MÉS JUNTS - BUTLLETÍ 31

BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA

EL CATALÀ COMENÇA EL CAMÍ CAP A LA OFICIALITAT D’EUROPA

El Consell de la Unió Europea ajorna la decisió d’incloure el català. El president Puigdemont avisa que “l’Estat espanyol té feina pendent” i la portaveu Miriam Nogueras celebra que sigui un pas més endavant per la llengua

El Consell de la Unió Europea ha decidit ajornar la decisió final sobre l’oficialitat del català. Aquest dimarts, després de 40 minuts reunits, els ministres exteriors dels 27 han demanat “més temps” per estudiar la proposta. Diversos països s’han mostrat escèptics sobre introduir més llengües oficials a la UE i han encarregat un dictamen als serveis jurídics de la UE per conèixer les conseqüències legals de la mesura i l’impacte econòmic i pràctica per al funcionament de la unió.

El president Carles Puigdemont ha publicat un video a les xarxes socials on ha lamentat que “Espanya no es fa escoltar a Europa tant com afirmava Sánchez”, però ha assegurat que “mai havíem arribat tan lluny i mai abans tants països de la UE s’havien mostrat favorables”. I ha fet un avís: “l’Estat espanyol ho sap, que té feina pendent i sap que l’ha de fer amb diligència, perquè l’oportunitat és ara”.

La portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, ha assegurat que és un dia “històric”, perquè “el català està molt més a prop de ser una llengua oficial a la UE”. Nogueras ha dit que reconeix l’esforç que ha fet el ministre i que el procés que s’ha posat en marxa ara “no té marxa enrere”. Dit això, Nogueras també ha afegit que “veurem quina és la capacitat del PSOE de complir els acords als quals arriba. Aquest és un acord de la Mesa”.

Puigdemont:

“Espanya no es fa escoltar a Europa tant com afirmava Pedro Sánchez”

Posterior a la reunió, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha assegurat que cap estat membre ha vetat la proposta i que s’ha acordat seguir treballant per donar resposta i

Nogueras: “És un procés que no té marxa enrere”

canalitzar els comentaris que han fet els estats de la UE a la proposta. Per altra banda, el ministre ha assegurat que han decidit primer desplegar el català i posteriorment l’eusquera i el gallec. Albares ha confirmat que el cost de la reforma anirà a càrrec del govern espanyol. Per altra banda, el ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, s’ha pronunciat en català abans que es fes pública la decisió, assegurant que encara és “massa d’hora” per prendre una decisió definitiva sobre el reconeixement del català, l’eusquera i el gallec com a llengües oficials a la UE. Finlàndia, juntament amb Suècia, ha sigut un dels estats que ha expressat en públic els seus dubtes sobre la mesura.

Miriam Nogueras defensa que utilitzar el català al Congrés era “només qüestió de voluntat política”

La portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, ha pogut fer, per primera vegada, la seva intervenció íntegrament en català a l’hemicicle sense interrupcions. “Avui, 19 de setembre de 2023, en aquesta cambra, ressona per primera vegada, sense censura, sense limitacions, també la llengua catalana. Una llengua mil·lenària que, com el nostre país, Catalunya, ha resistit segles de repressió i una llarga llista de lleis i decrets que en volien la seva abolició”, ha dit Nogueras.

Tot i això, la portaveu ha recordat que “avui es demostra que només era qüestió de voluntat política que la nostra llengua tingués l’estatus que es mereix. I tenim clar que alguns de vostès tenen avui aquesta voluntat no pas per convicció, sinó per necessitat”. I en aquest sentit, ha assegurat: “de fet, avui, ens sentim molt lluny d’aquest debat espanyol. Nosaltres estem en una altra fase”.

Nogueras ha recordat les paraules del polític i senador Ferrer i Gironès, que assegura-

PARLAMENT

va que “la guerra lingüística no ha estat pas una confrontació de llengües, sinó un conflicte entre el projecte nacional espanyol i el projecte nacional català. L’excusa és la lluita contra la llengua, però l’objectiu real d’aquesta lluita contra la llengua és l’intent d’extingir la nació catalana”.

La portaveu no s’ha estalviat crítiques cap a l’Estat espanyol i ha afirmat que “durant anys aquesta obsessió a liquidar la identitat nacional catalana s’ha reflectit en prohibicions, en lleis i en sentències. I aquesta cambra ha estat molt sovint l’origen d’aquesta obsessió, al costat també de la trista catalanofòbia de bona part de la premsa de Madrid”. En aquest sentit, hi ha afegit: “encara ressonen les paraules pronunciades no fa tant de temps per un ministre, en aquesta mateixa cambra, demanant que calia «espanyolitzar els nens de Catalunya»”.

En el seu discurs, la portaveu també ha tingut un record per les generacions de catalans que han continuat parlant en català: “som aquí, parlant català

al Congrés i situant el debat al més alt nivell de les institucions europees i això ha estat possible perquè han persistit i han mantingut viva la nostra nació i la nostra llengua. A Catalunya li toca ser Catalunya”.

La diputada Pilar Calvo, en la sessió del Congrés d’aquest dijous, ha assegurat que “només la independència garanteix la supervivència de la nostra

llengua i de la nostra nació” i ha reclamat “viure en una Catalunya on no hi hagi ciutadans de primera ni de segona, ni tampoc parlants de primera ni de segona”. Calvo ha subratllat que sense Junts, no hagués sigut possible aquesta reforma: “els mateixos que ens discriminaven i menystenien lingüísticament s’han erigit ara en defensors de les llengües coo-

ficials aquí i a la UE. Han trigat 5 anys a fer-ho. Es fa evident que faltava Junts a l’equació”.

En aquesta línia, diputada ha sigut crítica amb el PSOE i ha recordat que “el mateix PSC que avui s’enfronta al PP, no va tenir cap escrúpol a l’hora de pactar amb el PP per fer fora Junts de l’Ajuntament de Barcelona, quan va ser Xavier Trias qui va guanyar l’alcaldia”.

El grup parlamentari de Junts per Catalunya ha estimat el deute històric de l’Estat amb Catalunya en 450.000 milions d’euros, dins de les conclusions de la Comissió d’Estudi sobre el Deute Històric de l’Estat amb Catalunya, creada a petició de Junts. Aquesta xifra s’ha calculat tenint en compte els 50.900 milions d’euros de dèficit en matèria d’infraestructures; 375.000 milions d’euros, en partides socials, i 30.000 milions d’euros, en pensions, només els darrers trenta-tres anys d’infrafinançament. En aquest context, Junts ha plantejat la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per reduir parcialment el deute històric de l’Estat.

D’altra banda, Junts demana el traspàs de les compe -

tències íntegres de l’Agència Tributària de Catalunya per part de l’Estat perquè Catalunya pugui recaptar tots els impostos. Així mateix, preveure eventualment una quota de solidaritat entre Catalunya, com a nació, i l’estat espanyol i establir com a base el principi d’ordinalitat.

En matèria de pensions, Junts planteja disposar d’un sistema propi de pensions i crear l’Agència de Seguretat Social Catalana. Per poder gestionar la nova agència, proposa transferir l’import acordat per part de l’Estat a la Generalitat en concepte de “guardiola de pensions”. En paral·lel, demana la creació d’un grup de treball amb experts per elaborar i acordar un sistema de pensions que garantei-

xi el futur de les pensions a la ciutadania de Catalunya.

Pel que fa al dèficit d’infraestructures, Junts demana que l’Estat compensi la transferència de la liquidació de pressupostos en infraestructures que no s’han acomplert durant els mandats del president Pedro Sánchez. Així mateix, insta a fixar terminis per procedir al pagament de la disposició addicional tercera de l’Estatut, per tal que Catalunya pugui executar les infraestructures pendents, començant pel corredor mediterrani.

El grup parlamentari també ha proposat que l’Estat cedeixi el 19% dels fons europeus Next Generation, amb efectes retroactius, i establir el mètode de seguiment i control de forma anual.

El president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Carles Puigdemont, i el president de l’Euzkadi Buru Batzar, Andoni Ortúzar, s’han reunit a Waterloo per estrènyer les relacions entre Junts i el PNB i analitzar el complex panorama polític que les eleccions generals del 23 de juliol han deixat a l’Estat espanyol. Les darreres eleccions han convertit en determinants els vots dels set diputats de Junts i els cinc del EAJ-PNB per a la conformació d’un govern a Espanya.

A la trobada, el president Puigdemont i Ortúzar han compartit les posicions i expectatives amb què tant les dues formacions afronten aquest rellevant procés. La reu-

nió, que s’ha prolongat durant dues hores i mitja, és el primer contacte oficial que mantenen Ortúzar i Puigdemont. A la trobada també hi han participat el burukide responsable de l’Àrea d’Organització de l’EBB, Joseba Aurrekoetxea, i el secretari general de Junts, Jordi Turull.

La trobada s’emmarca en els contactes periòdics que mantenen les dues formacions i les dues parts han coincidit a qualificar-la de cordial i profitosa. A la trobada s’ha parlat de com intensificar i optimitzar les relacions entre els dos partits i entre Catalunya i Euskadi. Així mateix, també s’ha analitzat la conjuntura política actual.

Junts xifra el deute històric de l’Estat amb Catalunya en 450.000 milions d’euros

NACIONAL Puigdemont i Turull es reuneixen amb el PNB per estrènyer les relacions

Meritxell Budó és escollida nova presidenta de l’ACM

L’alcaldessa de la Garriga i exconsellera de la presidència, Meritxell Budó, ha estat escollida nova presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Divendres passat l’alcaldessa va ser escollida a Lloret de Mar en la XXVI Assemblea general ordinària de l’entitat municipalista, on Budó va ser escollida presidenta i proclamada amb el 95,48% dels vots a favor (un total de 155 vots emesos, 148 a favor i 7 en blanc). D’aquesta manera Budó substitueix en el càrrec a Lluís Soler, alcalde de Deltebre.

En el seu discurs d’investidura, la nova presidenta de l’ACM ha afirmat que amb el nou executiu “hem de ser un equip que lluita i que sua la mateixa samarreta, la de l’ACM” i ha subratllat que el món local sempre ha estat al costat de les institucions del país en la defensa dels drets i les llibertats. Budó ha destacat l’increment d’alcaldesses en aquest mandat (passant del 23% al 27% del total d’alcaldes i alcaldesses catalans) i posant en valor que l’ACM

BARCELONA

tindrà una presidenta. De fet, Budó és la segona dona que lidera l’entitat municipalista, des de la seva constitució l’any 1981. En l’assemblea també ha parlat la presidenta del Parlament i exalcaldessa de Vic,

Anna Erra, que ha destacat la necessitat que els governs locals “tinguin recursos i coneixements per respondre eficaçment davant de qualsevol situació quotidiana o emergència sobrevinguda, tenint present la gran diversitat geo-

DESCOMPTES EN ELS PEATGES DE LA C-16

El grup municipal de Trias per Barcelona ha impulsat l’aprovació a l’Ajuntament d’una declaració institucional en suport i solidaritat amb els afectats pel terratrèmol al Marroc i les inundacions i destrosses a Líbia. La Comissió de Presidència i Drets de Ciutadania ha acordat per unanimitat una iniciativa que expressa el condol de la ciutat de Barcelona als familiars de les víctimes i compromet ajudes a la reconstrucció dels territoris afectats en el marc dels programes municipals de cooperació i ajuda humanitària de la direcció de justícia global i cooperació internacional.

El grup municipal de Junts, de la mà de la seva regidora Victòria Alsina, ha presentat una Declaració Institucional

a la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior de l’Ajuntament d’aquest mes de setembre que se centra en expressar el suport i la solidaritat de la ciutat de Barcelona amb les víctimes del terratrèmol al Marroc i les inundacions i altres efectes del cicló Daniel a Líbia de les darreres setmanes.

Per tot plegat i en la part executiva de la Declaració, l’Ajuntament de Barcelona acorda: manifestar el condol als familiars de les víctimes i damnificats del terratrèmol de Marroc i del cicló Daniel a Líbia; expressar el compromís i la solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona amb la societat del Marroc i Líbia; entre d’altres.

El Parlament de Catalunya ha aprovat una proposta de resolució a instàncies de Junts per Catalunya on s’insta al Govern a igualar els descomptes que tenen els vehicles de transport privat a tots els sistemes de transport públic, incloent els autocars de serveis discrecionals. El passat dia 2 de gener van entrar en vigor els nous descomptes de l’autopista de la C16 a la ronda de Manresa. Ara, des de Junts es demana que aquests descomptes s’ampliïn en el transport públic.

ABELLA DEFENSA EL CONSUM DE CARN D’OVÍ I CABRUM

El Parlament ha aprovat una proposta de resolució de Junts per promocionar la carn d’oví i cabrum. La diputada Jeannine Abella ha destacat la importància de la ramaderia extensiva a l’hora de preser-

gràfica, social i econòmica del nostre país”. En aquest sentit, ha ofert un treball conjunt amb el món local per avançar en les reformes legislatives com la de “l’esperada Llei de Governs i Finances Locals”.

Budó ha desgranat alguns

var pastures, d’evitar que es perdin accessos a camins i el paper que tenen a l’hora de reduir la càrrega de combustible als nostres boscos evitant així incendis forestals. “Els ramats i els pastors a Catalunya fan una labor social més enllà de la pròpia de produir”, ha assegurat, “però, per contra, a l’hora d’omplir la cistella de la compra no els corresponem”.

JUNTS PROPOSA LA REVISIÓ DELS PERITATGES DELS EXPEDIENTS DESESTIMATS DELS AFECTATS PEL TEMPORAL FILOMENA

El Parlament ha aprovat la proposta de resolució de Junts que insta el Govern a revisar urgentment els peritatges dels expedients desestimats dels afectats pel temporal Filomena. El temporal va afectar molts camps d’oliveres, majoritàriament a les de comarques de les Garrigues, el Segrià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat

dels eixos i reptes que hi ha en aquest mandat que enceta ara l’ACM (2023-2027).

Meritxell Budó:

Entre ells, ha destacat que “el municipalisme ha d’estar en l’eix de les polítiques públiques, ja que per la nostra proximitat i coneixement de la societat som qui pot donar millors respostes des de les administracions”. La presidenta de l’entitat també ha apuntat com a eixos seguir formant als tècnics i electes locals, dignificar la tasca dels electes, facilitar i simplificar la tasca dels ajuntaments en la prestació de serveis, resoldre els dèficits estructurals dels municipis rurals i actualitzar i millorar la legislació en competències i finançament dels ens locals i dels consells comarcals, entre d’altres prioritats.

el gener de 2021. “Desconec com es programen els temes i quina prioritat se’ls hi dona per poder-se substanciar en comissió, però uns fets que van succedir al gener de 2021, i que van afectar a tanta gent, no pot ser que es demorin 9 mesos al calaix d’aquesta comissió” ha dit la diputada Anna Feliu.

JOAN BAGUÉ DENUNCIA L’ABANDONAMENT SISTÈMIC QUE PATEIXEN LES INFRAESTRUCTURES DE LES COMARQUES GIRONINES

El senador Joan Bagué ha presentat una bateria de preguntes al Senat posant el focus en les infraestructures de les comarques gironines. Bagué ha denunciat que “pateixen una situació de deixadesa i abandonament sistemàtic per part de l’Estat espanyol des de fa dècades”. I ha assegurat que “les comarques gironines no poden esperar ni quedar paralitzades”.

ARA DIC BLANC ARA DIC NEGRE

BREUS

Trias per BCN impulsa una declaració institucional de l’Ajuntament en suport amb els afectats al Marroc i a Líbia

“El municipalisme ha d’estar en l’eix de les polítiques públiques”

JOSEP MA CRUSET: “COM ALCALDE DE L’1-O, TINC

CLAR QUE LA MEVA FEINA A MADRID ÉS FER EL POSSIBLE PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA”

dant com ‘Alcalde’ en lloc de fer-ho pel meu nom.

Quina és la teva festa popular preferida de Riudoms?

En diria dues. La Festa de Barris, un carnaval d’estiu que treu al carrer del poble a tots els que hi vivim per a compartir un cap de setmana intensíssim. I la Festa Major d’Estiu, la de Sant Jaume, quan tots els elements de la nostra cultura popular ocupen els carrers i places per a fer-nos gaudir dels més petits als més grans.

També se’t coneix per haver sigut president del Port de Tarragona. Què has après d’aquesta etapa?

concepte parlar-ne en primera persona. Si et refereixes però a aptituds que no estiguin a la vista... no sé, potser destacaria la capacitat de connectar fets no tangibles, de saber llegir la realitat i després d’observar-la treure’n conclusions i anticipar els fets que es poden anar produint més endavant. Traslladat a l’àmbit domèstic, els de casa em fan estar mut davant de les sèries de televisió perquè si no els hi espatllo les sorpreses de les series, que acostuma a veure venir de lluny.

Si no estiguessis en política, a què t’agradaria dedicar-te?

Qui és Josep Maria Cruset?

Vaig néixer a Riudoms fa 48 anys, casat i pare de dos fills. De formació soc enginyer i titulat en MBA. De família pagesa, on he après la cultura de l’esforç i la convicció que només amb dedicació i treball es pot obtenir el fruit i que malgrat les pedregades, les plagues o la sequera que et fan perdre una collita, sempre hi ha un nou dia per llevar-se i continuar lluitant per aconseguir que en pugui venir una de bona.

Aquesta mateixa estima a la terra conreada per generacions m’ha gravat en l’ADN la convicció de lluitar fermament per la llibertat del nostre país. Des del punt de vista polític, he estat alcalde de Riudoms durant 11 anys, en què vaig aprendre la importància d’estar a peu de carrer, al costat dels veïns i lluitar amb persistència per solucionar els seus problemes i necessitats. I també he estat president del Port de Tarragona quatre anys, on vaig aprendre la importància de pensar “en gran” com a país per ser uns veritables referents al món.

Has sigut alcalde de Riudoms i ara t’enfrontes a un nou repte: ser diputat al Congrés. Et fa vertigen?

Gens ni mica. Tot el contrari.

Al Congrés hi soc formant part d’un equip de diputats excepcional, amb el lideratge de la Míriam al capdavant. Un equip que tenim molt clar que actuarem amb total lleialtat al país i, per tant, als electors que ens van fer confiança el 23 de juliol. Un equip que és la punta de llança de Junts en aquella

cambra. Sense cap mena de dubte, poder actuar així en un moment decisiu com l’actual és clau per encarar el repte de fer política a camp contrari.

Tens por que a Madrid t’agafi síndrome d’Estocolm?

És més fàcil que el CD Riudoms guanyi la Champions League que no pas que els d’allà aconsegueixin desenvolupar-me la síndrome d’Estocolm! I ho dic amb aquesta contundència, perquè vaig tenir l’honor de viure els preparatius i el referèndum de l’1 d’Octubre del 2017 i les conseqüències posteriors des de primera línia, sent alcalde de Riudoms. Ho recordo amb molt d’orgull.

Això no s’oblida i em va gravar amb foc quin és l’únic propòsit que allà hi tenim.

estimava. I en certa manera aquell somni s’ha fet realitat, perquè en els darrers anys he experimentat precisament això, tant en l’àmbit familiar com en l’àmbit polític. Perquè de fet, quina aventura més excepcional es pot viure, que la que representa aquest camí col·lectiu cap a la llibertat de Catalunya, i poder-ho compartir amb els que ens hi hem trobat? En els darrers anys, com a ciutadans d’aquest país, ens hem emocionat com no ho havíem fet mai i, a la vegada, hem patit com segurament tampoc no havíem fet mai. I no hi ha somni més excepcional que aquell que et porta a gaudir i patir col·lectivament. De fet, d’aquesta realitat compartida en surt la força de Junts per Catalunya i per extensió també la del país.

Sovint diuen que la política municipal és la més bonica. Ho creus?

L’aprenentatge d’aquella etapa gira al voltant d’entendre la singularitat de la gestió privada. Un port, tot i ser administració pública, té un fort caràcter d’empresa privada on competeixes en un mercat lliure amb els altres ports i, com tota empresa, només disposes dels recursos que tu mateix ets capaç de generar sense comptar amb transferències econòmiques d’altres administracions o tributs dels ciutadans. Aquesta realitat em va portar a aprendre la importància de l’administració a ser competitiva, a simplificar la tramitació administrativa i a utilitzar els recursos de manera eficient per obtenir-ne el retorn esperat. A la vegada, la importància de pensar “en gran” per tal de poder esdevenir, en aquest cas com a sud de Catalunya, un territori competitiu i referent a nivell internacional.

Més enllà de la política, què t’agrada fer quan tens temps lliure?

El dia que deixi la política retornaré a la meva feina a l’administració pública on treballava abans i, evidentment, compaginant-ho tot amb la feina de pagès a casa.

Si m’haguessis de dir un racó imprescindible del sud de Catalunya, quin em diries?

Abusaré i te’n diré dos, un de material i un d’immaterial. Per un costat, tot el que trobareu al voltant del traçat del riu

Ebre acabant amb el majestuós i embriagador Delta de l’Ebre i, per l’altre, qualsevol dels espais on s’hi troben expressions de la cultura popular de les nostres terres: castells, diables, elements de seguicis festius... on sentis sons de gralles o de timbals i olor de pólvora… Corre-hi per gaudir del que hi passa!

Quin és l’últim llibre que has llegit?

Per això, puc ben assegurar que, amb el que vaig viure i experimentar en aquelles dates històriques en el camí cap a la independència, a Madrid només m’hi trobaran per defensar el nostre país i fer tot allò necessari per assolir la llibertat de Catalunya.

Amb què somiava Josep Maria Cruset de petit?

En passar aventures inimaginables i viure-les amb els qui

Totalment. La política municipal és l’essència de la política. S’hi aprèn el contacte directe amb el ciutadà i el treball més intens per la defensa de les seves necessitats i la millora de la seva qualitat de vida. A la vegada, la política municipal, i encara més la de poble petit, facilita que el contacte entre el ciutadà i els seus responsables polítics sigui tant directe que t’obliga a desenvolupar al màxim les teves aptituds.

Sí, sense cap mena de dubte és la més bonica i en mantinc un gran record, reforçat pel fet que més de cinc anys després, quan em trobo els meus veïns pel carrer, em segueixen cri-

Estar amb la família. A ells els hi dec absolutament tot el que he pogut fer en política i per això gaudeixo al màxim compartint el (poc) temps lliure amb ells. Que què ens agrada fer? Doncs el que fa tothom, però sobretot compartint les màximes hores junts encara que sigui conreant l’hort de casa o caminant per la muntanya. L’important, estar junts.

La política pot arribar a ser molt estressant, què fas per poder desconnectar?

Envoltar-me i submergir-me amb els de casa. Les seves abraçades, compartir el que han fet durant el dia o la setmana, gaudir de les seves converses o cuinar per ells té un efecte totalment cicatritzant i de desconnexió del vertiginós ritme diari de la política.

Quin és el teu talent ocult?

Penso que el talent és una virtut reservada als grans referents de cada camp i, per tant, jo no gosaria sota cap

Durant els dos vols per les reunions de treball dels grups parlamentaris a Brussel·les de començament de setembre vaig aprofitar per llegir Nicolau , del reusenc Antoni Veciana. Una interessantíssima novel·la, escrita utilitzant un excepcional català popular, que relata com un noi que vivia en un poble mariner de la nostra costa, a poc a poc, es va transformant en... i ho deixo aquí, per no espatllar el llibre a qui vulgui gaudir-lo.

I per acabar, què pots aportar a la política?

Soc aquí, com a diputat, amb actitud de servei i, per tant, per aportar tot allò que des de la meva persona i, en representació del sud de Catalunya, pugui ser d’utilitat pel país i per Junts.

En aquest sentit, poso tot allò que hem anat parlant durant l’entrevista a disposició del projecte i, com he dit sempre, en el moment que es consideri que ja no puc aportar prou, retornaré a la meva vida privada com un ciutadà més.

“És més fàcil que el Riudoms guanyi la Champions que no pas que desenvolupi síndrome d’Estocolm a Madrid”

MÉSJUNTS · Oficina de Comunicació i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat