MÉS JUNTS - Butlletí 19

BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA

ARAGONÈS RESSUSCITA L’ACORD DE CLAREDAT PER TAPAR LA MALA GESTIÓ AMB LA SEQUERA

Junts registra una proposició de llei al Parlament per fer front a la sequera davant la gestió erràtica del Govern. El president del grup parlamentari, Albert Batet, avisa al president que “si el Govern no fa la feina, la farem des del Parlament”

Un acord de claredat que no té consens

Junts ha denunciat que “el president Aragonès ha hagut de ressuscitar l’acord de claredat per tapar la mala gestió del Govern amb la sequera”. Ho ha afirmat en roda de premsa el portaveu i vicepresident Josep Rius, que ha destacat que “l’únic que ha fet el govern d’Aragonès és institucionalitzar la incompetència”. Per això el grup parlamentari ha registrat una proposició de llei al Parlament per fer front a la sequera davant la gestió erràtica del Govern. El president del grup parlamentari, Albert Batet, ha avisat que “si el Govern no fa la feina, la farem des del Parlament”.

Amb aquesta proposició de llei, Junts per Catalunya vol tirar endavant tres aspectes que són cabdals i que ara mateix no estan garantits. En primer lloc, assegurar legislativament les contractacions per emergència, com es va fer durant la pandèmia. Segon, que hi hagi una moratòria en el règim sancionador als ajuntaments perquè “cal col·laboració, no imposició”. I, en tercer lloc, tenir “concrecions i garanties sobre les inversions”.

Durant la sessió de control al president, Batet ha recriminat

al Govern “una gestió erràtica de sequera, sense lideratge, sense consens i plena d’incompliments”. “Vostè mateix i la consellera Jordà van agafar el compromís en seu parlamentària de tramitar un nou decret i el Parlament, amb el suport de 111 diputats, va instar el Govern a presentar-ne un de nou durant aquest ple”, ha recordat el president del grup parlamentari al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui ha demanat actuar amb rapidesa perquè

“cada dia compta”.

a dia amb el compliment de la paraula donada al Parlament i amb respecte a les majories parlamentàries”, ha advertit.

La portaveu Mònica Sales ha recordat que l’acord de claredat “no gaudeix ni de consens independentista ni d’una majoria parlamentària que li doni suport” i ha afegit que “més que acord de claredat, és acord de brevetat, perquè saben que naix mort”. La portaveu ha recordat, a més, que la proposta d’Aragonès no té sentit que s’emmiralli en la proposta canadenca, perquè “el Canadà no és Espanya”. Sales ha fet una llista de “l’enèsim capítol d’un gran bloqueig que juga amb les esperances de milers de ciutadans que volem la llibertat del nostre país i que sembla que el Govern

està alimentat”. Per una banda, la taula de diàleg, que és un “fracàs estrepitós” i que “no va donar cap resultat” i amb una compareixença del president per explicar resultats que encara no ha succeït. Després, una reforma del Codi Penal “que no ha resolt res” i que no ha cessat la persecució contra el president Puigdemont. Per tot plegat, la portaveu del grup parlamentari ha afirmat que el govern d’Aragonès “tira pel dret com si comptés amb una majoria absoluta, quan el que té és una absoluta minoria” i ha demanat al govern que deixi l’electoralisme.

En aquest sentit, Batet també ha retret al president Aragonès que governi d’esquena al Parlament. “La credibilitat i la confiança es guanyen dia

Junts ha denunciat incompliments del Govern amb la gestió de l’aigua. Com el fet que la Comissió Europea ha expedientat l’estat espanyol perquè algunes administracions, com la Generalitat de Catalunya, encara no han aprovat la planificació hidrològica de les conques internes per al període 2022-2027. El govern, juntament amb el suport de PSC i comuns, va rebutjar una esmena de Junts a la llei d’acompanyament als pressupostos, per a la licitació de l’ampliació de la dessaladora de Tordera. Una qüestió que ara figura en les propostes del nou govern. A més, l’executiu català encara no ha executat ni un euro dels 1.400 M€ que té pressupostats l’Agència Catalana de l’Aigua en la planificació que va fer la conselleria, quan Damià Calvet hi era al capdavant, per als anys 2022-2027.

