B U T L L E T Í
I N F O R M A T I U
D E
J U N T S
10 NOVEMBRE 2023
P E R
C A T A L U N Y A Número 36
EL 'A CAMBIO DE NADA' HA ANAT A LA PAPERERA DE LA HISTÒRIA Junts per Catalunya i el Partit Socialista Obrer Espanyol subscriuen un acord marc on s’estableixen tant les condicions com els mecanismes per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol
El president Carles Puigdemont ha presentat des de Brussel·les el pacte al qual han arribat Junts i el PSOE aquest dijous a la matinada. Un acord marc on s’estableixen tant les condicions com els mecanismes per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. En l’acord, que és d’investidura i de legislatura, es constata també un mecanisme de verificació internacional de la negociació i els acords; la negociació sobre la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, per part de Junts, i el PSOE en contrapartida defensarà el ple desplegament de l’Estatut del 2006; una llei d’amnistia; la participació directa de Catalunya a les institucions europees i organismes internacionals; a més, Junts proposa una negociació sobre la cessió del 100% dels tributs a Catalunya i el PSOE, per la seva part, un diàleg singular sobre el model de finançament actual. El president ha alertat, però, que el suport de Junts durant la legislatura anirà condicionat pel compliment dels acords: “s'haurà de guanyar el suport acord a acord, sense compliment la legislatura no té recorregut. El ‘a cambio de nada’ ha anat a la paperera de la història”. En aquest sentit, perquè els acords es compleixin, les negociacions comptaran amb un verificador independent internacional: “aquest mecanisme forma part de l’acord i ja estan designats, fins i tot, els seus integrants”, ha assegurat el president. Aquest mecanisme es reunirà abans d’acabar el mes de novembre. Sobre la llei d’amnistia, Puigdemont ha explicat que “no deixa ningú fora, tampoc les víctimes de la guerra bruta” i que “és una manera de retornar a la política allò que és de la política”. El president a l’exili ha defensat que “les víctimes tenim el dret a saber la veritat, no només que se’ns repari la injustícia d’una persecució política, sinó que això no torni a passar, o que si passa siguin els responsables perseguits per la justícia i no pas les víctimes”.
Junts
L'ACORD DE BRUSSEL·LES Sis anys després, es reconeix que el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya continua sense resoldre’s i s’acorda la voluntat de trobar una solució política i negociada del conflicte. 1.
Mecanisme de verificació internacional de la negociació i els acords.
2.
Llei d'amnistia, que no deixa ningú enrere.
3.
Negociació sobre la celebració d'un referèndum d'autodeterminació.
4.
Negociació per facilitar la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya.
5.
Promoció del retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que van canviar la seva ubicació els últims anys.
6.
Participació directa de Catalunya a les institucions europees i organismes internacionals.
* L’avenç de l'acord està subjecte al compliment del mateix.
LES FRASES DEL PRESIDENT
Fa mesos, el president a l'exili ja va exposar les condicions necessàries per poder negociar en una conferència a Brussel·les: “venim de molt lluny i continuem estant molt lluny, però si volem aprofitar oportunitats i seure a negociar amb persones amb qui vam perdre la confiança, calia que prenguessin moltes precaucions i això demanava temps". Per això ha posat èmfasi en el primer paràgraf de l’acord: “per fer el mateix que s’ha fet i dir el mateix que aquests darrers quatre anys, Junts no fa cap falta” i ha reconegut que és conscient que l’inici d’aquest procés de negociació “no és la resolució a res”. Per això ha assegurat que ara s’entra en “una etapa inèdita”.
En un dels altres punts de l’acord, Junts fa constar la legitimitat del referèndum de l’1-O i la declaració d'independència ara fa sis anys, perquè es van aprovar al Parlament: “el Parlament, ho diu l’acord, és el representant legítim del poble de Catalunya. No ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya”. Puigdemont ha destacat que per arribar fins aquí “no hem hagut de girar full, ni demanar perdó, ni assumir cap delicte. Mantenim la posició i és des d’aquesta posició que iniciem un procés de negociació, no de diàleg". Justament des del PressClub de Brussel·les és on el president, juntament amb altres membres del seu govern, van fer la roda de premsa quan van marxar a l’exili.
