Música Entrevista a Jordi Sánchez, que encabeza en solitario OBK con su nuevo álbum, ‘Revolución’. p.21
Associacionisme REMARE és una entitat on els malalts alcohòlics poden trobar-se i sortir endavant. Una llarga trajectòria de 25 anys avala l’entitat. p. 10 i 11
Sant Feliu enceta el 2014
Època de canvi o canvi d’època. Comença un any amb l’espasa de Dàmocles de la pressió fiscal sobre la ciutadania i la Llei de Racionalització Local a sobre dels ajuntaments. Els partits pitgen l’accelerador amb la vista posada a les eleccions municipals del 2015. També és un any ple d’interrogants, com si el de si es farà la consulta i, sobretot, si per fi millorarà l’economia i baixarà l’atur.
OPINIÓ
2
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
editorial
C
Comencem el 14!
om cada mes de gener, tot just passades les festes nadalenques, encarem el nou any amb la perspectiva dels nostres propis desitjos i anhels que esperem acabin arribant. Tenim per davant 12 mesos en els que, la situació econòmica, per un costat, i el debat nacional per un altre, monopolitzaran l’interès i preocupació de la ciutadania. A Sant Feliu no serà gaire diferent, amb l’afegit de les qüestions locals obertes. Per un costat començarem a percebre els moviments electorals en clau municipal, que es faran al maig del 2015. Per un altre, tot un seguit de temes oberts que el govern municipal ha de fer front com el de la fiscalitat municipal, amb la reducció dels valors cadastrals i del IBI com demanen els veïns; el problema del soroll que generen determinades activitats o la concessió del servei de recollida de residus i neteja viària, que es troba suspesa per un recurs al procés d’adjudicació. El panorama polític local de cara a les properes eleccions locals, dintre de poc mes d’un any, sembla que serà força disputat. A les tradicionals formacions polítiques (ICV, PSC, CiU i PP) haurem de su-
mar Ciutadans, amb l’exregidor socialista Xavier Alegre al capdavant, ERC, que tot indica que tornaran a tenir presència a l’Ajuntament a partir de maig de 2015, i la probable candidatura veïnal amb orígens en el col·lectiu Independents per Sant Feliu que va anar en coalició amb ICV les passades municipals. Encara falta temps i s’ha d’anar seguint si la CUP finalment també es presentarà o si tenim altres novetats, però en qualsevol cas sembla que Sant Feliu apunta a una multirepresentació municipal mai coneguda i que, allà on s’ha produït, no sembla que generi estabilitat als governs (que acostumen a ser de coalició múltiple). Els altres protagonistes de la ciutat seran com sempre la pròpia gent de Sant Feliu, que omplirà amb el seu treball i esforç l’agenda diària de la vida de la ciutat. Són moltes les persones que des de l’anonimat unes, i amb un cert protagonisme, altres, dediques hores a fer de la nostra ciutat una de les més dinàmiques del nostre entorn, especialment a l’àmbit esportiu i cultural. Desitgem que aquest any 2014 que comencem a consumir sigui el millor any possible per a tots!
la foto del mes
Furts de la misèria. Quatre trapes de clavegueram van desaparèixer a la nit del 10 de desembre. Pertanyents a la Companyia Telefònica, la Policia Local va senyalitzar i tapar amb palés els forats de manera provisional per evitar un accident. Un tipus de furt cada cop massa freqüent a la comarca, motiu pel qual tant les policies locals com els mossos practiquen inspeccions a les empreses que tracten amb aquests materials -foneries, ferrovellers- per evitar que fomentin la seva comercialització. X.M.
el diari de Sant Feliu El diari de Sant Feliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Sant Feliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
Fotografia: Elsa Silvestre 674 35 92 03 Director Comercial: Pau Ramell 674 35 92 03 publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Maquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i López Redacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com
Disseny anuncis: David Pedra Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-12462012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 25, gener de 2013 20.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
C IU T AT
3
La campanya ‘Cap infant sense joguines’ ha aconseguit gairebé un miler de joguets 147 famílies sense recursos han rebut joguines noves per als seus infants
E
El festival va conseguir aplegar moltes joguines.
l 13è Festival de la joguina, organitzat pel Voluntariat de Sant Feliu, va comptar amb l’actuació de grups d’infants i joves de hip hop i funky del Centre Parroquial, l’Aula de Música i Teatre, GaudíReal Pocket’s, Blackout, Peña Luis de Córdoba, Can Maginàs, Ana Márquez i el Mag López. La festa, que es va celebrar a la Sala Ibèria
des de les 5 de la tarda, va significar l’inici de la campanya municipal de recollida de joguines del 2013 i va estar tot un èxit. La campanya ha finalitzat poc abans de Reis, dia que tots els nens van rebre els seus regals. Amb gairebé un miler de joguines recollides, 283 joguines seran per als infants de les 147 famílies que atén el Departament de
Serveis Socials, deu famílies més que l’any passat. Com cada any, aquesta campanya també s’ha fet extensiva a la gent gran de les residències Mediterrànea, Santa Teresa i Verge del Carme de la ciutat. Una de les col·laboracions més importants ha estat la de l’empresa Vendomat International, que ha donat 48 pilotes de futbol i bàsquet gràcies a la renúncia dels 63 treballadors de l’empresa del lot de Nadal que els pertocava. Les aportacions de joguines noves es podien fer a la seu de la Creu Roja, (a la piscina de l’Escorxador), al Casal Municipal de la Gent Gran i al Centre Cívic Mas Lluí. A més, entitats i particulars podien fer aportacions econòmiques al compte corrent de la Creu Roja i els Serveis Socials de l’Ajuntament els destinaran a l’adquisició de joguines, roba, sabates i
material escolar per als infants de les famílies sense recursos de Sant Feliu. Aquesta campanyaLa Campanya de joguines va néixer per iniciativa de la Creu Roja l’any 1992. Enguany ha comptat amb la
col·laboració de l’Ajuntament de Sant Feliu, la Parròquia de Sant Llorenç, la Parròquia de Sant Joan Baptista, l’AFAP, el Tro de Falguera, l’entitat Diversitat Lúdica i els Petardons i Petardones.
C IU T AT
4
Els Amics del Carrer Santa Creu no poden treure les seves carrosses de Reis perquè encara no han rebut la subvenció municipal
E
nguany, les carrosses reials dels Amics del carrer Santa Creu no han pogut fer la seva desfilada el 5 de gener, ja que l’entitat encara no ha rebut la subvenció de 1.000 euros que va aprovar el ple municipal al juny de l'any passat. En el seu lloc, van repartir uns fulls volants demanant disculpes i culpant els consistori. La manca de diners ha impossibilitat contractar els conductors de les vehicles sobre els que van les carrosses, ja que els veïns ja anaven molt justos de diners arran d'una despesa que van haver de fer per arranjar les capes reials. Les teles van patir desperfectes a causa de la humitat del local de l'entitat, de titularitat municipal, i arreglar les capes dels Reis els van costar gairebé 400 euros. Davant de la manca de diners, van mantenir una conversa amb els responsables municipals per ferlos arribar la seva situació, anunciant-los que amb la subvenció
només seria possible treure una de les carrosses, i el consistori els va emplaçar a una nova reunió i els va assegurar que tindrien els diners abans de Reis. La realitat, però, és que la data ha arribat sense que hagin rebut res ni s'hagin tornat a reunir, malgrat la insistència dels veïns. És el primer any que triga tant a arribar-los la subvenció i el 25 de d'aquest mes han de presentar la memòria de justificació de les despeses. Els membres dels Amics del carrer Santa Creu també lamenten els comentaris negatius de l'entitat que alguns responsables municipals han fet públics en contra d'ells. L'associació dels Amics del Carrer de Sant Creu ja compten amb 25 anys d'existència, i des de sempre s'han organitzat per fer activitats a les diverses festes que celebra Sant Feliu: la Festa de Tardor, de Primavera, Sant Jordi... La següent cita serà el Carnestoltes, on podrem veure la seva comparsa.
gener de 2013 · el diari de Sant Feliu
El campament del Patge Shelin bat rècord de visites
L
'emissari reial, el Patge Shelín, va instal·lar el seu campament als jardins del Palau Falguera el dissabte 4 de gener, va recollir un total de 694 cartes dels nens i nenes de la ciutat a la seva carpa i a través de les estafetes reials. Al campament, que enguany només s’ha fet el dia 4 de gener, hi van passar més de 2.200 persones gràcies a que el temps, finalment, va acompanyar. Aquest és el cinquè any consecutiu que Calaix de Sastre, juntament amb el Voluntariat de Sant Feliu i els Amics de Sant Antoni Abat organitzen aquest esdeveniment i enguany ha batut el rècord de visites, ja que el 2010 va recollir 280 cartes, el 2011, 589, i l’any passat, 571. A més de les cartes amb els desitjos als Reis de l’Orient, el campament ha acollit jocs, tallers, animació infantil, espectacles i la granja reial. també es va organitzar un cursa de patinets, tot i que el concurs de fanalets va quedar desert. Els Reis d’Orient van recollir 254 cartes des dels trons reials instal·lats a la plaça de la Vila. D’entre totes, es van escollir les sis guanyadores dels vals de 100 euros atorgats per les associacions de comerciants locals.
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
C IU T AT
5
Suspesa la contractació del servei de neteja i escombraries a l’espera de la resolució de la Generalitat Una de les empreses a concurs considera que no s’han respectat els criteris dels plecs de condicions tècniques i administratives en el procediment d’adjudicació
L
’empresa Concesionaria Barcelona SA ha presentat un recurs a la Generalitat en contra de l’adjudicació del contracte conjunt de neteja viària i recollida de sòlids urbans (escombraries). L’empresa, que es presentava al concurs de licitació junt a CESPA i Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), considera que
no s’han valorat de manera adequada les propostes de la seva oferta, i per això ha presentat un recurs especial en matèria de contractació a l’Òrgan de recursos contractuals de Catalunya (OARCC) demanant que s’anul·li l’adjudicació i s’obri un nou procés de concessió adminis-
trativa. En concret, l’empresa argumenta que “s’ha comès una infracció a l’hora de valorar i puntuar” ja que, en molts casos, “no pot conèixer les raons de la puntuació indeguda”, perquè “les puntuacions no s’ajusten als criteris” [dels plecs]. Concesionaria Barcelonesa fins i tot diu que sovint els criteris es
canvien, malgrat que els plecs no es poden modificar durant el procés de licitació. L’empresa detecta altres incoherències com que no s’han tingut prou en compte les propostes de la seva oferta per a l’optimització del servei amb costos reduïts o que no es detalla el tipus de maquinària que oferta cadascuna. I sobretot, critiquen que la licitació es faci després de conèixer l’oferta econòmica de les licitadores i no abans, com caldria per mantenir la igualtat de condicions. Tot i que l’Ajuntament considera que el recurs s’ha presentat fora de termini (15 dies hàbils després de ser-li notificat el resultat), finalment ha accedit a suspendre la tramitació de l’expedient tal i com demanava l’empresa, a l’espera que l’OARCC resol-
gui el recurs. Els documents es poden consultar a l’apartat del web municipal Perfil del contractant. Cal dir que tant el PSC com l’Associació Roses del Llobregat van presentar al·legacions als plecs de condicions per a la con-
cessió d’aquests serveis que cada cop més presten les quatre grans empreses de la construcció espanyoles -FCC, Sacyr-Vallehermoso, ACS y Ferrovial-, que amb la crisi han virat la seva activitat al lucratiu món de la recollida de residus urbans.
6
C IU T AT
gener de 2013 · el diari de Sant Feliu
APUI comienza el año con su proyecto afianzado
La entidad ya tiene previstas tres ilusiones y cuenta con 70 amigos con carné de socio
Arriba, Julio García con Alves y Neymar. Abajo, junto a Marta, que hizo realidad su ilusión de conocer a muchos de los jugadores del Barça.
L
a Asociación por una ilusión (APUI) sigue caminando con paso firme. La entidad solidaria cumplirá en Febrero 2 años habiendo cumplido cinco sueños. Ese es su objetivo, hacer realidad las ilusiones de niñas y niños afectados por enfermedades graves, especialmente la ilusión de conocer a alguno de sus personajes admirados, como futbolistas o cantantes. El presidente de la asociación, Julio García, explica que “la situación es muy positiva” ya que no se esperaba “llevar a cabo cinco ilusiones en 4 meses” y ya cuenta con más de 70 miembros y 700 seguidores en su cuenta de Facebook tanto dentro como fuera de España. En el mes de Diciembre, APUI ha hecho una retrospectiva de todas las actividades que ha llevado a cabo este año en una exposición en el Ateneu. Además, la asociación ya cuenta con una sala donde reunirse en el Centre Cívic Mas Lluí. Una fiesta familiar El 6 de Abril APUI celebrará una fiesta solidaria para niños y padres en la que se podrán disfrutar muchas y diferentes actividades: manualidades, inchables, bailes y los sorteos
de productos de comercios de Sant Feliu, además de otro sorteo de camisetas firmadas por los jugadores del Barça. La fiesta se celebrará en la plaza Lluís Companys y el objetivo es recaudar la mayor cantidad de dinero posible para la planta de Oncología del Hospital de Día de Sant Joan de Déu, en Esplugues. Por 3 euros, todos los visitantes recibirán una pulsera que les dará derecho a disfrutar de todas las actividades que se lleven a cabo en la plaza y que estarán dinamizadas por voluntarios. En caso de mal tiempo, las actividades se desplazarán a la Sala Iberia. Más de 70 personas de Sant Feliu y de otras poblaciones se han unido a la asociación a cambio de una pequeña aportación anual de 25 euros, el carné de amigo de APUI, que premia a sus propietarios con descuentos en varios establecimientos locales. Aunque Julio aclara que su objetivo no es “ni financiarse con las aportaciones ni que la gente sólo colabore económicamente”. Solidaridad con un centro de referencia El centro de día del Hospital Sant Joan de Déu acoge a ni-
ños y niñas que están en tratamiento contra el cáncer, y ahora mismo se está construyendo un edificio nuevo donde los niños pasarán el día sin necesidad de ser ingresados. Se espera reunir suficiente dinero como para doblar la capacidad de 12 a 24 camas y mejorar el equipo médico. Se trata de un centro de referencia en el tratamiento e investigación de las enfermedades oncológicas infantiles. Artistas musicales como Els Catarres, Miquel Abras y Antonio Orozco han participado recientemente en un concierto solidario para este mismo fin, mientras que el año pasado el cantante Macaco cedió los derechos de su canción 'Seguiremos' para que niños del centro gravaran un videoclip para concienciar sobre la importancia de la investigación oncológica y recaudar fondos. Asimismo, el futbolista Xavi Hernández donó todos sus regalos de boda al centro.
Espai Corissa ofereix un servei global per a l'aprenentatge
E
El centre també compta amb un espai amb activitats conjuntes per a tota la família
spai Corissa neix com a suport a les famílies i escoles de la nostra ciutat oferint un servei global dins de l’ampli ventall de l’aprenentatge. Aquest aprenentatge comprèn tres àmbits diferents: 1. El primer àmbit inclou el reforç escolar de primària, ESO i Batxillerat. Incloem totes les matèries, amb grups reduïts i eines metodològiques per aprendre i comprendre. Espai Corissa també ofereix el tractament de les dificultats d'aprenentatge mitjançant els nostres professionals en logopèdia, psicopedagogia i psicologia familiar.
El centre proporciona una atenció personalitzada establint una relació entre família i escola facilitant eines de suport i orientació per a l’assoliment d’objectius personals, professionals o acadèmics.
2. També disposem d’espais familiars. Un lloc on pares, mares i els seus fills i filles poden passar un temps plegats i aprendre eines per afavorir el desenvolupament dels infants, al mateix temps que s’estrenyen els lligams afectius amb els seus pares.
L'objectiu dels espais familiars és acompanyar i guiar les famílies durant les diferents etapes del desenvolupament dels seus fills i filles creant un espai acollidor i d’aprenentatge a través del joc, dels contes, de la dansa, de la música, de l'experimentació de materials diversos i, fins i tot, de la llengua anglesa.
Els espais proporcionen un entorn ple d’estímuls sensorials i recursos, per tal d’afavorir el desenvolupament dels infants
Orientem el teu aprenentatge
3. El tercer àmbit està conformat per un seguit d'activitats complementàries, com tallers per als adults, jocs, anglès i matemàtiques per als petits, escacs, contes, dansa, pintura, dibuixos, manualitats, xerrades... També podeu aprendre idiomes (català, francès, anglès i rus) amb classes adaptades a les necessitats de cadascú. Espai Corissa compta amb quinze professionals amb una àmplia experiència en el món de l’educació i especialitzats en tots els camps i matèries que impartim.
Les directores del centre, Gemma Pahissa i Judit Vico.
Eugeni d'Ors,10. St. Feliu de Llobregat. 08980 93 666 07 00 espaicorissa@gmail.com / www.espaicorissa.com
C IU T AT
8
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
Cop d’efecte per denunciar que els problemes per soroll i incivisme continuen sense solució Els representants veïnals fan una roda de premsa per visibilitzar les seves queixes
L
’Associació de Veïns Roses del Llobregat manté la intensitat en el seu pols amb el poder municipal. Els veïns afectats pel soroll i l’incivisme -diuen- de diferents locals d’oci en tres punts de la ciutat van convocar els mitjans locals públics i privats una roda de premsa per expressar les seves queixes i introduir una instància per reunir-se amb el batlle. Va ser el 27 de novembre a les 6 de la tarda, quan, a les portes de la casa del poble els tres portaveus van denunciar la difícil situació per la que passen des de fa dècades. Un cop finalitzada la roda de premsa, va irrompre a escena un altre dels protagonistes, en aquest cas de l’altra banda del conflicte. Es tracta del propietari del bar Gòtic, José Gómez Blanco, que va encarar-se amb els veïns i va provar de desenganxar alguns dels molts cartells que aquests havien posat a la façana del consistori. Finalment, Blanco, que havia avisat a la Policia Municipal, va parlar amb un dels agents i va marxar sense més conseqüències. Els agents també van mantenir una conversa amb els veïns que s’havien congregat i van marxar.
Un conflicte enquistat El conflicte més antic, gairebé tres dècades, és el denunciat per Daniel Agudo, que viu la plaça Francesc Macià des del 1993, i des d’aleshores conviu amb el problema. A la plaça hi queden ara tres establiments de restauració i un local de lloguer. Agudo explica que tot i que els bars compleixin l’horari d’obertura, fins a dos quarts de 2 de la matinada, els clients es queden al carrer fent xivarri. “També hi ha locals que estan abandonats i no tenen cap ús comercial, amb la qual cosa es lloguen per fer festes que poden acabar a les 5 o 6 del matí, hores fins a les que hi ha gent cridant, com un que fins fa poc estava llogat a un grup de joves i era una festa contínua”, diu. L’estructura de la plaça afavoreix la reverberació del so i ni el doble vidre evita que aquest es coli a dins de les cases.
L’estructura del carrer Falguera no afavoreix la convivència dels veïns amb el Gòtic La portaveu dels afectats pel bar musical Gòtic, Pilar . Com en el cas de Francesc Macià, la mateixa estructura del carrer, per als vianants i estret, tampoc hi ajuda. El cas del Gòtic és possiblement el més problemàtic, ja que s’explota des dels anys 80 i és, en paraules del seu propietari, “el més antic de Sant Feliu”, el que sembla li ha donat una sèrie de drets adquirits. Aquest bar musical obre tot l’any. Ara,
amb l’horari reduït, ho fa fins a dos quarts de la 1 de la matinada entre setmana i fins les 2.30 de la matinada els caps de setmana, tancant els diumenges. “Hem hagut de suportar que es llogués a diferents persones, cadascuna dels quals ha fet el que li ha vingut de gust”, diu Pilar. Explica que el de menys és que surtin a fumar: “el veritable problema el constitueixen els vòmits, que alguns clients consumeixen cocaïna i fan les seves necessitats al carrer”. Només hi veu dues solucions: o bé el tancament del local o bé que es condicioni completament per poder exercir la seva activitat sense molestar ningú, ja que s’ha practicat una insonorització parcial que, diuen, no soluciona el problema. “Des de finals de juliol té 5 decibels per sobre del que permet la llei i el propietari havia de presentar al consistori estudis sonomètrics per poder fer l’acondicionament i a dia d’avui, 27 de novembre, no ho ha fet, i és molt greu que el consistori miri cap a un altre costat”. El propietari, però, ho nega tot. José Gómez Blanco va agafar les regnes del local fa poc més d’1 any, davant la impossibilitat d’aconseguir un llogater. “Allà no molesta ningú, jo vaig pujar les escales de l’edifici i no se sent absolutament res ni a dins ni al carrer”. Ho basa en que ha hagut de col·locar un limitador de decibels que permeti als mateix propietari controlar que no se supera el nivell de soroll permès. Tanmateix, la darrera mesura de so que el va obligar a fer l’ajuntament no es va poder dur a ter-
Sense resposta institucional
E
ls veïns, que al principi confiaven en les bones paraules, es mostren desencantats perquè creuen que es posen pedaços però no se solucionen els problemes. “L'ajuntament cobra i el local fa negoci a costa del nostre son”, sentencien. El següent pas que faran és aplegar més veïns perjudicats per altres locals perquè, expliquen, hi
ha més zones conflictives. Els veïns es mostren esgotats de seguir les vies oficials: avisos a la policia, reunions amb responsables municipals, presentació d'instàncies i recollir signatures... “Hem presentat 76 instàncies la meitat de les quals estan sense resposta”. Els veïns han endegat una campanya a través del web Change.org per recollir signatures per tancar els locals.
me perquè, diu, una veïna no li va obrir la porta, “i jo vaig haver de pagar igualment 1.000 euros”. Ell culpa el veïnat d’atacs tant al seu local com a la seva clientela: “els han tirat iode, els han escopit, m’han tallat l’aigua del local, m’han ficat xiclets i escuradents al pany...”
El Gòtic disposa d’un limitador de decibels però els veïns diuen que supera el límit permès
Per últim, Xavi Alfaro és el portaveu dels veïns afectats pel Vamos Pa Ya. Diu que les molèsties s’arrosseguen des de fa una dècada. “Va estar un anys tancat per motius administratius i ara els problemes s’han agreujat: baralles, consum de drogues, gent conflictiva...” Diu
que el bar no compleix l’horari de tancament, fet pel que ha estat sancionat en dues ocasions amb reducció de l’horari, però volen que aquest escurçament sigui definitiu perquè això ha reduït la conflictivitat. Terrasses sense control i mala maror Una queixa comuna dels tres conjunt de veïns són les terrasses. Les taules es troben just a sota de les finestres i balcons dels habitatges i per tant constitueixen un element clau en l’immissió del so a l’àmbit domèstic. Però hi ha més problemes associats: massificació, i perllongament de la presència d’aquestes (per exemple, la terrassa del Vamos Pa Ya havia d’acabar el dia 30 de setembre però l’ajuntament la va ajornar fins al desembre), Per als veïns, moltes terrasses representen una veritable
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
C IU T AT
dent va fer necessària l’arribada de fins a quatre vehicles policials. En paraules d’aquesta veïna, “durant prop de 20 minuts es van succeir agressions entre els clients del bar, persecucions pel carrer de Roses, presència de navalles i amenaces de mort, provocat tot, sembla ser pels comentaris emesos pels agressors i agredits, per un tema de trafic d’estupefaents”.
Les terrasses ocupen més espai del que tenen assignat “intrusió de l’espai comú” ja que han d’esquivar els obstacles per accedir als seus domicilis, de vegades demanant permís, suportar motos que entren o persones que juguen a pilota encara que estigui prohibit i, fins i tot, persones que han saltat als balcons més baixos. Denuncien que l’ajuntament no sap dir quantes taules hi ha d’haver a cada local de restauració i que ocupen més metres quadrats dels que tenen assignats.
Els veïns del carrer Carles Buigas, número 57 van fer arribar als mitjans de comunicació unes fotografies que mostren un incident que va ocórrer davant d’aquest bar. La instantània va ser presa el divendres 20 de desembre a les 11 de la nit. Segons expliquen, alguns clients del bar van iniciar una baralla a causa de la qual es va presentar una patrulla de la policia local. Sembla, però, que la virulència del inci-
Totes aquestes molèsties que hem explicat han derivat en una mala relació entre els regents els locals i els veïns afectats. La impotència fa sortir els veïns a queixar-se a l’espai públic i és habitual rebre insults i amenaces, per no parlar de que hi ha veïns que s’han de medicar per dormir. La relació, viciada, impossibilita l’enteniment entre dues parts que mantenen un enfrontament directe i en el que s’ha perdut el respecte.
9
R E POR T AT GE
10
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
25 años luchando contra el alcoholismo
REMARE acoge, desde su pequeño local en Can Bertrand, a personas que sufren esta adicción
E
Observar la teva realitat!
