De la teoria a la pràctica, Robin Hood Gardens by júliavineta

DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA ROBIN HOOD GARDENS. A+P SMITHSON

Marta Sadornil Pallejà Júlia Viñeta Mañé Teoria I . Pràctiques Maurici Pla ETSAB, 21 de maig de 2014

“És precís crear una arquitectura de la realitat...Una arquitectura que arranqui del període de 1910 -del DeStijl, el Dadà i del cubisme- i que ignori el mal produït després de les 4 funcions (habitar, treballar, recrear-se i circular). Un art preocupat per l'ordre natural, per la relació poètica entre els éssers vius i l'entorn. Volem veure ciutats i edificis que no ens facin sentir avergonyits, que no ens avergonyeixin de la nostra ineptitud per fer realitat el potencial que tanca el segle XX, de que filòsofs i metges, ens considerin tontos, de que els pintors ens vegin insignificants. Vivim en ciutats fetes per imbècils. La nostra generació ha de provar i donar proves de que els homes han posat mans a l'obra." Architectural Review, abril 1954. Alison i Peter Smithson

ÍNDEX

Introducció..............................................................................................................................................3 0. Context històric............................................................................................................................. ..........4 1. Urban structuring....................................................................................................................................6 1.1 Patterns of association...........................................................................................................7 1.2 Identity............................................................................................................................. ......8 1.3 Patterns of growth..................................................................................................................9 1.4 Clúster............................................................................................................................. ......10 1.5 Mobility..................................................................................................................................11 2. Robin Hood Gardens............................................................................................................................1 2 2.1 Emplaçament........................................................................................................................12 2.2 Descripció del projecte..........................................................................................................13 2.3 Unitat habitacional.................................................................................................................18 3. Conclusió...............................................................................................................................................20 Bibliografia.............................................................................................................................................21

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

INTRODUCCIÓ L'obra teòrica i projectual d'Alison i Peter Smithson s'ha caracteritzat per ser una constant experimentació dins la cerca d'una arquitectura que respongui als seus ideals humanistes. Situats en el marc arquitectònic anglès del segle XX, van ser uns dels arquitectes més influents dins del TEAM 10 i l'Independent Group. Aquesta tercera generació d'arquitectes en la qual s'inclou el matrimoni Smithson, es van encarregar de revisar i posar en crisi els postulats que l'arquitectura moderna havia defensat uns anys anteriors, principalment en els Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna (CIAM). Com arquitectes realistes, humanistes i crítics amb ells mateixos, la seva teoria no era de caràcter dogmàtic, sinó que s'anava revisant i modificant amb els seus projectes i a mesura que entraven en contacte amb altres realitats. D'aquesta forma els seus projectes es caracteritzen per representar les teories que en aquell moment creien certes però que posteriorment ells mateixos van anar evolucionant. Aquest treball es centra en analitzar l'aplicació en els Robin Hood Gardens de la teoria que van publicar dins el llibre Urban Structuring l'any 1967, on van definir cinc conceptes urbans que més endavant aplicarien als seus projectes. El projecte dels Robin Hood Gardens, juntament amb el de Candilis, Josic i Wood de Tolouse-le-Mirail, constitueixen un dels exemples més complets de l'aplicació en intervencions urbanes de les idees exposades en aquesta publicació.

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

0. CONTEXT HISTÒRIC El període de difusió de l'arquitectura internacional es va iniciar després de les Avantguardes, quan l'any 1928 va tenir lloc a La Sarraz el primer Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM). Els següents dos anys van continuar aquest congressos on es van exposar i discutir temes com l'estudi de la vivenda mínima o la divisió racional del sòl. L'any 1933, en una etapa dominada per Le Corbusier, Josep Lluís Sert i Sigfried Giedion, es va celebrar el CIAM IV, a bord del vaixell Patris II que va realitzar el trajecte de Marsella a Atenes. A conseqüència d'aquest congrés es va publicar el 1942 la Carta d'Atenes; aquest document dividia la ciutat industrial en quatre funcions i àrees predominants: treball, residència, descans o oci i circulació, juntament amb el tema del patrimoni històric. Durant els anys 1937, 1947, 1949 i 1951 es van continuar realitzant aquest congressos internacionals, fins que en el CIAM IX, el 1953, va aparèixer a Aix-en-Provence un conjunt de joves arquitectes que van posar en dubte l'esquematisme que promovia la Carta d'Atenes. Le Corbusier i Sert van proposar a aquest grup que preparés el CIAM X, que va tenir lloc el 1956 a Dubrovnik. Va ser aleshores quan aquests joves arquitectes van donar-se a conèixer com a TEAM 10 i quan es va considerar la dissolució dels CIAM. Tal com es va escriure en el Team 10 Primer, el grup estava format per J. B. Bakema, Aldo van Eyck, G. Candilis, Alison i Peter Smithson, Shad Woods, Giancarlo de Carlo, J. Coderch, C. Pologni, J. Soltan i S. Wewerka. Aquest grup plantejava una utopia de lo possible acceptant els gustos i necessitats de la gent amb un mètode experimental i empíric, analitzant cas per cas. Per això, en les seves reunions, cada arquitecte presentava un projecte que explicava i analitzava davant els altres participants. Treballaven des d'una actitud pragmàtica, basada en els projectes concrets, antidogmàtica, basada en l'acceptació de la diversitat d'opinions que es dóna a l'arquitectura contemporània i, no doctrinària, evitant la temptació de congelar un procés de debat i creixement del coneixement a base de teories insuficients. A conseqüència del mètode que utilitzava el TEAM 10 en les trobades, no és possible considerar una única idea teòrica del grup, sinó que és la suma de les idees de cada membre. Només van proposar un manifest, el Manifest de Doorn (fig. 1), que van redactar com a resposta crítica a la Carta d'Atenes. Aquest text va ser elaborat l'any 1954 en el context de la primera reunió familiar del team10, en el que van participar tots els socis fundadors i l'arquitecte Sandy Van Ginkel i, que correspon a un dels primers escrits d'aquest grup. Al fet de ser un manifest té l'estructura dels escrits programàtics dels grans mestres. Tot i així, aquesta actitud doctrinària s'abandonarà immediatament i les actes de les reunions del team 10 s'aniran convertint en col·leccions d'innumerables fragments i articles. El grup considerava que les relacions humanes no es tenien en compte en la distribució de les "quatre funcions" i que per formar una ciutat s'havia de ser conseqüent a un anàlisi objectiu i permanent de l'estructura humana i els seus canvis: Per a comprendre el pattern de les associacions humanes hem de considerar cada comunitat en el seu particular ambient o context.1 Les teories més doctrinàries del TEAM 10 van ser les de Alison i Peter Smithson, que van descriure en el seu llibre més destacat Urban Structuring, publicat el 1967. Allà van parlar també de la Carta d'Atenes i el problema que comportava no tenir en compte les relacions humanes. Així com també van realitzar una crítica a les New Towns, que eren noves ciutats que seguien la tradició de les ciutat jardí i la segregació

