B U T L L E T Í
I N F O R M A T I U
D E
1 DESEMBRE 2023
J U N T S
P E R
C A T A L U N Y A Número 38
EL DEUTE HISTÒRIC DE L'ESTAT AMB CATALUNYA ÉS DE 465.000 M€ Junts per Catalunya aposta per un model singular de finançament que tregui a Catalunya del 'cafè para todos' El Parlament de Catalunya ha constatat el deute històric de l’Estat amb Catalunya per l’infrafinançament causat pel dèficit fiscal, en una comissió impulsada per Junts per Catalunya. Son 456.000 M€ entre el 1982 i el 2022. Aquesta xifra s’ha calculat tenint en compte els 50.900 milions d’euros de dèficit en matèria d’infraestructures; 375.000 milions d’euros, en partides socials, i 30.000 milions d’euros, en pensions, només els darrers trenta-tres anys d’infrafinançament. En aquest context, Junts ha plantejat la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per reduir parcialment el deute històric de l’Estat. El diputat Joan Canadell, en una intervenció al Parlament ha ressaltat les conclusios de l’estudi i ha assegurat que “disposar d’aquests diners hauria fet la vida molt més planera, sense patir les mancances actuals ni els índexs de pobresa que tenim”. Canadell ha advertit que “Junts per Catalunya no acceptarem un ‘café para todos’. Volem un acord bilateral i singular per Catalunya, no una millora del sistema de finançament de totes les comunitats autònomes”. Per a reparar aquest deute, Junts proposa una sèrie de propostes. En matèria de fiscalitat, condonar la totalitat del deute del FLA, impulsar una llei de finançament singular per erradicar el dèficit fiscal i recaptar i gestionar tots els impostos catalans des de l’Agència Tributària de Catalunya. En l’àmbit d’infraestructures, el partit demana que l’Estat liquidi els incompliments d’execució de pressupostos en infraestructures i executar les grans obres pendents, amb prioritat pel corredor mediterrani. En seguretat social i pensions, crear i gestionar un sistema propi de pensions. Per altra banda, en internacionalitzar el greuge, es vol traslladar les conclusions i propostes d’aquesta comissió als òrgans adequats de la UE. I per últim, que l’Estat cedeixi el 19% dels fons europeus que li pertoquen a Catalunya, amb efectes retroactius.
Junts
Malgrat els resultats, el Govern s’ha negat a presentar les conclusions de la Comissió d’estudi. En aquest sentit, Canadell ha lamentat que “ERC no ha volgut presentar les conclusions de la comissió al Ple d’aquesta setmana” i ha recordat que la mateixa formació va “retirar una moció sobre dèficit fiscal en el passat Ple”. “El Parlament és on s’ha de parlar i debatre els temes importants, i pocs en trobarem de tan importants com l’infrafinançament que patim des de fa dècades”, ha asseverat Canadell. Ha lamentat també que, en matèria de finançament, el Govern dirigit pel president Pere Aragonès “hagi centrat la negociació en la condonació del 20% del FLA, ignorant les conclusions de la comissió del deute històric, quan sabem que els experts ens diuen que el FLA és una conseqüència directa de l’infrafinançament que patim a Catalunya”.
Canadell: “Com a país hem de decidir si ens conformem a continuar com fins ara i seguir caient en progrés social o si, per contra, volem esdevenir un Estat i convertir-nos en un dels més rics d’Europa” Per això el diputat ha conclòs que “com a país hem de decidir si ens conformem a continuar com fins ara i seguir caient en progrés social o si, per contra, volem esdevenir un Estat i convertir-nos en un dels més rics d’Europa”. Junts per Catalunya va registrar la petició de crear aquesta comissió d’estudi al Parlament sobre el deute històric de l’Estat amb Catalunya el 24 de desembre de 2021 amb l’objectiu de conèixer l’impacte d’aquest dèficit i exigir una reparació en benefici dels catalans i catalanes.
MÉSJUNTS
Pàgina 1
NACIONAL
PNB i Junts es reuneixen per reforçar la coordinació El president de l’Euzkadi Buru Batzar, Andoni Ortuzar, i el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, es van reunir el passat divendres 24 de novembre a Sabin Etxea (Bilbao) en el que es va constituir la primera trobada oficial a la seu jeltzale dels dos màxims responsables dels partits esmentats. A la cita, que es va allargar fins a dues hores de durada, Turull i Ortuzar van poder constatar la seva voluntat mútua de mirar a un futur de col·laboració, que en aquests moments passa per impulsar en la recent iniciada legislatura a l’Estat espanyol tant els seus respectius projectes nacionals com mesures legislatives, econòmiques i socials que promouen el benestar de les poblacions de Catalunya i Euskadi. Per la part de Junts, també van participar a la trobada la portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, i el president del grup parlamentari al Parlament de Catalunya, Albert Batet. El burukide responsable de l’Àrea d’Organització, Joseba Aurrekoetxea, i el portaveu del Grup Basc Congrés, Aitor Esteban, van completar la representació jeltzale. La reunió es va celebrar pocs dies després que tant Junts com el PNB subscrivissin
amb el PSOE els acords d’alt contingut polític que han de començar a desenvolupar-se i implementar-se en les properes setmanes. En aquest sentit, totes dues formacions comparteixen la necessitat de marcar des de l’inici de la legislatura un camí de compliment dels compromisos que Pedro Sánchez i el seu Govern han adquirit amb Euskadi i Catalunya. Per a això, Junts i el PNB treballaran a les Corts de manera coordinada per al compliment dels objectius compartits. En una entrevista a Radio Euskadi, Turull ha explicat que Junts i el PNB coordinaran els seus vots al Congrés “per a ser tan útils com sigui possible” a Catalunya i Euskadi i perquè “hi ha moltíssimes més coses que ens uneixen que no pas les que ens separen”, posant d’exemple qüestions en el camp social, en el camp econòmic i del debat territorial nacional. L’aritmètica parlamentària resultant de les Eleccions Generals de 23J ha fet que el vot dels diputats i diputades de Junts i el PNB sigui necessari i imprescindible per a l’aprovació de les lleis, els pressupostos i totes les iniciatives governamentals i parlamentàries. A la reunió es van analitzar els mecanismes conjunts que es poden
establir entre ambdós grups perquè totes aquestes mesures i iniciatives siguin respectuoses amb l’autogovern català i basc, i estiguin alineades en l’objectiu compartit de promoure el benestar de la ciutadania de Catalunya i Euskadi.
La Llei d’amnistia, registrada fa dues setmanes al Congrés dels Diputats, també va ser objecte d’anàlisi a la reunió. Junts i PNB coincideixen plenament que aquesta llei contribuirà a desjudicialitzar la política a Catalunya i a tornar el conflicte
català a l’esfera de la política, àmbit del qual mai hauria d’haver sortit. En aquest sentit, la formació basca va tornar a garantir a la catalana els vots jeltzales al Congrés i al Senat, que avalaran l’aprovació de la norma citada.
CONGRÉS
Junts defensa al Congrés que tots els pobles tinguin serveis bancaris i caixers Junts per Catalunya ha registrat aquesta setmana al Congrés dels Diputats una proposició de llei que defensa CAIXER
que tots els pobles disposin de serveis bancaris i caixers. Aquest text vol protegir especialment els municipis en risc d'exclusió financera, és a dir, que no disposen de caixer automàtic en el seu terme municipal. Aquesta problemàtica afecta a més de 500 municipis catalans. Son quasi la meitat de municipis de tot Catalunya. La proposició de llei preveu: definir com a municipis en risc d’exclusió financera els municipis que no disposin d’oficina bancària ni de caixer automàtic al terme municipal; han de disposar, com a mínim, d’un caixer automàtic al seu terme municipal; la instal·lació
voluntària dels caixers per part de les entitats; si en el règim d’instal·lació voluntària no cobreix les necessitats de tots els municipis en risc
Més de 500 municipis catalans no tenen serveis bancaris ni caixers d’exclusió financera, s’activarà el règim d’instal·lació obligatòria. En aquest cas, la instal·lació es finançarà a càrrec d’uns Fons de nova creació: Fons de Garantia del servei de caixer automàtic als municipis en risc d’exclusió financera, adscrit a l’Adminis-
ARA DIC BLANC
Junts
tració General de l’Estat; el Fons es dotarà a partir de les aportacions de les mateixes entitats en funció de la seva implantació a cada demarcació, i es calcularà en relació amb la quota de mercat en dipòsits i crèdits. A més, les administracions públiques interessades podran executar de forma subsidiària la instal·lació dels caixers automàtics a compte dels recursos del
1
Fons de Garantia; i el servei d’aquests funcions bàsiques de retirada i ingrés de diners en efectiu, realització de caixers seria continuat les 24 hores del dia, 365 dies l’any i s’oferiran en les llengües cooficials de cada territori. A més, prestaran, com a mínim, les transferències, pagament de rebuts i tributs, consultes de moviments, obtenció d’extractes i realització de transferències.
1
ARA DIC NEGRE
MÉSJUNTS
Pàgina 2
ENTREVISTA PORTAVEU AL CONGRÉS
MIRIAM NOGUERAS: “CADA VOT DE JUNTS TÉ UN PREU. I EL PREU ÉS QUE CATALUNYA SIGUI CADA DIA MÉS FORTA” Amb què somiava Miriam Nogueras de petita? Somiava amb moltes coses, com tothom, crec. Sempre m’havia agradat molt la perruqueria. De petita pensava que acabaria sent perruquera, futbolista o advocada. I ara som aquí, a la trinxera de Madrid. Jugues a l’equip de futbol de veteranes del Cardedeu com a defensa. A Madrid tampoc en deixes passar ni una? Sí, jugo amb les veteranes. He hagut de fer una aturada perquè vaig patir una lesió, em vaig trencar el radi. A Madrid no en deixem passar ni una cap dels que som aquí. Ni els que hi érem la legislatura passada, ni els 10 que hi som ara. Quan diem que no en deixem passar ni una, vol dir que cada vot de Junts té un valor. I si a Madrid volen els nostres vots, Junts ha d’aconseguir sempre alguna cosa a canvi, per Catalunya. No deixar passar ni una vol dir, per exemple, no permetre que et manllevin competències que és el que ha passat l’anterior legislatura. És imprescindible que els polítics catalans que som a Madrid defensem la nostra nació, que és Catalunya. Lluny de fer-la més petita com els darrers temps, el que cal ara és enfortir-la. Cada vot té un preu. I el preu és que Catalunya sigui cada dia més forta. El nostre objectiu és la independència de la nostra nació. Aquesta lluita per la llibertat la van començar generacions anteriors i la nostra generació té l’obligació de fer tot allò que sigui a les nostres mans per assolir-la. Relacionat amb la pregunta anterior, com és treballar a camp contrari? Mantenir la posició aquí no és la part bonica de la política. Segurament aconseguir titulars fàcils era la postura més còmoda. Però vam decidir fer el que és difícil que és precisament mantenir la posició. Algú havia de mantenir la posició aquí, a Madrid, per Catalunya. I això ho hem fet nosaltres. Crec que mantenir la posició ha fet que els nostres vots tinguin més valor ara que a la legislatura anterior. Mantenir la posició ha fet que després del 23 de juliol ningú posi a Junts per Catalunya -ni la premsa espanyola, ni la catalana, ni la internacional- dins de cap bloc espanyol. D’on et ve aquesta afició pel futbol? Des de petita a l’escola, sempre jugava a futbol a l’hora del pati. Vaig jugar a l’equip
confortable, perquè segurament és la més encertada. La política pot arribar a ser molt estressant. Què fas per poder desconnectar? Estar amb la meva família, sense dubte. Família, córrer, fer esport, pilota, futbol, llegir, sobretot família i camp per córrer. Tens experiència també en política municipal, has sigut regidora a l’Ajuntament de Cardedeu. Enyores la política municipal? Sempre he pensat que la política municipal és pels valents. Admiro moltíssim tota la gent que es dedica a la política municipal perquè és la política més propera, per tant, també és la més sensible i emocional. I la que et dona l’oportunitat de resoldre el dia a dia de les persones, resoldre allò que els és important. De vegades, Madrid sembla políticament més llunyana i trobem a faltar ser al costat de la nostra gent i del nostre país. Però, si som a Madrid és per Catalunya.
“M'és difícil dir que no als reptes que em posen sobre la taula. És un honor servir al meu país, Catalunya”
de futbol de Dosrius que és el poble on vaig viure de petita. L’equip era mixt perquè no hi havia equip femení. De gran no vaig jugar més en cap equip, només com a hobby, fins farà un parell d’anys que em vaig assabentar que hi havia l’equip de veteranes a Cardedeu -que és on visc des de fa anys- i m’hi vaig apuntar. M’encanta jugar a futbol, més que no pas mirar-lo o seguir-lo. El que més m’agrada és jugar-lo.
“M'encanta jugar a futbol, més que no pas mirar-lo o seguir-lo” Personalment, creus que la teva vida ha patit un abans i un després des de les eleccions del 23 de juliol? Personalment sí. Tinc menys temps del que tenia abans per poder estar amb la meva família. És la part negativa d’estar
en política i de presentar-te de cap de llista a unes eleccions a Madrid i que el partit a qui representes acabi sent determinant en aquesta legislatura. Ets diplomada com a experta en Defensa per l’exèrcit espanyol. Com és que t’interessa tant la defensa i la seguretat? La meva inquietud per la defensa i la seguretat nacional va començar durant la meva primera legislatura com a diputada al Congrés, quan en Quico Homs, que era el portaveu, em va proposar que m’encarregués de la Comissió de defensa. Jo no tenia coneixements d’aquest sector i el fet de posar-m’hi va fer que conegués aquest món desconegut i que, sovint, a Catalunya ha provocat una mena de rebuig social, sobretot perquè la defensa es relaciona amb l’exèrcit espanyol i la “legión”. En canvi, quan entres en aquest àmbit, sobretot internacionalment, t’adones que la seguretat nacional
és un pilar imprescindible per esdevenir un Estat. El fet d’entrar-hi m’ha fet conèixer moltes persones expertes a Catalunya, persones a qui crec que se’ls ha de començar a donar espai en el món de la política. La seguretat nacional esdevindrà un dels pilars fonamentals i imprescindibles en una Catalunya-Estat. Sempre t’has volgut dedicar a la política? No. Mai. No hi havia pensat mai. El que passa és que m’és difícil dir que no als reptes que em posen sobre la taula. I òbviament no vaig dir que no a aquest repte quan me’l van proposar. Vaig dir que sí i realment, és un honor servir al meu país, Catalunya. Quin consell donaries a algú que vol iniciar-se en política? Que cuidi les persones que la cuiden. El món de la política és complicat i dur. Has de saber envoltar-te de persones que vetllin per tu. I també que intenti escollir la via menys
I després del Congrés, on et veus? Ara som a la trinxera de Madrid i hi som fins que calgui. Mantindrem la posició. La nostra feina és garantir que Junts per Catalunya pugui mantenir la posició a Madrid. Som 7 diputats i diputades i 3 senadors i senadores, i els 10 vetllarem perquè Catalunya sigui cada dia més forta i perquè recuperi els recursos que ens han pres. Des de Madrid podem aconseguir que Catalunya sigui cada dia més forta. Per això, seguirem aquí en aquesta trinxera. A camp contrari que en diem. I per acabar, què pots aportar a la política? Més que aportacions personals, és l’equip. Una cosa molt maca que hem assolit a Madrid és ser un equip granític, on hi ha molt de respecte i on es penca molt. El que hem aconseguit ha estat perquè som un equip potent, un equip que el fem entre totes i tots: diputats, diputades, senadors i senadores i l’equip tècnic que és fabulós.
MÉSJUNTS · Oficina de Comunicació i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat