MÉS JUNTS - Butlletí 30

BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA

TOSSUDAMENT ALÇATS

Junts participa una vegada més a la manifestació multitudinària de la Diada i referma l’amnistia com a punt d’inici de la negociació amb el govern espanyol

Junts ha participat un any més als actes de la Diada. Una vegada més, els líders del partit han sortit al carrer per reivindicar que estan tossudament alçats per la independència de Catalunya. En el context de negociacions per la investidura, els catalans no han fallat en la seva cita anual amb la manifestació per la independència.

La presidenta Laura Borràs, en declaracions als mitjans de comunicació ha defensat que “els vots de Junts no han de servir per apuntalar governs espanyols, sinó per avançar cap a la independència” i ha subratllat que aquesta diada “l’independentisme ha tornat a agafar la iniciativa”, seguint aquest fil, ha assegurat que “la gent no demana investidura, la gent demana independència” i utilitzant les paraules del president Puigdemont, ha remarcat que “estem davant d’un moment històric que requerirà un acord històric”. Borràs també ha subratllat que l’estratègia de Junts segueix sent la mateixa: “l’amnistia com a punt d’inici i amb l’autodeterminació com a punt final”.

A la marxa hi van participar 115.000 persones segons la Guàrdia Urbana.

A banda de la manifestació, els líders de Junts van participar al matí a l’ofrena floral al monument de Rafael de

Casanova. Allà la presidenta del Parlament, Anna Erra, en declaracions a la premsa va assegurar que “l’11 de setembre, com fa 6 anys, encara té mancances. Seguim perseguits, espiats i amb gent a l’exili. Som considerats terroristes per l’estat espanyol” i també va defensar que “seguim sortint al carrer demostrant que no ens rendim i que el conflicte polític només se solucionarà quan tinguem dret a l’autodeterminació”.

Borràs: “Estem

davant d’un moment històric que requerirà un acord històric”

Per la seva banda, el secretari general Jordi Turull va defensar que “qualsevol acord polític ha de servir per acostar-nos a un estat independent, però no renunciarem a res. No renunciarem a la unilateralitat, perquè seria renunciar a la nostra nació” i va afegir que “agraïm el canvi del president Aragonès perquè durant 6 anys se’ns ha vetat a qualsevol negociació amb l’Estat. Tots els esforços per la unitat efectiva per refer l’estratègia de l’independentisme, Junts hi serà. I hi som. La prova és la

taula que va aplegar tot l’independentisme a la conferència del president Puigdemont, una imatge que feia molt que no es produïa.”

Posteriorment a l’ofrena, una delegació de Junts encapçalada per Borràs i Turull va assistir a la 21a Festa per la Llibertat, organitzat per l’entitat Òmnium.

Finalment la jornada va acabar amb l’acte institucional del Govern a les torres de Puig i Cadafalch de Montjuïc, on hi van assistir les presidentes Anna Erra i Laura Borràs, així com el president del grup parlamentari, Albert Batet, la portaveu Mònica Sales i altres diputats i regidors de Barcelona.

Turull: “No renunciarem a la unilateralitat, perquè seria renunciar a la nostra nació”

El dia anterior al vespre, el dia 10, el secretari general Jordi Turull i el conseller Josep Rull van encapçalar la delegació de Junts i la JNC a l’acte d’homenatge del Fossar de les Moreres a la vigília de la Diada Nacional.

LES PIULADES

Carles Puigdemont (@KRLS) President

“Barcelona, once again: thousands of people demanding the independence of Catalonia. Neither silent nor defeated, neither angry nor divided. We will continue to fight until we are respected and recognized as a free nation”

Laura Borràs (@LauraBorras) Presidenta

“Diada intensa, amb ofrena floral amb @JuntsXCat al matí, Òmnium Cultural al migdia, manifestació d’ @assemblea a la tarda amb la força de la gent. No hem de facilitar cap investidura espanyola: la investidura espanyola ha de permetre resoldre el conflicte polític amb Catalunya.”

Anna Erra (@Anna_Erra) Presidenta del Parlament

“Una nova Diada en què hem tornat a sortir al carrer per demostrar que som un poble que no es rendeix en el camí cap a la independència. Hi som i hi serem!”

Jordi Turull (@jorditurull) Secretari general

“Una gran #Diada2023. Serem lleials i dignes del clam del carrer. #Independència”

“Un

any més, hem omplert els carrers de Barcelona. Defensem la nació, aconseguim la independència! Visca Catalunya lliure!”