SMITHSON, Alison i Peter. An Alternatives to the Garden City Idea, Architectural Design, Juliol 1956.

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

de funcions i que es van construir a les afores de Londres. Van existir tres generacions de New towns: des de la més senzilla de Stevenage, construida el 1946, fins al pla estratègic de Milton Keynes del 1970, que va introduir el concepte de model de creixement que els Smithson proposaven. En aquella època existia un segon grup del que també formaven part els Smithson: l'Independent Group. Aquest conjunt de joves crítics com Reyner Banham o Lawrende Alloway, artistes com Eduardo Paolozzi o Nigel Henderson i arquitectes com els propis Smithson, es van començar a reunir a l'Institute of Contemporany Arts (ICA) el 1952. Tenien en comú una visió inconformista de la versió dominant del modernisme i pretenien crear una nova estètica integrada totalment a la vida contemporània, prenent com a model els moviments de les Avantguardes, seguint el seu compromís amb la tecnologia o la tècnica del collage.

Fig. 1. Manifest de Doorn, 1954, TEAM 10

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

1. URBAN STRUCTURING Urban Structuring és l'obra teòrica més destacada d'Alison i Peter Smithson, publicada a Londres per Studio Vista el 1967. En el llibre es troben molts diagrames que demostren que pels Smithson la idea i el text eren complementaris, tal com va dir el crític i company de l'Independent Group, Reyner Banham en els anys 50: Mai es podrà acusar als Smithson de falta de lògica o de coherència en el pensar per mitjà d'un projecte.2 En el prefaci del llibre els propis autors descriuen des d'un principi el format que presentarà el text: Aquest llibre documenta una investigació. No hem fet el menor intent per eliminar dels estudis aquí documentats les conclusions i opinions que ja no reconeixem com totalment vàlides. Hem considerat que és més important deixar en aparent contradicció, més bé que eliminar, les etapes necessàries que porten a una comprensió dels mètodes i propòsits globals.3 Aquesta forma de treballar que avancen al lector pot recordar a la metodologia que utilitzava en aquell moment el TEAM 10, en que cada arquitecte presentava un projecte que havia analitzat prèviament i s'obria un debat en que tots hi participaven. En l'Urban Structuring els Smithson no expliquen conceptes de forma acadèmica, sinó que els analitzen buscant errors o contradiccions amb el seu ideal i en proposen una solució. Com ells diuen, no eliminen cap idea encara que no la considerin vàlida. Així doncs, tot i que els Smithson inventaven un nou concepte per cada projecte i aquest concepte moria sempre en el projecte següent, sempre en quedava constància. La importància del llibre recau en la introducció de cinc nou conceptes urbans: Patterns of Association, Identity, Patterns of Growth, Clúster i Mobility. Amb aquests, el que s'intenta és superar els conceptes tradicionals i revisar gran part dels principis de l'urbanisme racionalista. El concepte de Clúster és el més representatiu, ja que és el que s'apropa més a la idea d'estructura formal. Sota el títol de Patterns of association and identity s'adjunten unes fotografies del company de l'Independent Group Nigel Henderson on es mostra la vitalitat dels carrers tradicionals i populars d'un barri de Londres preses el 1950 (fig. 2). Aquestes fotografies van ser presentades al CIAM IX d'Aix-en-Provence, juntament amb el Golden Lane Project. La intenció dels Smithson era emfatitzar el paper de les ciències socials que en els anys 50 va tornar a prendre importància amb el corrent humanista i juntament amb matèries com la psicologia, l'antropologia i la sociologia. Fig. 2. Fotografies de Nigel Henderson. 1950. 'Life-of-the-streets' 2 VIDOTTO, Marco. Citat a la conferència Alison & Peter Smithson: The New Brutalism,1955. Conferències CCCB, Construït amb paraules: Teories i textos d'arquitectes del s.XX. Abril 2009. 3 SMITHSON, Alison i Peter. Urban Structuring. Londres: Studio Vista, 1967, pàg.6

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

És aleshores quan van introduir el concepte de street-in-the-air, que feia possible realitzar activitats com les que es veien en les fotografies i que actualment no podien fer-se degut a que el trànsit rodat s'havia apropiat del carrer. En la que es podria considerar la primera part del llibre, els Smithson presenten els cinc conceptes sense arribar a definir-los exactament. Es podria generalitzar dient que l'estructura de cada idea consta d'un anàlisi en el que es busquen els punts erronis, una millora idealitzada d'aquest concepte i finalment un projecte en el que ells mateixos l'han aplicat de forma correcta.

