JUNTS ESMENA ELS PRESSUPOSTOS DEL TRIPARTIT PER INTENTAR SUPERAR L’AUTONOMISME
Assegurar l’ampliació de l’aeroport del Prat, la construcció de la B-40 i el Hard Rock, algunes de les prioritats
Junts per Catalunya ha registrat al Parlament 840 esmenes als Pressupostos de la Generalitat
“per intentar corregir els pressupostos del tripartit autonòmic, perquè no són bons pels catalans ni per Catalunya”, ha explicat el president del grup parlamentari, Albert Batet.
sentit, Batet ha ressaltat que les esmenes presentades "demostren que Junts és l’alternativa al tripartit d’ERC, el PSC i els Comuns”.
Batet ha assegurat que els pressupostos “ni donen resposta a totes les necessitats dels ciutadans, en matèria de fiscalitat, d’educació o de salut; ni serveixen per afrontar els principals reptes de país, com el desenvolupament econòmic, l’equilibri territorial o per avançar cap a la independència”. Per això Junts ha fet una feina rigorosa, seriosa i detallada per corregir totes les mancances dels pressupostos del tripartit, pensant en la gent i en el país. En aquest
De les 840 esmenes registrades, 70 fan referència a l’àmbit sectorial, 685 són d’àmbit territorial i 86 són a la llei d’acompanyament. Les esmenes s’articulen en cinc grans eixos, el primer dels quals és el desenvolupament econòmic. En aquest àmbit, Batet ha reclamat una fiscalitat justa en l’actual context econòmic i l’ajut a petites a les petites i mitjanes empreses i comerços a fer front als costos energètics. “Volem que Catalunya no perdi pistonada”, ha advertit Batet, “per això, hem presentat tres esmenes per assegurar l’ampliació de l’aeroport del Prat, la construcció de la B-40 i el Hard Rock”. “Perquè l’acord entre Esquerra i PSC en aquests projectes és ambigu, mentre els comuns sempre s’hi han oposat completament”, ha assegurat.
En matèria de drets i cohesió social, Batet ha ressaltat que els pressupostos “no
donen resposta a necessitats urgents del Tercer Sector”. Per això Junts defensa “incrementar els ajuts que permetin la millora retributiva i les condicions laborals dels professionals dels sectors”. Batet també ha afirmat que és imprescindible que el 25% de salut sigui per atenció primària, així com més recursos per a la salut mental i que es desplegui l’Agència Integrada Social i Sanitària.
En altres qüestions, Batet ha ressaltat la necessitat de potenciar l’ús social del català davant del retrocés que pateix. Per això Junts ha registrat una esmena de 50 milions d’euros per a la creació de nous continguts a la CCMA i 30 milions d’euros de promoció de la llengua. Així mateix, en l’àmbit de polítiques de joventut, Batet ha fet èmfasi en l’ampliació fins als 35 anys de les bonificacions en l’adqui-
sició de l’habitatge per a joves en l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP).
Pel que fa a l’eix nacional, el president del grup parlamentari ha recordat que les esmenes presentades en aquest àmbit són les resolucions que van aprovar els partits independentistes al Debat de Política General, "per avançar en la millora de l'autogovern".
LES PIULADES
El president Pere Aragonès no compareixerà al Parlament per explicar les negociacions amb l’Estat i la reforma del Codi Penal. Així ho ha assegurat la portaveu del govern, Patricia Plaja, en roda de premsa aquesta setmana. Dilluns, el portaveu de Junts, Josep Rius, demanava a Aragonès que comparegués per retre comptes dels resultats de la taula de diàleg. Davant la negativa del president, Rius ha afirmat que el president “incompleix els seus compromisos”, perquè Aragonès es va comprometre a comparèixer a la cambra abans que acabés el desembre passat. I ha recordat que el mateix president va afirmar que serien transparents.
Dilluns, el també vicepresident de Junts assenyalava que la recent reforma del Codi Penal no ha servit per aturar la repressió ni per desjudicialitzar, sobretot després de la resolució del Tribunal Suprem.
Per això Junts demanava que el president s’expliqués: “li demanem transparència i rendiment de comptes. Volem saber què ha passat, què s’ha pactat i què no, i com afecta no només als líders de l’1 d’octubre, sinó també a totes les persones encausades al jutjat número 13 i a la resta d’encausats independentistes”.
Rius també va assegurar sobre la reforma que “només
"Un mateix escàndol, dues mesures. Si ets espanyol, la justícia et protegeix. Si ets català, et fots. Sí, som un grup objectivament identificable també per la diferència de tracte als tribunals."
"El 28 de maig tenim una oportunitat. Davant aquells que volen guanyar amb les togues i els codis penals, nosaltres guanyarem allà on hem guanyat sempre, allà on es guanya a Europa, que és a les urnes. El 28 de maig donarem la millor resposta a la repressió de l'Estat. Guanyarem"
calia derogar la sedició, no agreujar desordres públics ni la malversació” i ha denunciat que el govern espanyol ha aplaudit aquesta “ofensiva judicial”.
“Només la força de la unitat ens permetrà avançar en la independència”, ha afirmat el portaveu, fent una crida a tots els sectors de l’independentisme per refer la unitat estratègica.
"#Lawfare"
Albert Batet:"Volem aconseguir que Catalunya no perdi pistonada"
Aragonès incompleix els seus compromisos i no compareixerà al Parlament per explicar les negociacions amb l'EstatCarles Puigdemont (@KRLS) President Laura Borràs (@LauraBorras) Presidenta
Junts ha presentat al Congrés dels Diputats una iniciativa per derogar l’article 384bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal. És un article que permet els jutges sense sentència ferma suspendre les funcions a càrrecs públics. La portaveu Miriam Nogueras i el diputat Josep Pagès han comparegut en roda de premsa per explicar-ho. “És un article pensat per terroristes, però que els jutges espanyols apliquen per fer política”, ha denunciat Pagès.
El diputat des del faristol del Congrés ha afirmat que la derogació d’aquest article “és una millora per als representants electes i per als ciutadans que els han votat, perquè suposa acabar amb una relíquia de la política antiterrorista dels anys vuitanta, de la mateixa època que els GAL, un artefacte desfasat la mateixa existència del qual assegura la vulneració de
drets que es produirà”. A la pràctica, aquest article permet a un jutge d’instrucció suspendre un parlamentari, sense sentència, amb la simple acusació de violència o terrorisme. “Totes les cauteles del Tribunal Constitucional van ser inútils, com han demostrat els jutges espanyols,
que aprofiten cada possibilitat que tenen per aplicar la seva agenda política”, ha assegurat el diputat. Malauradament, la proposta no ha sigut presa en consideració.
Pagès ha volgut incidir que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, en el dicta-
El portaveu de Junts per Catalunya al Senat, Josep Lluís Cleries, ha reclamat aquest dimarts a la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, un “pla de xoc social i d’impuls de la competitivitat i la reactivació” per a fer front a l’“infrafinançament”, el “dèficit fiscal” i la “falta d’inversió” de l’Estat a Catalunya i garantir l’“Estat de Benestar en el mentrestant fins a la independència”. A través d’una interpel·lació de Junts, Cleries ha acusat el Govern espanyol d’actuar d’una forma “irresponsable i insolidària” amb un sistema de finançament autonòmic “obsolet i caducat fa 9 anys”.
“En l’època de la immediatesa i de les noves tecnologies funcionem amb un règim comú que va caducar el 2014 i amb un sistema acordat el 2009. Una autèntica vergonya”, ha lamentat el portaveu.
Cleries ha retret a Montero les dades del manifest presentat el passat 10 de febrer per la majoria de patronals i Cambres de Comerç que constata que l’actual model de finançament és “totalment insuficient per a finançar les competències traspassades” i “no ha seguit les exigències marcades per l’evolució de la població”. En aquesta línia, el portaveu ha
argumentat que l’actual sistema no respecta “ni el principi d’ordinalitat, ni la paritat del poder adquisitiu”.
En contrapartida, Cleries ha apuntat que aquestes xifres “sí que han de satisfer l’actual Govern de la Generalitat”, a qui ha acusat de practicar l’“autonomisme” i la “renúncia nacional” amb els pressupostos presentats per a aquest exercici.
men de juliol de 2022, estableix que l’aplicació de l’article 384 bis als líders polítics catalans constitueix “una violació de l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, referent a la participació en els assumptes públics, directament o per mitjà de represen-
tants lliurement elegits, el dret a ser elegit i a quedar-s’hi si no hi ha sentència ferma”.
En la roda de premsa, Nogueras també ha aprofitat per denunciar que el govern espanyol malgasta diners “en programaris per espiar la dissidència política, en trens que no passen pels túnels o en submarins que no floten”. En aquest sentit, sobre els programaris espia, la diputada ha recordat que hi ha una comissió d’investigació a Europa sobre Pegasus que a l’Estat espanyol ha estat vetada i ha afirmat que el CatalanGate marcarà l’agenda espanyola, sobretot a partir del moment que Espanya tingui la presidència del Consell de la UE. La portaveu també ha denunciat que dels 64.000 milions d’euros que els catalans aporten a l’Estat, 20.000 milions no tornen mai.
Castellví presenta esmenes a la LOSU en defensa del sistema universitari català
Junts ha presentat al Senat 88 esmenes a la Llei d’Universitats espanyola. Les esmenes son enfocades en la defensa de les competències catalanes, del sistema universitari català, de la llengua catalana i la demanda de recursos econòmics i humans.
La senadora Assumpció Castellví ha afirmat que “la LOSU no és la nostra Llei”, sinó que defensa el sistema universitari català. De les esmenes presentades per Junts, se n’ha aprovat una que, segons Castellví, és per a “beneficiar la mobilitat internacional també a l’Euroregió Pirineus Mediterrània”. Sobre la llei, la senadora ha posat de manifest que “les Comunitats Autònomes han de poder definir els criteris d’elaboració de les propostes d’examen i les de la seva ava-
luació” i ha acusat el govern espanyol de pretendre “establir un model uniformador” amb aquesta llei.
En la seva intervenció també ha demanat més recursos per a les universitats, perquè necessiten infraestructures per modernitzar-se i ser més eficients.
La consellera Gemma Geis ja va avisar des del Parlament que l’anomenada LOSU defensa “un model únic i uniformador”, que “vulnera l’autonomia universitària” i que amb aquesta llei “Espanya mira portes endins”. En canvi, defensava que “la singularitat del sistema universitari català i el finançament que necessita només es podrà desenvolupar amb un Estat propi”. A més, la llei suposaria un cost per al Govern de 67 milions d’euros “com a mínim”.
Junts presenta una proposició per derogar la llei que permet als jutges "aplicar la seva agenda política"
Cleries denuncia l’"infrafinançament", el "dèficit fiscal" i la "falta d’inversió" a CatalunyaSENAT
Els 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona enfilen la cursa electoral en una jornada municipalista
Junts ha celebrat la ‘Jornada Metropolitana de Barcelona. El cor metropolità de Catalunya’ on ha reunit una setantena d’alcaldables, regidors i consellers municipals dels 36 municipis de la zona.
El secretari general Jordi Turull ha afirmat que a les eleccions municipals estan en joc tres elements: “el model socioeconòmic que defensem per generar oportunitats, la fortalesa d’allò que ens fa ser nació: la llengua i la cultura; i la fortalesa del moviment independentista”. Turull ha demanat als alcaldables metropolitans que no es posin “límits” de cara el 28 de maig i ha reclamat “esperança” enfront dels que opten per “la resignació”, “el dogmatisme” o “l’immobilisme”.
En aquest sentit ha assenyalat que els propers comicis són una “gran oportunitat” per donar resposta als reptes actuals i “donar una nova embranzida”. Sobre aquesta qüestió, en una piulada, el secretari general ha destacat que “davant aquells que volen guanyar amb les togues i els codis penals, nosaltres guanyarem allà on hem guanyat
TERRASSA
sempre, allà on es guanya a Europa, que és a les urnes. El 28 de maig donarem la millor resposta a la repressió de l’Estat. Guanyarem!”.
En la jornada, Turull ha aprofitat per carregar contra la repressió i les “atrocitats” de l’Estat espanyol i ha alertat que mentre uns fan servir “les togues” Junts opta per les urnes. En aquest sentit, ha destacat que "davant dels que han renunciat al camí a la independència, nosaltres triem servir més i millor i els ciutadans han de saber que hi ha aquesta força impulsora del país".
Meritxell Lluís es conjura per liderar el projecte de Terrassa
L’alcaldable de Junts per Terrassa, Meritxell Lluís, ha celebrat aquesta setmana a la ciutat del Vallès Occidental, una xerrada amb el candidat de Junts a Barcelona, Xavier Trias.
La candidata s’ha conjurat per liderar el projecte de Junts a la ciutat del Vallès Occidental per fer que “millori el benestar de tots els veïns i veïnes” i per ser “la capital de la qualitat de vida”. I per fer això, Lluís ha assegurat que “cal voluntat i ambició”. També ha destacat que Junts garantirà "un Ajuntament compromès amb la llibertat de Catalunya."
Junts exigeix al Govern espanyol responsabilitats per l'assassinat de Companys
Una moció de Junts per Catalunya per instar el Govern espanyol a reconèixer la responsabilitat de l’Estat espanyol en la detenció, acusació, sentència i execució del President de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Lluís Companys i Jover, ha estat rebutjada aquesta setmana al ple del Senat.
L’alcaldable Xavier Trias ha refermat el compromís del seu projecte per liderar des de la capital catalana una Àrea Metropolitana forta i equilibrada amb generositat i cooperació. El secretari general Jordi Turull ha situat la seva candidatura com “una gran oportunitat de lideratge de Barcelona”.
Trias ha destacat la idea de la unitat, perquè “quan anem junts, els 36 municipis metropolitans, tenim una força immensa” i ha afirmat que “no podem estar girats d’esquena a la resta de Catalunya, hem de col·laborar amb la resta de ciu-
TORONJO DEMANA QUE EL PRESSUPOST DE RECERCA I UNIVERSITATS ARRIBI AL 5%
L’alcaldable Trias ha donat suport a la candidata, afirmant que és “una dona valenta i forta” i que serà una “gran candidata”. Trias també ha destacat que Terrassa té “una societat civil molt potent” i que això s’ha d’aprofitar. Per això ha defensat que “Barcelona i Terrassa hem de col·laborar per aprofitar el potencial de totes dues ciutats. Hem de col·laborar per anar molt més enllà. Per triomfar en els nostres objectius”. En aquest sentit, Lluís ha afirmat que la relació de la ciutat amb Barcelona ha de ser una relació “d’igual a igual”.
La diputada de Junts, Judith Toronjo, a la Comissió de Recerca i Universitats ha demanat que el pressupost per aquest departament arribi al 5% “per situar-nos dins la mitjana dels països europeus amb els sistemes educatius més avançats per continuar garantint qualitat”. Toronjo també ha fet èmfasi en que estan convençuts que el sistema universari és “una estructura d’estat”.
VERGÉS RECLAMA MÉS DINERS PER A LA PAGESIA
El diputat Salvador Vergés a la Comissió d’Agricultura ha reclamat al Govern “menys papers i més diners”. El diputat ha posat de manifest diferents necessitats del sector, com l’erradicació de les plagues, el relleu generacional o la innovació. Vergés també ha destacat que cal aigua potable no contaminada arreu del país, estudiar el potencial de les centrals hidroelèctriques reversibles i més diners per retirar l’amiant.
CASOL DENUNCIA QUE TERRITORI NO RESPON AL DESEQUILIBRI TERRITORIAL
La diputada Cristina Casol a la Comissió de Territori ha denunciat que el Departament de Territori “té moltes mancances” i que “no dona resposta a les ur-
tats i pobles”. Trias ha assenyalat que de cara a les properes eleccions “hem de ser capaços de contactar amb molta gent, no només els nostres, també gent que no pensa exactament com nosaltres, però que compartim l’objectiu de donar resposta a les necessitats de la gent”
L’alcaldable també ha aprofitat l’acte per reclamar el traspàs de Rodalies a la Generalitat, “volem el traspàs, però amb el finançament que ens correspon. No volem ser dependents de ningú. Volem ser capaços de gestionar nosaltres la xarxa de transport públic”.
gències, ni a les desigualtats socials ni al desequilibri territorial”. Casol també ha exigit el traspàs íntegre i complet de Rodalies i l’ampliació de l'aeroport del Prat. Per la diputada, en el pressupost falten “polítiques disruptives amb l’Estat espanyol”.
FÀBREGA CRITICA LA POCA INVERSIÓ EN SANITAT ALS PRESSUPOSTOS
El diputat Jordi Fàbrega a la comissió de Salut ha criticat que tot i tenir el pressupost més expansiu de la història, només un de cada quatre euros es destina a Salut. Per això ha assegurat que la salut “no és una prioritat pel govern d’ERC i els seus socis de pressupostos del PSC i els Comuns”. Fàbrega ha alertat que els pressupostos “no reverteixen l’infrafinançament crònic en Salut”, perquè “l’infrafinançament és culpa de les transferències de l’Estat”.
RIUS CRITICA QUE EL GOVERN HA CONGELAT L’ACCIÓ EXTERIOR
El diputat Josep Rius a la Comissió d’Acció Exterior ha criticat el govern català per haver congelat l’acció exterior amb els pressupostos, “tal com imposava el PSOE”, ha assegurat. El diputat ha lligat aquesta qüestió amb el fet que, segons el diputat, els pressupostos “no preveuen cap partida per preparar-nos per la independència, tot i que
El senador per Girona, Josep Maria Cervera, ha lamentat que el PSOE no hagi donat suport a la iniciativa i ha assegurat que es tracta de “l’únic president democràticament elegit assassinat a Europa durant el turbulent segle XX per les estructures d’un Estat”.
Cervera ha retret al Govern espanyol que no reconegui la seva responsabilitat i ha afirmat que “no pot considerar acabat el procés de reparació i reconeixement només amb l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica”.
així es va aprovar en el passat debat de política general”. Una vegada més Rius ha denunciat que el govern català ha preferit triar el PSOE en comptes de Junts.
TEN CREU QUE ELS PRESSUPOSTOS SON INSUFICIENTS PER LA PROMOCIÓ DEL CATALÀ
El diputat Francesc Ten a la Comissió de Cultura ha alertat que els pressupostos son insuficients pel que fa a polítiques lingüístiques o pel que fa a la promoció de la llengua catalana. “Tenim la sensació que dels mateixos diners se’n fan, gràcies al màrqueting, múltiples lectures”. El diputat ha preguntat per què el Govern no pressiona Madrid perquè l’IEC tingui els pressupostos “dignes que des de les acadèmies se’ls ha de garantir” i ha demanat millorar la gestió dels cursos del CNL, que estan saturats i falten places.
MUNELL DEFENSA UN PAÍS AMB UNA FISCALITAT JUSTA
El diputat Jordi Munell ha defensat des del Parlament que l’esmena a la totalitat als pressupostos és una esmena “a les mancances sectorials i territorials dels pressupostos” i ha exposat que “el nostre objectiu és defensar un país equilibrat on tothom pugui dur a terme les seves aspiracions gràcies a una fiscalitat justa”.
SÍLVIA RIPOLL: "JUNTS ÉS L'ÚNIC PARTIT QUE POSA EN PRIMER LLOC LES LLIBERTATS DE CATALUNYA"
Qui és Sílvia Ripoll?
Una persona afable que li agrada el tracte amb les persones. M'agrada ajudar els altres perquè puguin assolir les seves fites. Sóc mare de dues filles a les que els he inculcat la cultura de l'esforç tal com ho van fer els meus pares amb mi i el meu germà.
Per què vas decidir entrar en política?
Vaig entrar en política el 2011 de la mà d'en Carles Pàramo.
En aquella legislatura vaig ser la regidora d'urbanisme i després d'un temps una mica allunyada vaig tornar i fins aleshores he estat la número dos la Montse Mindant, fins que he fet el pas a ser la candidata a les properes eleccions municipals. M'estimo profundament Roses.
Per què vas sumar-te a Junts?
Per mi va ser el pas natural, ja que venia de CiU. Em sento molt còmode dins d'aquest grup de gent. És l'únic partit que posa en primer lloc les llibertats de Catalunya. A Junts hi ha persones de tots els orígens i de totes les condicions socials.
Com encares les properes eleccions municipals?
Amb il·lusió i moltes ganes. Amb l'empenta pròpia
d'aquelles coses que es fan per primera vegada. El fet de ser cap de llista és un repte molt important i comporta molta feina per engranar tot un equip que és tant o més important que el número 1. Cada legislatura surten partits nous que fragmenten el vot. Pactar i governar cada vegada és més complicat.
Expliques que el teu avi era pescador de Roses. Quin és el futur d’aquest ofici al municipi?
Admetré que complicat. És una feina dura i amb molt de sacrifici personal i familiar, els joves no volen continuar. Jo encara en conec de la meva edat, però no més joves que jo. Si a això hi afegim tots els problemes i dificultats que es generen cap aquest sector des d’un despatx... tot és molt complicat. Però jo vull continuar dient que Roses és un poble de pescadors.
Tens dues botigues. Què pots aportar per defensar el comerç local rosinc?
Sempre he pensat que el comerç local dona singularitat als municipis i en aquest cas, en un municipi exageradament turístic com és Roses, on la gent busca botigues
ENTREVISTA CANDIDAT A SABADELL
diferents de les que troba a les grans ciutats, tenir comerç local i petit és un plus. A Roses cal que lluitem de veritat amb el problema del top manta, els petits botiguers estan fent un esforç ingent per sobreviure a aquest problema.
Roses i la Costa Brava estan plenes de cales precioses. Quina és la teva preferida?
Difícil la resposta, és impossible triar-ne una. Totes em porten records i cadascuna segons l'edat. Quan era petita anàvem amb barqueta a la cala Rostella, a l'adolescència a la cala Calitjàs i amb la família a la cala Pelosa. També havíem anat tot sovint a la cala Jóncols. Un privilegi, la veritat. Què no em puc perdre si vinc a Roses?
No us podeu perdre el nostre patrimoni històric, la Ciutadella, el Castell de la Trinitat. Un passeig pel camí de Ronda i una posta de sol. I després un bon dinar en qualsevol dels restaurants boníssims que tenim en el territori. El xef Ferran Adrià ha fet una feina molt important tots aquests anys, ens ha deixat un patrimoni gastronòmic en forma de talent impagable.
Referent polític no català
El meu referent polític és català.
La teva primera acció política
Fer que Roses tingui un govern estable i generós.
Un lloc per gaudir
Qualsevol lloc, però sempre en família.
Un record d’infància Amb l'avi, sempre. Un pla imprescindible Rodejar-te de gent honesta, de fiar, compromesa. Una festa per no perdre’s El Carnaval de Roses. Roses és… millor viure-la que no que t'ho expliquin.
LLUÍS MATAS: "CREC EN EL SABADELLENQUISME. LA NOSTRA HISTÒRIA ENS FA SINGULARS"
Qui és Lluís Matas?
Un sabadellenc nascut fa 51 anys, del barri de Can Rull que actualment viu al centre de la ciutat. Emprenedor de tota la vida, molt vinculat al sector tèxtil, a organitzacions i associacions empresarials de Sabadell i demarcació. En aquests moments vol dedicar uns anys a la política i fer realitat el seu projecte per a la ciutat.
Què et va fer decidir entrar en política?
AL DETALL
Referent polític no català
John F.Kennedy, Barack Obama i la primera ministra finlandesa, Sanna Marin.
La teva primera acció política
Convertir Sabadell en un centre econòmic de referència i fer que sigui la ciutat de les oportunitats.
Un lloc per gaudir
La platja de la Conca a l’Empordà.
Una festa per no perdre’s La Festa Major de Sabadell.
Un record d’infància
Quan vaig anar al Camp Nou per primera vegada amb el meu pare.
Un pla imprescindible
Una nit d’òpera al Teatre de la Faràndula de Sabadell, un espectacle cultural i musical dels Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Sabadell és... la Manchester catalana i ho seguirà sent.
Vaig entrar en política gairebé per casualitat, jo estava a l’empresa privada i al 2021 quan la portaveu de Junts per Sabadell s’incorpora al Govern de la Generalitat i es produeix un relleu al grup municipal, entro com a regidor i portaveu del grup a l’Ajuntament. Després sóc escollit per la militància per ser l’alcaldable. Un repte per aquests propers quatre anys que em plantejo amb convicció i molta il·lusió.
Per què vas sumar-te a Junts?
Fa anys havia militat a CDC, vaig anar evolucionant amb el PDeCat i ara amb Junts, perquè crec que és el partit que representa millor els meus valors: la feina, l’esforç, l’emprenedoria, el llevar-se ben d’hora ben
d’hora, amb una mentalitat i visió oberta i un profund sentiment independentista.
Quins són els principals reptes de Sabadell?
Els reptes es basen fonamentalment en dos eixos, impulsar l’economia general i redistribuir riquesa per poder fer polítiques socials. Per poder ferho, volem que Sabadell sigui una ciutat capital, moderna, verda, que vinguin empreses que generin llocs de treball, que la gent hi vulgui viure, que hi vulguin treballar, una ciutat del segle XXI, una ciutat referent, una ciutat que sigui el motor del Vallès i el motor de Catalunya.
Has estudiat ADE i has treballat durant anys en l’empresa privada. Què creus que pots aportar de l’empresa privada a la política?
Personalment, trobo molt interessant i un valor afegit, que persones que no s’han dedicat a la política institucional puguin incorporar-se en moments de la seva vida a la política municipal. Crec que podem aportar en positiu, que sumem. Tot allò que hem après al món laboral, a l’àmbit de l’empresa, ara ho podem traslladar a la política.
Vols un Sabadell amb “caràcter propi”, què pots aportar per aconseguir-ho?
Jo crec en el sabadellenquisme. La nostra essència, el caràcter, la nostra història ens fa singulars i ens ha fet referent com a poble i vull que ho continuem sent. Ho hem estat en el món del tèxtil i de la indústria i ara ho podem ser en l’àmbit del coneixement, la recerca, els serveis… això ho podem fer sumant amb altres ciutats del Vallès com Terrassa o amb la gran capital Barcelona. Si anem a Sabadell no podem evitar tastar les ‘belgues’?
És imprescindible provar les belgues del Genescà, però no ens podem oblidar de les ensaïmades del Benet o dels croissants del Forn de Sant Jaume i els tortells del diumenge de la Pastisseria Sallés.
Què no em puc perdre si vinc a Sabadell?
No us podeu perdre el gran ambient al voltant de les parades del Mercat Central, continueu pel Passeig de la Plaça Major, travessant els “Jardinets de la Caixa”, un lloc tranquil. I acabeu al Racó del Campanar, on podeu fer un vermut. També us recomano les rutes modernistes i de turisme industrial.