La situació és d’extrema gravetat, degut a que encara no plou i les reserves dels embassaments estan a un 26%.

Batet: “Si el Govern no fa la feina, la farem des del Parlament, amb voluntat de mà estesa a tothom. El país s’hi juga molt”

Junts Pàgina 1 MÉSJUNTS 21 ABRIL 2023 Número 19

Nogueras acusa Sánchez de vulnerar sistemàticament els drets fonamentals

lunya sense espoli fiscal, que té 60.000 M€. “Si vostè hagués de construir una vida amb la seva família, a quins dos països aniria? Aquesta és la imatge que els fa por”, ha dit dirigint-se al president espanyol.

La presidenta Laura Borràs dona suport als batlles de la Catalunya Nord

La portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, ha acusat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de “vulnerar sistemàticament” els drets fonamentals a polítics, periodistes i advocats, a través de l’espionatge. En aquest sentit, la portaveu ha criticat la visita del rei emèrit a l’Estat espanyol, Joan Carles I: “mentre els corruptes poden venir al regne d’Espanya per participar en regates, els polítics catalans segueixen perseguits i a l’exili”. També ha criticat l’anunci de 43.000 nous habitatges de lloguer assequible: “són fum”.

BREUS

PARLAMENT

MUNELL RECLAMA AL CONSELLER D’EDUCACIÓ

ELS 100€ PER INFANT

QUE VA PROMETRE

El diputat Jordi Munell a la sessió de control al Govern al Parlament, ha preguntat al conseller Cambray on son els 100 € que va prometre per compensar l’increment de les despeses de material escolar.

El diputat ha lamentat que “un cop més improvisen i no resolen res”. Aquests diners formen part d’un un pla de xoc, anunciat per Aragonès, valorat en 300 M€ per fer front a la crisi i la inflació.

“Han passat més de sis mesos i s’ha aprovat un pressupost per l’any 2023” ha recordat Munell, que s’està acabant el curs i de moment la mesura encara no ha arribat.

CASOL CRITICA EL COL·LAPSE AMB

LA T-JOVE

La diputada Cristina Casol ha preguntat al conseller de Territori per què s’han de fer cues quilomètriques per aconseguir la T-Mobilitat: “col·lapse és la paraula més escoltada arreu de Catalunya” i ha atribuït aquesta situació a la “mala gestió i incompetència” del Govern. La

En la seva intervenció, la portaveu també ha criticat l’espoli fiscal, posant de manifest que

Nogueras:

hi ha dues Catalunyes: l’autonòmica, amb espoli fiscal, que té 41.000 M€; i, per contra, la Cata-

T-mobilitat és ara imprescindible per aconseguir la T-jove. Els punts d’atenció per adquirir la T-Mobilitat estan desbordats i s’han vist llargues cues d’usuaris que han de renovar el títol trimestral de la T-jove.

EL PARLAMENT RECONEIX L’ARANÈS COM A LLENGUA VEHICULAR EN L’ENSENYAMENT NO UNIVERSITARI

El Parlament ha aprovat reconèixer l’aranès com a llengua vehicular en l’ensenyament no universitari. El diputat Francesc Ten ha defensat que la vehicularitat de l’aranès i el català és “imprescindible”, per això ha insistit en “la defensa dels nostres drets lingüístics. En la immersió, en què es reconegui l’oficialitat i que els poders de l’Estat la respectin”.

EUROPA

JUNTS ACUSA VILAGRÀ DE MANIPULACIÓ PARTIDISTA

Els eurodiputats de Junts i Lliures per Europa han acusat la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, de “manipulació partidista” per vincular els treballs de Junts i Lliures per Europa a nivell europeu amb l’acord de Claredat per Catalunya.

Per altra banda, Nogueras ha denunciat que els partits espanyols no tenen cap intenció d’investigar l’Operació Catalunya. En declaracions als mitjans de comunicació, ha afirmat que “s’ha vist un cop més que no hi ha cap mena d’interès en l’operació Catalunya, ni per part del PSOE ni per part de Podem” i ha remarcat que “de fet, no s’han posat d’acord ni per posar al centre de la diana el Partit Popular”, una qüestió que ha qualificat de “molt decebedora”.

La comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya ha aprovat una primera llista de compareixents que només té dos noms: l’excomissari José Manuel Villarejo i l’expresident de Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco. Era a proposta del PNB i ha estat l’única que ha aconseguit prou suports. La manca d’acord entre PSOE i Unides Podem, que exigeix incloure noms vinculats a la trama política i mediàtica, ha fet que no s’hagi aprovat una llista més àmplia.

Junts ha aclarit que l’octubre del 2021 els seus eurodiputats van subscriure un manifest demanant l’establiment d’un mecanisme europeu que clarifiqui els termes en què qualsevol nació pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació dins de la UE. Però subratllen que en cap cas s’ha plantejat el projecte en el marc del diàleg amb el govern espanyol i encara menys com una negació del referèndum de l’1-O.

SENAT

CLERIES LAMENTA QUE ADIF DESTINA LA MEITAT DE LES INVERSIONS A MADRID

El portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries, ha lamentat que la meitat de les inversions d’Adif a l’Estat els darrers 30 anys són per a Madrid. En una intervenció a la cambra alta, Cleries ha exposat que en els darrers 15 anys d’execució pressupostària d’Adif i Renfe, ha sigut un 24% per a Catalunya i a Madrid un 153%. De fet, en els darrers 25 anys, no s’ha fet cap km de construcció de tram ferroviari a Catalunya, en canvi, a Madrid se n’han fet 84 km. “La gestió de Renfe i Adif és nefasta, fregant la inutilitat”, ha afirmat.

La presidenta Laura Borràs, el conseller Lluís Puig i el diputat Francesc Ten han donat suport als batlles d’algunes poblacions de la Catalunya Nord: Elna, Els Banys, Portvendres i Tarerac, jutjats per permetre l’ús del català als plens municipals. A Montpeller, la presidenta Laura Borràs ha afirmat que “hem vingut aquí per defensar la nostra llengua” i ha lamentat que l’actitud de l’estat francès “és la mateixa actitud dels que persegueixen el català a l’estat espanyol”, per això ha refermat que “els estats no poden imposar fronteres lingüístiques”.

El president Carles Puigdemont també ha traslladat el suport als alcaldes de la Catalunya Nord, en una piulada ha

PARLAMENT

afirmat que “avui fan història en defensa de la llengua catalana davant el Tribunal Administratiu de Montpeller. Ens representeu a tots els catalans. Tot el meu suport”.

La ponent pública del Tribunal Administratiu de Montpeller ha apostat per anul·lar el canvi dels reglaments que permetia parlar català als plens d’aquests municipis. Durant la seva intervenció, la magistrada ha recordat que “la llengua de la República” és el francès i creu que el fet de traduir els debats deixa en pitjor posició el francès. Tot i això, l’alcalde d’Elna ja ha afirmat que si el tribunal fa cas a la ponent pública i no els dona la raó, portaran el cas davant la justícia europea.

El diputat Joan Canadell ha emplaçat la consellera d’Economia, Natàlia Mas, a publicar un pressupost sense dèficit fiscal “perquè tothom pugui saber com podríem viure, i decidíssim si té sentit seguir negociant acords de claredat que depenen 100% de l’Estat espanyol, o si cal anar per la via de la confrontació que depèn 100% del poble de Catalunya”.

El diputat ha avisat que “sense eliminar el dèficit fis-

cal no es poden resoldre els reptes” i ha acusat el Govern d’“enganyar” la ciutadania, quan diuen que amb el pressupost que hi ha es pot ajudar la gent. “Des de Junts tenim clar que l’única opció per tenir un pressupost sense dèficit fiscal és esdevenir un Estat independent”, ha afirmat. La setmana passada el partit ja va presentar com seria el pressupost actual sense el llast del dèficit fiscal.

CONGRÉS NACIONAL

Canadell emplaça el Govern a publicar un pressupost sense dèficit fiscal

“Mentre els corruptes poden venir a Espanya per participar en regates, els polítics catalans segueixen perseguits”

Junts Pàgina 2 MÉSJUNTS

Postius dona a conèixer la seva llista per guanyar Lleida

150 personalitats donen suport a Xavier Trias

Més de 150 personalitats de la societat civil catalana han donat suport a la candidatura de Xavier Trias amb el manifest ‘Millor per Barcelona’. Entre els signants, destaquen el metge Bonaventura Clotet, el periodista Tatxo Benet, la restauradora Ada Parellada, l’escriptora Marta Pessarrodona o el conseller Quim Forn. El manifest s’ha presentat al Teatre Gaudí, on Trias ha afirmat que “hem de governar, i ho farem bé, buscant la complicitat de tothom que vulgui tirar la ciutat i el país endavant”.

També ha destacat que “les coses no van com han d’anar i s’han de prendre accions ja, perquè si seguim així ens pot portar al desastre”.

L’acte ha estat presentat per Josep Ma Via, metge i coordinador de la Plataforma “Xavier Trias, confiem en tu. El millor per Barcelona”, que ha explicat la motivació del Manifest i la idea de la plataforma: “una iniciativa cívica, ens mou la preocupació ciutadana”. Via ha destacat de Xavier Trias “una virtut poc comú: no coneix la vanitat, fa el que fa perquè ho creu”.

Dissabte passat el candidat de Junts a Lleida, Toni Postius, va presentar la seva llista per guanyar les eleccions municipals. El candidat va omplir la plaça Sant Francesc, on va agrair el pas endavant que han fet les persones que han decidit sumar-se al projecte de Postius a la capital de Ponent.

TERRES DE L’EBRE

El candidat ha destacat que és una “llista guanyadora, de persones compromeses, amb uns currículums i trajectòries professionals solvents i sobretot amb un compromís inequívoc amb la ciutat”. En aquest sentit, ha afirmat que “em presento per guanyar, perquè Lleida mereix brillar, mereix tenir un bon lideratge i ser referent al país”.

El cap de llista ha rebut el suport del secretari general Jordi Turull, que ha afirmat que Postius “és el millor candidat per ostentar el càrrec de Paer en Cap de Lleida”; i també el suport de la portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, que ha defensat que Lleida té sort de comptar amb Postius.

La vegueria de les Terres de l’Ebre celebra una convenció municipalista

Junts al Penedès presenta els seus caps de llista

Junts va celebrar diumenge passat un acte de presentació dels caps de llista a la vegueria del Penedès, fent així una mostra de múscul municipalista al territori.

Juntament amb el secretari general Jordi Turull, els més de 60 alcaldables es van reunir a Cal Figarot, a Vilafranca del Penedès. Turull va agrair el pas endavant que han fet els candidats. També hi van assistir el res-

ponsable de política municipal, David Saldoni; les diputades Ester Vallès i Judit Guàrdia; la vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, Carmela Fortuny; i el president de la vegueria, Xavier Vidiella.

Turull va posar en valor el pacte entre Junts i Impulsem Penedès: “ens uneix aquesta concepció del que és la política, i dels valors i les actituds que s’han de tenir en política”.

Junts a la vegueria de les Terres de l’Ebre va celebrar dissabte passat a Amposta una convenció municipalista. L’acte va aplegar la presidenta Laura Borràs, el secretari general Jordi Turull, els caps de llista i membres de la vegueria. També hi van assistir la diputada Irene Negre i la presidenta de la vegueria, Annabel Marcos.

En la seva intervenció, la presidenta Laura Borràs va emfatitzar que les eleccions del 28 de maig són “importants pel conjunt del país i per a Junts”. Borràs també va destacar que Junts és un partit “jove”, però també “fort” i que “cada vegada es troba més en solitari” defensant la independència.

La presidenta Borràs va aprofitar el discurs per carregar contra el govern d’Aragonès, perquè assegura que “pateix sequera d’escons al Parlament, de propostes de país i de voluntat de confrontació amb l’estat per avançar cap a la independència. És el govern de l’anar fent i el govern del deixar-ho estar”.

ARA

LLEIDA

BARCELONA

DIC BLANC ARA DIC NEGRE

PENEDÈS

Junts Pàgina 3 MÉSJUNTS

ROSA MARIA PERELLÓ: “DES DE JUNTS HEM TREBALLAT PER UN PROJECTE DE CIUTAT ON LES PERSONES SIGUIN EL CENTRE”

Qui és Rosa Maria Perelló?

Vaig néixer a Tàrrega fa 63 anys, és la ciutat on he desenvolupat la meva trajectòria vital i també la professional. Professionalment, vaig treballar d’assessora fiscal i comptable. Després vaig afiliar-me a CDC. El 2011 vaig ser elegida la primera alcaldessa de Tàrrega, fins al 2019. Sóc una apassionada de la meva ciutat i la seva gent, m’agrada el treball en equip, i treballar perquè els targarins i targarines puguin tenir una millor ciutat. Què et va fer decidir entrar en política?

Una gran estima per la meva ciutat, col·laborant amb entitats i les casualitats van fer també que participes amb Convergència. Vaig entendre que era una molt bona opció per treballar per Tàrrega. Per què vas sumar-te a Junts?

De Convergència al PDECat, va ser un pas automàtic, jo no hauria canviat el nom. El projecte de Junts representava i representa una oportunitat, té, per una banda, virtuts de Convergència i per una altra,

som capaços també de sumar altres sensibilitats, i sobretot una definició clara d’assolir la independència de Catalunya. Quins són els reptes més importants de Tàrrega?

Tàrrega té a l’abast un munt d’oportunitats, la més destacable és el canvi que suposa tenir aigua, el Segarra-Garrigues, representa un abans i un després, per això és necessari que la ciutat exerceixi aquesta capitalitat, i l’assumeixi liderant totes les oportunitats que el canal ofereix. L’increment de la producció del primer sector ens ha de permetre atreure empreses, i per tant llocs de treball, i activitat econòmica. Has sigut alcaldessa del 2011 al 2019, ara cap de l’oposició. Per què vols recuperar l’alcaldia?

Perquè no podem deixar passar més oportunitats, el govern d’ERC, PSC i CUP ha estat un fracàs i perquè des de Junts hem treballat per un projecte de ciutat on les persones siguin el centre. Hi ha un descontent més o menys palpable i això s’ha de revertir, hem de retornar la il·lusió i fer ciutat.

Dissabte passat vau presentar la candidatura. Esteu preparats?

Sí, som un equip que el formem regidors de l’actual legislatura i noves incorporacions, treballem amb il·lusió, transparència, posem el valor en el diàleg i la comunicació amb els ciutadans i entitats. Perquè és entre tots que ho farem possible. Ens hem centrat sobretot no dient les coses que volem fer, sinó en el més important que és “com” ho farem.

Quina és la Tàrrega per la qual aposteu?

Una ciutat integradora, sostenible, saludable, feminista, cohesionada, capaç d’abordar els reptes socials, econòmics i mediambientals que tenim plantejats, amb un equip al servei de la gent i un projecte: “La Tàrrega del futur”. Què no em puc perdre si vinc a Tàrrega?

Santa Maria de l’Alba, la capella “Sixtina” de Catalunya i les pintures de Josep Minguell; Cal Trepat; el Parc de Sant Eloi; la Festa Major de maig amb l’explosió de cultura popular; el festival Paupaterres, i la Fira de Teatre.

AL DETALL

Referent polític no català Nelson Mandela. La teva primera acció política Representar Tàrrega en la Trobada al Pirineu. Racó preferit Sant Eloi. Un record d’infància El teatre a l’escola.

Un lloc per gaudir Nova York. Un pla imprescindible Sempre escoltar. Una festa per no perdre’s La Festa Major de Tàrrega. Tàrrega és… la ciutat més maca per viure.

ALBERT CASTELLS: “ESTIC CONVENÇUT QUE CAL CONTINUAR AMB EL MATEIX ESTIL DE FER POLÍTICA DE L’ALCALDESSA ANNA ERRA”

Qui és Albert Castells?

Enginyer de forests, 48 anys, casat amb la Lourdes amb qui tenim una filla de 14 i un fill de 13. Actualment regidor de manteniment i serveis, medi ambient i món rural a l’equip de l’alcaldessa Anna Erra.

Què et va fer decidir entrar en política?

La vocació de servei a les persones i a la ciutat que estimo. El moment que viu el país va ser un factor clau també per a fer un pas endavant.

Per què vas sumar-te a Junts?

AL DETALL

Referent polític no català

Juan José Ibarretxe.

La teva primera acció política

Tots fem política en la nostra actitud diària.

Racó preferit

Descobrir racons nous és el què m’agrada.

Un record d’infància

Les estones amb família a casa els avis.

Un lloc per gaudir Catalunya, un gran país, increïblement divers.

Un pla imprescindible Sortir de viatge sense cap pla preestablert.

Una festa per no perdre’s El Mercat de Música Viva de Vic.

Vic és… una ciutat fantàstica per viure-hi i visitar-la.

Crec fermament en la necessitat de disposar de partits polítics forts. L’any 2019 vaig anar com a independent a la llista de l’Anna Erra i vaig fer-me militant de Junts en el moment fundacional per donar suport al projecte de nou partit.

Quins són els reptes més importants de Vic?

La ciutat de Vic ha tingut, com d’altres, un fort creixement demogràfic els últims 20 anys i està a les portes d’arribar als 50.000 habitants. El repte més important pels propers anys és poder seguir mantenint el model de ciutat que tenim ac-

tualment, una ciutat comercial, referent en fires i mercats, una ciutat amb una gran riquesa cultural gràcies a l’extens teixit associatiu i als equipaments. Cal preservar la cohesió social i el benestar.

Què suposa prendre el relleu a Anna Erra?

Una gran responsabilitat atès el bon moment que viu la ciutat, però amb l’avantatge que l’alcaldessa acaba el mandat amb una ciutat molt ben planificada, un nou planejament que ha estat premiat i reconegut per posar la salut de les persones al centre de tots els objectius. Afronto el repte de liderar una nova etapa a la ciutat amb responsabilitat, il·lusió i humilitat, convençut que cal continuar amb el mateix estil de fer política de l’Anna. Enginyer de forests de professió i amant de l’excursionisme. L’Albert Castells no s’entén sense la muntanya?

Segur que no, els meus pares em varen portar a la muntanya de ben petit, més endavant amb l’esplai, amb amics, amb companys de la universitat, molts anys amb la parella i ara també amb els fills i també en

solitud, a peu, en bicicleta o amb esquís de muntanya. La connexió amb la natura i amb un mateix a la muntanya és una de les claus de la meva felicitat. Vic és una ciutat viva, amb una gran oferta cultural i d’oci. Quin és l’esdeveniment que es fa a la ciutat que més t’agrada?

El Mercat del Ram, per les arrels i la tradició i els records d’infància, per l’esclat de la primavera després dels llargs hiverns a la ciutat. Pels vigatans el mercat dels dissabtes el matí ja és molt important durant tot l’any, és el moment de pujar a la plaça del mercadal i trobar-se amb tothom, passejar, badar, comprar, i el mercat del ram és el més especial.

Què no em puc perdre si vinc a Vic?

Cal perdre’s pels carrers de la ciutat antiga i pels eixos comercials. Passejar descobrint el patrimoni històric i la tradició comercial fins a l’espai museístic VICPUNTZERO i al Museu d’Art Medieval per descobrir la història mil·lenària de la ciutat, i per viure la cultura des de l’Atlàntida fins a la biblioteca Pilarín Bayés.

ENTREVISTA CANDIDAT A VIC ENTREVISTA CANDIDATA A TÀRREGA Junts Pàgina 4 MÉSJUNTS

MÒNICA GALLARDO: “VOLEM RETORNAR LA IL·LUSIÓ A SITGES I EL SENTIMENT DE PERTINENÇA”

Qui és Mònica Gallardo?

Tinc 51 anys, sóc mare del Jaume i la Carmen. M’he dedicat professionalment sempre al món de la comunicació, des dels mitjans i des de l’empresa privada i les institucions. Què et va fer decidir entrar en política?

El convenciment que des de la implicació i el compromís, la política fa possible millorar la vida de les persones. El municipalisme és segurament l’àmbit polític més intens, però també el que et permet aprendre millor el que suposa el servei públic en la proximitat, compartint amb les persones implicades les transformacions de l’acció política.

Referent polític no català

Eleanor Roosevelt i Malala Yousafzai.

La teva primera acció política

Cercar el consens per les actuacions estratègiques.

Racó preferit

La Trinitat.

Un lloc per gaudir

El Cau Ferrat.

Un record d’infància

La primera Festa Major ballant cercolets.

Un pla imprescindible

Un passeig de capvespre, de la Punta fins a Terramar.