MÉSJUNTS
“Amb el PSOE hem subscrit un acord on s'accepten les condicions per iniciar una negociació política amb un objectiu compartit que contribueixi la resolució del conflicte històric entre Catalunya i Espanya.” “Cal abordar la resolució del conflicte polític en termes diferents dels de la darrera legislatura. Que quedi clar que per fer el mateix que s’ha fet i dir el mateix que s’ha dit en aquests darrers quatre anys, Junts no fa cap falta.” “El Parlament, ho diu l’acord, és el representant legítim del poble de Catalunya. No ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya." “L’acord també consisteix amb l’amnistia i aquesta, no deixa ningú a fora. Tampoc les víctimes de la guerra bruta de les que l’estat espanyol mena contra l’independentisme des de fa anys.”
Pàgina 1
PARLAMENT
Junts demana un canvi de rumb en la gestió política d’Interior per revertir l’increment de la inseguretat Junts per Catalunya ha aconseguit el suport a totes les propostes presentades per revertir l’increment de la inseguretat a Catalunya, en el marc del ple monogràfic sobre seguretat al Parlament de Catalunya. El president del grup parlamentari, Albert Batet, ha advertit que “és evident que les coses no s’estan fent bé” quan hi ha un increment contrastat d’inseguretat arreu del país, malgrat l’increment d’efectius de Mossos d’Esquadra. “Alguna cosa falla. I no són la policia, ni el nombre d’efectius de la policia, el que falla és la gestió política del Departament d’Interior”, ha subratllat. Per això, Batet ha demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, “lideratge, més participació i transparència, i acció”, com a màxims responsables de la seguretat del país. En la mateixa línia, la diputada Irene Negre ha recriminat al Govern una manca d'acció propositiva i una mala gestió en matèria de seguertat. Negre ha retret al conseller d'Interior que “tenen més efectius i tenen més inseguretat que mai,
això només pot respondre a una mala gestió i a una mala coordinació política”. Per tot plegat, la diputada ha exigit una millor gestió amb "una gestió operativa real i planificada del cos de Mossos per revertir l'increment de la inseguretat" i millors eines i recursos. La diputada també ha demanat l’elaboració consensuada del Pacte Nacional de Seguretat i Emergències amb tots els agents implicats i amb la participació dels grups parlamentaris. D'altra banda, la diputada Mercè Esteve ha remarcat que “un govern amb 33 diputats, amb la minoria més absoluta de la història d’aquest parlament, no pot decidir les polítiques de seguretat de Catalunya de forma unilateral”. En aquest sentit, ha insistit que cal una estratègia clara, consensuada i efectiva que doni resposta a les preocupacions de la ciutadania i als nous reptes. Esteve també ha demanat "més participació, consens i transparència, i disposar de totes les dades per actuar i prevenir" i ha reiterat la necessitat de convocar la Junta de Seguretat de Catalunya.
PARLAMENT
El grup parlamentari vol reparar el deute històric de l’Estat amb Catalunya i corregir l’infrafinançament provocat pel dèficit fiscal El grup parlamentari de Junts per Catalunya ha registrat al Parlament, juntament amb ERC, les conclusions de la Comissió d’Estudi sobre el Deute Històric de l’Estat espanyol amb Catalunya, creada a petició de Junts. Aquest deute històric ha tingut com a conseqüència un greu perjudici en el nivell de benestar que pertocaria als catalans d’acord amb el que aporten a l’Estat espanyol. El deute històric de l’Estat amb Catalunya, xifrat en 456.000 milions d’euros, s’ha calculat tenint en compte els 50.900 milions d’euros de dèficit en matèria d’infraestructures; 375.000 milions d’euros, en partides socials, i 30.000 milions d’euros, en pensions, entre 1982 i 2022. En aquest sentit, el president del grup parlamentari, Albert Batet, ha denunciat al Parlament que el dèficit fiscal que pateix Catalunya és “un problema de país, estructural i crònic, que afecta el benestar de tots els catalans”. En la sessió de control al president de la Generalitat, Pere Aragonès, Batet ha manifestat que “no volem pedaços. Davant de problemes estructurals, calen solucions estructurals”, en
Junts
referència a mesures anunciades en els darrers dies “que ni solucionen el dèficit fiscal ni el deute històric”. Així, el president del grup parlamentari ha assenyalat que “cal que entre tots trobem solucions estructurals a un problema que afec-
ta el conjunt de la ciutadania i el nostre desenvolupament econòmic”. Batet ha lamentat que “Catalunya és la quarta comunitat autònoma en generació de riquesa, però la dotzena en l’índex de benestar social”, ha
MÉSJUNTS
recordat el president del grup parlamentari, que ha demanat al president Aragonès “si comparteix que és una situació totalment insostenible”. Els grups proposants plantegen una llei de finançament singular per a Catalunya que er-
radiqui el dèficit fiscal. Aquesta llei ha de permetre traspassar les competències íntegres de l’Agència Tributària de Catalunya per part l’Estat per tal de recaptar tots els impostos i fixar una quota de solidaritat entre Catalunya, com a nació, i l’estat espanyol i establir com a base el principi d’ordinalitat. El text també proposa que l’Estat cedeixi el 19% dels fons europeus Next Generation, amb efectes retroactius, i establir el mètode de seguiment i control de forma anual. En matèria de pensions, planteja impulsar un sistema propi i crear l’Agència de Seguretat Social Catalana. Per poder gestionar la nova agència, demana transferir l’import equivalent al deute en pensions en concepte de “guardiola de pensions”. A més, demana una compensació per l’infrafinançament estructural en l’àmbit de la Sanitat. Finalment, se sol·licita que es traslladin les conclusions i propostes d’aquesta comissió als òrgans adequats de la Unió Europea per tal de tenir-los en compte en una negociació d’actius i passius en una hipotètica negociació per la independència de Catalunya.
Pàgina 2
NACIONAL
L'independentisme es concentra davant el TSJC per defensar que protestar no és terrorisme Partits i entitats independentistes s’han concentrat aquest dimarts davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la justícia espanyola per haver vinculat el dret a la protesta amb el terrorisme, en el cas de Tsunami Democràtic. Per part de Junts, hi ha assistit el vicepresident i diputat Josep Rius. El partit ha donat tot el suport al president Carles Puigdemont, Marta Rovira, Josep Lluís Alay i la resta d’encausats. La protesta ve després que l’Audiència Nacional hagi imputat el president Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i deu persones més en la causa de Tsunami Democràtic, oberta per terrorisme. La decisió l’ha pres el jutge Manuel García-Castellón, que també va instruir la causa dels CRDs. Segons el magistrat i les investigacions executades,
Tsunami Democràtic seria una organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència que hauria estat dirigida per diverses persones i rols. Castellón demana a la Guàrdia Civil que investigui la possible vinculació del movi-
ment amb la mort per infart d’un turista francès durant el bloqueig de l’aeroport d’El Prat. El president Carles Puigdemont en una piulada ha denunciat un nou “a por ellos”: “és el cop d’Estat permanent
que tant els agrada de reviure, sigui amb sabres o sigui amb togues” i ha advertit que “mentre no tanquin la porta que va obrir el rei amb el discurs del 3 d’octubre, sempre se sentirà pudor de claveguera”.
La Fiscalia ha anunciat que recorrerà la resolució de l'Audiència Nacional.El ministeri públic entén ue atès que ha desaparegut el delicte de sedició la causa només es pot seguir per desordres públics i als jutjats de Barcelona.
PARLAMENT
La diputada Tònia Batlle defensa que el Govern implementi un marc normatiu pel turisme amb consens i que respecti l'autonomia local La diputada Tònia Batlle ha demanat aquest dijous al conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, un lideratge constructiu davant del decret de regulació dels habitatges d’ús turístic, que “defensi la seva parcel·la” des de la Direcció General de Turisme i que escolti tot el sector. “Cal legislar pel turisme des del seu Departament amb un bon marc normatiu i una bona legislació on el sector se senti segur i còmode”, ha insistit en la seva interpel·lació al Govern. “Ens trobaran de cara sempre que s’escolti tots els sectors implicats. Només si els acords venen consensuats per totes les bandes podem tenir una bona legislació”, ha afegit Batlle ha advertit que no es pot fer una normativa sense contactar amb el tot sector afectat ni sense un estudi que avali si “aquestes polítiques públiques fetes en solitari aconseguiran realment el que volen aconseguir”. “Anem malament
si la norma no es fa tenint en compte la idiosincràsia de cada municipi”, ha recalcat.
