El comentari de textos històrics
Juanvi Morales
A l’hora de fer un comentari de text has de tindre en compte que no hi ha una única manera de realitzar el comentari. De fet, potser hi ha tantes maneres de fer-los com professors d’història. Tanmateix, en tots els casos, l’objectiu és el mateix: entendre i traure tot el suc a un document històric. També la seua estructura és més o menys similar, així com els ítems que has de tindre en compte en la realització del comentari. Ací vos deixe com m’agrada a mi fer els comentaris de text històrics, amb els diferents punts explicats i amb alguns exemples puntuals. En breu vos penjaré algun exemple de comentari complet, per tal que tingueu algun de base. Altra recomanació important: cal que sigueu clars, i nets. Faciliteu-li la feina al lector. Vos ho agrairà. Per exemple, jo sempre recomane que les tres grans parts del comentari: dades, anàlisi (idees) i context, estiguen separades en tres paràgrafs. I en aquest mateix sentit, sigueu ordenats. Comenceu pel principi i acabeu pel final.
1.
LECTURA COMPRENSIVA
Cal llegir detingudament cada un dels paràgrafs del text i, si és necessari, fer un xicotet resum. Evidentment, heu de buscar totes les paraules que no s'entenguen al diccionari. 2.
DADES DEL TEXT: CLASSIFICAR I SITUAR EL TEXT
Títol Convé començar el comentari citant el títol del l’obra de la que se va a fer el comentari, i si no en té, fer una breu descripció de la mateixa. Per exemple: El text que anem a comentar és un fragment de l’obra “L’esperit de les lleis” [...] O bé Anem a comentar un fragment d’un discurs del rei Ferran VII [...] (en aquest cas, l’obra no té un títol concret).
Tema Sempre és interessant oferir una primera aproximació molt general a allò que el text ens diu. Es tracta de, amb poques paraules dir de què va el text. Per exemple: [...] En aquest text es tracta el tema de la separació de poders [...] Autor: Molt important, ja que evidentment és el creador del text, i cal conèixer-lo per entendre el text millor. Sempre cal indicar-lo. A voltes es pot conèixer de forma directa (apareix al text o el signa) o bé indirectament. Sempre que coneguem l'autor hem de referir alguna cosa sobre ell, ja que, com autor del text, ha de tindre alguna motivació per escriure'l. Cal buscar i indicar totes aquelles qüestions sobre l’autor que estiguen relacionades amb el text, amb les idees que transmet. L’autor pot ser: Individual: una persona coneguda i concreta. [...] L’autor del text és el Baró de Montequieu, important il·lustrat francés del selgle XVIII i que entre altres, defensà la separació de poders, especialment la independència del poder judicial a la seua obra “L’esperit de les lleis” [...] (cal dir que en el cas dels autor individuals no és necessari indicar-ho, ja que estem diguent exactament qui és). Col·lectiu: un partit, un sindicat, una assemblea legislativa o un òrgan de govern, entre d’altres, són autors col·lectius. En general, qualsevol grup de gent que de forma col·lectiva emeten un document. [...] El text és col·lectiu i està signat pel sindicat UGT, la Unió General de Treballadors, sindicat vincular al socialisme espanyol i fundat el 1888 sota el lideratge de Pablo Iglesias. [...] Anònim: Desconeguem l’autor concret. A vegades se pot intuir, però si pertany a un grup o a determinada ideologia pel contingut del text. [...] L’autor del text és anònim, si bé se pot deduir pel contingut que s’ha de tractar d’algun dirigent o ideòleg del moviment obrer [...] Destinatari: És l’altra persona que intervé en el missatge, en aquest cas, en el text. És el seu receptor, aquell a qui va destinat, per tant la forma i el contingut del text també seran diferents segons a qui vaja adreçat. Per això és important saber qui és. Igual que en el cas de l’autor, el receptor pot ser individual, col·lectiu o anònim. Individual: textos que s’adrecen a una persona en concret. Són poc habituals, ja que aquesta condició sols la solen acomplir les cartes (la correspondència entre dos persones) o per exemple, els diaris personals (en aquest cas el destinatari pot ser el propi autor, ja que una persona sol escriure el diari per a ella mateixa). Col·lectiu: És el més habitual. Les notícies s’escriuen per als lectors del periòdic, les novel·les, per als lectors d’eixe tipus de novel·la, els discursos, per a l’auditori. En aquest últim cas, caldria indicar quin és l’auditori: si és un discurs en el parlament, el destinatari són els parlamentaris que representen a la nació; si és un discurs d’un sindicat per exemple per anunciar una aga, el destinatari pot ser el govern, o bé els propis
sindicalistes si els estan animant a fer la vaga). Els tipus de destinatari, malgrat que col·lectius, poden ser molt variats, i cal que intentes descobrir de quin tipus és! Anònim: També és estrany, ja que sempre podem intuir a quí va dirigit, si bé és cert que d’alguna manera molts del textos amb destinatari col·lectiu van adreçats a destinataris anònims (per exemple, les novel·les, que les llegeix qui les compra). Tipus de font: Tot document pot ser una font primaria o secundària, i és important determinar quin tipus de font és: Font primària: Textos o documents que ens donen testimoni directe del tema. Se escriuen durant el temps que s'estudia o bé per la persona directament envoltada als fets, bé per un testimoni directe. Ens ofereixen un punt de vista des de dins. Algunes són: documents originals, diaris, entrevistes, cartes, discursos, notícies... Font secundària: Provenen de l'anàlisi o la interpretació de fonts primàries. Ens donen un punt de vista des de fora. Algunes d'aquestes són: llibres de text, enciclopèdies, biografies, articles d'investigació o de revista... Tipus de text segons la seua forma: És important saber de què tipus de text estem parlant, i una de les qüestions és saber quina és la seua forma Jurídic: textos que tenen un format legal, com les constitucions, lleis en general, estatuts d’autonomia... solen estar formats per articles. Expositiu: text que exposa unes idees, que les explica al lector (o a l’auditori en el cas dels discursos). Literari: fragment d’una novel·la, poesia, obra de teatre... que evidentment tindrà interès històric Epistolar: Cartes, correspondència. Contractual: Textos que arrepleguen un tracte entre dues parts. Els tractats de pau se poden considerar de gènere contractual, ja que són un tracte entre les parts que se comprometen a acomplir un seguit de decisions. Historiogràfic: Textos històrics fets pels historiadors amb posterioritat a allò que descriuen o analitzen. Tipus de text segons el contingut: Segons les idees que transmeten, el textos tindre un contingut de molts tipus. Els més habituals són: Polític: tracta temes de l’estat, de la seua organització, dels poder de l’estat, de les seues lleis (i ací podríem considerar per exemple les constitucions). També els tractat entre països poden ser considerats normalment polítics (per exemple, en els tractats de pau normalment les decisions són de tipus polític). Econòmic: Sobre l’economia en general d’un país, l’agricultura, la industria o el sector terciari; també sobre
les relacions de caràcter econòmic entre les persones. Social: Textos que tracten de la situació de la població (per exemple, són molt habituals en els discursos dels partits polítics o dels sindicats); també testimonis de gent que conta la seua vida o situació. Però també podem trobar-ne de tipus cultural, filosòfic, testimonial... Este és un punt que si bé en la major part dels casos trobarem que el text pertany a un dels tres tipus citats, és prou obert. Cal que vos fixeu en què idees transmet el text, quina és la seua finalitat, i llavors, podreu acostar-vos al tipus de contingut del document. 3.
ANÀLISI DEL TEXT
En aquest punt principalment es tracta de dos coses: en primer lloc, extraure les idees principals i si és el cas, les secundàries, mitjançant un resum explicatiu. En segon lloc, i a partir de les idees, fer un comentari sobre la finalitat del text. Resum explicatiu: les idees del text Un resum explicatiu vol dir principalment destacar les idees principals del text, organitzar-les i jerarquitzarles. Heu de crear un text, més sintètic que l'original, i que siga explicatiu. Tot allò important, però que al text original no apareix clarament (fets històrics, situació personatges...) pot ser explicat ací per facilitar la lectura i la comprensió. Ara bé, molt important: NO heu de copiar de nou el text. Ni s’ha de semblar. Ha de ser la vostra explicació del text. Si heu de copiar alguna part del text, que siga per reforçar o clarificar alguna idea, i sempre amb comentes “”, per a que el lector tinga clar que hau copiat amb intenció. Finalitat del text Amb tot el que has vist i escrit fins ara, ja hauries de poder parlar de la finalitat que persegueix l’autor amb el text: quina és la seua intenció en escriure el text? 4.
EL TEXT EN EL SEU CONTEXT
Aquest és un dels punts més importants del comentari de textos històrics, ja que és ara quan vas a relacionar el text i el context en què s’ha escrit. Pots començar per fer una descripció del context en el qual s’ha produït eixe text. Després caldrà relacionar les idees principals que ja has comentat amb el context que acabes d’explicar. Per últim, hauràs de fer una valoració crítica del text. Descripció del context Anem a començar per descriure el context històric en el qual apareix eixe text. Per a fer aquesta descripció has de tindre ben clar el tema i les idees del text, ja que estaran relacionades amb el context en què se produeix el text. Així per exemple, si estàs comentant un fragment de “L’esperit de les lleis” de Montesquieu, en aquest punt caldrà que parles de l’Antic Règim i la monarquia absoluta (ja que el que diu el text s’oposa a aquest sistema), de la Il·lustració (ja que Montesquieu fou un dels principals il·lustrats i la crítica a l’Antic Règim una de les bases d’aquest moviment) i també del liberalisme polític (ja que una de les idees bàsiques del sistema polític liberal és la separació de poders). Fins i tot pots parlar de forma breu de les revolución
burgeses, en especial de l’americana i de la francesa, doncs són el camí per a la implantació de règims liberals i gràcies a elles apareixen les primeres constitucions on se reconeix el que Montequieu proposa a la seua obra. Relacionar el text i el seu context Ací cal que relaciones les idees del text amb el context que acabes d’explicar. Seguint el mateix exemple, caldria que indicares coses com que la separació de poders que proposa Montequieu s’oposa a la idea de la Monarquia Absoluta de la concentració de poders en una única persona, i precisament busca evitar eixa concentració de poders. Aquesta idea, que té els seus orígens en la Il·lustració serà aplicada en les constitucions dels nous estats liberals que sorgeixen després de les revolucions burgeses. Així, en la Constitució de 1787 dels Estats Units d’Amèrica ja trobem explicats i reconeguts els tres poders en què es divideix el poder de l’Estat. També se reconeix a les Constitucions que apareixen a la Revolució francesa: la de 1791, 1793 i 1795. Valoració crítica Per últim, cal valorar la importància i significació del text. NO se tracta de què dones la teua opinió. Evita absolutament expressions dels tipus “Jo pense”, “jo crec”, “jo opine”. No se busca la teua opinió, sinó què ha significat eixe text. Plantejat preguntes com: -
El text és fiable o no?
-
Ha tingut importància històrica o no?
-
És un text conegut?
-
Ha tingut influència a llarg termini en la història, fins i tot en l’actualitat?
-
Coneixes textos posteriors que s’han inspirat en este?
-
Hi ha idees prèvies en les quals s’inspira?
No es tracta tampoc de contestat sistemàticament estes idees, sinó de tancar la redacció donant resposta a estos i altres interrogants, però sempre en forma de redacció