Diagnosi i rehabilitació d'un edifici entremitgeres by júliavineta

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 1 _ presentació de l’edifici

FASE 2 _ descripció de les lesions

FASE 3 _ reparació

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS 4.1 Planta baixa 4.1.1 Sostre 4.1.2 Terra 4.2 Planta primera 4.2.1 Sostre 4.2.2 Terra 4.3 Planta segona 4.3.1 Sostre 4.3.2 Terra 4.4 Planta tercera 4.4.1 Sostre 4.4.2 Terra 4.5 Planta quarta 4.5.1 Sostre 4.5.2 Terra

1. INTRODUCCIÓ 1.1 Situació 1.2 Antecedents

2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

2.1 Fonaments 2.2 Estructura vertical 2.3 Estructura horitzontal 2.4 Coberta 2.5 Façanes

3. DESCRIPCIÓ GRÀFICA

3.1 Plantes 3.2 Alçats 3.3 Seccions

INDEX

6. LESIONS D’ORIGEN MECÀNIC

4.6 Panta coberta

4.7 Alçats 4.6.1 Carrer 4.6.2 Interior 4.8 Seccions

5. CÀLCULS

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

Objectiu. L’intenció d’aquest treball és l’estudi d’un edifici situat al barri de Sants de Barcelona tenint en compte la seva història i la seva situació geogràfica dins la ciutat. En el treball també s’analitza en profunditat l’estat actual de l’edificació i els seus elements constructius. A més es realitzen una sèrie de fitxes tècniques que tracten les principals patologies que presenta la construcció en l’actualitat.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCEL0NA

CURS 2015-2016

FASE 1 PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI 1 . I N T R O D U C C I Ó

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI 1. INTRODUCCIÓ 1.1 Situació 1.2 Antecedents

Situació. L’edifici objecte d’aquest projecte es situa al carrer Riego número 41, una antiga via comercial del barri del triangle de Sants. El barri de Sants té una estructura irregular que segrega diverses zones del seu centre històric. Això és degut a l’aparició del ferrocarril a mitjans del segle XIX com a nou mitjà de transport de mercaderies i persones; que va provocar la segregació i aïllament dels carrers del triangle, entre les altres del barri. Les vies del tren construïdes a nivell de carrer separaven els diferents barris i impedien el creixement urbanístic racional del barri. Com a solució es van aixecar ponts que connectaven les diverses zones del barri. Avui en dia, on antes hi havia ponts hi trobem un fort desnivell que s’intenta superar amb rampes i escales. El barri del triangle té algunes de les característiques de l’urbanisme dels barris obrers desenvolupats a la Barcelona del segle XIX. Es tracta d’un model d’iniciativa privada, on el propietari d’un terreny procedia a la seva divisió en parcel·les regulars. A més els barris disposaven d’una xarxa de carrers ortogonals amb una plaça destinada a serveis comunitaris. El triangle, en concret, és un barri de carrers estrets i una estructura quasi suburbana i que té la peculiaritat de situar-se a tres metres per sota de la cota 0 del passeig de Sant Antoni. A partir de la tardor de 2008, l’Ajuntament de Barcelona va començar un procés de rehabilitació del nucli antic en el que es donava preferència als vianants en la majoria dels carrers. Les obres es van centrar en la renovació d’un paviment que estava en molt mal estat, deixant al mateix nivell les voreres i la calçada per tal de que els vianants disposessin de més espai. El carrer Riego es troba entre la carretera de Sants, el passeig de Sant Antoni i el parc de l’Espanya Industrial. A finals del segle XIX va ser una via comercial molt important amb les seves tendes i un gran magatzem, el “Barato de Sants”, juntament amb la plaça d’Osca que era la seu del mercat. Al carrer s’hi pot accedir per una rampa però el tram final de la via, que acaba contra la paret del tren, presenta un aspecte menys afavorit. Tot i així, als anys 80 es va fer l’intent de renovar el seu aspecte millorant la mitjanera final i la vegetació.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER Evolució del nucli urbà de Sants del 1740-1931 (Font: AHS)

Mapa de Sants de 1916 on trobem ubicades les coperatives del barri. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. La ciutat invisible)

La cooperativa de cadires situada al carrer Riego 41 (Font: AEP)

CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

L’edifici.

FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta baixa més quatre pisos que forma part del teixit del barri de Sants de Barcelona. La construcció data del 1900 aproximadament.

1. INTRODUCCIÓ 1.1 Situació 1.2 Antecedents

És una construcció de caràcter residencial amb un baix d’ús comercial, com passa amb la majoria d’edificis dels voltants. La planta baixa, albergava antigament una botiga de fabricació de cadires de boga. És per aquest motiu que, popularment, l’edifici es coneix com a “cal cadiraire”. Al tancar el negoci, el local va passar a servir de taller per una empresa de reformes de la llar. Actualment la planta baixa està pràcticament en desús, servint de magatzem de l’últim llogater. La resta de plantes, que sempre han funcionat com habitatges, estan habitades excepte el segon pis, que va quedar buit fa tres anys al marxar l’últim inquilí. Aquest pis és el que es troba amb més males condicions. Al llarg dels anys s’han succeït diverses reformes. Imatge històrica de la coberta del taller de cadires (Font: Francesc )

Carrer Riego 1963 (Font: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc)

Esquema de l’evolució històrica de l’edifici.

CRONOLOGIA 1900 _ Segons diverses fonts històriques i de l’rxiu contemporani, datem la primera construcció de l’habitatge entre finals del s XIX i principis del XX, amb planta baixa comercial més dues plantes d’habitatge amb un pati lliure al darrere.

1927 _ Es construeix una tercera planta i un cobert definitiu a la part posterior. 1935 _ Es reforma la zona del magatzem posterior per tal d’acollir el taller de cadires i es construeixen unes claraboies que donen llum al mateix espai. El quart pis es construeix il·legalment generant un retranqueig a la façana interior i formant una petita terrassa d’ús privatiu que dóna a la banda del carrer Riego.

1943 _ Com en els antics habitatges propis del barri de Sants, les galeries estaven a l’aire lliure, és per això que es decideix reformar-les i tancar-les tot formant un espai interior. També s’incorpora un dipòsit d’aigua a la coberta.

1980 _ S’incorporen bigues de reforç metàl·liques a la planta baixa i es construeix el fals sostre de la planta primera. També es procedeix a l’enderroc del dipòsit i es crea una habitació de comptadors juntament amb la instal·lació nova d’aigua sanitària.

1997 _ El local comercial canvia d’ús i es fa una reforma de la part posterior renovant tot el forjat de la terrassa. Es reaprofiten les bigues metàl·liques existents i es construeix un forjat de biguetes de formigó i revoltons ceràmics a sobre. Uns anys més tard, després de tenir problemes de ventilació, es construeixen 4 respiradors al perímetre de la part posterior del mateix com s’indica al dibuix.

2014 _ Es realitza una inspecció tècnica de la edificació.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 1 PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI 2.M.CONSTRUCTIVA

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI

Estructura fonaments.

És difícil definir amb claredat el tipus de fonamentació que té l’edifici degut a que, es troba soterrada, no és visible en cap cas i no tenim l’opció d’accedir-hi.

2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

2.1 Fonaments 2.2 Estructura vertical 2.3 Façanes 2.4 Coberta 2.5 Estructura horitzontal

Per tant, observant que tenim una estructura de murs de càrrega de paredat de pedra, formularem l’hipòtesi d’una fonamentació contínua de muret corregut entès com a una prolongació dels murs estructurals de càrrega cap a dins del terreny o més ben dit que els murs són una prolongació de la pròpia fonamentació de mamposteria que suposem que fa al voltant de 1,5m.

No disposem de cap estudi geotècnic de la zona, però tenint en compte la tipologia edificatòria dels edificis entre mitjeres de l’època podem suposar que no es tracta d’una fonamentació massa profunda i que expe-

Estructura vertical. Detall fonamentació

Pel que fa a l’estructura vertical, com ja hem dit, es tracta de murs de paredat de pedra amb juntes de morter de calç en planta baixa, i totxo massís manual d’obra de fàbrica a la resta de plantes. Si observem l’esquema de biguetes comprovarem que les parets mitjeres juntament amb el nucli d’escala i la paret exterior que dóna al pati interior són estructurals. La façana del carrer Riego, en canvi, no ho és. La secció dels murs de paredat de planta baixa és de 30 cm mentre que a les plantes, les mitjeres de maó s’estreten passant a ser de 15 cm. L’edifici compta amb parets interiors que arriostren en la direcció perpendicular a les mitjeres. També trobem que alguns murs de la planta baixa queden estintolats mitjançant bigues de formigó armat i bigues a trencallum metàl·liques que substitueixen antics envans que havien entrat en càrrega i ara suporten principalment biguetes de fusta en mal estat o trencades.

Façanes. La façana principal és de paredat de pedra no portant en planta baixa i d’obra de fàbrica de maó massís en les plantes superiors. El tram de l’arc i les zones properes a les obertures o premarcs, en planta baixa, són de càrreus de pedra. Els arcs dels balcons de planta primera també estàn fets amb maons. El gruix de planta baixa és de 30 cm i a les plantes superiors es redueix a 15 cm. Suposem que aquests són els materials a partir dels edificis contigus de l’època, però no hem pogut trobar cap altra manera de tenir-ne certesa. Els dintells de les obertures de la façana principal també són de pedra. La base dels balcons està formada per lloses de pedra, encastades a façana i baranes de ferro. Els accessos del local i porteria són senzills de línies rectes. La porta d’accés és metàl·lica i de vidre de baldosilla armada. El coronament de la façana presenta una cornisa motllurada. Les fusteries antigament eren de fusta de dues fulles practicables, tot i que actualment alguns veïns han substituït a la planta primera i tercera aquests elements i ara són metàl·liques. Les persianes són enrotllables de fusta pintada. La façana posterior, de línies rectes, és portant i aguanta la cruixia de biguetes de la galeria. En alguns dels forats han estat col·locats estenedors de ferro i filferro tensat. Les fusteries es tracta de finestres de dues fulles practicables de fusta amb persianes enrotllables de corda i fusta pintada. Les instal·lacions d’aigua, electricitat i telecomunicacions passen per aquesta façana, juntament amb fums i ventilació de banys i cuina.

Esquema murs planta baixa

Esquema murs planta tipus

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI

Estructura horitzontal

2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

2.1 Fonaments 2.2 Estructura vertical 2.3 Façanes 2.4 Estructura horitzontal 2.5 Coberta

L’estructura horitzontal està formada per un sistema de forjats unidireccionals recolzats als murs de càrrega. Hi ha quatre tipus bàsics: bigues de fusta amb revoltons ceràmics, bigues metàl·lligues , bigues de formigó amb cassetons ceràmics i bigues de fusta amb rasilla. La disposició i característiques d’aquesta estructura està detallada als plànols de projecte.

Les bigues estàn disposades paral·leles al pla de façana, excepte a la cruixia de la galeria, afegida a posteriori, que limita amb el pati interior. En aquest cas, les bigues són perpendiculars al pla de façana interior. En planta baixa trobem bigues a trencallum metàl·liques que reforcen les biguetes de fusta en mal estat o trencades del sostre original i també el sostre nou amb biguetes de formigó armat i cassetons ceràmics. L’estructura principal està formada per bigues de fusta de 12 x 20 cm, amb un intereix de 60 cm, una llum de 5,55 m i revoltó a base de rajola encaixat a una regata existent a les bigues i reblert de morter de calç. La base dels balcons, a la façana principal, està formada per llosa de pedra natural encastada al mur de façana. L’escala està construida amb estructura ceràmica, tipus “volta a la catalana”. Esquema biguetes

Forjat de biguetes de formigò armat + revoltons ceràmics

Forjat de biguetes metàliques amb revoltons ceràmics

Forjat unidireccional de biguetes de fusta + revoltons ceràmics

Forjat de biguetes de fusta + rajola ceràmica

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI

Coberta Coberta plana del tipus tradicional “a la catalana”, realitzant les pendents amb envanets de sostre mort amb acabat amb rajola ceràmica amb mimbell perimetral també ceràmic. L’estructura que sosté la coberta és unidireccional, però amb diferents sistemes: bigues de fusta amb revoltons ceràmics i bigues metàl·liques. divisòries interiors Les divisòries interiors estan realitzades amb envà ceràmic de 5 a 7 cm de gruix (maó massís manual col·locat de cantell de 4 cm i recobriment) i fusteries interiors de fusta pintada. El paviment original és el panot hidràulic. El vestíbul i nucli d’escales el paviment és ceràmic. Les baranes són de ferro amb passamà de fusta i els paraments verticals d’escala amb estucat decorat amb esgrafiats i forjats enguixats i pintats.

2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

2.1 Fonaments 2.2 Estructura vertical 2.3 Façanes 2.4 Estructura horitzontal 2.5 Coberta

Instal·lacions. Instal.lació d’aigua sanitària: Subministrament en xarxa, amb comptadors disposats en bateria col.locats en armari d’obra situat a l’entrada de planta baixa. Instal.lació vista de muntants de coure pel parament de pati en la façana interior. Claus de pas dels habitatges col.locades a l’exterior de les finestres de les galeries. La instal.lació interior dels habitatges, originalment de plom, ha estat substituïda totalment per conductes de coure. Instal.lació de gas: Escomesa general de l’edifici vista per façana principal i es fica pel nucli d’escala. Instal.lació vista de muntants de coure fins cadascun dels habitatges. Instal.lació amb calderes als habitatges i extracció de fums a través del pati interior.

Detall coberta ctalana

Instal.lació elèctrica: Escomesa general per la façana principal de l’edifici, que entra en planta baixa a l’habitació de comptadors. Instal.lació de distribució interior vista, amb tubs de PVC per escala, amb caixes de derivació per planta col.locades sobre les portes i comptadors a l’interior dels habitatges. Instal.lacions interiors dels habitatges reformades total o parcialment segons les diferents obres de reparació i reforma realitzades.

Xarxa de sanejament. Baixants unitaris de pluvials i aigües residuals, de fibrociment o PVC en trams encastats en calaixos situats als banys. Col.lectors als forjats a planta baixa. Arqueta sifònica de connexió a xarxa general col.locada al vestíbul.

Instal.lacions de comunicacions. Els habitatges disposen de porter electrònic. Xarxa de telefonia individual col.locada vista per façana principal. Antena col.lectiva de TV amb instal.lació vista per pati interior i connexió a tots els habitatges.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 1 PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI 3 . D . G R À F I C A

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI 3. DESCRIPCIÓ GRÀFICA

2,16

0,15

9,9

0,34

1,5

0,17

11,9

0,5

0,84

PRODUCIDO POR UN PRODUCIDO PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

- PLANTA TERRA 0,42

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

1,27

0,83

0,42

0,6

0,13

- PLANTA SOSTRE

0,12

3.1 Plantes 3.2 Alçats 3.3 Seccions

0,83

ESTRUCTURA HORITZONTAL

Biguetes metàl·liques

Bigues metàl·liques

ESTRUCTURA VERTICAL Mur de pedra

M. maó massís manual

0,15

9,9

PRODUCIDO POR PRODUCTO EDUCATIVO AUTODESK PRODUCIDO POR UN UN PRODUCTO EDUCATIVO DE DE AUTODESK

0,34

1,5

24,6

11,9

0,17

Biguetes de formigó

0,5

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1,27 5,5 2,16 0,84

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

Biguetes de fusta

Envà de maó massís manual (c. de cantell) 0

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI

3. DESCRIPCIÓ GRÀFICA

3.1 Plantes 3.2 Alçats 3.3 Seccions

1,64

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

10,10

0,20

1,67

0,20

14,41

12,06

P+1

0,34

1,1

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

- PLANTA TERRA 0,51

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

0,81

ESTRUCTURA HORITZONTAL

Biguetes metàl·liques

Bigues metàl·liques

ESTRUCTURA VERTICAL Mur de pedra

M. maó massís manual

10,10

PRODUCIDO POR PRODUCTO EDUCATIVO AUTODESK PRODUCIDO POR UN UN PRODUCTO EDUCATIVO DE DE AUTODESK

0,20

1,67

0,20

14,41

12,06

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK 0,34

1,64

P+1

Biguetes de formigó

Envà de maó massís manual (c. de cantell) 0

2.5

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1,46

Biguetes de fusta

1,1

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1,46

0,81

0,51

- PLANTA SOSTRE

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

DESCRIP

FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI 3. DESCRIPCIÓ GRÀFICA

3.1 Plantes 3.2 Alçats 3.3 Seccions 0,20

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

2,99

2,57

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

P+2

1,84

14,41

0,34

12,14

0,64

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

0,20

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

2,99

0,34

- PLANTA TERRA 1,32

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

0,81

ESTRUCTURA HORITZONTAL

PRODUCIDO POR PRODUCTO EDUCATIVO AUTODESK PRODUCIDO POR UN UN PRODUCTO EDUCATIVO DE DE AUTODESK

1,84

14,41

12,14

0,34

P+2

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5 2,57

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIV

0,64

Biguetes de formigó

Biguetes metàl·liques

Bigues metàl·liques

ESTRUCTURA VERTICAL Mur de pedra

M. maó massís manual

Envà de maó massís manual (c. de cantell) 0

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Biguetes de fusta

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

0,81

1,32

0,34

- PLANTA SOSTRE

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

SCRIPCIÓ GRÀ

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI

3.1 Plantes 3.2 Alçats 3.3 Seccions

0,20

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

2,57

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

P+3

1,84

14,41

0,34

12,14

0,64

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

0,20

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

2,99

0,34

- PLANTA TERRA 1,32

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR PRODUCTO EDUCATIVO AUTODESK PRODUCIDO POR UN UN PRODUCTO EDUCATIVO DE DE AUTODESK

1,84

14,41

12,14

0,34

Biguetes de formigó

P+3

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

2,57

Biguetes de fusta

Biguetes metàl·liques

Bigues metàl·liques

ESTRUCTURA VERTICAL Mur de pedra

M. maó massís manual

Envà de maó massís manual (c. de cantell) 0

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

0,81

ESTRUCTURA HORITZONTAL

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIV

0,64

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

0,81

1,32

2,99

- PLANTA SOSTRE 0,34

3. DESCRIPCIÓ GRÀFICA

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI

3.1 Plantes 3.2 Alçats 3.3 Seccions 0,20

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

3,15

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

P+4

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

0,20

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

3,15

0,18

- PLANTA TERRA PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

ESTRUCTURA HORITZONTAL

PRODUCIDO POR PRODUCTO EDUCATIVO AUTODESK PRODUCIDO POR UN UN PRODUCTO EDUCATIVO DE DE AUTODESK

5,5

P+4

Biguetes de formigó

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Biguetes de fusta

Biguetes metàl·liques

Bigues metàl·liques

ESTRUCTURA VERTICAL Mur de pedra

M. maó massís manual

Envà de maó massís manual (c. de cantell) 0

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

0,18

- PLANTA SOSTRE

Ó GRÀFICA

3. DESCRIPCIÓ GRÀFICA

FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI

3. DESCRIPCIÓ GRÀFICA

3.1 Plantes 3.2 Alçats 3.3 Seccions

- PLANTA COBERTA

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK Impermeabilització mitjançant làmina de betún modificat. Impermeabilització a base de pintura de caucho

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

ESTRUCTURA HORITZONTAL

PRODUCIDO POR PRODUCTO EDUCATIVO AUTODESK PRODUCIDO POR UN UN PRODUCTO EDUCATIVO DE DE AUTODESK

Biguetes de formigó

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Biguetes de fusta

Biguetes metàl·liques

Bigues metàl·liques

ESTRUCTURA VERTICAL Mur de pedra

M. maó massís manual

Envà de maó massís manual (c. de cantell) 0

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI 0,8

1,29

1,55

1,92 2,49

- Respiradors de la coberta catalana

- Façana d’obra de fàbrica de 20 cm, NO portant

1,23 0,66

1,92 2,34

- Baranes de ferro forjat. Segons la normativa de Barcelona, s’han de conservar.

14,00 1,13 0,71

- Primera planta d’obra de fàbrica, amb arcs de maons.

1,1

3. DESCRIPCIÓ GRÀFICA

3.1 Plantes 3.2 Alçats 3.3 Seccions

1,2

1,37 2,49

0,47

1,81

12,20

2,66

1,39

1,65

1,9 1,36

0,59

1,57 2,37

2,37

0,93

- Els arcs i contorns de les obertures suposem que són de murs de carreus*

0,72

2,74

- Planta baixa de pedra, en forma de paredat, amb revestiment de morter amb imitació de mur de carreus (Marques en el morter).

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER

2.5 m

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

0,46

UCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1,55

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

0,63

0,8

CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI 3. DESCRIPCIÓ GRÀFICA PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

3.1 Plantes 3.2 Alçats 3.3 Seccions

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR PRODUCTO EDUCATIVO AUTODESK PRODUCIDO POR UN UN PRODUCTO EDUCATIVO DE DE AUTODESK

ESTRUCTURA HORITZONTAL

- SECCIÓ AA

Biguetes de fusta

Biguetes de formigó

Biguetes metàl·liques

Bigues metàl·liques

ESTRUCTURA VERTICAL Mur de pedra

M. maó massís manual

Envà de maó massís manual (c. de cantell)

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI PRODUCIDO POR UN EDUCATIVO DE AUTODESK 3. PRODUCTO DESCRIPCIÓ GRÀFICA

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

3.1 Plantes 3.2 Alçats 3.3 Seccions

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR PRODUCTO EDUCATIVO AUTODESK PRODUCIDO POR UN UN PRODUCTO EDUCATIVO DE DE AUTODESK

ESTRUCTURA HORITZONTAL

- SECCIÓ BB

Biguetes de fusta

Biguetes de formigó

Biguetes metàl·liques

Bigues metàl·liques

ESTRUCTURA VERTICAL Mur de pedra

M. maó massís manual

Envà de maó massís manual (c. de cantell)

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

N PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 1_ PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI

3. DESCRIPCIÓ GRÀFICA

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

ESTRUCTURA HORITZONTAL

PRODUCIDO POR PRODUCTO EDUCATIVO AUTODESK PRODUCIDO POR UN UN PRODUCTO EDUCATIVO DE DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

SECCIÓ CC

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

3.1 Plantes 3.2 Alçats 3.3 Seccions

Biguetes de fusta

Biguetes de formigó

Biguetes metàl·liques

Bigues metàl·liques

ESTRUCTURA VERTICAL Mur de pedra

M. maó massís manual

Envà de maó massís manual (c. de cantell)

SECCIÓ DD

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCA

FASE 2 DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS 4 . L E S I O N S

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PLANTES SO

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4.1 Planta baixa 4.1.1 Terra 4.1.2 Sostre

2,16 0,84

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

HUMITATS

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

1,27

0,83

0,42

Humitats part superior

0,3

0,34

1,5

0,17

11,9

0,5

24,6

F02

F03

F04

F05

F06

FISURA / ESQUERDA

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

E. a sostre gran

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

E. a paviment

Reconstrucció amb morter

F. vertical que travessa el mur

Reconstrucció amb guix

F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

F07

F08

F09

F10

F11

F12

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

9,9

F01

Humitats part inferior

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS 4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4.1 Planta baixa 4.1.1 Terra 4.1.2 Sostre 0,60 0,13

5,5 2,16 0,84

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK HUMITATS

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1,27

0,83

0,42

0,12

Humitats part superior

0,3

0,34

1,5

0,17

11,9

0,5

24,6

F14

F15

F16

F17

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

9,9

F13

Humitats part inferior

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

FISURA / ESQUERDA E. a sostre gran

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

Reconstrucció amb morter

F. vertical que travessa el mur

Reconstrucció amb guix

F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

F19

F20

F21

F22

F23

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

F18

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

E. a paviment

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4.2 Planta primera 4.2.1 Terra 4.2.2 Sostre

10,10

0,20

F26

Humitats part inferior

F27

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

FISURA / ESQUERDA

E. a sostre gran

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

Reconstrucció amb morter

E. a paviment

F. vertical que travessa el mur

Reconstrucció amb guix

F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur

Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització

2.5

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

F25

1,67

0,20

F24

Humitats part superior

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

F23

14,41

12,06

HUMITATS

0,34

P+1

TES SOSTRES

1,1

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1,64

1,46

0,81

0,51

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4.2 Planta primera 4.2.1 Terra 4.2.2 Sostre

1,64 1,1

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

0,20

10,10

Humitats part superior

F29

Humitats part inferior

F30

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

F28

1,67

0,20

14,41

P+1

0,34

12,06

HUMITATS

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

FISURA / ESQUERDA E. a sostre gran

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

Reconstrucció amb morter

E. a paviment

Reconstrucció amb guix

F. vertical que travessa el mur F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

F32

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

F31

Brutícia

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1,46

0,81

0,51

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4.3 Planta segona 4.3.1 Terra 4.3.2 Sostre

0,20

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

2,99

2,57

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

F33

1,84

14,41

F34

F35

F36

F37

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

P+2

0,34

12,14

0,64

HUMITATS

FISURA / ESQUERDA

E. a sostre petita E. a paviment

F. vertical que no travessa el mur F. al mur amb continuïtat pel paviment

F40

F41

F42

Humitats projecció

Esbombament

Desprendiment de revestiment Reconstrucció amb morter Reconstrucció amb guix

Oxidació

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

F39

Humitats part inferior

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

F. vertical que travessa el mur

F38

Humitats part superior

ALTERACIÓ DE MATERIALS

E. a sostre gran

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

0,81

1,32

0,34

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4.3 Planta segona 4.3.1 Terra 4.3.2 Sostre

0,20

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

2,99

2,57 0,64

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

HUMITATS 1,84

14,41

F44

F45

Humitats part inferior

F46

F47

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

P+2

0,34

12,14

F43

Humitats part superior

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

FISURA / ESQUERDA E. a sostre gran

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

Reconstrucció amb morter

E. a paviment

Reconstrucció amb guix

F. vertical que travessa el mur F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

F48

F49

F50

F51

F52

Brutícia

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

0,81

1,32

0,34

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4.4 Planta tercera 4.4.1 Terra 4.4.2 Sostre

0,20

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

2,99

TOLOGIES

2,57

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

F53

1,84

14,41

F54

Humitats part superior

F55

Humitats part inferior

F56

F57

FISURA / ESQUERDA

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita E. a paviment

Reconstrucció amb morter

Reconstrucció amb guix

F. vertical que travessa el mur

F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre F. horitzontal

Brutícia

Presència de fongs Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur

Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització

2.5

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

P+3

0,34

12,14

0,64

HUMITATS

E. a sostre gran

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

0,81

1,32

0,34

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4.4 Planta tercera 4.4.1 Terra 4.4.2 Sostre

0,20

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

2,57

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

F58

1,84

14,41

F59

F60

F61

F62

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

P+3

0,34

12,14

0,64

HUMITATS Humitats part superior Humitats part inferior

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

FISURA / ESQUERDA E. a sostre gran E. a sostre petita E. a paviment F. vertical que travessa el mur F. vertical que no travessa el mur F. al mur amb continuïtat pel paviment F. al mur amb continuïtat pel sostre

Esbombament

Desprendiment de revestiment Reconstrucció amb morter Reconstrucció amb guix

Oxidació

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

0,81

1,32

0,34

2,99

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4.5 Planta quarta 4.5.1 Terra 4.5.2 Sostre

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

3,15

0,20

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

0,18

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK HUMITATS

Humitats part superior

F63

F64

F65

F66

F67

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

P+4

Humitats part inferior

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

FISURA / ESQUERDA E. a sostre gran

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

Reconstrucció amb morter

F. vertical que travessa el mur

Reconstrucció amb guix

F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

E. a paviment

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4.5 Planta quarta 4.5.1 Terra 4.5.2 Sostre

0,20

1,67

0,20

5,92

0,20

2,84

0,20

3,15

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

5,5

0,18

HUMITATS

Humitats part superior

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

P+4

Humitats part inferior

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

FISURA / ESQUERDA E. a sostre gran

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

Reconstrucció amb morter Reconstrucció amb guix

F. vertical que travessa el mur F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

E. a paviment

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

HUMITATS Humitats part superior

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Humitats part inferior

P COBERTA

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

FISURA / ESQUERDA E. a sostre gran

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

Reconstrucció amb morter

E. a paviment F. vertical que travessa el mur

Reconstrucció amb guix

F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

4.6 Planta coberta

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4.7 Alçats 4.7.1 Carrer 4.7.2 Terra

1,92 2,49

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK HUMITATS Humitats part superior

1,23 0,66

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Humitats part inferior

1,92 2,34

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

FISURA / ESQUERDA E. a sostre gran

14,00 0,71

2,37

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

1,13

Reconstrucció amb morter

E. a paviment

2,37

F. vertical que travessa el mur

Reconstrucció amb guix

F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre 0,46

Presència de fongs

F. horitzontal

0,72

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 3

2,74

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER 0

2.5 m

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1,55

CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1,55

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

0,8

1,1

1,2

1,37 2,49

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK 0,47

HUMITATS

1,81

Humitats part superior Humitats part inferior

2,66

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

12,20

1,39

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

FISURA / ESQUERDA E. a sostre gran 0,48

1,65

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

Reconstrucció amb morter

E. a paviment

1,9 1,36

0,7

F. vertical que travessa el mur

Reconstrucció amb guix

F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

1,57

Presència de fongs

F. horitzontal

0,82

Presència de fongs

2.5 m

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

0,63

4.7 Alçats 4.7.1 Carrer 4.7.2 Terra

CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1,29

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

4.8 Seccions

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

HUMITATS

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

E. a sostre gran E. a sostre petita E. a paviment

Humitats projecció

F. vertical que travessa el mur

Esbombament

Desprendiment de revestiment Reconstrucció amb morter Reconstrucció amb guix

F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Humitats part inferior

ALTERACIÓ DE MATERIALS

FISURA / ESQUERDA

- SECCIÓ AA

Humitats part superior

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

KSEDOTUA ED OVITACUDE OTCUDORP NU ROP ODICUDORP

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

4.8 Seccions

HUMITATS

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Humitats part superior

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Humitats part inferior

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

FISURA / ESQUERDA

E. a sostre gran

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

Reconstrucció amb morter

F. vertical que travessa el mur

Reconstrucció amb guix

F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

- SECCIÓ BB

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

E. a paviment

CATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

4. DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

HUMITATS

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Humitats part superior

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Humitats part inferior

Humitats projecció

ALTERACIÓ DE MATERIALS

Esbombament

FISURA / ESQUERDA E. a sostre gran

Desprendiment de revestiment

E. a sostre petita

Reconstrucció amb morter

E. a paviment F. vertical que travessa el mur

Reconstrucció amb guix

F. vertical que no travessa el mur

Oxidació

F. al mur amb continuïtat pel paviment

Brutícia

Presència d’I. xilòfegs

F. al mur amb continuïtat pel sostre

Presència de fongs

F. horitzontal

Presència de fongs

F. inclinada que no travessa el mur

SECCIÓ CC

SECCIÓ DD

Sabulització

F. inclinada que travessa el mur 0

Sabulització 1

2.5 m

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

OR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Suposem que l’esquerda també s’ha produït però no podem confirmar-ho ja que la paret es estava recoberta de paper pels POR dos PRODUCIDO costats.

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

4.8 Seccions

PRODUCIDO POR UN P

FASE 2 DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS 5 . C À L C U L S

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

CÀLCULS DESCENS DE CÀRREGUES C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

CÀLCULS DESCENS DE CÀRREGUES

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

M1 (P4)

M2- M3 (P2-P3)

CONCÀRREGUES

Element kg/m2 - Plaques de fibrocement 18

λf kg/m2 · λf 1.35 24.3

SOBRECÀRREGUES Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 0 - Sobrecàrreda de neu 40 1.5

λsc kg/m2 · λsc 1.5 0 60

A= 84,3 kg/m2 TOTAL T2 λf kg/m2 · λf 1.35 337.5

SOBRECÀRREGUES Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 100 - Sobrecàrreda de neu 40 1.5

λsc kg/m2 · λsc 1.5 150 60

A= 547,5 kg/m2 TOTAL T3 λf kg/m2 · λf 1.35 337.5

SOBRECÀRREGUES Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 100 - Sobrecàrreda de neu 40 1.5

λf kg/m2 · λf 283.5 1.35 67.5

SOBRECÀRREGUES Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 200 - Sobrecàrreda d’envans 100

λsc kg/m2 · λsc 1.5 300 1.5 150

A= 801 kg/m2 TOTAL

CONCÀRREGUES Element kg/m2 - Coberta catalana 250 - Paviment (B. Hidraulica) 50

λf kg/m2 · λf 1.35 337.5 1.35 67.5

SOBRECÀRREGUES Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 200 - Sobrecàrreda d’envans 100

λsc kg/m2 · λsc 1.5 300 1.5 150

A= 855 kg/m2 TOTAL

CONCÀRREGUES Element kg/m2 - Coberta catalana 250

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

CONCÀRREGUES Element kg/m2 - Coberta catalana 250

Element kg/m2 - B. metàliques + bove. 210 1.35 - Paviment (B. Hidraulica) 50

5. CÀLCULS

λsc kg/m2 · λsc 1.5 150 60

A= 547,5 kg/m2 TOTAL

T4 CONCÀRREGUES Element kg/m2 - Coberta catalana 250 - Paviment (B. Hidraulica) 50

λf kg/m2 · λf 1.35 337.5 1.35 67.5

SOBRECÀRREGUES Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 200 - Sobrecàrreda de neu 40

λsc kg/m2 · λsc 1.5 300 1.5 150

A= 765 kg/m2 TOTAL

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

M4 (P1)

M5 (P0)

CONCÀRREGUES

Element kg/m2 - B. metàliques + bove. 210 1.35 - Paviment (B. Hidraulica) 50

λf kg/m2 · λf 283.5 1.35 67.5

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

λf kg/m2 · λf 1.35 243 1.35 67.5

λsc kg/m2 · λsc 1.5 300 1.5 150

Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 200 - Sobrecàrreda de neu 40 1.5

λsc kg/m2 · λsc 1.5 300 67,5

A= 801 kg/m2 TOTAL

A= 670,5 kg/m2 TOTAL

CONCÀRREGUES

Element kg/m2 - B. fusta + bovedilla 160 - Paviment (B. Hidraulica) 50

λf kg/m2 · λf 1.35 216 1.35 67.5

Element kg/m2 - B. metáliques + bove. 210 - Paviment (R. Hidraulica) 50

λf kg/m2 · λf 1.35 283.5 1.35 67.5

SOBRECÀRREGUES

SOBRECÀRREGUES Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 200 - Sobrecàrreda d’envans 100

λsc kg/m2 · λsc 1.5 300 1.5 150

Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 200 - Sobrecàrreda d’envans 100

λsc kg/m2 · λsc 1.5 300 1.5 150

A= 733.5 kg/m2 TOTAL

A= 801 kg/m2 TOTAL

CONCÀRREGUES

Element kg/m2 - B. fusta + bovedilla 160 1.35 - Paviment (B. Hidraulica) 50

λf kg/m2 · λf 216 1.35 67.5

Element kg/m2 - B. fusta + bovedillas 160 1.35 - Paviment (B. Hidraulica) 50

λf kg/m2 · λf 337.5 1.35 67.5

SOBRECÀRREGUES

SOBRECÀRREGUES Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 200 - Sobrecàrreda d’envans 100

5. CÀLCULS

SOBRECÀRREGUES

SOBRECÀRREGUES Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 200 - Sobrecàrreda d’envans 100

Element kg/m2 - B. formigo + C.ceramics 180 - Paviment (B. Hidraulica) 50

λsc kg/m2 · λsc 1.5 300 1.5 150

A= 733.5 kg/m2 TOTAL

Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 200 - Sobrecàrreda d’envans 100

λsc kg/m2 · λsc 1.5 300 1.5 150

A= 733.5 kg/m2 TOTAL

T2 CONCÀRREGUES Element kg/m2 - B. fusta + bovedilla 160 1.35 - Paviment (B. Hidraulica) 50

λf kg/m2 · λf 216 1.35 67.5

SOBRECÀRREGUES Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 200 - Sobrecàrreda de neu 100

λsc kg/m2 · λsc 1.5 300 1.5 150

A= 733,5 kg/m2 TOTAL

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

M6 (P-1)

5. CÀLCULS

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

CONCÀRREGUES Element kg/m2 - Paviment (B. Hidraulica) 50

λf kg/m2 · λf 1.35 67.5

SOBRECÀRREGUES Tipus kg/m2 - Sobrecàrrega d’ús 300 - Sobrecàrreda de neu 100 1.5

λsc kg/m2 · λsc 1.5 300 150

A= 667,5 kg/m2 TOTAL

A (kg/m2) A · 2,75 M1 T0 T1 84,3 231,825 T2 547,5 1505,63 T3 547,5 1505,63 T4 M2 M3

X’

Y’

Z’

Z’’

D. maó

B = Y’ · Z’’ · X’ · D. maó ·1,35

C=B + A ·2,75

C/1500 =TENSION

0,15 0,15 0,15

3,348 1,64 3,348 5,89 3,348 2,84

1 1 1

1800 1800 1800

1220,31 1220,31 1220,31

1452,13 2725,93 2725,93

0,9681 1,8173 1,8173

T0 T1 T2 T3 T4

801 2202,75 855 2351,25 765 2103,75

0,15 0,15 0,15 0,15

3,1 2,949 2,949 2,949

1,25 5,08 2,05 2,51

1 1 1 1

1800 1800 1800 1800

1129,95 1074,01 1074,01 1074,01

3332,70 3426,01 1074,76 3178,51

2,2218 2,2840 0,7165 2,1190

T0 T1 T2 T3 T4

801 2202,75 733,5 2017,13 733,5 2017,13

0,15 0,15 0,15 0,15

3,1 2,949 2,949 2,949

1,64 5,89 2,84 2,99

1 1 1 1

1800 1800 1800 1800

1129,95 1074,01 1074,01 1074,01

3332,70 3091,89 1074,76 3091,89

2,2218 2,0613 0,7165 2,0613

T0 T1 T2 T3 T4

801 2202,75 733,5 2017,13 733,5 2017,13

0,15 0,15 0,15 0,15

2,8 2,535 2,535 2,535

1,64 5,89 2,84 2,99

1 1 1 1

1800 1800 1800 1800

1020,6 924,01 924,01 924,01

3223,35 2941,13 924,01 2941,13

2,1489 1,9608 0,6160 1,9608

T0 T1 T2 T3 T4

670,5 1843,88 801 2202,75 733,5 2017,13 733,5 2017,13

0,15 0,15 0,15 0,15 0,15

3,925 3,25 3,05 3,05 3,05

9,945 1,64 5,89 2,84 2,99

1 1 1 1 1

1800 1800 1800 1800 1800

1430,70 1184,63 1111,73 1111,73 1111,73

3274,57 3387,38 3128,85 1111,73 3218,85

2,1830 2,2583 2,0859 0,7411 2,0859

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

Pes coberta catalana 547,5 · 2,75 · 0,5 = 752,8 kg Pes coberta catalana 765 · 2,75 · 0,5 = 1052 kg Pes mur 3,348 · 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1220 kg/m Pes mur perpendicular 3,348 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1953 kg/m (Només un terç afecta al mur que estem analitzant)

(1953) /3 = 650,9 kg

Pes coberta catalana 547,5 · 2,75 · 0,5 = 752,8 kg Pes coberta catalana 547,5 · 2,75 · 0,5 = 752,8 kg Pes escala 570 · 1,9 · 1,6 = 1733 kg Pes mur 3,348 · 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1220 kg/m Pes mur perpendicular 3,348 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1953 kg/m (Només un terç afecta al mur que estem analitzant)

(1953 + 1733) /3 = 1228 kg

Pes coberta catalana 855 · 2,75 · 0,5 = 1176 kg Pes coberta catalana 801 · 2,75 · 0,5 = 1101 kg Pes escala 547,5 · 1,9 · 1,6 = 752,8 kg Pes mur 84,3 · 2,75 · 0,5 = 115,9 kg Pes mur perpendicular 3,348 · 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1220 kg/m (Només un terç afecta al mur 3,348 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1953 kg/m que estem analitzant)

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

5. CÀLCULS

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

(1953 ) /3 = 650,9 kg Total = 3675,88 kg/m

Total = 3954,42 kg/m

σ = 3675,88/1500 = 2,45 kg/cm2

σ = 3954,42/1500 = 2,64 kg/cm2

3675,88 Pes plantes superiors 733,5 · 2,75 · 0,5 = 1009 kg Pes forjat 570 · 1,9 · 1,6 = 1733 kg Pes escala 2,949 · 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1075 kg/m Pes mur Pes mur perpendicular 2,949 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1720 kg/m

Pes plantes superiors 3954,42 Pes forjat 733,5 · 2,75 · 0,5 = 1009 kg Pes escala 570 · 1,9 · 1,6 = 1733 kg Pes mur 2,949 · 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1075 kg/m Pes mur perpendicular 2,949 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1720 kg/m

Pes plantes superiors 5016,92 Pes forjat 801 · 2,75 · 0,5 = 1101 kg Pes escala 733,5 · 2,75 · 0,5 = 1009 kg Pes mur 2,949 · 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1075 kg/m Pes mur perpendicular 2,949 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1720 kg/m

(1720 + 1733)/3 = 1151 kg

(1720)/3 = 573,3 kg

(Només un terç afecta al mur que estem analitzant)

Total = 5016,92 kg/m σ = 5016,92/1500 = 3,34 kg/cm2

(Només un terç afecta al mur que estem analitzant)

Total = 6910,24 kg/m

Total = 7188,78 kg/m

Total = 8775,06 kg/m

σ = 6910,24/1500 = 4,60 kg/cm2

σ = 7188,78/1500 = 4,79 kg/cm2

σ = 8775,06/1500 = 5,85 kg/cm2

6910,24 Pes plantes superiors 733,5 · 2,75 · 0,5 = 1009 kg Pes forjat 570 · 1,9 · 1,6 = 1733 kg Pes escala 2,949 · 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1075 kg/m Pes mur 2,949 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1720 kg/m Pes mur perpendicular

Pes plantes superiors 7188,78 Pes forjat 733,5 · 2,75 · 0,5 = 1009 kg Pes escala 570 · 1,9 · 1,6 = 1733 kg Pes mur 2,949 · 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1075 kg/m Pes mur perpendicular 2,949 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1720 kg/m

Pes plantes superiors 8775,06 Pes forjat 801 · 2,75 · 0,5 = 1101 kg Pes escala 733,5 · 2,75 · 0,5 = 1009 kg Pes mur 2,949 · 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1075 kg/m Pes mur perpendicular 2,949 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1720 kg/m

(1720 + 1733)/3 = 1151 kg

(1720)/3 = 573,3 kg

(Només un terç afecta al mur que estem analitzant)

Total = 10144,6 kg/m

Total = 10423,1 kg/m

Total = 12533,2 kg/m

σ = 10144,6/1500 = 6,76 kg/cm2

σ = 10423,1/1500 = 6,95 kg/cm2

σ = 12533,2/1500 = 8,36 kg/cm2

Pes plantes superiors 10144,6 Pes forjat 733,5 · 2,75 · 0,5 = 1009 kg Pes escala 570 · 1,9 · 1,6 = 1733 kg Pes mur 2,535· 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 924 kg/m Pes mur perpendicular 2,535 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1479 kg/m

Pes plantes superiors 10423,1 Pes forjat 733,5 · 2,75 · 0,5 = 1009 kg Pes escala 570 · 1,9 · 1,6 = 1733 kg Pes mur 2,535· 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 924 kg/m Pes mur perpendicular 2,535 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1479 kg/m

Pes plantes superiors 12533,2 Pes forjat 801 ·2,75 · 0,5 = 1101 kg Pes escala 733,5 ·2,75 · 0,5 = 1009 kg Pes mur 2,535· 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 924 kg/m Pes mur perpendicular 2,535 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1479 kg/m

(1479 + 1733)/3 = 1070 kg

(1479)/3 = 492,8 kg

(Només un terç afecta al mur que estem analitzant)

Total = 13147,6 kg/m

Total = 13426,1 kg/m

Total = 16059,9 kg/m

σ = 13147,6/1500 = 8,76 kg/cm2

σ = 13426,1/1500 = 8,95 kg/cm2

σ = 13426,1/1500 = 10,71 kg/cm2

Pes plantes superiors Pes forjat Pes escala Pes mur Pes mur perpendicular

(Només un terç afecta al mur que estem analitzant)

10423,1 733,5 · 2,75 · 0,5 = 1009 kg 570 · 1,9 · 1,6 = 1733 kg 3,25· 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1185 kg/m 3,25 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1895 kg/m (1895 + 1733)/3 = 3628 kg

Pes plantes superiors Pes forjat Pes escala Pes mur Pes mur perpendicular

(Només un terç afecta al mur que estem analitzant)

16059,9 801 · 2,75 · 0,5 = 1101 kg 733,5 · 2,75 · 0,5 = 1009 kg 3,25· 1,0 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1185 kg/m 3,25 · 1,6 · 0,15 · 1800 · 1,35 = 1895 kg/m (1895)/3 = 631,8 kg

Total = 16828,7 kg/m

Total = 19986,3 kg/m

σ = 13426,1/1500 = 11,22 kg/cm2

σ = 19986,3/1500 = 13,32 kg/cm2

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

5. CÀLCULS

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

TAULA RESUM σ

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

T0 T1 P1 T2 P2 T3 P3 T4 P4 0,97 3,34 1,82 2,64 1,82 2,45 P3 3,19 5,85 4,10 4,79 2,53 4,61 2,12 P2 5,41 8,35 6,16 6,95 3,25 6,76 4,18 P1 7,56 10,71 8,12 8,95 3,87 8,77 6,14 P0 2,18 9,81 13,32 10,20 11,22 4,61 8,23 P-1 4,13 11,77 15,11 12,16 13,01 6,56

10,18

P-1

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

CÀLCULS TENSIONS DE LA BIGA

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

5. CÀLCULS

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

5. CÀLCULS

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

5. CÀLCULS

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

BIGUES DE FUSTA Com podem veure, les bigues de fusta existents no compleixen els requeriments. És bastant previsible, ja que una lum de 5,5 m en biguetes de fusta d’aquestes proporcions era una aposta arriscada. Podem veure que els propietaris ja havien optat per afegir un parell de bigues a trencallum que reforcéssin el sistema. Nosaltres optarem per reforçar tots els forjats amb una capa de compressió que augmenti la inèrcia del forjat.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

5. CÀLCULS

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

BIGUES METÀL·LIQUES Verifiquem amb el càlcul que el perfil metàl·lic treballa bé i dintre els límits que marca la normativa. També comprovem que el moment no és desorbitat i la fletxa està dintre del seu valor màxim admissible. Les bigues en qüestió estan ben dimensionades per resistir als esforços als quals estan sotmesos.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

CÀLCULS CERTIFICAT ENERGÈTIC C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DE EDIFICIOS EXISTENTES IDENTIFICACIÓN DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE CERTIFICA: Nombre del edificio Bloc d'habitatges plurifamiliar al carrer riego Dirección Carrer Riego, nº 41 Municipio Barcelona Código Postal Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Zona climática C2 Año construcción Normativa vigente (construcción / rehabilitación) Anterior a la NBE-CT-79 Referencia/s catastral/es 8011303DF2881A0001MS

● Vivienda ○ Unifamiliar ● Bloque ● Bloque completo ○ Vivienda individual

5. CÀLCULS

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

08014 Cataluña 1900

Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica: ○ Terciario ○ Edificio completo ○ Local

DATOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR: Nombre y Apellidos FerrerMarcoViñeta NIF 47963458S Razón social Estudi rehabilitació habitatges CIF P0801900P Domicilio c/Riego baixos Municipio Barcelona Código Postal 08014 Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña e-mail ferrermarcovineta@gmail.com Titulación habilitante según normativa vigente Arquitecto Procedimiento reconocido de calificación energética utilizado y versión: CE³X v1.3 CALIFICACIÓN ENERGÉTICA OBTENIDA: CALIFICACIÓN ENERGÉTICA GLOBAL EMISIONES DE DIÓXIDO DE CARBONO [kgCO₂/m² año] < 5.4

5.4-8.7

8.7-13.5 13.5-20.7 20.7-40.8 40.8-47.7 ≥ 47.7

68.46 G

El técnico certificador abajo firmante certifica que ha realizado la calificación energética del edificio o de la parte que se certifica de acuerdo con el procedimiento establecido por la normativa vigente y que son ciertos los datos que figuran en el presente documento, y sus anexos: Fecha: 7/12/2015

Firma del técnico certificador

Anexo I. Descripción de las características energéticas del edificio. Anexo II. Calificación energética del edificio. Anexo III. Recomendaciones para la mejora de la eficiencia energética. Anexo IV. Pruebas, comprobaciones e inspecciones realizadas por el técnico certificador. Registro del Órgano Territorial Competente:

Fecha Ref. Catastral

6/1/2016 8011303DF2881A0001MS

Página 1 de 6

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 2_ DESCRIPCIÓ DE LES LESIONS

5. CÀLCULS

5.1 Descens de càrregues 5.2 Sostres 5.3 Ambiental_Certificat energètic

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

FASE 3 REPARACIÓ DE LES LESIONS

Objectiu. L’objectiu d’aquest apartat és definir les actuacions a realitzar per consolidar l’edifici existent. Es busca controlar i reparar els processos patològics que afecten a l’estabilitat estructural del conjunt, a través de l’eliminació de les causes i de la pròpia reparació de la lesió o procés. En alguns casos, la solució passa per eliminar la causa i substituir els elements més afectats. En d’altres casos, es fa necessària una actuació a nivell global. Es donarà prioritat al desmuntatge davant la demolició, amb l’objectiu de reaprofitar al màxim els elements constructius que ho permetin (bigues de fusta, teules ceràmiques, etc.). L’aportació de nous materials es farà considerant les similituds amb l’element substituït i la proximitat de la font de matèries primeres.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

1. DEFORMACIÓ PER FLUÈNCIA Subsistema: Horitzontal (sostre). Descripció de l’element: Bigues de fusta. Localització: Planta baixa. Descripció de la lesió: Biga amb vinclament.

Actuació prevista de reparació:En una llum de 5,5 m de fusta, ja era molt possible que tinguéssim problemes de fletxa. Després de fer-ne l’estudi hem comprovat que les bigues no compleixen amb la tensió màxima, que és la dada més important a comprovar: la tensió de càlcul que sol·licita una biga tipus és de17,98 N/mm2 i la que suporta com a màxim, en aquest cas, és de 11,08 N/mm2. A més la deformació mínima tampoc compleix, tot i no ser un aspecte tan crucial com la tensió. Partint de la base que seguirem una estratègia que prioritzi la reforma de la fletxa del forjat, repararem zonalment el forjat sencer. Plantegem doncs la següent opció:

Causes: Deformabilitat de la fusta per les càrregues que suporta de forma continuada al llarg del temps (fluència), produint una pèrdua de capacitat mecànica.

Sistema de reparació i reforç global amb superposició de xapa de compressió armada. Amb això aconseguim augmentar el cantell del forjat i per tant la seva inèrcia i capacitat resistent. No obstant s'haurà de complir la condició de que les bigues de fusta treballin solidàriament amb el formigó armat a través de connectors. El forjat també ha d’estar ben travat amb els murs perimetrals. Utilitzaríem formigó alleugerit per tal de no augmentar en accés la sobrecàrrega. Les passes a seguir són: -Realitzar com un forjat mixta amb les biguetes existents i una capa de formigó armat que augmenta la capacitat de flexió de tot el forjat -Les parets reben més càrrega perquè els forjats, com que estan reforçats amb formigó armat, pesen més. Es podria fer amb una placa prefabricada de fusta per reduir al màxim el pes. -Realitzar unions amb connectors per crear un pla de rigidesa connectant els murs perimetrals amb la xapa. -Aconseguir centrar la càrrega al mur i augmentar la hiperestaticitat de l’edifici.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

2. ASSENTAMENT DIFERENCIAL DEL NUCLI D’ESCALA Subsistema: Estructura vertical (paret) Descripció de l’element: Murs estructurals de totxo massís Localització: Totes les plantes

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Assentament diferencial provocat perquè la paret mitgera suporta la major part de les carregues de l'edifici per tant és la més sol·licitada; mentre que les parets perpendiculars del nucli tenen la funció de travar el conjunt. Aquesta diferència provoca l'assentament diferencial.

Al tenir un assentament diferencial, entendrem que el primer pas serà solucionar-lo a partir de la fonamentació, com per exemple amb la tècnica de la injecció per a la millora del material de la fonamentació. S'injecta una lletada de morter de ciment directament al muret de contenció. La seva principal avantatge és l'entrada en càrrega immediata. A partir d’aquí, actuarem a sobre de l’esquerda mateixa tot fent un encamisat de malles metàl·liques que actuï de trava. El procediment a dur a terme es fa enretirant el revestiment de la paret, s’obre una escletxa cada 40-70 cm per col·locar les claus metàl·liques. Seguidament es col·loca la malla i s’embeu el formigó. A més de reparar, aquesta malla absorbeix les traccions de l’esquerda, incrementant la capacitat mecànica de l’element.

Descripció de la lesió: Acció mecànica. S'observen unes esquerdes verticals al llarg de tot el nucli de l'escala situades a les cantonades, entre la paret mitgera i les parets perpendiculars del nucli d'escala. Es

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

3. ASSENTAMENT DIFERENCIAL _ TROBADA ENTRE LES PARETS MITGERES I ELS MURS PERPENDICULARS DE FAÇANA I GALERIA Subsistema: Estructura vertical (paret) Descripció de l’element: Mur de totxo massís. Trobada de façana exterior i interior amb mur perpendicular i paret mitgera Localització: Planta baixa, planta segona i planta tercera. Possibilitat d'existència a les altres plantes.

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Manca o insuficiència de lligam o trava de la façana o mur de càrrega amb la paret mitgera o mur perpendicular, a causa de l'assentament diferencial d'aquests murs. Això ha generat esquerdes i fissures verticals de separació. Aquestes fissures afecten a tots els elements de revestiment i acabats. En el cas de la trava entre l'envà i la façana interior la causística és més lleu, al no ser un mur portant de l'estructura de l'edifici.

Reparació de les esquerdes i consolidació del lligam amb parets estructurals amb reforços de perfileria i atirantats.

Descripció de la lesió:Acció mecànica. Han estat detectades esquerdes verticals, a la paret de càrrega mitgera, situades entre les unions entre aquestes i la façana. També trobem esquerdes d'aquest tipus situades entre la façana del pati interior, que tanca la galeria i un envà perpendicular.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

4. DESQUADRAMENT DE LA FUSTERIA Subsistema: Estructura vertical. Descripció de l’element: Fusteria de fusta. Localització: Totes les plantes.

Descripció de la lesió: Alteració de la forma regular de les fusteries més properes al mur situat entre l’habitatge i la vivenda.

Causes:

Actuació prevista de reparació:

El desquadrament de les fusteries és una resposta a l’assentament diferencial.

Degut al mal estat de les portes interiors de tot l’edifici, tant per antiguitat com per les deformacions estructurals que sofreix l’edifici; es realitzaran noves fusteries amb fusta reproduint les portes originals de l'edifici. Totes les portes disposaran d'una folgança entre el marc i el bastiment de base per a permetre la circulació de l'aire. A més, per complir amb els criteris de ventilació del CTE, s’instal·larà un airejador que permeti la circulació de l'aire per l'interior de l'immoble. L'airejador anirà instal·lat damunt d'una porta entre el marc i el premarc quedant ocult pel tapajuntes, reduint al mínim l'impacte visual. Aquest airejador incorporarà un sistema de patentat d'aïllant acústic que garanteix l'aïllament acústic. L'alçada lliure de les portes serà de 2,10 m. Els paràmetres bàsics que s'han tingut en compte a l'hora de l'elecció de la fusteria interior han estat les condicions de seguretat d'utilizació pel que fa a l'impacte amb elements fràgils i l'empresonament que vénen determinats pels documents bàsics: DBSU-2 Seguretat enfront del risc d'impacte i d'empresonamet i DB-SU-3 seguretat davant el risc d'immobilització en recintes.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

5. FLEXIÓ DE SOSTRES Subsistema: Estructura vertical (paret). Descripció de l’element: Façana exterior de totxo. Localització: Façana interior de les plantes 2 i 3.

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Cal destacar el procés d'expansió de la corrosió dels elements metàl·lics encastats en façana que serveixen de suport a la volada. Aquest procés ha originat buits en la fàbrica de maó, i en conseqüència, la deformació progressiva de la llinda, redistribuint els esforços i ocasionant danys locals per excés de càrregues.

Per reparar les fissures i esquerdes (de menor grau) que s'han trobat en algunes parets de fàbrica de maó, es procedirà al seu ancoratge i farcit de morter d'alta resistència mecànica, a base de resines epoxi sense dissolvents i càrregues granulomètriques. Donada la seva fluïdesa i facilitat de col. locació, es decideix per un material tipus SIKDUR 1 Ancoratges de la marca comercial SIKA, ja que és idoni per al farciment d'esquerdes i buits de les parets.

Actuació prevista de reparació: Per reparar les fissures i esquerdes (de menor grau) que s'han trobat en algunes parets de fàbrica de maó, es procedirà al seu ancoratge i farcit de morter d'alta resistència mecànica, a base de resines epoxi sense dissolvents i càrregues granulomètriques. Donada la seva fluïdesa i facilitat de col.

Descripció de la lesió: Acció mecànica. S'observa una esquerda horitzontal en les façana interior dels pisos 2 i 3 que posen de manifest els cantells dels forjats.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

6. TRENCAMENT DE LA LLINDA

Subsistema: Estructura vertical (paret). Descripció de l’element: Llinda. CIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK Localització: Façana planta 2 i 3 i interior planta 2.

Causes: El material no treballa bé a flexió. Trencament de la pedra en la secció crítica. Dimensionament insuficient en relació a la llum.

Actuació prevista de reparació: Els passos a seguir són els següents: Es col·loca una pletina de ferro a la cara inferior de la llinda adherida amb morter de resina epoxídica o fixada amb tacs químics o mecànics. En aquest cas s'haurà de tenir molta cura en netejar les superfícies que es volen adherir. Es pintarà la platina de ferro amb pintures antioxidants (mini, pintura de plom, etc.) i una capa de pintura impermeable definitiva (esmalt). S'ha d'emplenar l'esquerda amb resina injectada a fi de restituir la continuïtat de la llinda.

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Descripció de la lesió: Acció mecànica. S'observen esquerdes de flexió en el mig de les llindes de pedra.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

7. FORÇA TALLANT Subsistema: Estructura vertical (envà). Descripció de l’element: Envà de totxo massís manual col·locat de cantell. Localització: Totes les plantes

Descripció de la lesió: Acció mecànica. S'observa una esquerda diagonal al pany de l'envà que es repeteix al llarg de totes les plantes de l'edifici menys a la planta baixa.

Causes: Quan es va treure un mur perpendicular a les bigues de fusta de la planta baixa, es provocà una ruptura de l'envà per esforç tallant. S'ha de tenir en compte que en edificis antics com és en aquest cas, totes les parets encara que no siguin estructurals tenen un component de trava i d'entrada en càrrega i, per tant, d'estabilitat. En el nostre cas l'eliminació d'un envà en planta baixa és el que genera l'esquerda en els envans superiors. Posteriorment cal destacar que es va col·locar una biga metàl·lica IPE80. L'esquerda és similar al que és produeix en els pany d'una volada quan es provoca una ruptura per esforç tallant. Aquest quadre fissuratiu està en un envà perpendicular a les parets mitgeres portants i paral·lel al sentit de les bigues. Tenint en compte que en els edificis antics els envans entren en càrrega a causa de la fluència de les bigues de fusta, no podem negar que l’envà en qüestió transmeti càrregues. Tanmateix, com que no es tracta d’un element portant en sí mateix, ni és perpendicular a la direcció de les bigues, considerem aquest cas com a lleu. Tot i així, en la tercera planta, apareix una petita fissura en un envà perpendicular a l’envà anterior; en aquest cas hauríem de controlar la fissura a posteriori.

Actuació prevista de reparació: - Col·locació de “testimonis” de guix per saber si l’esquerda és progressiva o està ben estabilitzada. - En el cas de que l’esquerda estigui estabilitzada s’impregnaran les voreres de la mateixa amb resina acrílica. - Col·locació d’una tira de feltre no teixit de poliester o una gasa cobrint l’esquerda. - S’aplicarà una segona capa de resina. - Es pintarà amb una pintura elàstica. La solució és suficientment flexible per absorbir algunes dècimes de mil·límetre sense que torni a sortir l’esquerda. Com en totes les solucions que funcionen per adherència hauran de netejar-se bé les superfícies raspatllant-les abans de col·locar l’adhesió. A més a més, com veurem més endavant, una de les intervencions tracta de refer el forjat mitjançant una capa de compressió armada que augmentaria la capacitat resistent del forjat que aguanta els envans. En qualsevol cas, també podríem fer un estudi sobre el descens de càrregues en aquest punt i comprovar si la biga metàl·lica col·locada de reforç admet la càrrega tensional o s’hauria de substituir per una altra de més secció.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

8. COMPRESSIÓ ISOSTÀTICA DE SOBRECÀRREGA Subsistema: Estructura vertical (paret). Descripció de l’element: Paret carrega de pedra. Localització: Planta baixa.

Actuació prevista de reparació:

Es produeix una discontinuïtat de l'element estructural en planta baixa. Les càrregues quan arriben al forjat de planta primera es reparteixen entre la paret de la mitgera i la paret estructural del nucli. Per tant la sol·licitació d'aquell tros de mur de fàbrica supera la tensió màxima admissible del material de la mitgera.

En el cas de tractar-se d'una esquerda passiva, procediríem a la reparació seguint l'estratègia de la fitxa 1. Si es tractés d'una esquerda activa, podríem procedir a la substitució funcional de la biga final del nucli d'escala, canviant la biga existent de fusta per una de formigó armat més resistent. S'ha de tenir en compte que el cantell de la nova biga no pot ser superior a l'actual ja que sinó impediria el pas a l'accés de l'habitatge.

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Descripció de la lesió: Acció mecànica. S'observa una esquerda vertical situada al nucli de l'edificació a la paret de la mitgera. L'esquerda apareix sota la llinda que permet fer la transició entre el nucli i el carrer.

Causes:

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

Subsistema: Estructura vertical (paret). Descripció de l’element: Paret de totxo. Localització: Planta baixa, façana interior i façana exterior.

Descripció de la lesió: esquerda que segueix les línies isostàtiques de compressió.

Causes: força de compressió in crescendo per tot l’edifici que s’acumula a la planta baixa i evita l’obertura tot seguint la línia de compressió pel punt més dèbil.

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

9. ISOSTÀTICA DE COMPRESSIÓ QUE ESQUIVA L’OBERTURA, ARC DE DESCÀRREGA

Actuació prevista de reparació: Aquesta fitxa de lesió pertany a diferents casuístiques, algunes d'elles associades a la fissura de la llinda i d'altres no. En funció de la gravetat de la situació (el gruix de l'esquerda) decidirem si atacar canviant el dintell, en els casos més greus, o bé farcint de morter els casos més lleus. El canvi de dintell es duria a terme igual que en la fitxa 6. Per reparar les fissures i esquerdes (de menor grau) que s'han trobat en algunes parets de fàbrica de maó, es procedirà al seu ancoratge i farcit de morter d'alta resistència mecànica, a base de resines epoxi sense dissolvents i càrregues granulomètriques. Donada la seva fluïdesa i facilitat de col·locació, es decideix per un material tipus SIKDUR 1 Ancoratges de la marca comercial SIKA, ja que és idoni per al farciment d'esquerdes i buits de les parets.

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

Subsistema: Estructura vertical (paret). Descripció de l’element: Mur estructural de totxo massís. Localització: Totes les plantes.

RODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

10. COMPRESSIÓ PER ELEMENT PUNTUAL Causes:

Actuació prevista de reparació:

Trencament per compressió per una carrega puntual de l'element horitzontal (biga).

A causa de la seva mesura en mil·límetres es tracta d’una fissura i no d’una esquerda, per tant la considerem una lesió lleu i procedirem a la seva cobertura a nivell visual.

Descripció de la lesió: Acció mecànica. S'observen esquerdes sensiblement verticals sota la zona en que recolza l’element puntual (biga) seguint les línies del dibuix de les isostàtiques de compressió.

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

11. COMPRESSIÓ GENERAL PER AIXAFAMENT DE MORTER Subsistema: Estructura vertical (paret) Descripció de l’element: Mur estructural de totxo massís Localització: Planta baixa

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Forces verticals repartides de forma desigual al llarg del mur, generant esquerdes múltiples de compressió. El que s'anomena aixafament del morter.

Aquest mur en qüestió només aguanta la terrassa i no es preveu un canvi d’ús en aquesta, per la qual cosa es considera la lesió lleu i deguda a l'alteració del material. Procedirem doncs a la reintegració dels materials alterats fent una rebliment dels junts de morter per tal d’intentar recuperar la capacitat resistent inicial.

Descripció de la lesió: Acció mecànica. S'observen esquerdes verticals i sensiblement paral·leles a les zones més sol·licitades del mur. Aquestes van de la part superior del mur fins la inferior. Aquestes esquerdes múltiples segueixen la forma del totxo.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

12. FISSURA CAUSADA PEL MOVIMENT DEL FORJAT

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Subsistema: Estructura vertical (paret). Descripció de l’element: Paret de totxo massís exterior. Localització: Façana exterior de la quarta planta.

Impediment del lliure moviment de la coberta degut a variacions tèrmiques. Això és causat perquè no existeix junta entre els murets perimetrals i el morter de la coberta.

Com hem apuntat a la causa, l'esquerda en qüestió és deguda a que el morter de la coberta no té l'espai suficient per dilatar-se i contraure's. Per tant, com que haurem de procedir a la modificació de la coberta, deixarem un espai perimetral per a que es puguin produir aquests moviments lliurament, sense afectar a la façana. Pel que fa a l'esquerda existent procedirem a omplir l'esquerda en morter per evitar que la brutícia, l'aigua i altres agents penetrin a l'esquerda i puguin provocar altres alteracions.

Descripció de la lesió: Acció mecànica. S'observa una fissura inclinada a l'extrem esquerra de la façana exterior, que passa a ser horitzontal i sensiblement paral·lela a la coberta.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

13. FISSURA HORITZONTAL A TRACCIÓ

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Subsistema: Estructura vertical (paret). Descripció de l’element: Part superior del mur sobre la llinda. Localització: Planta baixa.

La façana interior carrega sobre la llinda de formigó armat. La fletxa que és produeix està provocada per la diferencia de materials i per tant per el diferent funcionament vers la flexió de la biga del formigó armat i el totxo massís.

Considerem que és una lesió estable. Per aquest motiu, la considerem la lleu i procedirem a la seva cobertura a nivell visual.

Descripció de la lesió: Acció mecànica. Es diferencia una esquerda horitzontal sobre la llinda de formigó armat. Aquesta es situa sota la façana interior de l'edifici dintre de la planta baixa.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

14. BOMBAMENT PARET MITJERA POSTERIOR

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Subsistema: Estructura vertical (paret). Descripció de l’element: Mur estructural de totxo massís. Localització: Planta baixa.

Flexió global sobtada produïda per un forjat de nova construcció de l'edifici adjacent (hotel), que empeny la paret existent generant la fractura de la mateixa.

Com que es tracta d'una paret limítrofa del local i, a més a més, no és portant, procedim a una reparació mitjançant la substitució de les zones fisurades per peces noves de totxana. Abans de dur a terme aquesta acció, s'haurà d'apuntalar la biga de formigó del forjat de la terrassa perimetral.

Descripció de la lesió: Acció mecànica. S'observa en la paret estructural de totxo massís situada al final de la parcel·la, limítrof entre la planta baixa de l'edificació i l'hotel adjacent, un esbombament en la paret.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

15. DEFORMACIÓ LLEU DEL REVOLTÓ PER FLETXA

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Subsistema: Estructura horitzontal (Sostre unidireccional de fusta) Descripció de l’element: Revoltó ceràmic entre biguetes de fusta. Localització: Totes les plantes.

Diferència de pes entre dues biguetes, manca de capa de compressió.

no fa falta reparar ja que es tracta d'una acció lleu.

Descripció de la lesió: Lleu acció mecànica que genera una esquerda longitudinal seguint la direcció del revoltó.

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK 16. DEFORMACIÓ FORTA DEL REVOLTÓ PER FLETXA

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Subsistema: Estructura horitzontal (sostre unidireccional de fusta) Descripció de l’element: Revoltó ceràmic entre biguetes de fusta. Localització: Planta baixa i planta segona.

Diferències de comportament dels elements: mur estructural rígid o mur de façana i biga de fusta flexionada, diferència de forces tallants.

S'adopta el projecte de reconstrucció de volta per reparar l'actual volta caiguda (revoltó ceràmic).

Esquerda horitzontal del revoltó, situada en el revoltó més proper tant al mur de façana com el mur de càrrega interior de la galeria.

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE

Descripció de la lesió:

Es proposa la retirada de l'actual paviment, conservant-lo en un lloc protegit per assegurar la seva correcta conservació fins a la seva posterior col·locació; i la demolició de la capa de compressió de la volta afectada i del fals sostre de la planta inferior. En realitat, a causa de la rehabilitació del forjat a través de la capa de compressió, aquesta ja farà la funció de repartir bé les càrregues. En qualsevol cas es procedirà a reconstruir la volta i a executar l'actual capa de compressió a base de formigó Arlita HL - 250 ancorada al forjat per fer front als esforços rasants mitjançant cargols barraquers. També es col·locarà una malla electrosoldada unida mitjançant punts de soldadura als cargols barraquers de fixació i finalment es col·locarà el paviment original.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

Causes:

Subsistema: Estructura horitzontal (terra) i vertical (parets). Descripció de l’element: Terra compactat + morter + rajola / Mur de pedra o totxo massís. Localització: Planta baixa.

Tant en el cas del terra de la planta baixa com les humitats que apareixen en els murs la causa de la humitat és el contacte directe entre els elements i el terreny i la no existència de cap barrera que eviti la capil·laritat de l'aigua. Així doncs, com que el paviment de l’habitatge de la planta baixa està recolzat directament sobre el terreny actual, ha provocat que apareguin moltes humitats tant en el paviment com a les parets. S'ha de tenir en compte que la humitat pot provocar la proliferació de fongs.

Descripció de la lesió: S'observen taques significatives d'humitats ascendents i descendents en diverses parts de l'estructura vertical del mur de maçoneria. La lesió ha originat la caiguda d'acabats (descamacions) principalment en els períodes secs i humits. S'observen descamacions de la pintura deixant a la vista el recobriment del mur. La descamació arriba fins a un punt clarament definit i es poden apreciar al terra els despreniments de revestiment i pintura.

UCATIVO DE AUTODESK

17. CAPIL·LARITAT

Actuació prevista de reparació: Es tractaran les humitats de capil·laritat que pateixen els murs de maçoneria i de fàbrica de maó de l’habitatge de la planta baixa mitjançant la injecció de productes químics hidrofugants per la cara interior de les parets. Això es realitzarà a través d'un procés de perforació amb broca d'entre 12 i 15 mm i amb una profunditat aproximada a 2/3 del gruix de la paret. La inclinació no superarà els 30º en direcció a terra (origen de les humitats i ruta d'ascensió). La dosi aproximada d'injecció oscil·larà entre els 4 i 5 l/m. En el cas del terra és planteja la incorporació de la conseqüent capa de graves o la impermeabilització del terra i el canvi de paviment. Es planteja també un sistema de ventilació creuada, per a controlar el grau d’humitat d’aquest espai.

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

S'aprecia la franja de sal que limita l'ascensió de l'aigua per absorció fins a una cota de 30 cm en parts inferiors. Presenta coloració fosca (formació de fongs) i certa olor d'humitat.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

18. FILTRACIÓ DE FLUÏDS PER INSTAL·LACIONS

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Subsistema: Estructura horitzontal (sostre). Descripció de l’element: Sostres i murs. Localització: A totes les plantes.

Les causes són determinades per la presència constant d'aigua que prové de trencaments o fuites en les instal·lacions de sanejament. A més la falta d’elements d’impermeabilització en aquets punts crítics de l’edifici en relació al transport de líquids. Aquesta lesió repercuteix en els canvis de volum dels maons o rajoles ceràmiques ocasionant la pèrdua de la capacitat de càrrega del morter i del propi element. S'ha de tenir en compte que, a més, les galeries van estar molts anys obertes i, per tant, exposades directament als fenòmens atmosfèrics. Això ha accelerat el procés d'envelliment i degradació.

Es repararan tots els col·lectors i conductes de recollida d'aigües, reemplaçant els trams danyats per uns nous amb connexió a la xarxa d'evacuació. D'aquesta manera s'eliminarà l'origen de les humitats per pèrdua d'aigua en trencament de conductes. Per reparar les alteracions que han provocat les humitats es procedirà a retirar el revestiment danyat, netejar bé la superfície i incorporar un revestiment nou amb una bona adherència per a la pintura. Posteriorment es pintarà la superfície.

Descripció de la lesió: S’observen humitats a les zones properes als baixants sanitaris localitzats a les galeries situades en la façana interior de l’edifici, que provoquen despreniments de pintura, humitats, oxidació…

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

19. HUMITATS SOTA BALCONS

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Subsistema: Estructura horitzontal. Descripció de l’element: Balcons. Localització: Planta 2 i 3.

Aquestes taques i eflorescències que apareixen sota els balcons són un defecte de la geometria del balcó per evacuar l’aigua de la pluja i evitar que discorri per la cara inferior de l’element. Això explica que el material estigui contínuament exposat i que, amb el pas del temps, es degradi de forma continuada. També podria ser per la falta d’impermeabilització superior, la qual podria generar filtracions constants, que arrosseguen cap a l’exterior tant la brutícia com les sals solubles que taquen la superfície.

Un cop netejada la pedra s'impermeabilitzaran les lloses dels balcons amb dues capes de pintura epoxi del mateix color de la pedra. D'aquesta manera s'evitarà també l'aflorament de sals solubles per la part inferior de les lloses. Per tal de donar la geometria adequada, llimarem la pedra del balcó generant una pendent cap a fora. A la part inferior de la llosa afegirem una platina metàl·lica que actuï com a goteró.

Degut a la falta de goteró a les lloses que suporten els balcons, l’aigua s’escorre afectant i erosionant tota la part inferior. D’altra banda, la falta de pendent provoca que l’aigua es filtri, de manera que entra en contacte directe amb els recolzaments de la barana i causa problemes de corrosió i la conseqüent expansió d’aquesta.

Descripció de la lesió: S’observen taques, eflorescències i restes de corrosió que apareixen com a conseqüència directa de la humitat en els balcons a la façana que dona al carrer a les plantes 2, 3.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

20. ESQUERDES D’ASSECAT

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Subsistema: Estructura horitzontal (forjats unidireccionals de fusta) Descripció de l’element: Bigues de fusta. Localització: Totes les plantes.

les esquerdes són provocades pel moviment higrotèrmic de la fusta de les bigues i per l’assecament ràpid de la fusta. D'aquesta forma es generen pèrdues a la superfície exterior de la biga (l’interior es queda igual), apareixent esquerdes orientades en sentit longitudinal que van fins el nucli en el sentit radial.

Com que aquestes esquerdes no travessen la biga no tenen transcendència mecànica. Tot i així, aquestes escletxes ajuden a acumular aigua i, a més a més, atreuen fongs i altres agents biòtics, amb al qual cosa minven la durabilitat de l'element. S'han de cobrir les escletxes i, per a més seguretat, realitzar un tractament de durabilitat a la biga.

Descripció de la lesió: S’observen esquerdes horitzontals en la direcció longitudinal a la biga.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

21. SABULITZACIÓ

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Subsistema: Estructura vertical (façana). Descripció de l’element: Façana de totxo. Localització: Planta 1, façana que dóna a la terrassa.

Aquestes humitats són causades clarament per la filtració d'aigua des de l'exterior. Això és degut a la falta de juntes impermeables en els punts conflictius de la paret de fàbrica de maó (unió de la terrassa i la façana), així com els acabats de la fusteria de fusta que ha facilitat la penetració d'aigua des de l'exterior. Tot això ha provocat canvis de volum i per tant pèrdua de la capacitat de càrrega del morter.

S'eliminaran totes aquelles sabulitzacions observades en el diagnòstic de patologies i bàsicament localitzades en planta baixa a causa de la humitat per capil·laritat.

Descripció de la lesió: La façana posterior de l'edifici (interior de la parcel·la) presenta humitats per filtració, manifestant-se tant a l'interior de l'edifici com a l'exterior. S'observa sabulització a la part exterior de la façana i a l'interior. A més, a l'interior també es veu afectat el guarnit de guix i s'hi troba presència de fongs.

Primerament s’haurà procedit a eliminar l'origen de les humitats per capil·laritat, descrites en l'apartat anterior, i seguidament s'aplicarà un procés curatiu mitjançant els següents passos: Neteja de sals aparents en el mur de maçoneria i fàbrica de maó amb un raspall sec de pues d'acer. Un cop la zona estigui totalment neta a la superfície, s'aplicarà una dissolució intensiva d'aigua amb àcid clorhídric de manera que penetri el màxim possible a través de les juntes de morter i els porus del material per aconseguir que arrossegui cap a l'exterior les sals acumulades. Repetir el procés al cap d'uns minuts fins a aconseguir un grau d'expulsió de sals abundant i òptim. A més a més, com apuntem a l'apartat de millora energètica de l'edifici, refarem la façana exterior del pati interior per aconseguir un embolcall tèrmic continu, cosa que ens dóna la possibilitat d'afegir un sol·lapament de capa impermeable.

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

2.5

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Subsistema: Estructura vertical (paret). Descripció de l’element: Parets de totxo i pedra. Localització: Paret mitgera de la planta baixa i parets exteriors PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK del pati (muret de la planta primera).

Falta d'aïllament i ventilació combinats amb filtracions d’aigua de la pluja.

El primer que hem de fer és netejar la zona afectada amb un raspall de puntes dures o metàl·liques en sec. Raspem bé la zona fins que eliminem els fongs, després apliquem un producte fungicida, seguint les instruccions del fabricant per tal de no afectar la seva efectivitat. Un cop aplicat amb el raspall, deixarem actuar el producte amb el temps recomanat i esbandirem amb el raspall i l'aigua per eliminar les restes. Les pistoles amb aigua a pressió ens facilitaran la feina. Si queden restes repetirem el procés. Deixarem assecar la zona per a comprovar el resultat. Per tal de prevenir l'aparició de nous fongs buscarem el possible origen de la fuita d'aigua i el repararem.

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

22. FONGS

Descripció de la lesió: S’observen taques verdes humides com ara creixements vegetals (líquens) PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

23. CORCS

Causes:

Actuació prevista de reparació:

Subsistema: Estructura horitzontal (forjats unidireccionals de fusta). Descripció de l’element: Bigues de fusta. Localització: Forjats de sostres de la planta baixa, planta 1, 2, i 3 i coberta.

Agents biòtics. Atac d'insectes xilòfags que apareixen quan hi ha humitat i manca d'iluminació en la fusta vella i seca. Atacant més intensament a les que ja s'han podrit prèviament.

En obres de rehabilitació estructural en què s'hagin detectat atacs previs per agents xilòfags s'apliquen com a mínim les implicacions que comporten la "Classe de risc 1 i 2" establertes per la normativa. Es tracta d'una "Protecció mitjana" i això representa que la penetració del producte protector és superior a 3 mm en qualsevol part de la superfície tractada sense arribar al 75 % del volum impregnable. Es correspon amb les classes de penetració de P3 de la norma UNE EN 351-1.

Descripció de la lesió: S'observen petits forats (2 - 4 mm) al llarg de tota la biga produint pèrdues de secció en tota la longitud de la biga. Les bigues de fusta tenen símptomes d'atacs d'insectes xilòfags.

A l'edifici no es detecta presència activa d'insecte xilòfogs. Aquestes lesions són greus perquè poden comprometre l'estructura horitzontal, sobretot tenint en compte les deficiències que aquesta estructura ja té.

Tot i que no se sap exactament el tipus d'ambient que hi ha al interior de l'edifici, es proposa una classe de servei 1 a causa que no hi haurà un contacte directe amb l'exterior i per tant se suposa que les humitats ambientals seran inferiors al 65%. Per tant es recomana executar el següent tractament antixilòfags: 5.4.2.1 Tractament fusta en estat de servei. Aquest tractament consisteix en: -Desbastat de les biguetes: Eliminar capes més superficials degradades per les diferents plagues, així com la capa protectora de pintura i vernís. -Tractament antixilòfags: Aplicació de tractament químic. Es procedirà a la perforació de les biguetes que ho requereixin, per les cares laterals i superiors, amb vàlvules antiretorn d'un diàmetre de 9,5 mm. En els extrems encastats, si no es descobreixen, es recomana el tractament amb perforacions a 45º per impregnar les parts inaccessibles. També és aconsellable la utilització de resines per omplir les perforacions realitzades un cop s'hagi aplicat la totalitat del producte antixilòfags. A més és interessant, sempre que la protecció contra el foc ho permeti, la utilització de resines per omplir fissures de les biguetes, d'aquesta manera s'evitarà la posta d'ous de nous individus adults de carambícids i corcs a les fissures i esquerdes; i alhora s'augmentarà la consolidació de l'estructura. -Impregnació superficial: Aplicació del producte d'acabat superficial sempre de porus obert, ja sigui a base d'aigua o d'oli, ja que afavoreixen possibles tractaments posteriors de manteniment i faciliten la respiració de l'element de fusta. Aquest acabat superficial haurà de garantir una protecció necessària d'entre 1-3 mm i la seva aplicació vindrà determinada de la polvorització del producte a base de dissolvent orgànic sobre la fusta. També es recomanable tractar tots els elements ja existents i els de nova col·locació, que substitueixen als danyats greument per fongs, carambícids i tèrmits; així com el seu manteniment preventiu curatiu de les parts sanes. -Deixar biguetes descobertes: Per tal d'afavorir la ventilació i facilitar la correcta inspecció i possibles tractaments de manteniment en visites posteriors.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

● Vivienda ○ Unifamiliar ● Bloque ● Bloque completo ○ Vivienda individual

08014 Cataluña 1900

Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica: ○ Terciario ○ Edificio completo ○ Local

5.4-8.7

8.7-13.5 13.5-20.7 20.7-40.8 40.8-47.7 ≥ 47.7

3.1 A

Firma del técnico certificador

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

Fecha Ref. Catastral

7/1/2016 8011303DF2881A0001MS

Página 1 de 6

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016

CERTIFICAT D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Utilitzem el programa CE3X v1.3 per elaborar un informe que ens qualifica l'edifici actual energèticament. Treballem amb un edifici antic, el qual no s'han produït gaires reformes al llarg dels anys. Per aquest motiu, l'edifici presenta diverses patologies degudes al llarg del temps i sistemes constructius que han quedat antics. En l'actualitat, l'edifici presenta una qualificació energètica global d'emissió de diòxid de Carboni de 68,46 G (KgCO₂/m² a l'any). Per a millorar el rendiment energètic de l'edifici s'incorporarà aïllament tèrmic de llana de roca. La posició ideal d'aquest seria per l'exterior, ja que aconsegueixes una continuïtat total de l'embolcall tèrmic amb ruptura dels ponts tèrmics, no consumeixes superfície útil de l'interior de l'habitatge, l'execució és molt ràpida en front als altres tipus d'intervenció,...Tot i així, només podrem col·locar l'aïllament per l'exterior a la façana del pati interior. En el cas de la façana del carrer Riego, al haver de preservar l'alineació amb els edificis contigus, haurà d'anar situat a l'interior. Per aconseguir el mínim intercanvi calorífic en façana es substituiran totes les fusteries actuals per fusteries de fusta amb ruptura del pont tèrmic i doble vidre. Pel que fa als elements horitzontals, per solucionar la pèrdua o guany energètic a través del terreny, s'incorporarà aïllant tèrmic de llana de roca entre la nova solera de formigó armat i la làmina impermeable (com hem vist en apartats anteriors, aquesta actuació també ens permet solventar els problemes d'humitats del terra de la planta baixa, realitzant una barrera per l'aigua continguda en el terreny). Pel que fa a la coberta principal de l'edifici (p+4) i a la terrassa d'ús privatiu d'aquest mateix pis, continuaran sent cobertes a la catalana ventilades però s'hi afegirà aïllament tèrmic. D'aquesta manera, s'aconsegueix un embolcall tèrmic continu. Pel que fa a la coberta del local (terrassa p+1), l'aïllament tèrmic es realitzarà per l'interior de la planta baixa. D'altra banda, en el nostre edifici veiem la presència d'elements de fibrocement (uralita). Aquests elements són perjudicials per la salut i al normativa els prohibeix, per tant, s'haurà de recórrer a la seva retirada i, en el cas de la coberta de la planta quarta, la realització de la nova coberta. Proposem una coberta amb una estructura metàl·lica i panells sandwich, perquè és una solució de construcció en sec. Finalment, es preveu l' instal·lació de calefacció a partir de calderes estàndard. Per aconseguir l'etiqueta A en el certificat energètic és recomanable l' instal·lació de plaques solars a la terrassa de l'habitatge, per tal que generin l'energia necessària per als quatre habitatges.

C O N S T R U C C I Ó I V JULIA VIÑETA, ANNA MARCO, ORIOL FERRER CARRER RIEGO P r o f. M a r c S e g u í

4 1,

BARCELONA

CURS 2015-2016