D IUMENG E 1 de març del 2009
22
Comparativa
Això és la llet 2 1 1 8 3
.300 milions d’euros mou la producció de llet a Espanya. La indústria làctia, en global –derivats–, 7.100 milions.
0,6%
de la producció lletera es concentra a Catalunya. Galícia en produeix el 36%, Castella i Lleó l’11,8% i Astúries l’11%.
25
euros a l’any gasta, de mitjana anual, un català en la compra de llet i productes lactis, uns 18 euros més que la mitjana espanyola.
2,4
litres de llet líquida per persona l’any és la mitjana de consum a Espanya. A Irlanda, l’índex arriba a 182 litres.
.000 milions de litres anuals s’han d’importar per pal·liar el dèficit de producció del mercat.
e
l primer aliment de l’home –i de qualsevol mamífer– és la llet, des del seu naixement fins que deixa de ser un nadó. Tanmateix, l’ésser humà és l’única espècie que la continua bevent després del deslletament. Passa de la materna a la llet animal, ja sigui de vaca, cabra, ovella, euga, camella o burra, entre altres espècies. La llet de vaca és la que es consumeix de forma majoritària a Espanya i al món occidental. En realitat, és gairebé tota aigua (un 87%), amb l’agregat natural d’ions (sal, minerals i calci), hidrats de carboni (lactosa), proteïnes i matèria grassa. Aquest còctel líquid de la naturalesa té un gran potencial de vitamines A i D, i algunes del tipus B, B1 i B2, fet que converteix la llet en un formidable vehicle de nutrients. A les criatures, després de deixar el pit matern, se’ls recomana beure dos vasos de llet al dia per tenir la dosi necessària de calci al cos, sobretot per enfortir el creixement d’ossos i dents. Precisament, la manca del seu consum en comunitats del Tercer Món ha estat la causa de l’aparició de casos de raquitisme entre nens i nenes. Tanmateix, gairebé tres quartes parts de la població mundial –sobretot la concentrada a Àsia– tenen rebuig a la lactosa a l’edat adulta a causa de l’absència d’un enzim, fet que causa problemes digestius en beure llet. A més, per l’alt contingut gras, se sugge-
A
MÉS A MÉS
1 de març del 2009
23
reix que la gent amb trastorns d’obesitat, colesterol i alteracions de lípids a la sang consumeixin les varietats de llet desnatada o semidesnadata, per reduir la presència de calories i l’aparició del colesterol.
Tractaments La imatge romàntica de beure llet directament espremuda de la mamella de la vaca pot quedar molt bonica per a publicitats de turisme rural, però és un risc per a la salut. La llet, tan bon punt surt del cos animal, es converteix en un gran transport de bacteris. Per això, la munyida s’ha de fer sense contacte físic i ha d’arribar a les plantes productores en cisternes especials. Allà, se la sotmet a una sèrie de processos químics per garantir-ne la salubritat: se’n treuen les impureses, s’homogeneïtza, s’aparten els sediments i s’eliminen els bacteris. Segons el tractament tèrmic, es deriva un tipus de llet:
Pasteuritzada: la varietat més fresca i la que per gust i nutrients és més propera a la llet en el seu estat primari. S’ha de consumir als quatre dies de sortir al mercat. Ultrapasteuritzada: coneguda per les seves sigles en anglès, UHT (ultra high temperature). La llet roman tres segons a 145 graus per matar tots els bacteris, excepte els lactis. Gràcies a aquest mètode, tenen una vida útil de cinc mesos i no cal guardar-la a la nevera abans d’obrir-la. Tanmateix el seu gust ja no és tan agradable –ni és tan nutritiva– com la pasteuritzada. Esterilitzada: després d’estar a 115 graus durant 15 minuts, no queda ni un microorganisme a la llet. També se la coneix com a llet higienitzada. Es perden vitamines i nutrients en la seva composició. Hi ha altres classificacions.
No consumir prou llet causa raquitisme a les criatures d’alguns països Segons la quantitat de greixos es diferencien les varietats sencera, desnatada o semidesnatada (veure comparativa); segons la composició, n’hi ha amb gustos, en pols, condensada (a la qual s’extreu l’aigua i se li afegeix sucre) o enriquides (en rigor, són preparats lactis amb l’agregat de vitamines, calci, fòsfor i omega-3, entre d’altres).
El consum Són temps difícils per a la producció lletera: la quantitat
de centres productors ha descendit a menys de 30.000, quan fa unes dècades se superaven els 200.000. El consum també ha caigut: de 97,1 litres l’any el 2001, ara els índexs marquen que a Espanya es beuen 82,4 litres per persona, segons l’Observatori del Consum i la Distribució Alimentària del ministeri de Medi Ambient. Per mitjà del pla de nutrició, salut i comunicació d’aquest organisme estatal, es pretén que cada espanyol consumeixi 90 litres
de llet l’any que ve, i aturar en part el canvi d’hàbits de la població, que deixa de consumir llet líquida a canvi d’altres productes lactis, com iogurt o formatges. D’altra banda, la caiguda dels preus internacionals agreuja un sector que ja és colpejat per les importacions de llet de França, que pels seus excedents produïts a baix preu, desestabilitzen els preus locals. Com diria algun pagès, “això és la llet”.
Juan Pedro Chuet-Missé
Per triar SENCERA
SENCERA-CALCI
SEMIDESNATADA
DESNATADA
PER A NENS
Marca: Llet Ato Preu: 0,99 euros
Marca: Leche Pascual Preu: 1,29 euros
Marca: Llet Nostra Preu: 0,99 euros
Marca: Central Lechera Asturiana Preu: 0,92 euros
Marca: El Castillo Nadó-3 Preu: 1,59 euros
A aquest tipus de llet, se li agreguen 1.600 mg/litre de calci, provinents de la mateixa llet.
El seu contingut gras oscil·la entre l’1,5% i l’1,8%. Però després del procés de pèrdua de greixos, se li agreguen les vitamines A i SR.
Aquesta varietat té un contingut gras inferior al 0,3%. Els nutrients es conserven, excepte el greix, el colesterol i les vitamines liposolubles. També té suplement de vitamines.
Amb complements de calci, ferro, àcids grassos i un toc de mel per donar-li un millor gust, es destina a nens a partir d’un any.
Aquestes llets tenen un 3,2% de continguts grassos cada 100 grams. El seu valor calòric i de colesterol és el més alt.