Albert Batet (@albertbatet) President del grup parlamentari

A partir de la setmana que ve ja es podrà parlar català al Congrés dels Diputats

La Mesa del Congrés dels Diputats ha donat llum verda aquest dimecres a la tramitació de la proposició de llei de reforma del reglament signada pel PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu i BNG i acordada amb Junts, que es debatrà i aprovarà en un ple extraordinari la setmana que ve, entre els dies 19 i 21 de setembre.

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha signat una resolució perquè el català, l’aranès, el basc i el gallec es puguin utilitzar ja al ple de la setmana que ve. Per fer-ho possible la cambra baixa contractarà traductors i habilitarà un sistema de traducció simultània similar al que funciona des de fa anys al Senat. És a dir, els traductors hauran de traduir simultàniament a través de l’orellera dels parlamentaris les llengües que siguin cooficials als diversos estatuts au-

PARLAMENT

tonòmics; i els diputats també podran fer ús de llengües com l’asturià, que no són oficials, però sí que es consideren part del patrimoni de l’Estat.

La data del 19 de setembre coincideix amb la celebració del Consell Europeu que decidirà sobre l’oficialitat del català a les institucions europees. Llavors s’iniciarà un procés lent per crear tota la infraestructura a la institució per normalitzar l’ús d’aquestes llengües de la mateixa manera que es fa ús del castellà. Un cop reformat el reglament els grups podran començar a presentar escrits en aquestes llengües, per exemples.

Qui està en contra de la reforma és el PP, que ja han avisat que utilitzaran “tots els instruments al seu abast” per frenar l’ús del català, el basc i el gallec al Congrés. Els populars no descarten cap via,

tampoc la judicial, per evitar el que ells consideren que és “una vulneració dels drets dels diputats”. La formació espanyola considera que aquesta reforma “trenca el consens” de la cambra i també argumen-

ten que la contractació exprés de traductors pot suposar una vulneració de la llei de contractació administrativa.

En aquest sentit, el partit capitanejat per Feijoó ha acusat la presidenta del Congrés

d’haver alterat “les regles del joc” i d’haver trencat el seu compromís de buscar “el consens” de tots els grups parlamentaris per permetre que es pugui parlar en les llengües cooficials.

La presidenta Anna Erra lliura la Medalla d’Honor del Parlament al Barça Femení pel seu paper en la generació d’igualtat d’oportunitats en el futbol

La presidenta del Parlament

Anna Erra ha lliurat la Medalla d’Honor del Parlament, en categoria d’or, a l’equip femení del Futbol Club Barcelona. El Parlament ha atorgat la màxima distinció al Barça femençi per la seva contribució al coneixement, el reconeixement i la generació d’igualtat d’oportunitats en el futbol femení. El lliurament ha comptat amb la presència del primer equip femení, directius del club i representants del govern, així com els diputats dels grups parlamentari.

La presidenta Erra ha destacat que “si som on som és gràcies al moviment feminista i entitats i clubs com el Barça que es van comprometre temps enrere”, en aquest sentit ha assegurat que les jugadores son “pioneres i un exemple a seguir”. Per Erra l’exemple del Barça “transcendeix l’àmbit esportiu” perquè amb les jugadores “hem viscut una autèntica transformació social i cultural en clau de gènere”.

La presidenta ha lamentat que, malgrat que a Catalunya la pràctica del futbol femení sigui un fet, “en altres latituds està prohibit que les dones juguin a futbol” i que “moltes dones s’hagin hagut d’exiliar per amenaces de mort”.

La capitana del Barça, Alèxia Putellas ha volgut agrair a les

pioneres que abans que elles van impulsar el futbol femení.

La bicampiona de la Pilota d’Or ha demanat “més ajuda” per part de les institucions per a “continuar creixent i no ser una moda”, així com també ha subratllat que calen canvis perquè “cap dona dins o fora del camp hagi de viure situa-

cions de menyspreu, faltes de respecte o abusos”.

El president del Barça, Joan Laporta, ha assegurat que “no ha estat un camí fàcil”, però que “anem en la bona direcció” i s’ha mostrat orgullós que la seva entitat “s’hagi erigit en una referència indiscutible del futbol femení, a

Catalunya i al món”. Laporta ha destacat que la condecoració que el Parlament els ha otorgat “ens ajuda a continuar pujant graons per culminar la feina de fa anys i enderrocar les darreres barreres socials que malauradament i al llarg de la història s’ha trobat el futbol femení”.

Junts rebutja la sentència contra el conseller Miquel Buch i el servidor públic Lluís Escolà

Junts per Catalunya expressa el seu enèrgic rebuig a la sentència emesa aquest dijous pel TSJC contra el conseller Miquel Buch i el servidor públic Lluís Escolà. Buch ha estat condemnat a 4 anys i mig de presó per un delicte de malversació per nomenar com a assessor un mosso d’esquadra que feia d’escorta del president Puigdemont quan va marxar a l’exili. I 20 d’inhabilitació per malversació i prevaricació.

El servidor públic a 4 anys de presó per malversació i 19 d’inhabilitació per prevaricació i malversació.

En un comunicat, Junts ha assegurat que “són dues persones que han servit la Generalitat de Catalunya amb total honestedat, eficàcia i lleialtat al país. Es tracta d’una sentència injusta, completament desmesurada i que denota un clar ànim de venjança. La sentència demostra que la repressió no s’atura, que la desjudicialització no existeix, i que cal que d’una vegada per totes acabi aquesta persecució permanent, sistemàtica i planificada contra l’independentisme. Des de Junts expressem tot

el suport i afecte al conseller Buch i a Lluís Escolà”. Buch s’ha sorprès de la rapidesa de la sentència i l’ha considerat “injusta i molt bèstia”: “en tan sols un mes ja hi ha escrita una sentència de més de 80 pàgines. Fa la sensació que hi havia molta pressa a condemnar-me”. El conseller ja ha anunciat que presentarà un recurs contra la sentència.

El portaveu Josep Rius en declaracions a la premsa ha donat tot l’afecte i la solidaritat al conseller i ha denunciat que la sentència és “injusta” i que “és una mostra més del ‘a por ellos’

”. Rius ha refermat la posició de Junts: “amnistia i autodeterminació” i ha recordat que “algú dubta quan des de Junts diem que s’ha de cobrar per avançat amb una llei d’amnistia?”. El portaveu també ha tornat a recordar que l’1 d’octubre “no es va cometre cap delicte”

El conseller i eurodiputat Toni Comín ha instat a la Comissió Europea a seguir “amb interès” i amb una mirada “amb actitud responsable i constructiva” en la negociació actual entre l’independentisme català i el PSOE i Sumar de cara a la investidura del president espanyol.

Conseller Comín:

Comín ho ha dit en el debat sobre l’estat de la Unió al Parlament Europeu, on ha remarcat que és important que la Comissió ho segueixi perquè “és tan important pel bé no només de Catalunya, sinó també de la Unió Europea i del propi Estat espanyol”.

L’eurodiputat juntaire ha dit a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que l’Estat afronta a Catalunya la negociació “més transcendent i decisiva des de la transició”. En el seu discurs, Comín ha afegit que si Espanya sap trobar una solució basada “en

els drets dels homes, la democràcia, i els drets internacionals civils i polítics, és a dir, el dret a l’autodeterminació, la solució serà sòlida i durable”.

El conseller ha afirmat que Europa va entendre a la transició espanyola que “la negociació era determinant

La Fiscalia demana reactivar l’euoordre contra el conseller Lluís Puig

no només per Espanya sinó també per Europa i pel seu futur i estabilitat” i que en la situació actual també ho és.

En la mateixa sessió, eurodiputats del PP i del PSOE han xocat per les converses amb Junts i l’opció que es plantegi una amnistia.

La Fiscalia ha sol·licitat al jutge Pablo Llarena que reacitivi l’ordre europea i internacional de detenció contra el conseller Lluís Puig, processat pel delicte de malversació de fons agreujat pel refèndum de l’1 d’octubre.

La causa del conseller ha estat aturada des que el gener passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va donar parcialment la raó al jutge espanyol que s’havien de compir les entregues internacionals, excepte si el país receptor, en aquest cas

Bèlgica, veia que la persona reclamada pertany a un grup objectivament identificable de persones, a qui se li poden vulnerar els drets.

En una entrevista a Els Matins de TV3, el conseller Puig ha lamentat que s’ha assabentat de la reactivació de l’euroordre per la premsa: “encara no hem rebut notificació oficial de l’escrit que ha presentat la Fiscalia. Això a Europa no passa”. En aquest sentit ha afirmat sobre la reactivació que “no té cap sentit que hagin esperat 7 mesos”.

Comín insta a la Comissió Europea a ser “constructiva” en l’actual negociació a l’Estat

“Probablement és la negociació més trascendental i decisiva des de la transició”

Buch: “És una sentència injusta i molt bèstia”

PILAR CALVO: “NO EM VAIG RENDIR QUAN, AMB 19 ANYS, VAIG ENTRAR EN EL MÓN MASCULÍ I MASCLISTA DEL FUTBOL. I AQUÍ ESTIC.”