Batlle: "Només si els acords venen consensuats podem tenir una bona legislació" La diputada ha lamentat que no s’hagi tingut en compte tot el sector turístic i que s’hagi fet aquesta regulació sense escoltar els municipis afectats quan “hi ha municipis que ja ho han regulat”. “Des de Junts per Catalunya entenem que s’ha de regular, però no com s’ha fet”, ha reblat. Batlle ha recordat que el turisme representa el 12% del PIB català i que el sector “no necessita lliçons sinó suport i acompanyament en la seva transformació i consolidació de
la desestacionalització”. D’altra banda, el diputat Francesc Ten ha demanat a la consellera d’Educació, Anna Simó, una resposta urgent i clara a les sentències del TSJC a les escoles de Canet i El Prat. Ten ha demanat al Govern lideratge i celeritat davant d’una situació complicada amb un TSJC obcecat en la persecució lingüística. En aquest sentit, Ten ha instat el Govern a avançar i treballar pel pacte en defensa de l’escola catalana davant dels atacs a l’estat espanyol acordat en el ple monogràfic d’educació celebrat fa cinc mesos a instàncies de Junts per Catalunya. “Demanem màxima responsabilitat política i jurídica a la Conselleria perquè l’aplicació del model educatiu depengui no d’escola per escola sinó que sigui el govern el responsable polític i jurídic d’aquest model lingüístic”, ha afegit.
ARA DIC BLANC
Junts
ARA DIC NEGRE
MÉSJUNTS
Pàgina 3
ENTREVISTA SENADOR
JOAN BAGUÉ: “CONVÉ TORNAR A PRESTIGIAR LA POLÍTICA, EVITANT DEMAGÒGIES I FRIVOLITATS” Qui és Joan Bagué? És una persona amb una gran vocació de servei públic que mira d’ajudar a la gent i a resoldre problemes del territori, especialment dels ajuntaments. Estimo el país i la llengua catalana com a tret principal característic de la nació. És la teva quarta legislatura com a senador. Què n’esperes d’aquesta? És la meva quarta legislatura, però a petició del president Puigdemont i amb molt de gust, vaig fer un parèntesi de 5 anys que vaig aprofitar per fer altres activitats particulars i de partit, incloent la direcció de diverses campanyes electorals. El Partit Popular té majoria absoluta al Senat i l’exerceix amb mà de ferro. Però amb l’equip de Junts no ens deixem arraconar. Treballem per a les persones, les entitats de tot tipus i les empreses catalanes. Obres pendents que s’eternitzen són reclamades i reivindicades sense defallir. Desastre de Rodalies com a exemple destacat. Al meu compte de X tinc fixat “Necessitem un estat propi, sobretot per deixar de tenir-lo en contra”. Aquest és el millor resum que honestament penso que podem fer. Tens una llarga trajectòria política, quin diries que ha estat el moment més emocionant en la teva carrera? Sens cap dubte, vaig començar fent 3 legislatures de regidor a l’Ajuntament de Girona, a l’oposició, 1995-2007, tot treballant perquè en el futur poguéssim ser govern. Vaig aprendre de les dificultats, i oportunitats també, d’estar a l’oposició. Però sempre pensant en el bé de la ciutat. Vaig portar 8 anys una àrea clau de la Diputació com Cooperació municipal. I 4 anys com a vicepresident i portant l’àrea de Cultura, que exigeix moltíssima dedicació i esforç. Vaig ser també 4 anys vicepresident del Consell Comarcal del Gironès tot endegant i impulsant l’àrea de Turisme. He portat la coordinació dels grups parlamentaris de Junts a Madrid durant un any. He estat al gabinet de la consellera de Recerca i Universitats. Al partit he contribuït modestament a gairebé totes les campanyes electorals bé dirigint-les a la demarcació de Girona o bé assessorant i aconsellant. El moment més emocionant de la meva trajectòria, sens dubte, és quan el Parlament
proclama la independència. El pitjor moment, alhora, és el 27 d’octubre de 2017 quan al Senat s’aplica el famós article 155 per destituir el president i el Govern de manera fraudulenta. Vas ser un dels fundadors de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Què et va motivar a fer-ho? Un jove adolescent amic de passar les vacances d’estiu a Amer em troba i es fixa en una carpeta amb una enganxina amb la bandera estelada. Em diu: “Mentre el món convergent (recordem que devia ser l’any 1982) no faci el pas cap aquí no hi haurà cap possibilitat de veure la independència”. I em va convidar a afiliar-me a la JNC, que vull recordar que sempre ha portat l’estelada al seu logotip des de la fundació mateixa. Època de Joan Oliveras, Enric Ticó, Meritxell Borràs, Jordi Iglesias de Palamós, Bernat Masó i Jordi Moner de Girona, etc. Lligat amb l’anterior pregunta, com vas conèixer el president Carles Puigdemont? Als estius, jo anava a Amer a casa dels avis, i vaig conèixer i compartir estones i activitats amb un jove Carles Puigdemont que ja aleshores tenia una forta personalitat i conviccions patriòtiques. Molt influït per l’entorn familiar, especialment per un oncle, Josep Puigdemont, (ACS), a qui jo admiravamoltíssimpelnivelld’erudició i saviesa que acumulava.
"Als estius, jo anava a Amer a casa dels avis, i vaig conèixer i compartir estones i activitats amb un jove Carles Puigdemont que ja aleshores tenia una forta personalitat i conviccions patriòtiques" Has sigut també regidor a l’ajuntament de Girona. La política municipal és la més bonica? És la més bonica i alhora la més exigent, però també és la que conserva major credibilitat i prestigi malgrat l’evident i escandalosa manca de finançament.
A Joan Bagué se’l coneix principalment per la política, però a banda d’això, amb què t’agradaria que se’t conegués? Que he estat -o ho he intentat- ser una bona persona i que he volgut servir i ajudar als altres. La política com a servei públic per millorar i ajudar al benestar dels ciutadans. En què somiava Joan Bagué de petit? Jo somniava, i de fet hi continuo somiant, en una Catalunya independent (i com aconseguir-la). Si no t’haguessis dedicat a la política, a què t’hauries dedicat? Probablement m’hauria decantat cap a la docència. La meva passió era la llengua i gaudeixo molt llegint traduccions de clàssics o repassant el Diccionari etimològic del gran Joan Corominas. El meu avi va conèixer el mestre Fabra i va poder tenir un Diccionari General de la Llengua
Catalana del mestre Fabra en la seva primera edició, exemplar que conservo com una relíquia. La política pot arribar a ser molt estressant. Què fas per poder desconnectar? Si tinc una TV a prop busco algun canal de reportatges de fauna, paisatges o animals. També em distreuen les reformes de cases o habitatges…. Per evadir van molt bé. La música també ajuda moltíssim… Un dubte que sempre he tingut, per què els de Girona dieu “pujar a Barcelona” quan seria baixar? Bona pregunta! No ho havia pensat mai…. Ha, ha, ha! Si has de triar, Barça o Girona? Aquesta és la pregunta més difícil de totes, i més en aquests moments, però suposo que la condició de barcelonista acabaria imposant-se, tot i reconèixer la gesta que està aconseguint l’actual equip i el seu entrenador.
A banda dels famosos xuixos, quin altre dolç típic de Girona recomanes? Els Capricis de Can Crous d’Amer, de la Pastisseria Puigdemont, i les galetes Tuyarro de Santa Coloma de Farners, artesanes i excel·lents també. La nata de Can Marquès o la xocolata de Can Tornés a la ciutat de Girona també tenen molt nivell. I per acabar, què pots aportar a la política? Feina, treball, dedicació, tenacitat i perseverança. També experiència per mirar d’estalviar a altres que comencen la seva activitat pública algunes errades comeses pels que portem més temps. Hi ha poques activitats més boniques que la política si es fa des de l’idealisme, la voluntat d’ajudar als conciutadans i des de l’honestedat. Convé tornar a prestigiar-la tot evitant demagògies, frivolitats, i reconeixent sempre la complexitat i limitació de l’actuació pública.
MÉSJUNTS · Oficina de Comunicació i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat