BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA
14 ABRIL 2023
14 ABRIL 2023
Junts ha presentat el pressupost alternatiu de 59.675 M€ que tindria el govern si tots els impostos que paguem es quedessin a Catalunya
Amb xifres calculades a mig termini
Creixement del 8-9% del PIB el primer any, i del 15-20% en el mig termini
Atur en plena ocupació (4-5%)
Junts per Catalunya ha presentat aquesta setmana el pressupost de la Generalitat sense dèficit fiscal, una proposta de pressupost actual que passaria dels 41.025 M€ als 59.675 M€, un increment de 18.650 M€ (+45%) que els catalans paguen en impostos al govern de Madrid i no tornen.
Segons la proposta de Junts, que ha presentat el diputat Joan Canadell en un acte celebrat a la Llotja de Mar, el pressupost sense dèficit fiscal suposaria basat en informes i estudis recents, un creixement del 8-9% del PIB el primer any.
També comportaria a mig termini un creixement entre el 15-20% del PIB, un índex de progrés social similar als primers estats europeus, un salari mínim de nivell europeu de 1431 € en 14 pagues; plena ocupació, amb un atur d’un 4-5%; i una millora de les pensions propera al 19%.
Per això el diputat ha defensat que “des de Junts tenim clar que cal ser un Estat independent per assolir-ho. I, per tant, seguirem treballant fins a aconseguir-ho, perquè
l’objectiu de la política ha de ser la gent, en definitiva, el benestar dels catalans”. També ha volgut remarcar que “sense dèficit fiscal en un termini de 10 anys podrem pertànyer al club dels millors països de la UE com Dinamarca, Holanda o Bèlgica, perquè generem un nivell similar de riquesa”.
nomia (UPF), Guillem López Casanovas. Els experts han valorat la proposta de manera positiva i han volgut remarcar que el dèficit fiscal afecta negativament al benestar dels catalans i catalanes.
Salari mínim de nivell europeu
Millora de les pensions propera al 19%
Índex de progrés social similar als primers estats europeus
Situar la despesa en educació en el 6% del PIB segons la UE i en compliment de la LEC; la gratuïtat de l’educació infantil i l’FP; incrementar la plantilla i millorar les condicions laborals; triplicar beques i ajuts universitats; i eliminar els barracons no temporals.
baixes i eliminar l’impost de patrimoni i successions, i reduir l’IRPF al mínim tram autonòmic; la cooperació al 0,7% i incrementar el 10% del pressupost municipal.
Al mateix acte, hi han participat diversos especialistes: el catedràtic en Economia (UB) i exdiputat del Parlament, Germà Bel; l’exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i membre d’Economistes pel Benestar, Joan B. Casas; la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca; i el catedràtic en Eco-
A la Llotja de Mar també s’hi han aplegat membres de Junts i de la societat civil, com la presidenta Laura Borràs, el secretari general Jordi Turull, el vicepresident Josep Rius; el president del grup parlamentari, Albert Batet; la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales i els diputats Francesc Ten, Jordi Munell, Tònia Batlle, Marta Madrenas, Titon Lailla o Anna Erra. A nivell d’entitats i societat civil, hi han assistit membres de la Cambra de Comerç de Barcelona i Girona, del Col·legi d’Economistes, PIMEC, Cecot, Càritas, Foment del Treball, l’ANC, el Consell per la República, Associació Mèdica de Catalunya, diversos col·legis professionals, l’Institut Ostrom de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, entre d’altres institucions de la societat civil.
Un benestar social d’acord amb la generació de riquesa, amb una renda garantida per la ciutadania per aquells que hi tenen dret o un salari mínim de referència a 1.320€ mensuals en 14 pagues.
Recuperar una sanitat de primer nivell amb 4.500 M€ l’any addicionals, eliminar llistes d’espera dels hospitals, més inversió per l’atenció primària i la salut mental; incrementar la plantilla i millorar les condicions laborals.
Eliminar les llistes d’espera a residències , un complement del 5% de les pensions.
Garantir realment el dret a un habitatge digne, habitatge de promoció social assequible.
Transformar el model econòmic: l’economia del coneixement (R+D+I al 3% del PIB), una fiscalitat a nivells de les comunitats més
Una transició energètica real cap a energies renovables i la construcció de les dessalinitzadores necessàries.
Construir totes les infraestructures prioritàries en 5 anys i rescatar autopistes i implantar vinyeta per al seu manteniment.
300 M€ addicionals per potenciar la reindustrialització, el comerç de proximitat i la transformació del turisme; i regenerar polígons industrials i construir-ne de nous.
150 M€ per promocionar la llengua catalana; apostar clarament per la cultura al 2% del pressupost.
Renovar els equipaments i els mitjans als cossos de Mossos i Bombers; crear un sistema de justícia ràpida potenciant la mediació i l’arbitratge.
Triplicar el pressupost amb 15 noves delegacions i duplicar el pressupost de relacions exteriors i Diplocat.
Canadell: “Sense dèficit fiscal en un termini de 10 anys Catalunya pot pertànyer al club dels millors països de la UE”
Junts ha rebutjat una vegada més l’acord de claredat del president Aragonès. En declaracions als mitjans de comunicació, el portaveu Josep Rius ha afirmat que “la proposta d’acord de claredat és una fugida endavant del president Pere Aragonès després del fracàs de la taula de diàleg i fa tuf d’electoralisme. Ja va ser rebutjada pel Parlament”. Junts anirà a la taula de partits sobre l’acord de claredat que ha anunciat Aragonès i allà exposarà la seva proposta, que és “seguir el mandat de l’1 d’octubre”.
El president Carles Puigdemont en una piulada ha recordat que la proposta d’acord de claredat ja va ser rebutjada pel Parlament i que per això “no té el consens necessari”. A més, ha afirmat que “tenim dret a preguntar-nos si es vol un acord de claredat per tornar
a investir Pedro Sánchez i tenir gasolina per una nova farsa de la taula de diàleg. Perquè els precedents no ens fan ser gens
La proposta d’acord de claredat va ser rebutjada pel Parlament. És indiscutible que no té el consens necessari.
Les propostes de referèndum acordat amb Espanya han estat rebutjades cada vegada que s’han plantejat. Ni disposant del poder per investir president de Govern espanyol hi ha hagut cap possibilitat que s’acordés.
força de la resta d’actors. Això no, de cap manera. I ara per ara, aquesta força no la tenen ni en poden disposar.
Junts al Congrés ha presentat esmenes a la reforma penal de la malversació i els desordres públics. La formació ja va votar en contra de la reforma i considera que es tracta “d’un error anunciat”. “Creure que el PSOE vol desjudicialitzar la política, mentre l’advocacia de l’Estat continua asseguda a les causes contra l’independentisme i no hi ha amnistia, és d’il·lusos”, assegura la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras. En aquesta mateixa línia, el diputat Josep Pagès, assegura: “Junts ja va alertar des d’un principi que aquesta reforma
optimistes”. En la mateixa línia, la presidenta Laura Borràs també ha destacat que la proposta d’Aragonès ja va ser rebutjada a la cambra catalana, i per això
ha defensat que "un govern en minoria absoluta hauria de respectar les decisions del Ple", perquè “respectar les nostres institucions és això i és d’una claredat democràtica bàsica”.
El govern espanyol ja ha rebutjat el full de ruta d'Aragonès. El ministre de la presidència ha afirmat que “aquest tipus de propostes porten al pitjor passat del conflicte, la divisió, el fraccionament i la tensió de la societat” i que “no són el futur de Catalunya”.
La llei del referèndum i la declaració d’independència, en canvi, van ser aprovades per majoria absoluta.
Però es continua impulsant allò rebutjat i es continua ignorant allò aprovat; es continuen desoint totes les propostes per explorar com continuem el camí que vam decidir emprendre de forma legal i legítima, i s’imposa el camí partidista que no té cap consens, ni tan sols entre independentistes. Parlar de com continuar el camí no exclou que si algú té una proposta a plantejar que cregui que és útil —digui’s investir Pedro Sánchez, digui’s acord de claredat— la posi damunt la taula a la resta d’actors, i els en convenci de la conveniència. Els consensos són això.
“Els qui han acceptat el marc de l’independentisme constitucional no tenen legitimitat suficient per desfer el camí col·lectiu i arrossegar tota la resta a una deriva que potser porta beneficis personals i de partit, però cap ni un per a Catalunya i els catalans”
era un error i el Suprem ho ha confirmat”.
Junts considera que és moment d’esmenar l’error comès.
“Ara cal que els responsables, ERC i PSOE, reconeguin l’errada i això passa per donar suport a
les nostres esmenes”, hi afegeix Pagès. “Amb la redacció que proposem es tanca la possibilitat d’interpretació repressiva dels jutges tant per la malversació com pels desordres públics”, ha conclòs Pagès.
Els qui han acceptat el marc de l’independentisme constitucional no tenen legitimitat suficient per desfer el camí col·lectiu i arrossegar tota la resta a una deriva que potser porta beneficis personals i de partit, però cap ni un per a Catalunya i els catalans. Tenen tot el dret i la legitimitat a intentar-ho en solitari, però no pas manllevant la
Pel bé de la claredat, el primer que caldria demanar abans de començar cap treball seria conèixer el contingut de les converses i dels acords que hi ha hagut entre els governs espanyol i català. Hi ha moltes preguntes que encara no han estat respostes; tanta opacitat no fa creïble la claredat que prometen, casualment a sis setmanes de les eleccions. Ni inspira gens de confiança en les intencions reals de la proposta.
I finalment, tenim dret a preguntar-nos si es vol un acord de claredat per tornar a investir Pedro Sánchez i tenir gasolina per una nova farsa de la taula de diàleg. Perquè els precedents no ens fan ser gens optimistes.
Míriam Nogueras i Josep Pagès presenten varies esmenes a la reforma penal de la malversació i els desordres públics
La directora i guionista de cinema Carla Simón, guanyadora d’un Os d’Or de la Berlinale, anirà de número 10 a la llista de Junts a les Planes d’Hostoles (la Garrotxa) a les eleccions municipals del 28-M. D’aquesta manera la directora catalana se suma al projecte que lidera Pablo Odell i ho farà com a independent. En una entrevista a RAC1, Simón ha afirmat que s’ha sumat a la candidatura perquè considera que “en política local es poden canviar les coses” i que volia donar recolzament a la llista de Pablo Odell perquè “és un
líder i un equip en el qual hi crec molt”.
Simón: “M'il·lusiona el projecte de poble ple d'idees dissenyades per incloure'ns a totes i a tots”
En una piulada, Pablo Odell ha destacat que Simón ha afirmat que l’il·lusiona el projecte perquè està “ple d’idees dissenyades per incloure’ns a totes i tots. Tinc la certesa que liderarà amb rigor, intel·ligència i respecte”.
El afiliats i afiliades de Junts a Barcelona han ratificat amb el seu vot la candidatura que encapçala Xavier Trias per a les eleccions municipals a la capital catalana amb la marca electoral de “Trias per Barcelona”.
Els afiliats i afiliades de Junts, des de les 7 h i fins les 19 h d’aquest dijous, a través de l’espai telemàtic ‘Decidim’ del web del partit, han ratificat la llista electoral de Xavier
NACIONAL
Trias amb el 76,1% de vots favorables, i el 23,9% de vots desfavorables.
El candidat de Barcelona, Xavier Trias ha donat “les gràcies als afiliats i afiliades de Junts per la seva confiança i ratificar una llista de gent molt preparada, fora de sèrie, que servirà per guanyar les eleccions, donar resposta a les ganes de canvi que tenen els barcelonins i barcelonines i, sobretot, per governar la ciutat i l’Ajuntament des de l’experiència, l’eficàcia i el compromís”.
Junts ha presentat esmenes per protegir els menors del visionat de pornografia, una situació que preocupa la societat, ja que en els darrers temps han augmentat els casos de violència sexual entre menors.
La diputada de Junts, Pilar Calvo, denuncia que s’hagi generat aquesta situació quan, durant la tramitació de la Llei de l’Audiovisual, es va demanar que els organismes autonòmics existents, com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, poguessin fer-se càrrec del control de continguts que
s’emeten. “Els grups parlamentaris majoritaris s’hi van negar i ara ens hem trobat que no podem, des de Catalunya, defensar els usuaris menors”, assegura Calvo.
Junts proposa que, a través de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, s’habiliti la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per poder reclamar a les empreses infractores que en un termini de 15 dies puguin disposar de mecanismes de verificació de l’edat i que, en cas d’incompliment, es pugui, automàticament, notificar a la fiscalia perquè intervingui penalment. Per això, també s’introdueix un nou article al Codi Penal amb l’objectiu de castigar els responsables de les plataformes infractores, en línia amb el que ja passa a altres països de l’entorn europeu.