Qui és Pilar Calvo?

En la vida pública, una ciutadana que té l’honor de poder defensar el seu país, Catalunya, sent molt conscient que la confiança de la gent és un préstec molt valuós que hem de saber custodiar i renovar. També vaig ser durant 25 anys una veu i una cara conegudes en el periodisme esportiu gràcies als mitjans públics catalans: Catalunya Ràdio, de la que en soc fundadora, i TV3, que també acaba de celebrar 40 anys. En la vida privada, una mare protectora, una amiga membre d’un club de dones meravelloses i un ésser humà que té molt clar que som aquí per millorar les coses i que tots tenim una missió a complir en aquest sentit. La política és una bona via per fer-ho. Periodista de formació, per què vas decidir fer el pas a la política?

Com una independentista més, vaig defensar les escoles l’1 d’Octubre. A l’Escola Industrial de Barcelona vaig conèixer un equip del Kurdistan TV i em vaig oferir per ajudar-los.

I vàrem acabar a l’Institut Ramon Llull, presenciant les càrregues de la Policia Nacional. Després van venir més imatges de molts altres col·legis que no oblidarem. El 4 de novembre, l’endemà que posessin a la presó mig govern, vaig anar a un sopar benèfic i, aprofitant que em tocava donar un premi i que hi havia polítics de Madrid, vaig recordar-los que som un poble que no es rendeix, que creix davant l’adversitat i que té dret a ser lliure. Hi era l’Albert Batet. Li va dir al president Puigdemont, que estava fent la llista per les eleccions del 21 de desembre, “la Pilar és dels nostres” i em van proposar formar part de la llista. Ho vaig fer com a 64 per Barcelona. Després vaig seguir vinculada a Junts.

Amb què somiava Pilar Calvo de petita?

Amb ser feliç. Em vaig criar en una família humil, en el barri de Gràcia de Barcelona.

Filla d’uns pares que havien viscut la guerra i la postguerra i que van arribar a Catalunya buscant feina, en plena dictadura. En un entorn així, d’estrènyer-se el cinturó, on es parlava de la duresa del passat i on se sentia la por que tornessin els militars al poder, es fa més difícil atrevir-se a somiar. Em vaig centrar en ser una nena feliç amb el que tenia. I he aconseguit molt més del que m’hauria atrevit a somiar d’haver-ho fet. Això sí, m’agradava imaginar-me de Cleopatra. Egipte ha estat la meva altra passió.

Has sigut periodista de l’àmbit esportiu molts anys, quin és l’esdeveniment esportiu que més t’ha impactat?

Wembley i els Jocs Olímpics de Barcelona. L’any 92 va ser un any màgic. Especialment pels barcelonins. Ser testimoni directe de la primera Copa d’Europa del Barça, amb el Dream Team de Cruyff, després d’haver viscut la derrota als penals a Sevilla davant l’Steaua de Bucarest l’any 86, va ser com tocar la glòria. I dels Jocs em quedo amb la cerimònia d’inauguració: orgull de ciutat i de país! Encara m’emociona escoltar la música d’aquell dia o les fanfares de lliurament de medalles de Barcelona 92’. Tornaries als mitjans de comunicació?

M’agrada molt la meva feina. M’omple, perquè des de la política es pot fer molt per les persones. Però el periodisme també té un element de servei públic potentíssim. I si una cosa he après és que a la vida no s’han de tancar portes. Mai m’havia imaginat com a política i ara em sento feliç i honorada de ser-ho. És cert que molta gent se n’ha allunyat i que hi ha desafecció, però per combatre-la el millor que podem fer és ser útils. Catalunya ens necessita i tots podem fer-li un servei, des d’on sigui. Quan vaig decidir deixar el dia a dia del periodisme per dedicar-me a la consultoria, no sabia què m’esperava. I també vaig ser capaç, durant 13 anys, d’aixecar projectes. Alguns van funcionar, altres, no. Però tota aquesta experiència, en gran part dins del món de les renovables o en l’emprenedoria, també m’ha servit en la vida política.

magnitud d’aquest poder que, de manera continuada, es fa servir per anar laminant les nostres competències i els nostres recursos. Per això és vital, literalment, que Catalunya sigui un estat. Quin esport practiques habitualment?

Amb el pas dels anys he anat fent una mena d’adaptació esportiva. Vull dir que fa anys anava a córrer - havia fet alguna mitja marató- , o jugava al pàdel però, després de trencar-me el creuat i el lateral del genoll per no donar una pilota per perduda, em vaig passar a l’spinning. Darrerament, m’he aficionat a la natació. I sempre, sempre, m’ha agradat caminar. T’imaginaves fa anys que una jugadora catalana acabaria guanyant la pilota d’or? Què n’opines del futbol femení?

ens representen. Són elles les que estan sacsejant les estructures masclistes del futbol, les que han dit prou. Des de Junts hem lluitat per la igualtat en l’esport femení, esmena a esmena, en la llei espanyola de l’esport. I seguirem defensant-les. Perquè son exemple de la societat que volem, lliure de Rubiales i de discriminacions. Quin és el teu talent ocult?

de les tasques que vaig assumir voluntàriament, i la gent ha de saber que a Junts tenim alguns dels referents més importants que hi ha a l’Estat en aquesta matèria.

Gats o gossos?

Què és el que més t’ha sorprès del Congrés dels Diputats?

El poder que s’hi mou. No és que m’hagi sorprès, perquè tots sabem que qui fa les lleis té a les seves mans la capacitat de decidir sobre temes molt importants respecte dels drets socials, l’economia, la sostenibilitat, la cultura...

Però quan t’hi trobes i veus la quantitat de legislació que es tramita, la dificultat i el nivell d’entrebancs i pressions que hi ha per canviar o no canviar les coses, entens la veritable

L’èxit va ser, primer, que es creés la categoria femenina d’aquest reconeixement. Veure jugadores catalanes, com l’Alexia Putellas, que ja té dues Pilotes d’Or, o l’Aitana Bonmatí, candidata a guanyar la d’aquest any, em genera una alegria immensa. Jo vaig seguir el Barça masculí en una època en què els equips femenins no tenien cap reconeixement. No existien als mitjans. I era una discriminació que feia mal. Recordo que quan el Barça va fer equip professional es va crear el hashtag #EsFutbolEsFemeni per trencar amb els prejudicis i els estereotips. La van clavar. S’ha de dir que també el RCD Espanyol va fer molt bona feina en el futbol femení. Aquestes futbolistes valentes

Soc una persona molt extravertida. M’agrada molt el contacte amb la gent. O sigui que, si tinc algun talent, no me’l guardo! La gent propera sap que m’agrada escriure, cantar, ballar, i crec que soc bona connectant persones. Potser, més que un talent, sí que tinc una capacitat intuïtiva gran i també d’atracció de les coses que necessito quan les necessito. Però això no és mèrit meu, sinó de qui ordena tot des de dalt. Sí, soc creient.

A més de la faceta esportiva, també ets animalista. D’on et ve aquest amor pels animals?

Del contacte amb ells. He tingut la sort de poder tenir animals de família en diferents moments de la meva vida i també he heretat la passió per la naturalesa del meu pare. Amb els anys, he anat canviant la meva visió respecte d’ells. Des de la utilitat fins a l’empatia. No pretenc donar lliçons a ningú respecte de com ha de ser la seva relació amb els animals, però sí que demano que tothom sigui conscient del molt que ens aporten i que són criatures que mereixen ser tractades amb més consideració i respecte. La protecció dels seus drets i del seu benestar és una

Tots. He tingut quatre gossos i el mes de juny vaig adoptar la tercera gata de la meva vida. Per descomptat, he viscut moments molt durs quan han marxat o quan han estat malalts. La gateta Siara va estar gairebé tota la seva vida malaltona i ens va deixar el passat novembre amb 6 anyets. Malgrat tot, la presència dels animals de família sempre és un regal per l’ànima. Per cert, paraula que comparteix arrel amb “animal”. Per alguna cosa serà...

Si no t’haguessis dedicat al periodisme ni a la política, a què t’haguessis dedicat?

A qualsevol feina no rutinària que m’hagués permès ser a prop de la gent. No porto bé la monotonia. M’agraden les feines creatives, que suposin reptes, que impliquin capacitat negociadora, que serveixin per crear projectes o condicions per millorar les coses. Imagina’t si hi ha camp on triar! Què pots aportar a la política?

Compromís, passió, honestedat, capacitat de treball, individualment i en equip, i un caràcter entre tossut i resilient. No em vaig rendir quan, amb 19 anys, vaig entrar en el món masculí i masclista del futbol. I aquí estic, 40 anys després, jugant a l’atac i defensant la nació catalana a camp contrari.

“Mai m’havia imaginat com a política i ara em sento feliç i honorada de ser-ho”

MÉSJUNTS · Oficina de Comunicació i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat