MÉS JUNTS - Butlletí 29

BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA

EL PRESIDENT PUIGDEMONT PROPOSA UN ACORD HISTÒRIC QUE INCLOGUI L’AMNISTIA I

L’EXERCICI DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ

El president demana reconèixer l’independentisme com a opció legítima, una amnistia que freni la judicialització i l’establiment d’un mecanisme de verificació i seguiment del compliment dels acords

Les condicions per emprendre la negociació

1. El reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme

2. L’abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l’independentisme i els independentistes.

3. La creació d’un mecanisme de mediació i de verificació que aporti les garanties del compliment i seguiment dels acords que els dos grans partits polítics espanyols no estan en condicions de donar-nos.

4. Fixar com a únics límits els definits pels acords i tractats internacionals que fan referència a drets humans (individuals i col·lectius) i a llibertats fonamentals.

El president Carles Puigdemont ha celebrat aquesta setmana una conferència a Brussel·les per exposar les condicions de Junts per negociar la investidura de Pedro Sánchez. En aquest sentit, ha assegurat que si hi ha d’haver un acord, ha de ser “un acord històric amb un compromís històric, com el que cap règim ni govern espanyol no ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta que va abolir les institucions i les constitucions catalanes, i va iniciar la persecució de la llengua catalana”. El president ha lamentat que “avui” encara no existeixen les condicions per assegurar aquest acord. Davant aquesta situació, el president ha assegurat que Espanya es troba en un dilema: “o eleccions o pactar amb partit de l’1-O i que no renuncia a la unilateralitat”.

El president ha assegurat que cap de les condicions que ha exposat no és contrària a la Constitució ni per a cap tractat europeu. “Només un referèndum acordat podria substituir el referèndum de l’1 d’octubre”, ha recordat Puigdemont, que ha posat l’accent en la

importància del dret a l’autodeterminació de Catalunya:

“l’autonomia no resol les mancances materials dels catalans.

Només es poden resoldre amb el dret a l’autodeterminació”.

En aquest sentit ha afirmat que “l’article 92 de la Constitució Espanyola permet els catalans votar. El que no hi ha és voluntat política”.

En el discurs també ha recordat que “no busquem solucions personals. Vam decidir anar a l’exili per fer política”, en aquest sentit ha assenyalat que “no hem aguantat tot aixo per salvar una legislatura. Sinó per defensar l’encàrrec que hem conservat dels ciutadans”.

Prèviament, el president ha fet un preàmbul del context on es troba Catalunya i els antecedents del procés: la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut aprovat el 2010, una qüestió que considera “incompatible” amb el pacte constitucional del 78 i ha recordat que sense aquella sentència “no s’entén res del que ha passat a Catalunya”. Per altra banda, també ha afegit la “criminalització” de l’1 d’octubre.

L’incompliment dels pactes, l’ofec sistemàtic de l’economia catalana, amb el canvi de seus

empresarials incentivat per un reial decret aprovat pel govern espanyol, encara vigent, l’aplicació del 155, són alguns dels exemples que ha posat el president en aquest llistat de greuges de l’Estat espanyol contra Catalunya. En aquest sentit, ha remarcat que Catalunya “és una nació que s’ha vist atacada la seva condició nacional per tots règims espanyols que veu en la independència la seva única sortida”.

El president també ha lamentat que s’ha “menystingut i arraconat Junts per part dels dos grans partits espanyols” i que “tot just fa dos mesos i mig els partits que avui malden per aturar la dreta no van tenir cap problema per sumar els seus vots als del PP per impedir que el nostre candidat, que va guanyar les eleccions, fos alcalde de Barcelona”, ha recordat.

Per altra banda, la Moncloa després de la conferència del president ha assegurat que, de moment, “ens separa un món respecte aquestes posicions. Som als antípodes”, com ha afirmat la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres.

LES FRASES DEL PRESIDENT

“Aquesta negociació d’investidura no és un pedaç per tirar endavant la legislatura i barrar el pas a la dreta. Ha d’esdevenir un acord històric amb un compromís històric.”

“Avui Espanya té un dilema de resolució complexa: o repeteixen eleccions o pacten amb un partit de l’1-O que no renunciarà a la unilateralitat.”

“Exigim l’abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l’independentisme a través d’una llei d’amnistia que inclogui l’ampli espectre de la repressió iniciada abans del 9-N del 2014. L’1-O no va ser cap delicte.”

“No hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya. Allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya , i per tant del seu dret a l’autodeterminació .”

“No hem aguantat la posició tots aquests anys per acabar salvant una legislatura, sinó per defensar l’encàrrec que hem conservat dels ciutadans.

Puigdemont rep a Brussel·les a la vicepresidenta del govern espanyol per preparar un escenari de negociació

El president Carles Puigdemont s’ha reunit aquest dilluns amb la vicepresidenta en funcions Yolanda Díaz al Parlament Europeu, a Brussel·les, per negociar la investidura. A la reunió també hi ha participat l’eurodiputat Toni Comín i el dirigent de Sumar Jaume Asens.

Puigdemont ha assegurat en una piulada que la trobada “és part de la normalitat democràtica a la UE. Dialogar i mantenir relacions polítiques entre formacions de diferents ideologies no hauria de ser cap sorpresa, ni cap excepcionalitat”.

En declaracions als mitjans posterior a la reunió, Díaz ha assegurat que ha garantit al president a l’exili l’aposta del seu partit per “explorar totes les solucions democràtiques per desbloquejar el conflicte polític”. La trobada, segons els participants, s’ha desenvolu-

pat en un ambient “molt cordial”, tal com ha piulat el president en la mateixa línia.

Puigdemont:

“Compartim la profunda convicció que la política ha de fer-se des del diàleg i dels principis democràtics. En aquest sentit, estem d’acord a explorar totes les solucions democràtiques per desbloquejar el conflicte polític”, han assegurat ambdós partits, a més de subratllar que els problemes polítics “s’han de resoldre per vies polítiques, per trobar solucions basades en el diàleg” atès que “la democràcia consisteix en el diàleg entre posicions diferents”.

Els diferents grups de Junts a les cambres parlamentàries s’ha reunit a Brussel·les en el marc d’unes jornades de treball per coordinar les accions a dur a terme en el darrer tram de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, des de les diverses cambres parlamentàries on Junts representació.

En les reunions també hi ha participat el president Carles Puigdemont, així com la resta de membres de l’Executiva, la presidenta del Parlament

Jordi Turull.

Reunió amb entitats

El president Puigdemont, juntament amb la presidenta

Laura Borràs, el secretari general Jordi Turull, l’eurodiputat Toni Comín, el conseller Lluís Puig i Toni Castellà, també s’han reunit amb representants dels partits ERC, la CUP, Demòcrates i Moviment d’Esquerres, així com també amb membres d’entitats independentistes com el Consell de

la República, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Aquesta reunió ha tingut llocs dies abans de la celebració de la Diada, on enguany Junts tornarà a participar als actes previstos per aquell dia. L’executiva de Junts ha fet una crida a la mobilització i a la participació massiva en tots els actes convocats per les entitats independentistes i, especialment, la manifestació de la Diada Nacional.

El líder de Junts a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha decidit endarrerir la seva sortida de l’Ajuntament durant “un temps”. Trias ho ha anunciat en una entrevista a Ràdio 4 aquest dimecres, on ha explicat que ha decidit allargar la seva estada al consistori després que “molta gent” li hagi demanat que es quedi “un temps més”. Durant aquest periode Trias intentarà “consolidar” l’estructura del grup municipal i “perquè la

política es calmi”. Tot i així el cap de llista de Junts a Barcelona no seguirà l’any que ve.

Per altra banda, sobre la possibilitat d’entrar al govern municipal de Collboni, Trias ha assegurat que “mai es pot descartar res”, tot i que ha subratllat que ara mateix “té poc sentit”. A més, el líder de Junts a l’Ajuntament ha remarcat que per poder-s’ho plantejar caldria que “Collboni no estigués coquetejant tot el dia amb Ada Colau”.

Les cambres parlamentàries celebren unes jornades de treball a Brussel·es

“La trobada és part de la normalitat democràtica a la Unió Europea”

ARA DIC BLANC ARA DIC NEGRE

Anna Erra, la presidenta Laura Borràs, i el secretari general

Trias posposa la seva sortida de l’Ajuntament per “consolidar” el grup municipal

BARCELONA

Armengol compleix l’exigència de Junts i presenta la reforma per normalitzar el català al Congrés

Properament al Congrés dels Diputats s’hi podrà parlar català gràcies a Junts, que era una de les seves exigències. Els grups parlamentaris de PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG han registrat aquest dimecres la reforma del reglament del Congrés dels Diputats que permet parlar-hi totes les llengües oficials de l’Estat. És a dir, poder parlar-hi català, basc i gallec. El document no porta la firma de Junts, però sí els canvis que exigia la formació capitanejada per Miriam Nogueras. En qualsevol cas, Junts votarà a favor del text en un ple que previsiblement serà el proper 19 de setembre. En un comunicat, el partit ha argumentat que “no vam acceptar la primera proposta, que és el que s’hagués registrat i

aprovat si no depengués dels nostres vots”, en aquest sentit Junts argumenta que “sempre hem defensat que no calia reformar el reglament. Ara bé, si volien fer aquesta reforma perquè els serveixi per justificar-se davant altres formacions polítiques, l’havien de fer bé i deixar clara una premissa: el català sempre en igualtat de condicions amb el castellà i aquest és l’eix fonamental que hem garantit”.

La proposició registrada estableix el dret de tots els diputats a emprar qualsevol de les llengües oficials a l’Estat en qualsevol tipus d’activitat parlamentària; tant en les intervencions orals com en la presentació d’escrits. Així doncs, segons l’escrit, el proper 26 de setembre, quan es

votarà la investidura de Feijoó, la cambra espanyola ja comptarà amb els serveis de traducció i interpretació. Pel que fa a la presentació d’escrits, la reforma preveu un termini de sis mesos per a tenir els mitjans necessaris a la institució per tramitar els textos en llengües diferents a la castellana.

La reforma també val pel Butlletí Oficial de les Corts, que recollirà totes les iniciatives presentades a més d’en castellà.

Per altra banda, al Senat des del 2005 es pot parlar en les llengües cooficials a la comissió de comunitats autònomes i des del 2011 al ple quan es debaten mocions. D’aquesta manera, les llengües cooficials estan més limitades al Senat, ja que només es poden utilitzar

en aquests casos esmentats, i no pas per exemple a les sessions de control ni als debats dels pressupostos. Per primera vegada, el 2011 s’instal·laven auriculars, es construïen cabines per als intèrprets i es muntava un sistema perquè els senadors poguessin seguir totes les intervencions triant el canal del seu idioma des de l’escó. Ara bé, el portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries, lamenta que hi ha senadors que han decidit no fer-lo servir: “hi ha senadors de determinats partits, que ja ens podem imaginar quins són, que no utilitzen els casos per poder rebre la traducció del català, el basc o el gallec. És un menysteniment o bé, simplement, és que estan desconnectats del que s’està

parlant”. El senador juntaire afegeix que la traducció “no és un cost, sinó una inversió perquè les llengües del conjunt de l’Estat quedin reconegudes i promogudes” i alerta que “si no, tendirem a parlar una sola llengua a tot el món, això seria molt més econòmic, però seria un empobriment cultural i lingüístic que no ens podem permetre”.

En relació amb el català, el Consell Europeu incorporarà l’oficialitat del català el proper 19 de setembre. Tal com havia demanat el govern espanyol, un dels punts de l’ordre del dia serà la modificació de l’article del reglament número 1, que enumera quines són les llengües oficials, per tal d’incorporar-hi el català, el gallec i el basc.