1.1 PATTERNS OF ASSOCIATION Els conceptes d'associació i identitat apareixen per primer cop el 1952, basats en el Golden Lane Project, un concurs per una alta densitat a la ciutat de Londres i presentat el 1953 al CIAM IX d'Aix-en-Provence, juntament amb les, ja esmentades, fotografies de Nigel Henderson, amb les quals s'ajuden per descriure com hauria de ser un bon carrer, que ells consideren que no és només el mitjà d'accés sinó també un espai per a l'expressió social 4. Aquesta cita es formalitza en l'urbanisme dels Smithson, que proposen un urbanisme social, contrari a l'imposat com podria ser el del projecte de Haussmann per París el segle XIX. Tal com expliquen els Smithson, un conjunt de quaranta o cinquanta cases formen un bon carrer, carrers amb petits locals i algun equipament més gran es reconeixen com un districte i districtes amb equipaments més complexes formen una ciutat. Els models d'associació de casa, carrer, districte i ciutat no són suficients sense un segon concepte, el d'identitat, que descriuen com la qualitat necessària per aconseguir un grup actiu i creatiu de cases, que no era present en les construïdes quan el 1952 es van proposar aquests elements de la ciutat, però que sí que es pot reconèixer en grups de vivendes suburbanes antigues. Com que les paraules com casa, carrer, districte i ciutat ja estaven dotades d'una inevitable connotació històrica, els Smithson arriben a crear una nova paraula que reuneix els antics conceptes afegint el valor de la identitat: clúster, que més endavant desenvoluparan com una més de les seves idees exposades en el llibre. Aquest model d'associació en el que distingeixen casa, carrer, districte i ciutat es troba a una escala menor en el Golden Lane Project, on identifiquen elements com la casa, els street-in-the-air, la comunitat i el complex multinivell, cadascun d'ells dotats d'identitat. Contraris a la Carta d'Atenes, un dels documents bàsics de l'arquitectura moderna, els Smithson es posicionen en contra de les idees que aquesta proposa i, tot i que ells mateixos sorgeixen dels CIAM, busquen ser crítics amb aquests i renovar l'esperit dels congressos. La crítica que fan és: el pla tècnic de la Carta d'Atenes era un anàlisi de funcions. Encara que això feia possible pensar de forma clara sobre els desordres mecànics de les ciutats era insuficient a la pràctica perquè era un concepte massa diagramàtic. L'urbanisme considerat en els termes de la Carta d'Atenes tendia a produir comunitats en que les associacions humanes vitals s'expressaven inadequadament 5. El 1954 el membres del TEAM 10 redacten Manifest de Doorn, on afronten les relacions humanes que la Carta d'Atenes no havia sabut resoldre. L'escrit l'acompanyen d'un esquema del biòleg i botànic Patrick Geddes, que és el primer que relaciona el sistema productiu i social amb la geografia, demostrant que cada grup humà, segons quin sistema productiu tingui, es col·locarà en un punt geogràfic o en un altre (fig. 3). 4 5

SMITHSON, Alison i Peter. Urban Structuring. Londres: Studio Vista, 1967, pàg.15 Ob.cit.pàg.18

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

Fig. 3. Esquema de Patrick Geddes utilitzat en el Manifest de Doorn (1954)

Aquest cop elaborat per ells, els Smithson generen un nou diagrama en el que mostren l'escala de complexitat de les associacions, relacionant els diferents models d'agregació (ciutat, poble, poblet, vivenda aïllada) amb el nivell de complexitat (fig. 4). D'aquest anàlisi en sorgeix un diagrama invers al de Geddes, en el que la ciutat es troba en el punt més alt d'aquesta complexitat, que disminueix a la vegada que es va allunyant del centre. Un altre model d'associació que es presenta en el llibre és a una escala menor, on la casa és el màxim exponent on es presenten les relacions més involuntàries, després el carrer i el districte i finalment hi ha la ciutat, on els espais més grans i diversos provoquen que les relacions siguin voluntàries perquè cada persona és lliure d'escollir amb qui relacionar-se (fig. 5).

Fig. 4. Diagrama d'A+P Smithson, pàg 18 Urban Structuring

Fig. 5. Diagrama d'A+P Smithson, pàg 20 Urban Structuring

1.2 IDENTITY En aquell context històric era habitual construir conjunts residencials que els faltava identitat i un cop detectat el problema, els Smithson proposen una comunitat que creix a partir d'una jerarquia d'elements associatius i que intenta expressar els diferents nivells d'associació. Aquesta proposta la formalitzen en el Golden Lane Project, en el que, després d'identificar els quatre models d'associació, reconeixen en cadascun d'aquests un grau diferent que ens descriuen com a identitat, idea que consideren important trobar, tal com escriuen: És important entendre que els termes utilitzats, carrer, districte, etc., no han de

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

ser agafats com una realitat, però com la idea, i que és la nostra tasca trobar nous equivalents per aquestes formes d'associació per la nostra societat inexpressiva.6 En la casa és el programa bàsic de l'habitatge el que li dóna identitat. En el cas del carrer és quan parlen dels street-in-the-air, que són carrers fora de la casa, la funció dels quals descriuen com el primer punt de contacte on els nens aprenen per primer cop sobre el món de fora. Allí hi ha les activitats adultes que són essencials pel dia a dia - comprar, netejar el cotxe, reparar l'scooter, enviar una carta 7. En aquests carrers es crea un contacte directe amb l'entorn i sobretot amb les activitats que donen identitat a la comunitat, aquest contacte és el que relacionen amb el model d'associació de districte. Finalment, expliquen la connexió entre els diferents street-in-the-air, que formen un complex multinivell en el que apareixen relacions en els punts necessaris en cada nivell d'associació. Allà és on es desenvolupen més activitats que són les que acaben donant identitat a la comunitat final, que s'identifica com la ciutat. Aquesta idea de street-in-the-air es troba representada també per diferents diagrames dels propis autors. A més es descriu el cas en que aquests carrers es poden superposar com una malla sobre un teixit ja existent per tal de crear una ciutat a diferents nivells, on el que el percebi sigui un conjunt de punts de pressió, i no una jerarquia de formes. És aquí on apareix escrita per primer cop la paraula Clúster, que explicaran més endavant.

1.3 PATTERNS OF GROWTH Aquest punt el comencen amb una crítica a les New Towns angleses, que acusen de ser massa rígides en comptes de tenir només fixa un sistema de carreteres més senzill i pràctic. Per explorar aquest sistema de creixement ho fan al Hauptstadt Berlin Plan del 1958 i al London Roads Study del 1959, que s'organitzen seguint la idea de Clúster City. Critiquen el creixement de les ciutats, que actualment es plantegen des d'un principi amb una forma com si estigués acabada i això és impossible ja que les ciutats han de canviar a mesura que ho necessiten, i cadascun d'aquests canvis comporta una nova resposta en la seva organització i a la seva escala. S'han de crear espais oberts i amb gran capacitat de canvi i no espais tancats com els històrics. Per explicar un correcte procés de creixement d'una ciutat, els Smithson s'ajuden d'una seqüència de dibuixos que mostren una carretera principal que porta a la ciutat, una xarxa de circulació en forma de triangle per tal que cada punt estigui a la mateixa distància i doten d'identitat cadascun dels espais que forma la nova ciutat (fig. 6). Aquest model pot anar creixent seguint la forma triangular i cap els dos costats de la carretera. Aquest model de creixement insisteix en la importància de la comunicació amb les ciutats, abandonant la idea errònia de ciutats aïllades geogràficament.

Fig. 6. Diagrama d'A+P Smithson, pàg 32 Urban Structuring 6 7

SMITHSON, Alison i Peter. Urban Structuring. Londres: Studio Vista, 1967, pàg.21 Ob. cit. pàg 22

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

1.4 CLÚSTER És el concepte més representatiu que van introduir per primer cop al CIAM X a Dubrovnik el 1956. Clúster resumeix l'objectiu del TEAM 10 que ens diu que s'ha d'elaborar una forma específica d'hàbitat per cada situació particular8. Expliquen la necessitat d'introduir un nou concepte per substituir grups de paraules que fins aleshores tenien masses càrregues d'implicacions històriques, com les subdivisions de la comunitat, casa - carrer districte o les entitats de grup, illa - poble - ciutat. Qualsevol reagrupament el consideren un clúster, que presenten com una espècie de terme comodí que s'utilitza durant el període de creació de noves tipologies9. També recomanen observar algunes obres del pintor Pollock o del escultor Paolozzi per poder entendre aquesta estructura que crea un nou sistema de relacions per mitjà de punts de tensió. Abans de començar a descriure tres exemples que van utilitzar per explicar el concepte de Clúster, els Smithson resumeixen en una frase la necessitat de crear aquesta nova idea: La nostra tesi sosté que per a cada forma d'associació hi ha un model d'edifici inherent 10. Tal com comenten al principi, per presentar aquesta idea de clúster, van preparar cinc projectes per situacions particulars i cadascun d'ells amb un model de desenvolupament lliure però alhora estructurat. D'aquests cinc, tres els expliquen en el llibre. En el primer estudi es pren el poble com a model d'associació relativament més senzill i consisteix en col·locar uns nous habitatges al centre i al voltant de pobles existents, com a via per revitalitzar el model existent. El segon estudi és una nova forma d'assentament similar a les New Towns angleses que anteriorment havien comentat i criticat; els Smithson creen aquí un model de ciutat compost per cases sobre un terreny ondulat que s'organitzen en una avinguda peatonal i donen importància a la mobilitat, evitant que la comunitat es tanqui en sí mateixa. Per acabar, l'últim estudi és el nivell més complex d'associació, situat en el barri industrial de Metropolis i on ells expliquen que la forma de l'edifici té característiques suficientment fortes per fer el seu propi ordre de renovació visual inclús quan es distribueixi entre els punts més dispersos11. Amb aquests tres exemples es demostra la idea dels Smithson que defensa que el concepte de clúster incloïa la possibilitat de col·locar aquestes noves estructures sobre ciutats existents fent possible l'adaptació sobre la realitat del moment i creant una comunicació total per mitjà dels anteriorment descrits streets-in-the-air (fig. 7).

Fig. 7. Diagrama d'A+P Smithson, pàg 26 Urban Structuring

SMITHSON, Alison i Peter. Urban Structuring. Londres: Studio Vista, 1967, pàg.33 Ob. cit. pàg 33 10 Ob. cit. pàg 34 11 Ob. cit. pàg 38 9

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

1.5 MOBILITY L'obsessió personal amb el concepte de mobilitat és acceptada pels Smithson quan tracten els street-inthe-air, ja que reconeixen que actualment el trànsit motoritzat és un punt fonamental a tenir en compte i és necessària una construcció que respongui adequadament a les necessitats del trànsit rodat. Per això tornen a exemplificar la idea amb dos projectes: el Hauptstadt Berlin de 1958 i l'estudi de les London Roads que van fer el 1959. Per mitjà de fotografies els Smithson fan referència als projectes de la City of Tomorrow i d'Algiers de Le Corbusier o al projecte de Filadelfia de Louis I. Kahn, que prenen com a exemple del que és correcte i relacionen amb aquest concepte de mobilitat. Però quan parlen de mobilitat es refereixen no només al moviment físic, sinó també al moviment social, explicant que les carreteres i els rius tenen el mateix valor com a infraestructura essencial per a la comunitat perquè són grans i conseqüentment ambdós poden crear divisions geogràfiques que poden comportar divisions socials. Un cop acabats d'explicar els cinc conceptes urbans que donen importància al llibre, els Smithson presenten i analitzen un seguit de projectes seus que es poden relacionar directament amb alguna o totes les idees definides anteriorment. Entre d'altres, es troba el London Roads Study, l'Estudi de Berlín com a ciutat oberta i el pla de la ciutat de Cambridge.

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

2. ROBIN HOOD GARDENS Els Robin Hood Gardens, construïts entre 1969 i 1972 a Tower Hamlets London, és possiblement un dels exemples més clars de l'aplicació de les idees que Alison i Peter Smithson van exposar en el seu llibre Urban Structuring i que eren defensades per gran part dels membres del TEAM 10. 2.1 EMPLAÇAMENT El projecte dels Robin Hood Gardens està situat a l'East End Londinec, al districte de Tower Hamlets, en un meandre del riu Tamèsis, que era una plana d'inundació històrica del riu on predominaven els camps de conreu. Amb la expansió de Londres al segle XIX, aquest districte es va convertir en una zona d'acumulació de població pobre i immigrant a les afores de la ciutat emmurallada. Això va provocar que, aviat, es convertís en sinònim d'amuntegament, criminalitat, malalties i pobresa que van portar a un ús pejoratiu del terme East End. A dia d'avui, el districte inclou gran part de la regió Docklands, antiga zona portuària que actualment és un barri comercial i residencial on es troba el West India Docks i el complex Canary Wharf, amb alguns dels edificis més alts de tot Europa. Fig. 8. The Survey of London, 1994

Una de les característiques més importants del lloc és l'ambient especialment sorollós provocat per la situació de tres carreteres importants en els tres costats del solar: A l'est, l'autopista subterrània Blackwall, procedent de l'altre costat del Tàmessis; A l'oest, Cotton Street, principal carretera cap a Isle of Dogs; Al Nord, la A13, via de connexió principal amb el centre de Londres (fig. 8 i 9). Un dels temes centrals del projecte és la introducció del concepte de l'street-in-the-air, que ja havia aparegut en el Golden Lane (fig.10). Els Smithson van tornar a analitzar el model sociocultural del carrer i van introduir en el projecte carrers suspesos i integrats a les façanes. La protecció en front les dures condicions del lloc va ser un dels altres temes centrals. Els Smithson sempre van defensar el clúster com a sistema que es pot integrar en una ciutat existent i capaç de crear relacions.

Fig. 9. Fotografia de l'emplaçament

Fig. 10. Collage de la idea d'street-in-the-air, projecte del Golden Lane

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

A primera vista, aquest projecte no sembla que pugui resoldre aquestes relacions, ja que l'emplaçament tenia unes característiques molt fortes que s'havien d'afrontar. La idea principal dels Smithson no passava per abandonar els seus ideals teòrics i això només es pot comprendre si s'entén que no ho pensaven com una construcció aïllada de dos blocs amb un espai intermedi, sinó que s'ho imaginaven com un sistema que es pogués repetir i estendre, com un nou model urbanístic. Ells mateixos diuen: Un element repetit que és empleat per generar la geometria de la planta i la idea urbana d'aparent naturalitat i humanitat; ambdós utilitzats amb un ordre gegant, tot i que encara estem contents amb ell, no indiferents o avorrits com estem amb les façanes i l'interior del St Peter's: en ambdós és el lligam entre la forma construïda i l'espai homòleg el que produeix la sensació de benestar [...]. Això és el que nosaltres vam intentar en els Robin Hood Gardens.12 En l'esquema adjunt es veu com ells pensaven l'extensió més enllà del que finalment es va construir. A més mostra la preocupació per la orientació solar amb la implicació implícita de les condicions de llum més favorables, la distància que havia d'haver entre blocs, etc (fig. 11).

Fig. 11. Diagrama de P. Smithson. Robin Hood Gardens: diagrama d'extensió. pàg 36 Without Rhetoric

2.2 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Dos blocs de formigó enfrontats entre si reuneixen el programa de 210 vivendes per a 700 habitants. Estan orientats de Nord a Sud. No són dos blocs lineals sinó que tenen una forma singular i sinuosa que sorgeix de l'aplicació de la idea de clúster i com a conseqüència del nou repertori formal de l'expressionisme abstracte (fig. 12). L'alçada dels blocs no és la mateixa: a la dreta, trobem un bloc de deu plantes mentre que a l'esquerra és de sis. Fig. 12. Plànol general del projecte

SMITHSON, Alison i Peter. Without Rhetoric. Londres: Latimer New Dimensions, 1973, pàg 36

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

Ambdós blocs estan orientats cap a un espai interior lliure de forma que configuren un mur cap a l'entorn urbà i s'obren cap a l'interior. Per això, els Smithson proposen una façana més tancada cap al carrer i més oberta cap a l'interior. L'espai central ajardinat també pertany al nou univers formal que comentàvem anteriorment i que podria situar-se molt pròxim a l'art conceptual i al land-art. Està compost per dos monticles regulars coberts de gespa, de diferent dimensió, fets a partir de les runes i restes de l'obra (fig.13). Alison i Peter Smithson van pensar i projectar amb gran èmfasi aquesta zona. L'anomenaven the stress-free zone, una àrea de quietud en mig de les circumdants vies de tràfic rodat.

Fig. 13. Fotografia de l'espai intermedi de relax, amb la façana del bloc de fons.

El pensament sobre aquesta part del projecte queda reflectit en un diagrama (fig. 14) fet per l'Alison Smithson on remarca les principals línies de tràfic rodat circumdant i les connexions visuals de l'espai amb l'entorn. Fa referència tant a l'arquitectura més pròxima, com és la All Saints' Church, situada a l'oest, com a la situada a més distància: St. Anne Limehouse, església anglicana del 1730 de Tower Hamlets. I no només es relaciona amb arquitectura simbòlica, sinó també amb les arquitectures preexistents de l'entorn, com és la zona de cases unifamiliars en fila, situada al nord-est. A més dels elements arquitectònics també assenyala les estructures urbanes circumdants, com és l'intercanviador de carreteres, element d'escala urbana gran, la zona portuària o elements d'escala molt més petita com és el ventilador del túnel de Blackwall.

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

Aquest diagrama remarca la seva visió detallada, a diferents escales, realista i respectuosa amb l'entorn dels seus projectes.

Fig. 14. Diagrama de la stress-free-zone, relacions visuals amb l'exterior i principals línies de trànsit. Alison Smithson

La col·locació és una forma eficaç de reduir el soroll i crear un espai tranquil i obert pels residents. A més, també és l'expressió de l'interès dels Smithson per recuperar el paisatge, amb l'ajuda de les noves formes urbanes aplicades a una escala molt diferent de la que predominava a les cases unifamiliars del període anterior a la guerra. Aquesta disposició permet que, la visió entre un bloc i l'altre quedi interrompuda per un espai verd, una experiència extraordinària pels londinencs (fig. 15). En un article publicat l'any 1972 a la revista Architectural Design van dir: "en la nova escala urbana, crear un jardí hauria de ser com crear una sèrie de turons." i "l'aproximació a una casa és el que uneix al seu ocupant amb la resta de la societat en general [...] això és el que realment importa". Fig. 15. Diagrama d'A. Smithson i interpretació pròpia de la secció

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

2.3 UNITAT HABITACIONAL

A cada bloc es troben els "streets in the air" (fig. 16). Quan van proposar aquests carrers elevats per primer cop en el Golden Lane Project no era un idea totalment nova en la història de l'arquitectura, ja que poden assimilar-se a la rue interieur de l'Unité d'Habitation de Le Corbusier portada a l'exterior, relacionant-se amb l'entorn. Fig. 16. Diagrama d'A. Smithson i interpretació pròpia de la secció

Aquesta forma de carrer elevat absorbeix el moviment horitzontal d'accés a cada habitatge i constitueix la transició entre el carrer, ocupat pel cotxe, i l'espai privat de la casa. Alison i Peter Smithson descriuen aquest espai com: "Els street decks estan planejats com espais amples, amb una dimensió suficient per a que dos mares amb cotxet puguin parar-se a parlar i encara deixar un espai per a passar". 13 Peter Smithson escriurà: "És, al nostre parer, una forma sòlidament establerta, capaç d'articular-se mitjançant les seves subformes cap a una "casa ideal" habitable i relaxada. El que hem intentat al desenvolupar la idea bàsica, carrers elevats connectats i donant la possibilitat d'acostament, de companyia; grups de vivendes clarament definits per un suport social mutu; adequats "llindars" per a protegir i identificar les vivendes dintre del grup, és desenvolupar la forma i les subformes de manera que indiquin amb claredat l'ús que s'ha de donar a cada lloc. Així, sense plena consciència de tot el que se'ls hi ha dit, els seus ocupants no dubten sobre quina part se suposa que ha de ser la tranquil·la i quina part la bulliciosa, per on se suposa que s'ha de caminar i per on conduir, on jugar, on conversar o on deixar una ambulància. El llenguatge formal de l'edifici indica i reforça l'ús". 14 En l'Urban Structuring els Smithson van introduir elements verticals com a punts de tensió en el clúster i entre els street in the air, que aquí es correspondrien als espais on es troben els ascensors. Tot i així en el projecte la forma no defineix la funció tal com idealitza Peter Smithson en l'escrit anterior. Aquestes caixes d'ascensor es col·loquen aprofitant l'espai irregular que genera el retranqueig dels blocs. Tot i així ho definiran com "el lloc on es troben els replans i les caixes d'ascensor és un lloc definit". 15 Per a la mobilitat rodada pensen en un carrer, situat a la cota -1. Dissenyen un fos visible però que, al estar sota el nivell del terra aconsegueix retenir el soroll i mantenir el fum del cotxe, que és més pesat que l'aire, sota el nivell de les vivendes i els espais oberts ocupats per la gent (fig. 17). 13

SMITHSON, Alison i Peter. Urban Structuring. Londres: Studio Vista, 1967, pàg.25 Peter. Hivern, 1970. Signos de ocupación, conferència escrita per al seminari Wittwatersrand, Setmana Santa, 1970, publicat a Architectural Design, febrer, 1972. 15 Ídem. 14SMITHSON,

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

Fig. 17. Planta i secció del bloc que dóna a Cotton Street.

El problema de la relació entre els cotxes i les persones el van tractar amb aquest mecanisme que reduïa els efectes nocius dels vehicles, ja que en la seva teoria van explicar que això no s'havia de veure com un problema i eliminar, sinó que s'havia d'afrontar. Tot i que amb aquest sistema no arriben al punt idealista que descrivien en la seva obra teòrica, van ser capaços d'aproximar-s'hi al màxim. Les portes d'entrada a l'habitatge es situen de forma perpendicular a la galeria, creant un petit espai de transició on es poden col·locar plantes i flors (fig. 18). Es poden definir com espais on fer una pausa. Peter Smithson ho descriu: "El propi carrer elevat s'articula de tal manera que la part d'entrada de cada porta s'ofereix per a que el propietari de la vivenda prengui possessió d'ella". 16 Fig. 18. Espai de transició entre l'street-in-the-air i l'habitatge.

Les vivendes que proposen són dúplex. Situen les passarel·les d'accés i les sales d'estar a la zona més sorollosa, mirant cap a l'entorn urbà. En canvi, les habitacions i la cuina-menjador, donen cap a l'espai interior central, l'espai de quietud i sense tensió. S'accedeix pel nivell de pas de distribució i els dormitoris i sala d'estar es situen al nivell inferior o superior, segons la unitat d'habitatge en la que et trobis (fig. 19). En planta baixa trobem l'excepció, amb vivendes d'un sol nivell pensades per a les persones grans, accessibles directament des del carrer.

SMITHSON, Peter. Hivern, 1970. Signos de ocupación, conferència escrita per al seminari Wittwatersrand, Setmana Santa, 1970, publicat a Architectural Design, febrer, 1972.

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

Tots els habitatges van ser dissenyats tenint en compte les dimensions mínimes per el Regne Unit, establertes pel comitè Parker Morris. Es va pensar en com s'ocuparien els espais, amb atenció a aspectes com la possibilitat de moure els armaris de les cuines i els dormitoris, les finestres, el disseny de les quals facilita la seva neteja des de l'interior. També es van projectar serveis com, per exemple, habitacions per eixugar la roba, trasters,etc.

Fig. 19. Plantes vivendes i interpretació pròpia

És per això que a les plantes originals no apareixen dibuixats els mobles. Peter Smithson assenyala "Les vivendes estan definides com recintes, però l'ús intern concret s'ha deixat obert a interpretacions que reflecteixin l'ús intercanviable de les estances que requereixen les vivendes comunes". 17 Un cop més, d'igual manera que amb la zona entre blocs, fan un esquema diagramàtic de la vida del bloc on s'imaginen, fins del mínim detall, com s'habitarà l'espai i quines funcions poden donar-se a cada cas (fig. 20). Intentaven pensar una nova manera d'habitar reafirmant la forma de treballar dels Smithson en que una idea sempre anava relacionada amb un dibuix. La façana dels Robin Hood Gardens està configurada mitjançant un sistema modular prefabricat de formigó que introdueix unes línees verticals en contraposició a la longitudinalitat del bloc. Cal remarcar però, que és curiós que el 1966 tornessin a dissenyar una estructura d'estètica neobrutalista, ja que en aquell moment, havien passat a un llenguatge molt més amable. Peter Smithson descriurà els diferents tipus de tractament del formigó, segons si es pot veure de prop o de lluny.

Fig. 20. Diagrama A+P Smithson. Col·lecció de la familia Smithson

SMITHSON, Peter. Hivern, 1970. "Signos de ocupación, conferència escrita per al seminari Wittwatersrnd, Setmana Santa, 1970, publicat a Plan, vol 56 n' 8, agost 1971; Architectural Design, febrer, 1972.

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

D'igual manera ho descriu per a les fusteries. Hem intentat desenvolupar el llenguatge formal per a indicar i reforçar l'ús. El formigó vist que pugui veure's de prop s'ha polit i modelat per a que pugui ser autonetejable i ben cuidat, per a que es pugui tocar. No obstant, el formigó vist que es veu de lluny és més tosc, és formigó per el que passar de llarg i en el que no viure. La fusteria que es palpa presenta suaus vores arrodonides i està feta d'excel·lent fusta de taulers rectes sense nusos que convida a posteriors encerats i polits. Quan es preveu molt ús o una exposició climàtica, la fusta es protegeix amb una pintura brillant que suggereix que se la fregui, que es torni a pintar. I així successivament.18

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

3. CONCLUSIÓ Com ja hem senyalat en la introducció, Alison i Peter Smithson es situen dins dels arquitectes que es van encarregar de revisar el Moviment Modern. Ells mateixos deien enderrocar els mites de l'arquitectura moderna que tenia com a pioners Le Corbusier, Mies,... i com a segona generació a Alvar Aalto, Alejandro de la Sota, Coderch i la segona arquitectura de Le Corbusier i Mies. Tot i així no s'allunyen d'ells sinó que els reconeixen, els citen contínuament i agafen referències dels seus projectes com és el cas de la Unité d'Habitation en el Robin Hood Gardens. El període de l'arquitectura moderna estava caracteritzat per un extrem racionalisme. Ells, emmarcats dins del corrent del nou humanisme que comença aparèixer en aquells anys, rebutgen aquests visió maquinista i posen en valor les ciències socials, com la psicologia social, l'antropologia i la sociologia. També són propers al corrent de pensament de l'existencialisme francès i podrien relacionar-se amb la fenomenologia, filosofia que posa al capdavant els sentits. En trobem un exemple en l'explicació que fan en l'article de Signes d'Ocupació, publicat l'any 1972 a la revista Architectural Design, sobre els diferents tractaments que se li donen als materials emprats en els Robin Hood Gardens segons la percepció que se'n tindrà. També es podria trobar una vesant organicista en la teoria i l'obra dels Smithson, heretada de la influència del gran mestre nòrdic Alvar Aalto. Formalment aquest organicisme es fa visible en el disseny dels dos blocs, no creant dos pantalles totalment rectilínies sinó incloent-hi un retranqueig que genera un espai intermedi més amè. D'igual manera, donen molta importància a les qualitats que han de tenir els espais que estan dissenyant. Tal com ells remarquen "En un edifici real, la llum, l'espai i l'aire són un. Respirar l'aire, sentir l'espai, saber com actuar. Com guardar el sentit del que passa: d'on prové la llum, com entrar i sortir, per on transcorren les canonades i on està el forat de l'ascensor. Heus aquí la qüestió"19. Tot i que els seus ideals que van intentar plasmar en els Robin Hood Gardens eren de caràcter humanista, procurant retornar a la vida que s'havia perdut als carrers amb la introducció del cotxe, l'aparició dels street-in-the-air no va ser suficient . Aquesta insuficiència pot deures en la seva col·locació just al cantó que donava al tràfic rodat, impedint així la relació visual entre els streets-in-the-air i les zones d'estar i fent perdre la seguretat que hauria aportat la visibilitat. Aquest detall, juntament amb l'emplaçament del projecte, en un barri situat a les afores de Londres i que havia acumulat la immigració de gent amb pocs recursos, ha sigut el causant de la vandalització dels dos blocs que ha provocat les crítiques i el debat sobre l'enderrocament del projecte. Probablement l'error dels Smithson recau en el fet que la seva teoria exposada en el Urban Structuring era molt potent i idealista, i a l'hora d'enfrontar-se al projecte i a l'entorn concret quedava reduïda. Confiaven molt en les relacions de les persones i en que solament amb aquestes i la formalització d'una arquitectura es donarien les interaccions humanes. La pregunta que s'haurien d'haver fet i que nosaltres també ens fem és si l'arquitectura per sí sola és capaç d'aplicar tots els ideals sociològics o si els factors de l'entorn són massa influents.

SMITHSON, Alison i Peter. Cambando el arte de habitar. Barcelona; Gustavo Gili, 2011, pàg 123

ROBIN HOOD GARDENS A + P SMITHSON

BIBLIOGRAFIA Llibres FRENCH, Hilary. Vivienda colectiva paradigmática del siglo XX: plantas, secciones y alzados. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. MONTANER, Josep Maria. Después del movimiento moderno: arquitectura de la segunda mitad del siglo XX. 4º Ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. MONTANER, Josep Maria. Sistemas arquitectónicos contemporáneos. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. RISSELADA, Max. HEUVEL, Dick van den. Team10: 1953-1981: in search of a Utopia of the present. Rotterdam: NAi, cop. 2005. ROBBINS, David. Baas, Jacquelynn. Witham, Graham. El Independent Group: la postguerra británica y la estética de la abundancia. València: IVAM Centre Julio González: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació Valenciana, 1990. SMITHSON, Alison Margaret i Peter. Urban Structuring. Londres: Studio Vista, 1967. SMITHSON, Alison Margaret i Peter. Without rhetoric : an Architectural Aesthetic 1955-1972. Londres: Latimer new dimensions, 1973. SMITHSON, Alison Margaret i Peter. Cambiando el arte de habitar: piezas de Mies, sueños de los Eames, Los Smithsons. Barcelona: Gustavo Gili, 2001 SMITHSON, Alison Margaret i Peter. The Charged void: urbanism. New York: The Monacelli Press, 2005. SMITHSON, Alison Margaret i Peter. Alison and Peter Smithson: the Shift. Londres: Academy, 1982. Architectural monographs (Academy Editions): 7. SMITHSON, Alison Margaret i Peter. Architecture is not made with the brain: the labour of Alison and Peter Smithson. Londres: Architectural Association, cop. 2005. VIDOTTO, Marco. Alison & Peter Smithson [Enregistrament video]: "The New Brutalism" (1955): significat real i interpretacions. Barcelona: 2009. VIDOTTO, Marco. Alison + Peter Smithson. Barcelona: Gustavo Gili, 1996. WEBSTER, Helena. Modernism without rhetoric : essays on the work of Alison and Peter Smithson. Londres: Academy Edition, 199

Articles de revistes EISENMAN, Peter. Robin Hood Gardens, London E14. Architectural design. 1972. 42 GRANDORGE, David. Robin Hood Gardens, Londres, 1966-1972. Architecture d'aujourd'hui. Gener 2003. 344 pàg. 110-115. PALLISTER, James. Robin Hood Gardens: revisions [by] The Twentieth Century Society [book review]. Architects' journal. Londres, Anglaterra: Febrer, 2011. 233, n.4