B U T L L E T Í
I N F O R M A T I U
D E
J U N T S
P E R
C A T A L U N Y A
27 OCTUBRE 2023
Número 35
JUNTS POSA LES BASES PER UN MODEL ENERGÈTIC SOBIRÀ ■ Salvador Vergés: “Volem sobirania energètica perquè és una estructura d'estat i per poder controlar el preu de l'energia”
Junts per Catalunya ha impulsat aquesta setmana un debat monogràfic al Parlament per poder avançar cap a un model energètic propi i sobirà, que ens farà ser un país més lliure. En el debat monogràfic s’han aprovat el 100% de les propostes del grup parlamentari: la creació del Comissionat de la Transició Energètica, que coordini tots els departaments del Govern per a garantir el compliment dels objectius de transició energètica; executar una nova xarxa de distribució pública; i assegurar el subministrament elèctric del país sense dependre de la importació d’altres territoris i aturant les MAT.
Batet: “En funció de com ens posicionem en aquest àmbit, tindrem un país o un altre En aquest sentit, el president del grup parlamentari, Albert Batet ha defensat que “cal un model lliure de certs oligopolis
Junts
que marquen la presa de decisions en l’àmbit de l’energia i lliure de la regulació de l’Estat espanyol, que és evident que no regula en benefici de Catalunya. Per això, necessitem sobirania energètica”. Seguidament, Batet ha advertit que “en funció de com ens posicionem en aquest àmbit, tindrem un país o un altre” perquè “el model energètic condiciona el model de país des del punt de vista territorial, empresarial i social". En aquest sentit, Batet ha demanat “un canvi de cultura” i “abandonar una ‘cultura del no’ del passat perquè té conseqüències ara i en tindrà en el futur, si no reaccionem”. Així, ha instat el Govern a complir amb els objectius energètics del 2030 i el 2050 i ha fet un clam al conjunt del país per trobar “punts d’equilibri” per arribar a un model energètic que permeti fer un país millor. “Aquest ple ha de ser una oportunitat per posar les bases per un canvi de cultura”, ha afegit. En paral·lel, Batet ha recordat que, amb aquest debat d’energia, el Parlament cele-
■ Ramon Tremosa: “El context històric ens obliga a accelerar la transició cap a les energies renovables”
brarà tres plens monogràfics consecutius, ja que en menys d’un mes també tindran lloc els relacionats amb seguretat i Rodalies. “L’ordre dels factors no altera el producte. Són tres qüestions cabdals del país i que evidencien que la dependència de l’Estat espanyol no beneficia els catalans i catalanes”, ha sentenciat.
Tremosa: “A Catalunya fan falta també grans projectes renovables si volem sobirania energètica” Per la seva banda, el diputat Ramon Tremosa ha remarcat que “el context històric ens obliga a accelerar la transició cap a les energies renovables” i ha demanat generar consens com l’assolit al voltant del potencial de les centrals hidroelèctriques reversibles. El diputat ha advertit que “som a temps d’evitar les línies
MÉSJUNTS
MAT si aprofitem totes les oportunitats que va obrir el decret llei 16/2019 del president Torra, que va mobilitzar a Catalunya projectes d’energies renovables per una potència de 14 GW”. A parer seu, “només amb l’autoconsum no ens en sortirem: A Catalunya fan falta també grans projectes renovables si volem sobirania energètica”. D’altra banda, el diputat ha demanat “accelerar la tramitació administrativa dels projectes d’energies renovables a Catalunya” i avançar en la distribució pública d’energia. “Cal dir a la ciutadania que si seguim endarrerint la implantació de grans projectes renovables, Madrid ens imposarà diferents línies MAT, amb torres que portaran energia renovable produïda a Aragó a uns preus que no controlarem”, ha advertit, tot assenyalant que no n’hi ha prou amb l’autoconsum. Finalment, el diputat Salvador Vergés ha advertit que el país es troba en emergència climàtica i que “per tant, hem d’aconseguir la descarbonit-
zació i la desnuclearització l’any 2050. I això vol dir fer la transició energètica que implica tant l’electricitat renovable com el biogàs”. Per això Vergés ha alertat de la lentitud amb què s’estan executant les renovables: “per aconseguir l’objectiu de 2050 hauríem de fer des d’avui tres camps de futbol de plaques solars cada dia i un molí terrestre cada tres dies”, ha exemplificat.
Vergés: “Hem d’aconseguir la descarbonització i la desnuclearització l’any 2050" “Volem sobirania energètica perquè és una estructura d’estat i per poder controlar el preu de l’energia”, ha exposat Vergés. Tot això, amb l’objectiu d’augmentar el benestar de les famílies i la competitivitat de les empreses, “pels impostos que això genera pels ajuntaments, i la indústria i innovació que pot generar al voltant de les renovables”.
Pàgina 1
PARLAMENT
Batet insta Aragonès a convocar la Junta de Seguretat de Catalunya davant l'increment de la inseguretat El president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, ha instat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a que “convoqui la Junta de Seguretat de Catalunya” davant l’increment de la inseguretat. “Vostè la presideix i vostè l’ha de convocar. Ha de dirigir, sense complexos, la política de seguretat de Catalunya i ha d’exercir el lideratge que li pertoca com a màxim responsable del cos de Mossos d’Esquadra”, ha reclamat durant la sessió de control al Parlament. En paral·lel, Batet ha sol·licitat al president Aragonès que, en aquesta matèria, actuï amb més participació i transparència: “Activi tots els mecanismes de participació que preveu la llei, com el Consell de Seguretat de Catalunya, que enguany només s’ha reunit una vegada”.
Batet ha fet aquesta petició a causa de l’augment d’inseguretat a barris i ciutats de Catalunya, com Barcelona o l’Hospitalet de Llobregat, on la delinqüència ha crescut al voltant d'un 15%, però també pels aldarulls continuats a Molins de Rei, Amposta o Vilafranca del Penedès, malgrat l’increment del nombre de Mossos d’Esquadra, a més de l’alerta terrorista a nivell 4 reforçat. El president del grup parlamentari també ha assegurat que Junts per Catalunya actua amb la màxima responsabilitat i prudència per abordar la gestió i les polítiques de seguretat del Govern “perquè som plenament conscients de la importància i la complexitat de la gestió de la seguretat del país i sabem com d’injustes poden ser certes crítiques demagògiques i partidistes”.
GIRONA
PARLAMENT
Laïlla recrimina al conseller de La vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, Salut que "no parli tant i faci la presenta l’Espai Calma, un espai tranquil feina que diu que ha de fer" dedicat a persones amb trastorn autista La diputada Titon Laïlla ha recriminat al conseller de Salut, Manel Balcells, que “no parli tant i faci la feina que diu que ha de fer”. Al Parlament, en la rèplica al conseller, la diputada de Junts ha lamentat que “en el sector sanitari ha calat la idea que vostè i el seu departament diuen unes coses i en fan unes altres”, com per exemple el Pacte Nacional per la Salut: “diuen que volen pacte i diàleg, però promouen canvis en la provisió de serveis i en el model assistencial que toquen el moll de l’os del nostre sistema”. En aquesta línia, la diputada també ha recordat a Balcells que el Govern del qual forma part no té majoria al Parlament: “en aquesta transformació del sistema que vol fer, vull recordar-li que està en franca minoria en aquest
Junts
Parlament com per fer segons quines propostes, i que se suposa que qualsevol transformació s’ha de fer a partir de grans consensos”. Laïlla també ha preguntat al conseller quin serà el full de ruta de la reordenació del nou “mapa sanitari” que va anunciar el conseller. La diputada també ha denunciat que “els eixos assistencials que plantegen no incorporen la Primària, ni la SM, ni la part social”. En aquest sentit, ha preguntat al conseller quin és el model d’atenció sociosanitària que es vol implantar i li ha fet èmfasi en el fet que “aquests canvis previstos necessiten consens i pressupost”. Finalment la diputada de Junts ha defensat que si s’ha d’enfortir la Primària que sigui de veritat i no pas només en paper.
La vicealcaldessa de Girona i regidora de Promoció Econòmica, Gemma Geis, ha presentat l’Espai Calma, un espai dedicat al col·lectiu de persones amb trastorn autista. L’espai s’estrenarà per Fires. Es tracta d’una zona de 200 metres quadrats, situada a la segona planta del Palau Firal, i el seu objectiu és que puguin gaudir durant la Fira de Mostres d’un lloc “lliure d’interferències sensorials”. Geis ha destacat que es tracta d’oferir una proposta a aquest col·lectiu perquè pugui gaudir d’una festa major d’una gran ciutat com és Girona, però alhora s'ha volgut donar visibilitat al Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) "una condició sovint estigmatitzada i desconeguda per gran part de la població". La primera zona que es trobaran els visitants estarà desti-
MÉSJUNTS
nada a infants i hi haurà espais amb jocs sensorials i de lectura, principalment amb llibres il·lustrats. Tot plegat aïllat amb molt poca llum, i un altre amb espais per al descans.
Geis: “La proposta vol oferir un espai de calma i lliure de les interferències sensorials de les Fires i donar visibilitat al Trastorn de l’Espectre Autista" El projecte compta també amb el suport de la Federació Catalana d’Autisme i de l’associació Viu Autisme, que agrupen milers de famílies de tot
Catalunya amb persones amb autisme, i que donaran a conèixer l’Espai Calma a les famílies tant de Girona com de la resta de Catalunya. La iniciativa també compta amb l’orientació de la Càtedra com de la Federació i Viu Autisme, per fer que l’Espai Calma s’ajusti realment a les necessitats del col·lectiu. Dins l’Espai Calma hi haurà a totes hores un servei d’hostes que explicaran a les persones usuàries com funciona l’espai i que en controlaran l’aforament per garantir-ne la finalitat. També hi haurà voluntariat de les entitats de famílies de persones amb autisme que donaran informació i suport quan se’ls demani, a més de voluntariat de CaixaBank. Aquest projecte compta amb la participació també de l’Eumes i Rocambolesc.
Pàgina 2
NACIONAL
Junts per Catalunya vol reduir la burocràcia i les traves administratives de la Renda Garantida de Ciutadania El 70% de persones que tenen dret a la Renda Garantida de Ciutadania no la perceben. Per això Junts vol reduir la burocràcia i les traves administratives de la RGC. El partit ha dut a terme una jornada de de treball sobre la renda, on hi ha assistit persones del partit experts en el tema, com el responsable de política municipal, David Saldoni; l'exconsellera de Drets Socials, Violant Cervera; la regidora a l'ajuntament de Barcelona i exconsellera de Benestar Social, Neus Munté; la presidenta de la sectorial de Benestar Social i Ciutadania de Junts, Sònia Oriola; i la regidora de Benestar social a Olot, Imma Muñoz. També hi han participat altres experts externs com la vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector, Sira Vilardell, entre d’altres. Els ponents han constatat que la Renda Garantida de Ciutanida té “problemes de cobertura”, perquè “no arriba a la gent, i té una càrrega burocràtica excessiva que dificulta molt complir els objectius de la renda, principalment la inclusió social i laboral”. En aquest sentit, defensen
que aquesta renda “arribi a tothom”. Els ponents afirmen que “existeixen evidències empíriques que com més condicionants hi ha a menys gent arriba la RGC”. Per això que demanen “fer actuacions d’ofici per anar a buscar la gent i no esperar que vinguin, ja que, sovint molta gent no té coneixement d'aquesta eina". En aquest llistat de contres, el partit també remarca “la dificultat que comporta la combinació entre la Renda i el treball, sobretot el temporal, ja que, si agafes una feina, has de sortir de les rendes i després costa molt tornar a entrar-hi. Per això hi ha gent que sovint renuncia a feines temporals, dificultant molt sortir d’una situació de pobresa”. A més a més, els assistents destaquen que la renda ha d’anar acompanyada d’un pla d’inclusió o d’atenció individualitzada; que ha de ser factible afegir a la RGC el complement per habitatge o que les entitats del tercer sector han de poder ser agents encara més actius en l’activació i el seguiment de la renda.
CONGRÉS
El diputat Josep Maria Cruset alerta que la MAT “obrirà una cicatriu al territori” El diputat al Congrés Josep Maria Cruset ha alertat que la línia de Molta Alta Tensió (MAT) “obrirà una cicatriu al nostre territori d’una amplada equivalent a una autopista de vuit carrils”. La línia, de 400.000 volts, creuarà 6 comarques i 34 municipis del sud de Catalunya. Segons Cruset, això tindrà un “enorme i impacte” i “cap benefici”. Cruset denuncia que és una “obra titànica que té un impacte enorme en aquestes terres” i demana al Govern de l’Estat i el Govern de Catalunya que escolti el territori i la seva gent i reconsiderar l’execució d’aquest "macro projecte d'iniciativa privada".
ARA DIC BLANC
Junts
Paral·lelament, aquesta setmana el Parlament ha aprovat una proposta de Junts per assegurar el subministrament elèctric del país sense dependre de la importació d’altres territoris i aturant les MAT. En aquest sentit el diputat al Parlament Ramon Tremosa ha alertat que "si endarrerim la implantació de grans projectes renovables, Madrid ens imposarà línies de MAT". Una idea que també ha defensat la diputada, Jeannine Abella, que ha mostrat l'oposició "frontal" de Junts a aquesta infraestructura i ha destacat l'aposta de les renovables per al "sí a l'equilibri territorial".
ARA DIC NEGRE
MÉSJUNTS
Pàgina 3
ENTREVISTA DIPUTAT AL CONGRÉS
JOSEP MARIA CERVERA: "EM CONSIDERO COMPROMÈS AMB EL QUE PASSA AL MEU VOLTANT I SOC INCAPAÇ DE DEFENSAR UNA COSA AMB LA QUAL NO CREC"
Qui és Josep Maria Cervera? Un portselvatà nascut a Figueres ara fa 55 anys, casat i amb dos fills. A nivell humà em considero una persona compromesa amb tot el que passa al meu voltant. Procuro que la gent es senti bé amb mi, soc més d’escoltar que de parlar, però m’esforço per comunicar bé. Constant i determinat, soc incapaç de defensar una cosa amb la qual no crec. No em costa gens demanar perdó si m’equivoco i molt menys perdonar. Intento sempre gaudir al màxim amb què faig i que tinc. De formació soc llicenciat en Història i Geografia, la meva vida professional ha estat vinculada al monestir de Sant Pere de Rodes i al Parc Natural del Cap de Creus. La meva inquietud política arranca de ben jove interessat pel que passava al meu poble i al meu país. El 2011 arribo a l’alcaldia del meu poble, conscient que en aquella conjuntura em calia ampliar l’agenda i sense deixar de treballar intensament per a El Port de la Selva i la seva gent, em tocava treballar pel país, perquè si volíem fer les millors polítiques en tots els àmbits era evident que no ho podíem fer dins l’Estat espanyol. Tot plegat em porta a ser un dels alcaldes impulsors de l'Associació de Municipis per la Independència, en vaig ser president el 2021. El 2019 acompanyo en Jami a la candidatura gironina al Senat i a la segona oportunitat esdevinc senador per Girona de la XIV legislatura.
Com alcalde d’El Port de la Selva, quin és el moment més difícil que has hagut de gestionar? Quan fa més de tres legislatures que ets al capdavant del teu ajuntament és evident que t’ha tocat gestionar molts moments difícils. Però pel seu impacte col·lectiu en destacaré dos, el primer de ben segur és comú a molts alcaldes i alcaldesses que vàrem haver d’afrontar la incertesa de les primeres setmanes de la covid, no hi ha res pitjor que gestionar el que no coneixes i la por de moltes persones. Però el que més m’ha angoixat els darrers anys és la situació de sequera, una situació reiterada que en el meu municipi ens ha fet molt difícil poder subministrar aigua de qualitat. El Port de la Selva és un dels pocs municipis de la Costa Mediterrània que a començaments del S.XXI encara s’abasteix només de l’aigua del seu propi aqüífer, a nosaltres no se’ns acaba l’aigua, el que passa és que si no plou l’espai de l’aigua de pluja l’ocupa l’aigua de mar. Durant els 13 anys que porto al capdavant de l’ajuntament cada estiu i moltes tardors hem patit molt per poder garantir el subministrament d’aigua en bones condicions, cosa que ens ha portat aquest any a prendre la iniciativa posant en funcionament una dessaladora municipal que en aquests moments fa que puguem continuar subministrant aigua en òptimes condicions a l’espera de la connexió amb la xarxa d’aigua de la Costa Brava Nord, de la que tot just se n’està redactant el projecte.
Has passat de ser senador a ser diputat al Congrés. Què és el que més t’ha sorprès de la Cambra Baixa? La resposta poder serà molt banal perquè a hores d’ara encara no tinc el nivell de coneixement del funcionament del Congrés que sí he acumulat al Senat. De sortida el que més m’ha sorprès són les seves proporcions, al Senat en molt poc espai passava tot, al Congrés només dels nostres despatxos a l’hemicicle ja hi tenim una excursió. També m’ha sorprès la incomoditat i poca funcionalitat dels escons del Congrés amb relació als del Senat. A nivell més personal he constatat que la pressió política, social i mediàtica a la Cambra baixa és molt més alta, tot i saber-ho, m’ha sorprès probablement perquè la situació actual l’ha accentuat de forma notable. Què vols portar del Port de la Selva al Congrés? Al Congrés hi vull portar la veu dels veïns i veïnes del Port de la Selva, de les comarques Gironines i de Catalunya. Però aniria molt bé poder-hi portar una bona tramuntanada d’aquelles que Josep Pla deia que deixaven l’aire rentat, una tramuntanada que escombrés la repressió i regenerés la democràcia per permetre a Catalunya ser el que vulgui ser. Ja fa uns quants anys que ets a Madrid, quin és el teu lloc preferit de la capital espanyola? Se’m fa complicat parlar d’un lloc preferit a Madrid, primer perquè no he tingut cap interès en tenir-lo i segon perquè en cas que l’hagués tingut és difícil trobar temps per bus-
car-lo. Quan ets representant d’un grup parlamentari petit, com era i és el nostre cas, l’activitat diària t’absorbeix, les setmanes de Ple entràvem a primera hora i no sortíem fins tard, i l’únic espai de lleure era el de l’estona de sopar que compartíem gairebé sempre amb els companys del Senat i regularment amb els del Congrés. La setmana que només hi havia comissions tots ajustàvem l’estada al mínim, més en el meu cas que compaginava l’activitat parlamentària amb l’alcaldia. Com vas viure el referèndum de l’1 d'octubre? Intensament, mai hauria pensat que fer un referèndum a l’Europa del segle XXI fos tan complicat. Recordo perfectament l’emoció de la conversa que teníem uns quants la tarda del dissabte 30 a l’entrada de l’Espai Port que era on havíem de votar l’endemà, emoció per la capacitat, la complicitat, la implicació i la valentia de tanta i tanta gent que, emparats per l’èpica que li donava el punt de clandestinitat necessari, faria possible votar, emoció que es va convertir amb alegria quan van arribar les urnes i es va començar a votar. Una alegria estroncada per la ràbia generada per les imatges que ens arribaven dels col·legis on es van presentar la guàrdia civil i la policia espanyola. L’1 d’octubre ens va fer assaborir la possibilitat de vèncer, el que va venir després va confirmar que no teníem la fórmula prou ajustada, però això no m’ha fet defallir en cap moment perquè la metodologia hi és i el director del projecte també. Quina és la platja preferida del teu poble? Els del Port de la Selva som uns privilegiats i tenim moltes platges i cales impressionants tant en l’àmbit urbà com en el del Parc Natural de cap de Creus i això em complica la tria, però escolliré la petita cala Torta on sempre m’hi he sentit molt bé, de petit amb els meus pares, de jove amb els meus amics i de gran amb la meva dona i els meus fills. Es tracta d’una mini cala sinuosa i estreta que acaba amb una raconada més o menys sorrenca invisible des del mar on més de sis persones ja es fan nosa, en plena temporada si en vols gaudir has de ser previsor i encara que sigui diumenge aixecar-te aviat. Amb què somiava Josep Maria Cervera de petit? Somiava en ser gran, per fer el que feien els més grans, com
si mai no hagués d’arribar, i de cop ja n’ets i trobes sentit al no cal tenir pressa, que el temps vola, que sovint em repetien els avis i els pares quan els explicava que havia somiat que era gran, tenia un cotxe i vivia tot sol. Això no em va impossibilitar esprémer al màxim cada d’hora de la meva infantesa i la meva joventut. Els Sopa de Cabra cantaven “molt tocat per la tramuntana”, els de la Costa Brava esteu fets d’una pasta diferent? Una prèvia, jo soc més de Sangtraït que de Sopa de Cabra. Fet l’aclariment, només puc evidenciar que al nord de la Costa Brava estem molt tocats per la tramuntana. Una tramuntana que ha modelat el paisatge, les roques, els arbres però també a la gent. Els recurrents períodes de vent han condicionat el nostre caràcter, el nostre tarannà, els nostres costums i el nostre dia a dia. I per bé que no estem fets d’una pasta diferent, sí estem empeltats de la força de la tramuntana que accentua la nostra resistència a l’adversitat i aguditza la nostra capacitat d’adaptació a un fenomen sovint violent. Per quins valors et guies? Pels que he viscut a casa. Mai podré agrair prou als meus pares haver-me educat en la cultura dels valors i l’esforç, això m’ha permès i em permet viure amb senzillesa des de l’honestedat amb mi mateix, des de l’honradesa amb els altres, treballant amb il·lusió, compartint amb generositat i encarant els reptes amb coratge. Quin és l’últim llibre que has llegit? El darrer que he llegit és una reedició del 2018 de Jepic. Port de la Selva, 1925, que és l’única novel·la de l’Antoni Costa i Vilanova escrita l’any 1929, però que no va veure la llum fins un any després de la seva mort a la dècada dels 80. Què fas per poder desconnectar? És evident que llegir, però també m’agrada molt cuinar per la família i quan hi ha prou temps perdre’m i badar pel Cap de Creus. I per acabar, què pots aportar a la política? Aquesta per mi sempre és una pregunta trampa que em costa contestar. Jo m’he dedicat a la política per servir a un projecte de poble i de país en els que sempre hi he aportat, sense reserves, tot el que sé i el que soc.
MÉSJUNTS · Oficina de Comunicació i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat