la Colla) han estat ampliades recentment amb dues cites més (Diada de Primavera i Diada del Juliol), mentre que en els primers anys de la colla n’hi havia d’altres al Poble Sec (per Sant Joan) i a les Cases Noves (per Sant Pere), a més d’ocasionalment el Vinyet. Tot plegat, un 40% de les actuacions de la colla han estat realitzades a Sitges. La segona plaça on la colla ha actuat més és també plaça pròpia: Ribes i la resta del municipi. Des del 1994, la colla ha actuat cada any –com a mínim un cop– a Ribes i des de l’any següent ho ha fet ininterrompudament a la seva Festa Major. El tercer municipi on més hem anat a fer castells és Barcelona, per la seva dimensió i la gran quantitat de colles amb els quals trancar acords d’intercanvi. Vilafranca, Calafell, Tarragona i Valls –totes a la Zona Tradicional– són les següents poblacions que més cops han vist les camises de color vi. En aquests primers 24 anys hem fet 19 sortides fora de Catalunya. Vitòria - Gasteiz (on s’hi va anar els anys 1997, 98 i 2003) ha estat la més visitada.
LA TORRE
Tardor 2016 / 19
0 / Tardor 2010
LA TORRE
Avda. Rafael Casanova, 114 08100 MOLLET DEL VALLÈS Tel. 935 795 415 www.ima.es