LA RECUPERACIÓ D'ESPAI PÚBLIC A L'EIXAMPLE. Noves formes de disseny i gestió

LA RECUPERACIÓ D'ESPAI PÚBLIC A L'EIXAMPLE DE BARCELONA NOVES FORMES DE DISSENY I GESTIÓ

JÚLIA VIÑETA MAÑE Línia Urbanisme i Paisatge Tutor I Jordi Bellmunt Chiva Tribunal I Jordi Franquesa · Jaime Ferrer · Ernest Redondo

UPC-ETSAB Treball Final de Grau · Convocatòria extraordinària Setembre · Curs 2015 - 2016 · 2 de setembre de 2016

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

1

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

ÍNDEX I INTRODUCCIÓ

4

I L'URBANISME DE LA CRISI, LA RESPOSTA CIUTADANA

5

L'Urbanisme tàctic

5

Oportunitat

6

Temporalitat i baix-cost

6

Equips multidisciplinaris

6

Implicació de la ciutadania, dinàmiques participatives

7

Recuperació d'espais en desús I L'EIXAMPLE DE BARCELONA, CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

8 12

Cerdà i l'espai públic

14

Projecte versus realitat

14

Urbanisme de la transició

15

Recuperació i revitalització de l'Eixample

15

I NOVES ACTUACIONS, ALTERNATIVES ALS ESPAIS LLIURES CONVENCIONALS El projecte de Can Roger

22 26

Antecedents

26

Programa multifuncional

26

Temporalitat i baix-cost en l'adequació de l'espai

27

Espai pel barri

27

L'Espai Germanetes

28

Antecedents

28

Espai multifuncional

29

Dinàmiques participatives en el disseny de l'espai

30

Espai de trobada i socialització

31

I CONCLUSIONS

34

I BIBLIOGRAFIA

37 2

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

“Les ciutats tenen la capacitat de proveir quelcom per a cadascun dels seus habitants, només perquè, i només quan, són creades per a tots.”

JANE JACOBS

3

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

INTRODUCCIÓ L'espai públic és un element cabdal en la configuració de les ciutats. El que passa en aquests espais defineix, en gran part, el caràcter d'aquestes. En el context actual, marcat per la crisi econòmica i les retallades, sobretot en serveis públics, els models de construcció de les ciutats, i en conseqüència la dels seus espais, es repensen. Es parla cada cop més de participació dels habitants en els processos de decisió i disseny de les ciutats, reivindicació d'espais col·lectius i d'intercanvi, recerca de solucions amb pocs recursos i intervencions a petita escala. L'urbanisme de proximitat agafa força i es presenta imprescindible pel bon funcionament dels barris i, per tant, de la ciutat.

El següent treball tracta de l'Eixample i l'Espai públic que configura aquesta trama.

L'estudi es centra en aquells espais públics nascuts fruit de la recuperació d'espais en desús, impulsats per iniciatives ciutadanes. Aquests nous models difereixen en les intervencions que s'havien realitzat fins ara i representen una alternativa als espais lliures convencionals.

L' interès per aquests espais sorgeix pel fet de tractar-se d'espais de proximitat i d'intervencions a escala de barri, pròximes al meu entorn. L'experiència personal i proximitat física són raons que m'han conduit a voler aprofundir i investigar sobre aquests. La tesi doctoral El patio del eixample, un espacio público de proximidad de la Teresa Pazos, realitza un extens i interessant treball d'a nàlisi i caracterització d'aquests espais, que m'ha servit de base per anar més enllà, i aprofundir sobre les noves actuacions. Finalment, una altre factor important per el qual he escollit aquest tema és l'interès per conèixer nous models d'urbanisme, impulsats des de baix. Un camp diferent de l'arquitectura, que just ara comença agafar impuls, i qu e m'interessa i em fascina.

Partint del recorregut històric dels espais públics del districte, s'estudia el procés que ha seguit la revitalització dels barris, posant l'accent a la recuperació dels patis d'interior d'illa. A continuació el treball aprofunditza en les dues experiències pràctiques autogestionades aparegudes en aquesta trama, que difereixen de les intervencions que s'havien realitzat fins ara. Aquestes actuacions no són casos aïllats sinó que s'emmarquen dins d'aquest nou urbanisme, anomenat urbanisme de la crisi en el treball, amb nombrosos exemples a la mateixa ciutat de Barcelona i en altres ciutats d'arreu. Les intervencions estudiades s'emmarquen en context de crisi però d'altra banda poden ser solucions innovadores que fixin nous camins i horitzons. Que aporten als barris i a la ciutat aquests nous models? Aquests usos, dissenys, podrien arribar a apropiar-se d'altres espais públics?

4

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

I L'URBANISME DE LA CRISI, LA RESPOSTA CIUTADANA En el context actual, després de l'esclat de la bombolla immobiliària i la posterior crisi econòmica es percep una tendència dels poders públics a renunciar a les seves funcions i a les intervencions en els espais públics. En molts casos, es traspassen les responsabilitats al poder privat de grups de pressió. Aquesta afirmació queda reflectida en diversos àmbits, tal i com assenyalen Marrades i Segovia a l'article Y del Proceso al Plan: D'una banda, en la creixent complexitat de la planificació urbana, que acaba expulsant a la majoria de ciutadans del procés de decisió sobre la ciutat i el planejament. D'altra banda, els acords públics i privats es realitzen cada cop amb menys transparència. Pel que fa a l'espai públic, tendeix a ser controlat i convertit en espai de consum. Les polítiques urbanes aplicades han generat incentius que reprodueixen la desigualtat. I, per últim, els governs locals han abandonat paulatinament certes polítiques deixant espais buits, físics i virtuals. 1 L'Urbanisme tàctic Com a resposta a aquesta situació la ciutadania pren, cada cop més, un paper important com a productora de la ciutat. Els moviments socials s'apropen a les accions dels professionals que tracten qüestions urbanes i es creen coalicions entre agents provinents de diferents disciplines.

Sorgeixen diverses pràctiques per a la construcció de la ciutat amb un factor denominador comú: l'urbanisme participatiu, que dóna resposta a la crisi i busca crear una nova forma de fer ciutat. A Espanya, els moviments del 15-M, que es van canalitzar a les places, van ser la prova i l'assaig a gran escala d'un ús de l'espai públic com espai de reivindicació de drets, com àgora de debat i com espai de socialització i trobada. 2 Sota aquestes noves directrius s'agrupen el conjunt d'intervencions que tenen els següents elements comuns, i que alguns acadèmics han definit com a urbanisme tàctic: una voluntat deliberada de canvi gradual, una oferta d'idees per reptes locals en planejament, un compromís a curt termini i objectius realistes, baix risc amb grans resultats possibles i, finalment, el desenvolupament d'un capital social entre la ciutadania i les institucions públiques i privades, ONG's,etc. 3 A més, en la majoria de casos es caracteritzen per l'important benefici d'oportunitat de les intervencions, la importància del temps i el baix-cost, la creació d'equips multidisciplinaris i, l'últim punt però no menys important, l'impuls de dinàmiques participatives.

MARRADES, Ramón; SEGOVIA, Chema. Y del proceso al plan. Dins: Revista Diagonal. Barcelona: número 40, hivern 2015-2016.

La Trama Urbana. Entre la excepcionalidad y la informalidad: apuntes para un urbanismo posburbuja. A: Papers. Regió metropolitana de Barcelona, núm 57, pp. 55-62, 2014.

3 Ob cit.

1 2

5

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

OPORTUNITAT

“Se trataba también de la apropiación y uso de un espacio, entendido normalmente como un espacio de oportunidad para usos colectivos.”

TANIA M AGRO HUERTAS, Participación ciudadana en la construcción de la ciudad: ¿Revolución o coyuntura?

Els buits produïts per la paralització de la construcció són buits d'oportunitat per a actuar. En alguns casos es produeixen processos espontanis, al marge de l'administració. En d'altres, són les administracions qui cedeixen els espais, reivindicats pels veïns. L'ús d'aquests espais on es desenvolupen aquests projectes o intervencions és exclusiu, fet que ocasiona que no es pugui dur a term e un desenvolupament immobiliari i especulatiu en aquests trossos de ciutat. 4 Es plantegen com a petites intervencions, que poden suposar una transformació urbana. No es tracta de grans projectes, sinó d'un urbanisme de proximitat en àmbits de petita escala.

TEMPORALITAT I BAIX-COST A causa de la precarietat de recursos, les amenaces de desallotjament o bé per la mateixa filosofia dels projectes, aquests es caracteritzen pel factor temporal. En d'altres casos les intervencions tenen un caràcter mòbil o efímer, tant per facilitar-ne el trasllat a altres espais com per adaptar-les als canvis en els usos i processos socials on es desenvolupen 5.

La manca d'ingressos fa que s'hagin de buscar solucions alternatives i innovadores, com el reaprofitament de materials. D'altra banda, les petites intervencions, tot i tenir recursos limitats permeten obtenir beneficis més immediats. Per tant, aquesta eina de temporalitat permet provar solucions que fins i tot podrien convertir-se en duradores.

EQUIPS MULTIDISCIPLINARIS Els propis mecanismes d'organització construeixen coalicions entre diferents agents que d'una altra manera difícilment treballarien junts: veïns i veïnes, propietaris de negocis, investigadors i professionals 6. Això aporta noves visions, contraposicions d'opinions i debats, i fa més ric el procés, en tant que intenta agrupar les opinions i voluntats individuals per arribar a un objectiu final comú. A més, comencen a sorgir equips professionals que no només integren arquitectes, com és el cas dels col·lectius LaCol o Raons públiques. La cooperació i interacció entre les diferents disciplines, com poden ser l'antropologia, la sociologia, el disseny, l'arquitectura, l'arquitectura tècnica o l'educació social ajuden a analitzar millor la realitat i poder aportar un estudi més complex. La figura de l'arquitecte únic es difumina i pren força el treball col·lectiu i interdisciplinari per intentar arribar a solucions més pròximes a la realitat.

MARRADES, Ramón; SEGOVIA, Chema. Y del proceso al plan. Dins: Revista Diagonal. Barcelona: número 40, hivern 2015-2016.

La Trama Urbana. Entre la excepcionalidad y la informalidad: apuntes para un urbanismo posburbuja. A: Papers. Regió metropolitana de Barcelona, núm 57, pp. 55-62, 2014.

6 MARRADES, Ramón; SEGOVIA, Chema. Y del proceso al plan. Dins: Revista Diagonal. Barcelona: número 40, hivern 2015-2016.

4 5

6

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

IMPLICACIÓ DE LA CIUT ADANIA, DINÀMIQUES PARTICIPATIVES El paper de la ciutadania és molt important en tot el procés. No només en el disseny, sinó en el propi procés de construcció de l'espai i d'elaboració dels seus components. Això implica la deconstrucció del paper de l'arquitecte i la seva reconfiguració com a habilitador de processos i contribuïdor de coneixements tècnics que es barregen amb els sabers tècnics d'altres experts i els coneixements situats dels habitants. 7 Parlar de participació ciutadana demanaria dur a terme un treball específic i exhaustiu sobre el tema. A més, existeixen moltes versions i conceptes diferents de participació. Trobem molta divulgació escrita i discursos teòrics, però no unes referències clares o "escoles" al respecte. Per fer un petit apunt, entenem la participació com una acció col·lectiva en front a diferents institucions per a la defensa d'interessos socials 8. És a dir, la implicació activa d'una persona o grup de persones en organitzacions de la societat civil que actuen en busca d'uns interessos concrets, prenent responsabilitats i aportant capacitat per a la consecució d'aquests béns socials 9.

Cal destacar que la condició essencial per a que la participació sigui real és la concepció d'aquesta com a un procés, on els agents implicats intervinguin en tot moment: identificació de problemes, determinació de prioritats, definició d'objectius, intervenció en el disseny i gestió de solucions... assegurant en tot moment la relació entre els diferents actors de manera igualitària.

Aquest procés es troba amb moltes dificultats. En són exemples, el descrèdit i la desconfiança per part de la ciutadania cap a les estructures clàssiques de poder, en l'àmbit polític; la lleu experiència i, potser inclús, una certa reticència per part de l'administració en la participació real, en l'àmbit institucional; l'escassa formació tècnica dels professionals, la necessitat de repensar la professió o els equips multidisciplinaris, en l'àmbit tècnic-professional; i, finalment en l'àmbit social, una percepció de participació inexistent i una falta d'integració de l'idea de participació en l'imaginari col·lectiu. D'altra banda, l'avidesa per incrementar rendiments o edificabilitat, o la defensa cega de patrimonis particulars i zones territorials no són els millors aliats dels processos participatius 10.

La Trama Urbana. Entre la excepcionalidad y la informalidad: apuntes para un urbanismo posburbuja. A: Papers. Regió metropolitana de Barcelona, núm 57, pp. 55-62, 2014.

8 Cunill, 1997, p.44.

9 ARIAS RUIZ, Nora. La ciudad colectiva, participación. Módulo 1: Introducción. Barcelona: Arquitectura sin fronteras, ASForma. Demarcación de Catalunya, 2016.

10 Martínez López, Miguel. La participación social en el urbanismo. [en línea] Biblioteca CF+S. Madrid.

7

7

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

A més, com assenyala l'antropòleg Manuel Delgado, cal destacar que la participació ciutadana en els processos de rehabilitació urbana pot tenir objectius més enllà de l'èxit del propi projecte. Com per exemple promoure la integració dels residents impulsant la seva identificació i sentit de permanència al mateix o potenciant formes d'associació i de relació més permanents que regenerin el teixit social i econòmic.

A mode de resum, es tracta de reivindicacions, propostes, resistències i accions desenvolupades des de la base en relació a unes necessitats, però que també suposen una crítica i una alternativa a les pràctiques de l'urbanisme convencional i pretenen una transformació urbana i social. 11 Recuperació d'espais en desús A la pràctica, aquestes teories comencen a assenyalar alguns canvis en les maneres de fer a través de concursos i plans especials. Cal destacar el paper del concurs Racons Públics de Barcelona, impulsat pels Premis FAD. L'objectiu d'aquest certamen consisteix en obrir la disciplina urbanística a altres àmbits de les ciències i de les arts i recuperar deu espais arraconats de la ciutat per a l'ús públic 12, aconseguint la participació de la ciutadania en la millora de la ciutat. En la primera edició, l'any 2003, els organitzadors apuntaven: És indubtable que les ciutats han de desplegar potents mecanismes de disseny i gestió per a la definició de les grans transformacions urbanes [...] Però això no treu que el dia a dia del fet urbà estigui impregnat de petites decisions alienes a la comprensió global de les grans tranformacions. L'urbanisme convencional sovint es troba amb petits problemes, situacions que per la seva escala, posició, accessibilitat, situació legal o social, etc. no pot resoldre. Els instruments que li són propis es revelen aleshores insuficients, excessius, inútils, avorrits, desproporcionats o tristos.

Aquests petits intersticis de la metròpolis contemporània, es converteixen, pel ciutadà conscient, en grans reptes a l'enginy, la creativitat, la crítica, la innovació i la reflexió.

Noves polítiques d'actuació Un altre dels mecanismes que sorgeix, alguns anys més tard, és el Pla de Buits urbans amb implicació territorial i social 13, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona.

MAGRO HUERTAS, Tania. Participación ciudadana en la construcción de la ciudad: ¿Revolución o conyuntura? A: Revista Diagonal. Barcelona: número 40, pp 21-25, hivern 2015-2016.

12 Racons públics. Racons públics, 2a edició 2009-2010. [en línea] fad.cat [Consulta: 13 de juliol de 2016].

13 Primera convocatòria impulsada l'octubre del 2012. A l'Abril de 2015 la 2a.

11

8

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

Es tracta d'una iniciativa amb l'objectiu de dinamitzar terrenys en desús de la ciutat

1

de Barcelona, a través d'activitats d'interès públic i de caràcter provisional impulsades per entitats públiques o privades sense ànim de lucre, afavorint la implicació de la societat civil en la regeneració i dinamització del teixit urbà 14. Així es dóna una sortida temporal a uns espais on s'estan incomplint els seus compromisos, però que proposen una alternativa de gestió, instal·lació i usos, i aconsegueixen integrar-se a la ciutat, enfront d'altres formes de reapropiació del solar. 15

2

L'Ajuntament va posar a concurs una totalitat de dinou solars distribuïts pels deu districtes de la ciutat de Barcelona, però finalment només catorze van ser cedits a diferents entitats de la ciutat, els altres cinc van quedar deserts.

El Pla Buits està obert a diferents tipus d'usos: educatiu, esportiu, lúdic o recreatiu, cultural o artístic, ambiental o paisatgístic i social o comunitari.

3

Tant en èpoques anteriors com actuals trobem actuacions de caire similar en diferents ciutats d'Europa i Amèrica: entre d'altres, les polítiques de cessió d'espais, tant d'edificis com d'espais en desús, de la ciutat d'Amsterdam, on s'emmarca el projecte Dijkstraat Playground (1954) de Jakoba Mulder i Aldo van Eyck. Altres experiències d'urbanisme "des de baix" es troben a Xile amb Mil Plazas (octubre

4

2008), a Nova York amb el projecte Bowery Houston Community Farm and Garden dut a terme per les Nova York Green Guerrilles (1973-Actualitat) o a París amb els projectes Eco-Box o Eco-Interstice (2001,2005-Actualitat). A l'Estat espanyol trobem representants com Esto es una plaza (2008-Actualitat) o El Campo de Cebada (2010-Actualitat) a Madrid, Estonoesunsolar (2009) a Saragossa o el projecte Re-

5

Gen (2012) a Osca.

L'agricultura urbana és una de les idees més presents a la majoria de propostes.

Aquesta iniciativa ja s'havia implantat a Barcelona amb la Xarxa d'Horts Urbans als anys 90, formada per 12 espais, dividits en petites parcel·les repartides per la ciutat i adjudicades a persones més grans de 65 anys o amb risc d'exclusió. A més,

6

aquestes activitats fomenten la cohesió i sociabilitat dels veïns i veïnes.

Així doncs, ens trobem davant d'una política de regeneració urbana que dista molt de les aplicades anteriorment. Una proposta innovadora que cedeix la gestió d'aquests espais a entitats privades (sense ànim de lucre que busquen solucions per a col·lectius). Cal destacar que alguns dels solars proposats, de titularitat pública, coincideixen amb espais d'antigues reivindicacions ciutadanes, com els casos de l'Espai Germanetes i Can Roger a Barcelona.

Ajuntament de Barcelona. Ecologia, Urbanisme i Mobilitat [en línia]. 2016. [Consulta: 21 de juny de 2016].

Comuns urbans a barcelona. Germanetes/Recreant cruïlles. solar reactivat a l'Eixample, auto-gestionat col·lectivament com a espai de trobada per a la transformació social i ambiental del barri. [en línea] bcncomuns.net, 2016. [Consulta 10 de juliol de 2016].

14 15

9

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

És una manera d'utilitzar els espais mentre es troba finançament pels projectes o es desencallen els processos. Però també es pot entendre com una nova manera de fer de l'urbanisme. Un urbanisme de proximitat i de creació col·lectiva , d'oportunitat i microprojecte, amb grans repercussions urbanes i socials.

“[...] un territorio virgen que puede ser explorado, recreado y apropiado, inaugurando nuevas formas sociales que sugieren una ciudad verdaderamente viva, la que escapa al diseño y la previsión planificadora y se presta a la innovación y el mantenimiento espontáneo de la vida social.”

GARCÍA VÁZQUEZ , VIVAS, P ELLICER Y LÓPEZ

(1) Dijkstraat Playground de Jakoba Mulder i Aldo van Eyck Amsterdam, 1954. Font imatge: La ciudad viva (2) Mil Plazas. Amsterdam, octubre 2008. Font imatge: La ciudad viva (3) Bowery Houston Community Farm and Garden. Green Guerrilles. Nova York, 1973-Actualitat. Font imatge: lizchristygarden (4) Eco-interstice. París,2005 -Actualitat. Font: wearethecityheroes (5) El campo de cebada. Madrid, 2010-Actualitat. Font imatge: mascontext (6) Re-Gen. Osca, 2012. Font imatge: ASFormación 10

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

“Difícilment es pot entendre la força de l'Eixample, el rigor de composició de les façanes, la varietat de les seves funcions, sense l'espai del pati de mansana que el projecte original contemplava sense edificació i que avui recull la cara interna de les cases, el lloc de quietud i també la imatge domèstica i interior.”

ZAIDA MUXÍ I JORDI BORJA, L'espai públic: ciutat i ciutadania.

11

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

I L'EIXAMPLE DE BARCELONA, CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA A finals del segle XIX, en busca de la millora de la ciutat antiga -petita, estreta i amb dures condicions higièniques i sanitàries-, Barcelona comença a pensar en l'enderroc de les muralles i la conseqüent ampliació del centre històric.

Es planteja la creació d'una nova ciutat, innovadora, moderna i higiènica i no una extensió de la ciutat existent. Des del govern central s'encarrega el projecte a l'enginyer Ildefons Cerdà. L'encàrrec de projectar el Pla de l'Eixample comença amb un estudi exhaustiu del territori, realitzant l'any 1855 un aixecament topogràfic de tot el pla de Barcelona, i seguidament, un estudi de les condicions en les quals vivien els habitants de la ciutat, que culmina amb la redacció de la Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856 (recollit dins de la Teoría general de la Urbanización). L'Ajuntament de Barcelona, en desacord amb la imposició estatal convoca l'any 1859 el concurs de Plans d'Eixample que guanya l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias. El govern central, fent cas omís al concurs imposa per la Reial Ordre el Projecte de l'Eixample i reforma de Barcelona el 31 de maig de 1860.

Cerdà proposa un traçat amb una capacitat per acollir una gran barreja d'usos. Es basa principalment en un seguit de vies (traçat ortogonal) i intervies (ordenació de la mansana). 16 Les vies es configuren com a eixos estructurants. En canvi, en les intervies, com Cerdà assenyala,

és on es produirà la ciutat complexa, on es

condensa una petita urbe. 17 Del projecte original que Cerdà dissenya per a la Ciutat en destaca el seu optimisme, l'aposta per una ciutat higiènica, la il·limitada previsió de creixement, la seva homogeneïtat i la absència programada d'un centre privilegiat. La proposta d'un esquema viari isòtrop i ortogonal, sense centre ni perifèria, on predomina allò col·lectiu per sobre de l'individual. La veritable unitat de la malla són els xamfrans, interseccions a 45º que milloren les condicions de visibilitat i fluïdesa de la circulació. L'interior de l'illa o mansana 18 (de "mançana") com Cerdà l'anomena- presenta, en canvi, una gran varietat de disposicions, tot i que normalment s'ocupen només dos dels quatre fronts i es deixa la resta com a espai lliure o per a serveis públics. 19

PAZOS ORTEGA, Teresa. El patio del Eixample, un espacio público de proximidad. Barcelona: UPC, Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, 2014. Tesi doctoral presentada a la UPC. 17 Ob. cit.

18 D'ara endavant, manera utilitzada per anomenar els patis interior d'illa, etimologia utilitzada per Cerdà.

19 SOLÀ MORALES, Manuel de. 10 Lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col·l egi d'Arquitectes de Catalunya, 2008. p. 289 16

12

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

1863/65?

Ildefons Cerdà. Plànol de les alineacions de l’Eixample, s.f.

Font: Manuel de Solà-Morales, Cerdà/Ensanche.

1863?

Ildefons Cerdà. Projecte d’Eixample i millora de Barcelona amb agrupació de mansanes, s.f.

Font: Manuel de Solà-Morales, Cerdà/Ensanche.

1863/65?

1859 Ildefons Cerdà. Projecte de reforma i Eixample de la ciutat de Barcelona.

Font: Manuel de Solà-Morales, Cerdà/Ensanche.

1855 Ildefons Cerdà. Plànol topogràfic.

Font Web Any Cerdà 13

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

Cerdà i l'espai públic Com ja s'assenyala a les línies anteriors, Ildefons Cerdà planteja una trama regular infinita de mansanes formada per blocs aïllats i espais lliures intersticials enjardinats.

La primera proposta contempla només la construcció de dos dels seus costats, que mai eren els mateixos, per tal d'evitar així la monotonia del paisatge. Més endavant, opta per una solució de l'edificació en forma de "U" que ressegueix el límit de mansana i deixa un dels costats amb edificació baixa i discontinua, destinada a l'ús de serveis i equipaments. D'aquesta manera, el pati interior queda formalitzat però s'hi continua accedint des de l'espai públic. Finalment, però, totes aquestes idees es van veure modificades per les pressions municipals i dels propietaris que van aconseguir que en la proposta definitiva i aprovada es permetés construir els quatre costats.

Davant d'aquestes propostes no és estrany que en la trama de l'Eixample hi hagi una escassetat d'espais lliures ja que, per a Cerdà, aquests espais lliures d'interior d'illa eren una part indissociable de la seva mansana edificada. Els pocs espais públics que Cerdà preveu en el seu traçat responen a tres mecanismes. D'una banda, a la substitució d'algunes mansanes per espais oberts -com per exemple les dues mansanes situades a ambdós costats de la Sagrada Família-; d'altra banda, a la transformació d'alguns equipaments obsolets - com és el cas del parc de l'Escorxador-; o, per últim, a la singularitat formal d'algunes de les mansanes -com és el cas de la Plaça Letamendi. 20 Idea de mansana ajardinada proposada per Cerdà.

Font: Manuel de Solà-Morales, Cerdà/Ensanche.

Projecte versus realitat Tot i així, una cosa són les idees i l'altre la realitat. El govern municipal, reticent al projecte imposat des de Madrid, deixa edificar ben aviat els quatre costats de la mansana. La utilització industrial de l'Eixample i la voluntat de maximitzar els interessos privats, van fer que el desenvolupament de la ciutat es fes d'una manera molt més densa de la projectada, tant en alçada com en fondària, ocupant la totalitat dels interiors d'illa per destinar-los a usos industrials o privats. Amb l'arribada de la dictadura franquista aquesta situació es va anar agreujant. Les densitats van anar augmentant de manera considerable: en general, la proporció entre l'altura de l'edificació, amb moltes remuntes respecte el projecte inicial, i l'amplada del carrer era molt diferent a la que Cerdà havia imaginat. A més, les mansanes es van edificar gairebé en tota la seva totalitat, inclús en alguns casos amb més d'una planta.

20

BUSQUETS, Joan. Cerdà i la Barcelona del futur: realitat versus projecte. [Catàleg de l'exposició]. Barcelona: CCCB, 2009. p. 110 14

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

Urbanisme de la transició Durant els anys 60 i 70 apareixen diferents moviments, tant a Europa com a Amèrica del nord, a favor de la renovació de les ciutats. Els models de planificació urbanística vigents van ser sotmesos a una intensa discussió. La creixent tecnificació i burocratització del planejament d'herència racionalista començava a convertir-se en un blindatge al servei d'aquells que el manejaven i imposaven unilateralment els seus criteris i interessos 21. En aquesta línea apareix l'advocacy planning, de la mà de l'americà Paul Davidoff (Advocacy and pluralism in planning, 1965). Es tractava d'una pràctica urbanística de caràcter col·laboratiu i participatiu en el què un o més tècnics es posen a disposició d'una organització, col·lectiu o grup de persones amb objectius comuns per ajudar a resoldre un conflicte urbanístic davant l'administració pública o altres promotors 22. No consisteix en un protocol estricte sinó, una pràctica situada en cada context, una de les principals fortaleses de la proposta. L a resolució dels conflictes de la plaça Lesseps o Can Batlló exemplifiquen aquesta pràctica a Barcelona.

A Espanya, seguint aquestes directrius, la transició democràtica va ser un període de presa de consciència sobre els problemes immediats dels barris. Una època en la què es proposen i formulen temes urbanístics des de la base sorgits directament de la ciutadania: sobretot a través d'actives associacions de veïns i veïnes i juntament amb el suport de col·legis professionals i arquitectes. A més, les revistes quaderns i CAU23 van jugar un paper molt important així com les publicacions periòdiques que realitzava l'Ajuntament de la ciutat. Es van replantejar les qüestions urbanes, agafant distància respecte l'urbanisme tecnocràtic i els interessos de grups de pressió.

Recuperació i revitalització de l'Eixample En el cas de l'Eixample, en aquell moment altament densificat i degradat, s'aposta per una renovació i una clara transformació del teixit per tal d'atreure activitat i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes. L'any 1976 s'aprova el Pla General Metropolità, d'ara endavant PGM, que comença a controlar les alçades i les fondàries màximes edificables, en funció de l'amplada del carrer. Dins de la ciutat consolidada i compacta, el principal motor de revitalització del teixit i l'obtenció d'espais lliures serà l'alliberació dels espais d'interior de mansana.

MARRADES, Ramón; SEGOVIA, Chema. Y del proceso al plan. Dins: Revista Diagonal. Barcelona: número 40, hivern 2015-2016.

MARTÍ-COSTA, Marc. Advocacy planning: urbanismo al servicio de la justicia social [Article de blog]. A: La Trama Urbana [en línea]. 18-22013. [Consulta: 17 de juny de 2016].

23 CAU: construcció, arquitectura, urbanisme, va ser la revista del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya i Balears 21 22

15

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

Tot i els avenços aconseguits amb el PGM aquest encara adjudica una ocupació en planta baixa del cent per cent de l'interior d'illa. A més, els estàndards que estableix aquest planejament, pel que fa als sistemes, són baixos: continua sent escassa la quantitat de zones verdes en comparació amb l'alta densificació. S'estableixen les zones de renovació urbana amb nomenclatures 17/7 i 17/6, és a dir, zones de transformació d'ús existent. A la pràctica, aquests usos es materialitzen amb dificultat ja que la transformació d'ús no pot donar-se fins que els propietaris de les activitats del solar canviïn l'ús.

Les intervencions segueixen la línea de fer un urbanisme més proper. Es busca crear zones verdes de proximitat, vinculades al teixit real, que permetin l'esponjament de la densitat de l'Eixample. Dins de tot el procés de recuperació dels interiors d'illa, es poden identificar tres etapes: una primera fase, de l'any 1976 al 1986. Una segona, del 1986 al 1996 i, la consolidació del 1996 al 2012 i, finalment, l'arribada de la crisi econòmica i el sorgiment de noves alternatives.

Primera fase: 1976-1986

“En Barcelona, con la llegada de los gobiernos democráticos la escapada hacia el espacio público fue espectacular.

Parecía que todo fuera a ganar espacio público, arreglarlo y festejarlo. Vinieron las plazas duras, ocupando todo hueco que quedara vacío entre la edificación. Entre los años 197882, el mayor esfuerzo se volcó en aprovechar estos espacios para crear una imagen nueva de ciudad, un estilo y una lógica diferentes, y se logró con éxito notabilísimo.

No tanto porque los diseños fueran siempre acertados como porque la impresión de ver cambiar el paisaje urbano desde sus agujeros era una experiencia nueva y rejuvenecedora para cualquiera.”

Des del 1976 al 1986 es produeixen els primers intents d'alliberació d'espai lliure

M ANUEL DE SOLÀ-M ORALES, Espacios públicos y espacios colectivos.

que han de cobrir aquests espais. A mesura que es van realitzant intervencions, es

públic. Es recupera l'espai de la Sedeta, espai públic obert directament al carrer.

Paral·lelament es desenvolupen diversos anàlisis sobre la ciutat i l'àrea metropolitana, liderats per l'Ajuntament i el Laboratori d'Urbanisme de Barcelona. En destaca l'Estudi de l'Eixample, realitzat l'any 1983. Aquest analitza en profunditat la trama i els seus elements, senyala les carències i les potencialitats de l'Eixample i planteja les prioritats d'actuació.

Segona fase: 1986-1996 L'any 1986, amb l'Ordenança de Rehabilitació i Millora, es reprèn la idea d'alliberar i enjardinar l'interior de les mansanes. És l'instrument clau per controlar la rehabilitació i la transformació de la trama històrica, així com alliberar els interiors de mansana.

Aquesta ordenança constitueix un fet històric ja que no parla de construir sinó d'alliberar l'espai. L'any següent, a mode d'experiment i com a oportunitat que se'ls hi presenta, des de Projectes Urbans es recupera el primer interior pròpiament dit: el jardí de la Torre de les Aigües. A partir de llavors, l'Ajuntament va realitzant petites intervencions, sobretot quan és propietària del sòl. En aquesta segona fase es consoliden les bases del procés, es defineixen millor els objectius i les necessitats van establint els models de disseny pel que fa al tractament dels murs del voltant, l'arbrat, el mobiliari o els serveis.

16

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

D'altra banda, també es van definint els instruments de planejament derivat o de desenvolupament a seguir: per exemple la modificació puntual del PGM, plans especials, etc. Durant aquest període es recuperen un total de 6 interiors d'illa.

Consolidació: 1996-2012 A partir de 1996 el procés de gestió rep un gran impuls gràcies a la creació de l'empresa pública ProEixample, de capital mixt, externalitzant-ne la gestió. Es comença a treballar en la rehabilitació de l'Eixample, entesa d'una manera integral.

S'actua sobre el parc privat d'habitatges i les façanes a través de campanyes com Barcelona posa't guapa. ProEixample és també l'encarregada de la gestió de recuperació dels interiors d'illa. Al concentrar les forces, milloren els projectes, s'agilitzen els tràmits i s'optimitzen els recursos i els esforços de cara a les necessitats concretes de cada barri.

La recuperació d'aquests espais segueix una lògica d'oportunitat. No estan planificats. El grau de viabilitat de la recuperació el determinen les característiques de les parcel·les, els usos i els propietaris.

El fet que acaba d'originar aquest canvi de planejament és que, davant l'aposta per a

Evolució de mansanes ajardinades recuperades.

Font: Informe any 2011, ProEixample

recuperar aquests interiors, es fa una modificació del PGM (aprovada definitivament l'any 2002) que dóna noves qualificacions a l'Eixample 24. Tot i així, encara no es parla de verd públic. És per aquest motiu que s'introdueix la qualificació 6E (possibilitat de dotar aquestes zones verdes d'un accés públic permanent, i afegir-les al verd dotacional, amb la singularitat de poder aprofitar el subsòl). 25 Així, a partir de la privatització del subsòl, l'Ajuntament, i en concret ProEixample, negocia amb agents privats i aprofita oportunitats d'intervenció a partir de la cooperació públicprivat.

Durant les tres fases es realitzen operacions cent per cent públiques, de cooperació públic o privat i recuperacions totalment privades. Aquestes operacions es duien a terme a través dels següents mecanismes: invertint el capital social de ProEixample, gestionant les afectacions i promocionant els plans urbanístics i realitzant operacions de cessió de promotors immobiliaris. Tot i que la majoria segueixen aquestes tres línies, no es tracta d'un únic sistema, sinó que cada cas requereix una actuació específica. L'objectiu era que cada veí i veïna de l'Eixample gaudís d'un espai interior lliure a 200 metres de casa seva.

Aquestes qualificacions passen del 13 (qualificació urbana intensiva, que permet construir planta baixa i cinc plantes en carrers de 20 metres i ocupar en planta baixa els interiors d'illa) al 13E (13 Eixample, genera una nova ordenació de l'edificació: manté amb els mateixos criteris l'alçada per a la primera corona, deixa una segona corona, que és la meitat de la primera, només edificada en planta baixa, i la resta de la parcel·la ha de quedar lliure d'edificació i destinar-se a zones verdes).

24

La normativa especifica que en una zona verda (qualificació 6), qualsevol edificació del subsòl ha de ser pública o bé conces sionat (a 50 o 75 anys).

25

17

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

Inflexió econòmica i noves alternatives: 2012 - actualitat Amb l'arribada de la crisi i la reestructuració de l'administració pública, l'empresa ProEixample passa a formar part de Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA. (BIMSA) l'any 2012. A la pràctica, la gestió immediata que fins llavors realitzava aquest òrgan desapareix. Aquest fet es tradueix en diferents estats. D'una banda, alguns dels projectes de recuperació d'interiors queden paralitzats. Aquest és el cas, entre d'altres, de l'interior situat entre els carrers Av. Vilanova-Passeig de Sant JoanAlibei-Roger de Flor, la mansana Sepúlveda-Muntaner-Gran Via-Aribau o l'obertura de tot l'interior d'illa adjacent al Palau Macaya. D'altra banda, l'empresa ProEixample, a més de la gestió, realitzava una feina de prospecció: anàlisi del territori i recerca d'oportunitats. La situació actual dificulta o elimina aquesta activitat. És el cas de la possible ampliació dels Jardins Manuel de Pedrolo, que se'n podria haver negociat la cessió de més espai amb la promoció d'habitatge privada construïda al carrer Lepant.

Finalment, la tendència actual és una creixent implicació de capital privat. En molts dels casos, aquest fet condiciona el disseny i les característiques d'aquests espais.

Les noves intervencions en la mansana de l'antiga fàbrica Bayer o l'interior de l'Hospital Sagrat Cor en són dos exemples. Com assenyala Teresa Pazos a la seva tesi doctoral sobre els interiors d'illa, el pati obtingut de la intervenció en l'antiga fàbrica Bayer té un caràcter diferent a la resta d'espais. La mansana tancada es trenca i deixa un bloc aïllat. Tot i que les plantes baixes tinguin paraments de vidre i hi hagi comunicació visual, no hi ha relació del contorn amb el pati. El mateix enjardinament condiciona la separació i, així, es desaprofita l'oportunitat d'obrir l'activitat de les plantes baixes al pati. 26 Paral·lelament han sorgit nous models i noves maneres d'intervenir. Fruit de llargues reivindicacions veïnals i, recentment, amb el Pla d'Espais Buits urbans, impulsat per l'Ajuntament, s'ha cedit la gestió de 19 espais en desús dins de la ciutat de Barcelona, dos d'ells situats a l'Eixample. Aquests s'allunyen dels espais que fins ara s'havien recuperat dins de la trama proposada per Cerdà, tant en el disseny com en els usos i en la gestió.

PAZOS ORTEGA, Teresa. El patio del Eixample, un espacio público de proximidad. Barcelona: UPC, Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, 2014. Tesi doctoral presentada a la UPC. 26

18

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

19

L'espai públic de l'Eixample Font: Júlia Viñeta

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

20

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

“Los espacios colectivos son la riqueza de las ciudades históricas y son también, seguramente, la estructura principal de la ciudad futura.”

M ANUEL DE SOLÀ-M ORALES

21

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

I NOVES ACTUACIONS A L'EIXAMPLE, ALTERNATIVES ALS ESPAIS LLIURES CONVENCIONALS El teixit de l'Eixample es caracteritza per la seva compacitat, complexitat i diversitat.

La proximitat en el desenvolupament de les activitats, propiciant el contacte, l'intercanvi i la comunicació entre els habitants, la gran quantitat d'activitats que s'hi duen a terme i la diversitat d'usos i habitants defineixen la part central de la ciutat. És destacable l'alt nivell residencial, sent el districte amb un major nombre d'habitants (264.000, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, Juliol 2016). Però pel que fa a l'espai públic, ens trobem davant de l'àmbit amb el ràtio més baix de verd urbà per habitant de la ciutat.

Des dels anys 70, amb les polítiques de rehabilitació d'aquest teixit, s'ha fet una feina per tal de guanyar espais verds pels habitants de la ciutat. Aquestes intervencions dins d'un teixit tant consolidat com és l'Eixample han donat lloc a un seguit d'espais molt diversos i amb característiques tipològiques diferents. Tot i seguir una estratègia global per intensificar el verd urbà al Distritcte, aquestes intervencions formen una estructura i no un sistema, ja que són espais que compten amb les possibilitats estratègiques i les oportunitats de les diferents mansanes.

Aquests espais verds lliures es conformen com a espais de proximitat, de relació i oci molt utilitzats pels veïns i veïnes del barri i on s'hi combinen els caràcters públic i privat. Partint de l'anàlisi i la caracterització realitzades a la tesi doctoral de la Teresa Pazos, es pot determinar que són espais d'ús quotidià, utilitzats sobretot per infants, que compleixen tres funcions: una funció social, de relació, comunicació i oci; una funció mediambiental: ja que regulen el confort dels barris, tant pel que fa a la humitat, la temperatura i el silenci; i, finalment, una funció cultural, de patrimoni. 27 El disseny respon a unes necessitats que es plasmen en zones amb usos concrets: estància, jocs infantils, enjardinament, pista esportiva, esplanada, zona de pas, vestíbul i accés. 28 La majoria d'espais obtinguts corresponen a interiors de mansana, oberts només en hores de Sol i controlats per Parcs i Jardins o pels equipaments adjacents.

Determinació dels estàndards resultants del districte.

Font: Paràmetres urbanístics del districte de l'Eixample de Barcelona, upccommons

PAZOS ORTEGA, Teresa. El patio del Eixample, un espacio público de proximidad. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, 2014. Tesi doctoral presentada a la UPC. 28 Ob. cit.

27

22

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

23

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

24

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

En la darrera dècada, la situació de crisi ha aturat molts processos, tant per la desaparició de ProEixample com per la falta de finançament públic i privat. En aquest context, han sorgit nous models de disseny i gestió, en molts casos impulsats per iniciatives ciutadanes, que reflecteixen una implicació creixent dels veïns i veïnes del barri en el disseny de la ciutat.

Com ja s'assenyala en els apartats anteriors, aquestes intervencions no són un cas únic de l'Eixample, sinó que responen a un urbanisme més pròxim, i a petita escala, amb nombrosos exemples a altres ciutats. A l'Eixample en trobem dos: un situat al barri de la Sagrada Familía -Can Roger- i l'altre a l'Esquerra de l'Eixample -L'Espai Germanetes-. Ambdós projectes formen part del Pla Buits, però cal assenyalar que són espais reivindicats des de fa anys pels veïns i veïnes dels barris.

Nombre d’habitatges totals per superficie de la parcel·la.

Font: Paràmetres urbanístics del districte de l'Eixample de Barcelona, upccommons.

25

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

El projecte de Can Roger El projecte es troba situat al límit del barri de la Sagrada Família i la Dreta de l'Eixample, entre els carrers de Roger de Flor i Passeig de Sant Joan, Provença i Rosselló. La superfície del projecte inicial era de 1800 m 2 i, recentment, s'han incorporat 520 m 2 més.

ANTECEDENTS El solar ocupa la cantonada on es localitzava antigament un bloc d'habitatges que va ser enderrocat per construir-hi una residència per a gent gran. La demanda d'aquest equipament no estava prevista en el planejament i s'implementa gràcies a antigues reivindicacions veïnals. Amb la paràlisi de la construcció i la residència sense Qualificacions urbanístiques de la mansana de Can Roger.

edificar, el solar resta com un buit urbà.

L'any 2013, es presenta el projecte de gestió de l'espai al programa PlaBuits.

L'Ajuntament cedeix el solar a l'Associació Can Roger, entitat sense ànim de lucre formada per sis col·lectius del barri: l’Associació de Veïns i Veïnes de Sagrada Família, les Parròquies de Sagrada Família i Sant Ignasi de Loiola, l'Esglèsia bíblica Ebenezer, el Banc del Temps de Sagrada Família i la Fundació Claror, amb l'objectiu de crear un espai de trobada per a persones del barri amb situació de vulnerabilitat.

Tot i estar format per parròquies, el projecte és aconfessional i no pretén ser un recurs assistencial, sinó un espai pel barri, on les persones s'impliquin i s'arrelin.

PROGRAMA MULTIFUNCIONAL El projecte busca la creació d'un espai participatiu suma de tres branques. Un menjador social que supleixi la manca d'equipament d'aquest tipus al barri. La creació d'un hort comunitari que ocupa part de l'espai d'interior d'illa, que no pot ser construït. I una branca artística i cultural entès com un espai per a desenvolupar tallers d'expressió plàstica, concerts, cinema a la fresca, tallers d'agricultura ecològica, plantes medicinals, exposicions de pintura, destinat tant a persones usuàries del menjador com per a la resta del barri. L'últim ús que s'ha incorporat darrerament, gràcies a la recuperació per part de l'Ajuntament d'una nova parcel·la de l'interior de la mansana és una ludoteca a l'aire lliure, l'Espai Quitxalla.

Can Roger. Font: Júlia Viñeta 26

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

TEMPORALITAT I BAIX COST EN L'ADEQUACIÓ DE L'ESPAI En el moment de cessió de l'espai el solar es trobava buit d'edificació, però sense cap tipus d'urbanització. L'Associació, sense cap subvenció per part de l'Ajuntament, va encarregar-se de l'adequació de l'espai, així com de l'obtenció dels materials i dels recursos per a poder dur-ho a terme.

Es va realitzar un projecte d'ordenació de l'espai, ideat per una voluntària amb estudis de disseny d'interior. L'adequació de l'espai es va dur a terme amb els elements que tenien a l'abast: sorra, palets i grava. El menjador el van poder construir gràcies a la donació d'una casa de fusta que van ampliar, aprofitant-ne les qualitats d'assemblatge, i reaprofitant-ne els trossos sobrants.

El disseny de l'espai no està concebut com un projecte acabat, sinó en continua evolució. És un procés obert, a l'espera d'obtenir recursos, però també preparat per adaptar-se a les necessitats de les persones que en facin ús.

ESPAI PEL BARRI L'espai lliure obtingut està condicionat a l'ús de les activitats que s'hi realitzen.

Aquest no funciona com a prolongació de l'espai lliure peatonal, sinó que respon a la lògica de relació amb l'equipament, en aquest cas el Menjador. La gestió es du a terme per voluntaris, molts dels quals a la vegada són usuaris dels serveis, creant-se així una sinergia de solidaritat i complicitats.

Espai Can Roger. Font: Júlia Viñeta.

27

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

L'Espai Germanetes L'Espai Germanetes és un espai buit localitzat a la confluència entre els carrers Comte Borrell, Consell de Cent i Viladomat al barri de l'Esquerra de l'Eixample d'uns 5500 m 2, que suposa una superfície de gairebé la meitat d'una illa de l'Eixample.

ANTECEDENTS Per entendre el projecte actual és necessari conèixer el llarg recorregut que ha seguit aquest espai. L'antic convent, construït cap a finals del segle XIX i propietat de les Germanetes dels Pobres va tancar les seves portes el 2001, tot i que no va ser enderrocat fins tres anys més tard. L'any 2000 es recupera i s'obre al públic els Jardins d'Emma de Barcelona, l'interior de mansana pròpiament. Aquell mateix any, Qualificacions urbanístiques de la mansana d'Espai Germanetes

es crea Camí Amic 29, format per les escoles públiques del barri i diverses entitats.

Així mateix sorgeix el projecte "BARCELONA MÉS VERDA. Com volem que sigui un jardí del nostre Districte?" impulsat per Parcs i Jardins i l'Institut Municipal d'Educació amb l'objectiu de poder treballar des de l'escola el disseny d'un espai verd pel Districte. El solar passa a ser titularitat pública i el maig del 2010, s'aprova el Pla Especial urbanístic. L'any següent es presenta una modificació del PGM on les pressions veïnals aconsegueixen que es qualifiqui l'espai com a zona verda i equipaments (preveient la construcció d'un institut d'ensenyament secundari, una escola bressol, pisos tutelats per a gent gran, centre de dia i habitatges de lloguer per a joves). A més, la modificació del PGM reserva un espai verd que permet obrir l'interior d'illa pròpiament, al carrer Viladomat.

En aquest context de manca d'espais verds i equipaments i la paralització de les actuacions per part de l'Ajuntament, sorgeix la iniciativa ciutadana Recreant Cruïlles, que neix a partir dels moviments del 15-M i l'Assemblea de l'Esquerra de l'Eixample i amb els suport de l'Associació de Veïns i Veïnes, que havia encapçalat les primeres accions veïnals iniciades molts anys abans. L'objectiu era detectar les mancances del barri i repensar la possible ocupació del solar per a desenvolupar-hi projectes comunitaris on generar nous espais fora de la dinàmica consumista predominant i vinculats a processos participatius i creatius 30.

El Camí Amic, és un espai educatiu i d'enriquiment personal, exemple de projecte de participació infantil, que té com a objec tiu afavorir l'autonomia infantil mitjançant una bona qualitat de l'espai urbà, promoguent espais agradables i segurs que relligu in les zones verdes i els diferents equipaments.

30 PUJOL I RODON, Roger. Buits urbans autogestionats: processos de participació ciutadana en la transformació ecològica de les ciutats. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Màster en sostenibilitat, 09-2012. Projecte Final de Màster Oficial presentat a la UPC. 29

28

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

Aprofitant l'espai com una oportunitat on desenvolupar un laboratori per a la reforma de l'actual model social i urbà de la ciutat. 31 Durant el període entre els anys 2011 i 2013, es va impulsar un procés d'obertura al barri i participació dels veïns i veïnes, i es van presentar diverses propostes i accions que visibilitzaven aquest espai en desús i el seu potencial 32. En són exemple l'ocupació temporal dels carrers circumdants dins del marc de jornades festives o exposicions com l'instal·lació artística "Inside Out". Paral·lelament, es duen a terme quatre tallers oberts participatius entre totes les entitats i persones interessades per l'Espai Germanetes i el seu entorn, on participen una seixentena de veïns i veïnes. El procés culmina en un projecte de futur que aprofita l'opció del Pla Buits, que cedeix la gestió temporal de 580 m 2 del solar.

ESPAI MULTIFUNCIONAL El projecte acull una multiplicitat d'usos, destacant tres eixos vertebradors: un hort urbà i jardí comunitari, activitats esportives i la creació d'un espai de trobada i sociabilització pel barri. És important destacar que, més enllà de l'Espai Germanetes, el col·lectiu Recreant Cruïlles vol incidir en l'espai públic de tot el barri, apostant per la peatonalització de l'Eixample, igual que es va fer al barri de Gràcia fa deu anys.

Busquen transformar les cruïlles i carrers adjacents a partir de projectes com les cruïlles-plaça o les superilles. Un altre branca del projecte és la reivindicació de la comunitat educativa, plantejant la possibilitat de treballar sobre una proposta educativa dins l'espai, que doni suport als centres escolars del voltant. 33 Els horts urbans, pràctica que va apareixent de manera creixent en diversos projectes de la ciutat de Barcelona, són la primera activitat proposada, juntament amb el jardí comunitari, que busca zones d'oci i de descans, conservant la vegetació existent. En l'espai autogestionat que forma part del Pla Buits ja es contemplava aquest ús i amb la posterior urbanització de la resta de l'espai s'ha ampliat aquesta zona.

Comuns urbans a barcelona. Germanetes/Recreant cruïlles. solar reactivat a l'Eixample, auto-gestionat col·lectivament com a espai de trobada per a la transformació social i ambiental del barri. [en línea] bcncomuns.net, 2016. [Consulta 10 de juliol de 2016].

32 Ob.cit.

33 PUJOL I RODON, Roger. Buits urbans autogestionats: processos de participació ciutadana en la transformació ecològica de les ciutats. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Màster en sostenibilitat, 09-2012. Projecte Final de Màster Oficial presentat a la UPC. 31

29

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

Un altre ús que s'introdueix són les activitats esportives. Hi ha diversos estudis que

1

apunten que l'esport és un element central per a la integració social 34. Per això es proposa per a l'espai una pista esportiva de bàsquet, taules de ping-pong, un rocòdrom i una ludoteca. Aquest punt és important ja que atreu els seus participants per a realitzar activitats de lleure, que permeten alhora un oci saludable i un espai d'autoconeixement. 35 2

Finalment, en el projecte es preveu que s'hi puguin desenvolupar altres activitats. En són exemples, el Mercat de Pagès de l'Eixample que es du a terme mensualment el dissabte, o la celebració de la revetlla de Sant Joan i alguns actes de la Festa Major del barri.

DINÀMIQUES PARTICIPAT IVES EN EL DISSENY DE L'ESPAI En els 5000 m 2 que ocupa el solar de Germanetes s'han intentat buscar diversos

3

espais, que permetessin desenvolupar-hi diferents activitats. En els 580 m 2 que formen part del Pla Buits, l'Espai Germanetes Autogestionat, s'hi ha construït una cúpula geodèsica, estructura efímera que forma un llindar per tal de poder realitzar conferències, debats, concerts, tallers, espectacles teatrals, etc. Un espai polivalent que afavoreixi l'intercanvi.

Recentment s'han urbanitzat els 4930 m 2 restants de l'illa de forma temporal. Com 4

s'explica en els antecedents, aquesta part de l'Esquerra de l'Eixample no s'entén sense la implicació i iniciatives veïnals, i les dinàmiques participatives que han anat creant l'espai que trobem ara. En la recent urbanització de la resta de l'espai, duta a terme per l'Ajuntament, també s'ha tingut en compte el resultat de dos processos de participació realitzats dos anys abans, partint de tota la informació i material generat tots aquests anys. Tot i que el disseny resultant contempla la majoria de demandes,

5

com el rocòdrom infantil, els horts o les pistes esportives segons expliquen alguns veïns, n'hi han d'altres que no s'han tingut en compte. Aquest és el cas d'un caseta magatzem per poder guardar les eines i materials dels veïns.

Tot i ser un espai d'urbanització provisional, que espera la construcció dels equipaments, s'ha posat èmfasi en els espais que quedaran lliures en la posterior (1) Pista esportiva de l'Espai. Font: Júlia Viñeta edificació. S'ha intentat generar un espai que s'adapti a l'evolució que tindrà. L'espai (2) Mercat de pagés. Font: Recreant cruïlles inclou les pistes esportives i taules de ping-pong, assenyalades en el punt anterior, (3) Procés participatiu Germanetes. Font: Idensitat (4) Espai Germanetes. Font: Júlia Viñeta un espai de jocs infantil, un espai d'hort, un rocòdrom infantil, taules de pícnic i un (5) Espai Germanetes. Font: Júlia Viñeta

mur amb element mirall.

34 35

Ob. cit.

Ob. cit.

30

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

A més, a diferència d'altres espais públics aconseguits en el territori de l'Eixample, hi ha present un equilibri entre la zona pavimentada, de color gris i vermell, i zones verdes. Aquestes darreres són un element molt important que conforma l'espai, tant en el pla horitzontal com en el vertical, amb enfiladisses que cobreixen els murs de mitgera perimetral. S'ha intentat buscar espais d'ombra, com per exemple la zona arbrada anomenada El Bosquet de l'Eixample (antiga demanda veïnal), primera part urbanitzada que correspon als antics jardins d'Emma de Barcelona. En el cas del mur amb miralls, es busca una nova per cepció del lloc, mitjançant els reflexos dels panells d'alumini. A més, aquest element contempla un possible aprofitament per a activitats dirigides a l'aire lliure.

Una altre diferència és el mobiliari urbà pel que s'ha optat. S'han dissenyat unes topografies de fusta, que funcionen com a bancs i s'allunyen dels bancs individuals que s'utilitzen en la majoria d'urbanitzacions de la ciutat.

ESPAI DE TROBADA I SOCIALITZACIÓ A diferència del primer cas, l'espai públic aconseguit no està determinat per l'activitat de cap equipament sinó que està obert i busca la permeabilitat dels fluxes de gent.

Les característiques de l'espai, tant per la mida com per no tenir edificacions en tres cantons, s'allunyen dels interiors de mansana pròpiament dits i es configuren com una autèntica plaça de l'Esquerra de l'Eixample.

L'espai públic dissenyat busca la polivalència del seu funcionament. És un espai accessible que destina espais als diversos usuaris, ja siguin in fants, joves o gent gran. Tots aquests factors contribueixen a generar un espai d'intercanvi entre les persones.

Finalment i a diferència de la resta d'espais públics i d'interiors d'illa de l'Eixample, s'aposta per una gestió veïnal de l'espai. L'Espai Germanetes del PlaBuits ja és autogestionat i, actualment, s'està plantejant l'opció d'estendre-ho a la totalitat de l'espai.

Espai Germanetes. Font: Júlia Viñeta.

31

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

32

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

“La riqueza civil y arquitectónica, urbanística y morfológica de una ciudad es la de sus espacios colectivos, la de todos los lugares donde la vida cotidiana se desarrolla, se representa y se recuerda.

Y, quizás estos son, cada vez más, espacios que no son ni públicos ni privados, sino ambas cosas a la vez.”

MANUEL DE SOLÀ-MORALES, Espacios públicos y espacios

colectivos.

33

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

CONCLUSIONS Com hem vist al llarg del treball, la recerca d'espai lliure dins d'una trama tan consolidada com és l'Eixample, ha suposat una gran feina de recuperació. Tot i que els resultats no siguin altament visibles ni atractius per les revistes, són espais que, des del primer moment que s'obren al públic, són altament concorreguts i passen a formar part de la quotidianitat d'una gran quantitat dels veïns i veïnes que habiten els barris. Actuar dins d'una trama tan densa i compacta ha fet que la lògica d'oportunitat fos el sistema d'obtenció d'aquests espais, dut a terme inicialment per l'administració.

En aquests darrers anys, és indubtable el fort paper que ha pres la ciutadania. Els moviments veïnals, representats en les Associacions de veïns i veïnes, han tingut una gran influència en la reivindicació d'espais. D'altra banda, el context de crisi ha fet possible, en gran mesura, assajar noves metodologies, de base cooperativa, que han ajudat a la transferència de coneixements. Si mirem una mica enrere, amb la transició democràtica i l'aparició de l'Advocacy planning, als anys 60 i 70, apareixen els primers indicis de pràctiques col·laboratives i participatives. Tot i així, en el cas de l'Eixample, no és fins aquests darrers anys, en el context de les retallades i paralització de la construcció, que apareixen intervencions d'aquest caire.

Els dos exemples estudiats ens demostren que es possible pensar en nous models urbans. Ofereixen una alternativa diferent als espais lliures convencionals que s'havien obtingut fins el moment i es configuren com veritables laboratoris d'assaig.

Ambdós casos són molt diferents, tant per l'estructura, la forma, els m 2 de superfície o les activitats però coincideixen en l'objectiu final: oferir-se al barri i dotar d'un espai de col·lectivitat als veïns i veïnes. D'altra banda, un altre factor predominant és la diversitat d'usos. Aquest fet fa que els espais es configurin per ser usats per usuaris de diferents edats i procedències. L'espai públic contribuirà més a la ciutadania com més polivalent sigui funcionalment i més afavoreixi l'intercanvi, tal i com assenyalen Jordi Borja i Zaida Muxí al llibre Espai públic: ciutat i ciutadania. En el cas de Can Roger, amb un ús més concret que busca suplir un servei, la diversitat d'usuaris no és tant clara com en el cas de l'Espai Germanetes.

34

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

Finalment, aquests projectes són una mostra de que amb recursos limitats, tant econòmics, com de materials, poden sorgir idees innovadores amb grans resultats.

Des del meu punt de vista l'urbanisme més innovador passa pel reciclatge, la rehabilitació, la reparació, la reconstrucció i la reapropiació de ls espais que són de tots.

Tal i com s'apunta al llarg del treball, aquestes experiències no són casos aïllats ni exclusius sorgits a l'Eixample. Aquestes intervencions han anat sorgint en diferents punts de la ciutat, així com en d'altres ciutats d'Europ a i Amèrica. En el territori de l'Eixample han sorgit en aquells solars on s'ha donat l'oportunitat, com una resposta a la manca d'intervenció i recursos municipals però també per una voluntat de reapropiar-se de nous espais. Potser, alguns dels usos podrien apropiar-se d'altres solars o espais ja recuperats, com per exemple els horts urbans. Activitats molt reclamades pels habitants i que tenen molts bons resultats.

Però per a que es puguin dur a terme aquestes intervencions s'han de donar dues situacions: És indispensable la implicació de la ciutadania. Tant en el disseny dels espais, com en la gestió. En segon lloc, és molt important que les administracions desenvolupin marcs legals que permetin la posada en pràctica de les noves intervencions. La política del Pla Buits es presenta com una inici esperançador per a la gestió ciutadana i un canvi en la manera de fer ciutat.

Finalment, aquestes pràctiques col·laboratives, sumades, poden beneficiar un canvi més profund sobre com viure a la ciutat. Un canvi en la manera de fer ciutat, però també, un replanteig de la nostra figura com arquitectes. Per mal o per bé, la crisi i la paralització de la construcció està canviant moltes coses. La disciplina de l'arquitectura s'obre cap a nous horitzons i difumina els seus límits amb els d'altres professions, com la sociologia, l'antropologia, l'educació social o el disseny. Tant el treball participatiu amb els que seran futurs usuaris dels espais, involucrant-los des del inici del projecte, com el treball multidisciplinari, ofereixen unes possibilitats molt temptadores i molt enriquidores per a tots i totes. Repensar-se, obrir-se a altres camps, replantejar els usos, les formes de gestió,...poden afavorir a aconseguir nous espais per a la sociabilitat, la creativitat i la producció.

35

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

36

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

BIBLIOGRAFIA Llibres ARILLA, Javier. Els tresors de les illes. Barcelona: P.A.U. Education, 2001.

BORJA, Jordi; MUXÍ, Zaida. L'espai públic: ciutat i ciutadania. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis: Electa, cop. 2003.

BUSQUETS, Joan. [et al.]. Cerdà i la Barcelona del futur: realitat versus projecte.

[Catàleg de l'exposició]. Barcelona: CCCB, 2009.

BUSQUETS, Joan. [et al.]. Estudi de l'Eixample / Laboratori d'Urbanisme. Barcelona: Ajuntament. Àrea d'Urbanisme, 1983.

BUSQUETS, Joan. Barcelona, la construcció urbanística d'una ciutat compacta.

Barcelona: Edicions del Serbal, 2004.

CERDÀ, Ildefons. Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1968-1971.

DELGADO, Manuel. El espacio público como ideologia. Madrid: Los Libros de la Catarata, cop. 2011.

FIGUERAS, Lourdes; [et al.]. L'Eixample: gènesi i construcció. Barcelona: Lunwerg, DL 2009.

GARCÍA ALMIRALL, M. Pilar; MOIX BERGADÀ, Montserrat. Paràmetres urbanístics del districte de l'Eixample de Barcelona. [en línea] Barcelona: CPSV, Departament de Construccions Arquitectòniques I, 2008. Disponible a: http://hdl.handle.net/2117/19988 PERMANYER, Lluís. Els interiors d'illa de l'Eixample. Barcelona: ProEixample, 2003.

SOLÀ MORALES, Manuel de. 10 Lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2008.

SOLÀ MORALES, Manuel de. Cerdà: ensanche. Barcelona: Edicions UPC, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, DL. 2010. *ARIAS RUIZ, Nora. La ciudad colectiva, participación. Módulo 1: Introducción.

Barcelona: Arquitectura sin fronteras, ASForma. Demarcación de Catalunya, 2016.

Articles BAIGES CAMPRUBÍ, Carles. Com pot l'"urbanisme tàctic" canviar el planejament oficial?. A: La Trama Urbana [en línea]. 19-5-2014. [Consulta: 28 de juny de 2016].

Disponible a: https://latramaurbana.net/2014/05/19/com-pot-l-urbanisme-tacticcanviar-el-planejament-oficial/#more-1181 BORJA, Jordi. El dret a la ciutat en pràctica. Espai públic i dret a la ciutat. Dins: Sèrie Drets Humans Emergents 7: El dret a la ciutat. [en línea]. p. 138-162, octubre 2011 [Consulta: 28 de juliol de 2016]. Disponible a: http://observatoridesc.org/sites/default/files/publicacio_2.pdf

37

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

La Trama Urbana. Entre la excepcionalidad y la informalidad: apuntes para un urbanismo posburbuja. A: Papers. Regió metropolitana de Barcelona, núm 57, pp.

55-62, 2014.

MAGRO HUERTAS, Tania. Participación ciudadana en la construcción de la ciudad: ¿Revolución o conyuntura? A: Revista Diagonal. Barcelona: número 40, pp 21-25, hivern 2015-2016.

MARTÍ-COSTA, Marc. Pla Buits: polítiques urbanes pel mentrestant [Article de blog].

A: La Trama Urbana [en línea]. 10-6-2013. Post originalment publicat al bloc Pista Urbana del Diario.es. [Consulta: 17 de juny de 2016]. Disponible a: https://latramaurbana.net/2013/06/10/pla-buits-politiques-urbanes-pel-mentrestant/ MARTÍ-COSTA, Marc. Advocacy planning: urbanismo al servicio de la justicia social [Article de blog]. A: La Trama Urbana [en línea]. 18-2-2013. [Consulta: 17 de juny de 2016]. Disponible a: https://latramaurbana.net/2013/02/18/advocacy-planningurbanismo-al-servicio-de-la-justicia-social/ Martínez López, Miguel. La participación social en el urbanismo. [en línea] Biblioteca CF+S. Madrid. [Consulta: 12 de juliol de 2016]. Disponible a: http://habitat.aq.upm.es/boletin/n34/ammar.html MARRADES, Ramón; SEGOVIA, Chema. Y del proceso al plan. A: Revista Diagonal. Barcelona: número 40, hivern 2015-2016.

MONTANER, Josep Maria. Dimensions del dret a la ciutat. El dret a l'espai públic: principis i exemples. Dins: Sèrie Drets Humans Emergents 7: El dret a la ciutat. [en línea]. p. 87-101, octubre 2011 [Consulta: 28 de juliol de 2016]. Disponible a: http://observatoridesc.org/sites/default/files/publicacio_2.pdf MUXÍ, Zaida. Dimensions del dret a la ciutat. Reflexions entorn de les dones i el dret a la ciutat des d’una realitat amb miratges. Dins: Sèrie Drets Humans Emergents 7: El dret a la ciutat. [en línea]. p. 103-115, octubre 2011 [Consulta: 28 de juliol de 2016]. Disponible a: http://observatoridesc.org/sites/default/files/publicacio_2.p df PAZOS ORTEGA, Teresa. La obtención de espacio público en la trama consolidada del Eixample: un proceso urbanístico continuado de más de 30 años. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, 2014. Disponible a upcommons: http://upcommons.upc.edu/handle/2099/15566 SOLÀ MORALES, Manuel de. Espacios públicos y espacios colectivos. Un nuevo reto: urbanizar lo privado. A: La Vanguardia. Barcelona: maig, 1992.

Llocs web Ajuntament de Barcelona. Ecologia, Urbanisme i Mobilitat [en línia]. 2016. [Consulta: 21 de juny de 2016].

Disponible a: http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca Ajuntament de Barcelona. Servei de premsa [en línia]. 2016. [Consulta: 10 de juliol de 2016].

Disponible a: http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2016/05/14/la-urbanitzacioprovisional-de-lespai-germanetes-ja-esta-oberta-per-al-gaudi-del-veinat/

38

La recuperació d'espai públic a l'Eixample. Noves formes de disseny i gestió

Associació Can Roger. Can Roger, menjador+hort+art [en línia]. 2016 [Consulta: 21 de juny de 2016]. Disponible a: http://assoccanroger.blogspot.com.es/ Comuns urbans a barcelona. Germanetes/Recreant cruïlles. solar reactivat a l'Eixample, auto-gestionat col·lectivament com a espai de trobada per a la transformació social i ambiental del barri. [en línea] bcncomuns.net, 2016. [Consulta 10 de juliol de 2016]. Disponible a: http://bcncomuns.net/cpt/germanetesrecreantcruilles/ DELGADO, Manuel. El cor de les aparences [blog] [en línia] 2016 [Consulta: 20 de juny de 2016].

Disponible a: http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/ DISPOSITIUS POST-| S+T+I | SEMINARI + TALLER + INTERVENCIONS IDENSITAT. Pràctiques artístiques i xarxes d'acció ciutadana en contextos post-crisi. [en línea] idensitat.net, 2016. [Consulta: 10 de juliol de 2016]. Disponible a: http://idensitat.net/ca/idbarri-barcelona/dispositius-post/900-dispositius-post-stiseminari-taller-intervencions Líniaeixample. Un nou pulmó verd a l'Eixample. [en línea] http://comunicacio21.cat/, 26 de gener de 2015. [Consulta: 11 juliol de 2016]. Disponible a: http://comunicacio21.cat/noticies-liniaeixample/466-liniaeixample/iniciliniaeixample/inici-liniaeixample-noticies-destacades/109253-un-nou-pulmo-verd-a-leixample NEL·LO, Oriol. Blog Oriol Nel·lo. Henry Lefebvre: del dret a la ciutat a la producció de l'espai [blog] [en línea]. 2016 [Consulta: 10 de juliol de 2016] Disponible a: http://oriolnello.blogspot.com.es/2013/12/henri-lefebvre-del-dret-la-ciutat-la.html Racons públics. Racons públics, 2a edició 2009-2010. [en línea] fad.cat [Consulta: 13 de juliol de 2016]. Disponible a: http://fad.cat/raconspublics/2009/presentacio.php Recreant cruïlles. Recreant cruïlles. [en línia]. 2016. [Consulta: 22 de juny de 2016].Disponible a: https://recreantcruilles.wordpress.com/ Tesis doctorals/Projectes Final de Màster PAZOS ORTEGA, Teresa. El patio del Eixample, un espacio público de proximidad.

Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, 2014. Tesi doctoral presentada a la UPC. PUJOL I RODON, Roger. Buits urbans autogestionats: processos de participació ciutadana en la transformació ecològica de les ciutats. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Màster en sostenibilitat, 09-2012. Projecte Final de Màster Oficial presentat a la UPC.

39