M
irar-nos com som, com reaccionem davant de les diferents realitats que cada dia vivim, comprendre el perquè els nostres òrgans reaccionen d’una determinada manera enfront de les situacions que ens afecten, és una tasca difícil i en què per esquivar el fracàs eludim de forma sistemàtica entrar-hi al•legant manca de temps, inoportunitat del moment o bé posant-nos una data com més llunyana millor per comprometre’ns a observar-ho i assumir la responsabilitat de la nostra realitat. No desesperis tu no ets l’excepció, formes part de la normalitat, perquè prendre consciència del que som comporta el risc de no agradar-nos i per tant hi ha alguna possibilitat que acceptem introduir canvis en la nostra estructura mental i en la forma que tenim de gestionar la nostra salut, emocions i espiritualitat...I aquí, amics, topem amb totes les resistències, perquè per norma general ningú vol fer l’esforç de canviar res de la seva vida. I és comprensible perquè arriba el moment necessari de fer canvis i ningú mai ens havia advertit que s’haurien de fer. Pensàvem que mai caldria modificar la nostra estructura de pensament i que aquesta seria eterna. Vatua, mira per on no és cert! Tot l’univers està en continu moviment i transformació i nosaltres formem part d’aquest univers; per tant, no tenim altra sortida que fer canvis a partir de l’observació i amb la finalitat de ser més feliços. Si et costa fer-los tot sol, busca ajuda. Adéu.
l 15 de Noviembre está marcado en el almanaque como el Día Mundial sin alcohol, una de esas fechas que seguramente sólo recordarán los afectados por esta lacra. Una de las asociaciones que más se ha esforzado por combatir el alcoholismo es REMARE, desde que se instalara hace 25 años en los bajos de los bloques de Can Bertrand. Su presidenta, Antonia, es una luchadora que después de superar su propia adicción hace 47 años se comprometió en la batalla por la rehabilitación de las personas que acudían a REMARE, la asociación que ella misma fundó junto a otros compañeros de la antigua asociación. Natural de Lorca (Murcia) a los 19 tuvo su primera hija y a los 25 siguió un tratamiento contra el alcoholismo. “Yo jamás me había emborrachado, no bebía grandes cantidades pero bebía a diario, y la adicción no se valora por la cantidad sin por la repetición. Una persona me puso en contacto con el Hospital Clínic y allí me hicieron ver que tenía un problema, pero para admitirlo necesitas mucho tiempo de tratamiento”, explica, y añade que “nunca sabes porque caes y cuando pasas la barrera tampoco te das cuenta”. Su ejemplo es sintomático de que el adicto sólo cae en la cuenta de su adicción cuando esta está ya asentada. ¿Cómo oír esa alarma interior que nos dice que algo no va bien? “Cuando una persona ha hecho una compra compulsiva, ha jugado 5 euros a las máquinas, ha jugado mucho a la lotería o sale y bebe más de la cuenta y esa persona reflexiona y se dice a sí misma que eso no puede volver a pasar y le vuelve a suceder, significa que hay un problema”, dice Antonia, que además de su trabajo en REMARE es trabajadora familiar. Politoxicomanía “En los años 70 empezó a surgir el problema de las toxicomanías, sobretodo de la heroína, y aunque era una imagen muy aparatosa, eran los menos. Nosotros acuñamos la necesidad de poner un centro de atención
a las personas toxicómanas”, explica. “Son una minoría las personas que acudan a REMARE por tener problemas con el alcohol, estos se suman a adicciones anteriores a otras drogas, ya sea marihuana, cocaína o heroína”, dice. “Normalmente son personas que han dispuesto de una gran cantidad de dinero por el motivo que sea y si ya no dispone de este, cubre su adicción con la droga más barata, el alcohol”. Cuando la familia marca un patrón de comportamiento es difícil no imitarlo, según explica Antonia. “Si en una casa es normal beber a diario tú lo verás como algo normal”. En la
rium tremens, entre otros problemas. Primeros centros de tratamiento Antonia Alcaraz explica que las personas alcohólicas nunca están curadas: “Soy una persona curada hasta el momento que se me ocurra consumir una gota de alcohol”, lo que no hace desde los 25 años. Cuando superó su trance personal entró a una asociación ya existente por aquel entonces en la ciudad. “El ayuntamiento de la ciudad escuchó mucho las opiniones de los profesionales, uno de los cuales era el Doctor del Hospital Clínic, Francesc Freixa
La entidad está presente en todas las fechas señaladas con su parada, como en Sant Jordi, la Castanyada, en las festes de Primavera i de Tardor o, com aquí, en la fiesta de La Candelera de Molins.
España de hace 40 años, no estaba tan mal visto que el vecino viniera bebido a casa. Entonces nadie entendía que el alcoholismo es una enfermedad y quizá por ello el nombre de REMARE es toda una declaración de intenciones: Reagrupament de Malalts Alcohòlics Rehabilitats, el reconocimiento de el alcoholismo es una enfermedad. Sin embargo, no hay una tipología de persona que caiga en este adicción, que afecta a todas las facetas de la vida de una persona; social, física, emocionalmente... La dependencia del alcohol puede causar agresividad, absentismo laboral y problemas familiares, sociales y penales. Y en la salud, aparte de cirrosis, puede causar enfermedades cardiovasculares, trastornos psicológicos y deli-
i Santeliu”. Freixa fue uno de los pioneros en el tratamiento de las drogodependencias en Cataluña y persona que inspira la labor de Antonia. “Él y el doctor Lluís Bach habilitaron un espacio en el Hospital Clínic para atender a las personas alcohólicas, en unos sótanos que eran como una pocilga”. Ella también impulsó junto a Freixas la primera asociación de alcohólicos rehabilitados de Cataluña, justamente en el centro hospitalario. Más tarde, Freixa ayudó a Antonia y a otros voluntarios a abrir el primer centro de atención a personas alcohólicas en la capital de comarca, en un piso de la calle de Dalt. El Ayuntamiento asumió la responsabilidad de poner un equipo médico y de ahí se mudaron a la masía sin
restaurar de Can Ricart. Un tiempo después, el movimiento hizo mucho hincapié en crear el Centro de Atención y Seguimiento a las Drogodependencias, construyendo un edificio en el Paseo Comte de Vilardaga cofinanciado por el consistorio y la Generalitat y que también ofrecía atención a personas maltratadas o con otros problemas. El paso siguiente fue alquilar el local en Can Bertrand el año 1988, lugar de donde no se han movido. Después del CAS de Sant Feliu, que ahora pertenece a una entidad privada, se crearon varios centros de tratamiento repartidos por la comarca: el CAS de Sant Joan Despí, el Benito Menni de Sant Boi, el Hospital Psiquiátrico de Martorell, el Hospital Clínic, el Hospital de Sant Pau... Todos cuentan con un departamento que en aquellos momentos sólo trataba el alcoholismo y ahora atienden todo tipo de adicciones. Centro de referencia Todas las personas que acuden a REMARE lo hacen por consejo del médico que les hace el tratamiento en los hospitales de la comarca. A REMARE acuden semanalmente unas 60-70 personas que siguen cinco terapias grupales semanales que se siguen los miércoles y los jueves. “Hay dos grupos de terapia, el 0 y el 1 -el nivel 1 significa que la persona lleva determinado tiempo sin probar el alcoholdonde acuden los enfermos y sus familiares”. Cada último sábado de mes hay una terapia familiar, esta vez con enfermo y familiar separados. “Es muy importante que el familiar tenga un espacio propio, ya que se vuelve un coadicto del enfermo, ya que se ha acostumbrado a vivir con esa rutina”, explica la presidenta. Sin duda, la familia es una parte indispensable en el tratamiento, que requiere 2 años entre la desintoxicación y la terapia, pues dejar de consumir requiere un cambio de hábitos que también implica a los familiares. Aparte de la terapia propiamente dicha hay múltiples actividades: arteterapia gracias a
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
R E POR T AT GE
N
El grupo de terapia de REMARE.
un convenio con la Universidad de Vic, un taller de bebidas saludables sin alcohol (siempre ponen un stand en el Passeig Nadal en las Fiestas de Primavera), un taller de autoestima... Además, colaboran con otras asociaciones de personas afectadas por enfermedades como la fibromialgia, que tienen en común que se trata de enfermedades crónicas que requieren mucha atención, y con los que hacen convivencias. “Si en otras enfermedades la medicación son las pastillas, en nuestro caso la medicación es el contacto con otras personas y el hecho de no dejar de aprender estrategias, técnicas y mensajes para poder mantenerse abstemio, porque permanecer en la abstinencia de cualquier adicción no es nada fácil”.
“Nuestra medicación es el contacto con otras personas”, explica Antonia Alcaraz REMARE mantiene el contacto con el CAP de Molins de Rei y cada lunes están en la Federació
Obrera de este municipio. También en Vallirana, cada jueves en el Centro de Juventud de la Iglesia. Organizan conferencias y charlas con diferentes profesionales, que asesoran a REMARE, y salidas. REMARE también tiene voluntariado en centros penitenciarios. Antonia Alcaraz nunca ha dejado de formarse en este ámbito ni de dedicarse al trabajo voluntario, tareas que ha combinado con la crianza de su familia y su profesión de trabajadora social. Esta labor social ocupa buena parte de su vida y la motiva a seguir sobria porque esta labor requiere su buen estado de salud. La asociación está formada por algunos socios que, para contar con voz y voto deben cumplir 2 años de abstinencia y haber colaborado con esta. Son totalmente voluntarios y llevan las terapias, aunque colaboran con ellos algunos profesionales, también de manera desinteresada. Aparte de eso, organizan diversas conferencias a lo largo del año a las que invitan profesionales de diversos ámbitos, que también asesoran a la asociación.
11
Radiografía de una adicción
o es que con la crisis hayan aumentado los casos de alcoholismo pero sí que se nota mucha más el deterioro que la adicción provoca en las familias”, explica Antonia, que también es diplomada en Quiromasaje. “Si la familia estaba mal, ahora está peor, porque tiene que soportar a un adicto que no puede consumir por motivos económicos”. Como el tabaquismo, esta es una adicción que está alcanzando una triste paridad; antes había una mujer de cada diez hombres alcohólicos, ahora son cuatro mujeres de cada diez. Aunque pueda parecer paradójico, las personas que caen más fácilmente en la adicción al alcohol no son las más marginales, sino aquellas que acuden a más actos sociales y empiezan a beber, como por ejemplo con el botellón. Se trata de una adicción que se puede superar, como explica. “Hay recaídas. El
Una entidad comarcal Aunque REMARE es una entidad comarcal no es una asociación muy grande, pero cuenta con autonomía propia y tiene representación en las dos entidades españolas: la Federación de enfermos alcohólicos y familiares y en la Federación de Alcohólicos Rehabilitados de España
problema de las adicciones es que cuando llevas poco tiempo sin caer en ellas crees que ya estás curado. Ahora por ejemplo están llegando recaídas de personas que han llevado 8, 10 y hasta 15
años sin consumir ningún tipo de droga”. Las recaídas que hay son mínimas, pero es importante tener en cuenta que cuando las
(FARE) a través de la Federació Catalana de Drogodependències. “Como Reagrupación de Enfermos Alcohólicos REMARE es la única en Cataluña, y nuestros estatutos abarcan mucha autonomía; por ejemplo, si hay una asociación de cualquier enfermedad crónica que no funciona nosotros podemos
personas recaen vuelven aquí, porque están concienciados de que esta es una enfermedad y de que tienen que volver a ponerse en pie. ¿Es cierto que la gente cada vez se inicia en el consumo de alcohol más joven?. Según explica Alcaraz, no es un problema que venga de ahora: “En el año 1990 hicimos una encuesta a todos los colegios de Sant Feliu y vimos que muchos jóvenes se habían emborrachado más de una vez antes de los 12 años, así que el problema ya comenzó a desbordarse. Por eso creo que, aunque se crearon algunos instrumentos, en España nunca se ha hecho la prevención adecuada. Si no, la población no estaría tan desbordada como está”. No se trata sólo de avisar de los efectos del alcohol, sino de cuidar otros aspectos como los ejemplos que ofrecen personas relevantes socialmente o de la publicidad.
acogerla porque tenemos una finalidad muy parecida a nivel social, la salud de la persona”, explica Antonia. Aparte de las cuotas de los socios -14 euros mensuales-, REMARE subsiste con los donativos que reciben y la subvención de los ayuntamientos de Sant Feliu, Molins de Rei y Vallirana.
C IU T AT
14
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
L’Ictineu 3 supera amb èxit les primeres proves sota l’aigua a Sant Feliu
L’equip que ha fabricat el submarí científic farà proves en espais més grans i en 2 mesos començarà a comercialitzar-lo
L
'equip d'Ictineu Submarins ha enllestit 10 anys de feina. Els científics Pere Forès, Carme Paradeda, Miquel Àngel Rodríguez i Jorge Llamazares han finalitzat el procés de recaptació de diners mitjançant microdonacions que han permès fabricar l'enginy aquàtic. Els científics de l'Ictineuvan voler visualitzar la culminació del procés amb una comprovació dels sistemes a la depuradora de la Riera de la Salut, amb fondària suficient per fer les proves. L'acte va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu i l'empresa Aigües de Barcelona, propietària dels dipòsits. Les proves van tenir lloc el 19 de desembre a dos quarts d'11 del matí davant d'una nodrida representació dels mitjans de comunicació. Allà, el batiscaf va demostrar la seva primera immersió davant de
les càmeres. Les dues immersions a la piscina, d'apenes 5 minuts, van validar tots els sistemes: l'equilibri dins de l'aigua, l'estabilitat, la flotabilitat, el control d'ascens i descens, el funcionament dels propulsors i la capacitat de desplaçar-se en totes direccions, els sistemes de seguretat per emergir en cas d'emergència, el bon funcionament dels sistemes de comunicació i navegació... Ara s'obre un període de proves a espais més grans, primer al port i després al mar de Barcelona. Un cop obtinguin la certificació oficial s'instal·laran a la costa catalana i començaran a comercialitzar-lo als clients. Serà el moment de rendibilitzar la inversió de 2,5 milions d'euros l’any 2014, quan es compliran 150 anys de l’estrena de l’Ictineu 2, creat per l’inventor català Narcís Monturiol. Aleshores al submarí se’l va batejar com vaixell-peix
i no va ser rebut amb comprensió per la societat de finals del segle XIX, fins al punt que va acabar sent venut com a ferralla. De Sant Feliu al món Un final ben diferent li espera al nou submarí, que els seus creadors han volgut fer de color groc afegint així el seu homenatge a Monturiol amb els dels Beatles. L’Ictineu 3 converteix l'Estat espanyol en la 6a potència en capacitat d'immersió i situarà Catalunya al mapa mundial de la investigació i intervenció als oceans. El vehicle submarí ha atret l'atenció del món de la ciència, com al prestigiós congrés de tecnologia submarina Underwater Intervention, o per part de l'Institut Francés del Mar, que ha mostrat interès en el pioner sistema de bateries d'ió liti en polímer desenvolupat per l'equip.
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
E SPOR T S
15
Iván Lamuela, una de les perles del Baix Llobregat
El petit jugador santboià de l'Espanyol supera els 100 gols per temporada i en només tres campanyes i mitja suma més de 30 títols d'equip i individuals
R
Xavi Martí
ecordeu el meu nom, Iván Lamuela”. Aquesta frase, pronunciada per ell mateix quan només tenia quatre anys, es pot escoltar a la web d'aquest petit però gran jugador de futbol de Sant Boi, que actualment juga al pre-Benjamí A de l'Espanyol a la lliga de Benjamins de Segona Divisió i que, en només tres temporades i mitja, ha fet 350 gols. El perfil de Lamuela, que el proper 25 de gener farà
vuit anys, és el d'un davanter ambidextre que també pot jugar de mig-centre. Totes les persones que el veuen jugar poden apreciar que es tracta d'un futbolista ràpid que dirigeix la pilota amb les dues cames mentre corre i que, tot i ser un golejador nat, també pensa amb el joc d'equip, passant la bimba qua veu que no té opcions de marcar o crear perill. En aquest sentit, cal assenyalar que en el que portem de temporada ha fet quinze passades de gol. Un altra de les característiques a destacar és el seu bon joc aeri, gràcies al qual, entre setembre i desembre de 2013, ha signat cinc gols de cap. El pare manifesta que té un xut molt fort: “Quan juguem ell i jo, és l'Iván qui es posa de porter, perquè moltes vegades m'ha fet mal després d'aturar un dels seus llançaments”.
Fusta de 'pitxitxi'
Totes aquestes qualitats van provocar que una de les canteres més potents de Catalunya, la de l'Espanyol, anés a buscar el petit Lamuela per fitxar-lo del Santboià, el seu primer club, amb qui va començar a entrenar la temporada 20092010 amb només tres anys i a competir la següent, amb quatre anys.
que tenen ben clara tant els tècnics de l'Espanyol com la família de l'Iván. Els entrenadors del club 'perico' també vetllen per l'educació dels seus jugadors i s'interessen perquè segueixin de forma correcta els estudis. Fins el moment, el petit santboià treu bones notes: al desembre, sis Excel·lents, dos notables i un bé.