Una festa per no perdre’s

El Carnaval i la Festa Major, especialment Santa Tecla. Sitges és…

un racó de món privilegiat.

Per què vas sumar-te a Junts?

Per la il·lusió de formar part d’un projecte polític que, com cap altre, té la capacitat de

sumar persones de gran vàlua amb una llarga trajectòria política, amb moltes d’altres que hem decidit implicar-nos, perquè estem convençudes que el nostre partit polític és el millor instrument per assolir el reptes i anhels col·lectius pel país, des de les institucions. Quins són els reptes més importants de Sitges?

Retornar la il·lusió, recuperar el sentiment de pertinença d’un poble que ha estat referent en turisme, en cultura, en acollida... i que ara, massa sovint, no es reconeix. Cal recuperar complicitats perdudes amb tots els sectors de la societat civil per afrontar els grans reptes com les dificultats d’accés a l’habitatge, especialment pels joves, el model turístic, la manca de serveis, la mobilitat, la neteja i l’ordre a la via pública. Sitges queda entre Barcelona i Tarragona, a la vegueria del Penedès. Quin paper ha de tenir Sitges al territori?

Sitges és una “marca ciutat” molt potent que té la capacitat d’atraure activitat econòmica gràcies al nostre motor turístic, de la que no només se’n beneficia el municipi, sinó que suposa i de fet ja és una opor-

tunitat per a tot el territori. Qui ens visita, pot descobrir la nostra riquesa i diversitat, per tant, Sitges exerceix de prescriptor de la vegueria del Penedès. Defenses que una altra manera de governar és possible. Com?

Sí, és urgent i necessària. Cal liderar Sitges des del rigor i el consens, no només amb totes les forces polítiques, sinó especialment teixint complicitats perdudes amb els agents econòmics, socials i culturals. La veritable participació de què ara tant se’n parla, només és útil si hi ha diàleg permanent. Les accions puntuals són estèrils i acaben allunyant a la ciutadania de les institucions. El xató és un dels plats imprescindibles del Garraf, però quin és el millor? El de Sitges o el de Vilanova?

El de Sitges, sense cap mena de dubte. Què no em puc perdre si vinc a Sitges?

Gaudir de la nostra imatge més icònica, des d’una altra perspectiva, des de Balmins i la platja de Sant Sebastià i, per descomptat, descobrir la riquesa de l’espai natural del Garraf. Sitges és mar, però també és muntanya.

JORDI XENA: “QUEDEN REPTES PENDENTS. LA GENT DEL POBLE QUE ESTIMO ÉS EL QUE EM MOTIVA A CONTINUAR”

Qui és Jordi Xena?

És un palauenc que fa uns quants anys va decidir dedicar una part de la seva vida a treballar pel seu poble. Què et va fer decidir entrar en política?

Sempre havia estat relacionat amb diferents associacions i activitats del poble. Entrar en política és un grau més en aquesta línia i compromís. Per què vas decidir sumar-te a Junts per Catalunya?

L’espai polític que representa Junts per Catalunya és on em sento més còmode ideològicament. Ens podries explicar quins creus que són els reptes més importants de Santa Maria de Palautordera?

L’Habitatge, l’atenció a la gent gran i cohesionar el poble amb tots els seus barris són alguns dels reptes que es presenten per al Palau dels propers anys. Ets alcalde des del 2011 i ara et tornes a presentar per a la reelecció, què et motiva a seguir al capdavant del govern local?

L’experiència prèvia ha sigut molt positiva, queden reptes

pendents i la mateixa gent del poble que estimo és el que em motiva a continuar.

Estàs vinculat a entitats culturals i comercials del municipi. Palautordera no s’entén sense el seu teixit social?

Les entitats del municipi són el motor i el que dona vida, identitat i sentit a Palau. Sense aquestes el nostre poble evidentment no es podria entendre.

Més enllà de la política, què t’agrada fer al teu temps lliure?

M’agrada llegir, escoltar música, també gaudeixo de poder

passejar per l’entorn privilegiat que ens envolta i gaudir amb la família i amics.

Què no em puc perdre si vinc a Santa Maria de Palautordera?

No et pots perdre l’essència del nostre poble: passejar per la zona comercial, les cases modernistes, els seus parcs, barris i diverses rutes on passar una bona estona.