S’incorpora, a més, una esmena a la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència per limitar, preventivament i tecnològicament, l’accés de menors a aquest tipus de continguts, a través del control parental activat per defecte en qualsevol dispositiu nou, ja sigui un telèfon, ordinador o tauleta, de manera que el mecanisme de control parental només pugui ser desactivat per un adult.
El diputat Ramon Tremosa, a la comissió de Territori al Parlament de Catalunya, ha defensat accelerar la construc-
tionar les nostres autopistes”. El diputat ha lamentat que els governs espanyols han anat canviant i encara no s’ha avançat en aquesta qüestió i ha fet una petició al president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, a que insisteixi al govern espanyol que s’acceleri aquesta construcció.
ció del moll ferroviari del Port de Barcelona per impulsar el corredor mediterrani, perquè defensa que aquest és “essencial per descarbonitzar la nostra economia i desconges-
Tremosa ha remarcat que el port de la capital és una infraestructura clau pel present i pel futur econòmic de Catalunya, sobretot pel que fa les mercaderies i els creuers. En aquest sentit ha defensat electrificar els molls perquè els vaixells s’hi puguin connectar.
Tremosa: “És essencial per descarbonitzar la nostra economia i descongestionar les autopistes”
Calvo presenta esmenes a la llei del “només sí és sí” per protegir els menors davant “l’ús problemàtic” de la pornografia
Calvo:”Ara ens trobem que no podem, des de Catalunya, defensar els usuaris menors”
Trias: “Aquesta llista servirà per donar resposta a les ganes de canvi que tenen els barcelonins”
Qui és Gemma Trilla?
Sóc una dona enamorada de la seva família i de Balaguer. No entenc la vida sense la música. M’agrada molt llegir i a vegades escriure. Treballo des de fa més de 25 anys en una filial de la Seguretat Social, una Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals. Estic especialitzada en el dret de la Seguretat Social.
Per què vas decidir entrar en política?
Vull formar part de les solucions. Vull una ciutat bonica, preparada, que faci goig i que convidi a viure-hi, perquè els meus fills s’hi trobin bé i tinguin les oportunitats necessàries per a desenvolupar-se personalment i professionalment.
Per què vas sumar-te a Junts?
Pel Jordi Turull. Perquè ell va dir Junts, però no iguals, Junts per avançar, Junts perquè només la unitat d’acció ens permet ser millor i afrontar el magnífic repte d’aconseguir que Catalunya sigui un país lliure. Junts no és excloent i és l’opció política que més s’assembla al que jo penso. Quins són els reptes més importants de Balaguer?
Les persones. Pel bé comú a totes les persones. I això suposa
voler una ciutat que faci goig, que ens faci sentir orgullosos, que convidi a viure-hi. Balaguer ha de transformar-se a nivell urbanístic. Aquesta transformació passa per tenir una ciutat esportiva, amb infraestructures adequades. A Balaguer li falta projecte global, tenir una idea i dur-la fins al final.
Has afirmat que treballaràs per fer realitat “grans projectes” pel municipi. Ens pots explicar quins són?
Tenim tres idees claus o projectes de ciutat, que vertebraran totes les decisions: les persones, perquè Balaguer sigui una ciutat cuidadora i cohesionada socialment; les oportunitats, per estimular l'emprenedoria i el teixit industrial/comercial; i la capitalitat, treballarem perquè Balaguer sigui referent capital al territori.
Has presentat recentment les sis primeres persones de la llista. Esteu preparats?
Si! I il·lusionats també! Fa temps que treballem junts, que practiquem l'escolta activa amb els nostres veïns, recollim les seves inquietuds i ens esforcem per traslladar les seves peticions al nostre projecte. Balaguer ha de ser fruit del que el poble demani.
Nosaltres només fem d'altaveu. Governarem amb serietat per fer les coses bé. Més enllà de la política, què t’agrada fer en el teu temps lliure?
A part dels meus fills, hi ha dues coses que omplen el meu lleure: la lectura i la música. No sé si m'agrada molt llegir, perquè m'agrada molt escriure, o bé és a la inversa. Però la lectura forma part de mi. Fa uns anys vaig decidir estudiar música i intento tocar el piano sempre que puc.
Què no em puc perdre si vinc a Balaguer?
Balaguer està ple de racons. Com diu un amic meu, a Balaguer hi ha el cel i la terra. La Terra: el Mercadal, el centre Històric, el claustre de Sant Domènc i un riu passejable bultra amunt i avall. Al Cel: la muralla i Santa Maria, un passeig pel cel fins al Sant Crist.
Referent polític no català
Malala Yousafzai, Premi Nobel de la Pau.
La teva primera acció política
Manifestar-me en contra la guerra d'Iraq.
Un lloc per gaudir Les Illes Balears.
Una festa per no perdre’s La Transsegre.
Racó preferit M’encanta la bultra, cap a l’horta, riu amunt.
Un record d’infància Jugar al carrer Lleida amb la meva germana.
Un pla imprescindible Menjar un bon arròs al Delta.
Balaguer és… el millor lloc del món.
Qui és Alfons Canela?
Sóc pare d'una filla, advocat en exercici i enamorat de Mataró. M’agrada compartir moments amb la meva família, sobretot viatjar, i gaudir de l’esport en plena natura.
Què et va fer decidir entrar en política?
De compartir l'afició per la natura i la muntanya amb un bon grup d'amics de la ciutat amb qui vam fer moltes excursions al Pirineu, entre ells, l'alcalde Joan Mora. Aquesta afició, molt arrelada a un sentiment de pertinença al país, va despertar-me la vocació de servei i a crear un equip a Mataró per començar a treballar la nostra idea de ciutat.
Referent polític no català
Sir Winston Churchill.
La teva primera acció política Posicionar-me en contra d'ampliar el Mataró Parc.
Racó preferit Passeig dels Molins.
Un record d’infància
Anar a jugar al jardí a casa de l'àvia.
Un lloc per gaudir Qualsevol lloc amb natura i poca gent.
Un pla imprescindible Sortir a la muntanya i fer-te un homenatge. No falla.
Una festa per no perdre’s Les Santes de Mataró. N'hi ha per a totes les edats.
Mataró és… ... la seva gent.
Per què vas sumar-te a Junts?
Doncs perquè Junts ha de representar l'opció política amb els valors amb els quals m’hi sento més identificat, la llibertat
individual, l'estima al país, a les seves tradicions, la cultura de l'esforç, de l'emprenedoria i, sobretot, l'anhel d'arribar a ser una nació igual a altres nacions. Quins són els reptes que té Mataró?
Els reptes de Mataró, com a ciutat, no són gaire diferents dels reptes de la resta de ciutats catalanes. M'agrada enfocar-ho en dos grans àmbits, el primer, la ciutat per viure-hi: una ciutat segura, neta, cívica, amable, sostenible, que respecti a tothom, però que també es faci respectar. En segon lloc, una ciutat per treballar-hi: cal posar l'emprenedoria i l'empresa com a referents per a crear ocupació de qualitat. Repeteixes com a alcaldable, creus que ara estàs més preparat?
Evidentment, quatre anys com a regidor et donen allò tan important a la vida com és l'experiència. Tanmateix, penso que la vida institucional al nostre país pateix de greus dinàmiques que fan que quedin cada cop més allunyades de la ciutadania. Ho veiem amb uns índexs de participació molt pobres o el desconei-
xement de les institucions en general. Ens toca canviar això urgentment.
Quin és el teu moment preferit de la festa de Les Santes?
Sens dubte, el ‘No n'hi ha prou’. Has nascut a Barcelona, però et consideres un capgròs?
Si per capgròs es considera haver fet alguna capgrossada, segur que sí! Som allò que estimem, i jo estimo la ciutat on visc, on pujo a la meva filla, on em realitzo professionalment i on comparteixo festes i tradicions, gaudint també del seu entorn. El sentiment de pertinença als nostres pobles i ciutats, a tot allò que els defineix, per a mi, és més important que autodefinir-se'n com a autòcton. Què no em puc perdre si vinc a Mataró?
La Capella dels Dolors, la Nau Gaudí, els xurros de la Rosita, la vista des del Turó d'Onofre Arnau, la Confianza, els Pastorets de la Sala Cabanyes, menjar pèsols amb sèpia i patates, Les Santes o pujar a Sant Martí de Mata per Can Flequer i tornar fins a l'espigó del Port, i segur que me'n deixo alguns.
“Cal posar l'emprenedoria com a referent per a crear ocupació de qualitat”
“Balaguer ha de ser fruit del que el poble demani. Governarem per fer les coses bé”