Molta feina i visió de futur Iván Lamuela treballa fort per mantenir aquest gran nivell de joc. Entrena tres cops per setmana en sessions d'una hora i mitja amb l'Espanyol a Sant Adrià i, quan ho necessita, segueix les classes de tecnificació i millora personal que li imparteix el jugador del Santboià Kevin Sánchez a les pistes de futbol 7 de Baldiri Aleu de Sant Boi. A més de la seva vessant esportiva, qui coneix a l'Iván pot apreciar que es tracta d'un nen molt familiar que s'integra a la perfecció i que és molt afable amb els seus companys d'equip i el seu tècnic 'perico', Pablo Solís. Totes les estadístiques indiquen que avui és un 'mini-crack', però no sabem que passarà demà. Aquesta és una idea
El temps dirà Davant la pregunta del milió, ens han dit que Iván Lamuela ha rebut “alguna oferta” per anar a jugar a l'estranger, però ho ha rebutjat perquè està “molt content amb l'Espanyol”. Amb tot plegat, ens trobem davant d'un gran esportista amb una important projecció de futur que en només quatre anys ja ha aconseguit més de 30 títols d'equip i individuals. El temps ens dirà si el seu nom es podrà posar al costat d'altres grans futbolistes de la nostra comarca com Víctor Valdés (Gavà), Daniel Solsona (Cornellà), Jordi Alba (l'Hospitalet de Llobregat), Josep Maria Gallart (Molins de Rei) o Josep Raich (Molins de Rei) que han fet història en el futbol català i internacional.
Font: www.ivanlamuela.com
L
'Iván ha estat el capità en tots els equips on ha estat i el 'pitxitxi' en quasi totes les competicions on participa. Són xifres quasi d'escàndol: Temp. 2010-2011 (juga només uns mesos): 28 gols amb el Santboià i 'pitxitxi' amb només 26 partits jugats. Temp. 2011-2012: 101 gols. 'Pitxitxi' a la lliga i en sis tornejos amb el Santboià. Aconsegueix vuit gols al seu primer partit de lliga i catorze gols en els tres primers. Al febrer, l'equip suma 153 gols, dels quals 53 són de l'Iván. A l'abril, marca el seu gol 100 amb el Santboià. Temp. 2012-2013: 185 gols. 22 gols amb el Santboià i, tot seguit, fitxa per l'Espanyol i és 'pitxitxi' amb 163 dianes. En el seu primer partit, marca quatre gols i, al novembre, ja ha fet dotze gols en tretze partits. En tres anys, suma 314 gols. Temp. 2013-2014 (en el que portem de lliga, fins el Nadal): 36 gols entre la competició regular i els tornejos. 'Pitxitxi' d'hivern del pre-Benjamí A a la lliga. Any natural 2013: 156 gols. 350 dianes en tres temporades i mitja.
E
Títols d'equip
l jugador de Sant Boi suma més de 30 títols, tant a nivell individual com aquells aconseguits amb els seus companys de l'equip 'perico': Temp. 2011-2012: Campió de lliga amb tots els partits guanyats. Com a Promesa, convocat amb la Selecció de Sant Boi. Campió de cinc tornejos. Temp. 2012-2013: Participa en dotze tornejos i aconsegueix nou copes (Copa Danone CD Dani Jarque, Copa Manresa, Copa Cadeca Trinitat, Copa Olot, Copa Cardedeu, etc). Subcampió de lliga. Temp. 2013-2014 (de setembre a desembre de 2013): Amb el Benjamí A, participa a quatre tornejos i guanya la Copa Pomar contra el Barça i la Copa Palafrugell.
Els Mossos i Creu Roja impulsen una recollida d'aliments amb sis clubs esportius de la ciutat La intenció és tornar a repetir aquesta iniciativa a mitjans d'any i durant el Nadal 2014-2015
E
ls Mossos d'Esquadra i la Creu Roja de Sant Feliu es van reunir amb diversos clubs esportius de la ciutat per impulsar una recollida d'aliments que porta per nom “Junts davant les necessitats” i que va començar el 2 de desembre i que s'acaba el 12 de gener. Aquesta campanya solidària és el primer cop que es porta a terme i compta amb el suport de l'Ajuntament i de Càritas i de sis clubs esportius que actuen com a punts de recollida dels aliments juntament amb les seus de la Creu Roja, de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra de la nostra ciutat. Durant els partits o els entrenaments dels clubs Penya
Recreativa, Santfeliuenc FC, Sant Llorenç, Rítmica Sant Feliu, Barça CBS i Penya BlancBlava s'han pogut entregar aliments perdurables. L'objectiu, segons el president de la Creu Roja, Ángel Luis Sánchez, és “arribar als 3.000 quilos”. Sánchez també ha manifestat que “en les properes edicions d'aquesta recollida d'aliments s'intentarà implicar més clubs esportius santfeliuencs”. X.M.
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
E SPOR T S
Equip a Tercera, nova graderia i 360 esportistes defensant els colors del club
17
El Complex Solidari supera les expectatives i recull 2.888 quilos d'aliments
La cinquena campanya que organitzen obté 936 quilos més que durant l'edició 2012
E
ls 360 jugadors i jugadores i l'equip tècnic dels diferents equips van saltar a la gespa i van dibuixar les sigles del Santfeliuenc al camp de Les Grases el 14 de desembre. Amb aquesta imatge, es va segellar la presentació dels conjunts que aquesta temporada defensen i defensaran els colors d'un club que compta amb 108 anys de vida i amb un conjunt amateur que ha fet història, jugant per primer cop a Tercera Divisió. Per a la temporada 20132014, el Santfeliuenc es nodreix de 27 equips (25 de masculins i 2 de masculins) que cobreixen totes les categories existents al món del futbol: promeses, prebenjamins, benjamins, alevins, infantils, cadets, juvenils, futbol femení i primer equip. Durant els parlaments, el president del Santfeliuenc, Alberto Prieto, va destacar que el club “no seria el que és sense la feina de les famílies i de l'afició i sense els comerços i les empreses que any rere any col·laboren amb l'entitat”. El directiu també va posar de manifest que “les portes del Santfeliuenc sempre estaran obertes a qualsevol entrenador, jugador o persona que vulgui col·laborar”.
L'exjugador i exentrenador del Santfeliuenc i avui directiu del Futbol Base de la Federació Catalana de Futbol, Francesc Folguera, va dir: “Al llarg de la meva vida he estat vinculat al club i ara estic veient l'evolució i la millora que ha fet el Santfeliuenc i la gran feina que està fent en el futbol base, ja que sense aquesta base el Santfeliuenc no existiria i, per tant, és un tema vital”. L'acalde, Jordi San José, va tancar els parlaments i va agraïr la filosofia “de portes obertes que té el club envers la ciutat i per fer ciutat”. El batlle també va dir que “s'ha d'agraïr a les famílies, als directius i al cos tècnic la seva feina, ja que són qui fa possible que aquest gran planter futbolístic sigui una realitat”. A nivell esportiu, el principal objectiu del Santfeliuenc per aquesta temporada és la consolidació del primer equip a la Tercera Divisió Nacional i aconseguir pujar de categories en el futbol base. Un altre dels reptes de l'entitat és tenir més presència i més pes en el futbol femení. A nivell social, el club vol seguir creixent en nombre de persones que formin part de l'entitat. X.M.
L
a ciutadania de Sant Feliu i els socis i les sòcies van depositar un total de 2.888 quilos de menjar a les instal·lacions del Complex de Piscines fins el dia de tancament de la campanya de recollida d'aliments, el 21 de desembre. Amb la d'enguany, el Complex ja ha organitzat cinc edicions d'aquesta iniciativa solidària. L'edició 2013 ha superat les previsions, que estaven situades en els 2.500 quilos. També s'ha superat en 936
quilos la xifra final aconseguida el 2012, una dada que demostra que la campanya El Complex Solidari ja s'ha consolidat en el seu objectiu, que és el de la conscienciació social i l'ajuda a les famílies amb menys recursos econòmics. Els aliments s'han entregat al Banc d'Aliments de Càritas Sant Feliu i serveixen per ajudar a més de 100 famílies de la ciutat que són ateses pels serveis socials de l'Ajuntament. X.M.
La Penya Blaugrana enceta temporada amb l’objectiu de consolidar el seu projecte
L
a Penya Barcelonista de Sant Feliu ha presentat els equips d'aquesta temporada 2013-2014 en un acte que va tenir lloc el dijous 28 de novembre al camp de futbol Falguera. La Penya compta amb set equips de futbol integrats per un total de 110 jugadors. En concret, disposa de quatre equips que juguen a futbol 7 en les categories prebenjamí, benjamí i alevins. A més, té tres equips més que competeixen en futbol 11 en les categories infantil, cadet i juvenil. El cos tècnic està format per tretze persones entre entrenadors, monitors, coordinador i director esportiu. El principal
objectiu de la Penya per aquesta nova temporada és consolidar el nou projecte esportiu que tot just han posat en marxa de la mà d’un grup de formadors que estan treballant per consolidar el projecte. Segons el director esportiu de l’entitat Gabriel Pina, amb 35 anys de trajectòria, la Penya és “una de les primeres entitats futbolístiques de la ciutat amb equips de futbol base”, tot i que al llarg de la seva història ha anat experimentant variacions pel que fa al número de jugadors. El club treballa per traslladar als infants valors com la tenacitat, la força de voluntat o la solidaritat amb els companys en la pràctica del futbol. X.M.
18
E SPOR T S
Filigranes gimnàstiques en el Festival del Club Rítmica
Tots els grups fan una demostració de nivell abans de les festes nadalenques Festival de Nadal del Club Rítmica.
El dissabte 21 de desembre el Club Rítmica Sant Feliu va organitzar el seu Festival nadalenc, amb molt de públic i sorteig d’un lot de Nadal. Pel Palau J. Carles Navarro van desfilar tots el grups de gimnastes delectant el públic amb les seves actuacions. El club va habilitar un punt de recollida
d’aliments durant l’acte i va de col·laborar també amb la gala de recollida de joguines. Ara el Club està preparant una altra activitat important, el IX Trofeu Ciutat de les Roses, que tindrà lloc el diumenge 16 de febrer a partir de dos quarts de 9 del vespre, i que enguany celebrarà el III Memorial Blanca Cano en record a l’exgimnasta.
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
E SPOR T S
20
Juvanteny: 23 participacions al Dakar
El pilot de camions de Sant Feliu és el vigent campió de la categoria 6X6 i ja suma 10 victòries
E
l pilot de camions Jordi Juvanteny, acompanyat pel també santfeliuenc Enric González i pel vallesà José Luis Criado, participa al Dakar 2014 amb un camió MAN i amb l’objectiu de tornar a aconseguir la victòria de la cursa 2013, on es va imposar en la categoria 6X6. En l’edició d’enguany, que va començar el 4 de gener a Rosario (l’Argentina) i que acabarà el 18 de gener a la ciutat xilena de Valparaíso, hi participen un total de 75 equips en la modalitat de camions. El primer objectiu de Juvanteny i del seu equip -com en les edicions anteriors- és el d’acabar la cursa. La segona meta
se centra en tornar a guanyar en la seva categoria i, si ho fa, ja sumarà 11 victòries. L’edició d’enguany del Dakar comença a l’Argentina, entra a Bolívia i, després, passa a l’altre cantó dels Andes per acabar a Xile. Hi participaran més de 450 corredors, agrupats en motos (196), quads (47), cotxes (154) i camions (75). La prova, aquest any, tornarà a ser molt dura, ja que s’ha ampliat el nombre de quilòmetres i les etapes són més llargues en relació a passades edicions. Juvanteny va rebre, el passat mes de setembre, una menció especial en la dotzena edició de la Nit de l’Esport que organitza l’Ajuntament de la ciu-
tat. El pilot va rebre aquest reconeixement per la seva trajectòria en el món del motor i per la seva victòria en la categoria de 6X6 i per la 35ena plaça aconseguida en la classificació general en l’edició del Dakar 2013. X.M.
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
El CBS presenta sis equips més que la temporada passada
L’estructura esportiva suma 400 esportistes i compta amb dos equips absoluts, tant masculí com femení, que juguen en lligues del bàsquet espanyol d’elit
E
l projecte del Club de Bàsquet Santfeliuenc (CBS) per aquesta temporada 20132014 compta amb un total de 35 equips masculins, femenins i escolars, sis més que la campanya passada, quan en tenia 29. Els 400 jugadors i jugadores es van aplegar a mitjans de desembre per portar a terme la presentació oficial al Pavelló Juan Carlos
Navarro. El club ha consolidat l'equip absolut masculí a la lliga EBA i ha renovat el conveni amb el Futbol Club Barcelona en el terreny de les categories femenines. En l'àmbit social, el CBS continua amb la seva col·laboració amb la Fundació Xamfrà de Sant Feliu i, en aquest sentit, manté l'equip que es va crear la temporada 2012-2013, el Xamfrà CBS. X.M.
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
E NT R E VIST A
21
“Seguiré en la música hasta que deje de sentir la pasión por ella” Jordi Sánchez
OBK
Jordi Sánchez es OBK, después de la marcha de su compañero durante 23 años. Jordi ha tomado las riendas y tiene nuevo disco: ‘Revolución’. Su motor vital, la pasión. Vive en Can Llobera, aunque desde muy pequeño vivió en el barrio de La Salut. OBK -abreviación del tema de Depeche Mode ‘Oberkorn’- ha sido el introductor de la pop electrónico de masas cantado en castellano. El 5 de Abril los podremos ver y escuchar en la Sala Salamandra de l’Hospitalet.
—Por primera vez sacas un disco en solitario. ¿El nombre del disco, Revolución, es porque comienzas una nueva etapa o porque es más reivindicativo? A mí me gustan los títulos contundentes y, además, es un concepto que está de actualidad. Cuando empecé a gestar este trabajo hace 2 años la palabra revolución que se me quedó en el subconsciente. De toda manera, todos cada día al levantarnos tenemos que hacer una pequeña revolución en nuestras vidas para tirar adelante. OBK nunca ha sido un grupo puramente reivindicativo, pero sí soltamos nuestras dudas, sentimientos, inquietudes, preguntas... porque la música tiene que servir para emocionar y dar qué pensar. Hay muchas canciones que la gente interpreta en un sentido diferente del que tú habías concebido, y eso me gusta, que la gente se lo haga suyo y le emocione. —El vídeo de la canción critica a los políticos y, como en la mayoría, apareces actuando. Es una parodia de la clase política, que encarno yo. Actuar forma parte del mundo de la
música. En el vídeo de Revolución me sentí muy cómodo porque yo soy muy de la broma y ese papel requería poca seriedad. —Habéis convocado un concurso de remixes del segundo single, ‘Besos de mentira’. Sí, ya lo habíamos hecho anteriormente pero siempre está bien para dar una oportunidad a gente que le guste hacer remezclas y es una plataforma que yo puedo proporcionar. —¿Es la primera vez que grabáis fuera del país? No, con J. Bayona fuimos a Nueva York a gravar el videoclip de ‘La herida’ y la verdad es que hemos hecho tantos videos que los recursos se van acabando. La parodia de Revolución nos gustó mucho y con este tema se me ocurrió ir a la ciudad de Tokio que siempre me ha interesado mucho y además ha tenido mucha relación con la música electrónica. El vídeo está a punto de acabarse y va a ser muy chulo y diferente. Aunque los presupuestos han caído mucho lo más importante son las ideas y yo siempre le estoy dando al coco. Hemos tenido mucha suerte de encontrar las personas adecuadas para el rodaje. Sé que va a gustar mucho. —Tú eras cantante, compositor e incluso productor de OBK. ¿Ha cambiado algo ahora que estás tú solo? Desde los 15 años yo hacía la mayoría de las letras así que no ha variado mucho! —¿Cómo ha sido la relación
con los sellos discográficos, recomiendas a los artistas la autoproducción? Yo dejo que la vida venga, con las compañías hemos tenido muy buena relación porque nos han dejado total libertad y eso para mí es lo más importante. Siempre hemos dado lo que hemos querido dar. Sigo estando en Warner aunque el futuro se ve bastante peliagudo para estar en compañías. —Gran parte del acogimiento del público pertence al colectivo gay, verdad? Hay canciones, como ‘Oculta realidad’ o ‘El cielo no entiende’, que toca esa temática. Y el colectivo gay las acogió, claro, las hizo sus himnos y yo siempre he agradecido ese apoyo, pero me da igual quién sea o como piense mi público, yo hago canciones que puedan transmitir algo a personas diferentes. —OBK es la abreviatura de ‘Oberkorn’, un tema de Depeche Mode, al que admiráis tanto. Consideras que habéis los sido introductora de la música technopop en español? Para masas así, no somos ni mucho menos el primer grupo de música electrónica, pero sí que somos el primero que llegó a los 400.000 discos vendidos. —Qué tiene el pop electrónico que no tienen otros géneros? Lo importante son las canciones, no el género musical. Cuando una canción es buena no importa el estilo. Es un todo lo que hace que una canción llegue y te haga sentir bien. A mí me gustan
todos los géneros, aunque lo que me fascina es la electrónica.
ya sabíamos que sería un gran director.
—Explicame un poco como fueron los inicios y qué aconsejarías a la gente que se introduce en la industria musical. Yo trabajaba en una tienda de ropa y un cliente tenía un amigo que era DJ en Los 40 Principales y le dije que si quería oír la maqueta. Ya teníamos hecha ‘Historias de Amor’ en inglés, porque al principio hacíamos las letras en inglés. La maqueta llegó a Manel Ortiz y encontramos una discográfica que apostó por nosotros, Blanco y Negro, de Barcelona, que nos recomendó cambiar al castellano, y la verdad que fue un acierto porque llegó mucho más y además nos permitía expresarnos mejor. El disco fue un pelotazo y a partir de ahí empezamos a trabajar y llevamos ya 23 años de carrera, lo que no está nada mal. Yo lo que recomiendo es tener fe y soñar, siendo consciente de lo que quieres hacer y yendo a por ello. No puede ser ni un hobby ni un capricho, sino algo muy pasional porque eso te ayuda a saltar los obstáculos. Si tienes un sueño ve a por él. Yo nunca he estudiado música, pero esa pasión me llevado a ser autodidacta y a dar lo mejor de mí a nivel creativo.
—En el 2009 hicisteis un tema en catalán para La Marató de TV3, ‘Si em tens aquí’. Te has planteado hacer más temas en esa lengua? Por mi no hay ningún problema, igual que he hecho temas en italiano, en inglés... pero mi lengua es el castellano.
—Uno de tus colaboradores habituales en los videoclips ha sido Juan Antonio Bayona, seguirás contando con él? Ahora es muy difícil pero yo sigo insistiéndole cada vez que lo veo. Me encantaría, además, hemos hecho catorce vídeos con él cuando era un desconocido y
—Ya ha pasado la moda de OBK o crees que nunca va a pasar? Yo creo que lo bonito es que la marca OBK ya ha quedado porque hay muchos años de carrera detrás, la gente de mi generación la conoce. Las carreras musicales pueden durar muy poco y la de OBK está durando más de lo que yo soñé. —Pero no os ha relevado ningún grupo del mismo estilo. No, hay grupos pero no tienen nada que ver con nosotros, son personalidades diferentes y tratan de manera diferente la electrónica. La gran baza de OBK es que nuestro estilo ha sido muy personal y ningún grupo de electropop ha alcanzado la misma fama. Antes el pop electrónico se veía muy elitista y nosotros le hemos dado emoción. —Hasta cuando seguirás con tu carrera musical? Hasta que el público quiera o hasta que yo deje de sentir la pasión. Todas las cosas que yo he hecho en mi vida es porque necesitaba hacerlas. Necesito creer en lo que hago y dejo que la vida fluya. Busco cosas pero no las fuerzo.
22
C U LT U R A
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
Rock and Roses en la ACA Rosas
Blackout ofrecerá un concierto de grupos locales y de la comarca cada viernes a las 11 y media de la noche
B
ajo el nombre de Rock and Roses, la empresa de Sant Feliu Blackout Producciones inicia un ciclo de conciertos en la sala principal de la Asociación Cultural Andaluza Rosas (calle Tallers, 38) todos los viernes a partir de las 11 y media de la noche. La inauguración del ciclo Rock and Roses tuvo lugar el 10 de Enero con un doble concierto gratuito: el dúo revelación Permiso de la Dama y los emergentes Extrapolar, además de la participación de Síbaris como DJ´s invitados. Conocedora de la nece-
sidad de ampliar la oferta musical en nuestra ciudad, la productora santfeliuenca ha decidido emprender esta actividad donde dará cabida primordialmente a bandas de Sant Feliu -como Mai o Artrosis Cerebral- y alrededores -The Elefants, 1886. La agenda de conciertos ya está completa para los meses de Enero y Febrero. Después de los conciertos seguirá la fiesta de la mano de Albert DJ, conocido por sus sesiones en el bar musical Milenio durante más de 15 años. La sala de la Asociación Cultural Rosas se ha optimizado para acoger los conciertos.
Pessebres i diorames. Com cada any des de fa 61, l’Associació de Pessebristes de Sant Feliu, formada per unes vuit persones, ha acompanyat les festes de Nadal amb les diverses recreacions d’escenes bíbliques a petita escala fetes pels seus membres, tot i que també podíem trobar alguns pessebres prestats per pessebristes de Gelida, Pallejà i Cervelló. L’escena que més abundava era la de la visitació dels pastors al Nen Jesús i el Naixement, però també n’hi havia d’altres com les bodes de Canaa, l’Anunciata, Maria i Josep buscant
posada, la fugida a Egipte o la presentació de Jesús al Temple. També hi havia pessebres amb moviment, com taller de Nadal, i alguns amb elements propis de la iconografia catalana, com un porró, una família fent cagar el Tió o La Moreneta de Montserrat. L’exposició, del 20 de desembre fins el Dia de Reis, ha rebut una mitjana de 300 visitants cada dia, amb pics de 480 persones els caps de setmana. Els betlems estan fets sobre una base de guix que es pinta, i alguns han estat fets per infants als tallers de l’Escola de Pessebres.
SU GGE R IM
el diari de Sant Feliu · gener de 2013
23
literatura Reflexions i assajos de Carlos Ordóñez
D
omingo por la mañana, están jugando sobre la alfombra de colores. Los dos hermanos son piratas descubriendo un tesoro abandonado; han logrado alcanzar con la mano una moneda que cayó debajo del sofá. Juegan a ser otros, pero sin olvidar sus nombres. El comedor se ha transformado en la orilla de una isla del Caribe; los pies descalzos que rozan el suelo de mármol se mojan con
¿Quién la para?
el vaivén del oleaje. No pasa el tiempo hasta que llega un momento crucial donde la ilusión se trunca, a partir de ahí es casi imposible dar marcha atrás: el niño coge entre sus manos un juguete articulado y es incapaz de moverlo, un silencio pesado le anega la imaginación, tiene un objeto más. También le parece absurdo interpretar al caballero con poderes mágicos que intenta matar a un dragón. Delante de él, ahora, hay un amasijo de sábanas y mantas que debe ordenar. La potencia de la niñez comienza a diluirse en la vida corriente. Fuera de casa todavía resiste la emoción del juego. En el colegio, la hora del patio es el espacio que rompe con las lecciones dedicadas a la pre-
paración para el mundo de los adultos. Al principio, los compañeros de clase nos hacíamos pasar por exploradores en la búsqueda de El Dorado. Excavábamos hoyos en la arena y sacábamos trozos de granito –más de una vez, vi como se intercambiaban chucherías por piedras–. La aventura duraba 30 minutos. Más mayores, empezamos a jugar al pilla-pilla corriendo y gritando alrededor del edificio del colegio. Poco a poco centramos nuestras energías en la monotonía de los partidos de fútbol. Pasados los años de euforia, nos separábamos en pequeños grupos; sentados en la repisa de la valla o de pie formando círculos; con la mirada fija en los cromos que iban pasando, repetíamos el mantra
del “tengui, falti, tengui”. El juego crea un sentimiento de grupo, un encanto que perdura más allá del final de la partida; los amigos del patio se encuentran después en la calle. En los parques se alternaban canicas y peonzas, se limitaba el espacio de la competición igual que hacían algunos pueblos arcaicos antes de construir un templo. Los que discutíamos sobre la aplicación de las reglas más tarde compartimos cigarrillos y las primeras confesiones sobre el amor. Descubrimos las fiestas nocturnas, el ponerse en juego y la vida. Recuerdo la última vez que jugué al escondite. Fue con 22 años, durante la fiesta de cumpleaños de un amigo –sobre las mesa había sándwiches de noci-
lla, platos con ganchitos, cocacola y varias botellas de vino–. El lugar era singular; un edificio abandonado que le ayudamos a ocupar en un barrio céntrico de Barcelona. Nos atravesaba la emoción mientras cruzábamos pasillos y habitaciones buscando un buen sitio para no ser descubiertos. Reímos, volvimos a librarnos de la lógica del día a día.
El juego crea un sentimiento de grupo, un encanto que perdura más allá del final de la partida ¡Ha roto la olla! ¡Ha roto la olla!- canturreó el niño. El que paraba abrió los ojos mientras contaba.