Més Junts - Butlletí 20

BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA

JUNTS PER CATALUNYA PRESENTARÀ 728 LLISTES A LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS

Es tracta d’una xifra rècord per a una formació que es presenta per primera vegada com a partit a uns comicis municipals

Junts per Catalunya ha tancat 728 llistes per concórrer a les properes eleccions municipals que tindran lloc el 28 de maig. Així ho ha anunciat en roda de premsa aquesta setmana el secretari general de Junts, Jordi Turull, qui ha volgut posar en relleu que després de tres anys de vida “són les primeres eleccions municipals que ens presentem i estem molt satisfets amb la xifra obtinguda”. Els números xifres demostren la notable implantació territorial que Junts ha aconseguit ininterrompudament des que el partit es fa fundar l’any 2020: “a les municipals, que és on es veu la implantació del territori, hi ha molta gent que s’hi ha abocat”, ha subratllat Jordi Turull.

A més de les 728 candidatures municipals a tot el país, també s’han tancat candidatures a 20 EMDs, i llistes a 8 municipis i 8 EMDs de l’Aran (sumant un total de 764 candidatures). En conjunt, Junts presentarà llistes a totes les capitals de comarca i serà una opció electoral per a 7.600.000 habitants del total de 7.700.000 que té Catalunya. En

aquesta línia, el secretari de Política Municipal, David Saldoni, ha volgut destacar que “el 98% dels catalans podran posar una papereta de Junts a l’urna. És el resultat de no tenir por d’arribar a acords i de sumar sensibilitats per continuar creixent.”

Turull ha confirmat que “mantindrem l’eslògan de ‘Gent de Debò’. Ens referim a gent de paraula, gent que hi és i que hi serà a totes. Gent que no té al seu diccionari les paraules ‘resignació’ ni ‘rendició’, ni a nivell nacional ni tampoc en l’àmbit municipal.”

Precisament, i amb la voluntat de sumar persones de diferents sensibilitats i procedències amb un objectiu comú, s’han signat acords a nivell municipal resultant en la Coalició de Junts per Catalunya- Compromís Municipal (20 llistes) i acords a nivell més global amb Demòcrates de Catalunya, Impulsem Penedès (80 municipis), Impulsem Lleida (gairebé 170 municipis), o a Barcelona (Moviment Més Esquerres i PDeCAT).

El secretari general Jordi

D’aquesta manera, Junts per Catalunya encara la recta final de precampanya electoral, abans de l’inici de la campanya que tindrà lloc el dia 12 de maig, després d’una feina de mesos, i de molt treball territorial per part dels presidents de vegueria i comarcals.

Turull: “El nostre objectiu era sumar per ser presents a tot arreu”

Saldoni: ”Estem molt contents que hi hagi una vintena de persones de menys de 35 anys que encapçalen les nostres candidatures”

Junts denuncia que la llei d’habitatge és electoralista, envaeix competències de la Generalitat i no resol l’accés a l’habitatge

La portaveu Miriam Nogueras en roda de premsa ha denunciat que la nova llei d’habitatge és “electoralista”, envaeix les competències de la Generalitat i no resol l’accés a l’habitatge. “Aquesta llei no és rigorosa”, ha reblat. A més, també ha afirmat que “facilita l’increment de la inseguretat jurídica sobretot als petits propietaris, que a Catalunya representen el 85%” i ha remarcat que el gran problema és la falta d’oferta de lloguer assequible, a més del sou mitjà espanyol (uns 20.000 € anuals), bastant més baix que a altres països com Dinamarca (uns 61.000 € anuals). En aquest sentit, ha argumentat que “el govern espanyol no pot fer una llei per assemblar-se a Dinamarca quan els sous son tan desiguals”.

Nogueras ha reclamat promoure la col·laboració publicoprivada, garantir la seguretat jurídica dels petits propietaris i facilitar l’accés al mercat als joves i a la gent amb discapacitat intel·lectual. També ha lamentat que “s’ha perdut l’oportunitat” de fer bé la llei d’habitatge i ha afirmat que “mai tindrem una bona llei per a Catalunya si legisla el govern espanyol i si ERC i el PSC cedeixen en tot i només siguin capaços de legislar en

PARLAMENT

clau espanyola, regionalista i fins i tot electoralista” i ha recordat que “a cada llei aprovada a Madrid, Catalunya no només hi perd competències, hi perdem recursos i diners”.

La diputada Mariona Illamola en roda de premsa ha assegurat que “des de Junts reclamem que ha de ser qui tingui les competències qui les exerceixi sense intromissions, i disposant dels recursos econòmics necessaris” i ha recordat que això “seria possible sense el dèficit fiscal que pateix Catalunya”. Nogueras ha denunciat que aquesta llei no ha comptat amb el consens necessari.

Dos anys reclamant la cessió dels

de la Sareb a Catalunya

També ha recordat que a Catalunya ja es va aprovar una llei catalana per abordar la problemàtica de l’habitatge, que va ser tombada pel Tribunal Constitucional: “la llei Catalana va servir per poder, entre moltes altres coses, determinar quines mesures eren millorables, quines descartables i quines ens faltaven”. En aquest sentit, ha afirmat que “estem a favor d’indexar de manera temporal, com feia la llei catalana, no de manera estructural, com fa la llei espanyola”. Per a la portaveu de Junts, és important que aquesta llei sigui flexible i rigorosa.

Sobre l’anunci de Pedro Sánchez de destinar els 50.000 pisos de la Sareb a habitatge assequible, Junts ja fa dos anys que reclama els pisos de la Sareb a Catalunya. I avui els pisos que es podrien haver cedit fa dos anys no hi son, els bons s’han venut, només queden els que necessiten adequacions.

La portaveu del Congrés, Miriam Nogueras, a més ha posat de relleu exemples d’altres països que demostren que les lleis d’habitatge han de ser flexibles i temporals, no rígides i estructurals.

A Berlín, la capital d’Alemanya: el primer any el preu es va reduir un 7,8% (a CAT un 5%), es va reduir també la oferta de

NACIONAL

lloguer assequible i una de les conseqüències que més preocupa: va augmentar el mercat negre, el lloguer en negre.

A Paris, la capital de França: la oferta de lloguer assequible es va reduir un 15% (com a Catalunya), també a San Francisco (EUA) o el cas d’Estocolm (Suècia).

A més, l’Estat espanyol pateix una altra problemàtica relacionada amb l’habitatge i que la llei espanyola no aborda: Espanya és un dels països de la UE amb menys parc social de lloguer assequible, de 47 M d’habitants, només hi ha 450.000 habitatges socials. Per comparar-ho, als Països Baixos: 17 M d’habitants, 2 M d’habitatges socials.

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, i el president del grup parlamentari, Albert Batet, acompanyats del diputat Salvador Vergés, s’han reunit aquest divendres amb la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, després que aquesta setmana ha hagut de tancar les comportes del seu canal principal per primera vegada en els seus 161 anys d’història.

“La sequera és un problema de país que necessita solucions de país perquè la ciutadania, els agricultors i els ramaders les necessiten”, ha assenyalat Batet després de la trobada. En aquest sentit, ha subratllat que “la proposició de llei de Junts serà un punt d’inflexió per fer front a la sequera”.

El president del grup parlamentari també ha advertit que calen normes executives i no lleis declaratives. “Volem una llei executiva que garanteixi inversions i accions, menys sancions i més recursos”, ha dit. En aquest sentit, ha recordat que l’Agència Catalana de l’Aigua compta amb un superàvit pressupostari de 500 milions d’euros, recursos que “s’han de poder invertir en mesures que garanteixin l’abastiment d’aigua de boca”.

Així, ha demanat acció per evitar possibles restriccions a 300 municipis petits aquest estiu.

“El Govern fa un any que sap que calia activar-se, i anem un any tard”, ha lamentat.

El president del grup parlamentari s’ha mostrat confiat

que la proposició de llei per lectura única registrada per Junts per fer front a la sequera s’aprovi en el ple del Parlament de la setmana vinent.

La proposició de llei demana, en primer lloc, utilitzar els mateixos mecanismes de contractació pública que durant l’emergència de la Covid-19. En segon lloc, més recursos, quantificar-los i que el Govern es comprometi per llei a desenvolupar-los de forma ràpida. En tercer lloc, Batet ha demanat col·laboració entre administracions.

“Calen solucions, per això actuarem amb responsabilitat i intentarem tirar endavant aquesta proposició de llei perquè sigui un punt d’inflexió pel bé del conjunt del país en una situació tan greu de sequera”, ha conclòs.

Per la seva banda, el diputat Salvador Vergés, ha recordat que la proposició de llei també insta el Govern a fer un pla de xoc en un termini d’un mes de la mà del sector per tal de garantir la producció d’aliments i poder salvar les explotacions agrícoles i ramaderes.

La presidenta Laura Borràs ha traslladat a la JEC que no té competències per decidir sobre la seva condició de diputada, en no haver-hi sentència ferma.

Els advocats de la presidenta Borràs han enviat aquest divendres al matí les al·legacions a la JEC per la resolució sobre el seu escó, en un escrit en què també denuncien la “vulneració de drets” en què ha estat víctima, segons la defensa, la presidenta suspesa del Parlament.

La JEC va donar deu dies hàbils al Parlament perquè comuniqués quina decisió prendrà sobre la retirada o no de l’escó a Borràs després d’haver

estat condemnada pel (TSJC) a 4 anys i mig de presó.

A l’escrit, la defensa de la presidenta de Junts assenyala que les juntes electorals només són competents durant el període electoral. “L’administració electoral és manifestament incompetent per a l’enjudiciament de les eventuals situacions d’incompatibilitat dels diputats al Parlament de Catalunya o qualsevol altra assemblea legislativa”, afirmen.

Un dels altres punts que destaquen és la “vulneració de drets”, entre ells la presumpció d’innocència, els drets política i la tutela judicial efectiva.

La presidenta Borràs trasllada a la JEC que no és competent per decidir sobre el seu escó

pisos

Batet: “La proposició de llei de Junts serà un punt d’inflexió per fer front a la sequera”

Xavier Trias presenta l’equip per liderar el canvi a Barcelona

LA SEU

D’URGELL

Jordi Fàbrega encapçala una llista pensada per governar bé la Seu d’Urgell

Junts per la Seu d’Urgell ha fet pública la llista electoral per a les eleccions del 28 de maig.

La candidatura, encapçalada per Jordi Fàbrega -alcalde de la Seu entre 2019 i 2021, actual vicealcalde i diputat al Parlament de Catalunyacompta amb un total de 27 persones que representen “la diversitat de la ciutat i alhora l’ambició comuna per fer una Seu i un Castellciutat millors”, ha explicat el candidat.

La llista compta amb perfils experimentats i alhora amb cares renovades. En total hi ha 10 nous noms a la llista, quatre dels quals se situen en les primeres 8 places.

Dissabte passat el candidat de ‘Trias per Barcelona’, Xavier Trias, va presentar la llista de candidats i candidats que l’acompanyen en la seva candidatura. L’acte, celebrat a la plaça del Rei de Barcelona, va comptar amb la participació de tots els candidats i candidates de ‘Trias per Barcelona’, i amb les intervencions de Xavier Trias, Neus Munté, Jordi Martí, Victòria Alsina, Damià Calvet, Joana Ortega, Josep Rius, Joan Rodríguez, Titon Laïlla, Ramon Tremosa, Francina Vila; i Pilar Calvo, que tanca la llista.

Trias va destacar que “em presento perquè estimo la ciutat i Barcelona necessita un canvi important” i que “volem que torni a ser la millor ciutat, que sigui una ciutat amable, inclusiva, capdavantera”.

També va explicar que quan es va plantejar la possibilitat de tornar a presentar-se per ser alcalde de Barcelona, va tenir una cosa molt clara “que ho faria amb el millor equip, un gran equip, amb idees diferents però decidits actuar conjuntament per transformar la nostra ciutat. Amb unes persones que

s’estimen i coneixen la ciutat; que escolten i dialoguen amb tothom; que tenen empatia amb les persones; i que tenen clar que estem al servei a tota la ciutadania”.

Aquesta setmana, a més, s’ha inaugurat la seu electoral de ‘Trias per Barcelona’. El candidat ha destacat que és “l’autèntica seu del canvi” i ha convidat “tothom que vulgui conèixer el nostre programa i vulgui com transformarem la ciutat té les portes obertes per venir, també per fer aportacions, propostes, denuncies…”.

Fàbrega lidera un equip renovat i preparat per “governar bé, tant els grans projectes com les necessitat del dia a dia, i fer de la seu i castellciutat un exemple de dinamisme i prosperitat”

L’alcaldable de Junts per la Seu, Jordi Fàbrega, s’ha mostrat convençut que “aquest és un equip plenament preparat per assumir els reptes de futur que te plantejats la ciutat i alhora és també garantia de fer política de forma positiva, neta i respectuosa”. “La manera de fer política que la Seu mereix”, ha reblat Fàbrega. A l’acte de presentació hi va participar també l’exconseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró.

ARA DIC BLANC

ARA DIC NEGRE

MERITXELL BUDÓ: “M’IL·LUSIONA PODER TORNAR A TREBALLAR PEL MEU POBLE”

Referent polític no català Barack Obama.

La teva primera acció política

Escoltar tothom. Obrir les portes de l’ajuntament.

Racó preferit

A la Garriga, pujar a la muntanyeta i badar.

Un record d’infància

L’olor del verd que tallàvem la nit de Corpus.

Un lloc per gaudir

Un bon dinar amb el meu fill, així parla més!

Un pla imprescindible

3 dies a Lisboa serien un bon pla, ara mateix...

Una festa per no perdre’s

El Corpus a la Garriga!! Imprescindible.

La Garriga és… el millor poble del món.

ENTREVISTA CANDIDAT A PUIGCERDÀ

Qui és Meritxell Budó? M’agrada definir-me com a dona, mare i treballadora. I garriguenca! Enamorada del meu poble i del meu país, que el vull lliure. Sóc farmacèutica de professió i política de vocació. Idealista i pragmàtica, m’agrada parlar amb la gent i m’agrada escoltar, perquè és la manera d’aprendre. Què et va fer decidir entrar en política? Principalment, el fet que crec en la política, i sobretot crec en la bona política, aquella que es fa per millorar la vida de les persones. A casa, ja de petita es vivia intensament la política, passió que he heretat i que és també, en part, un dels motius pels quals hi sóc. Vas ser portaveu del Govern en un dels moments més complicats del país, en plena Covid-19. Aquesta experiència t’ha fet més forta? Ha estat una experiència única, una oportunitat de creixement personal en uns moments de molt patiment. M’ha fet més dura, potser sí, però també més empàtica. Ser al capdavant de la gestió de la pandèmia a Catalunya em va permetre també un contacte estret amb els diferents ajuntaments del país,

i treballar coordinadament. Això també ha estat un bon aprenentatge. Per què vas sumar-te a Junts? Pel president Puigdemont. Per Turull, Rull i Forn. Per l’1 d’octubre. Perquè la Catalunya i la Garriga que somiem l’hem de fer junts. El nom ho indica, JUNTS, que vol dir no deixar ningú enrere, vol dir sumar, vol dir unitat, vol dir resiliència. Però vol dir també compromís i bona gestió. Per això sóc de Junts. Com és tornar a la política local després d’haver estat consellera?

És un repte enorme per la responsabilitat que representa tornar a la política local. Però també em permetrà aportar tot el bagatge i experiència adquirits aquests darrers anys al govern de la Generalitat, per treballar pel meu poble. M’estimo la Garriga i m’il·lusiona poder tornar a treballar pel meu poble.

Quins són els reptes més importants de la Garriga?

La Garriga necessita habitatge social de lloguer, un tanatori amb una sala de comiats, millorar el manteniment de les voreres, l’enllumenat, carrers nets, tenir cura del verd urbà, una poda correcte dels arbres,

necessita que vinguin empreses als nostres polígons, i necessita una bona gestió al capdavant de l’ajuntament. Hem de recuperar l’orgull de poble per tornar a ser un municipi referent a la nostra comarca i al nostre país. Aquests darrers quatre anys la Garriga ha perdut oportunitats?

N’ha perdut moltes, i no s’hi valen excuses. Sense anar més lluny, els Fons Europeus... només cal mirar què han rebut els pobles del nostre voltant, de la nostra comarca, i què ha rebut o què no ha rebut la Garriga. Tenint en compte que el finançament local és una assignatura no resolta, deixar escapar oportunitats de finançament extern és una irresponsabilitat de l’equip de govern de la Garriga. Què no em puc perdre si vinc a la Garriga?

El nostre Passeig, una estada als balnearis per gaudir de les aigües mineromedicinals, gaudir de les millors botifarres (la crua, la cuita, la d’ou, la negra, ...). Una visita recomanable és el refugi antiaeri que hem museïtzat. L’Alhambra que és el nostre “Cinema Paradiso”... i per descomptat un tomb pel modernisme d’estiueig.

JORDI GASSIÓ: “EM VAN CONVIDAR A FORMAR PART D’UNA LLISTA ELECTORAL PERQUÈ SÓC

UNA PERSONA CRÍTICA”

Qui és Jordi Gassió?

Jordi Gassió és metge traumatòleg de professió. Nascut a Sabadell, fa més de trenta anys que viu i fa vida a Puigcerdà. Des del primer moment ha estat involucrat en el teixit associatiu cultural i esportiu de la Vila. Què et va fer decidir entrar en política?

AL DETALL

Referent polític no català

Robert Kennedy.

Un pla imprescindible

Un partit d’hoquei gel.

Un lloc per gaudir

La pista de gel.

La teva primera acció política

Ser regidor del Govern municipal de Puigcerdà el 1995.

Racó preferit L’estany. Un record d’infància Donar menjar als cignes del llac.

Una festa per no perdre’s La Festa de l’Estany. Puigcerdà és… únic.

Quan vaig arribar a viure a Puigcerdà, jo sempre havia estat una persona crítica. En aquest sentit, em van convidar a formar part d’una llista electoral, amb l’alcalde Joan Llombart, precisament per la meva constant crítica sobre els quefers públics. És des d’aquell moment que sempre he estat una persona de partit, de Convergència Democràtica de Catalunya, fins a arribar a Junts per Catalunya.

Per què vas sumar-te a Junts?

Junts està encaminat a representar aquell espai que vol caminar pel carril central del catalanisme. M’hi he trobat antics amics i coneguts, i m’hi sento còmode. I és un partit amb vocació de govern, i nosaltres volem formar part d’un partit

que té la voluntat de fer més fàcil i feliç la vida de la gent. Quins són els reptes més importants de Puigcerdà? Un dels principals problemes que afronten els puigcerdanesos i puigcerdaneses és accedir a l’habitatge. Tenim un problema i l’Administració ha de ser part de la solució. Alhora, no ens podem confiar d’antigues inèrcies i buscar noves indústries que es complementin amb les existents. El 2007 també vas ser candidat, i ara et tornes a presentar. Què t’ha motivat a tornar?

Hi ha hagut un conjunt de circumstàncies que han fet que em plantegés tornar a presentar-me. En el seu moment, el 2007 em vaig presentar i vam aconseguir augmentar el nombre de regidors per Convergència. Vam aconseguir-ne cinc. I de número 4, a la llista, hi duia un jove Albert Piñeira. Ara, amb un nou equip, sentim que tenim molt per a oferir, que hi ha molta feina a fer, i que Puigcerdà necessita un nou impuls que la nostra candidatura pot dur a terme.

Puigcerdà gaudeix d’un entorn de natura privilegiat. Quina és l’activitat a l’aire lliure que més t’agrada?

L’esquí. De fet, vaig arribar a la Cerdanya per l’esquí. Venia molts caps de setmana a La Molina, i a canvi de fer classes als esquiadors amateurs, em donaven allotjament i àpats. Quan vaig tenir la possibilitat, per la meva feina, de venir a treballar a Puigcerdà, no m’ho vaig pensar dues vegades. Si hi ha un plat famós a la Cerdanya, és el trinxat. El millor de tota la comarca es menja a Puigcerdà?

Puigcerdà és capital de comarca, i com a tal és un aparador de la mateixa. En l’aspecte gastronòmic, també. De fet, cada febrer, Puigcerdà es vesteix de gala per a oferir el seu plat estrella, el Trinxat. Els darrers anys hem tingut prop de mil comensals. En tot cas, a qualsevol restaurant de Puigcerdà, menjareu el millor dels Trinxats. Què no em puc perdre si vinc a Puigcerdà?

La gastronomia, el seu batec esportiu i cultural, les seves festes. I sobretot la seva gent.

AL DETALL

MARINA ROJALS: “PER FEINA I ESTUDIS VAIG MARXAR DEL POBLE, PERÒ SEMPRE HAVIA

TINGUT CLAR QUE TORNARIA”

Qui és Marina Rojals?

Sóc de la Palma d’Ebre i des de fa poc, sóc la mare d’una nena molt graciosa. Des de sempre m’ha agradat viure a la Palma i participar en els actes que han fet les diferents associacions. Per raons de feina i estudis vaig marxar del poble, però sempre havia tingut clar que tornaria. Què et va fer decidir entrar en política?

AL DETALL

Referent polític no català

Nelson Rolihlahla Mandela.

La teva primera acció política

La redacció del Pla d’emergència per la sequera.

Racó preferit

El Pilpino.

Un record d’infància

Jugant pels carrers durant les nits d’estiu.

Un lloc per gaudir

La cala Justell.

Un pla imprescindible

Empatitzar abans de prendre una decisió.

Una festa per no perdre’s

La Setmana Santa de la Palma d’Ebre.

La Palma d’Ebre és…

Un bon lloc per veure créixer els nostres fills.

L’any 2007 l’alcalde Gil Martí em va proposar formar part de la seva candidatura. En aquell moment vaig pensar que seria una bona manera de poder fer més coses per la Palma, però des d’un punt de vista diferent del que estava acostumada. Per què vas sumar-te a Junts?

El principal motiu va ser per donar suport al president Puigdemont. I perquè crec que Junts ha de ser l’eina per assolir la independència. Quins són els reptes més importants de la Palma d’Ebre?

Els principals reptes són el despoblament, l’envelliment de la nostra població i la pèr-

dua de serveis. Penso que les persones que hem triat viure a la Palma ho hauríem de poder fer amb les mateixes condicions que les persones que viuen a altres municipis de Catalunya. Has estat al capdavant del municipi aquest mandat i ara et presentes per tornar a revalidar l’alcaldia. Queden reptes pendents?

La feina en un poble petit no s’acaba mai. Encara queda molta feina per fer. Un dels reptes és que hem de garantir que els nostres veïns puguin continuar gaudint d’una bona qualitat de vida i una bona prestació de serveis. Així que hem de continuar treballant per a la Palma i per a tota la seva gent. Com és governar un petit municipi?

Quan estàs en un ajuntament petit, et toca fer una mica de tot, ja que no hi ha prou recursos per arribar a tot arreu. En un poble petit, la feina de l’alcaldessa està més a fora al carrer que al despatx. Pots fer tasques institucionals com anar a ajudar la brigada, perquè hi ha una avaria.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

M’agrada anar a caminar i a córrer. Anar a córrer m’ajuda molt a desconnectar i anar a caminar em relaxa i em permet descobrir racons amb encant.

Què no em puc perdre si vinc a la Palma d’Ebre?

No et pots perdre visitar el Pilpino, un arbre monumental que té la Palma als seus peus; la nostra església Romànica del segle XII; el mural de la Font Vella del pintor Rossend Escolà i comprar oli de la Vall Major a la Cooperativa així com els diferents productes que elaboren els nostres comerços.

SIERRA: “EM VAIG SUMAR A JUNTS PER LA SEVA APOSTA CLARA DE SERVEI A LA CIUTADANIA I AL MUNICIPALISME”

ISIDRE

Qui és Isidre Sierra?

Un bomber voluntari que fa d’alcalde de Sant Climent de Llobregat des del 2011. Què et va fer decidir entrar en política? Els meus fills estaven fent classe als lavabos de l’escola. I vaig entrar en política municipal per fer una nova escola. Per què vas sumar-te a Junts?

Per la seva aposta clara de servei a la ciutadania i al municipalisme.

Actualment ets alcalde, per què vols repetir?

AL DETALL

Referent polític no català Barack Obama.

La teva primera acció política

Presentar-me a delegat de classe a EGB.

Racó preferit

Les muntanyes del CadíMoixeró.

Un record d’infància

Anar a la petita biblioteca del poble.

Un lloc per gaudir

Qualsevol lloc amb la meva família. Un pla imprescindible Fer esport.

Una festa per no perdre’s Qualsevol trobada castellera.

Sant Climent de Llobregat és… un sentiment.

Volem seguir impulsant un model de poble únic i singular. Amb projectes pioners i que responguin a les necessitats de tots i totes. Per això la nostra decisió de presentar una candidatura de gent preparada per gestionar l’Ajuntament des del primer minut. Quins són els reptes més importants de Sant Climent de Llobregat?

El centre d’atenció a la Gent Gran és un dels grans reptes de Sant Climent, apostem per un equipament públic amb un model d’atenció centrada

en la persona. Per altra banda, l’accés a l’habitatge és una problemàtica, especialment entre els joves i famílies en tota l’àrea metropolitana. Per fer front a aquesta situació construirem habitatges públics de lloguer i propietat per a joves i famílies. I un altre repte és preservar el nostre entorn natural, perquè la gestió agroforestal sostenible ajudarà a mitigar els efectes del canvi climàtic i a aprofitar millor els recursos hídrics.

Què ens falta per guanyar a l’Àrea Metropolitana?

Ser valents i disruptius en fer propostes per canviar molts anys de governs del mateix color polític. La seguretat i convivència dels nostres municipis és cabdal per poder viure amb qualitat. Hem de proposar que la ciutadania tingui drets i deures per fomentar la convivència i coordinadament desplegar més mesures preventives dels cossos de seguretat. Augmentar el parc d’habitatge públic per poder atendre a famílies i joves i no perdre l’arrelament del teu barri, del teu poble.

Exigir un transport públic de qualitat i unes inversions que permetin no perdre competitivitat del nostre país. Què fas quan no fas d’alcalde?

Faig de bomber voluntari al Parc de Sant Climent de Llobregat. Tinc clar que la vocació de servei al nostre poble és el que em fa moure. Són diverses les paraules que els voluntaris fem servir per definir perquè val la pena dedicar el nostre temps lliure a salvar vides, però tots coincidim en la mateixa sensació d’un “no sé què” que et surt de dins, que enganxa, que apassiona, i que només es pot sentir si ets un d’ells. “Jo no podria aclucar els ulls a la nit si sabés que passa alguna cosa i no hi vaig. M’és inevitable. Conec la gent i la terra, i no podria dormir si sé que puc ajudar i no ho faig”. Què no em puc perdre si vinc a Sant Climent de Llobregat?

Les millors cireres del món, el nostre entorn natural i el campanar romànic més antic del Baix Llobregat.

“Quan estàs en un ajuntament petit, et toca fer una mica de tot. La feina de l’alcaldessa està més a fora al carrer que al despatx”